2. Cubisme és un moviment estètic que va ocórrer entre 1907 i 1914, tenint com principals fundadors a Pablo Picasso, considerat el líder del moviment, i Georges Braque . El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla. La representació del món passava a no tenir cap compromís amb l'aparença real de les coses. L'autor de l'apel·latiu cubisme va ser el crític Louis Vauxecelles , que el 1908 deia que les teles de Braque eren formades per xicotets cubs. Precedentes: - Cézanne: la natura està formada a partir d’esferes, cons i altres figures geomètriques. - Art africà: escultures i màscares africanes. - Les senyoretes del carrer d'Avinyó (Picasso).
4. CARACTERÍSTIQUES: - El cubisme és una reflexió intel·lectual i visual sobre la forma. Malgrat l'aspecte d'alguns quadres cubistes, la forma sempre va ser respectada, no creuant mai el llindar de l'abstracte. - Els grans volums es trenquen en altres més petits. Així, queda trencada també la línia de contorn, s'interromp el traç lineal. Per això, es compara el resultat d'aquest procés amb el reflex en un mirall trencat o amb la visió a través d'un calidoscopi. - Perspectiva múltiple: Ve donada per l'estudi de cada plànol en la seva autonomia. Es multipliquen els angles de visió d'un mateix objecte. Així s'ofereix una visió complexa del mateix, es pot presentar al mateix temps de cara, de perfil o des de qualsevol altre angle significatiu.
5. - Desaparició de gradacions d'ombra i llum: Això, ve donat per la descomposició del volum. - El color, en general, s'aplicava per petits tocs. El color és apte per a tots els objectes, però no és el veritable color de cap d'ells. En el cubisme analític, sobretot, els colors transmeten sensació d’austeritat: ocres, verds i grisos. - Les formes geomètriques envaeixen les composicions, dibuixen els objectes des de tres punts de vista al mateix temps, per exemple: del davant, del darrere i de sobre. És impossible tenir aquesta visió de la realitat, a no ser que els objectes siguin transparents. Les formes observades en la naturalesa, són traduïdes en cilindres, cons, esferes i cubs. La retina capta les formes i la ment del pintor les simplifica. Cézanne ja va reduir les seves composicions a les formes geomètriques, per això exercirà tanta influència en el Cubisme.
6. - Els temes més freqüents són: retrats, naturaleses mortes urbanes: arbres, cases, ampolles, fruiters, gots, guitarres i altres instruments musicals, i altres objectes senzills: els elements que es disposen de manera caòtica sobre la taula d'un cafè. - Incorporen el “collage” amb papers de diari, roba, vidre i sorra. Artistes més destacats: - Georges Braque (1882-1963) - Pablo Picasso (1881-1973) - Juan Gris (1887-1927)
7. Es poden distingir dues fases en el desenvolupament del cubisme: Fase analítica (1907-1912): Els elements de les figures es descomponen en formes geomètriques cada vegada més petites, la figura i fons es barregen. Utilitzaven multiplicitat de vistes, creant una nova forma de l'objecte real. Fase sintètica (1912-1921): Utilització del collage, va servir parts de la realitat en el quadre, es reprèn el color, com a recurs plàstic, i en aquest tipus d'obres la multiplicitat de vistes de la imatge disminueix.
8. CUBISME ANALÍTIC (1907-1912) - Objectes i espais geometritzats, trencats en facetes i gradacions tonals. - Múltiples punts de llum que donen una il·luminació antinaturalista. - Picasso, preocupat per la volumetria dels objectes, els agrupa i concentra. - Eliminació progressiva de la profunditat. - Temàtica limitada: natures mortes amb pocs i familiars objectes. Picasso afegeix retrats i figures humanes amb instruments musicals. - Quarta dimensió. - Per ajudar a la comprensió de l'obra es facilita una sèrie de detalls realistes (mans, cabells, ulls, botons, pipes, etc,), i els títols.
9. Les senyoretes del carrer d'Avinyó (1907) És considera l'obra que inicia el cubisme. Va plasmer la profunda impressió que li va produir l'art primitiu exposat a París. La senzillesa de traços, els nus, les màscares negroides, tot remitent a un art primitiu. Inicia la geometrització de la figura humana.
14. CUBISME SINTÈTIC (1912-1921): - Els objectes ja no es diseccionen, sinó que es reconstrueixen a partir dels plans essencials de tots els seus costats. El quadre es fruit d'una síntesi. - Els plans es fan més amples. - Es recupera el color. - La presència dels collages i papers enganxats contribueix a evitar el perill d'abstracció. - No es preten reproduir més la realitat, sinó crear-la mitjançant el quadre-objecte.
15. Ampolla, got i violí (1912) Papers, paper de diari i carbonet Guitarra, 1916 Paper, paper pintat i oli
16. Natura morta amb cadira de reixeta (1912) Oli, reixeta i corda Guitarra, J'aime a Eva (1912) Papers, paper pintat, guix i carbonet
18. P ICASSO I LA GUERRA El Guernica és, probablement, l'obra mestra de Picasso, i és una referència obligada de l'art i la cultura occidental. La ciutat basca de Guernica va ser bombardejada el 26 d'abril de 1937 per l'aviació alemanya al servei del general Franco, durant la guerra civil espanyola, 1936-39. Picasso va pintar el mural per al pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937. Tot el procés va ser fotografiat per la seva companya de llavors, Dora Maar.
