Articles sobre economia publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Desembre 2009. Octubre 2010. Articles about economy published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. Desember 2009. October 2010.

1. DIJOUS, 31 DESEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 11
POLS
ECONÒMIC
PIMES MUNICIPIS TURISME
Incrementen les noves petites empreses Montblanc tindrà un Premi europeu per
centre logístic un camping de Roda
]El Camp de Tarragona i les da, s’han consolidat 497 empre-
Terres de l’Ebre han registrat la ses que tenen 735 treballadors. ]L’Ajuntament de Montblanc ]El càmping i parc de bunga-
creació de 665 petites noves Entre les noves i les consolida- tramita modificar el pla general lous Stel, de Roda de Barà, ha
empreses –que han generat des, el territori suma 1.162 mi- perquè el terme municipal acu- obtingut el premi Top Camping
1.088 llocs de treball– des del croempreses, les quals compten lli un centre logístic intermodal. 2009, atorgat pels usuaris de la
segon semestre del 2008, coinci- amb un màxim de 9 treballa- El següent pas és que la comis- cadena Camping Cheque, que
dint amb la posada en marxa dors cada una. Durant aquest sió territorial d’Urbanisme de la agrupa 588 establiments de 27
del pla Inicia per a la creació període, el govern ha invertit Generalitat ho aprovi. La plata- països. Els clients en valoren la
d’empreses, impulsat pel Depar- més d’un miló d’euros en la pro- forma, promoguda per l’empre- qualitat del servei, la neteja, la
tament de Treball de la Genera- moció de l’emprenedoria i la sa pública Cimalsa, tindrà 70 ARXIU integració paisatgística i la varie-
litat de Catalunya. D’altra ban- autoocupació. hectàrees. Terrenys pel nou centre logístic tat dels equipaments.
Mireia Machado gasta amb sentit pràctic un premi de 5.000 euros dels botiguers de Reus
Compres afortunades
JORDI BARÓ
T
Reus
é molt poc gla-
mur!”, exclama Mi-
reia Manchado a
les portes d’un esta-
bliment del centre
de Reus. El dependent li mostra
el catàleg i escull dos matalas-
sos convencionals i dos somiers
amb potes, per un preu total de
922 euros. “És la guanyadora
d’un premi i qui paga sóc jo”,
aclareix la Sílvia, que assessora
la guardonada sobre com admi-
nistrar en una sola jornada els
5.000 euros que li han tocat en
el segon dels tres sortejos de la
campanya de Nadal dels comer-
ciants, el Patronat de Turisme i
el consorci Reus Vitalitat. Una
breu entrevista dies abans ha
ajudat a orientar i preparar les
compres. Aquesta mare de dues
filles no s’esperava sortir elegi-
da d’entre les 3.300 butlletes
participants i ara la il·lusiona
gastar l’import en articles que
necessita, fugint dels capritxos i
éssent generosa amb la seva fa-
mília.
“Vull aquell televisor d’allà!”,
ha assenyalat en una botiga
d’electrodomèstics per estrenar
el xec: 599 euros per una panta- VICENÇ LLURBA
lla relativament gran, però Mireia Machado comproba una jaqueta, al costat de la seva assessora personal i qui paga les compres, Sílvia, a la botiga Casa Pujol de Reus
d’oferta, que ha comprat envol-
tada d’algunes càmeres i amb la un establiment de roba per la regal per encarregar el sopar de
felicitació del propietari. “T’has llar on ha triat dues fundes nòr- la nit de Reis a una de les mi-
de fondre tots els diners avui?”, diques per les seves filles. Con- llors confiteries de la ciutat.
testa amb un no taxatiu, donant I així fins que el premi s’esgo-
a entendre que ja en té sufi- ti. Als 4.100 euros, i no als 5.000
“T'has de fondre cients. “Celebro que hagis triat com està escrit al xec de cartró
la nostra botiga. Sempre desitjo de grans dimensions amb què
tots els diners avui”, que toqui la loteria a les meves l’han fotografiat a primera hora
li pregunta el clientes”, l’encoratja la propietà- del matí quan li han fet entrega
ria. “No és una passada? Amb el la regidora de comerç i el presi-
dependent d'un que a tu t’agrada comprar”, li dent d’una de les dues associa-
establiment de roba deixa anar una dependenta. cions de comerciants. La resta
“Estic espessa”, confessa la s’ho ha de gastar forçosament
Mireia, que se sent estranya pas- en els impostos del premi.c
li han preguntat minuts més sejant amb una personal shopper
tard en un establiment centena- i sense haver de carregar res del
ri de roba i sastreria d’home on que compra. Al Bernat, la Sílvia
s’ha emportat una parca d’una li indica que a partir d’ara s’espe- Vicsan Desarrollos Inmobiliarios, S.A.
marca de moda que li ha costat ri al carrer perquè amb tantes
560 euros. “Si veus que no pots bosses pot fer nosa als altres El 10 de noviembre de 2009, la Junta General
de Accionistas de la Sociedad acordó ampliar el
gastar-te’ls, ja m’avisaràs”, li ha VICENÇ LLURBA clients, que a mig matí d’un di- objeto social, incluyendo la siguiente actividad:
fet broma el noi que l’ha atès. Mireia Machado (centre), en rebre el xec amb els 5.000 euros lluns de Nadal ja inunden els co-
La Sílvia ha anat utilitzant les merços. Després de passar per “Señalización en autopistas, autovías, carreteras
targetes bancàries amb què gas- menys d’una hora al carrer, hi i una jaqueta per 241 euros. una botiga de joguines i de triar- y otras vías; desbroce de taludes, operaciones
invernales y cuantas actividades se deban de
ta el premi i calculant el saldo ha hagut només algun impre- Cap sensació d’estrés ni hi una capsa de peces de Lego i realizar para mantener la seguridad vial en
que queda. El Bernat, un jove vist. “En blanc no tens res?”, ha d’anar a contrarellotge. Cap lli- una cuina, la premiada continua autopistas, carreteras y otras vías.”
grum que també els acompanya, preguntat a una sabateria per cència al consum compulsiu, a en la intimitat les compres més
ha carregat les primeres bosses. nens on buscava unes bambes deixar-se seduir per un apara- personals. Unes sabates i un mo- En Torredembarra (Tarragona),
a 12 de noviembre de 2009.
La Mireia té planificades les del número 29. “Doncs és dor, a comprar de més. “Vols al- cador estan a la llista, com la in- Presidente del Consejo.
compres i, després de poc igual”, i hi ha comprat uns crocs gun coixí?”, li suggereixen en tenció de reservar una part del

2. DIVENDRES, 13 NOVEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 5
L’EVOLUCIÓ DE L’AEROPORT FINS AL MILIÓ I MIG DE PASSATGERS ACTUALS
1935 1958 1965 1988 2009
Fundació del Reial Aeroclub Al març, primer vol comer- A mitjans dels seixanta, van Comença la liberalització del L’aeroport tancarà l’any ha-
de Reus per un grup d’aficio- cial de la companyia AVIACO operar els primers vols xàrter transport aeri promoguda per vent transportat a l’entorn
nats al vol amb motor. Paralit- per estrenar la ruta entre a l’aeroport de Reus. En un la Unió Europea, que es com- d’un milió i mig de passat-
zat amb la Guerra Civil, va Reus i Madrid. El mes de context d’obertura econòmi- pleta el 1992. L’aeroport de gers, mig més que l’any pas-
tornar a engegar a finals dels novembre de l’any anterior ca de la dictadura, es fomen- Reus forma part en la actuali- sat. La companyia de baix
40, en paral·lel a l’ús militar s’havia autoritzat l’obertura ta el creixement del turisme tat de la xarxa europea de se- cost irlandesa Ryanair hi té
de l’aeròdrom. del trànsit aeri civil. a la Costa Daurada. gon nivell. una base estable.
De l’afany d’un grup d’aficionats a l'actual boom del baix cost, la història de l’aeroport
de Reus es documenta en un llibre publicat per AENA
TRAÇAR EL VOL
JORDI BARÓ bé un segle després, l’aeroport avui. “Aglutinem gent a qui li
V
Reus mou prop d’un milió i mig de pas- agrada l’aviació. Volem que volin
satgers anuals i enllaça Reus amb i s’ho passin bé, però amb segure-
enien els pioners de una vintena de ciutats espanyoles tat”, sosté el seu president Enric
l’aviació europea i i europees. “Hi ha hagut un es- Morralla, per qui es mantenen els
pels festivals aeris forç ciutadà que em sembla molt objectius del primer dia. Els im-
necessitaven pistes lloable. En altres casos tot ha vin- pulsors d’aquesta entitat esporti-
d’aterratge, que s’im- gut donat per les necessitats, com va van aconseguir de seguida uns
provisaven en una riera, uns a les Canàries”, reflexiona el tèc- terrenys en el mateix lloc on des-
camps de Riudoms o la platja de nic d’aeroports i transport aeri prés es va construir l’aeroport, pe-
Salou”, relata Ramon Tàpias, de d’AENA Luis Utrilla, que ha reco- rò la Guerra Civil va interrompre
l’Aeroclub de Reus, sobre els ini- pilat en un volum d’un centenar els somnis i va portar a la ciutat
cis de l’aeronàutica a la ciutat. de pàgines la història de les una fàbrica d’avions del front re-
L’any 1911 el pilot Mauvais va in- instal·lacions. publicà. Amb la dictadura, es va
tentar sense èxit anar entre Sitges “Tot neix de l’interès local i instal·lar una escola de pilots de
i Tarragona i dos anys després el això no és molt habitual”, explica l’exèrcit i, un cop traslladada a Je-
popular Demazel va aconseguir referint-se al grup d’aficionats rez de la Frontera, l’aeròdrom es
sobrevolar la zona amb un avió que als anys trenta van fundar un va limitar a ser una base aèria mi-
construït amb fusta i roba. Gaire- aeroclub, que ha perviscut fins litar. “A finals dels 40, l’aeroclub AENA
va reiniciar les activitats, malgrat Inicis, als anys cinquanta
no compartir ideologies amb el rè-
gim”, explica Ramon Tàpias.
“Gràcies a la seva creació, avui hi
ha l’aeroport”, afegeix conscient
de la funció de precursors.
El primer vol comercial va unir
Reus amb Madrid el març de 1958
amb la companyia bilbaïna Avia-
co i en aquest cas també hi va te-
nir un paper determinant el com-
promís públic d’institucions com
la Cambra de Comerç i l’Ajunta-
ment de Reus i la Diputació de Ta-
AENA rragona. A partir d’aquí, s’obre un
La terminal primitiva de l'aeroport de Reus a la dècada dels setanta camí d’expansió lligat estreta-
ment al turisme de la Costa Daura-
da. “Ha donat vida a l’aeroport i al
“Si avui hi ha
l'aeroport és gràcies
a què es va crear
l'aeroclub els anys
30”, defensa un soci
revés. L’accés amb cotxe o ferroca-
rril hagués estat més dificultós”,
AENA
apunta Utrilla, per qui són claus
Avionetes del Reial Aeroclub de Reus, als anys seixanta en aquest procés els primers vols
xàrter als seixanta. “Fins llavors
hi havia gent de l’entorn que ana-
Un vestigi amb nous usos va de vacances, a partir d’aquest
moment vénen a una indústria tu-
rística amb un teixit d’hotels”, afe-
]Un hangar construït el de les seves instal·lacions i geix. La liberalització del trans-
1937 és l’únic que es conser- en destinarà una part a apar- port aeri a Europa, les inversions
va de la base àeria militar cament per a avionetes i d’AENA en noves instal·lacions i
que hi va haver a Reus fins l’altra a un petit museu. La el l’aparició de les companyies de
que l’aeroport es va trans- reconstrucció està previst baix cost com Ryanair expliquen
formar en comercial. Grà- que s’acabi al febrer i la in- haver assolit en pocs anys rècords
cies a un acord amb la direc- tenció és que en un futur milionaris de passatgers. “Hi ha
ció general de Memòria His- també s’hi pugui mostrar hagut un creixement exponen-
tòrica de la Generalitat, una rèplica de l’avió de gue- cial”, diu l’autor. “Ara hi ha dies
AENA, l’Ajuntament de rra de disseny rus Polikar- amb una trentena de vols comer-
Reus i la Diputació de Tarra- pov I-15, que es fabricava a cials”, es felicita el president de
gona, l’Aeroclub de Reus Reus durant la guerra i era l’aeroclub, per qui l’escenari no té
l’està traslladant al costat conegut com a Xato. res a veure amb quan va comen-
çar a volar als 17 anys.c

3. DIVENDRES, 6 FEBRER 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 5
L ' E S T A T I N J E C T A F O N S A L S A J U N T A M E N T S D I N E R S N O U S P E R A P R O J E C T E S V E L L S A TA R R A G O N A
de Gremis de la Construcció de
Sindicats i gremis de la construcció s'aferren a la bola d'oxígen dels Tarragona, que matisa que dura-
4.400 llocs de treball que crearàn les inversions del pla Zapatero rà només un any, ja que el 31 de
març del 2010 les actuacions han
d'estar acabades. “Això no salva-
Totxo contra la crisi
rà el sector”, sentencia.
Els sindicats tampoc ho consi-
deren la panacea, tot i celebrar
els 4.400 llocs de treball que es
calcula que es crearan i que han
de rebaixar la llista de 59.100 per-
sones que estan a l'atur a la de-
marcació segons l'última enques-
ta de població activa. “És una tire-
ta a una ferida que sagna. Des-
prés caldrà aprovar mesures es-
tructurals, que tinguin a veure
per exemple amb la formació”,
comenta Jordi Salvador, secreta-
ri general de la Unió General de
Treballadors a Tarragona.
Mentrestant, els sindicats re-
clamen el màxim control sobre
les empreses. “Estarem vigilants
Els sindicats recorden
que el sector està
sobredimensionat i
s'haurà de recol·locar
treballadors
perquè els diners invertits per
l'estat siguin ben empleats i no hi
hagi precarietat en les noves fei-
nes”, diu Jaume Pros, de Comis-
sions Obreres. El govern recorda
que aquest procés és excepcional
per l'elevada quantitat econòmi-
ca que s'hi inverteix, però que les
inspeccions funcionaran com en
qualsevol altre.
VICENÇ LLURBA
L'altra incògnita que s'ha de re-
Obres en una voravia al barri de Sant Salvador, a Tarragona soldre és quin percentatge de les
feines que es crearan les ocupa-
JORDI BARÓ rrec una empresa de la ciutat i en- espais públics i més d'un 20 per mer pla, però de forma indirecta ran desocupats i quin treballa-
A
Tarragona tre els treballadors n'hi ha que fa cent per millorar serveis bàsics. es reactivaran tots. A l'economia, dors en actiu. Les empreses te-
poques setmanes estaven a l'atur També hi ha partides per refor- punxis el punt que punxis, es pro- nen llibertat per alternar-los, tot
l barri de Sant Salva- i a qui ara l'obra dóna més garan- mar instal·lacions esportives. dueix un efecte dominó”, justifi- i que alguns ajuntaments han
dor de Tarragona, ties de futur. “Ha estat una opor- Això fa que en la majoria de ca- ca Pallarès. marcat una pauta. En el cas del
s'està eixamplant la tunitat per tirar endavant actua- sos els hagin d'executar empre- “La mesura del govern és una de Tarragona no ha fixat percen-
vorera de davant del cions de forma molt ràpida, hem ses de la construcció. “Aquests és bola d'oxigen”, celebra José tatges però supervisarà la con-
col·legi públic. Una volgut repartir-les per tota la ciu- un dels sectors que està en pri- Osuna, president de la Federació tractació.
obra que passaria desapercebuda tat i que per les seves dimensions Pel president dels gremis de la
si no fos perquè és de les prime- estiguessin a l'abast d'em-preses construcció, no hi ha “una altra
res que s'ha iniciat a l'estat grà- petites i mitjanes”, resumeix la solució”. “Tothom està intentant
cies al fons d'inversió local, un pa- regidora d'empreses, formació i Els més petits també s'hi apunten mantenir les plantilles i només
quet de milers de milions desti- ocupació de l'ajuntament de Ta- faltaria que s'hagués d'acomia-
nat als ajuntaments per reactivar rragona, Lola Herrera. ]No hi ha hagut cap excep- alcaldes han volgut portar dar el personal per contractar
l'economia. Tots els municipis Els terminis per presentar els ció i els pobles, per reduïts el projecte en mà”, rebel·la persones de l'atur”, comenta. Els
del Camp i les Terres de l'Ebre hi projectes han estat curts i això ha que siguin, han volgut gas- la subdelegada. A Senan, a sindicats li recorden que el sec-
han presentat projectes per valor fet que la majoria d'ajuntaments tar l'aportació que els co- la Conca de Barberà, la tor està sobredimensionat i hau-
de 134 milions. hagi tret idees velles del calaix. rresponia del fons de seixantena d'habitants es rà de recol·locar treballadors en
“Aquesta no és una mesura per Tarragona posarà al dia l'enllu- l'estat. Les sol·licituds s'han beneficiaran de la remodela- altres camps. “Com a mesura de
donar finançament als ajunta- menat, Torredembarra construi- hagut de fer de pressa i no- ció dels porxos, a Arbolí, al xoc, aquests projectes són bons
ments, sinó per generar ocupació rà el primer aparcament subterra- més per via electrònica, Baix Camp, de però la construcció s'ha de situar
i estimular els mercats”, assegura ni, Reus més centres cívics i resi- cosa que ha causat algunes l'arranjament d'un tram al seu lloc. Amb el pes actual no
la subdelegada del govern cen- dències i Tortosa rentarà la cara desconfiances i problemes d'un carrer i a Renau, al té futur”, comenta Salvador. “La
tral a Tarragona, Teresa Pallarès. al parc municipal. en municipis amb poca velo- Tarragonès, els jardins tin- província creixia amb peus de
Els treballs a Sant Salvador en Del total de 509 projectes, el citat d'internet. “Alguns dran reg automàtic. fang, amb uns motors que no són
són un exemple: se n'ha fet cà- 38 per cent seran per rehabilitar els correctes”, sentencia Pros.c

4. DIVENDRES, 5 DESEMBRE 2008
POLÍTICA I INTERNET
Pocs polítics
actualitzen
els blocs oberts
TARRAGONA en campanya
PÀGINES 8 i 9
VICENÇ LLURBA
El propietari d'una casa a Perafort contempla més enllà dels camps l'estació de l'AVE; la seva presència no ha activat l'economia com els més optimistes esperaven
Descarrila el totxo
La crisi congela les expectatives de creixement dels pobles propers a l'estació de l'AVE
MARIA F. NOGUERA com la Pobla de Mafumet, el Mo- que s'hi ha comprat un pis. “Es ven” dels balcons dels nous lona es mudés a les poblacions
L
Tarragona rell, els Garidells i els Pallaresos. “Pis d'obra nova a Perafort per immobles. Un exemple il·lustra- properes a l'estació. Entre els mo-
Però dos anys després de la posa- 220.000 euros, abans 240.000, dor: una casa adossada a la peda- tius, la proximitat del polígon pe-
'estació de l'AVE del da en marxa del tren d'alta veloci- de 115 metres quadrats, amb 3 ha- nia de Puigdelfí costa 202.000 troquímic nord, la manca de su-
Camp de Tarragona tat, les expectatives inicials no bitacions. A 2 quilòmetres de euros, 55.000 menys que fa un permercats i la insuficiència de
ha estat un dels fac- s'han acabat de complir. La crisi l'AVE”. Anuncis com aquest any. La rebaixa, però, no és sufi- les infraestructures. Altres veus
tors clau per al del totxo ha fet baixar la febre s'eternitzen a les vitrines de les cient per trobar propietari a les més optimistes, d'altra banda,
creixement dels po- constructiva al cor del Tarrago- immobiliàries que comercialit- vuit cases que queden per vendre consideren que els compradors
bles que l'envolten. Sobretot per nès i el percentatge de barcelo- zen els habitatges aixecats du- de la promoció, de deu habitatges. vindran d'arreu tan bon punt res-
a Perafort i, en menor mesura, nins que s'hi han traslladat és rant el boom constructiu a Pera- Fonts del sector immobiliari susciti l'economia.
per a la Secuita. També per a po- minso comparat amb la quantitat fort. Fa mesos que ningú ordena apunten que no s'han complert
blacions un pèl més allunyades de joves de Reus o Tarragona treure els nombrosos cartells de les previsions que gent de Barce- SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>

5. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 5 DESEMBRE 2008
DESCARRILA EL TOTXO CREIXEMENTS DIVERGENTS
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
L'expansió constructiva s'ha Rural. El poble de la
Secuita no vol que el
congelat també a municipis com creixement li faci perdre
la Pobla de Mafumet o el Morell, la seva tranquil·litat
que durant els anys de bonança
havien ocupat les primeres posi-
cions del rànquing de creixe-
ment a la comarca. La crisi ha fet
que hi hagi promocions aturades
i que els pisos nous estiguin per
vendre. De fet, entre Vilallonga,
FALSES EXPECTATIVES
Poca gent de
Barcelona s'ha
traslladat a les viles
del costat de l'AVE
DESCENS DE PREUS
Una casa adossada
a Puigdelfí costa
55.000 euros menys
que ara fa un any
el Morell i la Pobla de Mafumet
hi ha “entre 600 i 700 pisos en
estoc” que no troben comprador,
calcula l'alcalde del Morell, Pere
Guinovart. En vuit anys, la pobla-
ció morellenca ha passat de
2.400 a 3.400 habitants, però ara VICENÇ LLURBA
Veïns novells
el panorama futur és d'es-
tancament: “Aquest 2008, han en-
trat zero llicències d'obra ma-
jor”, diu l'alcalde. Els efectes de
la paralització constructiva s'han
notat menys a la Secuita, on el
model de creixement ha estat
més pausat.
Si les expectatives immobilià-
ries al voltant de l'estació d'alta
velocitat han frenat, les espera-
des millores en infraestructures
Mentre Perafort ha duplicat els seus habitants, la Secuita ha optat
encara no s'han fet realitat. “Se-
guim tenint les carreteres de fa
per un creixement més moderat mantenint l'aire de poble petit
100 anys, l'assignatura s'ha sus-
pès”, exposa l'alcalde de Pera- MARIA F. NOGUERA centre de recerca de referència.
L
fort, Joan Martí Pla. Entre les ma- Tarragona CREIXEMENT DEMOGRÀFIC POBLACIONS AL VOLTANT DE L’AVE Perafort, avui amb 1.200 vila-
tèries pendents i en fase de trami- tans, no només ha doblat la seva
tació, hi ha la carretera que ha a Secuita i Perafort, La Secuita 1.363 1.400 Montblanc població en vuit anys sinó que as-
d'unir el barri tarragoní de Sant els dos pobles més 1.153
pira a arribar als 8.000 a mig ter-
Ramon amb l'estació i l'accés des propers a l'estació Recorregut Vila-rodona mini. Els plans d'expansió passen
de la carretera del Catllar. del Camp, afronten 2001 2007 2008 de l’AVE per la construcció d'una Àrea Re-
Dos anys després de l'arribada d'una manera molt sidencial Estratègica (ARE) de
de l'AVE al Camp de Tarragona, diferent la revolució que suposa Perafort 1.200 Vistabella 800 habitatges, la meitat dels
la Secuita segueix sense tenir l'alta velocitat. Perafort, a 600 996 Els Garidells Renau quals serà de règim públic. Les
transport públic per arribar-hi i metres de la parada de l'AVE, ha La Secuita ARE són plans urbanístics impuls-
els cotxes segueixen aparcant apostat per un model de creixe- 658 Perafort ats per la Generalitat que tenen
sense control al vial d'accés a ment urbanístic sense prece- Els Pallaresos El Catllar l'objectiu de posar al mercat habi-
2001 2007 2008
l'estació. I no és l'únic que queda dents. En canvi, a la Secuita –al tatge assequible. L'altre gran pla
per fer. Els alcaldes de Perafort i terme municipal on s'aixeca CREIXEMENT URBANÍSTIC Salou Tarragona parcial que està en perspectiva
la Secuita segueixen reclamant a l'estació– el creixement ha estat Del 2002 al 2007 preveu la construcció de 1.200 ha-
Adif que executi les obres de mi- sostingut, amb voluntat de con- bitatges, també al costat de
llora a les que es va comprometre servar l'essència rural que ha ca- La Secuita Perafort 342 l'estació. Ara, el consistori està
a través d'un conveni. “Són coses racteritzat el municipi. I si a Pera- habitatges pendent que els promotors entre-
molt bàsiques, com il·luminar les fort la intenció és seguir cons-
50 0 5 guin el projecte d'urbanització
habitatges Km
rotondes”, explica l'alcalde secui- truint, la voluntat de la Secuita és abans de finals d'any, però
tenc, Eudald Roca.c ubicar al costat de l'estació un Anna Monell / LA VANGUARDIA l'alcalde, Joan Martí Pla, no les té
TRASLLAT DEL SERVEI DE TRENS
L'estació de Tarragona s'aprima
]A mida que l'estació d'alta del Camp, ja que això permet Secuita. Actualment, passen
velocitat de la Secuita va reduir considerablement el per l'estació de Tarragona
guanyant pes, s'aprima la de temps de trajecte. Així, a par- 113 trens diaris, 74 dels quals
Tarragona ciutat. L'arribada tir del 14 de desembre, Tarra- són de mitjana distància i 39,
de l'AVE va suposar per a la gona es quedarà amb un sol de llarga. Una xifra, aquesta
capital la pèrdua de la majo- tren diari que la comuniqui última, que està condemnada
ria de connexions amb Ma- amb el País Basc. A canvi, hi a anar disminuint. Les més
drid i de fet només es conser- haurà dos nous trens Alvia de 134.000 persones que
va el tren nocturn Costa Bra- que connectaran l'estació del viuen a la capital tarragonina
va, que triga set hores i 40 Camp de Tarragona amb Bil- s'hauran d'anar acostumant a
minuts en fer el recorregut. bao i Irún. Al setembre, Ren- recórrer els 12 quilòmetres
Renfe aposta per traslladar la fe ja va substituir un Talgo que els separen de la Secuita VICENÇ LLURBA
majoria de trens de llarga amb destinació Vigo per un si volen fer un llarg recorre- Passatgers a les andanes de
distància a la nova estació Alvia que ara passa per la gut en tren. l'estació de Renfe a Tarragona

6. DIVENDRES, 5 DESEMBRE 2008 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3
En línia. La cons-
La majoria dels nouvinguts de Perafort
trucció de casetes ha
rebut un gran impuls a ve de Tarragona i no utilitza l'alta velocitat
Perafort
“Nosaltres no vam
venir per l'AVE”
JORDI BARÓ l'escola, Fàtima Sabat. “Estem i ni tan sols coneixien que
A
Perafort a deu minuts de la ciutat, i hi ha s'estava construint l'estació
avantatges, com les ajudes que d'alta velocitat. Hi han trobat
l'escola de Pera- dóna l'ajuntament per l'edu- una vida menys estressant per
fort, els pares que cació dels fills”, assegura. A als dos fills, que participen en
recullen els fills al l'escola Bressol Mar Blava, si- les diferents activitats que s'hi
migdia ho fan sen- tuada al costat, coincideixen en organitzen. “Quan arribes a un
se les aglomeracio- el mateix. “La mitjana d'edat lloc nou, has d'adaptar-te”, co-
ns ni els embussos habituals dels pares és d'entre 30 i 35 menta en Juan Carlos. Malgrat
en qualsevol ciutat. Al CEIP anys i alguns treballen a la plan- fer vida a Perafort, hi ha ser-
Josep Veciana s'hi respira cal- ta de Repsol de la Pobla de Ma- veis que encara s'han de bus-
ma, malgrat que des que es va
posar en marxa fa sis anys ha
passat de tenir cinc alumnes a
un centenar. Un dels últims
en arribar ha estat en Rubén,
que només té 3 anys i ja
s'adona dels beneficis d'haver
VICENÇ LLURBA canviat el pati tancat de
l'escola de Barberà del Vallès
totes: “Depèn de la iniciativa pri- d'accelerar el ritme constructiu, per l'espai envoltat de camps
vada, no de nosaltres”. és dosificar aquest potencial. on juga ara cada dia. Els seus
La construcció del corredor L'Institut Català del Sòl i el pares, en Marcos i la Cruz,
d'alta velocitat del Mediterrani, consitori secuitenc treballen en són els propietaris d'una em-
que enllaçarà amb la línia de el projecte d'un centre de recer- presa del polígon industrial
l'AVE de Barcelona a Madrid a ca de referència en uns terrenys de Perafort i van decidir que-
l'estació del Camp, farà de la zo- a l'est de l'estació. “Aprofitant dar-se també a viure al poble,
na un encreuament de camins es- les bones comunicacions, vo- en un nova promoció de viven-
tratègic. Per això, Pla no dubta lem fer una aposta estratègica”, des, cansats de desplaçar-se
en cap moment que els dos mi- cada dia en cotxe des del Va-
lers d'habitatges nous que hi ha EN VENDA llès Occidental.
projectats atrauran també famí- “No vam venir aquí per
lies provinents de la demarcació Al Morell, la Pobla l'AVE”, assegura la Cruz. Reco-
de Barcelona.
Una visió molt diferent és la
i Vilallonga, hi ha neix que només l'han utilitzat
algunes vegades, més per cu-
que té l'alcalde de la Secuita: “entre 600 i 700 riositat que perquè els faci ser-
habitatges en estoc”
VICENÇ LLURBA
“S'ha demostrat que aquests vei. Si han d'anar a Barcelona,
fluxes no s'han produït. En can- ho fan en cotxe. “El trànsit em Mare i fill viuen i frueixen de la tranquil·litat de Perafort
vi, sí s'han donat oportunitats crea ansietat, i ara no canvio
per als veïns del municipi, que FUTUR per res la tranquil·litat de Pera- car a fora, com anar de boti-
ara poden anar a treballar o a es- La Secuita projecta fort”, comenta. Els nous veïns gues. Les poques que hi ha al
tudiar a Lleida i a Barcelona”, ex- Un ritme de vida diferent i poble no han notat gaire
plica Eudald Roca. De fet, el un centre de recerca la proximitat amb Tarragona valoren el ritme l'arribada de nous habitants, ja
creixement de la Secuita ha es- universitària al costat són alguns dels factors que de vida més tranquil que solen comprar en super-
tat molt més moderat i els plans han atret nous habitants en mercats de la vora. “Són gent
de futur són seguir amb el ma- de l'estació del Camp aquest municipi del Tarrago- i que tenen jove que només vénen a dor-
teix ritme. nès però en canvi són pocs els Tarragona a tocar mir”, diu la Rosa Maria, del
Entre els quatre nuclis (la Se- diu el batlle. Una aposta que que hi han anat a viure perquè forn més antic de Perafort. Al
cuita, l'Argilaga, Vistabella i les passa per fomentar un espai de han d'utilitzar l'AVE. Com a restaurant de davant, Ca Vidal,
Gunyoles), avui hi ha 1.400 habi- recerca universitària en l'àmbit molt algunes persones que tre- fumet”, assegura la directora hi ha la clientela de sempre.
tants i s'hi ha construït mig cen- de la comunicació i les noves ballen a l'estació, per exemple, Noèlia San Juan. “Com a molt algun viatger de
tenar d'habitatges en els darrers tecnologies. De moment, el cen- els empleats de neteja. En Juan Carlos i la Laura es tant en tant reserva taula avi-
vuit anys. Si s'edifiqués tot el sòl tre és poc més que un esbo- “La majoria de famílies que van traslladar fa dos anys del sant que de seguida ha d'estar
urbanitzable que encara està lliu- rrany, però el govern català ja arriben són parelles joves amb barri de Sant Pere i Sant Pau llest per agafar el tren”, comen-
re, hi hauria 600 habitatges està fent estudis de viabilitat fills petits que vénen de Tarra- de Tarragona a Perafort. Van ta un dels empleats de
nous. Però la intenció, lluny econòmica.c gona”, diu la directora de arribar animats per un familiar l'establiment.c

7. 10 LA VANGUARDIA ESPECIAL DIVENDRES, 6 NOVEMBRE 2009
REUS I LA CONCENTRACIÓ FINANCERA EQUILIBRI TERRITORIAL
La societat civil de Reus percep Caixa de
Tarragona com una entitat financera vinculada
al territori i no només a la capital
Reus també
tem la fusió
JORDI BARÓ ma i aventuren horitzons dife-
C
Reus rents amb la fusió.
El Centre de Lectura, un ate-
aixa Tarragona no neu cultural amb un segle i mig
s’associa a la capi- de vida, posa moltes expectati-
tal, sinó al conjunt ves en la nova entitat resultant.
de la demarcació, i “Confio que sabran fer valer les
això ha estès a ciu-
tats com Reus les incògnites so- VICENÇ LLURBA / ARXIU
bre si la unió amb Caixa Catalu- Els preguntats La fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa desperta interrogants
nya i Caixa Manresa li restarà
pes específic. “Ha tingut un pa- esperen que la nova “Vam oferir el Centre de Lectu-
per vinculat al territori”, sosté el caixa no s'oblidi ra per si volien portar a Reus al-
cap del departament d’Econo-
de potenciar els L’assessor pels crèdits guna activitat. L’acció està cen-
mia de la Universitat Rovira i trada a Tarragona, perquè és on
Virgili, el reusenc Ferran Mañé, interessos tarragonins ]“Havia de donar informes destriar qui tornaria els tenen la seu”, reflexiona sobre
per qui aquesta imatge d’equili- perquè concedissin els crè- diners i qui no. “Al Pep, ni com es podrien estrènyer les re-
bri geogràfic de l’entitat és fruit dits”, explica jocós el poeta cinc. No guanya res!”, relata lacions entre les dues institu-
del pes que hi té la Diputació. iniciatives del territori. Tenir Xavier Amorós, que als posant un exemple fictici. cions. Més crític és l’escriptor oc-
“És una marca de la nostra iden- com a interlocutors una caixa anys cinquanta va Amorós també recorda com togenari Xavier Amorós, per qui
titat”, corrobora el degà del molt més gran esperem que re- col·laborar des de Reus amb als inicis de Caixa Tarrago- el llenguatge econòmic de les
Col·legi d’Advocats de Reus, Pe- verteixi en un ressò més global”, Caixa Tarragona com a con- na, quan es va voler comen- caixes està separat de qualsevol
re Lluís Huguet. explica el seu president, Jordi seller local. Com que feia de çar a expandir a Reus, va debat identitari. “Tot el que es
Tots els representants de la so- Agràs. L’entitat ha col·laborat ce- botiguer de roba, i a més intentar comprar l’antic perdrà és sentimentalisme ba-
cietat civil i cultural de la capital dint peces del seu fons per expo- coneixia tots els transportis- Hotel Londres, antigament rat. Aquestes imatges mítiques
del Baix Camp consultats per La sicions de l’obra social i s’ha be- tes de la comarca, explica ubicat a la cèntrica plaça són de producte romàntic, que
Vanguardia coincideixen a sen- neficiat d’ajudes, com és el cas que li confiaven la missió de del Prim de la ciutat. no serveixen per res en el món
tir Caixa Tarragona com a pròxi- de la nova biblioteca infantil. de la pela”, conclou.c

8. IV LA VANGUARDIA ESPECIAL DIVENDRES, 27 FEBRER 2009
ECOLOGIA QUOTIDIANA EL REPTE PERSONAL D'UN ARQUITECTE TÈCNIC
Visita a una casa feta amb criteris
mediambientals i de respecte de
l'entorn a Vespella de Gaià
Un luxe
sostenible
JORDI BARÓ
L
Tarragona
ínies rectes i espais
amplis i, a l'exterior,
una piscina i l'escul-
VICENÇ LLURBA
tura d'un jove disse-
nyador insinuen l'alt La casa està orientada al sud per aprofitar la llum i l'escalfor del sol
standing. La posició privilegiada
a la serra de Montferri i les vistes xim de llum possible a l'hivern”,
al castell no deixen marge de dub- assenyala el propietari i construc-
te. Modernitat i classe s'uneixen tor José Luis Hernández. Com
en una vivenda que amaga altres que a l'estiu el sol guanya en alça-
pretensions. L'habitatge està con- da, s'han fet els càlculs perquè xo-
cebut en harmonia amb la natura qui contra el voladís i no escalfi
i vol ser un exemple d'estalvi les habitacions en excés. “Volia
energètic. El projecte és també el treure el màxim profit de les
repte d'un arquitecte tècnic energies gratuïtes: l'aigua i el
compromès amb el medi am- sol”, comenta. A la coberta de la
bient que s'ha construït una resi- vivenda s'hi han col·locat pla-
dència per fugir del bullici de la ques solars que fan funcionar la
ciutat i de la banalitat de l'ar- calefacció i permeten obtenir ai-
quitectura en sèrie. gua calenta. En un extrem del jar-
“La casa està orientada al sud i VICENÇ LLURBA dí, s'hi ha construït un dipòsit de
la vidriera, que va d'una punta a Una vidriera permet que a 30.000 litres on es recull la pluja
l'altra, permet que entri el mà- l'hivern entri el màxim de llum i s'utilitza després per regar, pels
lavabos, la dutxa o qualsevol al-
VICENÇ LLURBA
tre ús que no sigui de boca.
“Hi ha un estudi previ per a un Les plaques solars serveixen per escalfar l'aigua i per la calefacció
bon aprofitament energètic”, as-
segura Hernández. S'ha buscat,
per exemple, que a l'estiu la venti-
lació sigui natural. La brisa que
entra a la vivenda passa abans
L'habitatge està
en harmonia amb
la natura i vol
ser un exemple
d'estalvi energètic
per davant d'una piscina allarga-
da que, lluny de ser un element
decoratiu, refrigera. A més, les fi-
VICENÇ LLURBA
nestres de la façana del darrera,
estretes i elevades, estan pensa- El dipòsit d'aigua pluvial s'utilitza per al rec i usos sanitaris
des perquè l'aire calent, que pesa
més que el fred, s'escapi. “Hi ha Malgrat tot, el projecte no no- ques solars és sostenible? A vega-
aire condicionat, però no més ha buscat funcionar el des ho és més una casa més ben
l'utilitzo mai. Me'l podria haver màxim possible amb energies ne- orientada”, reflexiona. La viven-
estalviat”, reconeix. A l'interior, tes sinó que també ha volgut ser da ha buscat el màxim valor eco-
sorprèn la doble porta a l'entrada respectuós visualment amb lògic en el disseny i no s'ha obses-
per aconseguir el màxim aïlla- l'entorn. La vegetació de secà i sionat tant en els productes utilit-
ment i un celobert que dóna il·lu- les oliveres del paisatge conti- zats, tot i que quan ha estat possi-
minació i ventilació natural a les nuen al jardí, amb arbres de fulla ble s'ha optat per materials
habitacions. caduca per evitar que donin om- menys contaminants com la fus-
El propietari reivindica la im- bra a la casa a l'hivern. A la paret ta o la pròpia pedra dels voltants.
portància de preveure tots els de- de l'entrada, s'hi ha reproduït un “El projecte és un pèl més car
talls en el projecte. “Els habitat- marge amb la mateixa pedra prò- però sobretot demana fer una
ges se solen idear massa ràpid, pia de la zona de manera que si previsió de tots els elements”, co-
quasi sense pensar i són espais es mira amb perspectiva menta l'arquitecte Pere Socías,
on s'hi viu molt de temps”, asse- s'integra a l'entorn com una part molt satisfet que la vivenda hagi
gura. La seva vivenda es va pro- més de la muntanya. “Volia estar estat una de les obres pre-selec-
jectar fa cinc anys, abans que molt relacionat amb la natura”, cionades a la darrera Biennal del
s'endurís la normativa en sosteni- comenta Hernández, que va arri- Col·legi d'Arquitectes de Tarrago-
bilitat i és fruit de la seva sensibi- bar a Vespella de Gaià després de na. “A l'arquitectura estàndard
litat ambiental. “En aquell mo- 15 anys suportant les incomodi- tot es fa de la mateixa manera i
ment, per exemple, no eren rendi- tats de viure a la cèntrica plaça per això és barata”, afegeix. El
bles les plaques fotovoltaiques”, de la font de Tarragona. propietari defensa una inversió
lamenta. Això fa que la casa esti- “Aquesta casa és sostenible? sostenible a llarg termini i rebla
gui connectada a la xarxa elèctri- Més que la majoria sí”, es qüestio- el clau: “Avui en dia, si no veus
ca convencional i també hi hagi na. I reivindica aquest concepte un benefici immediat, sembla
una caldera de gasoil de suport. com a molt relatiu. “Tenir pla- que res tingui rendibilitat”.c

9. DIVENDRES, 11 DESEMBRE 2009
CONSUM
El llibre
electrònic,
regal estrella
TARRAGONA de les festes
PÀGINA 12
VICENÇ LLURBA
Ambient de compres al centre de Reus, on els botiguerss i les autoritats han ideat diverses fórmules per incentivar el consum durant les festes nadalenques
Premiar les compres
Ajuntaments i comerciants incentiven amb activitats i promocions la campanya de Nadal
JORDI BARÓ coneguda la fidelitat com a comprador podrà acumular amb altres incentius pel consum nada- Al Centre Comercial El Pallol,
C
Tarragona / Reus client. Volem promocionar tant diferents tiquets, obtindrà una lenc propis de cada any a la ciu- un complex a l’aire lliure de Nú-
el comerç com la ciutat. La idea butlleta pel sorteig. Qui guanyi, tat, com els 200.000 vals d’una ñez i Navarro a tocar del nucli
inc mil euros per és poder comprar en un entorn tindrà un dia per consumir el pre- hora gratuïta d’aparcament que històric, han definit la seva prò-
gastar en un dia. És emblemàtic”, explica Montserrat mi amb l’assessorament d’un es- els comerços distribuiran fins al pia estratègia per promocionar
el premi que se sor- Caelles, gerent del Tomb de pecialista. “En els temps que vi- 31 de desembre entre els clients. els 21 establiments que en for-
tejarà a Reus durant Reus, una de les dues associa- vim és suficientment atractiu i Els facilita l’ajuntament i són và- men part. Una il·luminació reno-
tres setmanes conse- cions de comerciants que han im- no hem volgut exigir una compra lids pels sis pàrquings públics. O, vada de tons càlids que vol trans-
cutives entre els qui hagin esco- pulsat la iniciativa, juntament massa quantiosa per poder parti- en un terreny més simbòlic, l’ar- metre alegria, un arbre de Nadal,
llit la ciutat per fer les seves com- amb la Unió de Botiguers, el Pa- cipar”, afegeix. bre il·luminat de grans dimen- música jazz en les hores punta i
pres durant les festes. “Es busca tronat de Turisme i el Consorci Aquesta és la primera campa- sions que la Unió de Botiguers més tradicional en les hores vall
que la gent vingui, gaudeixi de de promoció Reus Vitalitat. nya d’aquest tipus que tiren enda- instal·la a la cèntrica plaça del i, sobretot, un ampli programa
l’oferta de botigues i de l’ambient Per cada 60 euros de despesa vant conjuntament l’administra- Mercadal per arrodonir l’ambien-
de Nadal, se senti a gust i vegi re- en botigues de la ciutat, que el ció i tots els botiguers i se suma a tació. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

10. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 11 DESEMBRE 2009
ESPECIAL NADAL MILLORS PERSPECTIVES COMERCIALS QUE L'ANY PASSAT
Festes
amb més
optimisme
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR ‘TASTA CATALUNYA’
d’activitats per gaudir en famí-
lia. Tallers infantils i contacon- Els lots més
tes, un rei mag i un patge a qui arrelats
entregar-li la carta, una xocolata-
da de benvinguda a l’any nou, un ]L’èxit de vendes d’al-
estand per donar joguines a la guns comerços, sobretot
Creu Roja i alguna acció promo- d’alimentació, depèn en
cional sorpresa. “Volem provo- bona part del lots de Na-
car que la gent estigui a gust i tin- dal. La Generalitat, a tra-
gui una bona experiència. Si és vés del portal Gastroteca,
així, el més normal és que com- ha impulsat la campanya
pri”, explica Juan Ricardo, de la Aquest Nadal tasta Cata-
consultoria Anco Retail, que ges- lunya perquè els produc-
tiona el Pallol. Una mostra més tes per obsequiar siguin
d’aquesta intenció és el casquet del país i de qualitat. Es
de Pare Noel que s’ha distribuït facilita una llista de llocs
als dependents. “No perquè esti- on es poden comprar.
guem en crisi som partidaris de Cinquanta-cinc són de la
fer promocions. Ho deixem pels demarcació, entre els
comerços”, i afegeix que l’únic quals hi ha agro-boti-
que s’ha decidit distribuir és un gues, cellers, vinateries o
fulletó amb una selecció d’arti- cooperatives agrícoles.
cles recomanats. La roba. Les botigues de roba esperen millorar per festes les vendes de la roba d'abric
Dosis de confiança ferenciat de la resta de mesos. client el llistat i localització de
Les perspectives davant de la “L’any passat, tot i estar dins de comerços. “És una manera de
campanya comercial són menys la crisi, va anar bé. Enguany no fer publicitat”, diu. La FUBT no
negatives que fa un any, segons estem per tirar coets però hi estalvia crítiques contra la políti-
la majoria de representants del haurà un consum més que co- ca de promoció del comerç de
sector consultats per La Van- rrecte”, diu. l’ajuntament. “L’ha de fer la ciu-
guardia. “Som conscients que Més fosc ho veu la Federació tat i demanar la col·laboració del
no és un moment idoni, però te- d’Unions de Botiguers de Tarra- comerciant i no fa res”, i lamen-
nim la sensació que aquest Na- gona (FUBT). “La sensació és op- ta que l’ajuda del consistori es li-
dal no serà tan dolent”, manté timista, però la realitat no. Dub-
Ricardo. “Hi ha una part de po- to que vagi millor en plena cri- ELS MÉS BENEF I CI ATS
blació afectada per la crisi i una si”, sosté el seu president,
altra que creu que s’ha de com- Eduard Mañas. L’entitat, que L’electrònica, el
portar d’acord amb aquesta si-
tuació”, explica el president del
agrupa la majoria de comerços
de la ciutat, també ha impulsat
moble i les joguines
Tomb de Reus, Jacint Pallejà, mesures similars a les de Reus presenten les millors
que espera que aquest segon pú-
blic es permeti una “certa llicèn-
com la de regalar hores d’aparca-
ment als clients o una campanya
perspectives
cia” en les compres. “Ara ja s’ha específica a Torreforta, on se sor-
tocat fons. Segur que es factura- tejaran diversos xecs regal d’en- OPTI MI S ME
rà més que l’any passat”, manté tre 100 i 300 euros per gastar en “Ara ja s’ha tocat
malgrat reconèixer que han tan- les botigues del barri. Ja està
cat algunes botigues. El presi- també enllestida la web, una ei- VICENÇ LLURBA fons”, diu el president
dent de la Unió de Botiguers de na que espera que serveixi tant Activitat. Ambient de compres a Reus el passat dissabte de l’associació de
Reus, Pere Margalef, opina que per facilitar informació interna
el Nadal té un comportament di- als associats com per facilitar al comerciants El Tomb
miti a aportacions econòmiques.
En protesta per tot això, Mañas
no va assistir la setmana passada
a l’encesa de la il·luminació de
Nadal.
Per sectors
L’electrònica, el moble i les jo-
guines seran els més beneficiats
aquest Nadal, segons el presi-
dent de la Unió de Botiguers.
“Són els que menys han venut
durant tot l’any, que ha estat
molt dur per ells. Han hagut d’in-
ventar molt”, diu. També con-
centraran una part de les vendes
de les festes les perfumeries i les
botigues de roba, que aquesta
temporada han tingut moltes di-
ficultats per donar sortida a les
VICENÇ LLURBA peces d’abric perquè fins al des-
Incentius. Els botiguers intenten incentivar les compres embre no ha fet fred.c

11. DIVENDRES, 11 DESEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3
Alguns exemples de com afronta les festes un sector de pes com la
joieria a Reus, que conta amb una llarga i prestigiosa tradició
El repte de vendre joies
en moments difícils
JORDI BARÓ Carles Tubella, amb botiga tat 200 peces antigues fetes a nes Joiers, i constata que ara
F
Reus també a la capital del Baix Reus i que estan en llocs dis- les vendes es reparteixen més
Camp i convençut que cada ne- pars”, afegeix per posar exem- al llarg de l’any. Als seus dos
a un any, la joieria
goci del sector s’ha adaptat a la ple de la influència sobre el te- establiments, aquests dies s’in-
Òxid va decidir re-
recessió amb la seva pròpia fór- rritori. Amb la campanya de tenta tenir el volum màxim
adaptar-se. Menys mula. De joieria, n’hi ha de Nadal a sobre, Tubella manifes- d’estoc, es prepara un apara-
despeses en l’estoc i
molts tipus, però Reus s’ha des- ta que el sector ha fet “punta al dor especial i es fidelitza al
un gir en la selecció
tacat tradicionalment per llapis” per poder estar a l’alça- client enviant-li un catàleg
de les peces, donant prioritat a
l’oferta de gamma mitjana-al- da i rebre tothom. amb els productes i marques
les de preus més baixos. “Ha ta. “No només vivim de la co- “Històricament el Nadal nous. Solanes creu que l’econo-
anat molt lligat a la crisi però
marca, també per exemple del eren els dies més forts”, co- mia es comença a recuperar
també a la moda”, explica la pro-
turisme de segona residència. menta Josep Solanes, de Sola- amb prudència i detalla com
pietària Montserrat Martí, que Tots tenim clients de força les peces de més valor són les
ha observat com la joia ha pas-lluny”, afegeix. Tubella asse- que menys s’han ressentit de
sat a ser un complement més i nyala com el 1774 es va fundar
ha anat perdent el valor clàssic
el Reial Col·legi d’Argenters de
Reus s’ha destacat la crisi. També ha crescut la in-
versió en diamants i en lingots
d’objecte pel record. La factura-
Reus i com al primer terç del tradicionalment d’or. “Vam fer provatures de
ció ha baixat respecte a temps
passats i ha observat com el
segle XIX a la ciutat es va viu-
re un moment d’esplendor
per l’oferta de tenir articles més econòmics,
però tampoc és el camí. Apos-
client s’ha tornat més prudent,amb una trentena d’establi- gamma mitjana-alta tem per la qualitat i el produc-
però els canvis han resultat efec-
ments. “Un estudi ha documen- te bo”, conclou.c
tius. “Es ven menys
joia de nivell, però
també és veritat que
de les de preu més
baix en surten més”,
afegeix. La tardor pas-
VICENÇ LLURBA sada va ser molt
fluixa, però a la cam-
panya estricta de Na-
dal la situació va millo-
rar. L’expectativa és
200.000 repetir els mateixos re-
sultats. “Amb l’econo-
Vals d’aparcament gratuïts mia de guerra actual,
d’una hora que l’empresa penso que anirà bé. Va-
pública Amersam reparteix loro les vendes pel mo-
als comerços per ajudar a la ment que visc”, manté
seva promoció. Cadascun la responsable d’a-
rep un lot de 100 que lliura quest establiment es-
als seus clients. Són vàlids pecialitzat en peces fe-
fins al 31 de desembre. tes a mà.
El mateix optimis-
me adaptat a les cir-
5.000 cumstàncies el com-
parteix el delegat a
Import del premi de la cam- Tarragona del Col·le-
panya conjunta d’ajunta- gi de Joiers, Orfe-
ment, Cambra de Comerç i bres, Rellotgers i Ge-
comerciants de Reus, que el mmòlegs. “Hi ha espe-
guanyador haurà de gastar rances d’una recupe-
en compres a la ciutat durant ració tímida. El luxe
un dia. Hi haurà tres sortejos és del primer que es
i l’urna per participar s’ha prescindeix quan hi
situat al Gaudí Centre. ha crisi i l’últim que VICENÇ LLURBA
es recupera”, opina Una clienta s'interessa per uns anells a una joieria del carrer Monterols de Reus