Espanya durtan el primer terç del segle XX (1902 - 1939)

1. ESPANYA DURANT EL
PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
(1902 – 1939)

2. ÍNDEX
1. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
(1902 – 1923)
2. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923 – 1930)
3. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931 – 1939)
4. LA GUERRA CIVIL (1936 – 1939)

3.  El sistema de la Restauració borbònica es va iniciar a finals del 1874
(recordar a Cánovas del Castillo).
 Eixa restauració es basava en què els dos partits majoritaris
(conservadors i liberals) es tornaven al poder a través de manipular les
eleccions (recordar el CACIQUISME, EL “PUCHERAZO”,...), de manera
que la resta de partits no podien arribar mai al poder.
 Tot açò moderat pel rei (Alfons XII fins 1885, Maria Cristina com a regent
entre 1895 i 1902 i Alfons XIII des de 1902).

5.  En 1898 Espanya perdia les últimes colònies de Cuba, Puerto Rico i
Filipines (“Desastre del 98”) i el país prenia consciència dels seus
problemes.
 Davant aquests problemes va començar a criticar-se al sistema de la
Restauració i al propi rei Alfons XIII = va nàixer un moviment
regeneracionista que volia modernitzar el país.

6.  Als primers anys del segle XX, els conservadors i liberals van intentar fer
algunes reformes, però van ser totalment insuficients = de manera que els
dos partits dinàstics van anar perdent poder.
 Mentrestant, l’oposició al
sistema es feia cada
vegada més forta:
 els republicans
 els nacionalistes catalans
 els socialistes
 els anarquistes

7.  El descontent acumulat es va agreujar quan l’Estat va començar a reclutar
soldats per a anar a la guerra del Marroc.
 el 1906 s’havia acordat la creació d’un protectorat francoespanyol al
Marroc = Espanya havia obtingut el control de la franja nord, el Rif.
 però l’oposició de la població autòctona (els berbers) va originar una
guerra permanent.

8.  En contra d’eixe reclutament, el 1909 a Barcelona es va produir una revolta
popular = LA SETMANA TRÀGICA.
 Front a les protestes de la ciutadania, el govern va respondre enviant
l’exèrcit i amb una dura repressió (empresonaments i afusellaments).
 La repressió del govern va provocar la condemna de l’opinió pública.
 El president de govern, Antonio Maura (del Partit Conservador), va dimitir.

9.  A Maura el va substituir José Canalejas (del Partit Liberal).
 Però la inestabilitat del sistema ja era patent: el propi Canalejas era
assassinat per un anarquista el 1912.

10.  Durant la Iª Guerra Mundial Espanya va aprofitar la seua neutralitat per a
exportar productes a Europa, però mentre els preus pujaven molt
(enriquiment de la burgesia), els salaris no (els obrers vivien encara pitjor).
 Esta situació va provocar les protestes dels sindicats socialistes (UGT) i
anarquistes (CNT), que van convocar una vaga general per a derrocar el
govern i el sistema de la Restauració: la coneguda com crisi del 1917.

11.  En la crisi del 1917 es van unir:
 el malestar econòmic de les classes treballadores (nivell de vida cada
vegada pitjor).
 el malestar de l’oposició política (no podien accedir al poder amb el
sistema de la Restauració).
 el malestar dels militars peninsulars (alguns sectors de l’exèrcit
protestaven contra el sistema d’ascens que afavoria els militars que
participaven en les campanyes del Marroc).
 Davant les protestes, el govern va enviar la
Guàrdia Civil per acabar amb elles = va
reprimir per la força les vagues i revoltes,
però la crisi de la Restauració ja havia
començat.

12.  El període entre 1917 i 1923 es van caracteritzar per:
 una gran inestabilitat política:
 a partir de la crisi de 1917 conservadors i liberals es van unir per a
formar governs que van intentar solucionar els problemes (governs
de concentració)
 però van ser incapaços i els governs duraven poc (inestabilitat
política).

13.  una forta conflictivitat social:
 els sindicats socialista (UGT) i anarquista (CNT) no paraven de
guanyar importància i van protagonitzar nombroses vagues i
ocupacions de terres, especialment a Andalusia (Trienni Bolxevic).
 a Barcelona, les protestes socials van ser greus i front al descontent
popular, la burgesia va contractar
pistolers per a atemptar contra els líders
sindicals i rebentar les vagues
(pistolerisme) = va encetar uns anys
de forta violència social i assassinats als
carrers.

14.  els problemes en la guerra del Marroc:
 a la guerra del Marroc l’exèrcit espanyol va patir la derrota
d’Annual (1921), amb més de dotze mil soldats morts.
 l’oposició va demanar responsabilitats, incloent al rei, i es van iniciar
investigacions sobre la derrota al Parlament.
 En l’informe previ (l’expedient Picasso) es van trobar indicis de
que alguns militars i fins i tot el rei, estaven implicats en escàndols
de corrupció econòmica.
 Per a frenar la investigació en el Parlament, els militars van propiciar un colp
d’estat encapçalat pel general Primo de Rivera, qui es va fer amb el poder
per la força.

15. 1) Explica el significat de les següents vinyetes:

16. 2) Explica els següents conceptes:
• Setmana Tràgica
• Pistolerisme
• Trienni Bolxevic
3) Enumera i explica les causes de la crisi de 1917:
4) Explica per què va entrar en crisi el sistema de la Restauració fent al·lusió
als aspectes següents: incapacitat dels partits dinàstics per a democratitzar
el sistema polític, marginació de la oposició, increment de la conflictivitat
obrera i descontentament de l’exèrcit.

17.  En este colp d’estat, Primo de Rivera van contar amb:
 el consentiment del rei.
 el suport de la patronal.
 el suport dels conservadors.
 El colp d’estat es va presentar com una solució per posar fi a les protestes i
a la violència al carrer = “per frenar el perill de revolució social, reprimir el
moviment obrer i restaurar l’ordre burgés”.

18.  La dictadura militar va:
 suspendre la Constitució.
 tancar el Parlament (va dissoldre les Corts).
 prohibir els partits polítics (excepte la
Unión Patriótica = partit únic).
 prohibir els sindicats (excepte UGT).
 establir el ultranacionalisme espanyol: va
combatre el nacionalisme català i basc, per
exemple prohibint l’ús públic de les llengües
respectives.
 instaurar la censura.
 reprimir qualsevol protesta des de l’esquerra.

19.  La dictadura va aprofitar el creixement econòmic dels anys 20 i va iniciar
una sèrie d’obres públiques.

20.  Però amb l’arribada de la crisi econòmica (1929 – 1930) l’oposició i les
protestes van augmentar.
 El dictador es va quedar sense recolzaments; el propi Alfons XIII va perdre
la confiança en ell.
 Al gener de 1930 Primo de Rivera va dimitir.
 El rei va nomenar com a nou cap de govern
al general Berenguer: havia de propiciar el
retorn gradual a la legalitat constitucional (ell
havia de ser l’encarregat de convocar eleccions
novament).
 A l’agost de 1930, bona part de l’oposició signava el Pacte de San
Sebastià, en el que reivindicaven eleccions democràtiques i la instauració
d’una república.

21. 5) Amb quin objectiu es va iniciar la dictadura de Primo de Rivera?
6) Enumera les característiques de la dictadura de Primo de Rivera:
7) Explica el concepte “Pacte de San Sebastià”:
8) Una vegada dimitit Primo de Rivera, l’objectiu del rei era tornar a la
legalitat constitucional, és a dir, a la Constitució de 1876. Per què els
partits opositors reclamaven eleccions democràtiques?

22.  Les eleccions es van convocar
per al 12 d’abril de 1931.
 Els resultats electorals van
assenyalar una clara voluntat de
canvi polític: el triomf republicà
va ser evident en la majoria de les
grans ciutats.

23.  En vista d’aquests resultats i la proliferació de manifestacions que
sol·licitaven la proclamació de la República, Alfons XIII va abandonar el país
i va marxar cap a l’exili.
 El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República Espanyola
(duraria fins l’1 d’abril de 1939; els tres últims anys marcats per la Guerra
Civil espanyola).

24.  Immediatament s’instaurava un govern provisional format per republicans,
socialistes i nacionalistes gallecs i catalans.
 Les primeres mesures del govern provisional van ser:
 amnistia als presos polítics de la dictadura.
 llibertats polítiques i sindicals (legalitat de tots els partits i sindicats).
 aprovació de lleis socials (jornada de 8 hores, salari mínim,...).
 creació d’una Generalitat provisional per a Catalunya.
 nova ordenació electoral per evitar el caciquisme.
 convocatòria d’eleccions a Corts constituents per al més de juny i
crear així el nou govern elegit pel poble.

25.  Cal indicar que la implantació de la República no va estar exempta de
problemes:
 des de la dreta, els sectors més conservadors es van oposar a la
República: bona part de la burgesia, els monàrquics, els militars
conservadors i l’Església.
 des de l’esquerra:
 alguns grups anarquistes van demandar una major rapidesa en
les reformes (van cridar a la revolució social = onada de vagues
obreres i ocupacions de terres).
 front a l’hostilitat i l’oposició de l’Església a la República es va
estendre una corrent d’anticlericalisme (en algunes ciutats es
van cremar esglésies i convents).

26.  A les eleccions de juny del 1931 (amb sufragi universal masculí) va guanyar
la coalició de republicans i socialistes.
 Es van formar les noves Corts i la seua primera tasca va ser elaborar una
nova Constitució: la Constitució de 1931.

27.  La Constitució de 1931 era molt progressista i establia:
 la sobirania popular i el sufragi universal.
 la divisió de poders:
 el legislatiu en mans d’unes Corts unicamerals.
 el executiu en mans dels presidents de la República (escàs
poder) i del govern, i un consell de ministres.
 el poder judicial per als tribunals de justícia i amb jurats
populars .
 amplis drets individuals i llibertats públiques.
 l’aconfessionalitat de l’Estat = l’Estat deixava de tindre religió oficial
(es va legalitzar el matrimoni civil, el divorci,...).
 la possibilitat de que les regions tingueren governs autònoms dins
de l’Estat (autonomies).

28.  Una vegada aprovada la nova constitució, es va elegir com a president de la
República a Niceto Alcalà Zamora (republicà de centre-dreta) i com a
president del govern a Manuel Azaña (republicà d’esquerres).
 El nou govern (amb majoria de republicans, socialistes i nacionalistes) va
iniciar tota una sèrie de reformes per tal de modernitzar el país, per això
este període es va conèixer com el Bienni Reformista (1931 – 1933).

29. LA SEGONA REPÚBLICA
ESPANYOLA
(1931 – 1939)
EL BIENNI
REFORMISTA
(1931 – 1933)
EL BIENNI
CONSERVADOR
(1933 – 1936)
EL FRONT
POPULAR
(1936)
LA GUERRA
CIVIL
(1936 – 1939)

30.  Reforma militar: la República pretenia reduir el nombre d’oficials i evitar el
perill d’un colp d’estat = per això es va aprovar una llei que obligava als
oficials a jurar la nova constitució o retirar-se amb el sou íntegre (eixa
reforma va provocar el DESCONTENTAMENT ENTRE PART DELS
MILITARS).
 Reforma religiosa: es va intentar limitar la influència social i política de
l’Església amb un estat aconfessional que no finançara cap culte
(s’eliminaven les subvencions a l’Església), es va establir la llibertat de
cultes, la secularització de cementeris,... (eixa reforma va provocar el
DESCONTENTAMENT DE L’ESGLÉSIA).

31.  Reforma educativa i obra cultural: per assegurar una educació liberal,
laica, mixta, pública i gratuïta la República va construir més de 10.000
escoles de primària i va crear Missions Pedagògiques per a dur l’educació i
la cultura per tot el país.
 Reforma agrària: per a millorar la situació dels camperols, la República va
preveure expropiar les terres sense cultivar als grans propietaris
(especialment a Andalusia i Extremadura) per a repartir-les entre els
jornalers sense terres (però per falta de diners per indemnitzar als
propietaris es va fer molt lentament).
 Reforma territorial: es va aprovar la possibilitat de concedir Estatuts
d’Autonomia i govern i institucions pròpies dins d’Espanya a les regions que
ho sol·licitaren = ho van sol·licitar Catalunya (el 1932) i País Basc i Galícia
(el 1936).

32.  El reformisme republicà va haver de fer front a dos blocs d’oposició:
 els sectors més conservadors de la dreta es van oposar a la
majoria de les reformes:
 la burgesia.
 l’Església.
 els sectors conservadors de
l’Exèrcit (inclús van intentar
pegar un colp d’Estat amb el
general Sanjurjo el 1932).
 els partits de dreta (CEDA)
 els monàrquics.
 els feixistes (Falange Española i les JONS).

33.  des de l’esquerra obrera (tant el sindicat socialista (UGT) com el
sindicat anarquista (CNT) com els comunistes) es van queixar per la
lentitud de les reformes, especialment l’agrària = va donar lloc a
revoltes i insurreccions i enfrontaments dels obrers amb l’Exèrcit i la
Guàrdia Civil que van acabar amb nombroses víctimes (Casas
Viejas, el gener de 1933).
 Estes oposicions i la dura repressió del govern contra els alçaments en
Casas Viejas van provocar el desprestigi del govern i la divisió de la coalició
republicanosocialista.
 Finalment es convocaven eleccions
per a novembre del 1933.

34. 9) Quines característiques tenia la Constitució de 1931?
10) Completa el quadre – resum amb les reformes del Bienni Reformista:
11) Què va passar a Casas Viejas? Quines conseqüències va tindre?
REFORMA MESURES

35.  A les eleccions del 18 de novembre de 1933 es van presentar:
 els partits d’esquerra per separat.
 els partits de dreta units en la Confederació Espanyola de Dretes
Autònomes, la CEDA.
 La victòria va correspondre als partits de
centre – dreta (Partit Radical de Lerroux i
la CEDA de José María Gil Robles).

36.  El nou govern va quedar presidit per Lerroux (la CEDA, que era el partit més
votat, no va participar en ell = la majoria de partits no volia que Gil Robles hi
participés, ja que el consideraven “enemic de la República”).
 La política del nou govern va anar encaminada a desmantellar les reformes
anteriors: va paralitzar les reformes agrària i militar, va modificar la política
religiosa per apropar-se a l’Església...
 També va amnistiar als participants en el colp d’Estat de Sanjurjo.
 Estos fets van provocar la crisi del govern de Lerroux, que va dimitir.
 A l’estiu de 1934 el nou govern no va durar molt i Alcalá Zamora va demanar
de nou a Lerroux que formés un nou govern.
 Però quan en octubre de 1934, la CEDA va entrar a ocupar alguns
ministeris del nou govern, es van produir nombroses protestes per tot arreu
(les esquerres, partits i sindicats, consideraven que Gil Robles volia acabar
amb la República, per tant no acceptaven la seua participació en el govern).

37.  Les protestes més greus es van produir a l’octubre del 1934 a Astúries i a
Catalunya.
 A Astúries hi va haver un intent de revolució social d’anarquistes,
socialistes i comunistes:
 la població armada va ocupar la conca minera per la força (allí es va
crear el mite de la revolució proletària).
 la insurrecció va ser brutalment reprimida per l’exèrcit enviat pel
govern.

38.  A Catalunya el govern d’esquerres de la Generalitat va proclamar l’Estat
Català dins de la República Federal Espanyola:
 el govern va enviar l’exèrcit que va actuar amb duresa.
 el nou president de la Generalitat (Lluís Companys) i els consellers
van ser empresonats .
 l’autonomia de Catalunya va ser suspesa.
Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps
ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu
objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en
nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo
assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo
l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir
i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general
contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern
Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble
català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel
d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans!
L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià,
restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu
lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya!
Visca la República! Visca la llibertat!
Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat
(6 de octubre de 1934).

39.  Després d’aquests fets d’octubre de 1934, les diferències entre el Partit
Radical i la CEDA es van incrementar.
 El descontent social + les diferències entre el Partit Radical i la CEDA + les
disputes entre els partits de dretes (molts havien comprés que no arribarien
al poder respectant la legalitat republicana) + els escàndols de corrupció
= van fer que es convocaren eleccions novament per a febrer del 1936.
  En tot moment, els partits d’esquerra s’havien negat a que la CEDA
formés un govern.

40. 12) Qui era Alejandro Lerroux? Qui era José María Gil Robles?
13) Per què Gil Robles no va formar govern durant el Bienni Conservador, si
havia sigut el partit més votat?
14) Què va passar a l’octubre de 1934? (Explica els fets, les causes i les
conseqüències)

41.  Per a les eleccions de febrer de 1936 es van presentar, al contrari que en el
1933:
 els partits d’esquerra units (EL FRONT POPULAR).
 els partits de dreta per separat (alguns partits s’havien separat de
la CEDA).

42.  La campanya electoral va mostrar una forta tensió i rancor entre ambdós
bàndols:
 les esquerres recordaven contínuament la brutalitat de la dreta en
Astúries o Catalunya i els acusaven de voler instaurar el feixisme en
Espanya.
 les dretes recordaven també contínuament el perill de les esquerres
i que només volien la revolució social (també recordaven Astúries,
la crema d’Esglésies,...) i els acusaven de voler instaurar el
comunisme i l’anarquisme a Espanya.
 La victòria electoral va correspondre
per escàs marge al Front Popular = però
la realitat és que el país estava dividit.

43.  D’aquesta manera, una coalició de republicans, socialistes, comunistes,
nacionalistes d’esquerra i alguns anarquistes va formar el nou govern:
 amb Manuel Azaña com a nou president de la República.
 Amb Casares Quiroga
com a president del govern.
 El nou govern va posar de nou en marxa les reformes del Bienni Reformista,
però de manera molt més ràpida:
 van amnistiar als empresonats per les revoltes del 1934.
 es va reprendre la reforma agrària.
 van tornar l’autonomia a Catalunya i van començar el procés per a
donar-li-la al País Basc i Galícia.

44.  Així mateix, els militars sospitosos de preparar un colp d’Estat van ser
destinats lluny de Madrid (Franco a Canàries, Goded a les Balears, Mola a
Pamplona, Queipo de Llano a Sevilla).
 En els primers mesos del nou govern es va viure un clima de forta
inestabilitat social amb enfrontaments i morts als carrers entre:
 els sectors conservadors que no volien ja cap República i
preparaven un colp d’Estat militar per acabar amb ella.
 els sectors d’esquerres que volien una revolució proletària que
acabés amb el capitalisme.

45. 15) Explica els següents conceptes: Front Popular y CEDA.
16) Per què podem afirmar que les postures polítiques es van radicalitzar
abans de les eleccions de febrer de 1936?
17) Quines mesures va adoptar el nou govern del Front Popular? En quin
context es van implantar estes mesures?

46.  El juliol del 1936 un grup de militars encapçalats per José Sanjurjo, Emilio
Mola i Francisco Franco van iniciar un colp d’Estat per acabar amb la
República: l’alçament militar es va iniciar el 17 de juliol al nord d’Àfrica i es
va estendre per la península el 18 de juliol de 1936.
 El colp d’Estat va fracassar, sobretot a les grans ciutats i les zones
industrials, gràcies a la resistència:
 del Poble.
 d’alguns cossos policials.
 i al fet que un sector de l’exèrcit es va mantenir lleial a la República.

47.  El fracàs de l’alçament militar va desencadenar una guerra civil = els
insurgents no havien acabat amb la República, però els llocs que
controlaven eren els suficientment importants com per seguir endavant:
zones rurals, el nord d’Àfrica, les Canàries i les Balears.

48.  La burgesia, els propietaris, l’Església i els sectors conservadors de l’exèrcit
van recolzar als colpistes = el que es va anomenar BÀNDOL NACIONAL.
 Els treballadors de la indústria i el camp, professionals liberals, nacionalistes
bascos i d’esquerres, alguns xicotetes propietaris i militars republicans van
defensar la República = el que es va anomenar BÀNDOL REPUBLICÀ.
 La Guerra Civil espanyola es va convertir també en un conflicte entre les
dues grans ideologies que en aquells moments s’enfrontaven en tota
Europa: els sistemes democràtics i els règims feixistes.

49.  Per això la Guerra Civil espanyola també es va internacionalitzar.
 De fet, l’ajuda exterior als dos bàndols va ser un factor decisiu en el resultat
final de la guerra:
 els rebels van comptar, des del principi, amb el recolzament dels
governs totalitaris d’Itàlia, Portugal i Alemanya (van ajudar amb recursos
econòmics, armes i soldats).
 els republicans, en canvi, van tindre l’ajuda de l’URSS, però no de les
democràcies europees, amb Gran Bretanya i França al cap, que es van
negar a intervenir (Comitè de No-intervenció).
 Cal dir que la mobilització social que va originar
la Guerra Civil espanyola arreu del món contra el
Feixisme, va permetre la creació de les
Brigades Internacionals: unitats militars formades
per voluntaris de tot el món que van acudir a Espanya
per a lluitar per la República espanyola.

50.  El colp militar va provocar incertesa dins de la
República: en a penes dos dies (del 18 al 19 de juliol)
hi va haver tres caps de govern diferents
(Casares Quiroga, Martínez Barrio i José Giral).
 El president de la República no volia donar
armes a les organitzacions obreres i per això
va tractar de negociar primer amb els rebels:
però els colpistes es van negar a posar fi a la
rebel·lió.
 Davant esta negativa, el nou govern de José Giral va optar per armar al
Poble (el govern temia que el Poble armat iniciés una revolució social) =
immediatament el Poble va començar a organitzar-se en milícies (ciutadans
armats voluntaris que lluiten per defensar el seu país).

51.  Com temia el govern, nombrosos sindicalistes de la CNT – FAI
(anarquistes) van aprofitar el moment per iniciar una revolució social: així,
es van col·lectivitzar fàbriques i terres dels grans propietaris.
 Però també es va produir un anticlericalisme violent, la repressió
incontrolada...

52.  Per posar ordre i acabar amb els actes violents
i per organitzar millor la defensa de la República,
en setembre, es va formar un nou govern dirigit per
Largo Caballero (era el líder més acceptat pel
conjunt de les forces d’esquerra).
 En eixe govern van formar part republicans, socialistes, comunistes i fins i
tot, anarquistes (recordar que els seus principis ideològics rebutjaven tota
autoritat).
 La primera tasca del nou govern va ser la
de crear un Exèrcit Popular (les milícies
tenien molt d’entusiasme, però feia falta
un comandament preparat que organitzés
la defensa coordinada de la República).

53.  Estos fets (participació en el govern i dissolució de les milícies per a crear
un Exèrcit Popular) va ser molt impopular dins de les files anarquistes i es
va obrir el debat de si la guerra era una revolució social o si era una lluita
entre el Feixisme i la Democràcia:
 els que pensaven que la guerra era una revolució social no volien
Exèrcit Popular, que els milicians tornaren les armes, acabar amb
les col·lectivitzacions,...
 els que pensaven que la guerra era la lluita entre el Feixisme i la
Democràcia assenyalaven que el més important era derrotar als
rebels i una vegada salvada la República ja es veuria lo de la
revolució social.
 Els canvis del govern de Largo Caballero anaven dirigits cap a la segona
opció (el primer era salvar a la Democràcia i derrotar als nacionals), i això
va acabar provocant enfrontaments entre els propis republicans.

54.  El maig de 1937 es van produir enfrontaments armats a Barcelona entre els
partidaris de “l’organització per a derrotar al Feixisme” (socialistes i
comunistes) contra els partidaris de “la revolució social radical” (anarquistes
i trotskistes).
 Es van imposar els socialistes i els comunistes.
 Juan Negrín va formar un nou govern i va tractar de negociar la pau amb el
bàndol nacional, però Franco la va rebutjar (els problemes i les diferències
dins del bàndol republicà havien decantat la guerra a favor del nacionals i
Franco ja només volia una rendició incondicional de la República).
 Davant la negativa de Franco, el govern de Negrín va tractar d’allargar la
guerra i resistir fins que comencés una més que previsible guerra
internacional contra el Nazisme (de fet, eixa guerra començaria sis mesos
després de la derrota de la República espanyola, però ja era massa tard).

55.  A la zona controlada pels rebels (on havia triomfat el colp d’Estat i el
territoris que va anar conquistant), l’Exèrcit va assumir el poder.
 Franco s’havia convertit en el líder dels colpistes (Sanjurjo i Mola havien
mort en accidents d’aviació) i va anar acumulant cada vegada més poder
fins convertir-se en un dictador feixista:
 va concentrar tots els poders.
 va acabar amb la democràcia i
amb les reformes anteriors.
 la religió catòlica va tornar a ser l’oficial.
 es va establir el partit únic: sols es va permetre el partit franquista,
la Falange (FET y de las JONS) i el seu sindicat.

56.  Els militars colpistes van dur a terme una repressió sistemàtica cap als
republicans i tots aquells sospitosos d’haver col·laborat amb la República:
empresonaments, camps de concentració i de treball, afusellaments,... (van
quedar moltes persones sepultades en fosses comunes sense quedar cap
constància de la seua desaparició).
 L’objectiu era anar “netejant” el territori a mesura que anaven avançant i
ocupant nous territoris.

57.  En definitiva, el bàndol colpista no va tindre tants problemes com el bàndol
republicà i des de molt prompte Francisco Franco va quedar com a líder
dels rebels i va establir les bases d’un règim autoritari.
REUNIÓ EN HENDAYA ENTRE
HITLER I FRANCO EN
(OCTUBRE DE 1940)

58. 18) Explica estos tres conceptes:
o Brigades Internacionals
o Milícies
o FET i de las JONS
19) Explica en què va consistir el problema dins de la República respecte a
com fer front a la guerra:

59.  La Guerra Civil va durar prop de tres anys, durant els quals l’exèrcit rebel,
més ben organitzat i equipat (gràcies a l’ajuda exterior), va portar la
iniciativa militar.
 Els republicans, mancats d’una estratègia militar eficaç (desorganització
miliciana) i d’ajudes exteriors importants i amb problemes interns, van
actuar quasi sempre a la defensiva, intentant frenar l’avanç de l’exèrcit
franquista.

60.  La Guerra Civil espanyola es pot dividir en:
4 fases
L’alçament
(juliol 1936)
La Batalla de Madrid
(agost 1936 – març 1937)
La batalla del Nord
(abril 1937 – desembre 1937)
De la Batalla de l’Ebre
al final de la guerra
(gener 1938 – abril 1939)

61.  El juliol del 1936 un grup de militars encapçalats per José Sanjurjo, Emilio
Mola i Francisco Franco van iniciar un colp d’Estat per acabar amb la
República: l’alçament militar es va iniciar el 17 de juliol al nord d’Àfrica i es
va estendre per la península el 18 de juliol de 1936.
 El colp d’Estat va fracassar, sobretot a les grans ciutats i les zones
industrials, gràcies a la resistència:
 del Poble.
 d’alguns cossos policials.
 i al fet que un sector de l’exèrcit es va mantenir lleial a la República.

62.  El fracàs de l’alçament militar va desencadenar una guerra civil = els
insurgents no havien acabat amb la República, però els llocs que
controlaven eren els suficientment importants com per seguir endavant:
zones rurals, el nord d’Àfrica, les Canàries i les Balears.

63.  Els rebels, amb Franco al cap, van avançar des del sud cap a Madrid i es
van unir amb les tropes del nord.
 Abans de dirigir-se cap a Madrid, van ocupar Toledo (el “Alcázar” estava
assetjat pels republicans des de quasi el principi de la guerra, però encara
resistia).
 Mentrestant, els republicans, amb gran nombre de
voluntaris (milicians), van organitzar la defensa
de Madrid (“No pasarán”).
 El govern republicà es va traslladar a València.
 Conquistada Toledo, les tropes nacionals es van
dirigir cap a Madrid.

64.  En la Batalla de Madrid, les forces republicanes (sobretot milicians i
Brigades Internacionals) van resistir l’atac.
 Els comandaments revoltats van seguir intentant-ho (Batalla del Jarama i
Batalla de Guadalajara) i finalment Franco va decidir abandonar el front de
Madrid i avançar en altres regions.

65.  Entre abril i octubre de 1937 l’exèrcit franquista va atacar les ciutats més
importants de la costa cantàbrica
 El 26 d’abril de 1937 la Legió Cóndor alemanya va bombardejar i arrasar la
ciutat de Gernika, provocant gran quantitat de víctimes civils.
 El País Basc va caure poc després en mans franquistes (passava a
controlar la seua producció industrial i minera).

66.  Per intentar frenar l’ofensiva franquista al nord, els republicans van
contraatacar en diversos llocs (Batalla de Brunete, en Madrid; batalla de
Belchite, en Saragossa), però no van poder impedir la caiguda de Cantàbria
i d’Astúries.
 El bàndol nacional passava a controlar tota la zona industrial i minera del
nord peninsular.

67.  En febrer del 38 el bàndol nacional ocupava definitivament Terol i des d’allí
va avançar cap al Mediterrani fins ocupar Castelló = la zona republicana
quedava dividida en dos.
 Per aturar l’avanç franquista cap a València, els republicans van llançar una
nova ofensiva final i desesperada: la Batalla de l’Ebre
(juliol – octubre del 1938), amb èxit inicialment; però l’aviació alemanya i
italiana la va frenar i la contraofensiva franquista davant d’un exèrcit minvat
va provocar la retirada dels republicans.
 A principis del 1939 les tropes franquistes ocupaven tota Catalunya.

69.  En març es rendia Madrid.
 L’1 d’abril de 1939 s'emetia l’últim comunicat de guerra que assenyalava
que la guerra havia acabat (també era el final de la Segona República
espanyola).
“En el día de hoy, cautivo y
desarmado el Ejército Rojo,
han alcanzado las tropas
nacionales sus últimos
objetivos militares.
La guerra ha terminado.
El Generalísimo Franco
Burgos, 1 de abril de 1939”.

70.  Demogràfiques:
 més de mig milió de morts i quasi mig milió d’exiliats que van haver de
fugir a l’estranger per a que no els mataren els rebels.
 les baixes no sols es van produir en el camp de batalla sinó que la
violència es va exercir, en tots dos bàndols, contra la població civil (com
venjança de l’adversari per motius personals o polítics).

71.  Econòmiques:
 els tres anys de guerra van suposar una enorme destrucció
d’infraestructures, comunicacions, fàbriques,... i un fort descens de la
producció agrícola i industrial.
 Polítiques:
 la guerra va significar la fi de la democràcia republicana i les llibertats i
inici de quasi quaranta anys de dictadura franquista.

72.  Socials:
 La guerra va trencar la convivència, i la divisió entre vencedors i vençuts
va deixar fortes ferides i diferències durant tot el franquisme, ja que els
vençuts i els que s’oposaven a la dictadura van tindre quaranta anys de
repressió i càstig.
 les dones van deixar de tindre drets individuals, van quedar relegades a
l’àmbit privat (cura de la casa i dels fills) i van passar a dependre dels
homes, com si foren menors d’edat.

73.  Religioses:
 l’Església catòlica va tornar a ser la religió oficial i a gaudir de tot tipus
d’ajudes per part de l’estat franquista, al que va recolzar. I
 també va intervenir habitualment en la vida política i social.

74. 20) Enumera i explica:
o Les fases militars de la Guerra Civil espanyola.
o Les conseqüències de la Guerra Civil espanyola.