Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
•Download as PPTX, PDF•
1 like•460 views
Presentació dels continguts de l'obra
Recommended
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (19)
Viewers also liked
Similar to Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Similar to Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe (20)
More from Vicent Sanz
Recently uploaded
Recently uploaded (11)
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
- 2. Destinataris Responsables de l’administració i la planificació educatives Docents de centres educatius amb diversitat cultural i lingüística i alumnat nouvingut: mestres, professorat, especialistes de llengua i direccions de centres Estudiants de grau d’educació primària i de màster de secundària
- 3. Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe LLIBRE WEB Introducció Capítols Pròleg. Ignasi Vila [Annex 1] Capítols complementaris [Annex 2] Introducció «Andamiaje en los cuadrantes»
- 4. Objectius Proporcionar Guia pràctica per treballar en centres amb diversitat Introducció a l’acció educativa adreçada a nouvinguts Suggeriments per a la implementació de plans i programes de centre Exemples de bones pràctiques d’escoles del Canadà aplicables a Europa Orientacions i estratègies d’ensenyament per a alumnes de primera i segona generació immigrant
- 5. Continguts del llibre • Set capítols en dues seccions 1. Planificar el suport lingüístic als estudiants de segona llengua (ESL) – Destinada a planificadors educatius, dissenyadors d’activitats didàctiques, docents implicats i professors universitaris Capítol 1. Suport lingüístic i escolar per a nouvinguts Capítol 2. L’adaptació del currículum i la instrucció diferenciada 2. Intervenció a l’aula – Pràctiques educatives a l’aula ordinària, adreçades a docents, direccions, elaboradors de plans d’estudis i formadors docents Capítol 3. Un clima d’aprenentatge inclusiu Capítol 4. Deixar espai per a les llengües d’origen a l’aula Capítol 5. Parlar i escoltar Capítol 6. Llegir i escriure Capítol 7. L’ensenyament del vocabulari Descripció dels objectius, destinataris , continguts, fonts i recursos, i necessitats educatives • Introducció
- 6. Continguts en línia • [Annex 1] 1. Aspectes generals sobre l’alumnat nouvingut i la seva recepció en el centre escolar Capítol I. El nouvingut Capítol II. Més enllà del primer contacte 2. Introducció al Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MERC) Capítol III. L’avaluació del progrés lingüístic dels ESL Índex del llibre Introducció del llibre Resum de cada capítol • [Annex 2]
- 7. Idees força L’adquisició de la llengua d’aprenentatge com a L2 depèn de l’adaptació escolar de l’alumne. La facilitació de l’adaptació escolar està determinada pel caràcter inclusiu de l’escolarització, que té per objectius donar resposta a les necessitats d’inclusió social de la immigració en una societat multilingüe i assolir l’èxit escolar del conjunt de l’alumnat. Els estudiants d’una segona llengua (ESL) han d’adquirir-ne el llenguatge acadèmic alhora que n’aprenen el llenguatge quotidià. La necessitat que els ESL millorin l’accés al llenguatge acadèmic de la llengua escolar implica l’organització d’una instrucció diferenciada a l’aula ordinària adreçada a aquest alumnat La metodologia didàctica es basa en l’aprenentatge integrat de llengua i continguts, amb adequació curricular que inclou suports individualitzats transitoris: bastida. L’avaluació distingeix progrés curricular de progrés lingüístic i empra com a escala d’ajustament el MECR
- 8. L’adquisició de la llengua d’aprenentatge com a L2 depèn de l’adaptació escolar de l’alumne.
- 9. La facilitació de l’adaptació escolar està determinada pel caràcter inclusiu de l’escolarització, que té per objectius donar resposta a les necessitats d’inclusió social de la immigració en una societat multilingüe i assolir l’èxit escolar del conjunt de l’alumnat.
- 10. • Els estudiants d’una segona llengua (ESL) han d’adquirir-ne el llenguatge acadèmic alhora que n’aprenen el llenguatge quotidià.
- 11. La necessitat que els ESL millorin l’accés al llenguatge acadèmic de la llengua escolar implica l’organització d’una instrucció diferenciada a l’aula ordinària adreçada a aquest alumnat.
- 12. La metodologia didàctica es basa en l’aprenentatge integrat de llengua i continguts, amb adequació curricular que inclou suports individualitzats transitoris: bastida.
- 13. L’avaluació distingeix progrés curricular de progrés lingüístic i empra com a escala d’ajustament el MECR. A1 A2 B1 B2 C1 C2
- 14. Adaptació del model de Cummins Tasques cognitivament poc exigents Tasques cognitivament exigents Bastida intensa Bastida reduïda
- 15. Capítol 1 Suport lingüístic i escola per als nouvinguts 1. El desafiament d’aprendre una nova llengua amb finalitats escolars 2. Ensenyar la llengua d’instrucció 3. L’alfabetització i el suport escolar als alumnes nouvinguts amb llacunes importants d’escolarització prèvia 4. Programes de manteniment de la llengua i la cultura d’origen 5. Tercera i quarta llengua 2.2 L’ensenyament d’una segona llengua • Classes intensives de llengua en aules específiques • Classes de llengua a temps parcial • Suport tutorial individual o en petit grup • Integració amb suport a l’aula
- 16. Capítol 2 L’adaptació del currículum i la instrucció diferenciada 1. Bastida en els quadrants: un marc per a la instrucció i l’avaluació 2. Avaluació basada en el currículum 3. Proves a gran escala 4. Taula per a planificar l’ensenyament i l’avaluació Quadre resum: recomanacions A1 A2 B1 B2 C1 C2 Objectius curriculars Ensenyament Avaluació i presentació d’informes Avaluacions a gran escala
- 17. Capítol 3 Un clima d’aprenentatge inclusiu 1. Benvinguts a classe! 2. Projectes interculturals 3. La diversitat en el currículum 4. Estils d’ensenyament i aprenentatge 3.2 Ciències socials: afegir perspectives al currículum Explorar la diversitat local Mostrar altres civilitzacions Mostrar necessitats i valors bàsics Mostrar aspectes de la globalització Explorar valors en conflictes culturals Transmetre informació sobre la vida de la gent Ensenyar democràcia i drets humans i com regeixen la conducta a l’escola
- 18. Capítol 4 Deixar espai per a les llengües d’origen a l’aula 1. La diversitat lingüística com a recurs valuós 2. Un ambient escolar multilingüe 3. Un ambient de classe multilingüe 3.5 Perfils lingüístics Projecte d’elaboració en grup d’una presentació digital o pòster sobre la llengua materna o varietat El docent proporciona una plantilla d’elaboració i guia els estudiants Valor de la informació obtinguda per al docent i per al grup d’alumnes, que poden comparar les seves llengües i parlar sobre contextos d’ús
- 19. Un perfil per a ... (nom de la llengua o varietat lingüística) Una mostra de la lletra Una mostra de text imprès Un mapa amb l’àrea on es parla Història de la llengua i la gent que la parla Família lingüística Normes per donar nom a un nounat Països / regions on es parla Proverbis o expressions interessants (amb la traducció/explicació) Quantitat de parlants Salutació, expressions cordials i fórmules de tractament Informació sobre el sistema d’escriptura Llenguatge no-verbal Escriptors i llibres famosos Capítol 4 Plantilla per a perfil lingüístic
- 20. Capítol 5 Parlar i escoltar 1. La importància de la interacció oral a l’aula 2. Bastida per millorar la comprensió oral 3. Bastida per millorar la producció oral 4. Bastida que promou la interacció Grups per fer pluja d’idees Pensar i compartir en parella Grups de pràctiques Entrevista en tres passos Equips d’aprenentatge Trencaclosques Projectes col·laboratius 4.3 Com organitzar les activitats en grup?
- 21. Capítol 6 Llegir i escriure 1. Un enfocament de l’ensenyament de la llengua escrita basat en “bastides” 2. Per a nens petits i principiants 3. Lectura intensiva: ajudar els estudiants amb els textos difícils 4. Bastides que ajuden els estudiants a produir textos escrits 1.2 Un model per bastir l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura Ensenya’m què és això Ensenya’m com es fa Ajuda’m a fer-ho Deixa’m provar-ho sol
- 22. Capítol 6 Exemples de bastida de la lectura i l’escriptura Lectura Escriptura Exploració Explica’m què és això Identificació de dificultats i facilitats en textos semblants per part dels estudiants. Selecció de models per a un mateix tipus de text per part dels estudiants. Models del procés Ensenya’m com es fa El professor explica els passos i estratègies que segueix per llegir un text. Els estudiants suggereixen idees per escriure un text, que el professor recull i gestiona. Pràctica guiada Ajuda’m a fer-ho Els estudiants llegeixen amb l’ajuda del professor, amb lectura intensiva i organitzadors gràfics. Els estudiants escriuen un text a partir del model del professor, i practiquen vocabulari i frases. Treball independent Deixa’m provar-ho sol Minva progressiva de l’ajuda del professor Els estudiants escriuen textos, reben retroalimentació, poden revisar-lo i escriure’n un de nou.
- 23. Capítol 7 L’ensenyament del vocabulari 1. L’adquisició del vocabulari 2. Mètodes pràctics per al desenvolupament de vocabulari 2.3 L’ensenyament d’algunes estratègies d’aprenentatge Fer inferències a partir del context Usar un diccionari o altres eines Usar un model de presa de decisions Elaborar llibretes i targetes de vocabulari Explorar el significat o l’origen de les paraules
- 24. Fonts i recursos Llibres Articles Web Editorials 6 Materials didàctics 7 Lectures graduades Audiollibres Llocs web Diccionaris • Il·lustrats • Escolars Al final de cada capítol Referències comentades Bibliografia anglosaxona i espanyola
Editor's Notes
- Llibre coincident amb els plantejaments del SLS des d’un enfocament pràctic orientat a les propostes d’aula, en la línia de les orientacions que elabora el Departament d’Ensenyament (SLS) Autors: Elizabeth Coelho: professora d’anglès com a L2, ha treballat al Ministeri d’Educació del Govern d’Ontario i com a formadora a la Universitat de Toronto. Treball orientat a l’alumnat immigrant, l’educació intercultural i l’ensenyament de la llengua escolar. Ha col·laborat amb el Departament d’Ensenyament des del 2005 en els programes d’atenció a l’alumnat de procedència estrangera (Acollida inicial, AA i Suport a l’aula ordinària) Judith Oller: professora del Departament de Psicologia de la Universitat de Girona i consultora de Psicopedagogia de la UOC. Treball orientat a l’adquisició d’una L2 en contextos multilingües, l’escola inclusiva i l’alfabetització entre família i escola Josep M. Serra: professor de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, Departament de Psicologia de la UdG. Treball orientat a l’organització i els resultats de l’educació bilingüe, la immersió, els projectes lingüístics de centre, les aules d’acollida i l’ensenyament-aprenentatge d’una L2.
- Les referències internes a continguts s’expressen traduïdes al català. Es fan servir les mateixes expressions i terminologia que apareixen al llibre independentment d’interpretacions. Pròleg: Carina Siqués (2008): Les aules d’acollida d’educació primària a Catalunya: Descripció i avaluació dels resultats. L’adquisició plena de la llengua per part de l’alumnat de procedència estrangera depèn de la seva adaptació escolar. Òptim: aprendre la llengua a l’aula ordinària. Proposta de suport lingüístic des de la perspectiva del progrés acadèmic de l’alumne. Educació lingüística com a eina de l’educació inclusiva, la socialització entre iguals i el reconeixement de la subjectivitat en la construcció del coneixement Context inclusiu > suport escolar > suport lingüístic
- Objectius del llibre. Primers paràgrafs de l’apartat «Introducció», que també apareix a l’annex 2
- Capítol 1: Ensenyament-aprenentatge de la llengua escolar per part de l’alumnat nouvingut. Capítol 2: Eines i criteris d’avaluació del desenvolupament lingüístic de l’alumnat Capítol 3: Foment d’un clima d’aprenentatge inclusiu a l’aula Capítol 4: Les llengües dels estudiants com a recurs didàctic Capítol 5: Exemples de foment de l’expressió oral Capítol 6: Exemples de foment de la lectura i l’escriptura Capítol 7: Adquisició del repertori lèxic acadèmic dels ESL
- Capítol I: Generalitats sobre l’acollida d’alumnat nouvingut a un sistema educatiu diferent. Observacions específiques sobre ESL Capítol II: Generalitats sobre l’acollida al centre: avaluació inicial, orientació inicial als ESL, programes i serveis complementaris, relació amb la família i l’entorn Capítol III: Concrecions del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües en relació a l’avaluació d’ESL. Descripció dels nivells, adaptació a l’avaluació mitjançant descriptors, utilitat del MERC per a diferents agents de la comunitat educativa. Introducció del llibre: extracte del text del llibre Resum de cada capítol: extracte de la introducció de cada capítol, amb alguna variació com ara text addicional.
- Les idees força que es presenten en aquesta i en les diapositives següents són els principis conceptuals en què es basa la proposta de suport lingüístic i social del llibre. Apareixen formulades al pròleg i als capítols 1 i 2. No es tracta de conceptes rígids sinó adaptatius a la realitat de l’aula i del centre i es plantegen com a orientacions a la tasca docent.
- Siqués (2008) Les aules d’acollida d’educació primària a Catalunya: Descripció i avaluació dels resultats, conclou a partir de l’estudi realitzat que l’adquisició plena de la llengua escolar per part de l’alumnat de procedència estrangera depèn de la seva adaptació escolar i que l’adquisició de la llengua escolar com a llengua d’aprenentatge i de relació s’adquireix a l’aula ordinària en la relació amb els seus iguals i els docents.
- L’escolarització inclusiva respon a la necessitat social d’acollir la immigració en societats multilingüe com la catalana. Això suposa organitzar l’adaptació escolar de l’alumnat que necessita adquirir la llengua d’aprenentatge com a L2, de manera que pugui assolir l’èxit de la seva escolarització de manera semblant a l’alumnat nadiu.
- L’aprenentatge del llenguatge quotidià per part dels estudiants d’una segona llengua és un recurs potent per al seu aprenentatge del llenguatge acadèmic, que ha de conèixer i practicar per assolir la resta d’aprenentatges.
- Després del suport inicial a l’alumnat aprenent de la llengua vehicular com a L2, l’organització del suport a l’aula ordinària es realitza mitjançant una instrucció diferenciada que els permeti familiaritzar-se amb el llenguatge acadèmic. Preferència d’aquesta opció sobre la d’ensenyar la llengua d’instrucció abans d’incorporar-se a l’aula ordinària.
- S’aprèn la llengua d’instrucció interactuant amb continguts significatius per a l’aprenent, a partir d’una adequació del currículum consistent en la selecció de continguts assequibles i suports individualitzats transitoris, anomenats bastida. El concepte de bastida coincideix amb la “zona de desenvolupament pròxim” de Vigotsky i amb el model adaptat de Jim Cummins, en què la bastida consisteix en suports més o menys intensos destinats a l’ESL segons el nivell d’exigència corresponent al seu grau d’aprenentatge del llenguatge acadèmic.
- L’adequació curricular implica una avaluació diferent de la de l’aula ordinària. Les estratègies per portar-la a terme parteixen de la distinció clara entre progrés curricular i progrés lingüístic. Els nivells del Marc Europeu Comú de Referència (MECR) per a les llengües serveixen com a referència per definir i ajustar en el temps els continguts curriculars que l’ESL pot anar assolint amb bastida durant l’aprenentatge de la llengua escolar. Afecta els nivells A i B, en què l’exigència és creixent i la bastida progressivament minvant. Quan l’alumne assoleix el nivell C, els objectius de l’avaluació curricular són els mateixos que a l’aula ordinària. [A diferència d’aquesta gradació, els objectius lingüístics del sistema educatiu de Catalunya en relació amb els nivells del MECR determinen que, en acabar l'ESO, l'alumnat hauria d'haver assolit un nivell B2, i en acabar el Batxillerat, un nivell C1]
- Eix horitzontal: nivell de suport contextual o quantitat de bastida. Eix vertical: nivell de demanda cognitiva o d’exigència de processament de la informació que requereixen les activitats escolars. Quadrant A: desenvolupament del llenguatge quotidià; vocabulari acadèmic essencial. Quadrant B: assoliment parcial d’objectius d’assignatures poc exigents lingüísticament (història i llengua i literatura); acceleració de l’adquisició del vocabulari acadèmic. Quadrant C: L2, passa a ser la llengua d’aprenentatge. Suports puntuals lingüístics i culturals. Quadrant D: A evitar per la manca de bastida. Totes les assignatures han de proporcionar suports lingüístics a l’ESL
- Centrat en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua escolar per part de l’alumnat nouvingut: necessitats de l’alumnat nouvingut i suports que poden promoure els centres. Dificultats per seguir el currículum en una llengua d’instrucció desconeguda. Exemples de programes de suport a alumnes amb una escolarització amb mancances. Importància del manteniment de la llengua familiar Ensenyament de terceres i quartes llengües en escoles multilingües
- Centrat en les eines i criteris d’avaluació del desenvolupament lingüístic de l’alumnat. Relació amb el capítol III de l’annex 1 sobre la introducció MECR Marc general d’intervenció guia de tot el professorat per a l’adaptació curricular i l’ensenyament adreçat a ESL, basat en el model dels quatre quadrants de Jim Cummins. Estratègies pràctiques per a l’adaptació dels procediments d’avaluació basada en el currículum. Recomanacions per a la participació d’ESL en proves d’avaluació Resum de recomanacions, d’ajut per a la planificació i avaluació del suport (pàg. 74-75)
- Centrat en el foment d’un clima inclusiu d’aprenentatge a l’aula multicultural Com rebre el nouvingut i l’ESL i animar els seus companys a ajudar-los. Com fer de la diversitat cultural un avantatge: projectes culturals d’enriquiment cultural de tot l’alumnat Recomanacions per incorporar la diversitat cultural al currículum Consells metodològics per treballar amb alumnes amb estils d’aprenentatge diferents. Gradualitat del procés de millora del clima d’aprenentatge inclusiu
- Centrat en les llengües dels estudiants com a recurs didàctic enriquidor en escoles multilingües. Beneficis psicològics, cognitius i culturals del multilingüisme per a l’individu i la comunitat si les llengües familiars tenen un paper actiu en l’aprenentatge de la llengua escolar Formes pràctiques de crear un ambient multilingüe al centre i a classe Les llengües familiars com a recurs de suport, normalització de la diversitat i enriquiment curricular
- Centrat en els exemples de foment de l’expressió oral Suggeriments per proporcionar a l’ESL la bastida necessària per comprendre l’entorn lingüístic de l’aula. Exemples per a un ambient escolar de seguretat i comoditat perquè els ESL usin l’L2 Recomanacions per estructurar activitats d’aula per afavorir la reciprocitat en la interacció entre alumnes d’L1 i d’L2 El professorat ha d’atendre els seus propis usos lingüístics i fer treballar l’alumnat en petit grup per fomentar la interacció. Facilitació de les habilitats sociolingüístiques que afavoreixen el treball en grup. Exemples de tipus d’activitats grupals.
- Centrat en els exemples de foment de la llengua escrita des d’un enfocament basat en bastides. Descripció del model per bastir l’aprenentatge de la lectura, específicament de textos acadèmics: descripció de la lectura intensiva, ús d’organitzadors gràfics, centrar l’atenció en els components gramaticals del text. Bastides per a l’escriptura. Plantilla per guiar el procés d’escriptura. Suggeriments per a l’avaluació dels escrits. Tipus de textos, estratègies de lectura i tasques d’escriptura del llenguatge acadèmic. Tipus d’activitats de lectura i escriptura
- Centrat en l’adquisició i les estratègies d’aprenentatge del repertori lèxic acadèmic per part dels ESL. Mètodes pràctics per al desenvolupament del vocabulari. Tipus d’activitats de vocabulari.