2. Equilibri Inestabilitat
L’equilibri és la tècnica més usada.
Intensa necessitat d’equilibri que té l’ésser humà. Armonía.
Les composicions simètriques donen sensació d’equilibri.
Inestabilitat. Sensació d’inquietut. Mal repartiment de pesos a la imatge.
3. Simplicitat Complexitat
La simplicitat imposa un caràcter directe
i simple de forma elemental.
La complexitat implica una complicació visual degut a la
presència de nombroses unitats que donen lloc a un difícil
procés d’organització del significat.
4. Reticència Exageració
Reticència persegueix una resposta màxima de l’espectador amb els elements mínims.
La exageració per ser visualment efectiva va cap el que és extravagant i amplifica i intensifica.
5. Sutilesa Audacia
Sutilesa evita el que és evident. S’ha d’utilitzar de manera molt intel.ligent
per crear solucions ingenioses. S’expressa suaument, amb discreció.
Audàcia: És una tècnica visual obvia. El dissenyador l’ha d’utilitzar
amb atreviment, seguretat i confiança ja que el seu propòsit
és aconseguir una visibilitat òptima. Poc convencional.
6. Coherència Variació
Coherència: expressa compatibilitat visual i predomina una unitat temàtica i uniforme.
Variació: el canvis estàn controlats per un tema dominant.
7. Singularitat Yuxtaposició
Singularitat: consisteix en centrar la composició en un tema aillat i independent i que
no té cap altre recurs visual. Hi ha un èmfasi específic.
Yuxtaposició: expressa la interacció d’estímuls visuals situant dos o diversos elements
8. Simetria Asimetria
L’equilibri es pot aconseguir simètricament o asimètricament.
La simetría fa que cada element e situi a un costat de l’eix central i l’altre element al costat contrari.
Pot resultar estèticament aburrida.
L’equilibri asimètric és més difícil d’aconseguir perque requereix moltes forces i pesos visuals. Resulta
més interessant i ric per la seva varietat.
9. Unitat Fragmentació
La unitat: un conjunt d’elements visibles com un tot.
La fragmentació és la descomposició dels elements en peces separades
però que es relacionen però conservant el seu caràcter individual.
10. Predictibilitat Espontaneitat
La predictibilitat és una tècnica que suggereix ordre o molta
convencionalitat i l’espectador preveu ràpidament
el missatge visual.
La espontaneitat es caracteritza per una falta de plan aparent.
És una tècnica de gran càrrega emotiva.
11. Neutralitat Accent
Neutralitat: És una tècnica en que no destaca cap element per sobre d’un altre.
Accent: Una atmòsfera neutral a on apareix un punt accentuat,
un element que destaca molt sobre la resta. Normalment el fons és uniforme.
12. Realisme Distorsió
Realisme: és la tècnica natural de la càmera fotogràfica. És la nostra
experiència natural. Realisme de les arts visuals.
Distorsió: Deforma. S’allunya del realisme i del que és regular.
13. Seqüencialitat Aleatorietat
Seqüencialitat: Tècnica que dona resposta a un plà lògic.
Normalment hi ha un ritme que es repeteix.
Aleatorietat: dóna la impressió de falta de pla, però és una desorganització planificada.
14. Regularitat Irregularitat
Regularitat: La regularitat en el disseny gràfic consisteix en afavorir la uniformitat,
l’ordre. Plans prefixats.
La irregularitat dona importancia al que és inesperat sense ajustar-se a un plan previ.
15. Economia Profusió
La economía treballa amb un mínim
d’elements visuals i que intenta resaltar els
aspectes més esencials.
La profusió és recarregada i tendeix al detall
ornamental
16. Activitat Passivitat
Activitat com a tècnica visual intenta reflexar el moviment a través
de la representació o la suggestió.
Passivitat es centra en la representació estàtica mitjançant l’equilibri
i la sensació de repós.
17. Transparència Opacitat
Transparència: implica un detall visual a través del qual
és possible veure.
De manera, que el que està darrera es perceb visualment.
Opacitat: Es refereix a la tècnica que oculta elements
o els bloqueja visualment.
18. Aplanament Profunditat
Aplanament: és capta com una imatge bidimensional sense profunditat.
Profunditat: Perspectiva.
19. Agudesa Difusivitat
Agudesa: està ligada a la claredat d’expressió
amb contorns nets i precisos.
Fàcil interpretació visual.
Difusivitat: no busca la precisió. S’aconsegueix
més ambient.
