Senzilla presentació per estudiar la primera part del tema de Demografia.

1. LA POBLACIÓ

2. La demografia: les
Fonts
fonts demogràfiques
Demografia
•
És la ciència que estudia la
composició i l’estat de la
població des d’un punt de
vista estadístic.
•
És el registre administratiu, el
recompte o l’enquesta que
proporciona una informació de la
població.
– Els padrons: són registres que
recullen la relació de les persones
que viuen en un municipi
determinat. Es fa cada cinc anys.
Es renova contínuament.
– El cens: enquesta oficial de
població que els governs elaboren
cada deu anys. Presenta dades
demogràfiques, econòmiques,
socials i culturals de la població.
– El registre civil. Documents on es
recullen els esdeveniments clau
de la vida de les persones:
naixements, defuncions, canvis
d’estat civil...

3. Evolució del
creixement de
la població
•
•
•
El creixement de la població no ha sigut igual ni
constant al llarg del temps. Podem diferenciar
tres etapes:
– Preneolítica: creixement de la població molt
lent (els homes vivien de la caça i la
recol·lecció). La població mundial no devia
arribar a dos milions d’habitants.
– Neolítica: la domesticació d’animals i
l’aparició de l’agricultura van contribuir a la
millora de l’alimentació de la població. Es
calcula que el nombre d’habitants en
aquesta etapa era de 200 milions
aproximadament.
– Segles XIX i XX: durant aquests segles es va
registrar un augment de la població a
Europa, gràcies tant als avanços científics
en matèria sanitària com a la millora de
l’alimentació. La disminució de la mortalitat
va permetre que la població es duplicara
cada vint-i-cinc anys (explosió
demogràfica).
En l’actualitat els països desenrotllats presenten
un ritme de creixement demogràfic baix, de
vegades, fins i tot, negatiu. Per contra, els països
menys desenrotllats tenen un creixement elevat.
S’estima que la població mundial actual és de

4. •
•
La distribució de la població
mundial
La població mundial es reparteix de manera desigual sobre la superfície del
planeta.
Per continents:
– Àsia: 60’1%
– Àfrica: 14’4%
– Amèrica: 13’6%
– Europa: 11’4%
– Oceania: 0’5%
Factors físics que afavoreixen la
concentració:
•Llocs amb abundància d’aigua
•Zones amb climes temperats
•Valls i planes
•Àrees amb recursos energètics
Factors físics que dificulten la
concentració:
•Zones amb climes molt calorosos o
molt freds
•Zones amb pluges molt escasses
(deserts) o
Excessivament abundants (selves)
Factors humans que afavoreixen la concentració:
•Les zones habitades des de temps antic
•Les àrees on es concentren les activitats econòmiques

5. Característiques del
repartiment de la població
•
•
•
•
•
•
El 90% de la població mundial viu a l’hemisferi nord, entre els 20º i els 40º de latitud
nord.
Els continents d’Àfrica, Àsia i Europa acullen la major quantitat de població del
planeta.
Per continents Àsia és el més poblat (4000 milions d’hab.). Per regions, Àsia oriental
i meridional (més de la meitat de la població mundial viu allí).
Els països més poblats són Xina i l’Índia (40% de la població mundial).
Els països menys desenrotllats concentren més població (80%) que els desenrotllats
(20%).
La població es situa sobretot per davall dels 500m d’altura, especialment a les zones
costaneres.

6. Densitat
La densitat de població és la relació que hi ha entre la població d’un lloc i
l’espai que ocupa. Es calcula dividint el nombre d’habitants entre la
superfície, i s’expressa en habitants per quilòmetre quadrat.
Es considera despoblat el territori que té una densitat inferior a 1 hab/km2.

7. Els moviments naturals de la
població
Els canvis originats per factors biològics s’anomenen moviments naturals i
són la natalitat i la mortalitat.
Natalitat: nombre de naixements en un lloc durant un període concret, normalment
un any.
Taxa bruta de natalitat : (Núm. naixements any/població total) x 1000
Fecunditat: mitjana de fills que tenen les dones d’un lloc.
Relleu generacional (= no perdre població) quan la fecunditat mitjana és de 2,15
fills.
Mortalitat: nombre de defuncions en un lloc durant un període concret,
normalment un any.
Taxa bruta de mortalitat : (Núm. defuncions any/població total) x 1000
Mortalitat infantil : nombre de morts menors d’un any en una població concreta.
Taxa bruta de mortalitat infantil : (Núm. defuncions menors d’un any/núm.
infants nascuts vius) x 1000
Esperança de vida: Mitjana d’anys que es calcula que pot arribar a viure un
nounat en un lloc concret.

8. Natalitat
Països subdesenvolupats
Solen tenir taxes de natalitat molt elevades
Països desenvolupats
Presenten taxes de natalitat molt baixes

9. Mortalitat

10. Mortalitat infantil
Països subdesenvolupats
La mortalitat infantil és molt elevada.
Països desenvolupats
Tenen taxes de mortalitat infantil molt
baixes.

11. Esperança de vida
Països subdesenvolupats
L’esperança de vida està entre els 50 i els
60 anys..
Països desenvolupats
L’esperança de vida supera els 80 anys.

12. El creixement natural
•
El creixement natural o
vegetatiu és la diferència
entre el nombre de
naixements i el de
defuncions d’un lloc en un
moment donat. Potser
positiu, negatiu o tenir
creixement zero.
• La taxa de creixement
natural s’expressa en % i és
la diferència entre la taxa de
natalitat i la taxa de
mortalitat.
• Dues maneres de calcular la
taxa de creixement natural:
– TCN= TN – TM
– TCN= N-M/Població total
x 100

13. Els grans contrastos
El creixement de la població.
Creixement natural o vegetatiu: diferència
entre natalitat i mortalitat.
Actualment, la taxa mundial se situa al voltant
del 1’2%, però dues realitats oposades:
Països desenvolupats: creixement
natural molt baix (0,3%).
Països subdesenvolupats: creixement
natural alt (2%) o molt alt (3%).
L’edat de la població.
La població mundial està en una fase
d’envelliment.
També podem parlar de dues situacions
diferents:
Països desenvolupats: Un 15% de la
població té 65 anys o més.
Països subdesenvolupats: Només el 5%
de la població és vella.
Les polítiques de població.
Aquesta situació, planteja
problemes:
Països desenvolupats:
Forta despesa dedicada a
sanitat, pensions de jubilació,
residències per a la gent
gran, etc.
Països subdesenvolupats:
La població creix per sobre
de l’economia (atur, misèria i
manca d’aliments).
Dos tipus de polítiques:
Pronatalistes: afavorir la
natalitat amb la creació
d’escoles bressol, subsidis a
famílies nombroses,
permisos de paternitat i
maternitat, etc. (Països
desenvolupats).
Antinatalistes: controlar la
taxa de natalitat amb
campanyes de planificació
familiar o multes a famílies
amb més d’un fill. (Països
pobres).

14. El model de transició
demogràfica
La transició demogràfica és una
teoria utilitzada en demografia
que ajuda a entendre alhora dos
fenòmens:
 L’espectacular creixement de la
població mundial en els darrers
200 anys (1.000 milions d'hab. el
1800, 6.500 milions ara).
 La transformació d'una societat
preindustrial (caracteritzada per
tenir unes taxes de natalitat i de
mortalitat altes) a una societat
moderna o postindustrial
(caracteritzada per tenir
ambdues taxes baixes).

15. La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una
societat plenament postindustrial:
1.
2.
En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de
mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt
lent i, fins i tot, inexistent.
És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen,
gràcies a les millores en les tècniques agrícoles, els avanços en medicina... Aquests
canvis contribueixen a augmentar l'esperança de vida i a reduir la mortalitat. Per
contra, les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual es produeix un
increment important de la població.

16. 3.
4.
Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per : l‘ús
d’anticonceptius, la incorporació de la dona al treball, l’estat del benestar...
La taxa de mortalitat continua la tendència baixista. El resultat és una
disminució del creixement natural.
Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es
caracteritza perquè la taxa de mortalitat és molt baixa i la de natalitat també.
El creixement natural és mínim.
Possible fase 5: Si
bé el model original
de Transició
Demogràfica
presenta només
quatre fases,
actualment s’ha
afegit una cinquena
fase. Aquesta es
caracteritza per: un
creixement natural de
la població negatiu, ja
que les taxes de
natalitat cauen per
sota les taxes de
mortalitat, com està
succeint en països
com Alemanya o
Itàlia.

17. Els moviments espacials
Són els desplaçaments que fa la població. Poden ser habituals o migratoris .
Moviments habituals : són desplaçaments que es repeteixen
amb un cert ritme i no suposen un canvi de feina ni de residència (són propis dels països
desenvolupats).
Hi ha dos tipus de moviments habituals:
•De treball o pendulars, es produeixen quan es treballa o s’estudia a una població diferent
de la de residència.
•Relacionats amb l’oci, es duen a terme durant els caps de setmana, els dies festius, les
vacances...

18. Moviments migratoris: són desplaçaments que suposen un canvi de
treball i de residència.
•L’eixida de persones d’una zona rep el nom d’emigració i suposa la pèrdua de població en
aquesta zona.
•L’arribada de persones a una zona es denomina immigració i suposa un augment de
població de la zona d’acollida.
•La diferència entre el nombre d’immigrants i el d’emigrants en un lloc i en un període de
temps és el saldo
migratori .
Gráfico 9. Migraciones
Actuales. 1. América del Sur –
EE.UU.; 2. México – EE.UU.; 3.
China – EE.UU.; 4. América
Latina – Unión Europea; 5.
África Subsahariana – Unión
Europea; 6. Magreb – Unión
Europea; 7. y 8. Egipto – Países
productores de petróleo
(Argelia y Golfo Pérsico); 9.
Europa Oriental – Unión
Europea. 10. Europa – EE.UU.;
11. Sudeste Asiático – Unión
Europea. 12. Sudeste Asiático
– Países productores de
petróleo (Golfo Pérsico); 13.
Sudeste asiático – Australia;
14. Sudeste Asiático – Japón.
15. África Central y Oriental –
República Surafricana.

19. Els moviments migratoris poden ser:
•Moviments interiors. Es produeixen dins d’un mateix país. Hi ha dos tipus de desplaçament
interiors:
•Èxode rural: és el desplaçament de la gent del camp a la ciutat (actualment es dóna
en els països subdesenvolupats)
•Estacionals: són desplaçaments que es donen en una determinada època de l’any (la
recol·lecció agrícola, treball temporal en el sector turístic...)
•Moviments exteriors: es duen a terme entre estats. Podem distingir:
•Continental: de països més pobres a altres més rics del mateix continent.
•Intercontinental: de països d’un continent a un altre.

20. Causes de les migracions:
1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc)
2. Polítiques: guerres, cops d’estats, persecucions...
3. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.
Conseqüències de les migracions:
1. Canvis demogràfics:
• Increment de població en la zona receptora.
• Disminució de població en la zona emissora (envelliment de la població).
• Els països receptors elaboren polítiques d’Immigració, per controlar
l’entrada d’immigrants.
2. Canvis econòmics:
• Els diners enviats pels emigrants són una font d’ingressos per al país
d’origen (divises).
•
Els emigrants solen dedicar-se a activitats econòmiques menys
remunerades o marginals. Poden ser explotats.
3. Socials i culturals:
• Problemes de desarrelament.
• Falta d’integració per les diferències culturals o lingüístiques.
• Problemes d’actituds xenòfobes o racistes cap a ells.

21. El creixement real de la
població
El creixement real ens indica l’augment real de població d’un lloc determinat.
Aquest es calcula sumant al creixement natural (Natalitat- Mortalitat) el saldo
migratori (Immigrants- Emigrants).

22. L’estructura de la població
•
Els trets biològics (edat i sexe),
socioeconòmics (activitats laborals) i
culturals (el grau d’alfabetització)
determinen l’estructura de la població.
• Estructura de la població per
edat.
– La població es distribueix en tres
grups:
• Població jove (0-14 anys)
• Població adulta (15-64 anys)
• Població anciana (65 anys o més)
– Les poblacions envellides tenen un
percentatge elevat de població
anciana (són pròpies dels països
desenvolupats), mentre que les joves
tenen un proporció nombrosa de
població jove (pròpies dels països
subdesenvolupats).

23. L’estructura de la població
•
•
L’estructura de la població per sexe.
– La composició de la població per sexe no és
equitativa.
– Naixen més xiquets que xiquetes.
– L’esperança de vida femenina és més elevada
que la masculina, per això en el grup d’edat de
població anciana sol haver més dones que
hòmens.
L’estructura de població per activitat econòmica.
– Depenent de l’ocupació, distingim:
• Població activa: conjunt de persones que
estan en edat de treballar, tant si fan una
activitat remunerada (població activa), com
si estan desocupats (població aturada).
• Població inactiva: formada per aquelles
persones que no poden treballar Menors
d’edat, jubilats) i les que, estant en edat de
treballar, no fan cap activitat remunerada
(persones dedicades a les feines de casa,
estudiants)