1. • MAJÚSCULES
+ Noms de persona: Joan, Judit
+ Noms de llocs: Catalunya
+ Noms de muntanyes, rius,.: Ebre
+ La primera paraula d’un text. Hi havia una ........
+ Després d’un punt. El dia de ...
• R – RR
El so de “rata”
- RR entre vocals: carro
- R a començament de paraula: rosa
darrera consonant: enrabiat
El so de “cara”
- R sempre: pera
R al final que no sona moltes accions: cantar
molts oficis: fuster
• H
Hi ha una nena ......
Hi havia una vegada una casa.....
Hi haurà molts llibres .....
↸
2. • J - G
ja jo ju ge gi
jardí joc julivert pagès girafa
• G – GU
ga go gu gue gui gua güe güi
gat alguns guineu aigües
goma guepard paraigua pingüí
• C – QU
ca co cu que qui qua
caramels cuc màquina
coca esquena quatre
3. • S – SS – C – Ç – Z
So de la serp “ssssssss” So de l’abella “zzzzzzzz”
S SS C Ç S Z
sac disfressa cinta llaç pèsol pinzell
So de la serp “ssssssss” So de l’abella “zzzzzzzz”
“ss” entre vocals: préssec
“s” a final de paraula: pas “z” a començament de paraula: zoo
a començament de paraula: sol després de consonant: Polzet
després de consonant: cansar
“c” davant les lletres e-i: cel, cinc “s” entre vocals: casa
“ç” davant les lletres a-o-u:
caça, cançó, forçut
a final de paraula: llaç
• QUAN - QUANT
Quan = temps : - Quan marxarem?
Quant = quantitat : - Quant val aquest llibre?
3€
4. • VOCALS NEUTRES
Per saber quina vocal hem d’escriure es busca una paraula
de la mateixa família
ventada-- vent maneta--ma forner--forn
tallar--tall passar--pas tauleta--taula
• BR - BL / MB - NV
S’escriu B davant r : bruixa
davant l: blau
darrere m: bomber
S’escriu V darrera n: enviar
• PLURALS S - ES - OS
s -es -os
pa--pans gavina--gavines disc --discos
lloro--lloros taula--taules peix--peixos
mare--mares cadira--cadires gos--gossos
5. “ix” entre vocals: coixí
a final de paraula: peix
“tx” si les paraules de la mateixa família duen tx:
esquitx-esquitxar
“ig” o “-g” si les paraules de la mateixa família duen j, g, tj, tg:
desitjar-desig
“tj” davant a-o-u: platja
“tg” davant e-i: metge
“x” començament de paraula: xocolata
després de consonant: panxa
• CANVIS DE CONSONANTS
Singular Plural
ca-ques coca -- coques
ga-gues piga -- pigues
ja-ges taronja -- taronges
ça-ces plaça -- places
• X – IX – IG – TX –TG – TJ
x ix tx ig g tg tj
xai cotxe mig platja
coixí estoig metge
6. • V
S’escriu v: vaig, vas, va, vam van
les terminacions del passat: cantava
el verb haver: havia
darrere de n: canvi
quan en una paraula de la mateixa
família hi ha una u: neu-nevar
• L’APOSTROF: EL - LA
el s’apostrofa davant: a e i o u h
l’ànec l’estel l’indi l’os l’ull l’home
la s’apostrofa davant: a e i o u h
l’aula l’Èlia l’illa l’ona l’ungla l’hora
menys la u - i àtones:
la humitat - la injecció
• L’APOSTROF: DE
de s’apostrofa davant a e i o u h
- Una ampolla d’aigua.
- Ple d’estàtues de sorra.
- Ho explica ple d’il·lusió.
- Un cistell ple d’ous.
- Una color d’ungles.
- Un camí ple d’herbes.
7. • L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA
+ paraules agudes: la síl·laba tònica és l’última: balcó
s’accentuen quan acaben en:
a – e – i – o – u – as – es – is – os – us – en – in
+ paraules planes: la síl·laba tònica és la penúltima: gràfic
s’accentuen quan no acaben en:
a – e – i – o – u – as – es – is – os – us – en – in
+ paraules esdrúixoles: síl·laba tònica és l’antepenúltima: màquina
s’accentuen totes
• L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA
+ accent obert ( ` ) a e oberta o oberta
màquina cafè dipòsit
+ accent tancat ( ´ ) i u e tancada o tancada
violí música entén sabó
• LA SÍL·LABA
Sons que es poden separar : rr ss tx ix l·l
car-ro cas-sola
Sons que no es poden separar: gu qu ll ny
gui-tar-ra mun-ta-nya
8. • VOCALS
O terminacions de noms masculins: pallasso
terminacions de molts plurals masculins: peixos
terminació de la 1ª persona del present d’alguns verbs: jugo
A terminacions de noms i adjectius femenins: la taula trencada
E terminacions de noms i adjectius masculins: el tigre ferotge
terminacions de noms i adjectius en plural: les cadires trencades
• ACCENT DIACRÍTIC
Per distingir el significat de dues paraules que s’escriuen igual:
(estar bé) Bé – be (xai) (quantitat) més – mes (de l’any)
(donar) dóna – dona (senyora) (animal) ós – os (de l’esquelet)
(de l’avi) nét – net (neteja) (astre) sol – sòl (terra)
• LES CONTRACCIONS I L’APÒSTROF
a + el = al. Si cal apostrofar , al = a + l’
He escrit al professor He escrit a l’avi
de + el = del. Si cal apostrofar, del = de – l’
Vaig a casa del veí Vaig a casa de l’oncle
per + el = pel. Si cal apostrofar, pel = per + el
He passejat pel parc He passejar per l’hort
Els pronoms em, et, es s’apostrofen si el verb comença en vocal
m’agrada nedar t’agrada la música? En Joan s’avorreix
9. • LA LLETRA H
♦ HEM és una forma del verb haver que acompanya un altre verb i que es
refereix a nosaltres: hem anat
♦ EM significa “a mi”: em donis
♦ AMB ens serveix per unir dos elements, o per dir amb qui o amb què fem
alguna cosa: pa amb xocolata
♦ A ens serveix per unir paraules: vaig a l’escola
♦ HA és una forma del verb haver que acompanya sempre un altre verb i que
es refereix a ell o a ella: ha anat
♦ O serveix per unir dos elements entre els quals hem de triar: peres o pomes
♦ Ho s’utilitza per substituir allò de què es parlava: Ho va dir.
• DIFTONGS, TRIFTONGS, HIATS
∇ DIFTONGS: hi ha dues vocals que es pronuncien en una síl·laba: io-gurt
ai, au / ei, eu / ii, iu / oi, ou / ui, uu
mai, cau / feina, feu / novii, viu / noi, nou / cuina, duus
qu, gu, davant a i o: quadre, quota, guant, aiguota
qü, gü, davant e i i: qüestió, aqüífer, llengües, pingüí
∇ TRIFTONG: quan hi ha tres vocals en una sola síl·laba: ca-ieu
∇ HIATS: dues vocals juntes es pronuncien separadament: pa-ci-èn-ci-a
• ABREVIATURES
Els nombre ordinals s’escriuen seguits d’una sola lletra
Primer / segon / tercer / quart / cinquè / sisè
1r. 2n. 3r. 4t. 5è 6è
10. • SIGNES
Fes servir:
El punt a final de frase.(.): Ja vindré.
Interrogant al final de les preguntes (?): On vas?
Exclamació per a les exclamacions (!): Bon dia!
El guió cada vegada que parla un personatge(-): - La Maria plora.
• LES LLETRES MUDES
+ H. s’escriuen: totes les formes del verb haver: he, ha, havia, haurem
els pronoms hi i ho : Ja ho sé, hi aniré ara
+ R. final muda: paraules en les que aparegui també en els seus derivats: clar-clara.
en els infinitius dels verbs, excepte els acabats en -re: cantar, fer, fregir.
en les paraules derivades: oficis: fuster.
Arbres: cirerer
Altres: despertador
+ T. final muda: en algunes paraules si apareix en els seus derivats: content-contenta
Quant, quan és de quantitat
Tant, si a davant no té un adjectiu o un adverbi:
He menjat tant, que no pot amb les postres
En les formes de gerundi als verbs: saltant, rient
• COMA
Quan fem una enumeració: Va agafar el llapis, la goma, un full i va marxar.
Quan separem un nom que és una crida: Carme, vine de seguida.
Quan intercalem un aclariment en una frase: Els amics, que s’esperaven a fora, es
van posar a jugar.
Quan repetim un element: L’has servida massa calenta, la sopa.
Quan suprimim el verb: A l’estiu, una calor espantosa
Quan canviem l’ordre dels elements de la frase: Amb aire absent, es va asseure a
la cadira.
Quan canviem expressem una idea contrària, sovint davant però i sinó: És un noi
excel·lent, però una mica tímid.
Per separar el nom d’un lloc de la data: Vic, 5 d’agost de 2000
11. • PUNT I COMA – DOS PUNTS
punt i coma: marca una pausa més llarga que la coma i més curta
que el punt: Tenia una nina que movia les mans, els
colzes i els genolls; obria i tancava els ulls.
dos punts: en enumeracions, o diàlegs: El jardí era ple de flors:
roses, lliris, violetes, margarides, ...
• GUIONET
S’escriu guionet:
• introdueix el diàleg i marca la separació entre el que diu el narrador i el que
diuen els personatges:- Aah! Quin mal! – va cridar la nena quan va caure –
• en els nombres, entre desenes i unitats, i en els compostos de cent: dos-
cents quaranta-cinc
• en les onomatopeies: miau-miau!
• en algunes paraules compostes: escura-xemeneies, gira-sol
• marca un grup de paraules que són una observació al marge del que s’està
dient: L’ideal – dit sense embuts – seria que ho fessis
• PARÈNTESIS
S’escriu parèntesis:
• marca un grup de paraules que són un aclariment d’allò que hem dit: El
capità (sempre original i amant del progrés) va buscar una bona solució.
• En els texts teatrals, indica què fan els actors i com ho han de dir en el text:
MARIA (traient importància) M’havia distret.
