Sessió presentada al CSMIJ de Granollers sobre la conceptualització i el treball que realitzem al Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers.
Sessió al CSMIJ de Granollers: L'impacte de les xarxes socials en adolescents i joves
1. L’impacte de les xarxes
socials en adolescents i joves
#Introducció #Conceptualització #Problemàtiques_associades
Jordi Bernabeu Farrús
@jordibernabeu // @sobrepantalles // jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Servei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers)
Granollers, 17 d’cotubre de 2013 // CSMIJ Granollers Sessió Clínica
http://www.slideshare.net/sobrepantalles
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).
5. PEW Internet Research Center, 2011
Ús EEUU telèfon mòbil
74% Enviament d’imatges o vídeos
48% Xarxes socials
20% Twitter
The Cocktail Analysis, 2012
4ª oleada del Observatorio de Redes Sociales (Espanya)
91% XXSS 2,3 XXSS/persona
Via @Dreig 2013
20. PEW Internet Research Center
Anderson i Rainie 2012 Via @Dreig 2012
55% tecnooptimistes 42% tecnopesimistes
Prensky (2006)
Stone (2002): TDAH
Reig (2012)
Carr (2010): obesitat, dèficit visual
Small (2009)
De Pagès (2011): aprenentatge
Boyd (2012)
Zickhur i altres (2012)
Bach, Tisseron, Houdé, Lena (2013)
26. James Flynn, 2012
#QI
‘El CI de la población general parece estar
elevándose 0,3 puntos cada año’
Small, 2009
Treball amb internautes i o internautes
Més rapidesa de decisions i solució de
problemes
Sparrow , 2011
Oblidem les coses que podem trobar a internet
-> retenim la forma de trobar la informació que
Via
necessitem quan la necessitem @Dreig 2013
27. Una bona eina per
treballar…
Una bona eina per divertirse i relacionar-se…
Funes, 2013 // Jenkins, 2008
28. L’Oral: escriptura i lectura
L’audiovisual
Modificat de JAP EPA
Prenksy,2006 // Jenkins, 2008 // Piscitelli, 2009
#Revolució_postgutenbergiarna (a Reig, 2103)
29. Noves formes d’aprenentatge
Dolors Reig, 2013
#TAC
#Revolució creativa
#Gamificació
#Múltiples_alfabetitzacions
‘Noves direccions’ en l’alfabetització
Andrea Lunsford, 2008
‘No es que la tecnología esté matando nuestra
habilidad para escribir, muy al contrario…, la está
reviviendo y dirigiendo nuestra alfabetitzación hacia
nuevas direcciones’
Via @Dreig 2013
30. Snippets (#texting)
Clifford Nass, 2010
Petits paràgrafs (#snippets) que
substitueixen d’altres més llargs, profunds
i elaborats
‘The dumbest generation’
Mark Bauerlein, 2009
‘Next idea’: nous tipus d’expressió ràpida i
precipitada, amb poques paraules, que sempre
cerquen la propera idea (…) No afavoreixen
l’aprofundiment ni la correció’
Via @Dreig 2013
31. Graham et al, 2012
Gilbert i Graham, 2010
Graham i Hebert, 2010
1/ L’aprenentatge explícit de l’escriptura genera
més bons escriptors
2/ Existeix un impacte de l’escriptura en la
comprensió lectora
3/ Els estudiants que són formats en
lectoescriptura poden convertir-se en millors
pensadors crítics
Via @Dreig 2013
35. Deresiewicz, 2012
#Infornívoro
Multitasca -> adaptació a l’entorn
Rosen, 2008
No és cert que els nadius digitals poden
prestar atenció a més d’una tasca a la vegada
-> simultanegen tasques quan aquestes
requereixen dosis baixes d’atenció
Via @Dreig 2013
36. (1) TV (2) PC (3) Mòbil
(1) Mòbil (2) PC (3) TV
37. ‘TV 2.0’
Smith i Boyles, 2012 (a PEW)
Incorporació dels telèfons mòbils en el
visionat de la TV
Cultura de la convergència
Henry Jenkins, 2008
‘Noves formes d’entreteniment que van més enllà
de la plataforma o pantalla concreta que utilitzàvem
per generar un fenomen propi’
Via @Dreig 2013
38. Living and learning with New Media
Ito et al., 2008 (Fundación McArthur)
‘Desde les primeres edats es pot participar de la
producció cultural de l’entorn en que es viu –>
Grups d’interès, comunitats amateurs que creen i
comparteixen en relació a TV, videojocs, pel·lícules,
icones cultural, etc freqüentades moltes hores
diàries per joves d’aquestes noves cultures
participatives’
Via @Dreig 2013
43. #Googleització
Sparrow , 2011
Oblidem les coses que podem trobar a internet
-> retenim la forma de trobar la informació que
necessitem quan la necessitem
Via @Dreig 2013
50. Back et al. (2010)
Facebook profiles reflect actual
personality, no self-idealization
• Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No
som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
• Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme
Via @Dreig 2013
51. Zogbu International
Facebook profiles reflect actual
personality, no self-idealization
• 45,4% de població 18-24 ha trencat alguna
relació sentimental utilitzant el correu-e o
missatges de text, en comparació amb la resta
(>24: 7,6%)
Via @Dreig 2013
52. La presència a la xarxa identifica
i genera “reputació”
Montt. Dosis diarias.
62. Siemens 2004
#Conectivisme
L’aprenentatge en xarxa requeix noves formes
d’aprenentatge
Downes, 2005
#Grups #Xarxes
Coneixement connectat i distribuït en xarxes
Deresiewicz, 2009
#Connectivitat #Celebritat
Ser visible
Via @Dreig 2013
79. Participació TIC/TAC/TEP
Learning with New Media
(Ito et al. 2009)
1/ Hanging Out (perder el tiempo)
2/ Messing around (darle vueltas)
3/ Geeking Out (ser expertos)
Via @Dreig 2013
81. Societat-Xarxa
Manuel Castells (2006)
‘La sociedad red es una estructura social hecha de redes de
información propulsada por las tecnologías de la información
características del paradigma informacionalista.’ (Wikipedia)
Culturas participativas
Henry Jenkins (2006)
Convergència de mitjans
És un procés més cultural que no pas tecnològic
Via @Dreig 2013
82. Com canviar el món des de la
xarxa. ARA 10/03/13
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/moviments_socials-internetxarxes_socials-2-0-crisi_0_879512203.html
83.
84. Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram
102. De l'activitat “Sempre connectat!”.
Escrit per Servei de Salut Pública -Ajuntament de Granollers- i EdPAC.
Indicadors de risc
1. Ús freqüent (fins tot abusiu) -> problemes associats
2. Les relacions distorsionades
3. Agregar gent desconeguda indiscriminadament
4. Excessiu sedentarisme
5. Pèrdua d’interès per altres activitats
6. Informació que es penja/Identitat/Reputació
103.
104.
105.
106. De l'activitat “Sempre connectat!”.
Escrit per Servei de Salut Pública -Ajuntament de Granollers- i EdPAC.
Importants
1. Assetjament de caire grupal
2. Assetjament personal/individual (xantatge)
3. Assetjament de caire afectiu i/o sexual
4. Aïllament -> Inversió social
5. Addició
6. Difusió de vídeos i imatges ‘compromeses’
110. Ciberassetjament
Avilés (2012)
‘Existe ciberacoso cuando, de forma reiterada, un
sujeto recibe de otros a través de soportes
móviles o virtuales, agresiones (amenazas,
insultos, ridiculizaciones, extorsiones, robos de
contraseñas, suplantaciones de identidad, vacío
social...) con mensajes de texto o voz, imágenes
fijas o grabadas, etc., con la finalidad de socavar
su autoestima y dignidad personal y dañar su
estatus social, provocándole victimización
psicológica, estrés emocional y rechazo social’
111. Ciberassetjament
§ Desequilibri, com a component més desiquilibrant del
maltractament (Avilés, 2013), que queda palès no tan
sols en el poder sinó en la capacitat de defensa (Besag,
1989).
§ Intenció. Tot i que no sempre passa que l'agressor és
concient del dany (Besag, 1989) existeix una
intencionalitat per fer mal i es sol obtenir una
compensació a canvi.
§ Reiteració. Es manté durant un període llarg de temps i
recurrentment (Avilés, 2013).
112. Ciberassetjament
Avilés (2012)
A l'Estat Espanyol certes dades concloen que reben
ciberassetjament sistemàtic aproximadament
entre el 4% i el 6% de l'alumnat, donant-se
diferències importants pel que fa al gènere: les nois
solen ser víctimes mentre que els nois són
agressors [Avilés, 2009].
113. Ciberassetjament
Bartrina (2011)
§ Edats similars entre assetjador i víctima
§ Desigualtat de forces –tant de les condicions psíquiques com de les
físiques.
§ Pertinença a entorns físics propers, generalment el centre escolar,
conductes del victimari que busquen la marginació o aïllament social de
la víctima,
§ Efectes de l’acció o accions lesives que es perllonguen en el temps i
l’espai,
§ Intencionalitat, de forma activa o passiva,
§ L’actor de l’agressió electrònica ho fa sota una mascareta,
§ L’agressió es sol produir de manera individual o en grup,
§ passivitat de terceres persones coneixedores o responsables de la
custòdia dels menors implicats,
§ Experiència vital o subjectiva del menor que pateix l’assetjament.
122. Adicció a internet
Widyanto i Grifiths (2006): Internet addiction –a critical review-
Comorbilitat del 86% amb altres trastorns
123. Comorbilidad i AI
(Matalí, 2013 HSJD)
T. Depresivo Mayor >> 41.4%
T. Bipolar (tipo I o II) >> 70%
T. Ansiedad Generalizada >> 36.4%
T. Ansiedad Social >> 45%
Abuso Sustancias >> 13.6%
T. Control de los impulsos >> 50%
TDAH >> 33%
Ko et al., 2008
TP >> T. Límite 14%;
Bernardi et al., 2009
T. Obsesivo 7%;
T. Evitativo 7%
Bakken et al., 2009
124. CRITERIS DIAGNÒSTICS
Ko, Comprehensive Psychiatry 2009 (via Matalí, HSJD)
Problemes durant més de 3m
Preocupació excessiva
No poder parar
Síndrome d’Abstinència: buidor
sense internet, irritabilitat,
ansietat
Molt temps i esforç
Alteració en la presa de
decisions
Repercussions negatives
125. Un tractament similar al tractament
dels TUS
1. Privació/Retirada total inicial >> Context i
estímul
2. Resolució de conflictes associats a la retirada
3. Recuperació prolongada i successiva a l’ús,
inicialment sense l’estímul ‘problema’
4. Nous estils de vida i alternatives ‘sensates’
5. Treballar desde la prevenció terciària/indicada:
1. Prevenció de recaigudes 2. Acompanyament
127. Sobre com construir la nostra
identitat a la xarxa.
Sobretot si tenim en compte que (1) aquesta
està en permanent relació, i (2) estem redefinint
aspectes troncals com privacitat i intimitat.
128. Treballar les relacions de manera
positiva.
A propòsit de l’Informer, el Bullying, etc.
Evitar les burles, assetjaments, suplantacions,
etc.
129. Quins seran els efectes de tanta
hiperconnexió i hipervirtualitat?
Caldrà definir uns criteris que determinin quins
usos tenen un major risc, quins comporten
problemes, i quins han de ser entesos a partir del
concepte de la dependència.
130. Compte amb la facilitat per difondre
continguts inadequats.
Independentment de la seva legalitat.
Quin usos són més segurs que d’altres?
131. Sent conscient dels interessos
comercials que s’amaguen darrera de
tot aquest comerç electrònic i tota la
concentració empresarial al voltant
d’aquest.
I com ens pot afectar a la nostra vida.
132.
133. • Si tots els meus amics són virtuals…
• Si estic tota l’estona pensant: “Quan em
connectaré?”
• Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a
l’escola, deixo l’esport, etc.
• Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa
que a la vida real…
• Si a casa em genera moltes discussions…
• Si estic despert molta estona de la nit per estar
connectat.
135. A continuació cito les fonts utilitzade si que no s’han fet durant la presentació:
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.
136. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐
consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).
137. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.
Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/
cpb.2004.7.443.
Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.
Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.
138. PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf
A www.sobrepantalles.net i www.slideshare.net/sobrepantalles trobareu la resta d’informació que
complementa les fonts d’aquesta presentació.
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes les fotografies han
estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68