4. EL DISSENY
El disseny és tot el procés que permet elaborar qualsevol tipus d’objecte, ja
sigui un cartell, una cadira ,un llibre, un telèfon mòbil o un cotxe.
Cal tenir en compte:
la seva funció
el públic al qual va dirigit
el preu
els materials que caldrà utilitzar
els valors simbòlics que voldrà transmetre
Un cop realitzat el projecte:
Cal preparar la producció
Elavorar una estratègia de màrqueting
5. Disseny industrial
El disseny industrial es dedica a projectar objectes que tenen una funció
utilitària. Una cadira, un cotxe, un ordinador, un mòbil…, tots els objectes que
fem servir habitualment són objectes industrials.
Iphone, Apple
Jaguar F-Type
Llum PH5 (1958), de Paul Henningsen
Panton chair, Verner
6. Disseny gràfic
El disseny gràfic es dedica a la creació de comunicats visuals mitjançant l'ús
de paraules, formes i imatges
Per arribar d’una manera més efectiva al receptor, el missatge ha de ser
estèticament agradable i el contingut ha de ser comprensible
7. Disseny gràfic - editorial
El disseny editorial es dedica al disseny de llibres, diaris i revistes i, en
general, de qualsevol tipus de publicació impresa.
8. Disseny gràfic - publicitari
El disseny publicitari s’encarrega de crear comunicats visuals amb una funció
bàsicament persuasiva.
9. Disseny gràfic – imatge corporativa
El disseny d’imatge corporativa es dedica a la identificació d’empreses i
institucions.
10. Disseny gràfic - senyalística
La senyalística es dedica a donar informació a les persones perquè se
sàpiguen situar i puguin circular sense dificultats.
11. Disseny gràfic - Packaging
El packaging es dedica al disseny dels embolcalls dels productes perquè
arribin als ciutadans tancats o protegits.
12. La funció de la publicitat
funció persuasiva + funció informativa
objectes de consum
serveis
valors socials i cívics
13. Tipus de publicitat
La publicitat ens vol convèncer que consumint un determinat producte o servei
es pot ser més feliç, es pot ser més estimat o tenir una vida més còmoda i
segura.
publicitat descriptiva:
destacant alguna qualitat
publicitat emotiva: utilitzar
els sentiments per convèncer
publicitat simbòlica: omplint
el missatge de valors i significats
15. La revolució industrial
Amb la invenció de la màquina de vapor, el sistema tradicional de fabricació
artesanal es va substituir per la producció industrial
16. El cartell
El cartell es va convertir a finals del segle XIX en el principal mitjà de publicitat
exterior
els cartells eren fets fonamentalment per artistes plàstics,
per això molts són considerats com obres d’art
Toulouse-Lautrec Ramon Casas
18. Els canals
Els canals són la televisió, la ràdio, els diaris, les revistes i la publicitat
exterior i internet.
19. AIDA
La funció fonamental d'un missatge publicitari és persuadir per a comprar o
consumir un determinat producte o servei
A = Atenció. Cal que el missatge sigui capaç de cridar l'atenció.
I = Interès. Cal que el missatge desperti l'interès del receptor.
D = Desig. Cal que el missatge estimuli el desig del receptor per a consumir el
producte o el servei anunciat.
A = Acció. Cal que el receptor acabi comprant, consumint o actuant segons el
que el missatge publicitari vol que es faci.
atenció (attention)
interès (interest)
desig (desire)
acció (action)
21. Característiques
Ha de ser:
Breu: la imatge i el text han de poder-se llegir ràpidament.
Expressiu: ha de ser capaç de dir molt amb els mínims recursos.
Comprensible: ha de tenir un llenguatge comprensible per al públic a qui va dirigit.
Impactant: la imatge i el text han de produir impacte per tal de cridar i mantenir
l'atenció del receptor.
Recordable: s'ha de poder recordar fàcilment.
22. Algunes tècniques publicitàries
La imatge de marca La identificació El desig d'èxit
La imatge de la
modernitat
Imatge de modernitat Hi ha una publicitat l'objectiu de la qual és que els consumidors se sentin culpables per la seva manera de vestir, per no tenir l’últim model d
23. Tòpics socials i sexistes
La denotació = el que es veu
La connotació = el que vol transmetre
un home és al volant d’un cotxe
esportiu amb una expressió
concentrada i decidida. El fons
borrós reforça la connotació de
velocitat i agressivitat –
Connotació: acció i agressivitat
una dona acarona un animal al
costat d’un cotxe petit ple d’objectes
domèstics: una planta, una bossa,
una gàbia... – Connotació:
familiaritat i sentiment
24. Tòpics socials i sexistes
L’home es presenta actiu, elegant, decidit, dinàmic, exitós….
25. Tòpics socials i sexistes
La dona es presenta com un desig sexual i atracció física.
26. Eslògan
L'eslògan és una frase breu i fàcil de recordar que concentra el significat que
vol transmetre un anunci
Ell mai ho faria:
https://www.youtube.com/watch?v=Ty7rxUNDeiY
Cal tenir una estrella:
https://www.youtube.com/watch?v=GW88jNru_-A
Cossos Danone:
https://www.youtube.com/watch?v=NRafaswY40M
El disseny és tot el procés que permet elaborar un objecte, ja sigui un cartell, un llibre o un cotxe.
Aquest procés parteix de l'encàrrec fet al dissenyador per una empresa, una institució o un particular. A partir d'aquest moment, cal pensar i projectar com haurà de ser l'objecte final. S'han de considerar diversos aspectes: la seva funció, el públic al qual va dirigit, el preu, els materials que caldrà utilitzar, els valors simbòlics que voldrà transmetre, etc.
Un cop realitzat el projecte, caldrà preparar-ne la producció. Finalment, el procés de disseny pot incloure, fins i tot, l'estratègia de màrqueting que facilitarà que l'objecte arribi al públic al qual va dirigit.
Hi ha dos grans camps del disseny:
El disseny industrial o d'objectes.
El disseny gràfic.
El disseny industrial es dedica a projectar objectes que tenen una funció utilitària. Una cadira, un cotxe, un ordinador, un mòbil…, tots els objectes que fem servir habitualment són objectes industrials.
El procés de disseny d'un objecte industrial comença per l’encàrrec que es fa a l’equip de dissenyadors que elaborarà el projecte. En el projecte es tenen en compte la forma que haurà de tenir l'objecte per complir de la millor manera la seva funció, els materials que s’utilitzaran, el preu del producte, etc. També caldrà fer els dibuixos, els plànols, les maquetes i els models necessaris abans de començar la fabricació. A la fàbrica caldrà preparar les màquines encarregades de produir les diferents peces que s’hauran de muntar al final per tenir l’objecte acabat.
El disseny gràfic es dedica a la creació de comunicats visuals mitjançant l'ús de paraules, formes i imatges. Perquè el comunicat arribi de la manera més efectiva al receptor, en un entorn ple d'estímuls visuals, cal que la forma del missatge sigui estèticament agradable i el contingut sigui comprensible.
El disseny gràfic és la imatge de la societat moderna: les senyalitzacions del carrer, els embolcalls dels productes de consum, els llibres, les revistes, els missatges publicitaris..., són comunicats visuals creats per dissenyadors gràfics. Les especialitats del disseny gràfic són les següents:
El disseny editorial.
El disseny publicitari.
El disseny d'imatge corporativa.
La senyalística.
El packaging.
El disseny editorial es dedica al disseny de llibres, diaris i revistes i, en general, de qualsevol tipus de publicació impresa.
El disseny publicitari s’encarrega de crear comunicats visuals amb una funció bàsicament persuasiva.
El disseny d’imatge corporativa es dedica a la identificació d’empreses i institucions.
La senyalística es dedica a donar informació a les persones perquè se sàpiguen situar i puguin circular sense dificultats.
El packaging es dedica al disseny dels embolcalls dels productes perquè arribin als ciutadans tancats o protegits.
La funció persuasiva és la funció bàsica del disseny publicitari: pretén que els ciutadans consumeixin un determinat producte o actuïn d'una determinada manera.
Els productes poden ser objectes de consum (cotxes, rentadores...), serveis (plans de pensions, assegurances de cotxe, activitats culturals…) o valors socials i cívics (solidaritat, cooperació amb ONG, prevenció d'accidents...). Però també hi ha altres funcions que hi intervenen.
Un missatge publicitari té també una funció informativa, ja que normalment cal donar a conèixer les característiques del producte o del servei que s'anuncia. Encara que l'estètica no sigui la funció principal de la publicitat, la creativitat i la bellesa són elements importants de qualsevol missatge publicitari, ja que en milloren l'eficàcia.
La publicitat ens vol convèncer que consumint un determinat producte o servei es pot ser més feliç, es pot ser més estimat o tenir una vida més còmoda i segura.Per a aconseguir-ho, la publicitat utilitza diferents tècniques: la descriptiva, l'emotiva i la simbòlica.
La publicitat descriptiva pretén persuadir que cal consumir un producte destacant-ne les qualitats.
La publicitat emotiva utilitza els sentiments per a convèncer de consumir o utilitzar un determinat producte.
La publicitat simbòlica vol persuadir omplint el missatge de valors i significats. Vol convèncer que si es consumeix un determinat producte, el consumidor s'omplirà dels valors que se suposa que el producte té. Els continguts simbòlics són presents gairebé en tota la publicitat.
El que avui s'anomena publicitat neix al segle xix en les societats industrials.
Amb la invenció de la màquina de vapor, el sistema tradicional de fabricació artesanal es va substituir per la producció industrial, que permetia produir més i més ràpidament. Aquest canvi radical en el sistema de fabricació s'anomena Revolució Industrial.
La màquina de vapor va revolucionar també els mitjans de transport. El vaixell i el tren van permetre fer arribar més lluny i més ràpidament les mercaderies; d'aquesta manera es va ampliar la quantitat de possibles consumidors. Calia, però, que aquest gran volum de productes fos conegut i consumit pel màxim nombre de persones. La publicitat va ser l'encarregada d'aconseguir-ho.
El cartell es va convertir a finals del segle xix en el principal mitjà de publicitat exterior i en un element característic del paisatge de les ciutats.
El cartell basa la seva eficàcia en la capacitat de cridar l'atenció de la imatge i redueix el text a allò imprescindible. A través dels cartells podem seguir la història cultural, social i política de la societat moderna.
En un principi, els cartells eren fets fonamentalment per artistes plàstics, que els van considerar una forma més de creació gràfica. És per això que la majoria dels cartells d'aquest període de finals del segle xix i principis del xx són considerats obres d'art. Entre els artistes més coneguts que es van dedicar al cartellisme hi ha el francèsToulouse-Lautrec i el català Ramon Casas.
Els canals més importants que utilitza la publicitat, i que tenen més influència en els consumidors, són la televisió, la ràdio, els diaris, les revistes i la publicitat exterior (cartells al carrer en tanques i expositors). Actualment, també té una gran importància la publicitat que es difon a través d'internet.
També hi ha canals més modestos per a fer arribar un missatge publicitari. A la majoria d'escoles o instituts hi ha cartells, fullets o tríptics que anuncien activitats que poden ser interessants per als alumnes: cursos d'una escola d'idiomes, d'un centre esportiu, de prevenció del tabaquisme, etc. També és freqüent trobar-se a la bústia de casa publicitat impresa d'una pizzeria o d'una campanya de l'ajuntament de recollida de trastos vells, etc.
La funció fonamental d'un missatge publicitari és persuadir per a comprar o consumir un determinat producte o servei.
Perquè la funció persuasiva tingui èxit, la publicitat ha de complir uns requisits. Per a recordar-los més fàcilment, pots utilitzar la sigla AIDA:
A = Atenció. Cal que el missatge sigui capaç de cridar l'atenció.I = Interès. Cal que el missatge desperti l'interès del receptor.D = Desig. Cal que el missatge estimuli el desig del receptor per a consumir el producte o el servei anunciat.A = Acció. Cal que el receptor acabi comprant, consumint o actuant segons el que el missatge publicitari vol que es faci.
La historia de Benetton y sus escandalosas campañas. benetton Fotografía de Oliverio Toscani (enfermo de SIDA). Un fotógrafo italiano es su protagonista.
La funció fonamental d'un missatge publicitari és persuadir per a comprar o consumir un determinat producte o servei.
Perquè la funció persuasiva tingui èxit, la publicitat ha de complir uns requisits. Per a recordar-los més fàcilment, pots utilitzar la sigla AIDA:
A = Atenció. Cal que el missatge sigui capaç de cridar l'atenció.I = Interès. Cal que el missatge desperti l'interès del receptor.D = Desig. Cal que el missatge estimuli el desig del receptor per a consumir el producte o el servei anunciat.A = Acció. Cal que el receptor acabi comprant, consumint o actuant segons el que el missatge publicitari vol que es faci.
La historia de Benetton y sus escandalosas campañas. benetton Fotografía de Oliverio Toscani (enfermo de SIDA). Un fotógrafo italiano es su protagonista.
Ja que el missatge publicitari ha de lluitar per a cridar l'atenció entre un bosc de missatges i reclams visuals, per tenir èxit cal que sigui:
Breu: la imatge i el text han de poder-se llegir ràpidament.
Expressiu: ha de ser capaç de dir molt amb els mínims recursos.
Comprensible: ha de tenir un llenguatge comprensible per al públic a qui va dirigit.
Impactant: la imatge i el text han de produir impacte per tal de cridar i mantenir l'atenció del receptor.
Recordable: s'ha de poder recordar fàcilment.
El llenguatge publicitari utilitza diferents tècniques per a captar l'atenció i l'interès del públic. Aquestes són les principals:
La imatge de marca. Es basa en la idea que molts consumidors compren el que una marca representa i no pas el producte en si.
La identificació. Aquesta tècnica pretén que el consumidor tingui la sensació que en comprar un producte està adquirint també alguna de les qualitats del personatge famós que l'anuncia.
El desig d'èxit. Aquesta tècnica potencia els valors de competitivitat de la societat en què vivim, on el que es valora és l'èxit social.
La imatge de la modernitat. Els valors que representa la modernitat són diversos: dinamisme, noves tecnologies, confort, higiene, bellesa, moda, cultura.
Imatge de marca Aquesta tècnica potencia els valors simbòlics i transmet la idea que qui compra una marca adquireix els valors que aquesta representa. En l’anunci de J&B no apareixen ni el nom de la marca ni el producte anunciat. Se suposa que la marca és tan coneguda que no cal dir més coses.
Identificació La utilització de personatges populars i d’èxit també serveix per a fer més creïbles les virtuts del producte. La imatge de l’actriu Audrey Hepburn és utilitzada per a assignar la idea d’elegància a un rellotge i, com a conseqüència, a la gent que el compra.
Desig d’èxit Aquesta tècnica pretén fer creure als compradors que el consum de certs productes els ajudarà a triomfar en el treball, en les relacions personals, en l’amor, etc. L’anunci dels productes D’Orsay transmet que l’atractiu físic és una de les claus de l’èxit de les dones.
Imatge de modernitat Hi ha una publicitat l'objectiu de la qual és que els consumidors se sentin culpables per la seva manera de vestir, per no tenir l’últim model de mòbil o d’ordinador, per no anar a un gimnàs... D’aquesta manera pretén que consumeixin tot allò que els donarà l’aparença d’estar al dia. En l’anunci d’Hermet s’associa la felicitat amb el benestar domèstic.
Els anuncis expressen valors socials. És important saber llegir els anuncis, no quedar-se en la denotació, en el que es veu, i saber trobar el veritable significat del missatge, el que connota, el que vol transmetre.
Els tòpics relacionats amb el sexe són constants en la publicitat. L'home es mostra normalment actiu, dinàmic i decidit. En canvi, la dona és presentada mitjançant tòpics diversos. De vegades és familiar, prudent i treballadora. D'altres, és independent, misteriosa o triomfadora. I unes altres és utilitzada com a objecte sexual passiu i decoratiu.
L'aspecte físic és un altre dels tòpics de la publicitat: ser baix, gras, calb, lleig... és sempre venut com un valor negatiu. Per contra, la joventut i la bellesa física són valors que es mostren sempre com a positius i desitjables.
En aquests dos anuncis de cotxes es mostren perfectament alguns dels tòpics sexistes. En el primer, un home és al volant d’un cotxe esportiu amb una expressió concentrada i decidida. El fons borrós reforça la connotació de velocitat i agressivitat. En el segon anunci, una dona acarona un animal al costat d’un cotxe petit ple d’objectes domèstics: una planta, una bossa, una gàbia... A dalt un text diu: “Nosotras en general tenemos mucho más en el interior.” Aquests dos anuncis volen transmetre valors oposats: acció i agressivitat en l’home i familiaritat i sentiment en la dona.
En els anuncis de perfums l’home continua sent actiu, decidit i dinàmic. En canvi, la dona, mig nua, representa l’objecte sexual, l’atracció física. Per què un mateix producte, un perfum, es ven amb dues imatges tan diferents? Els tòpics socials que fomenta la publicitat en són els responsables. L’home i el paisatge que representen el dinamisme i l’activitat de l’home modern i elegant del primer anunci són substituïts en el segon per un paisatge que vol ser sensual. L’home vertical, dret com els herois, és substituït per la posició horitzontal de la dona. La posició horitzontal connota feblesa i submissió.
Home vertical com els herois, movent-se creant dinamisme, de nit per tenir èxit….
La dona estirada horitzontal, la posició horitzontal connota feblesa i submissió
L'eslògan és una frase breu i fàcil de recordar que concentra el significat que vol transmetre un anunci. La paraula eslògan ve de la paraula anglesa slong('colpejar'). Perquè un eslògan tingui èxit, ha de complir tres requisits:
Ha de ser fàcil de recordar. No ha de tenir més de tres o quatre paraules.
Ha de funcionar sense dependre de la imatge gràfica que acompanya. Hi ha eslògans que acaben formant part de la cultura popular d'una època, de la mateixa manera que ho fa una música o una cançó, i perduren molt més temps que l'anunci del qual formaven part. "Ell mai no ho faria" (Fundació Affinity), "Som 6 milions" (Generalitat de Catalunya), "Cal tenir estrella" (Cervesa Damm), "Cossos Danone" (Danone), "TV3, la teva" (Televisió de Catalunya), etc., en són alguns exemples.
Ha de ser associat fàcilment a la marca que anuncia.
En una activitat professional tan competitiva com la publicitat, la creativitat i l'originalitat són imprescindibles per tal d'aconseguir que el missatge sigui capaç de cridar l'atenció del públic a qui va dirigit.
A més dels recursos propis del llenguatge gràfic (el simbolisme del color, la composició, l'enquadrament, el punt de vista...), els creatius publicitaris utilitzen altres recursos amb la intenció de crear imatges originals i atractives que compleixin la seva funció: persuadir-nos per tal que consumim o actuem d'una determinada manera.
L'humor, les frases fetes, els jocs de paraules, les imatges sorprenents, les comparacions, la fantasia, etc., són alguns d'aquests recursos del missatge publicitari.
Diu la dissenyadora Patty Núñez que els dissenyadors gràfics són com cuiners i que la història de l'art els proporciona tots els ingredients per a "cuinar" els seus treballs.
L'art és un arxiu immens d'imatges. Qualsevol professional de la comunicació visual (dissenyador, fotògraf, creador audiovisual, etc.) ha de tenir una bona cultura visual i gràfica i aquesta cultura la dóna la història de l'art. És per això que l'art és present en el disseny gràfic.
L'art i el disseny gràfic utilitzen les mateixes eines de creació gràfica (llapis, papers, fotografies, pinzells, ordinador, pintures, etc.) i també el mateix llenguatge (composició, percepció, etc.).
Però l'art també ha influït de manera que molts dissenyadors han utilitzat imatges de l'art per a crear els seus comunicats visuals.
Les imatges publicitàries també han influït en la creació artística. Els artistes del pop art han utilitzat les imatges dels mitjans de comunicació de massa, els mass media, per a construir les seves obres.
El pop art és un moviment artístic d'origen nord-americà dels anys seixanta del segle xx. L'adjectiu pop fa referència a la cultura popular de les societats industrialitzades.
La moda, la música, el cinema, l'art, etc. van expressar aquest nou estil influït per l'estètica dels mitjans de comunicació, el còmic i la publicitat. El pop art critica la societat occidental moderna i se'n burla. És per això que la influència d'aquest moviment es va estendre per tot Europa.
Andy Warhol, Richard Hamilton, Roy Liechtenstein i Claes Oldenburg són alguns dels artistes pop més coneguts.