Dones científiques en ciències de la salut (TFG)

Treball de final de grau
La importància de la dona
científica en la història de les
ciències de la salut
Contingut - Jana Caniego Saurina
Il·lustració - @Dieraposa (Twitter)
Aquesta exposició forma part del Treball de Final de Grau d'una alumna del
grau de Biologia. El treball és un projecte divulgatiu que consisteix en deu
infografies que relaten la vida i obra de científiques de gènere femení que han
contribuït en gran mesura aportant coneixement en l'àmbit de les ciències de la
salut. L'objectiu del treball és fer divulgació científica des d'una perspectiva de
gènere, així com donar a conèixer figures femenines representatives en l'àmbit.
L'exposició està ideada per arribar a públic de totes les franges d’edat, des
d’infants fins a persones grans. Espero que la gaudiu!

Millorant el pronòstic i diagnòstic de la malaltia.
Descobrint un nou tractament (Antisèrum de
conill + Sulfamides).
Reduïnt la mortalitat infantil per la malaltia del
100% al 25%.
Estudiants els efectes dels antibiòtics en el
patogen.

A part dels estudis en meningitis va
ser la pionera, junt amb Grace
Leidy, en l'estudi de la resistència
als antibiòtics, un tema d'amenaça
mundial actualment. Va associar la
resistència als antibiòtics amb
mutacions genètiques aleatòries.
Dones científiques en ciències de la salut
Hattie Elizabeth Alexander
Va nèixer l'any 1901 a
Baltimore, estat de
Maryland (EEUU).

Va estudiar els cursos de
bacteriologia i fisiologia al Gocuher
College (Baltimore), on es va graduar
l'any 1923.
L'any 1930 va obtenir el graduat
de medicina (Medical Degree)
per la Universitat mèdica Johns
Hopkings (Baltimore).
Va treballar com a
microbiòloga, pediatra i
més endavant també com
a professora.
La seva carrera destaca principalment pels seus
estudis sobre la meningitis gripal en nens, en
concret la causada per el virus Haemophilus
influenzae (Hib):
L'any 1966 es va retirar
oficialment i l'any 1968 va
morir de càncer.
Figura1 - Copyright Dennis Kunkel Microscopy, Inc
Figura1- Imatge en microscopi
electrònic de Haemophilus
influenzae.4000X
Capacitat dels
bacteris a resistir els
efectes d'un
antibiòtic
mitjançant canvis
genètics
Louise S. Grinstein, Carol A. Biermann, Rose K. Rose (1997). HattieElizabethAlexander,WomenintheBiologicalSciences:Abibliographic
sourcebook (pp. 5-13). Greenwoods.
Poleschuk, J. (2021). HattieElizabethAlexander.Foreign Language Department Oles Honchar Kherson regional universal scientific
library.
Razkin, U. (2020). ElremedioparalameningitisdelapediatraymicrobiólogaHattieElizabethAlexander (1901–1968). Mujeres con ciencia.

El funcionament del cor humà, les artèries
coronàries i la resposta cardíaca a l'estrès.
Els sistemes nerviós, circulatori i respiratori dels
vertebrats i invertebrats.
L'efecte dels narcòtics com la cafeïna i l'alcohol en
l'organisme.
La invenció del microelectròde.
La creació d'examens mèdics per la

detecció de tuberculosi i meningitis espinal.
IDA Henrietta Hyde
Devenport, estat de Iowa
(EEUU).
Va descobrir la seva passió per la
biologia al llegir el llibre Viewsof
Natured'Alexander von Humboldt.
L'any 1888 es va graduar en humanitats
per la Universitat de Cornell, amb 34
anys.
Va morir l'any 1945.
Després de molts obstacles va
aconseguir obtenir el doctorat per la
Universitat de Heidelberg (Alemanya),
era la tercera dona en graduar-se en
aquella universitat i la primera en
ciències experimentals.
L'any 1920 es va retirar.
L'any 1938 va publicar el text Abansque
lesdonesfossin éssershumans, on relatava
les dificultats a les que s'havia hagut
d'enfrontar pel fet de ser una dona.
Va ser una científica pionera en la
lluita pels drets de la dona en
l'educació.
Stadler, M. M. (2021). LacarreradeobstáculosdelafisiólogaIdaHenriettaHyde. Mujeres con ciencia.

Butin, J. (1999)IdaHenriettaHyde.Shalvi/HymanEncyclopediaofJewishWomen. Jewish Women's Archive.
Figura1- Esquema del
funcionament d'un microelectròde
Electròde molt
petit capaç
d'insertar-se en
cèl·lules
biològiques
individuals i
induïr un
corrent elèctric
(canvi de
polaritat)
La seva carrera destaca
principalment pels seus
estudis sobre el
funcionament del cos humà:

GERTY CORI
Praga.

L'any 1914 va entrar a la
Facultat de Medicina de
la Universitat de Praga,
on va formar-se fins a
obtenir el doctorat.
Durant els anys a la universitat va
conèixer al seu futur marit i company
en la investigació mèdica, Carl
Ferdinand Cori.

Com a conseqüència de la primera
guerra mundial la parella va
mudar-se a Estats Units l'any 1922,
on van continuar les seves
investigacions.
La seva carrera destaca principalment
pels seus estudis sobre el
metabolisme de carbohidrats:
Descobriment del CicledeCori.
Descobriment de l'éster de Cori (glucosa 1-fosfat),
implicat en la degradació del glucogen.
Aportacions per la comprensió i tractament de la
diabetis i altres malalties metabòliques.
Moltes aportacions en l'àmbit de la medicina i la
bioquímica.

L'any 1947 la parella va obtenir el Premi
Nobel de Fisiologia o Medicina junt amb
Bernardo Houssay gràcies al
descobriment del
CicledeCori.
La científica va morir l'any
1957 a causa de mioesclerosi.
Carl Cori va lluitar activament per
ajudar la seva esposa a adherir-se en
la investigació del seu grup.
Gerty va ser la tercera dona en
obtenir un Premi Nobel i la
primera en l'àmbit de medicina.
Circulació cíclica de
glucosa i lactat
entre el múscul i el
fetge
Ferrer, S. V. (2016). Ladoctorareconocida,GertyCori(1896–1957). Mujeres con ciencia.

Grandin, K. [Nobel Foundation] (1964).GertyCori–Biographical.Nobel Prize Organitzation

Figura1- Fòrmula química de
l'èster de Cori
Figura2- Esquema del Cicle de Cori
Figura2 - “Cori cycle” per PatríciaR, llicència sota CC BY-SA 2.5. commons atribution

L'any 1983 va obtenir el Premi Nobel de
Medicina en solitari gràcies al
descobriment dels transposons.
barbara mcclintock
Hatfort, a l'estat de
Connecticut (EEUU).
L'any 1927 va obtenir el doctorat de
Botànica per la Universitat de Cornell.
La seva carrera va
centrar-se en l'estudi de
la citogenètica del blat
de moro.
Va treballar uns anys a la Universitat de
Missouri fins que va obtenir una plaça
com a investigadora al Laboratori Cold
Spring Harbor (Nova York), on va viure i
investigar fins al final de la seva carrera.
pels seus estudis sobre genètica:
Descobriment del procés de recombinació genètica
dels cromosomes durant la meiosi.
Descobriment dels transposons.
Desenvolupament d'una tècnica per la observació
dels cromosomes basada en la tinció per carmí.
Aportacions sobre l'expressió i transmissió dels gens.

Els seus descobriments van ser una
revolució de la genètica clàssica i un
pilar per la genètica moderna.
Els "gens saltadors"
que poden canviar
de lloc dins els
cromosomes
Va ser la primera dona en obtenir un
Premi Nobel en solitari.
La van escollir presidenta de la
Societat de Genètica, va ser la
primera dona en ser-ho.
Va morir l'any 1992, als 90 anys.
Martínez, P. C. (2014). BarbaraMcClintockylalibertaddepensamiento. Mujeres con ciencia.

Muler, J. M. (2022). BarbaraMcClintock,lacientíficaquerevolucionólagenètica.El país.

Nobel Prize Organization. (2009). Womenwhochangedscience|BarbaraMcClintock.The Nobel Prize.
Figura1 - “Genetic recombination”, llicència sota CC BY-NC-SA 4.0. commons atribution
Figura1- Esquema del procés de recombinació genètica
Figura2- Inserció dels
transposons al genoma
(ADN)
Figura2 - Foster, O. (2018). Inserció dels transposons al genoma [Representació]. SITN.
https://sitn.hms.harvard.edu/flash/2018/transposons-your-dna-thats-on-the-go/

rita levi montalcini
Turin (Roma).
Filla de família jueva.
L'any 1936 va graduar-se en
medicina i cirurgia amb matrícula
d'honor per la Universitat de Turin,
tot i la oposició del seu pare.
L'any 1947 es va traslladar a Estats
Units i va continuar la seva carrera
professional a la Universitat
Washington de St Louis (Missouri).
La seva carrera destaca principalment pels seus
estudis sobre el mecanisme de comunicació
cel·lular, en concret al sistema nerviós:
Descobriment del Factor de Creixement Nerviós
(FCN).
Millora en la comprensió dels gangliòsids.
Importància de com aquests processos poden
estar involucrats en malalties com demències o
càncer.
Importància dels mastòcits per la patologia
humana.

L'any 1986 va obtenir junt amb
Stanley Cohen el Premi Nobel
de Fisiologia o Medicina
gràcies al descobriment del
Factordecreixementnerviós
(FCN).

Va publicar el seu últim article amb 102 anys.
Va ser la quarta dona en rebre
un Premi Nobel.
Molècula necessària
pel creixement i
desenvolupament
del sistema nerviós
dels vertebrats
Les lleis antisemites de la dictadura
de Mussolini van obligar-la a
abandonar la universitat.
Va morir l'any 2012, a l'edat de
103 anys.
Va treballar un temps
com a metge en camps
de refugiats de la
guerra.
Fernández, T, Tamaro, E. (2004) BiografiadeRitaLevi-Montalcini. Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea.

Costandi, M. (2017). Obituary:RitaLevi-Montalcini. The Guardian.

Gallar, B. Á. (2021). Hicieronhistoriaenlaciencia:RitaLevi-Montalcini.UMH Sapiens.

Figura1-Microscopia de gangli.A l'esquerra veiem el
control (sense FCN), a la dreta veiem el creixement de les
neurones quan afegim FCN. Obra de la propia científica.
Figura1 - Levi-Montalcini & Booker (1960)

Virus de la
Immunodeficiència
humana
Descobriment i aïllament del virus VIH.
Determinació del VIH com a causa de la malaltia
SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida).
Intenció de desenvolupament d'una vacuna
Desenvolupament de tests de detecció de la
malaltia.
Estudi de la transmissió del virus en dones
embarassades.

contra la malaltia.

françoise barré-sinoussi
París.
Es va llicenciar en bioquímica i
posteriorment, l'any 1974, va obtenir
el doctorat en virologia per la
Universitat de Paris.
Va ser líder en la lluita contra
el VIH a França.
La seva carrera destaca principalment pels
seus estudis sobre el VIH i la SIDA:
Va realitzar els estudis
postdoctorals a Estats
Units.
Treballava junt amb Jean-
Claude Chermann en el
camp dels retrovirus.
L'any 1983, junt amb el seu
company, va aconseguir aïllar el
retrovirus VIH.
L'any 2004 va obtenir junt amb
Luc Montagnier el Premi Nobel
de Fisiologia o Medicina
gràcies al descobriment del
VIH.

A dia d'avui la científica
segueix viva.
Ha estat implicada a nivell
internacional, principalment com a
consultora de la Organizació
Mundial de la Salut i el Programa
Conjunt de les Naciones Unides
sobre el VIH/SIDA.
López, A. (2017). FrançoiseBarré-Sinoussi:unavirólogafrentealVIH. Mujeres con ciencia.

Fernández, T., Tamaro, E. (2004). BiografiadeFrançoiseBarre-Sinoussi. Biografías y Vidas - La enciclopèdia biogràfica en línia.

Figura1-Micrografia
electrònica del VIH
Figura1 - CDC/Dr. Edwin P. Ewing, Jr. - Centers for Disease Control and Prevention's Public Health Image Library (1985)
Figura2-Representació de
l'estructura del VIH
Figura2 - Duane W. Sears (2009)

Estudi de les diferències entre cèl·lules sanes i
canceroses.
Descobriment de la Mercaptopurina.

Molècula que inhibeix el
creixement de diferents
tipus de càncers
gertrude belle elion
Nova York.
El seu avi va morir de
càncer quan ella tenia 15
anys, això va promoure
l'interès per la malaltia.
L'any 1937 es va llicenciar en Química i
l'any 1941 va obtenir el Màster en
Ciències Químiques a la Universitat de
Nova York.
Els pocs recursos econòmics i el fet de ser
una dona van resultar-li un impediment i
no va poder finalitzar el doctorat.
pels seus estudis sobre farmacologia:
Va treballar com a ajudant de George H.
Hitchings i així va ampliar els seus
coneixements en l'àmbit de la
farmacologia, medicina i immunologia.
L'any 1988 va obtenir el Premi
Nobel de Fisiologia o Medicina
junt amb George H. Hitchings i
James W. Black gràcies a la
importància del seu treball i
com a reconeixement dels seus
importants descobriments.
Descobriment del fàrmac antiviral Acyclovir pel
tractament del virus de l'Herpes.
Descobriment del fàrmac antiretroviral AZT
primer tractament del virus del SIDA.
Descobriment del fàrmac Imuran, clau en
transplantaments d'òrgans.
Desenvolupament d'altres fàrmacs contra la
gota, infeccions urinàries, la malària...

Figura1-Molècula de
Mercatopurina
Fernández, T., Tamaro, E. (2004).BiografiadeGertrudeBelleElion. Biografías y Vidas - La enciclopèdia biogràfica en línia.

Stadler, M. M. (2014). GertrudeBelleElion,PremioNobelenMedicina. Mujeres con ciencia.

Elion, G. B. (1989) GertrudeB.Elion–Biographical. Nobel Prize Organitzation.


Virus que
infecta el
bacteri
Bacillussubtilis
Demostració de la direcció de lectura de l'ADN
durant la seva replicació (5'->3').
Descobriment de la senyal de finalització en la
traducció del material genètic.
Descobriment del mètode ADN polimerasa Φ29
(Maquinària d'amplificació (replicació) de l'ADN).
Descobriment del mecanisme de infecció del virus
Φ29 al bacteri Bacillussubtilis.

margarita salas
Astúries (Espanya).

L'any 1960 va llicenciar-se en
Ciències Químiques a la
Universitat Complutense de
Madrid.
Va iniciar el desenvolupament de la
biologia molecular a Espanya.
Va obtenir el doctorat en
Ciències a la Universitat
Complutense de Madrid.
seus estudis sobre el material genètic:
La parella va incorporar-se com a
investigadors postdoctorals al laboratori
de Severo Ochoa, a la Universitat de
Nova York.
Va casar-se amb el bioquímic
Eladio Viñuela.
L'any 1967 la parella va tornar a
Espanya, on van continuar les seves
investigacions amb el virus
bacteriòfag Φ29.
Els seus estudis van tenir molta
importància sobretot en l'àmbit de la
biotecnologia.
Figura2-Cultiu de Bacilus
subtilis
Martínez, C. (2020). MargaritaSalas,unaindeleblehuellaenlacienciaespañola. Mujeres con ciencia.
Tomé, C. (2014). MargaritaSalasentrevistadaporJesúsÁvila. Cuaderno de Cultura Científica.
Figura2 - Instituto Politécnico Nacional (IPN) (1998)

Figura1- Esquema del procés de replicació, transcripció i
traducció de l'ADN
Figura1 - Elaborada amb el programa BioRender

Descripció dels telòmers.

Part dels extrems del
cromosomes format
per fragments d'ADN
repetit successivament
seus estudis sobre els cromosomes:
elizabeth Helen blackburn
Tasmània (Austràlia).

L'any 1970 va llicenciar-se en Ciències
a Melbourne i va obtenir el doctorat
en Biologia Molecular a la universitat
de Cambridge (Regne Unit).
El seu director de la tesis doctoral va
ser Fred Sanger, premi Nobel de
Química l'any 1958.
Durant el transcurs del doctorat va
conèixer a John Sedat, també biòleg
molecular, amb el que es va casar i va
tenir un fill.
La parella va traslladar-se a Estats Units
per continuar la seva carrera professional.
L'any 2009 va obtenir el Premi
Nobel de Fisiologia o Medicina
junt amb Carolyn Widney
Greider i Jack William Szostak,
gràcies a la descripció dels
telòmers i l'enzim telomerasa.
Va treballar estudiant els
cromosomes del model
protozou Tetrahymena.
Va ser la primera vegada a la història
en que dues científiques compartien
Premi Nobel.
Descobriment de la relació dels telòmers amb
l'envelliment cel·lular.
Descobriment de la mortalitat de les cèl·lules,
relacionada amb l'envelliment i la biologia del càncer.
Identificació de l'enzim telomerasa.

La científica segueix viva
actualment i treballa com a
professora de biologia i fisiologia.
Figura1- Marcació dels telòmers
en cromosomes humans
Blackburn, E. H. (2010). ElizabethH.Blackburn–Biographical. Nobel Prize Organitzation.
Martínez, C. (2017). ElizabethBlackburnyCarolGreider:laexcelentecolaboracióndedosbiólogasquemerecióelNobelde2009.
Mujeres con ciencia.
Figura1- (2002). Revista Creces. http://www.creces.cl/Contenido?art=1332

Figura2- Micrografia electrònica
(SEM) del protozou Tetrahymenasp.
Figura2- (2013). Pearson Education Inc. Extret de: https://www.vanier college.qc.ca/biology/files/2015/12/Ciliated-Protozoan.jpg

linda brown buck
Seattle
(Washington, EEUU).
L'any 1975 va obtenir el dobre grau
en Psicologia i Microbiologia a la
Universitat de Washington,
Va descobrir el seu interès en
l'àmbit de la immunologia i va
traslladar-se a la Universitat de
Texas, on va realitzar el doctorat en
immunologia l'any 1980.
Posteriorment va realitzar estudis
postdoctorals a la Universitat de
Columbia, al grup de recerca de
Richard Axel.
Descobriment dels receptors olfactius.
Descobriment de més de 1.000 gens relacionats
amb els receptors olfactius.
Investigació sobre com es transmeten les senyals
del sistema olfactiu al cervell.
Investigació sobre com les olors i les feromones
són detectades pel sistema.
Identificació de diferents olors, que

provoquen diferents estímuls als receptors.
L'any 2004 va obtenir el
Premi Nobel de Fisiologia o
Medicina junt amb Richard
Axel pel conjunt degut al
descobriment dels receptors
olfactius i la organització del
sistema olfactori.

Segueix viva actualment i exerceix com a
professora del departament de
Neurobiologia de la Universitat de
Harvard.
Substàncies
químiques
secretades per
éssers vius
capaces de
modificar la
conducta d'altres
individus
Va traslladar la seva investigació a un
centre d'investigació del càncer, amb
l'objectiu de contribuir amb els seus
estudis en el bloqueig del gust amarg
dels medicaments anticancerígens.

Figura1- Esquema del sistema olfactiu
Figura1- Extret de: http://www.aula2005.com/html/cn3eso/13organssentits/13organssentitses.htm

Britannica, T. Editors of Encyclopaedia (2022). LindaB.Buck. Encyclopedia Britannica.
Buck, L. B. (2004). LindaB.Buck–Biographical.Nobel Prize Organitzation.
Nuño T. (2014).LindaB.Buck,felizporsercientífica. Mujeres con ciencia.
La seva carrera destaca
principalment pels
seus estudis sobre el
sistema olfactiu:

Dona la teva opinió!
Un cop consultada l'exposició...
Podries contestar aquestes preguntes?
Segueix aquest enllaç al formulari

Dones científiques en ciències de la salut (TFG)

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Dones científiques en ciències de la salut (TFG)

Similar to Dones científiques en ciències de la salut (TFG) (20)

Dones científiques en ciències de la salut (TFG)