Només m’interessa la part dels arguments o, millor dit, l’argument. Tot gira al voltant de la contradicció i la hipocresia (...). Torne a la frase: “eixe bou que [vostè] ja no veurà morir serà, a partir d’ara, eixa vedella envasada que recollirà del refrigerador del supermercat. Menjarà, com fins ara, carn sense ulls”. Eixe “a partir d’ara” no té altre sentit que la manipulació, i més al costat del “com fins ara” posterior. La vedella envasada del supermercat sempre ha estat allí. Seria completament aliena a la tortura taurina si no fóra perquè molta prové d’animals que han viscut a les idíl·liques deveses, i que han estat descartats en el joc macabre de las tientas pel negoci ramader, que té en el escorxador la més modesta de les seues fonts d’ingressos. I és que ningú pot guanyar els taurins en hipocresia.

1. Tauroprogres, panxacontents i petitburgesos.
D’alguna manera, hauria d’expressar el fàstic que em mereixen les postures presumptament
animalistes [respecte a la tortura taurina].
Manuel Delgado, antropòleg i “avantguarda de la unitat popular” .
1
Aprofite la lectura de textos signats per aquest savi per a tractar altra vegada sobre els
“arguments taurins”. Pel que es veu, un dia de 2011, escriví un plor per l’abolició a Catalunya
d’on prové la cita i on maleeix animalistes i ecosocialistes d’ICV, aquesta gent per la seua
“pusil·lanimitat i bonrotllisme petit burgés”. No m’interessa gens el seu Curriculum Vitae marcat
per la tortura taurina, des de la Sorbona fins als nostres dies i passant per la tesi doctoral, la
direcció de seminaris i simposis o la recollida de premis. Tampoc el seu cínic “distanciament” del
moviment tauricida.
Només m’interessa la part dels arguments o, millor dit, l’argument. Tot gira al voltant de la
contradicció i la hipocresia. El nacionalisme català és hipòcrita per instrumentalitzar l’abolició.
Pilar Rahola és hipòcrita perquè defensa el sionisme. Jesús Mosterín és hipòcrita per lloar el
model de progrés britànic, motor de l’imperialisme contemporani. La societat és hipòcrita per
“protegir” bous mentre s’exterminen espècies i es destrueixen hàbitats.
Tothom és hipòcrita menys els tauròpates que parlen del món idíl·lic de les deveses, dels ramats
de bous indultats i dels sementals que els fan tanta enveja. Tampoc els toreros que esclafen el
morro dels bous agonitzants amb el peu amb dissimul, o els picadors que fan de tot per a allargar
la seua massacre per sobre de la normativa, o dels veterinaris que insulten la seua professió dient
que el bou no pateix. Ni tampoc els savis panxacontents de tertúlia taurina gens petitburgesos,
ni de bon tros… No mire ningú.
Diu el nostàlgic Delgado que no hi ha cap interès en protegir els animals, que només és altre
episodi de la “clandestinització de la mort” que ha portat a la prohibició de magnífiques
expressions de la cultura popular ibèrica que reproduïen una i altra vegada el sacrifici de Crist a la
creu, com la de llançar cabres dels campanars, esquarterar porcs a les places o massacrar bous
al circ huitcentista. “No escandalitza que l’animal patisca, sinó que es veja”, és “l’apoteosi del
principi hipòcrita per excel·lència: del què els ulls no veuen, el cor no se’n dol”.
El Cor de les Aparences, bloc de Manuel Delgado, 25/09/2011, Breve reflexión a propósito del fin de la Fiesta en1
Catalunya y las leyes que dicen proteger a los toros, cuando lo que hacen es proteger al espectador, http://
manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2011/09/breve-reflexion-proposito-del-fin-de-la.html
La Monumental de Barcelona, abans de l’abolició. Entre les persones turistes enganyades, s’amagaven les masses
defensores de la llibertat. I s’amagaven molt.

2. O siga: imaginem que tenim una persona que pren 100 decisions a la vida, que podem qualificar
com a bones o com a roïnes en base a criteris objectius. Imaginem que la persona en qüestió
pren 99 decisions roïnes, moltes de elles de forma indolent. Només pren una de bona, i la
defensa davant qui s’equivoca. Segons la “lògica taurina”, la coherència es el criteri únic: les 100
decisions haurien de ser roïnes. Segons la “lògica taurina”, la persona és hipòcrita per encertar-la
a consciència una vegada i, encara més, per reivindicar el seu encert.
No cal anar a la Sorbona per a veure que el problema està en les 99 decisions roïnes i, encara
més, en totes aquelles decisions roïnes defensades com a tals, de la mateixa manera que es fa
amb la bona decisió. Dic això pel cinisme que brolla d’afirmacions com aquesta: “eixe bou que
La màxima representació de la hipocresia.
Barrera preferent.

3. [vostè] ja no veurà morir serà, a partir d’ara, eixa vedella envasada que recollirà del refrigerador
del supermercat. Menjarà, com fins ara, carn sense ulls”. Sembla una al·legat antiespecista, però
fet per un taurí per a reivindicar tot el contrari, la coherència de les 100 decisions roïnes.
Si una persona rebutja la tortura antitaurina, l’encerta. Si es mobilitza contra ella, l’encerta encara
més. Si menja carn sense ulls, s’equivoca, i si defensa la seua decisió de menjar carn sense ulls
malgrat que té alternatives viables per a no fer-ho, s’equivoca encara més. Si porta sabates de
cuir, s’equivoca. Si defensa l’ús i l’explotació d’animals, s’equivoca. El problema no està en el
seu encert, sinó en les seues equivocacions que són exactament això, i no pretextos per a
justificar la tortura taurina.
Jo sóc vegà i antiespecista i, amb tota seguretat, comet moltes equivocacions. Espere que la
majoria siguen per desconeixement, per desinformació, encara que no puc dir el mateix
d’algunes, com la d’utilitzar el cotxe per comoditat en moltes ocasions que podria haver fet servir
el transport públic o la bicicleta. La meua incoherència apunta cap a corregir tot això, mai cap a
justificar el negoci tauromafiós, estendard del model de negoci de les elits ibèriques: privilegiat
quan no monopolístic, amb benefici garantit per la protecció, la subsidiació i les indemnitzacions
amb diners públics i mai fonamentat en el mèrit i la emprenedoria, sinó en el tràfic d’influències,
en l’audiència ministerial i les enteses a les llotges del Bernabeu i de Las Ventas, en les trobades
amb governants i borbons a les monterías o en l’eufòria del club, dels copons de whisky de malta
i les ratlles de farlopa.
Torne a la frase: “eixe bou que [vostè] ja no veurà morir serà, a partir d’ara, eixa vedella envasada
que recollirà del refrigerador del supermercat. Menjarà, com fins ara, carn sense ulls”. Eixe “a
partir d’ara” no té altre sentit que la manipulació, i més al costat del “com fins ara” posterior. La
vedella envasada del supermercat sempre ha estat allí. Seria completament aliena a la tortura
taurina si no fóra perquè molta prové d’animals que han viscut a les idíl·liques deveses, i que han
estat descartats en el joc macabre de las tientas pel negoci ramader, que té en el escorxador la
més modesta de les seues fonts d’ingressos. I és que ningú pot guanyar els taurins en
hipocresia.
La carn sense ulls del supermercat és altra lluita per l’alliberament animal, que també estem
lliurant. L’antropologia, com la història, només poden aportar explicacions a aquests processos,
mai arguments a favor o en contra. Això és treball per a la política, i és en eixe terreny on estem
guanyant, a poc a poc.
.