Pieramunt és la revista de la comunitat educativa de l'Institut Escola Piera. És el producte d'un taller de revista que es va impartir per a l'alumnat de 1r i 2n d'ESO del centre. El taller era per reforçar els sabers tractats a la matèria de Llengua Catalana i Literatura. Generes periodístics impartits: notícia, reportatge, crònica i entrevista. Competències específiques de l'assignatura: comprensió oral (C2), comprensió lectora (C4), expressió escrita (C5), recerca d'informació (C6) i resolució dialogada dels conflictes (C10).

1. Època III
Número 1
Setembre 2023
240 quaranta
pierencs es
formen a l’Escola
de Música de Piera
Toni Bou, un crack
de casa nostra
que acumula 32
títols mundials
CN Piera: parlem
amb la presidenta
i amb la nedadora
Marina García
Saber idiomes t’obre portes
Entrevistes a tres professors de llengües estrangeres: la Maria, la Sandra i el Gerard
Piera, una vila amb atractius turístics. Casa nostra és una població amb força
atractius, però encara són molt desconeguts tant per als visitants com per als propis
veïns, com passa a altres poblacions de l’Anoia. Abans de les eleccions municipals,
vam parlar-ne amb el llavors regidor de Turisme i Ensenyament, Josep Maria Rosell.
Què cal fer en cas de
bullying? Si descobrim un
cas de bullying, cal aplicar
el protocol del Departa-
ment d’Educació perquè
assetjador i víctima arribin
a uns acords i aturin la
situació. A part del pati-
ment de la víctima, l’asset-
jador potser té problemes
fora i tampoc ho passa bé.
Ens ho explica l’orienta-
dora Nerea Moya.
L’Aula d’Acollida, el primer contacte amb el català.
L’Aula d’Acollida és una metodologia que va impulsar el
Departament d’Educació l’any 2004 per poder gestionar
les fortes onades migratòries d’aquella època. L’objectiu
és que l’alumnat d’altres llengües maternes vagi
aprenent català fins que pugui seguir les classes de la
resta d’assignatures amb total normalitat. L’Íngrid
Berzosa és la docent de l’Aula d’Acollida de l’Institut
Escola Piera des del curs 2021-2022. Hem conversat
amb ella per saber com s’ho fa ensenyar l’idioma a
l’alumnat nouvingut, quins materials ha hagut de crear,
quines són les dificultats amb què es troba i els reptes
que es planteja.

2. Pieramunt és la revista de la comunitat
educativa de l’Institut Escola Piera. Aquest
primer número de la tercera època, ara en
format digital, s’ha elaborat en el Taller de
Revista, impartit a 1r i 2n d’ESO i emmarcat
en l’assignatura de Llengua Catalana i
Literatura. AUs oferim aquests continguts:
Ensenyament
–“El més bonic de ser mestra és ajudar una
persona a créixer”. Entrevista a la
coordinadora pedagògica, Maria Albareda.
–La importància d’aprendre llengües
estrangeres. En parlem amb les professors
d’Anglès Maria Ortega i Gerard Caballé i
amb la docent d’Alemany Sandra Garcia.
–Aula d’Acollida: el primer contacte amb el
català. Per elaborar el reportatge, hem
entrevistat l’ïngrid Berzosa, docent
responsable de l’Aula d’Acollida.
–Caixes d’Aprenentatge: la nova aposta
metodològica de l’IE Piera. N’hem parlat
amb el professor de Català Albert Rossell.
–Tallers. Copsem l’opinió de l’alumnat amb
una enquesta.
Fets i gent
–Piera, la vila que estimem. Una radiografia
del municipi i de la seva gent.
–El turisme a Piera. Abans de les eleccions
municipals, vam fer-li un seguit de
preguntes al llavors regidor d’Ensenyament i
Turisme, Josep Maria Rosell.
–No vols caldo? Dons dues tasses! Dues
entrevistes a Pilar Ávila, la responsable del
menjador del centre.
–Bullying: “Els assetjadors sovint ho fan
perquè tenen problemes a casa”.
L’orientadora Nerea Moya ens ho ha explicat
tot sobre l’assetjament escolar.
Cultura i festes
–L’Escola de Música de Piera té 240
alumnes. L’hem descoberta de la mà de la
directora, de professors i d’alumnes.
–Crònica de l’excursió al Saló del Còmic de
Barcelona.
–Diables de Piera: quaranta-dos anys de
pòlvora i molt més.
–Enterrament de la sardina, final del
Carnaval. Tot sobre aquesta festivitat local.
–Fira del Sant Crist 2023. Cròniques dels
principals actes de la festa (Falcons,
atraccions, concerts...)
Esports
–Club Natació Piera. Hem conversat amb la
presidenta, Eva Ruiz, i amb la nedadora i
alumna de l’IE Piera Marina García.
–Agrupació Esportiva Piera. Entrevista al
president, Antonio Bercial, ial segon
entrenador de l’equip infantil, Eric Sayas.
–Club Tennis Piera. Entrevista a la
presidenta, Neus Bosch, que porta tota la
vida treballant al club.
–Club Bàsquet Piera.
–Hípica La Lluna, de Piera. La Laura Romeu
ens ha explicat en seu dia a dia com a
directora.
–Toni Bou, un súper campió fet a casa
nosatra. Reportatge sobre l’heroi local que
acumula 32 títols de campió del món de trial.
SUMARI

3. Entrevista a Maria Albareda,
coordinadora pedagògica
“El més bonic de ser mestra és
ajudar una persona a créixer”
T’agradaria treballar en una altra feina?
No. Des de molt petita sempre m’havia agradat
ser mestra. Hi ha vegades que, quan ets petita,
penses que t’agradarà una cosa i després, de
gran, ho proves i veus que no era tal com
t’esperaves. Però a mi sempre m’ha agradat ser
mestra. M’encanta ser mestra!
De petita, de què volies treballar?
De mestra. Tambe vaig tenir una època en què
volia ser submarinista.
Per què vas decidir fer aquesta feina? Per
què vau decidir dedicar-vos a l’ensenyament?
Des de sempre volia ser mestra. Penso que et
permet ajudar des d’un bon principi. A part dels
aprenentatges, crec que el més bonic que hi ha
és ajudar una persona a créixer.
Com organitzes les teves classes?
Ara mateix estic a Infantil i no tinc tutoria.
Aleshores, quan estic de reforç a una aula,
doncs primer ho parlo amb el tutor de l’aula. A
part, porto l’ambient d’escriptor i escriptora. A
l’inici de curs, faig una programació amb les
coses que pretenc posar. La programació la puc
anar modificant a mesura que vaig veient si les
coses funcionen o no.
Leyre Coder Saldaña, Carlos del Águila
Miguel i Georgina Porras Petrova
ENSENYAMENT

4. La importància d'aprendre
llengües estrangeres
ENTREVISTA
Hola! Avui farem unes entrevistes a la Maria Ortega i a la Sandra Garcia,
dues professores de llengua. Començarem amb Maria Ortega, una
professora d'Anglès.
Obre portes el fet de saber llengües estrangeres?
Sí, obre les portes al món. A més, l’anglès és unes de les llengües més
internacionals i pot servir per relacionar-te amb parlants tots els idiomes
possibles.
Com vas aprendre anglès?
Personalment, jo vaig aprendre quan era petita, anant a classes
particulars, a l’acadèmia. Vaig fer els exàmens i em vaig treure tots els
títols.
Ha variat molt la manera d’ensenyar i d’aprendre anglès des que
eres alumna a ara que ets professora?
Sí, evidentment. Abans no hi havia tants recursos digitals com ara.
Què ens recomanes fer fora de classe per reforçar el nostre
anglès?
Hem de triar una cosa que ens agradi. Per exemple, si m'agrada patinar,
vaig a internet i miro vídeos sobre patinatge en anglès.
On ens recomanes viatjar?
A qualsevol país de llengua anglesa (Irlanda, Estats Units, Canadà…)
Abans de ser professora, les teves anteriors feines estaven
relacionades amb l'anglès?
Sí, jo treballava com traductora.
Yusra Bardani Annassiri,
Ylenia Navarro Autor i
Noa Riego Manzanera

5. Entrevista al professor d’Anglès,
Gerard Caballé
Ara entrevistarem la Sandra Garcia, professora d'Alemany.
Tens algun familiar alemany?
No, només tinc amics.
Quines són les majors dificultats a l’hora d’aprendre
alemany?
La pronunciació és complicada. L’alemany és un idioma més difícil
que l'anglès.
Alemanya és una potència econòmica europea. Hi ha
molta gent que vagi a treballar a Alemanya?
Alemanya necessita molta gent per treballar, cada vegada més.
Els salaris són més alts allà?
Sí, diria que són el doble d’alts.
És un bon país per viure-hi?
Sí, és un país molt verd. El clima, però, és més fred i plujós.
Hi ha moltes empreses alemanyes a Catalunya per poder
treballar-hi?
Sí. Hi ha molts laboratoris i empreses d'automoció. L’empresa
Seat va ser comprada pel grup Volkswagen. A Catalunya també hi
ha l’empresa Karcher, de màquines de neteja.
Yasmin Fadil Lehbabi, Edurne Gallego Álvarez i
Rouaida Mohouch Lbasraoui
Per què et vas fer professor d’Anglès?
Doncs, de fet, soc professor de Socials i m'he fet
professor també d’Anglès perquè m'agraden molt els
idiomes, perquè tinc molta experiència ensenyant
anglès, ja que em vaig pagar la carrera ensenyant
anglès. Era més fàcil entrar a les escoles ensenyant
Anglès que Socials.
Quines són les majors dificultats a l’hora
d’aprendre anglès?
Per aprendre una llengua estrangera, hem de poder
escoltar moltíssim. A Espanya no tenim eines per
escoltar anglès tota l'estona. Hauríeu de poder dedicar-
li més que les dues hores setmanals que fem de
l’assignatura a l’institut.
Per què vas decidir fer la carrera d’Anglès?
Vaig fer la carrera d’antropòleg, però m’agraden molt
els idiomes i, per això, dono classes d'Anglès.
Quant vas tardar a aprendre l'anglès?
Uns deu anys. Vaig prendre-m'ho més seriosament a 2n
d'ESO i vaig començar a parlar-lo a mitja carrera.
Per què creus que és important l'anglès?
Per poder conèixer persones i viatjar i perquè és l’idioma
més internacional.
Quin és l’idioma que creus que és fonamental per
aprendre?
A part dels idiomes propis, jo crec que el més important
és l'anglès
A part de l’anglès, saps algun altre idioma?
Puc tenir una mica de conversa en alemany i en eslovè.
També he estudiat francès i holandès, però aquests
idiomes no els puc parlar.
Quines sortides professionals et dona l’anglès?
Les persones que parlen més idiomes estan més
ben remunerades a les empreses?
No té per què, però jo crec que sí. Saber anglès et
permet entrar a empreses internacionals.

6. L'AULA
D'ACOLLIDA:
FET PER: NISRIN, TABATA,
SAMARA, JUDITH L. I LUCÍA
EL PRIMER CONTACTE AMB
EL CATALÀ

7. es aules d’acollida és
la metodologia que el
Departament
d’Ensenyament va
posar en marxa el
2004 per donar
resposta a les fortes
onades migratòries
que Catalunya rebia
en aquell moment. “El
propòsit de les aules
d'acollida és ensenyar
el català a aquells
alumnes que no el
coneixen, perquè no
és la seva llengua
materna”, tal com
explica Íngrid Berzosa.
Les aules d'acollida:
L L’Íngrid és la mestra
de l’aula d’acollida
de l'Institut Escola
Piera des del curs
2021-2022.
Actualment, hi té
una vintena
d’alumnes que van
des de 3r de Primària
fins a 4t d’ESO. Per
ensenyar-los català
utilitza materials
diversos: jocs,
kahoots i materials
que ja hi havia a
l’aula abans que ella
arribés.

8. n aquests dos anys, l'Ingrid s’ha trobat amb
moltes dificultats. “Hi ha nens que no parlen
cap idioma en comú i llavors és més
complicat ensenyar el català”. “No és el
mateix un alumne que parla castellà que un
altre que només parla àrab”, aclareix.??? Per
això ha hagut de buscar i utilitzar diferents
metodologies i materials per ensenyar el
català a aquests nens.
El aula d'acollida i
les seves dificultats:
E

9. Respostes dels nens
del aula d'acollida:
-De quin país vens i quines llengües parles?
-Abans de venir aquí, sabies que a Catalunya es
parlava el català?
-Què és el que més et costa del català?
Jesús
Vinc de Colòmbia i parlo l’espanyol.
Sí.
La pronunciació.

10. -De quin país vens i quines llengües parles?
-Abans de venir aquí, sabies que a Catalunya
es parlava el català?
-Què és el que més et costa del català?
Iker
-De quin país vens i quines llengües parles?
Vinc de Brasil i parlo el portuguès.
Tot.
No.
Raza
-Abans de venir aquí, sabies que a Catalunya
es parlava el català?
-Què és el que més et costa del català?
Vinc de Pakistan i parlo l'anglès.
Sí.
La pronunciació i algunes paraules.

11. -De quin país vens i quines llengües parles?
-Abans de venir aquí, sabies que a
Catalunya es parlava el català?
-Què és el que més et costa del català?
Sara
Colombia i parlo castellá i un poc de català.
No.
Escriure.

12. Caixes d’aprenentatge:
la nova aposta metodològica de
l’Institut Escola Piera
Entrevista al professor Albert Rossell
Quin és l’objectiu de la metodologia de les
caixes d’aprenentatge? Què es pretén que
aprenguin els estudiants?
L’objectiu és que els alumnes aprenguin coses
que els interessin, allunyades d’allò que es fa
a classe. Que els alumnes aprenguin una
metodologia –el mètode d’investigació–, una
manera de fer.
Penses que les caixes fan l’ensenyament més
pràctic per als alumnes?
Sí, més pràctic i més autònom.
El funcionament de les caixes és pràctic per
als professors?
Els professors encara n’hem d’aprendre una
mica. Hem de saber, sobretot, quins són els
gustos i els interessos dels estudiants.
Les caixes resolen algun tipus de necessitat
social?
No ho sé, no conec totes les caixes.
Amb les caixes, els alumnes aprenen més
coses que amb un funcionament de les classes
tradicionals (fitxes, apunts, etc.)?
No aprenen més coses sinó que les aprenen
d’una manera diferent. Interioritzen una
metodologia que després, al llarg de la seva
vida, podran aplicar en el seu àmbit
professional.
Els alumnes es prenen prou seriosament
l’assignatura?
Hi ha pocs alumnes que es prenguin prou
seriosament l'assignatura.
Els alumnes tracten com cal els materials?
La majoria no els tracten bé. Trenquen els
materials, prenen els llapis de memòria...
Quin és el producte final elaborat pels
alumnes de Caixes que més t’ha sorprès?
Era una caixa sobre els volcans en la qual se
n’explicava el funcionament. El producte final
simulava l’erupció d’un volcà fet amb plastilina,
al qual se li introduïa vinagre i bicarbonat.
De les caixes dissenyades pels professors,
quines són les que més atrauen als alumnes?
Quina caixa ha funcionat millor?
L’alumnat tria les caixes més fàcils o bé
d’aquells temes que ja coneixen.
Ets partidari que els alumnes dissenyin caixes
per a altres alumnes? Per què?
Sí, sempre que estiguin ben pensades i ben
fetes.

13. Enquesta als alumnes
1-) T’agrada l’assignatura de Caixes? Per què?
2-) De les caixes d’aprenentatge que has fet
fins ara, amb quina has gaudit més?
3-) Creus que amb les caixes s’aprén més que
amb les classes tradicionals?
Nil:
1-) Sí, perquè no es fa res.
2-) La de futbol.
3-) Sí.
Ylenia:
1-) Sí, perquè és molt guai.
2-) La de volcans.
3-) No, perquè l’alumnat no s’ho pren
seriosament.
Eric Barberà Albert, Imran Ben Driss, Ylenia
Hernández de la Fuente, Ariadna López Díaz,
Laura Tatani
Opinió de l’alumnat de 1r d’ESO
Ivet Boquera Mas: Es compleix la idea de
treballar amb gent que no coneixes molt i, per
tant, ajuda a socialitzar més. A més, aprens
sobre el tema de la caixa. El que no m’agrada és
que els grups es facin aleatòriament.
Alba Casas Navarro: Les caixes d’aprenentatge
em semblen un bon mètode per treballar en
grup, encara que a nosaltres, en estar a l’edifici
de Moreres i no poder-nos barrejar amb la resta
de l’alumat de l’ESO, se’ns complica el fet de
poder-nos relacionar amb els alumnes més
grans. No m’agrada com es fan els grups.
Nora Sayago Díaz: L’assignatura de Caixes és
una mica estranya, perquè sovint, en algunes
caixes, costa saber què s’ha de fer. Jo crec que,
més que aprendre, el que fem és saber
comportar-nos amb tots els i les alumnes i
companys i companyes del curs. A mi no
m’agrada molt això d'haver de treballar amb
gent que no conec, perquè em sento incòmoda.
Fama Sow Moya: M’agrada treballar en grup,
però trobo que dediquem massa sessions per a
cada caixa i se’m fa molt llarg.

14. Hem fet una enquesta als nens i nenes de 2n
d'ESO de l'Institut Escola Piera. Aquestes són
les qüestions que els hem preguntat:
T'agraden els tallers? Què n'opines?
1.
2. Què és el més t’agrada?
3.Quin és el taller que més t’ha agradat fins ara?
4,I el que menys?
5.Canviaries alguna cosa?
Hem fet l'enquesta a aquests alumnes de 2n A: Leire
Paquico, Guiu Boada, Yasmina El Kajouai, Yaiza Pérez i
Júlia Vicent. I a la Nisrin Tribak, de 2n B.
LEIRE PAQUICO:
1. Penso que els tallers són molts útils però ha hi alguns professors que no pensen
bé l'activitat i els seus alumnes estan (jugant) amb el chromebook.
2. Quan fem treballs en grup o classe molt dinàmica.
3. El de física i química.
4. El de socials.
5.Canviaria les clases que no són tan dinàmiques o que treballem menys.
GUIU BOADA:
1. Estan bé així a la tarda, perquè no hem de treballar tant.
2. Que siguin a la tarda.
3.El d’Anglès.
4. El de Mates.
5. Sí, el de Socials està mal organitzat.
Firdous Ahrouch Yahia, Eider Asensi Sánchez,
Nayara Guardia Sánchez i Maria Ruiz Paquico

15. YASMINA EL KAJOUAI:
1. No m’agraden.
2. Res.
3. Cap.
4. No me n’ha agradat cap.
5. Ho canviaria tot.
YAIZA PÉREZ:
1. Són avorrits.
2. El de Socials i el de Català.
3. Socials i Matemàtiques.
4. El de Física i Química.
5. No ho sé. Crec que no.
JULIA VICENT:
1. Alguns sí i altres no.
2. El de Català.
3. El de Català: fer el pòdcast.
4. El de Física i Química.
5. Que els temes siguin més interessants.
Ara us ensenyarem les entrevistes als professors. Els professors que
hem entrevistat han sigut la Maria (Taller d'Anglès), l'Albert (Taller de
Català) i Nicolay (és substitut).
Quin taller fas?
Creus que aprofitem el temps dels tallers?
Canviaries alguna cosa?
Quines preguntes els hem fet:
1.
2.
3.

16. Piera, la vila que estimem
Piera és una vila de 16.787 habitants (dades
de l’Idescat, 2022). És el segon municipi més
poblat de l’Anoia i, amb una superfície de més
de 57 km2
, té un dels termes municipals més
extensos de la comarca. Val a dir, però, que
la població augmenta considerablement a
l'estiu, a conseqüència de les segones
residències.
La seva situació al sud-est de la comarca de
l'Anoia la fa limítrof amb Alt Penedès. Les
terres del sud del terme tenen les mateixes
característiques que les del Penedès.
Conjuntament amb el nucli urbà, Piera la
formen, segons l'inventari de 1981, 74
caserius i 18 barris. Entre aquests barris,
destaquen Can Canals de Masbover, Can
Bonastre, Can Martí i Can Claramunt.
El municipi es comunica amb altres poblacions
mitjançant la línia R6 dels Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya (FGC) i la Hispano
FETS I GENT

17. Igualadina. Amb vehicle propi, s’hi pot arribar
per cinc carreteres.
Població: sexe i edat
El municipi té una distribució similar entre
homes i dones. Ells són 8.616 i elles 8.171. La
piràmide demogràfica, per la seva banda, és
equilibrada. Hi ha gairebé tanta població jove
(2.571 persones d’entre 0 i 14 anys) com
gent gran (2.795 majors de 65 anys). La
immensa majoria dels habitants tenen entre
15 i 64 anys. En aquesta franja hi trobem
11.421 persones.
Durant la majoria d'anys ha estat present que
la població sigui una mica més gran per part
dels homes. Als últims anys, la gent gran ha
anat sent menys gent, i la franja que sempre
ha regnat ha sigut la d'entre 15 i 64 anys,
amb una gran majoria.
Origen de la població
La majoria d’habitants de Piera ha nascut a
Catalunya o a la resta d’Espanya. Això no
obstant, 1.372 pierencs i pierenques han
nascut en altres països, és a dir, més d’un
12% de la població.
Creixement de la població en els darrers anys
El 2021, la població de Piera ha augmentat en
1.360 persones (la mitjana anual és d'una
taxa de 9,45 de cada 1.000 habitants). Gran
part d'aquesta mitjana és de creixement
migratori amb una taxa de 9,95 de cada
1.000.
Patrimoni
Els tres llocs per excel·lència de Piera són la
pineda de Can Ferrer del Coll, on pins i alzines
formen un conjunt del Bedorc; les Flandes de
64 hectàrees, un caprici de la naturalesa que,
amb l'erosió, ha transformat una zona
argilosa en un lloc comparable als congostos
de fama mundial d'El Colorado; i l'església
modernista de Ca N'Aguilera, obra de
Francesc Berenguer –deixeble de Gaudí–, que
forma part del conjunt arquitectònic de
l'antiga casa Aguilera o Zaragoza de Viala, al
barri de Ca n'Aguilera.
Espais esportius
Piera és un municipi compromès amb l’esport.
És per aquest motiu que disposa de diferents
punts per practicar esports: tenim dos
pavellons, 30 pistes poliesportives, 4 camps
poliesportius, 15 sales poliesportives, 1
piscina coberta, 1 pista d'atletisme i 54 altres
espais per poder practicar l’esport que vulguis,
com un gimnàs, el teatre o un recinte per fer
muay thai, entre altres.
Entre els recintes esportius més coneguts,
trobem la piscina, que és al costat del pavelló,
on es practica bàsquet, futbol sala, patinatge i
hoquei. El pavelló també dona servei a les
escoles i als instituts, com l’Apiaria i l’Institut
Escola Piera. Cinquanta metres més avall hi
ha el camp de futbol, on juga l’A.E. Piera. El
camp de futbol també ofereix els seus espais
en ocasions festives als centres educatius.
També tenim d’altres parcs que ofereixen
espais als joves, com el Gall Mullat, on
anteriorment s’han fet concerts i han vingut
grups de música coneguts com Buhos, Doctor
Prats o Fórmula Abierta, el parc de Víctor Riu
i el parc del casal dels joves, entre altres més.
Álex Campaña Fernán- dez-Caro, Quim
Miñarro Harwart, Anaïs Ramírez Renda, Judith
Sánchez Solias i Lucia Vázquez Tauste

19. El turisme a Piera
Entrevista al regidor de Turisme,
Josep Maria Rosell
Creus que Piera és una vila prou
coneguda?
No, en absolut. Piera és un municipi amb
molts atractius turístics i naturals
(sobretot pel nostre entorn) i molt
desconeguda tant per la gent de fora
com pels seus propis habitants. I això és
extensible a tota la comarca de l’Anoia,
malgrat que en els últims anys s’ha
començat a revertir.
A l’Ajuntament teniu dades de quantes
persones visiten Piera al llarg de l’any?
No. Tenim dades de la gent que ve a les
fires, unes 35.000 persones; i de la gent
fa les visites guiades per la Piera
Medieval i Modernista, unes 250-300
persones l’any. Però durant l’any hi ha
molta gent que ens visita per conèixer el
nostre entorn o per comprar productes
com el préssec o l’oli que no tenim
comptabilitzada.
Quins mesos venen més els turistes a
Piera?
Definitivament els mesos de més
afluència de persones a Piera és a la
primavera i a l’estiu. Des de la Fira del
Sant Crist, fins a la Festa Major, cada cap
de setmana hi ha activitats. Hi ha altres
moments que també tenen certa atracció
per als visitants, però són puntuals
durant l’any.
Quines fires i festivitats atrauen més
visitants?
La Fira del Sant Crist, de Piera Gusta i la
recent estrenada Fira del Conte. També
la Festa de la Diversitat. Aquests
esdeveniments concentren l'afluència
més gran de visitants. La Festa Major o
altres esdeveniments com el Pessebre
Vivent o el Concurs de Teatre són de
caire més intern.
Quins són els indrets que recomanaries
veure?
Jo sempre recomano visitar les fires que
organitzem i, com a llocs, destacaria el
nucli antic (aprofitant les visites guiades
que fem), les Flandes, Santa Creu de
Creixa, la Fortesa (en època de floració
dels presseguers), els trulls d’oli i les
caves, la Pineda de Can Ferrer del Coll...
Per altra banda, promocionem tot el
nostre entorn; per això hem senyalitzat

20. més de 30 km de camins per fer amb
bicicleta, a peu o a cavall.
Sabries dir-nos el perfil de turista que ve
a Piera (familiar, parelles, joves, gent
gran…) Quins interessos tenen?
El perfil de turisme que ve a Piera i el que
promocionen tant al municipi com a la
comarca- és el turisme familiar, que pot
fer una estada d’un a tres dies i, sobretot,
ens centrem en l’anomenat turisme slow.
El Gall Mullat, un lloc per visitar
El Gall Mullat és un parc turístic típic de Piera. El
lloc es divideix, d’una banda, amb les pistes de
bàsquet i futbol i, de l'altra, amb un parc.
Al parc hi ha un castell per pujar-hi i per llançar-
se per un tobogan molt llarg i divertit. En aquest
mateix parc, hi ha una tirolina i uns gronxadors
molt guais, just al mig, entre el parc i la pista.
També hi ha un espai per a entrenar, amb unes
barres on pujar i fer forca per aixecar-te i baixar
seguidament. Al costat de les barres, hi ha una
xarxa per escalar com les que et trobes a les
platges. A dalt de la pista, hi ha un lloc per anar
amb els patins i fer acrobàcies.
Kevin Baena Garcia, Eric Torrents Binga i Daniel
Saló Garcia

21. Entrevistes a Pilar Ávila, encarregada del menjador
de l’Institut Escola Piera
“Els alumnes, a vegades,
són molt llepafils”
Campos Estela és una empresa especialitzada
en àpats i lleure per a escoles. És, de fet,
l’empresa que ofereix el servei de menjador a
l’Institut Escola Piera. La cuinera que hi ha al
capdavant dels fogons és la Pilar Ávila, a qui li
hem volgut fer una sèrie de preguntes.
Quants alumnes mengen al dia?
En total són 240 alumnes: 70 d’Infantil, 140 de
Primària i 30 de Secundària.
Quants monitors es necessiten per donar servei
a tots aquests alumnes?
Divuit monitors aproximadament.
Quants torns feu?
Sis torns.
Són molt llepafils els alumnes?
A vegades.
Quina normativa han de seguir els alumnes?
Més que res respectar els companys i menjar de
tot.
Quants professors dinen al dia?
Uns vint aproximadament.
Rebeu moltes inspeccions per part del
Departament de Salut o del d’Educació?
Rebem una inspecció de Sanitat cada any i, de
l’empresa, una cada mes.
Quin és el plat que més us costa de preparar? I
el que menys?
El que més ens costa són els bunyols i el que
menys és una pasta qualsevol amb salsa de
tomàquet.
Omar Ben Amar, Unai Martínez Cantero, Gorka
Navarro Romero, Bianca Roig Amo i Daniel
Sesmero Segarra
RECEPTES
Truita d’espinacs
-Ous -Triturar
-Sal -Servir-ho al plat
-Sofregit d’espinacs amb patates i ceba
Arròs
-Sofregit de verdures -Tomàquet
-Ceba -Caldo vegetal
-Pebrot

22. “El que més m’agrada dels nens
és que són molt divertits”
De què vas treballar abans de ser cuinera al
col·legi?
De moltes coses, per exemple en un mercat, de
carnicera, en una residència, etc.
Què és el que més t’agrada d’estar amb nens?
El que més m’agrada és que són molt divertits,
però m'agrada preparar el menjar i aquelles
coses, i sempre els dono molts consells.
Quin és el plat més difícil de fer a l’estiu?
No diria que hi ha plats difícils de fer sinó que
tenen més condiments o més feina, com per
exemple aquells que he de fer bullir, fregir etc.
No crec que hi hagi cap plat dificil de preparar.
T’agrada treballar de cuinera? Per què? Què és
el que més t’agrada de la teva feina?
Si,m’agrada molt però cobro poc, i la veritat és
que treballar de cuinera té molta responsabilitat.
Què fas si a l’últim moment se’t crema el menjar?
Doncs fer-ne un altre el més ràpid possible i
improvisar. Si no tinc el menjar que necesito per
fer el que estic preparant, he de trucar al lloc on
ens porten el menjar i ells venen tan aviat com
poden a portar-me el que em falta. Si no ho
tenen, hauré de fer-ho amb el menjar que en
portin o amb el que tingui aquí.
Què és el més difícil de treballar al col·legi?
Les al·lèrgies a l’hora de preparar el menjar,
amb molta delicadesa i amb molt compte de no
barrejar-ho. Hi ha dies que he de fer moltes
classes de menjars pel gluten, la lactosa, etc.
Quin és el plat que més agrada als nens?
La pasta, l’arròs caldós, la carn arrebossada, la
lasanya, les hamburgueses vegetals…
Alba Cañadas Ortiz, Idaira Carrillo Losilla, Nerea
Mora Romero i Sara Sancho Latorre

23. Parlem de bullying amb l’orientadora Nerea Moya
Podries definir-nos què és bullying?
El bullying és l'assetjament escolar entre
alumnes ja sigui físicament o psicològica.
Hi ha molts casos assetjament escolar?
Abans es tapava més i potser no hi
havia estadístiques, però ara sabem que
sí que hi segueixen havent casos de
bullying i bastants.
Has hagut de tractar casos de
cyberbullying?
No encara, però suposo que acabaré
trobant-me amb alguns casos, a causa
de la proliferació de les xarxes socials.
Quin és el pitjor cas de bullying que heu
tingut?
No n’he tingut encara cap, perquè
tampoc fa pocs anys que treballo com a
orientadora, però suposo que me
n’acabaré trobant.
Has patit assetjament de petita?
Justament quan tenia la vostra edat,
vaig patir assetjament durant un curs
sencer.
Algun company teu n'ha patit?
Sí, la meva millor amiga va sofrir
bullying justament en el mateix moment
que el patia jo.
Com solucioneu els casos de bullying?
A nosaltres ens arriba la queixa i
activem un protocol que està dictat pel
Departament d'Educació. S’ha de parlar
amb l'assetjador i amb la víctima i
arribar a uns acords amb ells per aturar
l'assetjament de manera immediata.
Bullying: “Els
assetjadors
sovint ho fan
perquè tenen
problemes a
casa”

24. Què opines sobre les persones que
assetgen?
Evidentment, no s'ha d’assetjar, però sé
que les persones que ho fan és perquè
tenen problemes a casa o a un altre lloc.
Quines conseqüències hauria de tenir un
assetjador?
Els assetjadors normalment tenen les
conseqüències: els expulsen o els porten
al despatx del director uns dies.
Imbran Boufacha, Zakaria Fettachi i
Khalil Mallali

25. L’Escola de
Música de Piera
té 240 alumnes
Entrevista a la
directora, Rosa Escolà
Quan es va posar en marxa l’Escola de Música
de Piera?
L’any 1991.
Qui va inaugurar l'Aula Musical de Piera?
Maria Escolà.
Per què es va crear aquesta aula?
Perquè a Piera no hi havia cap escola i, per
estudiar música, els alumnes havien d’anar a
Igualada o a Sant Sadurní.
Quins directors ha tingut l’Aula de Piera al
llarg d’aquests anys?
La primera va ser la Maria Escolà, el següent
va ser en Sergi Calvo i l’última soc jo mateixa.
En què consisteix el teu dia a dia com a
directora a l’Aula?
Vinc quasi cada matí a fer el meu treball de
directora: fer reunions amb l’Ajuntament, amb
el Departament d’Ensenyament, amb
l’inspector quan fa falta…
A més de ser la directora, fas alguna classe?
Sí, els divendres faig cant líric.
Quants alumnes hi ha a l’escola?
240 alumnes. No tots estan a l’escola, perquè
també tenen projectes fora: a Can Canals fan
un projecte denominat Un Infant, un
Instrument, fan musicoteràpia a una
residència d’avis…
Amb l’ofici de músic, es guanyen molts diners?
I els directius d’escoles de música i els
professors, es guanyen bé la vida?
Depenent de la teva qualitat, la teva fama…
Normal.
Què és allò que més t’agrada de la teva feina?
Que permet gestionar el fet que al poble es
pugui fer música.
Ara agrairíem que ens acompanyis a donar
una volta per l’edifici i ens presentis alguns
professors.
Ibrahim Irfan, Martí Moriana Martínez i Essien
Ruiz Carbonell
CULTURA I FESTES

26. Enquesta als professors
1. Quin és el teu nom i què ensenyes?
a) Aleix. Faig llenguatge musical, piano,
música per a la d’or, gospel i soc el
repertorista.
b) Ester. Soc professora de saxo, clarinet,
llenguatge musical i música en família
(música per a bebès) i banda.
c) Rosa. Ensenyo cant líric.
2. Quants alumnes tens?
a) Al voltant de 100 alumnes.
b) Entre 20 i 30 alumnes.
c) Tres alumnes. El cant líric no agrada a
gaire gent.
Preguntes a l’alumnat
1. Quin és el teu nom?
a) Nahuel.
b) Naira.
c) Montserrat.
2. Quina és la teva experiència a l’Escola?
a) El piano.
b) M’agrada molt. Toco el saxo.
c) Molt llarga. He fet classes de cant líric,
de guitarra i de cant obert.
3. Com et relaciones amb el professor?
a) Molt bé.
b) Molt bé.
c) Estupendament bé.

27. 4. Estudiar música és una bona manera
d’invertir els diners?
a) Sí, diria que sí.
b) Sí.
c) I tant, sempre.
5. Alguna opinió més?
a) No.
b) M’agrada molt l’Escola de Música.
c) No.

28. Els alumnes de 1r i 2n d’ESO de l'Institut Escola
Piera vam anar al Saló del Còmic, a Barcelona,
el divendres 31 de març passat. Vam agafar els
dos autocars a les 8:00 del matí a la parada del
Gall Mullat. Érem gairebé cent alumnes i vuit
professors.
El trajecte fins a la Ciutat Comtal va durar més o
menys una hora. Per passar el temps, vam
escoltar música amb el mòbil i vam veure vídeos
divertits a les xarxes socials. Quan vam arribar a
la Plaça d’Espanya, ens vam posar a jugar una
estona i vam esmorzar allà mateix, mentre
alguns professors compraven les entrades.
L’espera d’uns vint minuts fent cua a la porta
del saló es va fer una mica llarga. Finalment,
quan vam poder entrar, ens vam dividir en uns
quants grups i els professors ens van dir l’hora
en què ens havíem de tornar a reunir tots per
marxar. Teníem gairebé tres hores per davant.
A l’entrar hi havia botigues per comprar funko
pops, peluixos, llibres… Estava tot ple de gent,
era quasi imposible no xocar mentre caminaves.
Gairebé tothom va portar diners per comprar
coses, però tot era súper car. Per exemple, un
peluix petitó d’un personatge anime costava uns
100 euros. No tot era tan car, però la majoria
de coses, sí.
Hi havia molt cosplay. Tothom anava molt ben
disfressat. Alguns de nosaltres també ens vam
disfressar i ens vam fer moltes fotos amb altra
gent també disfressada.
Damián Granados González, Aitor Grande
Balaguer i Zoe Velasco Doncel
Saló del Còmic
FITXA DEL SALÓ 2023
Dates: del 31 de març al 3 d’abril del 2023 Visitants: 110.000 persones
Expositors: 208 editorials i empreses Superfície: 50.000 metres quadrats
Crònica de l’excursió
al Saló del Còmic

29. Diables de Piera:
42 anys
fent correfocs
Quin és l'incident més gran o preocupant que us
ha passat?
En un correfoc, un petard va esclatar més del
que ens esperàvem i es va cremar un pati
senser.
Quina és la sensació que es té abans d'un
correfoc?
Al principi, normalment, estàs nerviós, però
després d'uns quants correfocs agafes confiança
i és quan comences a gaudir els correfocs per
complet.
Quants diners costa fer un correfoc?
El preu varia segons el correfoc, però solen ser
bastants cars.
Què va fer que volguessis entrar a la colla i fer
correfocs?
Sobretot els meus amics i les ganes de cremar
amb ells.
Quina era la idea de la mascota abans que
arribes la Cuca?
No teníem mascotra, però la Tita El Fumat ens
ajudaven.
Com ens podem apuntar a la colla de diables?
Parlant amb el respectiu responsable de la colla.
Quant temps porta activa la colla?
Porta activa 42 anys.
A quina edat et pots apuntar?
A partir dels divuit anys, encara que primer pots
anar a la colla infantil, que és a partir de vuit
anys.
Aiman Daanoun El Harroun, Arnau García
Castillo, David Queipo Otazu i Hugo Vega
Méndez
D’esquerra a dreta, la mascota
dels Diables de Piera i la de la
colla infantil.

30. ENTERRAMENT
DE LA SARDINA
Ismael El Yousfi,
Gerard Martínez Orquin,
Gerard Segarra Zugasti i
Younes Zghino

31. Els Diables de Piera han
organitzat, com tots els
anys, el tradicional, es-
trany i divertit enterra-
ment de la sardina, amb el
qual es dona per tancada la
celebració del Carnaval.
L'origen de la cerimònia,
que se celebra a moltes
poblacions del país, prové
de l'antiga tradició de
sortir als afores a berenar
el darrer dia de Carnaval i
fer aquest ritual per tancar
el període de gresca.
Origen de l'enterrament
de la sardina
Una de les principals
ciutats on es fa l’enterra-
ment de la sardina i on va
començar la tradició és a
Múrcia, tot i que després
va anar arribant a més
llocs, com ara Piera.
Una diferència de Múrcia
respecte a altres pobla-
cions és que l'enterrament
de la sardina se celebra la
setmana posterior a la
Setmana Santa, ja que
representa el triomf de
Don Carnal.

32. CARNAVAL
El Carnaval de Piera és una festa
animada i acolorida que se celebra
al nostre poble. És un
esdeveniment on la gent es
disfressa amb vestits originals i
divertits, i les carrosses decorades
fan desfilades pels carrers. Hi ha
concursos per als millors vestits i
es pot ballar al ritme de la música
que ressona per tot arreu.
El Carnaval és una manera de
gaudir i divertir-se abans de
començar l'època de recolliment i
reflexió de la Quaresma. És un
moment per riure, ballar i deixar
volar la imaginació amb disfresses
úniques.

33. L'enterrament de la sardina
és un fet que posa fi al
Carnaval, alhora que
enceta el temps de
Quaresma. És una manera
de posar fi al temps de
disbauxa, gresca, etc. La
Quaresma, en canvi, és
temps d'abstinència i de
penitència.
L'origen de l'enterrament
de la sardina, cerimònia
que es fa a moltes
poblacions del país, prové
de l'antiga tradició de sortir
als afores a berenar el
darrer dia de Carnaval i fer
aquest ritual per a tancar el
període de gresca.
El fet d'enterrar la sardina
té certes connotacions
carnals, perquè era l'últim
dia que es permetien
pràctiques sexuals abans
d'entrar en l'abstinència
religiosa.
Què és la festa de la
sardina?

34. Els Diables de Piera han
organitzat, com cada
any, el tradicional,
estrany i divertit
enterrament de la
sardina, amb el qual es
dona per tancada la
celebració del Carnaval.
Se celebra el dimecres
22 de febrer. La
comitiva fúnebre ha
sortit a les vuit del
vespre de la plaça Jove i
ha recorregut els
carrers del centre de la
vila fins a arribar a la
plaça del Peix, on s’han
llegit els versots dels
Diables de Piera i s’hi
ha realitzat la
sardinada popular.
QUAN I ON SE CELEBRA

35. FIRA DEL
SANT CRIST
2023
Nadia, Guiu, Yaiza, Yasmina i Leire

36. INTRODUCCIÓ
Us convidem a anar a la famosa Fira de Sant
Crist on disfrutareu un bon cap de setmana
amb un bon ambient familiar.

37. OBERTURA
La fira de Sant Crist és
una festa típica de Piera,
aquest any s’ha celebrat
la 47 edició, es celebra a
l'abril i s’ha consolidat
com un referent a la
comarca. L’Ajuntament
amb l’ajuda de les
entitats i associacions
locals, prepara un munt
d’activitats i actuacions
bones per a tot el públic.
La fira està organitzada
per diferents zones de
piera, per exemple, un
espai familiar, al carrer
Piereta; un espai per
menjar gràcies a les Food
trucks contractades i
l’escenari per als
concerts majoritàriament
nocturns.
A part de l’escenari i les
food trucks,ens
trobarem un passeig ple
de botigues per incitar el
comerç,podem trobar-
nos tant una botiga de
menjar fins a una botiga
de roba.
També ens trobarem,la
part favorita dels joves,el
parc d’atraccions que es
troba al pàrquing del
Gall mullat.
L’obertura d’aquesta fira
s'inaugura amb
actuacions típiques de
Piera,com els falcons o el
correfoc

38. FALCONS
Es falcons de Piera
van actuar a Piera.
Van participar a la
inauguració de la festa
i uns dies després van
tenir una diada per a
ells.
Ells anaven desde la
rotonda de toni bou
fins al gall mullat on
alla seguiria la festa.
Aquests van fent
figueres per tot el
poble fins arribar a
l’ajuntament.
Aquesta va ser creada per un grup de nois que ja estaven a una colla y van
decidir crear Falcons de Piera ja que no hi havia ninguna colla al poble va ser
creada al 1996. Van actuar per primera vegada a la fira del sant crist. La colla
de Falcons de piera es una de les deu colles que hi han per tota catalunya, va
ser apadrinada per .És l'única colla que hi tenen al poble. Aquesta activitat
s'assaja al foment de piera ja que el seu local l’estan arreglant. Aquesta
activitat no val diners ja que és una activitat familiar i poden anar persones
que qualsevol edat, gent gran i fins i tot nadons. La colla també fa actuacions
fora de piera com per exemple a vilanova a frança i tot això ho fan com si
fossin una familia. Perquè Falcons es una familia.

39. FIRA
D'ATRACCIONS
La fira d’atraccions va començar el dia 21
d’abril i va acabar el dia 1 Maig.
Hi havien 2 tipus d’atraccions per joves
adults i per petits,per els adults hi havien:
-El Martell:son 2 cápsules que van donant
voltes,la sensació que pots tenir es por i
adrenalina.
-L'olla:Es una olla que té una superfície
plana, la gracia d’aquesta atraccio es el seu
moviment i la interacció entre persones.
-Cotxes de xoc:Son cotxes de mentida en la
que poden pujar 2 personas això consisteix
en simular accidents.
-El pop:El pop consisteix en unes capsules
que en cadascuna poden pujar un mínim de
3 persones i això fa que els tentacles pujin i
baixin ràpidament.
-El cuba lliure:El cuba lliure es una paret
amb uns seients que donan boltes, arriba un
moment en la que et quedas a dalt del tot i
comença el compte enrere per fer el cuba
lliure.
-Casetes d’armes:Son unes casetes en la
qual consisteix tenir bona punteria per
disparar a una diana i si li dones guanyes
alguna cosa.
Per els nens hi havia:
-El pop versió petit:És el mateix que el
gran pero amb mes restincions com que
son seients indibidulas i no s'aixeca tan.
-Les cadires:Les cadires es a partir d’una
columna vase on les cadires giren en un
moviment circular uniforme amb la
velocitat adaptada pels nens.
-Els bous:Els bous son uns matalassos
amb l’objectiu de no caure del bou,la
dificultat és el seu moviment que
augmenta la velocitat a la vegada que el
temps.
-Els aneguets:Consisteix en agafar el
màxim d’anacs en un temps límit segons
els ànecs cagafas es un premi.
-El drac:El drac és com una muntanya
russa amb forma de drac pero adaptada
per nens petits,pero la Nadia i la Leire es
pujan per què som especials.
-Circuits de cotxes:Consisteix en provocar
accidents amb cotxes preparats per els
xocs.
-Matalassos:Un espai on es disfruta dels
matalassos saltant i si ets valent o valenta
fent tombarelles.

40. CONCERT DE
DOCTOR PRATS
Doctor Prats es un grup de música catalana de generes molt diversos com
musica electronica, funk, reggae…
El grup de doctor prats va venir a fer un concert a Piera per la fira del sant
crist. Realment el concert es tenia previst per la fira del sant crist del 2020
pero va arribar el confinament i no s’ha pogut fer fins a tres anys després, al
2023. El concert es va realitzar a l’escenari de la pista del gall mullat i es va
omplir fins a casi mes de la meitat de la pista. Hi havia gent de totes les edats,
petits, joves, grans, vells… L’ambient era molt animat, la gent cantava, ballava,
saltava…
Van cantar moltes de les seves cançons com: Caminem lluny, les nits no
moren mai, massa bé, seguirem ballant, les teves pigues… etc.
Va durar una hora i mitja, desde les deu fins les onze i mitja de la nit

42. “Tots els nedadors del club
participen en competicions”
Entrevista a Eva Ruiz, presidenta del Club Natació
Piera
Des de quan ets presidenta?
Des d’octubre de 2022
Quan es va crear el club?
El 13 d’abril de 2012.
Quants socis sou?
El club té 27 socis nedadors i 18 socis
simpatitzants
Quants nedadors del club participen en
competicions?
Tots 27 nedadors participen en competicions i
l’entrenador també competeix algunes vegades.
Contra quins clubs competiu?
Vilafranca, Sant Sadurní, Igualada i Sitges, però
és una lliga general de tota Catalunya.
El club ha guanyat premis importants?
Com a Club Natació Piera no, perquè som un
club molt petit. Els clubs puntuen en funció del
nombre de nedadors que tenen. Això vol dir que,
com més gran és un club, més fàcil li és puntuar.
Pel que fa als premis individuals, sí. Per exemple,
la Marina García va quedar 2a, a la categoria
aleví, als Campionats d’Hivern de Catalunya.
Quin és el rang d'edat amb més nedadors?
Tenim nedadors des de 8 anys fins als 19. En
aquests moments, el tram d'edat amb més
nedadors és el de 12 anys, és a dir, categoria
aleví.
Quants dies a la setmana entreneu?
S’entrenen sis dies a la setmana les categories
d’alevins, infantils, júnior i absolut; i tres dies -
dilluns, dimecres i divendres-, els prebenjamins i
benjamins.
ESPORTS

43. Quants torns n’hi ha al dia?
Dilluns, dimecres i divendres hi ha tres torns
d'entrenaments; i dimarts i dijous només n’hi ha
un, però repartit en una hora de treball físic,
una hora i mitja d’entrenament a l’aigua i
després mitja hora d’iniciació de físic per als
alevins.
Yago Guitián Cid, Paula Sánchez Villén, Raza
Tariq i Júlia Vicent Ruiz
Marina García, alumna de 5è de Primària:
“Els estils que més m’agraden són papallona i crol”
A més de ser alumna de 5è A de Primària a
l’Institut Escola Piera, la Marina García és una
de les nedadores més destacades del club.
Quant temps portes al club?
4 anys.
Has estat present a alguna competició important?
Sí, a un trofeu i a tres campionats.
Has guanyat algun premi? Quants?
He quedar 3a i 2a de Catalunya.
Quin és l’estil que millor nedes, o el que més
t’agrada?
Papallona i crol.
Què és el que més t’agrada de la natació?
Les competicions.

44. Entrevista a Antonio
Bercial, president de
l’Agrupació Esportiva Piera
“El títol més important del club és
el Subcampionat de Catalunya”
Quants socis té l’Agrupació Esportiva Piera el club?
Seixanta.
Quants títols ha aconseguit el club?
Vint.
D’aquests, algun títol és nacional?
Sí, tenim un Subcampeonat de Catalunya, de
l’any 1951. Era un torneig en què també van
participar el Barça i l’Espanyol. Aquest és, de fet,
el primer títol del club i el més important.
Quants equips té el club?
Dotze.
Hi ha equips femenins?
Sí, n’hi ha un, que és amateur.
Al club, hi ha algun jugador o jugadora amb
projecció per poder jugar en un equip gran?
Sí, però s’han d’esforçar si volen a arribar-hi.
Quants presidents ha tingut el club?
Jo soc el dissetè president de l’Agrupació
Esportiva Piera.
Alex Hidalgo González, Anas Jardini, Marc Trubint
Oliver i Eloy Villores Toral
Eric Sayas: “M’agradaria entrenar el Barça”
L’Eric Sayas és estudiant de 4t d’ESO a l’Institut
Escola Piera, però a més és el segon entrenador
de l’equip infantil del club.
Per què ets entrenador?
Perquè m’agrada ajudar els nens.
Quins equips entrenes?
A l’infantil de l’Agrupació Esportiva Piera.
En quin equip t’agradaria ser entrenador?
Al Barça.
Has jugat alguna vegada a futbol? A quins equips?
He jugat al Piera tota la meva vida.
Prefereixes ser entrenador o jugador?
M’estimo més ser jugador.
Quins són els objectius per a tu i el teu equip?
Ara juguem a la 2a divisió catalana i l’objectiu és
mantenir la categoria.
Amb quina alineació t’agradaria que jugués el teu
equip?
Amb la 4 - 4 - 2 de tota la vida.

45. "He treballat al Club tota la vida"
Entrevista
Neus Bosch, presidenta del Club Tennis Piera
Per què vas començar a treballar al Club
Tennis Piera?
El meu pare tenia un terreny i, quan jo tenia 5
anys, va decidir fer una zona esportiva en aquell
terreny. Al final va acabar sent un club de tennis i
pàdel.
Quants anys portes en aquest club?
Tota la vida… (riu).
Jugues al pàdel? Si hi jugues, et consideres
bona en el pàdel?
Sí que hi jugo. Mai m’he considerat prou bona,
perquè sempre hi ha algú que en sap més que jo.
Qui creus que és el més bo del club?
Els entrenadors: el Santi, el David i l'Eric.
Quin treballador et cau millor?
Tots em cauen bé. Si no, ja no estarien aquí.
Amb quants anys vas començar a jugar al
pàdel?
Als 5 anys.
Quants socis hi ha al club?
250 aproximadament?
Gràcies per el teu temps.
Marc García Bernet
Erian Pérez Navarro
Mark Malanca
Eric Varas Ferrer

46. Club Bàsquet Piera
Quan es va a crear el Club Bàsquet Piera?
Es va crear al 1978.
Quants equips hi ha al club? Quants són
masculins i quants femenins?
Hi ha vuit equips masculins i 14 de femenins.
De quants jugadors estem parlant?
Hi ha uns 80 jugadors i jugadores.
En quina categoria juga el primer equip femení i
en quina el primer equip masculí?
Tots dos juguen a la 3a categoria.
El pavelló té les condicions adequades per
entrenar tants equips?
Crec que sí. Jo el veig en bon estat.
Creus que hi ha jugadors que poden entrar a un
equip de categoria més alta?
Sí, molts jugadors poden entrar en un equip
millor.
Quin va ser el partit amb més cistelles que s’ha
fet?
No me’n recordo, però hi ha hagut partits amb
més de 100 cistelles.
Si a un nen o a una nena li agrada el bàsquet,
què ha de fer per venir a entrenar al club?
Només cal que vingui i signi uns papers per
poder entrenar.
Venir a entrenar és garantia que fitxareu el
jugador o jugadora i podrà jugar partits?
Si veiem que va millorant, sí que podrà jugar
partits.
Us falten jugadors o jugadores per a algun
equip?
De moment, no.
Jake Fuentes Torres i Julen Hernández Asensio

47. “Les classes d’hípica consisteixen
en entrenar i passar-ho bé”
Laura Romeu, directora de l’Hípica La Lluna
Com va començar el teu interès pels cavalls?
Quan tan sols tenia 16 anys.
Quina és la teva raça favorita de cavalls?
El frison o cavall àrab.
Quina virtut destacaries d’aquests animals?
El que pots arribar a connectar amb ells.
Quan es va crear l’hípica? Feia molt de temps
que estava plantejat el projecte?
No me'n recordo de l’any, però l’hípica la vaig
heretar del meu pare.
Quant temps portes com a directora de “La
Lluna”?
7 anys.
En què consisteix el teu dia a dia com a
directora?
Normalment arribo sobre les 8:00 del matí i
preparo i dono de menjar als cavalls. Acabo a
les 10:00 del matí, i faig un descans de mitja
hora fins a 2/4 d’11. Seguidament, faig classes
jo; munto una mica. Després preparo els
cavalls; els porto al picador perquè a les 17:00
tinc classe amb els de 9 a 13 anys i, de 18:00
a 19:00, amb els de 14 anys en amunt.
Et costa organitzar l’hípica?
No, és senzill si tots els alumnes compleixen
les normes.
Canviaries el teu treball? Per què?
No, perquè és la meva passió.
Què destaques més de l’esport de l’hípica?
Com em porto amb els alumnes i els vincles
que arribo a fer amb els cavalls.
En quines disciplines es divideix aquest esport?
En doma i en salt.
En què consisteixen les classes?
En entrenar i passar-ho bé.
Creus que a l’hípica “La Lluna” hi ha alumnes
amb possibilitats de guanyar campionats
importants?
Sí, la Paula Domínguez.
Tens algun cavall de raça pura, com un “pura
sang” o un “frison”?
No, de moment.
“M’agrada la relació
amb els alumnes i els
vincles que arribo a fer
amb els cavalls”
Sonia García Silleras i Eloy Ivanchuck Gómez

48. Toni Bou, un súper campió
fet a casa nostra
Antoni Bou Mena –també conegut com Toni
Bou– va néixer a Piera el 17 d’octubre de 1986.
Va iniciar-se com a pilot de bike trial quan tenia
8 anys. Després de proclamar-se’n campió, el
1999, va saltar al trial en motos. El 2001 va
guanyar el campionat júnior d’Espanya i va ser
el 2007 quan va guanyar el primer mundial. Fins
ara, ha estat 32 vegades campió del món (16 en
la categoria indoor i 16 a l’aire lliure) i encara
segueix en actiu. Com a fermall final, el pilot de
Repsol va aconseguir el Campionat d'Espanya
indoor i la seva tercera victòria, totes
consecutives, com a membre de l'equip
espanyol al Trial de les Nacions.
Els seus referents són dos pilots catalans que el
van precedir: Jordi Tarrés, Marc Colomer. Toni
Bou és l'esportista més premiat de tots els
temps, incloent-hi totes les disciplines del
motociclisme.
Un exemple per a altres pilots
Molt aficionat a la bicicleta de muntanya des de
petit, la seva experiència sobre aquest vehicle
ha marcat tot el seu estil de pilotatge sobre la
moto de trial. Encara que ja acumula 32 títols
sobre les espatlles (amb 211 victòries parcials i
279 podis), Toni Bou sempre insisteix que cap
rival que li ho ha posat fàcil. Les seves victòries
són fruit del treball dur, l’entrenament i la
determinació. Sens dubte, ell és un gran
exemple per als altres pilots.
El millor pilot de trial de la història
Toni Bou o Antoni Boiu Mena és el pilot de trial
amb més títols de campió del món de la història,
superant a Dougie Lampkin, amb 12, i Jordi
Tarrés, amb 7. Va debutar en un campionat
mundial al 2003, on va quedar 15è a Irlanda.
Després de quedar campió d'Espanya i d’Europa,
va aconseguir el seu primer campionat del món
a l'any 2007, en modalitat outdoor i indoor. Va
repetir el 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013,
2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020,
2021 i 2022.
La temporada 2009 va ser un bon any per a Bou,
ja que va aconseguir els 5 principals títols en joc:
campió del món i campió d'Espanya en les
modalitats indoor i outdoor i guanyador amb
l'equip espanyol al Trial de les Nacions, fita que
únicament Adam Raga havia aconseguit
anteriorment, l'any 2005.
Una moto excepcional
La moto que pilota Toni Bou és una Montesa
Cota 4RT, amb mecànica de 4 temps i cilindrada
superior als 300cc. Pesa 70 kg. Una altra dada

49. extraoficial és que les motos pilotades per
Fujinami i Bou poden tenir un valor proper als
300.000 euros.
Una estàtua en honor al pilot pierenc
L'Ajuntament de Piera va crear una rotonda en
honor a Toni Bou el 2013, quan el pilot ja tenia
14 campionats i molta fama com a motorista. La
rotonda està a l’entrada est de Piera. L'estàtua,
de ferro, representa Toni Bou amb la moto. El
mateix Toni Bou va inaugurar-la, al llarg d’un
dia que va estar regalant signatures per a tots
els seus fanàtics. Tots els veïns de Piera van
assistir a l’acte i es va celebrar una gran festa
en honor al pilot local. Tot i que ara l'estàtua ja
té deu anys, segueix aguantant bé.
De Piera a Andorra
Toni Bou havia viscut sempre a Piera, però ara
viu a Andorra. Segueix venint a la vila on es va
criar i on encara hi ha els seus pares. Toni Bou
ha fet campionats a Piera i a Andorra. Ara
mateix està a una casa bastant gran i a Piera
estava en un pis però després va comprar-s’hi
una casa. Toni Bou a un reportatge va dir que li
agrada molt l’Anoia perquè a més a més és
català.
Marc Bertó de Esteban, Óscar Gómez Campoy,
Pablo Hinojosa Reolid, Jozef Llamas Pacuta i
Aleix Pérez Cano

50. Pieramunt és la revista de la
comunitat educativa de
l’Institut Escola Piera. Aquest
primer número de la tercera
època, ara en format digital,
s’ha fet durant el Taller de
Revista, impartit a 1r i 2n
d’ESO i emmarcat en
l’assignatura de Català.
INSTITUT ESCOLA PIERA
Carrer de Mossèn Jaume
Guixà, 26-28
08784 PIERA
Tel. 937 79 45 94
EQUIP DIRECTIU
Director:
Txema Serrano
Caps d’Estudis:
Arantxa García i Patrícia Martín
Secretari:
Salvador Gimeno
Coordinadores Pedagògiques:
Mercè Ruiz i Maria Albareda