Article en el número 109, octubre de 2008, del Món Empresarial sobre el programa Compartim del Departament de Justícia.

1. 36 espeCial: GesTió Del CONeiXeMeNT MóN eMpresarial OCTUBre 2008
raDiOGraFia Del seCTOr
COMUNiTaTs De prOFessiONals Del DeparTaMeNT parTiCipaCió eN líNia Dels prOFessiONals
aDheriDes al prOGraMa ‘COMparTiM’ Grup professional Nombre de consultes en línia
13,33%
Mediadors familiars 22055
comunitats de professionals
que segueixen produint nou coneixement 86,67% Arxivers judicials 7058
86,67% comunitats que no segueixen funcionant 13,33%
Educadors socials de centres penitenciaris 6259
Bibliotecaris judicials 3313
FONT: Departament De Justícia FONT: Departament De Justícia
El programa ‘Compartim‘ és El nou EsquEma d’Estratègia organitzativa dEl dEpartamEnt dE JustíCia basat En
El Sector lEs idEEs Col·lECtivEs i lEs xarxEs horitzontals dE ComuniCaCió.
Justícia trenca el model jeràrquic de cultura
organitzativa amb el programa ‘Compartim’
La gestió del coneixement guanya terreny al si de les institucions com a clau per a pal·liar els dèficits arrossegats i millorar l’eficiència
dels seus processos, amb el valor afegit d’una organització basada en el coneixement compartit.
NATÀLIA PASTOR de difusió del programa, “el model l’e-moderador
Si el capital intel·lectual i Jesús Martínez, respon- organitzatiu El model organitza-
d’una organització és el sable de nous programes tiu del programa es re-
seu actiu més important, formatius, tradicional-
del programa colza en la figura dels
la gestió del coneixe- ment les empreses s’han es recolza en E-moderadors, perso-
ment és l’eina més efi- gestionat d’una manera la figura dels nes que representen
caç per treure el millor jeràrquica. Ara, però, la e-moderadors” el seu col·lectiu i co-
rendiment de tots els re- globalització s’està empa- munitats de pràctica i
cursos que té a l’abast. pant del fenomen ‘wiki’, i que s’encarreguen de
És el canvi de model: de la irrupció de la web 2.0 ticipar proactivament en dinamitzar el context
la informació al coneixe- està fent guanyar força la gestió del canvi que ha de treball col·laboratiu
ment. Però, es pot ges- terreny al coneixement de comportar una ma- A més coneixement, menys saturació d’informació. / FOTO: ARXIU necessari per produir
tionar el coneixement compartit que, més en- nera de treballar en que i intercanviar coneixe-
de l’Administració? llà del col·lectivisme, es l’empleat s’ha de sentir educació social, etc.) Tres anys després, de les ment. ‘Compartim’
Ja fa tres anys que el sustenta en l’intercanvi més implicat en la feina que treballen per a 15 comunitats de pràc- compta, a més, amb
Departament de Justí- de coneixement bidirec- i més satisfet”, sostenen la reinserció de les tica del programa, 13 l’entorn en línia de la
cia va iniciar ‘Compar- cional. “Amb les eines 2.0 els responsables del pro- persones privades continuen treballant con- plataforma e-Catalunya,
tim’, el seu programa s’ha democratitzat la ma- grama ‘Compartim’. de llibertat. Pal·liar juntament i produint nou tot i que, al mateix
de gestió de coneixe- nera de relacionar-nos, dèficits de coneixement, coneixement. Segons temps, es complementa
ment, amb l’objectiu de de manera que es creen stop a les fuites preveure i evitar fuites descriu Graells, tot i que amb l’ús i difusió d’eines
promoure l’intercanvi xarxes horitzontals que de coneixement de coneixement per els indicadors de resul- 2.0 d’Internet. Així, des
d’experiències i pràcti- permeten fer aflorar el El programa va nèixer jubilació o rotació, reduir tats de les 13 comunitats del programa s’han pu-
ques adreçat als diferents coneixement i detectar amb l’objectiu d’adaptar la duplicació d’inversions són força desiguals i res- blicat vídeos al Youtube
grups de professionals les persones que poden un marc propici per per resoldre una mateixa ponen a diferents factors i Sclipo, fotos al Flickr,
relacionats. És per això liderar canvis”, senyalen. crear coneixement a necessitat, millorar la com ara les característi- presentacions al Slides-
que l’adaptació d’un mo- Graells i el seu equip han partir d’una xarxa de presa de decisions, reduir ques dels grups profes- hare, etc. “Com que sol
del de gestió del coneixe- detectat que la jerarquit- comunitats de pràctica. la saturació d’informació sionals implicats, “el tre- ser fruit de la praxi quo-
ment públic col·lectiu zació és un dels reptes L’any 2007, més de 800 i rendibilitzar la inversió ball dut a terme durant tidiana, es troba diposi-
és un pas pioner dins el pendents de la gestió del professionals ja hi havien en capital humà són el 2007 s’ha materialitzat tat al cap de l’empleat,
teixit de l’Administració. coneixement. “El gran participat, provinents els objectius bàsics que en 14 productes que mi- sense suport documen-
Segons comparteixen repte de les administra- de les diferents vessants es deriven de la seva lloren i estandaritzen la tal (ni en paper, ni digi-
Jordi Graells, reponsable cions i empreses és par- (psicologia, mediació, pràctica. feina dels professionals”. tal)”, conclouen.

2. OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 41
LES VEUS DEL SECTOR
JORDI GRAELLS, RESPONSABLE DE DIFUSIÓ I JESúS CARME BOTIFOLL, JOSEP LLUíS Sá NCHEz ,
MARTíNEz, RESPONSABLE DE NOUS PROGRAMES DIRECTORA DEL CENTRE DE INNOVACIÓ RESPONSABLE DE PROJECTES DE L’àREA
FORMATIUS - DEPARTAMENT DE JUSTíCIA I DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (CIDEM) DE PEOPLE DYNAMICS D’INFONOMIA
“Primer són les persones “En moltes empreses encara “El coneixement no es veu
i desprès la tecnologia” s’ha de desenvolupar més” com un actiu del negoci”
1.Cal, d’entrada, distingir l’evo· 1. Estem parlant d’una disci· 1. El principal repte és incor·
lució d’aquesta disciplina en plina relativament jove que en porar d’una manera efectiva
les empreses i l’administració moltes empreses i institucions la gestió del coneixement com
pública. En les primeres, se n’ha encara s’ha de desenvolupar un recurs més del negoci. En
sentit a parlar molt i existeix molt més. Per tant, jo no par· molts de casos, els projectes
una certa sensibilitat. En el cas laria d’assignatures pendents, de gestió del coneixement es
del sector públic, les iniciatives sinó que crec que és important queden com a simples exerci·
són molt incipients. Malgrat destacar que les empreses cata· cis acadèmics o com a inicia·
aquesta distància inicial, en el teixit empresarial lanes estan cada cop més sensibilitzades amb la tives amb data de caducitat. Encara no es veu el
català, creiem que se’n parla més que no pas es fa. necessitat d’atraure i mantenir el talent i el conei· coneixement com un actiu clau del negoci.
És a dir, no s’acaba de visualitzar la gestió del conei· xement intern de les organitzacions i, per tant, en la
xement com una nova eina per millorar el compte manera de com gestionar aquest coneixement. 2. L’èxit de qualsevol iniciativa de gestió de conei·
de resultats de l’empresa. xement és un tema bàsicament actitudinal: creure
2. Ambdós aspectes tenen un pes important –i en la seva utilitat a nivell personal i organitzatiu.
2. De totes les iniciatives reeixides hem tret una complementari. Posar el coneixement al centre de Un dels problemes més importants és justament
lliçó: primer són les persones i després la tecnolo· l’activitat productiva suposa un canvi d’hàbits molt pensar en el remei abans de saber realment quina
gia. Si no es treballa prèviament sobre l’actitud de important i, per tant, portar·ho a la pràctica pot ser és la necessitat o el problema. En general, la millor
les persones, la tecnologia no ho farà sola, ja que complicat. La tecnologia, doncs, ha de permetre’ns solució no és de base tecnològica sinó de gestió de
tan sols és un element facilitador. que aquest canvi d’hàbits sigui el mínim possible persones.
per donar·nos el màxim resultat, en clau de coneixe·
3. Aparentment, la crisi econòmica hauria de ser un fre ment recollit, compartit i (re)generat. 3. Una bona estratègia en clau d’innovació per
per a aquestes iniciatives. Tanmateix, pot ser l’oportu· sortir de la crisi és plantejar·se en lloc de “què és
nitat adequada per posar en marxa estratègies col· 3. Absolutament. De fet, podríem dir que aquelles el que fem ara” un “què és el que sabem fer bé”,
laboratives de creació de nou coneixement que millori empreses que han posat més atenció i recursos és a dir, utilitzar de manera eficaç tot el potencial
l’organització. Fixem·nos que el coneixement –també en engegar processos de gestió del coneixement existent a l’organització. Això exigeix tant gestió
el col·lectiu– és gratuït; el que té cost és l’ús d’estratè· tenen i tindran més eines, més possibles solucions, del coneixement com de les habilitats i, de nou, de
gies per capturar·lo, gestionar·lo i difondre’l. per a fer front als efectes de la crisi. les actituds.