... Amb el primer xoc amb aquesta realitat, isqué de la meua memòria una escena que vaig veure fa molts anys. Per la porta d’accés del camí de Vera, un camionet esperava per a carregar les gallines que un operari embotia sense cap cura en unes gàbies allargades. Les agafava per les potes a grapats de tres o quatre i les clavava totes de colp a la gàbia, fent un moviment que les elevava amb el braç per a agafar força amb la que trencar tota resistència física a l’estretor de la porta. Jo passava amb el cotxe i reduí la marxa per a veure aquella escena, però no vaig fer altra cosa que lamentar aquella actuació mentre ajocava el cap i seguir endavant amb la meua vida sense afrontar tot el que allò significava. Hagueren de passar més de 10 anys fins que doní el pas a l’antiespecisme i al veganisme...

1. Més enllà de les tanques. Especisme, trampes de l’allau informatiu i altres mirades.
La piscina que més m’agrada de València és la de la1
Universitat Politècnica (edifici 6F). Aquest any he2
tornat després de més de 10 anys i he descobert com
ha canviat la meua mirada: m’he adonat que l’última
vegada encara no era vegà. El camí des de la zona
d’aparcament a la piscina m’ha cridat l’atenció sobre les
tanques que tapen, sobre les visibilitats i les
ocultacions, sobre com és de fàcil acomodar-se a no
mirar allò que no et volen mostrar.
Un tancat és un element pensar per a tallar
l’accessibilitat. No és habitual al campus de la UPV, un
enorme espai continu vertebrat per una bonica
avinguda verda que el creua des del davant de la
Malva-rosa fins a quasi tocar el cementiri de
Benimaclet, a l’altra banda de l’autovia del nord. Un
passeig pel campus mostra edificis d’accés lliure amb
enormes finestres, sovint parets de vidre que deixen
passar la llum i la informació. Només uns pocs
d’aquests edificis tenen l’accés restringit per una tanca.
He gravat un vídeo amb les tanques de la UPV. Tot el
perímetre està envoltat per una que regula els accessos
al campus per 18 portes, marcades al plànol amb
lletres de la A a la S. Una tanca envolta els
vells edificis de Belles Arts, entre les portes A i
B. Hi ha tanques que protegeixen espais en
obres o zones amb construccions de la gent
d’Arquitectura (entre els edificis 9A i 8K). Hi ha
tanques com les que controlen l’accés a les
zones esportives i protegeixen els vianants de
les pilotes de tennis o balons de futbol que els
podrien colpejar (5R, 9A, 7C, entre el 6F i el
6G). També està la xicoteta tanca que
protegeix l’estació meteorològica (també entre
els edificis 9A i 8K)…
Totes són iguals en un aspecte: no amaguen el
que tanquen. No pots passar, però pots veure
tot el que passa a l’altra banda. Pel que fa a
aquest detall, crida encara més atenció la zona
dels hivernacles (5P i 7K). A través de la tanca
he pogut gravar les plantacions dividides per
seccions a l’altra banda dels vitralls, sense cap
element que m’ho dificulte.
El conjunt constructiu de la zona 7H representa
el cas contrari. En front seu, a l’altra banda del
carrer d’accés i protegida per altra de les
habituals tanques transparents, es troba l’edifici 7G, on radiquen el Departament de Ciència
Animal i l’Institut de Ciència i Tecnologia Animal (ICTA). Quan vaig a la piscina, sempre aparque
davant de la tanca de la zona 7H, que sovint em rep amb olors de fem i purins. Alguns matins he
sentit belar un xai o una ovella, i també alguns crits llunyans d’aus.
Sapek Natacion SL és l’empresa gestora de la piscina de l?UPV: http://www.sapeknatacion.es/inicio.aspx1
https://www.upv.es2
Edifici 7G.
Pràcticament totes les tanques de la UPV són
transparents.

2. Amb el primer xoc amb aquesta
realitat, isqué de la meua memòria una
escena que vaig veure fa molts anys.
Per la porta d’accés del camí de Vera,
un camionet esperava per a carregar
les gallines que un operari embotia
sense cap cura en unes gàbies
allargades. Les agafava per les potes
a grapats de tres o quatre i les clavava
totes de colp a la gàbia, fent un
moviment que les elevava amb el braç
per a agafar força amb la que trencar
tota resistència física a l’estretor de la
porta. Jo passava amb el cotxe i reduí
la marxa per a veure aquella escena,
però no vaig fer altra cosa que
lamentar aquella actuació mentre
ajocava el cap i seguir endavant amb
la meua vida sense afrontar tot el que
allò significava. Hagueren de passar
més de 10 anys fins que doní el pas a
l’antiespecisme i al veganisme.
També m’han les dues vegades que
he sentit a parlar d’eixe lloc d’una
Restringeixen el pas, però no oculten res.
L’edifici 7H, amb la seua tanca d’arbres.

3. forma curiosa i tràgicament idèntica. Discutint sobre
investigació amb animals amb una persona que hi havia
estat com a estudiant, em digué: “si tu saberes…”. I, amb
un maliciós somriure a la cara, callà. Callà com qui té una
informació privilegiada que no em pensava donar perquè jo
era l’enemic, i callà com qui dóna un colp baix i resta molt
content de veure la reacció d’impotència de la víctima.
Temps després, em relataren una situació idèntica, aquesta
vegada protagonitzada per una investigadora que havia
estat a dins d’eixe infern.
Les tanques del 7H són l’antítesi de l’hivernacle. La seua
funció és la de limitar l’accés i la d’impedir tota fugida
d’informació: estan completament cobertes de xicotets
xiprers presoners del seu ús, encaixats els uns contra els
altres…. Pels forats que deixen les plantes, es veure parets
amb forats per a finestres que estan totalment coberts.
També es poden veure buides algunes d’aquelles gàbies
allargades, dipositades en l’espai entre la tanca i un dels
edificis. Les portes d’accés s’obren cap a passadissos on
només es poden veure, de vegades, algunes persones treballant. Són zones silencioses, que
tornen a mostrar que l’activitat d’aquell lloc és fa d’amagat, oculta a les mirades de la gent.
La filera d’arbres del darrere de la tanca són, de nou, utilitzats per a crear una segona barrera
visual. Als arbres hi ha teuladins que canten, i que fan de barrera acústica. Copsa veure el
Els arbres també són tanca al 7H. Els pardalets canten i fan de pantalla als sorolls que venen de dins.

4. conjunt generat per eixa barrera d’arbres i ocells lliures que tapen l’explotació animal del darrere.
La planificació i el disseny de tot plegat recorda el d’un camp d’extermini i torna a posar sobre la
taula el concepte de genocidi animal.
Només hi ha altre lloc semblant al campus. És una pista de volei platja amb una tanca coberta de
xiprers per les dues cares exteriors, tocant als carrers de pas. Com que ocupa exactament un
cantó de la zona esportiva 7C, a tocar del gimnàs pel sud, les cares interiors són perfectament
visibles des d’aquests carrers. Pense que aquest esforç per tapar la pista obeeix pensa en el
moment que les xiques juguen al volei platja o al volei futbol, per a neutralitzar la possibilitat d’un
antiestètic exèrcit d’homes invasors i intimidadors que, a més, podria estar majoritàriament format
per individus aliens al campus. Quan es tapa, sempre és per alguna cosa que sol tindre a veure
amb velles formes de fer, gens justificables.
El campus sembla un lloc on tot es pot veure i on tot flueix. Fins i tot dóna la sensació de generar
un allau d’informació permanentment accessible, molta més que la que podem abastir. Allí al mig,
han amagat aquest forat tapat que amaga animals invisibles que pateixen tot allò que l’individu del
somriure malèfic resumí en la terrible frase “si tu saberes…”. Allí, s’amaga la quotidianitat dels
animals utilitzats per a experimentació, docència i desenvolupament de tècniques d’explotació.
Allí, he aprés la importància de mirar directament o de mirar cap a altra banda.
———
(1) Sapek Natacion SL és l’empresa gestora de la piscina de l’UPV: http://www.sapeknatacion.es/inicio.aspx
(2) https://www.upv.es