Libro oficial de la Asociacion Cultural Falla el Romano de Sagunto

3. COORDINACIÓ
Tona Sánchezi Llorens, Vicente Martín i Villalba
COL·LABORACIONS
Patrick Salvadori Peris, Tona Sánchez i Llorens, Albert Vidal i Queralt
Lidia Sarrión i Navarro, Elena Martín i Sánchez, la Comissió
PUBLICITATS
Miguel Huguet i Pérez, Vicente Martín i Villalba, Esteban Serrano i Moreno
Gonzalo Bono i Berruezo, la Comissió
PORTADA
Elena Martín i Sánchez
EDITA
A.C. Falla El Romano
IMPRIMEIX
Impremta HM Digital
La nostra Comissió ha segut benefeciària de la subvenció atorga per la Diputació
Provincial de València a les Falles 2024
“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”

4. C. Rei Sant Lluís, 14
4650 Puerto de Sagunto (Valencia)
Teléfono: 96 267 16 54
• Menú todos los días
• Paellas por encargo
• Arroces
• Tapas
• Bocadillos
• Carnes/Pescados

5. ÍNDEX
4 Salutació de l’alcalde
6 Salutació del President
9 La Xicalla
10. Salutació del President infantil
13 Salutació de la Fallera Major Infantil
14 Poesia a la Fallera Major Infantil
16 Comissió infantil
18 Falla infantil
21 La Comissió
23 Salutació de la Fallera Major
24 Poesia a la Fallera Major
27 Comissió Executiva
28 Comissió
31 Falla Gran
34 Reportatge gràfic
43 XX Premi Romano
45 Recompenses
50 Programa d’actes
51 Col·laboracions literàries
52 Servici a domicili
56 Crítica a Sagunt. Les murgues i les falles
68 Al trobador de Sagunt
71 Compte arrere a Sagunt: La nit de la plantà
73 Publicitats
3

6. SALUTACIÓ DE L’ALCALDE
Quan la Falla El Romano em va proposar escriure sobre la història i
les tradicions de Sagunt al seu llibret 2024, irremediablement, el nom
de Vicente Vayà em va vindre a la ment. Sé que els i les membres
d’esta comissió també han volgut que el llibret d’enguany servisca per
a recordar i honrar un home que va estimar la nostra ciutat i les
nostres tradicions per damunt de tot. Que tantes vegades ha deixat
l’empremta, en pàgines com esta, de la nostra essència. Un privilegiat,
amb un do únic, el de la paraula que travessa. El de la poesia que va
directa de cor a cor.
Tant de bo, allà on estigues, rebes amb alegria les meues paraules.
En estes línies deixe el meu humil homenatge, amic.
Mentres els poemes ressonen
des dels carrers de la ciutat
fins a l’últim vaixell de la mar,
Sagunt et recordarà
4

7. Mentres jotes, albaes i alardos
emplenen la festa
del goig de ser que som,
Sagunt t’estimarà
Mentres quede em l’horta un taronger,
que de flors per a l’ofrena
i hi haja pluja de masclets,
Sagunt et celebrará.
Mentres el teatre perdure,
jovents i majors es troben
i a ritme de marxa mora desfilen
Sagunt l’agrairà.
Per sempre, Vicent,
Sagunt seràs tu
I tu seràs Sagunt.
Abans d’acabar, no voldría deixar d’agrair a la directiva de la Falla El
Romano, als Presidents i les Falleres Majors tot el treball i esforç
darrere d’este llibret. Gràcies perquè, com diría el nostre estimat
Vicent Vaya, mentre la il·lusió de les falleres i fallers perdure, Sagunt
tindrà falles.
Visca la Falla El Romano i visquen les Falles!
Darío Moreno Lerga
Alcalde de l'Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt
5

8. SALUTACIÓ DEL PRESIDENT
Estimats fallers i amics,
Aprofite l’oportunitat que em dona el nostre llibret per dirigir-me a tots
vosaltres, amants i col·laboradors, pilars fonamentals de la festa de les falles
durant tot l´any amb la vostra aportació tan important com necessària.
Mai havia pensat, després de més de quaranta anys de faller i en la
meua edat, que anava a portar les rendes de la meua volguda falla. Comissió
involucrada, des de la seua creació, en la millor festa del món. Una tasca
que requereix molta responsabilitat, però amb la il·lusió i entrega de tots els
fallers, podrem portar-la a bon terme.
Mai havia imaginat que portaria orgullós del braç a la meua neboda
Lorena, que va ser la metxa fonamental per donar aquest pas. L’estima que
tinc per ella és el motor que em fa gaudir com un xiquet satisfet de cada
acte.
Tampoc que tindria al meu costat a Alba i Hugo. Dos xiquets moguts,
alegres i fallers, companys d´aquesta aventura increïble, com representants
de la xicalla romana per l´exercici 2024.
Tot em pareix un repte molt important, però a mesura que avança
l´any tinc el suport de tota la nostra comissió, donant-me l´impuls necessari
per a continuar avant.
El meu compromís no és altre que fer tot el possible per a que en
l´exercici 2024 puguem gaudir com sempre hem fet, d´eixa forma que
caracteritza a la falla El Romano.
Quan arribe la setmana gran i els carrers estiguen impregnats de
colors, música, pólvora, flors i festa, contagiarem a tot el poble de la nostra
particular forma de viure les falles.
Hem de tindre present que el més important de la festa és el col·lectiu
faller i cada any ens esforcem a superar-nos fent més gran si cap la millor
festa del món.
Fallers, amics i col·laboradors ja estem en falles!
Visquen les falles! Visca la Falla El Romano!
Lázaro Ferrer i Sanz
President
6

11. La Xicalla
9

12. SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL
Hola amics i amigues,
No sabria com començar a contar-vos l'aventura de la qual estic
gaudint enguany.
Segons ma mare, m´apuntaren a la Falla El Romano abans de
nàixer. Tota una vida que soc faller i mai havia pensat que arribaria a
representar a la comissió menuda.
Des de sempre he compartit col·legi, jocs, amistat i sobretot
complicitat amb Alba. No podria ser d'una altra manera que este any
tan especial continuàrem junts com sempre, gaudint d'un somni
inoblidable.
També compte amb la companyia de Lázaro i Lorena, amb ells
és molt més fàcil passar-ho bé en cada acte per intens que siga. Un
any ple de vivències, anècdotes i rialles que recordaré per molt de
temps, sense oblidar els moments de casal i masclets en la Glorieta.
És l´hora de viure una setmana fallera amb la qual hem somiat
tot l'any i vos anime de cor a participar com fem sempre.
Visquen les falles!
Visca la Falla El Romano!
Una abraçada enorme.
Hugo Casado i Ripollés
President infantil
10

15. SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL
Hola, soc Alba.
Des que vaig nàixer soc fallera de la A.C. Falla El Romano.
Enguany és molt especial, ja que soc la sobirana dels infantils i
represente a la millor comissió.
S´aproxima la setmana fallera, eixa que amb tanta ànsia espere
tots els anys per a poder tirar masclets i gaudir amb els meus amics
de la falla.
Vull agrair als meus pares perquè aquest somni sense ells no
l´haguera pogut complir ni gaudir. Agrair també als meus iaios, oncles
i cosins, als que estime molt i m´han acompanyat al llarg de l´any.
Aquest somni estic compartint-lo amb el meu tete Hugo, el meu
president. També junt amb Lorena i Lázaro, els tres m´han fet passar
un any que mai oblidaré.
Espere que gaudiu tots la setmana fallera com espere fer-ho jo.
Visquen les falles!
Visca la Falla El Romano!
Un fort bes.
Alba Romero i Almarcha
Fallera Major Infantil
13

16. ALBA
A la llum del sol quan es fa el dia,
La xiqueta més dolça pren nom,
Bonica, encisadora i fina,
Així és la nostra infantil regina.
Recau en tu l’orgull de dos famílies falleres,
Obtens des del bressol la tradició,
Mamprens el teu regnat amb il.lusió,
Envoltada d’una família que et plena d’amor,
Romero i Almarcha son els destacats cognoms,
Omplint el relat del nostre retaule d’honor.
Important és Hugo, de sempre el teu faller,
Al costat el tens lluint elegant, sent el teu President,
La xicalla en vosaltres, revolucionada està,
Meravellades a les “romanetes” has deixat,
Al veure com llueixes tan preciosa al nostre tro,
Res deixaràs de costat, col·legi, amics i triatló.
Càlides i protectores mirades reps, al Romano proclamar,
Heretera encantadora del nostre racó,
Alba Romero i Almarcha,
la nostra infantil, Fallera Major.
Lidia Sarrión i Navarro
Proclamació 10 de juny de 2023
14

18. Fallera Major Alba Romero i Almarcha
President Hugo Casado i Ripollés
Nerea Pozuelo i Martin
Natalia Fajardo i Cardona
Belén Sancho i Campos
Elsa Huguet i Sarrión
Izán Sancho i Campos
Maria Pozuelo i Martín
Nuria Torres i Moya
Neus Bonaque i Romero
Lucas Mañas i Pozuelo
Valentina Simó i Sánchez
Pau Ferrer i Garcia
Iker Cuesta i Díaz
Joel García i Martínez
Carla Martínez i Villar
Esther Cuesta i Díaz
Mia García i Martínez
Blanca Olmos i Almarcha
Marco Olmos i Almarcha
Rodrigo Torres i Moya
Daniel Gimeno i Ferrer
Jorge Casado i Ripollés
Adrián Mañas i Pozuelo
Laia Pardo i Martín
Pau Bonaque i Romero
16
COMISSIÓ INFANTIL

21. NO SOC LLEIG, SOC DIFERENT
Una colla monstruosa Ja de nit, al dormitori,
a la nit fa aparició, quan s’han apagat les llums
i resulta ben curiosa s’ha format aquest desori
d’aparença i situació. entre espurnes, llamps i
fums.
Tenen cares com estranyes, Aquests monstres són amics
ens saluden en afecte, divertits i encisadors,
i en el cap porten tots banyes... juguen fent prou embolics
són uns monstres, en efecte! i són tots de molts colors.
No són lletjos com voràs, A voltes fa molta por
només semblen diferents, tot allò que és diferent,
però dins d’ells trobaràs però iguals en germanor
els teus propis sentiments. som al món tota la gent.
A la nit el somni arriba Aquests monstres de colors
i dins d’ell els trobaràs, tots units en germandat
com a colla positiva són la plasmació dels cors
amb qui tu et divertiràs. d’un món de diversitat.
VERDOLAGA representa És BLAVÓS monstre sincer
l’esperança natural, d’un color que és trist a
voltes,
defenent amb gran espenta però el xic, com és faller...
tota vida vegetal. sembla sempre un
carnestoltes!
TARONJIN és divertit MORATELO és el creatiu
i del bàsquet seguidor, d’una colla de sapastres,
no es perd mai ni un sols partit... i de fet, si es fica actiu...
quasi sembla un jugador! sols provoca que desastres!
FUCSIALINA és divertida,
i li agrada molt jugar,
és alegre i atrevida,
mai no para de cridar!
19

23. La Comissió
21

25. SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR
Volguts fallers, familiars, amics i veïns, ens acostem a les
nostres estimades falles. Començaré contant-vos que són les falles
per a mi.
Les falles són una festa que dura tot l'any, començant pel dia
de la reunió on ixes elegida fallera major fins al dia de Sant Josep.
Passem per molts actes com són la proclamació, els playbacks, la
presentació, el bateig de la falla i molts més.
Però quan arriba el mes de març, els carrers s'engalanen per
les nostres decoracions, els monuments, les banderoles de la nostra
senyera i per descomptat s'omplin del soroll dels petards i l'olor a
pólvora, així com de música de xaranga, de dolçaina i tabal, de dolços
fallers, de despertades i de cercaviles.
En aquest mes et deixes tot preparat per a poder vestir-te de
valenciana. Des del vestit de fallera, les pintes, els adreços fins als
monyos. Però la voregen comença el dia de la plantà del nostre
monument i acaba amb les cendres de la nostra falla al dia de Sant
Josep.
Enguany és un any molt especial per a mi, perquè estic
acompanyada d'un president tan important i volgut per mi, com és el
meu tio, així com d'Alba i Hugo, dos xiquets que s'han guanyat el meu
cori ens acompanyen a complir aquest somni.
Per això i moltes coses més, vos convide a tots a viure la
setmana fallera amb nosaltres. Desitge a tots unes bones falles 2024.
Un bes, Lorena.
23

26. LORENA
Legat i tradició el teu mirar transmet,
Orgullosa, sempre escortada per família i amics,
Rep el nostre obsequi alegre i gentil,
Eres encantadora, valuosa i entregada al nostre raconet,
Nítida mirada, al foc donarà impuls el teu semblant,
Al portar la banda que tant havies somniat.
Valuosa saguntina, el teu somriure ens il·lumina a tots,
Inunda de carinyo el teu pensament, el teu cor,
Lliuraran per a tu els moments millors,
L’alegria per veure l’estàndard fins al castell pujar,
En 2004 com a la nostra regina infantil, ens vares
enamorar,
Ninots, pólvora, música i festa t’esperen en març,
A la nostra Glorieta ja eres al tro més alt.
Idíl·lic serà aquest any, junt al teu tio Lázaro
que després de tota una vida, El Romano presidirà.
Feliç estàs perquè ja no ho tens que imaginar,
Eres el nostre emblema, la nostra insígnia durant aquest any,
Refugi de vida, alegria i goig,
Reps valuosa i apreciada Proclamació
Enamorant amb tendresa la nostra comissió
Rendit està El Romano a Lorena Villena i Ferrer,
de 2024, la nostra Fallera Major
Lidia Sarrión i Navarro
Proclamació 10 de juny de 2023
24

29. COMISSIÓ EXECUTIVA
Presidència Lázaro Ferrer i Sanz
Vicepresidència 1 (falles) Antonio Pozuelo i Recio
Vicep. 2 (act. diverses) Patrick Salvador i Péris
Vicep. 3 (cultura, playbacks) Andrea Vila i Alós
Vicep. 4 (deportes, casal) Iván Pérez i Albiol
Vicep. 5 (carrossa, viu les falles) Esteban Serrano i Romero
Vicep. 6 (infantils, publicitat) Gonzalo Bono i Berruezo
Vicep. 7 (tresoreria, rel externas) Miguel Huguet i Pérez
Secretaria Lidia Sarrión i Navarro
Vicesecretaria Lorena Giménez i Sanz
Tresorer Vicente Martín i Villalba
Delegació de cultura Andrea López i Carrera
Delegació d’esports Luisa Yanes i Fraga
Pere Sánchez i Perelló
Delegació d’infantils Berta Igual i Queralt
Paqui Higueras i Mas
Delegació Publicitat Gonzalo Bono i Berruezo
Esteban Serrano i Romero
D. Juventut/Act. Diverses Inma Carrera i Darder
Olga Esteban i Sanz
Delegació Play-backs Natalia Igual i Esteller
Marta Pérez i Esquer
Delegació de llibret Tona Sánchez i Llorens
Delegació de casal Manuel Pérez i Ibáñez
Ramón Domínguez i Martínez
Delegació de pirotecnia Iván Pérez i Albiol
Delegació de cavalcada Ana Martín i Sánchez
Sari Escamilla i Sarió
Paqui Higueras i Más
Merche Díaz i Bueno
Delegació de bandas/Fajas Elena Martín i Sánchez
Delegació de flors Merche Díaz i Bueno
Del. carrossa/viu les falles José A. Martínez i Silvestre
Pascual Martí i Cortina
Del. de protocol/incidencies Marta Almarcha i Polo
27

30. President Fallera Major
Lázaro Ferrer i Sanz. Lorena Villena i Ferrer
Antonio Pozuelo i Recio Reme Rodriguez i Mas
Miguel Huguet i Pérez Andrea Vila i Alós
Inma Carrera i Darder. Elena Martín i Sánchez
Reme Antonino i Rosell José Mª Sarrión i Capilla
Josefa Navarro i Navarro Lidia Sarrión i Navarro
Cristina Sarrión i Navarro Marta Almarcha i Polo
Olga Esteban i Sanz Borja Olmos i Escrivá
Pili Almarcha i Sánchez Modesto Romero i Martínez
Daniel Calvo i Vidal Merche Díaz i Bueno
Isabel Campos i Antoni Vicente Sancho i Costa
David Pardo i Martín Belén Campos i Antoni
Emi Romero i Martínez Ana I. Alós i Fernández
Esteban Serrano i Moreno Manuel Vila i Gumbau
Estrella Torijas i López Ana Martín i Sánchez
Germán Cabo i Blázquez Sonia Carrera i Darder
Pascual Martí i Cortina Ramón Llorens i Alonso
Sonia Rivera i Andrés Laura Pardo i Martín
Hortensia Albiol i Alonso Ángel Murillo i Redondo
Iván Fajardo i Darder Montse Ruiz i Escamilla
Sara Cardona i Lledó Paqui Higueras i Más
Tona Sánchez i Llorens Vicente Martín i Villalba
Magdalena Ferrer i Sanz Javier Villena i Cervera
Maxi Esteller i Aguilar Pili Clemente i Zorita
Ángel Igual i Fuentes José A. Martínez i Silvestre
Sari Escamilla i Sarió Luisa Yanes i Fraga
Ani Murillo i Ripollés Ximo Martínez i Vila
Natxo Sarió i Antonino Esteban Serrano i Romero
Paula Abellan i Carbonell Manuel Pérez i Ibáñez
Ana Mª Pacheco i Navarro Paula Pacheco i Navarro
28
La Comissió

31. Marta Martínez i Clemente Pere Sánchez i Perelló
Edgard Van Vynckt Daniel Sarió i Antonino
Iván Pérez i Albiol Berta Igual i Queralt
Carla Calvo i Díaz Patrick Salvador i Peris
Carla López i Carrera Carolina Romeu i Zorio
Laura Romeu i Zorio Laura Sáez i Marco
Lorena Giménez i Sanz Gonzalo Antonio Bono i
Berruezo Marina Ruiz i Juan Eugenio Blasco i Enguix
Nacho Giménez i Sanz Aitana Serrano i Romero
Natalia Igual i Esteller Marta Giménez i Marqués
Marcos Pérez i Albiol Christian Igual i Esteller
Marta Pérez i Esquer Oscar El Menziane i Palacios
Paula Llorens i Carrera Carla Rocher i Lozano
Ana Simeone i Yanes Giulia Torromeo
Daniela Calvo i Díaz Silvia Murillo i Ripollés
Joan Abelian i Carbonell Lucia Peris i Martínez
Víctor Llácer i García Ainhoa Vila i Alós
Alberto Mañas i Bolumar Ana Pérez i Gimeno
Yolanda Pozuelo i Recio Mireia Martínez i Calvo
Andrea López i Carrera Carmen María Romero i Montoro
Miguel Agüera i Ramón Amparo Rodríguez i Mas
Miriam Martínez i Rodríguez Sandra Villar i Preto
Alba María Díaz i Pardo Manuel Cuesta i Díaz
Alejandro Gutiérrez i España Ramón Domínguez i Martínez
Susana Herrero i Oliva Paloma Badía i Blasco
Mireia Castillo i Atienza Alejandro Vilata i Martínez
Verónica Rama Manuel Cajade i Rama
Marisa Ripollés i Sánchez Alberto Casado i Fenollosa
Elisa Ferrer i Cuenca Sergio Gimeno i Castelló
Marta Gimeno i Ferrer José García i Fernández
Juan Alberto Sancha i Montoliu Francisco J. Ferrer i Higueras
Jorge Huguet i Sarrión Vicente Carrera i Campos
29

33. ”

34. AL-CHE-MIST
Com voreu, el cadafal, Nostre món fa xperiments
pel seu lema en concreció de forma continuada
és ‘falla experimental’… sent un joc que per moments
va d’experimentació! Ens pareix una putada!
Fan alquimia amb tots els preus, Canvien normes, canvien lleis,
i també amb les hipoteques, canvien tot menys el que cal…
amb l’impost per als hereus, Diuen que ens busquen remeis
i el polític… amb jaquetes! I ens fiquen pitjor que fatal!
Eixa alquímia del polític El polític poderós
i d’empreses comercials… des de Dalt de la butaca
ens porta un ‘estat’ molt crític juga amb líquid perillós
d’efectes perjudicials! Fet en pactes de cloaca.
El polític oferint L’almbí mou demencial
eixe líquid de cisterna el poder executiu
continua a tots mentint i el barreja al judicial
governanten la caverna! I al poder legislatiu.
EXPERIMENT CONDUCTUAL
Ací està molt obedient, No rep prou finançament,
el gosset Comunitat, autonòmic el bon gos
que al seu amo, molt atent, ni menjar ni bon forment...
poques voltes l’ha lladrat! suficient si té algun os!
Si amolla un os al gosset
el tindrà sempre calmat
pensa este xic del Govern,
ja que el gos sembla... castrat!
32

35. JUGAR A SER DÉU
La científica detalla Les noves tecnologies
com serà el món del futur: cal saber dosificar-les,
tots lligats a una pantalla que l’excés du malalties
més nociva que el cianur! i no saps mai com llevar-les.
Som uns pobres ratolins
amb els quals experimenten
i amb ‘stories’, ‘posts’ i ‘reels’...
nostres egos alimenten!
EXPERIMENT EXTREM
Combinant la vella alquímia El científic Carles Vox
que ha vingut d’un temps passat ha enllestit eixe beuratge
al PP una lipotímia que ja s’ha engolit Mazón...
en València l’ha donat! Pagarà el xic mal peatge?
El xaropde dreta extrema
té sabor com d’antigor,
i damunt del verd du crema...
que fa gust sols a rancior!
EL MERAVELLÓS DR. VOX
Beuratges miraculosos per ‘derechitas cobardes’.
Glop molt amarg, digestió lenta i ardor guerrer.
Elaborat amb Barón Dandy, Coñac Terry i un Farias.
33

36. Reportatge gràfic
34

37. ACTES OFICIALS

45. XX PREMI ROMANO
La A. C. Falla El Romano concedeix cada any el Premi Romano, on es
vol destacar i fer menció especial a persones, empreses o entitats que
destaquen per la seua implicació en la comarca del Camp de Morvedre.
Enguany hem celebrat la XX edició. En reunió general es va decidir
premiar la gran llavor que els Germans Caballer han dut a terme, des de fa
més de quaranta anys, posant banda sonora a les nostres festes i tradicions
fent sonar la dolçaina i el tabal, aconseguint que la nostra música tradicional
continue viva en la comarca.
També han desenvolupat un treball investigador de balls i cançons dels
dies de Pasqua, carnavals i altres activitats populars arreplegades després
d'entrevistar-se en persones majors que les recordaven. A més també s'han
dedicat a l’ensenyament i difusió de la seua passió tradicional en escoles de
música i tallers organitzats per diverses associacions.
Les falles sempre hem pogut contar en la seua col·laboració
acompanyant-nos en cercaviles, nits d’albaes, exaltacions de Falleres Majors,
cavalcades, ofrenes, crides, setmanes culturals i altres actes fallers.
La A.C. Falla El Romano se sent orgullosa de poder atorgar aquest
premi en reconeixement de la llavor d'aquest grup saguntí desitjant-los que
continuen treballant en aquesta tasca tan dolça, tan nostra i tan valenciana.
Enhorabona!
43

47. Recompenses
45

48. MAJORS DE FJFS
MASCLET D’OR I DIAMANTS AMB FULLES DE LLORER
David Pardo i Martín
Pili Almarcha i Sánchez
Josefa Navarro i Navarro
José Manuel Sarrión i Capilla
MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER
Yolanda Pozuelo i Recio Germán Cabo i Blazquez
Isabel Campos i Antoni Maxi Esteller i Aguilar
Montse Ruiz i Escamilla Alberto Mañas i Bolumar
MASCLET D’OR
Sari Escamilla i Sarió
Marisa Ripollés i Sánchez
Ramón Domínguez i Martínez
Juan Alberto Sancha i Montolio
MASCLET D’ARGENT
Joan Abellán i Carbonell Daniela Calvo i Díaz
Lucía Péris i Martínez Carla Rocher i Lozano
Edgard Van Vynckt Marta Pérez i Esquer
MASCLET DE COURE
Marta Gimeno i Ferrer
Mireia Castillo i Atienza
Manuel Cajade i Rama
Jorge Huguet i Sarrión
46

49. INFANTILS DE FJFS
MASCLET D’OR I DIAMANTS AMB FULLES DE PLATÍ
Nerea Pozuelo i Martín
MASCLET D’OR AMB FULLES DE LLORER
Elsa Huguet i Sarrión
María Pozuelo i Martín
MASCLET D’OR
Lucas Mañas i Pozuelo
Nuria Torres i Moya
Neus Bonaque i Romero
MASCLET DE COURE
Adrián Mañas i Pozuelo
Mía García i Martínez
47

50. MAJORS DE JCF
BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER
Paqui Higueras i Mas
David Pardo i Martín
BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER
Marta Almarcha i Polo
Sonia Rivera i Andrés
Modesto Romero i Martínez
Pere Sánchez i Perelló
BUNYOL D’OR
Carla Calvo i Díaz Óscar el Meziane i Palacios
Natalia Igual i Esteller Berta Igual i Queralt
Andrea López i Carrera Esteban Serrano i Romero
BUNYOL D’ARGENT
Eugenio Blasco i Enguix Gonzalo Bono i Berruezo
Ramón Domínguez i Martínez Elisa Ferrer i Cuenca
Marcos Pérez i Albiol Marta Pérez i Esquer
Ana Pérez i Gimeno Verónica Rama de Cajade
Marisa Ripollés i Sánchez Carmen M. Romero i Montoro
Ainhoa Vila i Alós Alejandro Vilata i Martínez
BUNYOL DE COURE
Mireia Castillo i Atienza
Marta Gimeno i Ferrer
Susana Herrero i Oliva
Jorge Huguet i Sarrión
48

51. INFANTILS DE JCF
DISTINTIU D’OR
Elsa Huguet i Sarrión
Maria Pozuelo i Martín
DISTINTIU D’ARGENT
Joel García i Martínez
Daniel Gimeno i Ferrer
DISTINTIU DE COURE
Pau Bonaque i Romero
Adrián Mañas i Pozuelo
Laia Pardo i Martín
49

52. PROGRAMA D’ACTES
14 de Març
Plantà oficial dels monuments, iniciada pel matí i tradicional “Sopar de la
Plantà”.
15 de Març
Visita dels jurats dels monuments.
Per la vesprada visita de cortesia a Faura i Gilet
A la nit actuació de l’orquestra “POMPEYA” al terraet amb col·laboració de
Viu les falles.
16 de Març
Per la vesprada entrega de premis i visita de cortesia a les falles del nucli
històric de Sagunt.
A la nit actuació musical de l’orquestra “MADRE SELVA” al terraet amb
col·laboració de Viu les falles.
17 de març
Per la vesprada visita de cortesia a les falles del Port de Sagunt.
A la nit actuació de l’orquestra “NUEVA SAMURAI” al terraet amb
col·laboració de Viu les falles.
18 de març
Per la vesprada ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats.
A la nit actuació musical de l’orquestra “BAHIA SHOW” al terraet amb
col·laboració de Viu les falles.
19 de març
A les 8.00 hores despertà dels nostres representants i desdejuni en el nostre
casal oferit per ells.
Al matí, tradicional concurs de paelles entre els nostres fallers.
A la vesprada, jocs, activitats i disc mòbil per als xiquets
Al voltant de les 21,00 hores cremà de la falla infantil
A partir de les 23,00 hores cremà de la falla gran.
Des del 20 de Març s’obri la possibilitat per a rebre en el nostre Casal a les
persones interessades en apuntar-se a la nostra falla.
Bones Festes per a tots i totes!
50

53. Col·laboracions
literàries
51

54. SERVICI A DOMICILI
Aquesta manera de realitzar les compres va tindre el seu màxim
desenvolupament durant la pandèmia de 2020, una època en la qual el
confinament va ajudar de manera important a la seua expansió. En
l'actualitat podríem dir que va vindre per a quedar-se, ja que són moltes
persones les que utilitzen aquest servei.
Però no ens trobem amb una activitat exclusiva del segle XXI, els
venedors de carrer es remunten a temps molt llunyans. Fins a mitjan del
segle passat, encara podíem veure pels carrers de Sagunt a diversos
venedors que perduren en el record.
A la veu de “Polero, polero, ha llegado el polero”, Monllor anava
venent gelats, corts, chambis i coyotes en l'època estival pels nostres
carrers. Hui en dia encara podem degustar les seues especialitats en el
seu local de Camí Reial.
També comptàvem amb Julian el Churrero, a més de xurros ens
subministrava papes recent fetes, fruits secs i alguna llepolia.
Gorriz molt conegut al Raval per tindre allí el seu quiosc i
Amadeo que regentava el seu a la Glorieta, eren els responsables de
repartir la premsa per a tots els seus clients amb les seues
característiques bicicletes.
La llet la repartia Carmen de casa en casa, podent gaudir del
sabor especial d'una llet recent munyida i Saturnina s´encarregava que
no ens faltara el formatge fresc de cassoleta i feia uns molt xicotets que
consumíem els dijous de berenar i en pasqües. No podem oblidar el brull
recentment fet que amb mel o simplement sucre era un berenar habitual.
De la comarca de la Costera venien regularment Benjamín i
Ramonet sempre acompanyats del seu burro amb les alforges d'espart
on s'allotjaven les tenalles d´arrop i tallaetes molt utilitzats per a dolços,
pastissos i coques. Era molt popular la coca en molles utilitzant aquesta
espècie de confitura feta de most i sucre amb tallaetes de meló,
carabassa o altres fruites.
No acaba ací tota l'activitat de carrer de mitjan segle. Comptàvem
amb una altra mena de servicis que realitzaven arreglaments al carrer,
molt peculiars ja desapareguts.
52

55. Baldomero el llanterner, s'encarregava de reparar canonades de
plom, objectes de llanda, perols i cassoles vermelloses que ens
recorden a les nostres iaies. La seua dona Dolores ens reparava les
cadires de boga, molt utilitzades per a eixir a la fresca i fer labors.
Sempre tenia la mateixa cançoneta: “las sillas son para sentarse, no
para subirse en ellas ni tampoco para que los gatos se afilen las uñas”.
A més ens reparava els paraigües apedaçant teles, la majoria de les
vegades atacades per les arnes, les varetes trencades o doblegades i
fins i tot les empunyadures.
53

56. Antonio i la seua dona Vicenta recollien les graneres velles,
canyes i pals per les cases per a fer graneres noves, perquè se solien
desbaratar molt per agranar els carrers que eren de terra. Fins i tot feien
xicotetes per als més menuts. Recol·lectaven fulles de margalló de la
muntanya que pentinaven amb uns raspalls de pues metàl·liques per a
fer les graneres fines i més bastes. A més recollien plantes medicinals
que venien en xicotets manolls.
José era esquilador. Igual li tallava el pèl a un gos com esquilava
ovelles, cabres o cavalls. Recorde un dia en què un senyor li va demanar
que li tallara el pèl al seu gos a l’estil lleó, mantenint-li una espècie de
cabellera al cap i la resta del cos molt curt, sent el gos tan xicotet que
no alçava un pam del sòl. Quina llàstima que en aquella època no hi
havia mòbil pel que no puc ensenyar el resultat!
Un altre personatge habitual era el
“draper”. No recorde el seu nom però la seua dona
es deia Dolores. Crec que venien d´Alaquàs amb
el seu carro replet de tot tipus d´objectes per la
cuina i la casa, que canviava per draps, papers,
cartrons i altres articles que ja no aprofitaven. En
moltes cases de Sagunt a causa de la mala
qualitat de l’aigua existien uns filtres per a aigua
de ceràmica decorada, la majoria pertanyen a
aquesta activitat de carrer. El cantautor Joan
Manuel Serrat li va dedicar una cançó a aquest
peculiar comerciant.
Tampoc es tiraven les soles de les
espardenyes trencades. Pepe i Dolores les
recollien per canviar la tela i les cintes. Si la sola
estava molt desbaratada preparaven una altra
amb goma de pneumàtics. També feien
espardenyes d'espart molt utilitzades en aquells
temps i que ara tornen a ressorgir en la
indumentària valenciana.
54

57. Moltes cases tenien corral on es criaven conills i gallines. La pell
del conill s'intentava traure sencera i es deixava del revés en les parets
del corral. De tant en tant, passava per les cases el “pelleter” canviant
les pells per mistos i encenedors dels de metxa i pedra. Amb el pas dels
anys va evolucionar, podent aconseguir encenedors de gasolina i el
mateix “pelleter” va passar de vindre al poble en bicicleta a vindre en
moto.
Hui en dia tots aquests personatges han desaparegut dels
nostres carrers i amb ells l'activitat que realitzaven tan important per a
moltes persones. Només queda com a únic vestigi de tots ells el Afilador
que encara recorre els carrers amb el seu xiulet tan característic però
sense la seua inseparable bicicleta.
Sóc conscient que no he nomenat a totes les professions que
feien del carrer el seu lloc de treball. Des d'aquestes línies el meu més
sincer reconeixement a la labor que tots ells han realitzat en una època
en la qual van ser tan necessaris.
Tona Sánchez
55

58. CRÍTICA A SAGUNT. LES MURGUES I LES FALLES
La trascendència de les murgues a Sagunt va més enllà de la
seua desaparició, que els germans Caballer daten sobre la tercera
década del segle passat. La població saguntina d’abans de la guerra i
les posteriors generacions vivien molt en el carrer i compartien l’oci de
pares a fills, qüestió que seria clau en el trasllat de la crítica d’este
composicions de les carnestoltes a les falles, que a Sagunt
compartiren espai i temps.
La primera falla que es plantà a la ciutat fou al 1927, tal com
replega Emilio Llueca al seu llibre “Història de les falles en el Camp de
Morvedre, 1927-2002”. A la página 41 escriu: “Els inicis de les festes
falleres a Sagunt se situen en 1926 quan dos amics, Antonio Blasco
Sanjuán i Francesc Cervantes López expressen el seu desig de
conéixer de prop el món de les falles i visiten diversos tallers de la
capital del Túria. En una d’aquestes visites es porten un “olla i un
bunyol” que planten al carrer i cremen el dia de Sant Josep. El resultat:
un grup de veïns dels carrers Llibertat, Luis Cendoya i altres s’agrupen
i inicien el que será la comissió fallera que plantara la primera falla a la
ciutat de Sagunt un any més tard”.
Abans d’eixa primera falla oficial diferents grups de veïns
d’ambdos nuclis de la ciutat ja retien homenatge a Sant Josep en
forma de deixalles o de mobles vells, tal i com comenta Albert Emili
Llueca Juesas al ser preguntat si tenia algú document al respecte.
El fet de coincidir en el temps les incipients falles amb les
diverses colles que feien murgues és un alicient per sospitar que hi
havia una relació simbiòtica entre els dos moviments culturals i festius.
Al nucli de Sagunt els descendents directes de membres de les
agrupacions musicals que feien murgues s’integraren a les falles, tal i
com comenta Tona Sánchez Llorens qui afegeix que “les composicions
carnestolteres han sobreviscut al canvi de segle i encara s’ha pogut
recuperar moltes d’elles”. “Escoltar els temes que tracten i vore la
primigènia crítica fallera, la de l’estoreta velleta és com si situares les
dos representacions en un espill”. Per tant creiem que tot ens condueix
a validar la possibilitat d’aquesta hipòtesi de feedback i
retroalimentació per la que defensem que les murgues tingueren un
paper important en la creació de la crítica local de les falles a la nostra
vila.
56

59. Per contextualitzar la matèria i desgranar-la, el diccionari català-
valencià-balear de l’IEC defineix murga en la seua quarta acepció com:
4. MURGA f.
1. Aplec de músics que sonen malament.
2. fig. Cant, conversa o altra cosa insistent i molestosa;
cast. Murga.
3. fig. Broma, ganes de riure o de burlar-se. «Deixa fer, a
aquest, que està de murga!»
Encara que a efectes del present estudi caldria retirar el terme
pejoratiu de “donar la murga” i proposar “gràcies a la murga” per molts
motius com vorem més endavant. Al nostre territori als anys en que no
hi havia televisors en casa i en pocs llars disposaven d’aparells de
ràdio el cançoner popular era una de les fonts d’aprenentatge i les
cançons que cantaven els pares els fills o els néts les repetien
constantment. En primera persona puc dir com recorde tonaetes que
cantava la meua àvia, Maria la Llebre (María Pérez Alcamí), i a efectes
de la nostra hipòtesi és vàlid poder comprobar com per estructura del
text, i per temàtica guarden una relació molt estreta amb la crítica de
les primeres falles plantades a la ciutat de Sagunt. Es repeteix la
manera de parlar primer de l’Ajuntament, de les autoritats i després de
les qüestions del barri (Sentana o Bonsusés).
En el recull de murgues del final de l’article podeu vore, entre
altres, la lletra d’una cançò composta per la Murga Els Pirates de
Sagunt en el que en valencià prenormatiu i totalment autòcton demana
permís a l’Alcalde per a poder cantar i criticar, primer a ells mateix
(burros, imbésil) com a alguns que diuen que “patiu tanta fam”. El text
replega al·lusions a les formes de vida de l’època com passarà
després a les falles.
En aquest punt voldria afegir la definició de murga a Sagunt que
fa el recopil.lador de folklore i música tradicional valenciana, Eduard
Caballer, qui afirma que “les lletres solien ser crítiques, xistoses i
picants”. D’aquesta manera l’esperit creatiu d’este composicions són
idèntiques al fet inherent de les falles de reflexar els problemes del
barri i traure a passejar el taranà socarró dels valencians.
57

60. Continuant amb el nostre fil argumental, cal remarcar que parlar
de falles, és parlar de crítica, de sàtira, d’ingeny i de gràcia (qüestions
que al nostre temps encara premia la Junta Fallera de Sagunt amb
premis específics, al igual que ocorre amb la crítica local). Al capdavall
és parlar de l’expressió o simbolisme que vol representar cada escena
o cada ninot que es planta al carrer. No es pot concebre una falla
sense crítica i contra més relació guarde amb la realitat, millor que
millor. Ja que la sàtira forma part de l’origen de nostra festa i es
remunta als seus principis des de l’esmentada falla de Luis Cendoya
als nostres temps, cada març ens topetem en els nostres carrers
al.lusions més o menys camuflades a veïns concrets i accions
concretes que per sort acaben cremades.
Per tal d’entendre la crítica em prenc la llibertat de citar Gaby
Collado (La crítica i les falles, un fenomen en continu moviment.
Publicat al llibret de la falla Luis Cendoya de l’any 2022) on afirma que:
“Estrictament la sàtira és un gènere literari per a expressar la
indignació d’algú cap a persones o coses amb un propòsit
moralitzador, lúdic o burlesc, però també és un recurs que es troba en
les arts escèniques. La sàtira posa de manifest els vicis més comuns
de la societat, a través la ridiculització, la farsa, la intel·ligència o la
ironia, entre altres, amb l’objectiu de criticar aspectes millorables de la
societat”.
58

61. “…el sarcasme a les falles, que ja, a banda de temes de barri,
tractaven diferents temes socials a la seua crítica, fent que durant el
segle XIX, els temes més tractats en les falles eren, sobretot, de crítica
política, de crítica social, moral o crítica veïnal amb al·lusió a persones
del barri”.
Les murgues com a element cohesionador social
Com hem pogut comprobar ens trobem davant d’una rellevant
manifestació popular i musical que es sustenta en dos pilars
fonamentals de moltes de les nostres tradicions valencianes: la música
i la critica. Al voltant d’aquests dos elements la Murga esdevingué un
autèntic fenòmen de masses per la escasa oferta d’esbarjo que hi
havia a l’època. Està constatat per testimonis de familiars que ara fa un
segle a Sagunt hi havia diverses colles d’amics que montaren la seua
pròpia murga per a fer murgues.
“Als anys 20, ja de forma organitzada es quan pareix que una
colla d’amics es reunien per a cantar en els carrers en temps de
Carnestoltes”, comenta Eduard Caballer, com a cap visible de la tasca
de replega i conservació del patrimoni inmaterial i del folclore autòcton.
Caballer assegura que “Les músiques i les cançons les hem pogut
replegar, gràcies a Paco Bono, Francisca Ferri (1988) i Antonia Llorens
(2007) que les guardaven a la seua memòria. Altres comunicants han
sigut Amadeo Alegre, Paco Juesas i Pepe Gimeno, que ens han
facilitat distintes lletres.
La iniciativa d’entrevistar a Paco Bono va ser del Grup de
danses de Morvedre, dins de la seua tasca d’investigació i replega del
nostre patrimoni popular inmaterial. Va ser en la tardor de 1985. Les
cançons de la murga formaren part del repertori del nostre grup,
interpretant-se en algunes de les nostres actuacions.
Francisca Ferri, la tia Paca, en 1988, va ser entrevistada a
iniciativa dels germans Caballer, Paco i Eduard, i posteriorment, va ser
gravada per als Tallers de Música Popular i publicada en la Fonoteca
de Materials de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat
Valenciana. Sols publicaren tres lletres de la murga, però mantenen
tota la resta de gravacions que van efectuar. La publicació va ser en
1989.
59

62. Antonia Llorens Vidal va ser entrevistada i enregistrada per
Eduard Caballer a partir de 2007, per indicació de la seua filla, que va
advertir de la gran quantitat de cançons que sa mare
recordava.
Entre elles aparegueren algunes de la murga, així com un paperet de
la murga Els Pirates (inclós en el present article). Ella ens va donar
més dades sobre les cançons de la murga de Sagunt. També ens va
comunicar la melodía instrumental que solia alternar amb les distintes
cobles de la cançó, que fins eixe moment desconeixiem. Així amb una
informació més completa de la que teniem, al 2009, vam enregistrar
cançons de la murga de Sagunt en el nostre CD “Germans Caballer i
Amics. Les músiques del 25 aniversari”.
Antonia ens va parlar de la murga de “Tantor” (José Garrido
Ponce), que deuria ser el director. Una murga de 25-30 músics amb
instrumentes de canyes i carabasses, en la que “Porreta” (José Bono)
era el que portava la bandera. També ens parlà de la murga dels
“Xiquets”, en la que Diego “el de Puro” era l’abanderat, Ramón “el de
Puro” era el director, i també formaven part d’ella un tal “Pitaina” i
Pasqualet.
La Murga del Burro és una colla d’amics i amigues, una
comparsa musical, que canta Una forma de socialització, que segueix
la seua pròpia organització interna, necessitant sempre un mestre que
dirigeix al grup (els professors), el qual està conformat per diverses
generacions.
La investigació sobre este fenòmen cultural ens ha portat a
descobrir sorpreses curioses. Recordem que estem parlant de fets que
ocorregueren fa un segle, i amb eixa perspectiva i lluny de
l’omnipresent consumisme actual resulta curiós com se les apanyaven
estos grups d’amics per a construir els instruments musicals. Tona i
Eduard ens han contat com per eixemple amb la pell d’un ruc mort es
va fer un tambor aprofitant els recipients de fusta de les sardines
salades. Com els instruments que utilitzaven en la murga, que eren
casolans o fets per ells mateixa en la seua majoria. Ens consta que
feien flautes amb canya i paper de fumar, platillos i maraques amb pots
de conserva, o pitos amb ossos d’albercocs. A banda de l’espai de
luthiers feien servir la dolçaina, el tabal, i en ocasions la guitarra. Els
integrants de les murgues que pertanyien a bandes de música teníen
60

63. prohibit traure els instruments de la societat. Sols aquells pocs que
teníen instrument propi els portaven. D’esta forma la murga podia
contar amb clarinets i trompetes. Alguns trets a amagades de la sala
d’assaig de la banda.
Altre aspecte social comú entre la murga i les falles és el fet que
compartien la idea de la “replegà” un costum que en hui en dia sols
manté la Setmana Santa Saguntina pel qual els encarregats de fer la
festa (en aquell temps els membres de la murga o de les falles) eixien
al carrer demanant la voluntat per sufragar les despeses dels seus
actes. A la recopil.lació de murgues podem trobar al.lusions directes a
la necessitat de recaudar els “80 duros que no tenim”.
El món de la murga i el de les falles reflectís el caràcter valencià
més pur. Som socarrons, ens riem de nosaltres mateix i sempre tenim
el sexe en el nostre pensament. Ens va allò de jugar amb el llenguatge
(tant com en la llengua) i buscar el doble sentit en les paraules i en les
frases. Estem davant de representacions culturals propies en les que
els llocs dels que es parla són “Caminrel” (que ja tenia socavons als
anys 20), “Bonsusés”, “Sentana”, o noms de pobles colindants com
Petrés. Paga la pena detindres per a llegir les lletres de les murgues
recopil.lades per Eduard i Tona. Sense dubte com a societat hem
perdut espontaneitat, ingeny i picardía. La globalització al món de la
cultura popular si no ens ha fet molt de mal, si que ens ha canviat els
hàbits. Ara no ens parem a analitzar.nos com a societat i cremem o
cantem les nostres vivències. Al segle XXI el que funciona és el que vé
de fora, bé siga Halloween que s’ha carregat el dia de tots sants o la
nit d’ànimes. Per això pense que “pedre” temps buscant tradicions i les
històries dels nostres avantpassats es “guanyar” en nosaltres com a
poble unit i com a part d’una forma de viure que no es pot deixar morir.
Afirme que hi ha prou elements per a establir una relació directa
entre les murgues i les falles, i encara que no responguera a la realitat
sols el fet d’investigar, de parlar amb els nostres majors i el
d’aprofundir en la nostra forma de ser ja és un avanç.
Bibliografía:
- Història de les falles al Camp de Morvedre: 1927-2002. 75
aniversari Falla Luis Cendoya, Port de Sagunt. Emilio Llueca
(2002)
61

64. - Gaby Collado (De la crítica satírica a l’humor blanc).
- Fotografía . Murga El President. Arxiu d’imatges Llueca-Juesas.
Sagunt, anys 20
Agraiments:
A Eduard Caballer Baquero i a Tona Sánchez Llorens. Amics i
companys en les tasques d’ocupar-se d’allò que a pocs li importa. Ells
són un eixample per a saber que tan important és la història que
apareix als llibres de text com les vivències de cada dia que ens
conformen com a poble amb unes tradicions, uns arrels i un valor que
ens fa com som.
Albert Vidal i Queralt
Bibliotecari i amic de les falles
Foto: Arxiu Llueca-Juesas
62

65. 63

66. 64

67. 65

68. 66

69. 67

70. AL TROBADOR DE SAGUNT
Mentre es “despulle el moro” a l’església del Salvador,
es represente la Passió de Crist a la Plaça Major
i un mantenidor puje a l´escenari del Teatre Romà,
la ciutat de Sagunt tindrà per sempre a Vicent Vayà.
Un trobador enamorat del “caprixo de Déu que és... la terra valenciana”.
Defensor incansable de les nostres volgudes tradicions, tant culturals com
festives, que sempre ha gaudit de manera activa des de que tenia ús de raó.
Vicent Vayà i Pla va nàixer a Valencia, però als 8 anys va quedar orfe i
es traslladà a Sagunt en els seus avis. Una ciutat que dona la oportunitat a
qualsevol a viure de dins moltes de les festes valencianes, algunes de les més
antigues d´Espanya.
Des de 2022, fill adoptiu “d´un poble, més bé ciutat. Tenia port i
muntanya, tenia castell... i mar”. Potser perquè des de ben jove ha marcat una
trajectòria social, política i cultural molt arrelada a diversos col·lectius saguntins
i un amor incondicional per mantindre viva la part més tradicional de cada festa.
Un cristià enamorat de la Setmana Santa Saguntina, vivint als peus de
la Ermita de la Sang, que interpretava a Poncio Pilatos en la Passió a la Plaça
Major. Però que també gaudia sent capità de filà i representant el Despullament
del moro a l’església del Salvador.
Un devot de la nostra “mareta, tendra Rosa del Llevant, volguda
Geperudeta”, de la Verge del Remei i de la Verge del Pilar, que mai oblidava
la cita anual a la Casa d´Aragó cada 12 d´Octubre i la festivat de San Jordi el
23 d´abril.
El poeta encarregat d´alçar en peu al poble, i a tota Valencia, al pujar a
un escenari en la seua característica veu greu i llegir en força les seues
paraules sempre firmades amb VVP, que calaven en la gent que agraïen en
grans aplaudiments.
El mantenidor de cartolines grogues i tinta blava, on escrivia els versos
que a dia de hui encara emocionen a falleres majors en “la llengua que et fa
sentir poble i lliure i orgullós: el valencià”. Poesies que sempre estaven
guardades en la seua carpeta negra tan típica com els mocadors perfectament
planxats que eixien de la butxaca del pit de la jaqueta, que oferia personalment
a les falleres que ell mateix feia lluir llàgrimes de felicitat i complicitat al sentir
les paraules que els dedicava.
68

71. Va tindre una època dedicada a la ensenyança de Llatí i Literatura però,
el que no sabia, es que aplegaria a ser mestre i referent de molts mantenidors
de la comarca morvedrina, com també de tota la Comunitat.
Pare del famós “Valencia tindrà falles”. Un emblema que ha recorregut
tota la terreta detallant la nostra festa més especial en una estima que només
una persona amant dels nostres arrels, que porta a Valencia dins del cor, pot
descriure.
Ha defès la nostra llengua i mai s´ha avergonyit de parlar-la. Però no
sols ha escrit en “la dolça llengua, en que a parlar sa mare l´ensenyà”. També
és l´autor de la biografia de Joaquin Rodrigo, saguntí universal al que li unia
una gran amistat.
A l´any 2012, Vayà va ser el Premi Romano, fent reconeixement a la
seua vida dedicada a Sagunt com a referent de la cultura i el patrimoni
valencià.
És impossible resumir en unes poques línies tota la trajectòria poètica
que el Tio Vicent ha desenvolupat a la nostra ciutat. Però és cert que la seua
obra continuarà per sempre formant part de moments emotius de molts
saguntins.
Espere que allà on estigues t´arriben estes paraules escrites des de
l´estima d´una fallera a qui també li prestares al 2005 el teu mocador i que mai
oblidarà els teus versos al Teatre Romà de Sagunt.
Elena Martín
69

73. Compte arrere a Sagunt:
la nit de la plantÀ
En l'actualitat existeixen moltes maneres de realitzar el compte arrere
fins a l'inici de les Falles. Alguns prenen com a referència el diumenge de la
Crida, uns altres comencen l'1 de març. Però els qui es resisteixen a celebrar
principalment el nucli essencial de la festa prenen com a punt de partida una
nit especial: la plantà.
Som valencians i fidels als nostres costums solem celebrar la vespra
dels dies importants, a vegades amb més intensitat que el dia de la pròpia
festa. Succeeix amb la vespra de Sant Joan o fins i tot amb la Nit de Nadal,
ens recorden que una cosa gran succeirà a l'alba. I en el cas de les Falles,
tots els motors s'encenen a la nit per a preparar amb cura els nostres
monuments, a fi de tindre'ls en la seua màxima esplendor per a quan passe
el jurat al matí següent.
Plantar la falla és sinònim
d'arrancar la setmana gran, però això no
sempre va ser així. Queda constatat que
en el segle XIX les falles es plantaven la
matinada del 17 al 18 de març, atés que el
monument es cremava el propi 18 a la nit,
la vespra de Sant Josep. Va ser en 1892
quan l'Ajuntament de València va
modificar el calendari a la nostra versió
actual.
No obstant això, hi ha alguna cosa
que ha romàs al llarg de la història. I és
que la plantà sempre va ser de nit. En els
seus orígens, això es devia a la necessitat
de tranquil·litat i discreció dels artistes
fallers, tenint en compte la rígida moralitat
d'aquella societat valenciana de segles
arrere. I és que els monuments fallers no
deixen indiferent a ningú, per la seua
naturalesa satírica i la crítica que li
acompanya.
71

74. Hui dia, Sagunt també funciona a ple
rendiment en eixa nit màgica. Ací coneixem bé la
dura labor que suposa plantar una falla al tombe,
utilitzant la força física dels membres de la
comissió. Però, per als monuments de majors
dimensions, també sabem de perícia i enginy per
a ancorar pas a pas els diferents ninots.
El mateix destí està escrit per a tots. Des del
més humil dels monuments fins al més elaborat
d'ells, cap vencerà al foc renovador de Sant Josep.
Arrere queda en la memòria aquelles
tristes Falles de 2020, havent de desmuntar
moltes de les peces ja plantades a causa de la
pandèmia. Mai abans havíem tingut una des-
plantà.
Allò ja va passar, i ara per fi encarem
una nova primavera saguntina, on els
tarongers deixen veure la seua flor. Serà signe
que ja haurà acabat el fred hivern, i per tant
acaba ja el compte arrere per a eixa vespra que
dona inici a les Falles: la nit de la plantà.
Patrick Salvador i Peris
Article presentat al Concurs de Narrativa 2024 de FJFS
72

75. Publicitats
73