33a sessió web. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 d'octubre de 2013

1. Captura de pantalla 2013-10-15 a
la(s) 08.41.09
33a sessió web
Governs oberts,
Governs més eficients
Alberto Ortiz de Zárate @alorza
Barcelona, 16 d’octubre de 2013
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la
distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n
citi l’autor (Alberto Ortiz de Zárate). La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

2. 1. Introducció al concepte
de govern obert

3. Cap una societat participativa

4. Societat participativa mutualista
Fins on volem arribar per mantenir un substrat mínim de solidaritat i
redistribució que eviti la generalització del conflicte social?
Coordenades vitals bàsiques: feina, subsistència, atencions, vincles, espai
Menys ritus i delegació. Més proximitat i acció. És evident que la gent ha
d'aprendre a dependre menys d'uns poders públics que no tornaran a ser
capaços de mantenir les seves promeses.
Més modèstia institucional, no implica forçosament una sortida
individualista a l'holandesa o a la britànica. Permet generar espais per a un
protagonisme social i mutualista més gran.

5. Les institucions no ens rescaten

6. Govern obert: compromís de tots

7. Transparència radical?

8. Transparència radical?

9. 2. L’enterrament de
l’e-Administració

11. Què fa aquesta persona?
http://thewebsitemanagers.com/wp-content/uploads/2011/04/laptop-beach.jpg

12. G2C
Llei 11/2007:
Dóna als ciutadans el dret de relacionar‐se amb
l’Administració per mitjans electrònics.
Primer reconeixement d’un dret des de la Constitució!
No hi havia altres drets més interessants por
on començar?
P. e., el dret a l’accés a la informació pública
(i això sense parlar del dret a l’habitatge, al treball, a una mort
digna)

13. Això és el que volia la ciutadania?
Quants desenes de milions en €
hem gastat en e‐Govern?
Ciutadà, ciutadana,
si t’haguessin deixat escollir,
en què els hauries gastat?
És un cas d’Administració electrònica
per sobre de les nostres possibilitats?

14. Relacions amb interacció
Ja sóc capaç d'operar
amb la banca des de la meva tauleta,
comprar llibres des del meu llibre electrònic,
facturar en línia un vol
des de qualsevol dispositiu…

15. Relacions amb interacció
Però, per tramitar una ajuda potser necessiti:
• un escàner
• un lector de targetes
• un ordinador! (no és seriós tramitar amb la PlayStation)
• un sistema operatiu determinat
• un navegador determinat
• instal∙lar‐hi controladors
• instal∙lar‐hi programari intermediari (middleware)
• coneixements jurídics
• fer‐ho tot bé a la primera
• confiar en llocs potencialment perillosos…
•…

16. Relacions amb interacció
Resoldre un tràmit en línia és una gimcana
http://www.eventoclick.com/eventos/empresa/humor-amarillo-tu-evento-r.html

17. La taxa de conversió és la clau
Taxa de conversió =
Objectius assolits
nre. de visites
http://www.territoriocreativo.es/etc/2009/01/tasa-de-conversion-medida-estrategica-de-nuestro-rendimiento.html

18. Diagnòstic
Digitalitzar una Administració obsoleta no produeix
una Administració moderna
No es tracta d’e-inventar, sinó de re-inventar
(A.Cornella)

19. Què vol la ciutadania?
La ciutadania adora els serveis públics.
La ciutadania odia:
• la paperassa,
• el tràmit,
• el llenguatge abstrús,
• les cues,
• els retards,
• les llistes d’espera…

20. Què vol la ciutadania?
Millor que el dret de relacionar‐se amb
l’Administració per mitjans electrònics…
…l’alleujament de NO haver de relacionar‐se
amb l’Administració
per exercir els drets
i les obligacions del ciutadà
(visca l’Agència Tributària!)

21. Serveis electrònics sectorials
L’Administració electrònica genèrica no és
TAN interessant per a la ciutadania.
La sanitat i l’educació tenen una lògica a
banda:
• aquí sí que ens interessa relacionar‐nos amb
l’Administració
• la relació és freqüent
• convé conèixer les circumstàncies de l’usuari
(CRM)
• …i fins i tot així, els serveis electrònics són un
afegit en la majoria dels casos

22. Com es diu això?
Innovació pública
mod
electrònica
administració
digital
egovern
en xarxa
igovernança
o-
a la xarxa

23. 3. Fer el que cal fer
4. Serveis oberts
ciutadacèntrics

24. i-Pública: creació de valor públic
objectiu
social
Corporació
recursos
inputs
Societat
activitats
outputs
processos
Administració
objectiu
productiu
Font: Albert Serra
beneficiaris
Govern
impacte
outcomes

25. La promesa del Govern obert, reformulada
serveis ciutadacèntrics
serveis codissenyats amb/per a la ciutadania
transparència i accountability
(co-)responsabilitat entre ciutadania i Govern
impuls de la innovació
ràpida implantació de propostes
basat en idealgovernment.com (http://www.idealgovernment.com/index.php/blog/original_idealgov_presentation_restored/)

26. Administració ciutadacèntrica
Una Administració orientada al ciutadà implica:
el dret a NO participar‐hi i que no em molestin
Un cop més, visca l’Agència Tributària!
El millor tràmit és el tràmit mort.
Quan tot va bé, la participació decreix

27. Administració ciutadacèntrica
Una administració orientada al ciutadà implica:
el dret a participar‐hi:
ciutadania que delibera sobre l’agenda
ciutadania que codissenya les polítiques i els serveis
ciutadania que col∙labora en l’execució
ciutadania que exerceix l’auditoria social

28. Participació i col·laboració
MODEL LUDO:
EL PARXÍS DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Es pot començar a qualsevol quadrant
Es juga amb les regles del Govern obert –
sempre en companyia
Ortiz de Zárate, A. (2012):Aplicación de los principios de Open Government a las políticas públicas (modelo LUDO)

29. Taula periòdica d’elements del govern obert

30. Administració ciutadacèntrica
Una Administració orientada al ciutadà implica
redisseny radical de procediments amb lògica de client
Un servei electrònic costa tant
com la seva baula més dèbil.
S’ha d’estudiar la taxa de conversió
com a mesura de la usabilitat
i de l’èxit d’un servei

31. Serveis oberts basats en dades

32. Transparència i bon govern

33. e-Govern col·laboratiu: els serveis públics que milloren com
més gent els fa servir
CC BY David Osimo: http://egov20.wordpress.com/2011/11/03/collaborative-e-government-public-services-that-get-better-the-more-people-use-them/

34. Quina diferència representa una o
Iniciatives d’e-Govern
Iniciatives d’o-Govern
Control
Emergència
Planificació ex ante
Execució flexible
Projectes a llarg termini (>1 any)
Projectes curts (<6 mesos)
Gran inversió en tecnologia (>100K €)
Inversió en tecnologia petita o nul·la (<10K
€)
Centrat en la tecnologia
Centrat en les necessitats
Desenvolupament externalitzat
Desenvolupament propi
Resultats ocults
Discussió pública dels resultats
G2C
C2G i P2P
Prevenció dels errors
Errors com a part d’una orientació
experimental
Cerca d’eficiència
Cerca de transparència
Implicació de l’usuari en finalitzar el
projecte
Implicació de l’usuari des de l’inici del
projecte
A partir de David Osimo (http://egov20.wordpress.com/2009/05/19/list-of-differences-between-government-and-web2-initiatives/)

35. 5. Fer és més productiu
que controlar
6. Innovar per obtenir
un impacte més gran

36. Innovar = transformar coneixement en valor
http://www.slideshare.net/justicia/com-incorporar-la-innovaci-a-ladministraci-jordi-graells-presentation

37. La innovació és un disseny que encerta
tota innovació ha estat
dissenyada i
fabricada
fins i tot encara que el
seu ús sigui diferent
a la concepció
original
l’usuari és qui diu
què és valor
http://www.macronukes.com/javiergarrido.nom.es/weblog/wp-content/uploads/2006/04/dell%20beer.jpg

38. Xarxes amb ciutadania de dins i de fora
CC-BY-NC serafini: http://www.flickr.com/photos/serafa/2590342868/

39. La innovació és sempre innovació social
La innovació és un producte social
que depèn de persones
–
–
–
–
que tenen idees,
que les apliquen,
que les fan disponibles
i que les fan servir

40. La tribu del disseny: nascuts per tenir idees

41. La tribu de la fabricació: el servei públic
CC-BY: Item 24092, City Light Photographic Negatives (Record Series 1204-01), Seattle
Municipal Archives.

42. La tribu del consum: la ciutadania
CC: http://www.luispita.com/maniasmias/2008_03_01_archivo.html
CC-BY-NC: ablaruralparty:
http://www.flickr.com/photos/ablaruralparty/2641213277 /

43. Administració intraemprenedora
La solució és a l’interior:
que els funcionaris deixin de controlar
i es dediquin a FER
http://www.innapinnova.org/portfolio/intraempr
endizaje-publico/

44. Funcionari/ària: agent problemàtic

45. Quin canvi vol el funcionariat? (I)
Democràcia interna
– Participació en la presa de decisions
– Transparència
– Comunicació interna
Qualitat de vida laboral
– Teletreball i altres fórmules de flexibilitat laboral
– Autoorganització de la feina
– Reducció de càrrega de feina
Gestió del coneixement
– Accés a tota la informació rellevant
– Aprenentatge continu
– Comunitat de pràctica amb professionals de tot el món

46. Quin canvi vol el funcionariat? (II)
Imatge social
– De treballador a la finestreta a facilitador
– Atenció més personalitzada en els assumptes que ho requereixin
– Proactivitat
Millora de l’eficàcia i eficiència
–
–
–
–
–
Reducció de tasques rutinàries
Regulació de la demanda
Processos de treball més àgils i més segurs
Deixar de duplicar dades i tasques
Oficina sense papers
Salvaguarda de valors institucionals
– Equitat: administració multicanal, reducció de la bretxa digital,
universalització i extensió de serveis
– Legalitat: seguretat de les dades, confidencialitat de la informació,
iguals o més garanties que abans de la digitalització

47. Quin canvi vol el funcionariat?
(III)
Col·laboració interadministrativa
– Integració de dades entre administracions
– Processos que travessen barreres institucionals
– Conèixer i col·laborar amb persones d’altres institucions
Millora tecnològica
– Equipació TIC que permeti una comunicació constant
– Passar de funcionaris Office a funcionaris web
– Font pública: que el programari creat per a l’Administració estigui a
disposició de la comunitat
Canvi cultural
– Introduir nous valors: transparència, innovació, participació,
intensitat
– Reactivar l’orgull de ser funcionari

48. En resum
• Que em tinguin en compte
• Viure millor
• Formar una xarxa al voltant de la meva professió
• Ser apreciat en la meva societat
• Aportar més valor a la societat
• Garantir els valors institucionals
• Trencar barreres institucionals
• La meva pròpia alfabetització digital
• Orgull de ser un servidor públic

49. Canvis en l’interior
Democratització de l’organització: la participació com a
codi genètic de les administracions.
Administració en xarxa: col·laboració entre institucions i
amb agents externs.
Funkziona web!: una nova gamma d’habilitats pròpies de
la societat de la conversa.
Open knowledge: obertura i posada en comú del
coneixement.
El que no ha de canviar: preservar els valors institucionals
(equitat, legalitat…)

50. Compromís de l’innovador/a públic/a:
Com innovador a les administracions públiques , em
comprometo:
Signa’l!!
• A creure que una administració millor és possible i
a no rendir-me mai en la demanda de millores i
canvis
• A fomentar la transferència de coneixement, la
cultura de canvi i la innovació oberta
• A promoure l’eficiència i els principis ètics
• A mantenir una actitud d’aprenentatge continu,
beta permanent, disposat al canvi i no tancar-me a
noves
• A col·laborar i interoperar, a forjar connexions
amb tots aprofitant les seves potencialitats i buscar i
donar suport a aquells que comparteixin aquests
compromisos
http://www.clubdeinnovacion.es/index.php?view=article&catid=15%3Anoticias&id=2422%3Ael-compromiso-del-innovador-publico&option=com_content

51. El paper del directiu públic

52. Un organigrama no jeràrquic

53. Contra la hipergestió!
L’acció davant de la planificació
la llibertat davant de l’organització
la confiança davant del control
la xarxa davant de la jerarquia

54. On queda l’emoció?

55. 7. Alguns casos
d’aplicació de govern
obert

56. Administració emergent
Estratègia: èmfasi en la visió compartida
Lideratge dispers: you can be heroes
Emergència: creativitat com a rutina organitzativa
Comunitat: individus en comunitat de pràctica
Cooperació: procés interadministratiu
Persones: ètica hacker de la feina
Coneixement: intensiva en K
Aprenentatge: organització que aprèn
Sostenibilitat: legitimada per la societat
Connexió: node d’una xarxa de relacions

57. Xarxa núm. 1: la xarxa interna
Processos de servei de qualitat
Tramitació interna electrònica
Dissenyar processos de cap a peus amb tot el govern
Projectes àgils oberts
Introduir innovació oberta
Sistema àgil de producció de projectes
Xarxes i aliances
Dinamitzar equips i dinamitzar tot el govern
Crear xarxes d’interès i comunitats de pràctica
Organització i lògiques de treball
Noves funcions i nous perfils
Teletreball i treball en mobilitat
La cultura i els ritus
Generar pertinença i entusiasme
Cultura del que és públic
Cultura de la confiança entre adults

58. Xarxa núm. 2: la xarxa amb la ciutadania
Serveis multicanal
Model Zuzenean d’atenció ciutadana multicanal
Seu electrònica i serveis electrònics
Transparència
Euskadi.net orientada a la transparència
Portal de transparència
Projectes sectorials: contractació, pressupostos…
Participació
Irekia com a plataforma
Xarxes socials i escolta activa
Iniciatives sectorials: sanitat, habitatge, ecoEuskadi…
Col·laboració
Open Data Euskadi
Altres iniciatives: kulturklik, cronicitat…

59. Xarxa núm. 3: Administracions en xarxa
Interoperabilitat
Convenis amb diferents nivells de l’Administració
Node basc d’interoperabilitat
Reutilització
Mòduls de PLATEA orientats a la reutilització
Forja de programari públic lliure
Iniciatives de col·laboració entre administracions (p.ex. guia
xarxes socials)
Xarxa de dades obertes
Infraestructura de dades espacials
Obertura de dades – harmonització entre administracions
Coneixement compartit
Fòrum interadministratiu
…

60. La utopia és una realitat en la mesura en
què la seva encarnació en els somnis i
projectes de les persones actua sobre la
realitat, tot i que no es tradueixi en
programes de govern. En definitiva, les
utopies arriben al poder per ser traïdes.
El pòsit de la història és el que queda de
canvi i progrés al final d’aquesta traïció.
Manuel Castells

61. moltes gràcies | mila esker