Entrevista sobre la novela La reina fiel, a Montse de Paz Diari El Punt, 16 abril 2019

1. EL PUNT AVUI
DIMARTS, 16 D’ABRIL DEL 201942 | Cultura i Espectacles |
Les novetatsSant Jordi
esprés d’una llarga car-
rera com a novel·lista,
amb el premi Minotau-
ro, Montse de Paz (Llei-
da, 1970) debuta en català amb
La reina fidel (Edhasa), recrea-
ció en clau històrica de Maria de
Trastàmara, reina d’Aragó i
comtessa de Barcelona.
Després d’una llarga carrera
com a novel·lista, què la va im-
pulsar a escriure directament
en català ‘La reina fidel’?
La veu del personatge protago-
nista. Quan em vaig plantejar
escriure la novel·la, se’m va acu-
dir fer-ho en primera persona:
la reina recorda i va explicant la
seva vida. El fet de relatar des
d’una perspectiva molt perso-
nal, fins i tot íntima, em va por-
tar a la meva llengua materna,
que és el català. L’altre gran mo-
tiu és que la tesi que em va ins-
pirar aquesta novel·la està es-
crita en català.
Precisament la seva mare ha es-
tat una de les historiadores so-
bre la casa dels Trastàmara. La
documentació va sorgir d’aquí?
Sí, és així. La novel·la sorgeix de
la lectura de la tesi doctoral de
la meva mare, Montserrat Tol-
drà, sobre la reina Maria, espo-
sa d’Alfons V el Magnànim. És
una obra monumental, tant pel
contingut com per la feina que
hi ha al darrere: més de cinc
anys de recerca, d’estudi i lectu-
ra de milers de cartes i docu-
ments antics, visites a diversos
arxius i a llocs importants en la
vida de la reina. Quan vaig llegir
la tesi em van fascinar la histò-
ria i el personatge. Vaig dir:
“Mamà, això és digne d’una no-
vel·la!” I ella em va autoritzar
per fer servir tot el material de
la tesi, on es citen molts docu-
ments, cròniques, cartes de la
reina i els dietaris de la Genera-
litat i del Consell de Cent.
D
Els ha reflectit a la novel·la.
Alguns fragments dels textos
els he volgut reproduir perquè
reflecteixen com pensaven la
reina i altres personatges. La te-
si m’ha aportat el rerefons his-
tòric, las claus polítiques dels
esdeveniments i detalls de la so-
cietat i la vida quotidiana. La te-
si està disponible al web de la
Universitat de Barcelona. Està
dirigida per la professora Maria
Àngels Pérez Samper i és un do-
cument únic per conèixer la
història de la Corona d’Aragó
durant la primera meitat del se-
gle XV, la cultura i la mentalitat
d’aquella època.
Dins la novel·la històrica, se
sent còmoda dins la tradició
dels Graves, Yourcenar, Vidal...?
Per afinitat, em sento propera a
la narrativa de Robert Graves,
autor que llegeixo amb gust. Pel
to íntim i reflexiu potser
m’acosto més a Yourcenar. Pe-
rò no em puc comparar amb
cap d’aquests autors. La meva
novel·la és història passada pel
cor, és a dir, vista des de l’expe-
riència personal, amb la seva
dosi de reflexió i sentiment. És
una mena de memòria, entre
novel·la i autobiografia, no sa-
bria ben bé com classificar-la.
Els Trastàmara s’han associat
sovint a la decadència catalana.
La visió imperialista del rei Al-
fons V i els seus successors va
comportar un gran esforç eco-
nòmic i molta tensió interna,
però també va obrir Catalunya a
una realitat geogràfica i cultural
més àmplia, facilitant la seva
expansió vers el Mediterrani i
l’intercanvi amb molts altres
territoris, de manera que no
crec que es pugui parlar de de-
cadència. Pel que fa a la gent, no
podem generalitzar. D’una ban-
da hi havia els estaments privi-
legiats, que tenien representa-
ció a les corts, i d’una altra la
immensa majoria de la pobla-
ció, sense veu ni vot, que lluita-
va pels seus drets. Podem dir
que els Trastàmara van tenir
una relació tensa amb les elits
dirigents i van donar suport al
poble, format per la pagesia, els
menestrals i la petita burgesia
urbana, que a Barcelona va
constituir el partit de la Busca.
Quin paper té la reina Maria?
Vaferunpaperequilibrador. Ai-
xí comelrei Alfons era agressiu
i imperialista, ellava exercir
una política conciliadora ide
pactes. Com a lloctinentdel rei,
haviade barallar-se ambles
cortsperobtenirdinersperales
guerresdelseumarit,però tam-
béva acatarles lleis iels cos-
tumscatalans i esva ocupar de
resoldre elsproblemesinterns,
tanbé comva poder.Lasevare-
lació amb elsconsellersde les
corts vaserexcel·lent,gràcies a
la sevadiplomàcia i bona volun-
tat,toti que liva costaruns
quantsdisgustosi lasalut, com
esreflecteixenelsdocumentsi
en la seva correspondència.
És una novel·la sobre l’imperi
del Mediterrani?
Tot i que em centro més en la
protagonista, Maria, aquest te-
ma és un fil conductor que re-
corre la novel·la: el somni del rei
Alfons de crear un nou imperi
mediterrani, i els esforços de la
Maria per ajudar-lo en l’empre-
sa. Alfons tenia com a herois
Cèsar i Alexandre i com a pre-
decessors els reis de la corona
catalanoaragonesa. Va nodrir
un projecte ambiciós, que el va
dur a conquerir Nàpols i a esta-
blir-hi una brillant cort renai-
xentista. La reina Maria va
compartir el somni, malgrat no
poder-lo acompanyar. Però les
campanyes del rei Alfons van
ser possibles gràcies al bon fer
de la seva esposa. ■
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
EntrevistaMontsedePazLanarradoralleidatanapresentaamb‘Lareinafidel’
la novel·la històrica sobre la Trastàmara reina d’Aragó i comtessa de Barcelona
“LareinaMariava
compartirelsomnide
l’imperimediterrani”
David Castillo
BARCELONA
Montse de Paz ha reconstruït en la ficció un dels moments clau de la història mediterrània ■ AMPT