És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
(...) La propaganda que genera la regidoria de “benestar animal” s’entesta a dir que tot plegat representa la “municipalització” del servei, actualment a càrrec de la protectora d’animals Modepran i abans, de la Societat Valenciana Protectora d’Animals i Plantes, SVPAP. És a dir que, amb el titular de la suposada municipalització, s’intenta amagar la realitat: es posa fi a 14 anys de gestió a càrrec de protectores, entitats que no fan negoci amb la vida dels animals i que vetllen pels seus interessos.
Com he dit abans, més enllà d’aquesta propaganda que diposita la seua fe en que la gent es quede només amb el seu titular, l’Ajuntament facilita accés públic a la veritat. Jo recomane la lectura del plec de prescripcions tècniques i de les característiques del contracte, a l’annex 1 del plec de clàusules administratives.
lternatives al finançament de les entitats del Tercer Sector: la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) n'és un bon exemple. En dues setmanes, gràcies a la seva base social, han pogut recaptar els 50.000 € que necessitaven.
Bous al carrer. La “tradició” que s’escapa de les retallades.Jesús Frare Garcia
Museros és al nord de l’Horta, l’epicentre del linxament de bous al carrer de la comarca. Aquesta “tradició” dels bous al carrer va perdent força mentre s’irradia de nord a sud del País Valencià. Com mostren les memòries sobre bous al carrer de la Conselleria de Governació, són omnipresents des de les Terres de l’Ebre fins a l’Horta, el Camp del Túria i els Serrans, on comencen a aparèixer els pobles sense tortura taurina en un nombre cada vegada major fins a arribar a les comarques centrals, on ja són molt minoritaris.
(...) La crisi ha fet que, aquest 2013, no es constituira la comissió taurina. L’ajuntament no volia o no podia fer front a un any sense bous a la festa major, i va assumir el cost amb diners públics. A una pregunta del grup municipal de Compromís durant el ple municipal de juliol , feta a Manolo Moreno, regidor del PP responsable, aquest contestà que es gastaren 39.930€ en compra d’animals, barreres i altres mesures de seguretat, serveis mèdics d’emergència i assegurances, i que el consistori aportà 29.040€ . També afirmà que cap dels animals linxats costà 5.000€...
(...) La propaganda que genera la regidoria de “benestar animal” s’entesta a dir que tot plegat representa la “municipalització” del servei, actualment a càrrec de la protectora d’animals Modepran i abans, de la Societat Valenciana Protectora d’Animals i Plantes, SVPAP. És a dir que, amb el titular de la suposada municipalització, s’intenta amagar la realitat: es posa fi a 14 anys de gestió a càrrec de protectores, entitats que no fan negoci amb la vida dels animals i que vetllen pels seus interessos.
Com he dit abans, més enllà d’aquesta propaganda que diposita la seua fe en que la gent es quede només amb el seu titular, l’Ajuntament facilita accés públic a la veritat. Jo recomane la lectura del plec de prescripcions tècniques i de les característiques del contracte, a l’annex 1 del plec de clàusules administratives.
lternatives al finançament de les entitats del Tercer Sector: la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) n'és un bon exemple. En dues setmanes, gràcies a la seva base social, han pogut recaptar els 50.000 € que necessitaven.
Bous al carrer. La “tradició” que s’escapa de les retallades.Jesús Frare Garcia
Museros és al nord de l’Horta, l’epicentre del linxament de bous al carrer de la comarca. Aquesta “tradició” dels bous al carrer va perdent força mentre s’irradia de nord a sud del País Valencià. Com mostren les memòries sobre bous al carrer de la Conselleria de Governació, són omnipresents des de les Terres de l’Ebre fins a l’Horta, el Camp del Túria i els Serrans, on comencen a aparèixer els pobles sense tortura taurina en un nombre cada vegada major fins a arribar a les comarques centrals, on ja són molt minoritaris.
(...) La crisi ha fet que, aquest 2013, no es constituira la comissió taurina. L’ajuntament no volia o no podia fer front a un any sense bous a la festa major, i va assumir el cost amb diners públics. A una pregunta del grup municipal de Compromís durant el ple municipal de juliol , feta a Manolo Moreno, regidor del PP responsable, aquest contestà que es gastaren 39.930€ en compra d’animals, barreres i altres mesures de seguretat, serveis mèdics d’emergència i assegurances, i que el consistori aportà 29.040€ . També afirmà que cap dels animals linxats costà 5.000€...
La fermesa a favor del canvi cap a eixa nova cultura del desplaçament més respectuosa, més ètica, més ecològica i més sostenible contrasta amb la punxada de la defensa dels bous que pateixen, amb els pretextos i les justificacions eixint a pressió i l’anunci de l’alcalde que es tancava l’expedient fins a properes legislatures. Comparacions odioses que mostren quins són els autèntics compromisos i quines les paraules amb les que acaronar les orelles de la gent animalista per a aconseguir eixos vots que, segons Tello, el Pacma té por de perdre a mans de Compromís per la seua gran gestió...
Presentación en català en format Pecha Kucha.
Presentation of the project xAire. City Station of Centre de Cultura Contemporània de Barcelona proposes an activity to monitor air pollution in Barcelona due to NO2, one of the main contaminants in the city caused by the use of diesel vehicles. More than 1,600 did participate in a collective measurement of NO2 concentration, all over the 10 districts of the city of Barcelona.
Cosmocaixa, 24 may, 2018 - 18:30
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Tenen molta dèria per fer llistes amb els grans èxits animalistes, amb els que també fan publicacions específiques del tipus “el govern municipal impulsa” / “el PP vota en contra i impedeix”. Ja he explicat altres vegades que els titànics èxits han de consistir necessàriament en desconnexions, en deixar de fer coses contra els animals sense que costen diners ni exigisquen gestió, seguiments o, encara menys, pressupost!! Si preguntàrem els “animalistes del canvi” roig-verds-morats, segur que a la majoria se’ls escaparia que els diners són per a les coses importants.
I, clar, acaben posant a la llista d’èxits desconnexions d’ajuntaments que fan trastades amb la gestió, o gestions que no entren ni amb calçador. El millor exemple de tots és el de l’Ajuntament de València i la seua flamant Regidoria de Benestar Animal, que ni tan sols és regidoria: nasqué com a medalleta adscrita a Cultura, la cosa veritablement important, i s’ha transformat en mal de cap permanent de la regidora de Cultura, Glòria Tello, a qui no deixem eixir tranquil·la a les seues fotos...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... El suposat cost que té la plaça de bous per a l’empresa gestora, durant tot l’any, no representaria més del 10% d’una facturació en taquilla més que modesta. Aquesta empresa, però, diu que no li pot fer front i demana reduccions de les seues obligacions. Es sumen dos grans causes: l’abast real d’eixe “interès general”, que deixa desertes les grades, i l’elevat cost acumulat d’una correguda de bous. Ramaderies, toreros i quadrilles, agents, representants, apoderats… La merda ha de ser molt gran per a tanta mosca i tan voraç, i l’hem de pagar entre totes i tots...
La fermesa a favor del canvi cap a eixa nova cultura del desplaçament més respectuosa, més ètica, més ecològica i més sostenible contrasta amb la punxada de la defensa dels bous que pateixen, amb els pretextos i les justificacions eixint a pressió i l’anunci de l’alcalde que es tancava l’expedient fins a properes legislatures. Comparacions odioses que mostren quins són els autèntics compromisos i quines les paraules amb les que acaronar les orelles de la gent animalista per a aconseguir eixos vots que, segons Tello, el Pacma té por de perdre a mans de Compromís per la seua gran gestió...
Presentación en català en format Pecha Kucha.
Presentation of the project xAire. City Station of Centre de Cultura Contemporània de Barcelona proposes an activity to monitor air pollution in Barcelona due to NO2, one of the main contaminants in the city caused by the use of diesel vehicles. More than 1,600 did participate in a collective measurement of NO2 concentration, all over the 10 districts of the city of Barcelona.
Cosmocaixa, 24 may, 2018 - 18:30
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Tenen molta dèria per fer llistes amb els grans èxits animalistes, amb els que també fan publicacions específiques del tipus “el govern municipal impulsa” / “el PP vota en contra i impedeix”. Ja he explicat altres vegades que els titànics èxits han de consistir necessàriament en desconnexions, en deixar de fer coses contra els animals sense que costen diners ni exigisquen gestió, seguiments o, encara menys, pressupost!! Si preguntàrem els “animalistes del canvi” roig-verds-morats, segur que a la majoria se’ls escaparia que els diners són per a les coses importants.
I, clar, acaben posant a la llista d’èxits desconnexions d’ajuntaments que fan trastades amb la gestió, o gestions que no entren ni amb calçador. El millor exemple de tots és el de l’Ajuntament de València i la seua flamant Regidoria de Benestar Animal, que ni tan sols és regidoria: nasqué com a medalleta adscrita a Cultura, la cosa veritablement important, i s’ha transformat en mal de cap permanent de la regidora de Cultura, Glòria Tello, a qui no deixem eixir tranquil·la a les seues fotos...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... El suposat cost que té la plaça de bous per a l’empresa gestora, durant tot l’any, no representaria més del 10% d’una facturació en taquilla més que modesta. Aquesta empresa, però, diu que no li pot fer front i demana reduccions de les seues obligacions. Es sumen dos grans causes: l’abast real d’eixe “interès general”, que deixa desertes les grades, i l’elevat cost acumulat d’una correguda de bous. Ramaderies, toreros i quadrilles, agents, representants, apoderats… La merda ha de ser molt gran per a tanta mosca i tan voraç, i l’hem de pagar entre totes i tots...
Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 21 de setembre de 2015
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les votacions.
1. de1 4
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les votacions.
Jesús Frare.
#DecidimVLC és el procés de pressuposts participatius de la Ciutat de València, que ha encetat1
la seua tercera edició i que, des del 18 d’octubre, recull els vots de la ciutadania. Aquest any, per
primera vegada, les distintes regidories de l’Ajuntament poden actuar com a proposants i
presentar projectes a través dels serveis tècnics municipals. L’únic “avantatge” que se li dóna a
la ciutadania és que les propostes de l’ajuntament han d’obtindre el doble de suports (200 front a
100) en la fase de valoració prèvia a la votació definitiva.
El dia que s’obriren les aplicacions per a la recollida d’aquests suports, ja estaven incorporades
els 16 projectes presentats des de l’Ajuntament: wifi públic a les pedanies, centre d’activitat per a
persones majors, mobiliari urbà, restauració del refugi de la guerra civil al carrer Serrans,
intervencions urbanístiques, equipaments ecològics i d’eficiència energètica, carrils bici, nous
equipaments als jardins del Túria, modernització de les instal·lacions deportives per a la
ciutadania i la creació d’un centre de recuperació de gats del carrer .
2
La presidenta de la FAVV de València , Maria José Broseta, en unes declaracions a Levante-3
EMV , assenyalà que les propostes del govern muncipal, recollint suports des del primer moment,4
gaudien d’un avantatge injust respecte a la resta de proposants, que tot just coneixien els
procediments als que s’havien d’ajustar i que encara estaven en procés d’elaboració de les seues
propostes.
https://decidimvlc.valencia.es/participatory_budget_info?locale=val1
ValenciaBonita, redacció, 18/10/2017, Vota en la tercera consulta ciudadana de Valencia #DecidimVLC para decidir2
cómo gastar el presupuesto, http://valenciabonita.es/2017/10/18/vota-en-la-tercera-consulta-ciudadana-de-valencia-
decidimvlc-para-decidir-como-gastar-el-presupuesto/
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de València, http://www.vecinosdevalencia.es/index.php?3
option=com_content&view=featured&Itemid=435
Levante-EMV, Hortensia García, 27/10/2017, La federación vecinal cree que en los barrios hay otras necesidades antes4
que el centro para gatos, http://www.levante-emv.com/valencia/2017/10/27/federacion-vecinal-cree-barrios-hay/
1633352.html
2. de2 4
En aquesta notícia, però, es presta especial atenció al centre de recuperació de gats, l’únic del
què dóna el seu pressupost (800.000€). També ho fa amb les valoracions de Broseta al respecte:
diu troba “comprensible” la proposta, perquè existeixen 500 colònies de gats a la ciutat i les
persones que se n’encarreguen (recordem que ciutadanes particulars, sempre fent ús dels seus
propis recursos i massa sovint sense cap suport) haurien de disposar d’un espai en condicions
més enllà del Centre d’Animals Abandonats de Benimàmet, que està completament saturat.
La valoració final, però, és que aquest projecte i tots els altres no estan pensats per a “les
necessitats del barri” i que, en tot cas, s’haurien de desenvolupar fora dels pressuposts
participatius. És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions
com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions
pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas
de la regidoria de benestar animal).
Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no
representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les
competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts
participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un
any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com
els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a
organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot
obligacions, que les administracions deixen de banda.
El problema de la valoració de Broseta és que, mentre es queixa dels desavantatges, acaba
reclamant noves limitacions al procés (del seu gust, per suposat). Eixes “necessitats reals” de les
que parla, tan indefinides, faria necessari que algú imposara els seus criteris, que decidira
prèviament quines propostes són necessitats reals i quines no. Implicaria que s’hauria de decidir
el que interessa fer amb els pressuposts participatius i el que no abans que el conjunt de la
ciutadania ho fera amb el seu vot i això va contra la mateixa essència de de la participació
igualitària, horitzontal, transparent, des de baix cap a dalt i sense autoritats per representació,
siga quina siga aquesta representació.
Crec que és fàcil veure el criteri especista que converteix en protagonista al centre de recuperació
de gats del carrer que, amb poc més d’un 10% de la partida de pressuposts participatius, no
faria altra funció que de la “suport” al precari sistema vigent d’atenció a les colònies, assumida
exclusivament per particulars i sense ni tan sols un programa decent de control de poblacions
basat en el sistema CES (captura, esterilització i solta). Que aquest projecte ocupara el primer
3. de3 4
lloc en nombre de suports féu saltar determinades alarmes. Segurament, ens trobem davant del5
“tenim problemes més importants” segons uns determinats criteris d’importància que sempre han
amagat aquesta realitat sota l’estora, amb les brigades de neteja recollint els cadàvers d’animals
atropellats per la nit, amb discreció.
Levante-EMV, Hortensia Garcia, 26/10/2017, Un centro de acogida de gatos de 800.000 euros encabeza la consulta5
ciudadana, http://www.levante-emv.com/valencia/2017/10/26/centro-acogida-gatos-800000-euros/1632770.html
4. de4 4
Certament, estem davant d’una necessitat real que va més enllà d’aquest centre i d’aquests
800.000€, i que permetria donar solució a mitjà termini, sense recórrer a la indiferència i al
menyspreu, a la realitat de les colònies de gats urbans. Aquesta necessitat s’hauria d’incloure
amb compromís i sensibilitat a dins dels pressupost general de l’Ajuntament, sense haver-la
d’infiltrar a un procés de pressuposts participatius, amb els avantatges de ser un projecte
elaborat i valorat positivament per uns serveis municipals que fan de jutge i part, i d’estar llest per
a recollir suports quan encara no s’ha obert el termini per a les propostes de la ciutadania.
Si aquest projecte d’inversió, com qualsevol dels altres 16 presentades des de l’Ajuntament,
hagueren estat fruit d’una proposta ciutadana parlaríem de quelcom radicalment distint, però la
senyora Broseta ha qüestionat la seua validesa i no el seu origen. Per sort, és la ciutadania qui
ho ha de decidir en els processos de votació oberts, i ja li ha deixat clar que no té raó.