És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.

1. de1 4
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les votacions.
Jesús Frare.
#DecidimVLC és el procés de pressuposts participatius de la Ciutat de València, que ha encetat1
la seua tercera edició i que, des del 18 d’octubre, recull els vots de la ciutadania. Aquest any, per
primera vegada, les distintes regidories de l’Ajuntament poden actuar com a proposants i
presentar projectes a través dels serveis tècnics municipals. L’únic “avantatge” que se li dóna a
la ciutadania és que les propostes de l’ajuntament han d’obtindre el doble de suports (200 front a
100) en la fase de valoració prèvia a la votació definitiva.
El dia que s’obriren les aplicacions per a la recollida d’aquests suports, ja estaven incorporades
els 16 projectes presentats des de l’Ajuntament: wifi públic a les pedanies, centre d’activitat per a
persones majors, mobiliari urbà, restauració del refugi de la guerra civil al carrer Serrans,
intervencions urbanístiques, equipaments ecològics i d’eficiència energètica, carrils bici, nous
equipaments als jardins del Túria, modernització de les instal·lacions deportives per a la
ciutadania i la creació d’un centre de recuperació de gats del carrer .
2
La presidenta de la FAVV de València , Maria José Broseta, en unes declaracions a Levante-3
EMV , assenyalà que les propostes del govern muncipal, recollint suports des del primer moment,4
gaudien d’un avantatge injust respecte a la resta de proposants, que tot just coneixien els
procediments als que s’havien d’ajustar i que encara estaven en procés d’elaboració de les seues
propostes.
https://decidimvlc.valencia.es/participatory_budget_info?locale=val1
ValenciaBonita, redacció, 18/10/2017, Vota en la tercera consulta ciudadana de Valencia #DecidimVLC para decidir2
cómo gastar el presupuesto, http://valenciabonita.es/2017/10/18/vota-en-la-tercera-consulta-ciudadana-de-valencia-
decidimvlc-para-decidir-como-gastar-el-presupuesto/
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de València, http://www.vecinosdevalencia.es/index.php?3
option=com_content&view=featured&Itemid=435
Levante-EMV, Hortensia García, 27/10/2017, La federación vecinal cree que en los barrios hay otras necesidades antes4
que el centro para gatos, http://www.levante-emv.com/valencia/2017/10/27/federacion-vecinal-cree-barrios-hay/
1633352.html

2. de2 4
En aquesta notícia, però, es presta especial atenció al centre de recuperació de gats, l’únic del
què dóna el seu pressupost (800.000€). També ho fa amb les valoracions de Broseta al respecte:
diu troba “comprensible” la proposta, perquè existeixen 500 colònies de gats a la ciutat i les
persones que se n’encarreguen (recordem que ciutadanes particulars, sempre fent ús dels seus
propis recursos i massa sovint sense cap suport) haurien de disposar d’un espai en condicions
més enllà del Centre d’Animals Abandonats de Benimàmet, que està completament saturat.
La valoració final, però, és que aquest projecte i tots els altres no estan pensats per a “les
necessitats del barri” i que, en tot cas, s’haurien de desenvolupar fora dels pressuposts
participatius. És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions
com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions
pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas
de la regidoria de benestar animal).
Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no
representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les
competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts
participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un
any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com
els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a
organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot
obligacions, que les administracions deixen de banda.
El problema de la valoració de Broseta és que, mentre es queixa dels desavantatges, acaba
reclamant noves limitacions al procés (del seu gust, per suposat). Eixes “necessitats reals” de les
que parla, tan indefinides, faria necessari que algú imposara els seus criteris, que decidira
prèviament quines propostes són necessitats reals i quines no. Implicaria que s’hauria de decidir
el que interessa fer amb els pressuposts participatius i el que no abans que el conjunt de la
ciutadania ho fera amb el seu vot i això va contra la mateixa essència de de la participació
igualitària, horitzontal, transparent, des de baix cap a dalt i sense autoritats per representació,
siga quina siga aquesta representació.
Crec que és fàcil veure el criteri especista que converteix en protagonista al centre de recuperació
de gats del carrer que, amb poc més d’un 10% de la partida de pressuposts participatius, no
faria altra funció que de la “suport” al precari sistema vigent d’atenció a les colònies, assumida
exclusivament per particulars i sense ni tan sols un programa decent de control de poblacions
basat en el sistema CES (captura, esterilització i solta). Que aquest projecte ocupara el primer

3. de3 4
lloc en nombre de suports féu saltar determinades alarmes. Segurament, ens trobem davant del5
“tenim problemes més importants” segons uns determinats criteris d’importància que sempre han
amagat aquesta realitat sota l’estora, amb les brigades de neteja recollint els cadàvers d’animals
atropellats per la nit, amb discreció.
Levante-EMV, Hortensia Garcia, 26/10/2017, Un centro de acogida de gatos de 800.000 euros encabeza la consulta5
ciudadana, http://www.levante-emv.com/valencia/2017/10/26/centro-acogida-gatos-800000-euros/1632770.html

4. de4 4
Certament, estem davant d’una necessitat real que va més enllà d’aquest centre i d’aquests
800.000€, i que permetria donar solució a mitjà termini, sense recórrer a la indiferència i al
menyspreu, a la realitat de les colònies de gats urbans. Aquesta necessitat s’hauria d’incloure
amb compromís i sensibilitat a dins dels pressupost general de l’Ajuntament, sense haver-la
d’infiltrar a un procés de pressuposts participatius, amb els avantatges de ser un projecte
elaborat i valorat positivament per uns serveis municipals que fan de jutge i part, i d’estar llest per
a recollir suports quan encara no s’ha obert el termini per a les propostes de la ciutadania.
Si aquest projecte d’inversió, com qualsevol dels altres 16 presentades des de l’Ajuntament,
hagueren estat fruit d’una proposta ciutadana parlaríem de quelcom radicalment distint, però la
senyora Broseta ha qüestionat la seua validesa i no el seu origen. Per sort, és la ciutadania qui
ho ha de decidir en els processos de votació oberts, i ja li ha deixat clar que no té raó.