De la ponència d’Andrés Boix a les V Jornades Els drets dels animals: de la protecció als drets, sobre el possible xoc dels drets dels animals amb la Constitució, m’intrigà la cita que va fer del Gabriel Doménech Pascual, company seu de departament, i del seu llibre Bienestar animal contra derechos animales. Mogut per aquesta intriga, he cercat i llegit un article d’aquest autor respecte a l’abolició de les corregudes de bous a les places que és l’exemple perfecte d’eixa balança de la justícia de la que ja hem parlat, plena de injustícies “constitucionals”...

1. de1 3
Escolàstica (II). El Legislador i La Constitució.
De la ponència d’Andrés Boix a les V
Jornades Els drets dels animals: de la
protecció als drets , sobre el possible xoc1
dels drets dels animals amb la Constitució ,2
m’intrigà la cita que va fer del Gabriel
Doménech Pascual, company seu de
departament, i del seu llibre Bienestar
animal contra derechos animales . Mogut3
per aquesta intriga, he cercat i llegit un
article d’aquest autor respecte a l’abolició
de les corregudes de bous a les places4
que és l’exemple perfecte d’eixa balança de
la justícia de la que ja hem parlat, plena de5
injustícies “constitucionals”.
Deixa clar que la “norma suprema” no
garanteix el benestar animal (dels drets, ni
parlem) i que, per tant, els drets que si que
protegeix estan per sobre. L’eficàcia
integradora de la Constitució, referent per a
la resolució pacífica i democràtica de
conflictes, donaria un marge per a limitar
bens i drets constitucionalment protegits
amb la finalitat de defensar interessos que
no ho estan, però sense caure mai en
l’arbitrarietat i la desproporcionalitat que,
segons Doménech, representa la prohibició.
Com ho justifica? Doncs amb els
arguments taurins de sempre. S’ataca la
“llibertat artística, professional i empresarial
de nombroses persones” amb una mesura
que, de forma arbitrària, prohibeix una sola
forma de maltractament. Aquest és el
principal argument contra l’abolició: als
paràgrafs finals de conclusions diu: “El
legislador (sic) es mire com es mire, actua
amb una manifesta incoherència quan
prohibeix activitats que són menys nocives
pels animals i més valuoses pels humans
que altres que tolera. És tant con vedar el consum per persones menors de begudes de baixa
graduació alcohòlica i deixar que consumisquen les d’alta graduació”.
Institut de Drets Humans - Universitat de València, 15/12/2014, V Jornadas los derechos de los animales: de la1
protección a los derechos, http://idh.uv.es/es/archivo/ano-2014/324-jornadas-v-jornadas-los-derechos-de-los-animales-
de-la-proteccion-a-los-derechos.html
Andrés Boix Palop, professor titular de Dret Administratiu (Departament de Dret Administratiu de la Universitat de2
València). Conflictos entre derechos y valores constitucionales ante la justificación de prohibiciones en beneficio del
bienestar animal. Ponència del 16/12/2014, 13:15. http://idh.uv.es/images/PDF/diptico_animales.pdf
DOMÉNECH PASCUAL, Gabriel, Bienestar animal contra derechos animales. Barcelona, Atelier, 2004. ISBN:3
9788496354012
DOMÉNECH PASCUAL, Gabriel, La prohibición de las corridas de toros desde una perspectiva constitucional, a El4
Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, nº 12, p. 16-27. http://www.uv.es/gadopas/
2010.Prohibicion.corridas.toros.constitution.pdf
Animalisme CAT, 25/12/2014, Escolàstica (I). L’autoritat de la norma especista. http://animalismecat.blogspot.com.es/5
2014/12/escolastica-i-lautoritat-de-la-norma.html
Diu Gabriel Doménech que li costa trobar motius que
diferencien la tortura taurina de la resta de formes
d'explotació animal.

2. de2 3
L’arbitrarietat es justifica amb la vella “lletania del taurí”: els correbous a Catalunya, la caça i
pesca esportives i, sobre tot, la ramaderia industrial. Vull subratllar que la lletania ve a dir que tot
està mal amb arguments que semblen fets per antiespecistes, però que és injust abolir un sola
forma de “maldat” i deixar la resta. Per a Doménech, qualsevol de les altres maldats és pitjor que
la tortura taurina perquè aquesta mata poquets animals i només els tortura una estoneta, en
comparació amb la tortura contínua milions d’animals a les granges i la matança diària de milers
d’individus als escorxadors.
No és tranquil·litzador que un
jurista defense que no és
constitucional arreglar part
d’un problema, per xicoteta
que siga eixa part i perquè
les condicions no permeten
anar més enllà. No és gens
tranquil·litzador que ens diga
que la Constitució vetlla per
cadascuna de les parts i
vessants del problema, a no
ser que siga eliminant
completament. Sona igual
que la tornada del PP:
“ C o n s t i t u c i ó i n o m é s
Constitució, i si la voleu
reformar, aconseguiu les
majories necessàries”. Si no
ho tens tot, mai no tindràs
res. Les elits reaccionàries
sempre ho tindran fàcil.
Parem atenció a alguns “arguments” que sostenen la posició de Doménech com a jurista. Diu
que l’abolició “danyaria en certa mesura el benestar econòmic del país [!!!] perquè si a Catalunya
encara es continuen celebrant corregudes de bous és perquè encara són econòmicament
rendibles”. Hui, és innegable que la tortura taurina és una malalta terminal engegada a la sonda
nasogàstrica dels nostres impostos, que moriria als pocs segons de ser desconnectada
d’aquesta màquina que l’alimenta amb milions i milions d’euros cada any.
Si es fan corregudes de bous és
perquè beneficien a unes poques
butxaques, en contra del “benestar
econòmic del país”. La massacre de la
plaça és un espectacle terrible, i encara
ho és més quan es poden veure eixes
patètiques clapes de gent a les
grades… que mira. Més encara si
pensem que tot plegat, la plaça i les
grades, ho paguem entre totes i tots.
Diu que l’abolició “tindria un cert cost
ambiental perquè els espectacles
taurins, com és sabut, fan que resulte
econòmicament viable la cria de caps
braus i la protecció dels espais naturals
d’alt valor ecològic als que pasturen,
viabilitat que és la millor garantia de la
seua conservació”. Per a aquests
espais ecològics, com és sabut perquè
ho han assenyalat les persones
especialistes, els usos de la indústria
de tortura taurina són minoritaris (la
major part de l’ocupació humana de les deveses, també malauradament, correspon a la indústria
Un animal destrossat. Això també diferencia la tortura taurina de la resta de
l'explotació animal.
Un bou que alça el cap a l'escorxador de la plaça. L'havien
torturat, punxat i descabellat, i l'havien donat per mort. No es
pot alçar, perquè està paraplègic.

3. de3 3
porcina). És altra afirmació sense cap base, més propaganda taurina que es presenta com si fora
una veritat inqüestionable.
I continua. Doménech diu coses com que la ramaderia industrial “presumiblement” provoca
patiments als animals, o que els bous viuen una vida “relativament ‘privilegiada’ abans d’arribar a
la plaça” per a ser salvatgement torturats. Són les mateixes estupideses tavernàries que, entre
insult i insult, criden els iaios carregats de cassalla, tot mostrant evidències de tindre el compte
enrere de les seues últimes primaveres engegat, a les persones antitaurines que es manifesten
davant de la plaça de tortures. Manquen de la més mínima credibilitat i versemblança. Són
ximpleries, no arguments.
És difícil comparar aquesta postura amb les mesurades explicacions de les jornades. Si per una
banda tenim crides a la calma i a l’ordre, a valorar els avanços aconseguits i a assumir les
complicacions, dificultats i límits que existeixen per la integració legal dels drets animals, per
l’altra tenim que no existeix cap barrera pels arguments taurins, ni tan sols pels més peregrins.
Sembla que, dins del món jurídic, aquests usos de la Constitució com a barrera al progrés són
més “acceptables”, més qualificables com a canònics.
Si, i tota la culpa sembla d’eixe “legislador” al que es refereixen constantment, tot un SUDEST a
qui li fan un perfil psicològic digne de Criminal Minds. El de la Constitució és una espècie de
Pantocràtor crispat a qui no li agrada gens que li toquen les seues coses. De jove era sastre i li
va al franquisme aquesta disfressa a mida. A dins cap una guerra civil, un genocidi, un exili, una
repressió, una monarquia que és la de sempre, un Concordat amb Roma, un suport dels EUA a
canvi de bases militars, una connivència europea i unes elits consolidades durant 40 anys i que
eren tan corruptes abans com ho són ara. Ho tapa tot, fins i tot una trama de dècades pel
robatori i venda de xiquets i xiquetes que implica famílies d’ordre, alts càrrecs de la sanitat,
personal mèdic i, com no podia ser d’altra manera, l’església catòlica.
El sastre va fer el vestit a prova de bombes i no tolera cap pedaç que no siga a encàrrec del
client, com el de “l’estabilitat pressupostària”. I no para de veure que li volen tocar el vestit, i es
posa com una fera. I per això tot és anticonstitucional i tot és un “perill per a la convivència”,
com l’abolició de la tortura taurina a les places a Catalunya. No és que ens amenacen, és que no
volen que es trenque la pau, que ja s’hagué de fer una guerra per la nostra culpa.
Essència pura del dret-muralla, de l’atado y bien atado, que altres persones expertes tracten amb
cotó en pèl a l’hora de plantejar qualsevol crítica.