Continue reflexionant sobre els meus aprenentatges a les V Jornades Els drets dels animals: de la protecció als drets. Sembla que sempre existeix prou distància entre la forma com conceben un àrea del coneixement humà les persones especialitzades i com ho fa la resta. És un fet tan real com estrany, si tenim en compte que tot deriva necessàriament de les aportacions de les primeres. Potser que, en el viatge de l’anàlisi complexe fins a les explicacions senzilles s’haja perdut massa càrrega per la borda, o que no aprofitem tot el que ha arribar al nostre port. O potser que aquesta siga la prova més simple del corporativisme, de l’elitisme a les torres d’ivori i de la distància amb la realitat. Certament, com a antiespecista només poc ser jutge i part front als diversos “estats de la qüestió” exposats per juristes a les jornades. Em resulta difícil salvar la distància entre la meua forma d’entendre el dret, tan simple com que les normes han de ser justes i s’han de canviar si no ho són, i el dret-escut de les persones especialistes, amb la seua més que lògica prevenció respecte a “la meua justícia”, que pot ser que no siga “la justícia de la majoria” o que, fins i tot, siga majoritària o minoritària, ni tan sols siga justa...

1. de1 3
Escolàstica (I). L’autoritat de la norma especista.
Continue reflexionant sobre els meus aprenentatges a les V Jornades Els drets dels animals: de la
protecció als drets . Sembla que sempre existeix prou distància entre la forma com conceben un1
àrea del coneixement humà les persones especialitzades i com ho fa la resta. És un fet tan real
com estrany, si tenim en compte que tot deriva necessàriament de les aportacions de les
primeres. Potser que, en el viatge de l’anàlisi complexe fins a les explicacions senzilles s’haja
perdut massa càrrega per la borda, o que no aprofitem tot el que ha arribar al nostre port. O
potser que aquesta siga la prova més simple del corporativisme, de l’elitisme a les torres d’ivori i
de la distància amb la realitat.
Certament, com a antiespecista només poc ser jutge i part front als diversos “estats de la
qüestió” exposats per juristes a les jornades. Em resulta difícil salvar la distància entre la meua
forma d’entendre el dret, tan simple com que les normes han de ser justes i s’han de canviar si no
ho són, i el dret-escut de les persones especialistes, amb la seua més que lògica prevenció
respecte a “la meua justícia”, que pot ser que no siga “la justícia de la majoria” o que, fins i tot,
siga majoritària o minoritària, ni tan sols siga justa.
Hi ha un gran problema quan la injustícia és
flagrant, quan a la balança comencen a caure els
interessos de qui se’n beneficia d’aquesta injustícia
com si foren arguments i quan un dels principals és
que la legislació vigent no empara qui la pateix ni
contempla els seus drets. És la història del dret-
muralla, instrument de l’opressió. La història de la
dominació patriarcal, de l’esclavitud, de la
segregació racial, de l’apartheid o del mur de
Cisjordània, dels imperis, dels colps militars i les
guerres civils, dels genocidis culturals i lingüístics,
del treball infantil, de l’explotació obrera, de les lleis
racials de Nuremberg o de la Solució final… I és la
de l’especisme.
La nostra prevenció respecte a aquest “dret de la
injustícia” també es més que legítima. Per molt
vigent que estiga, per molt complicada que siga la
via per a abolir-lo, per molt lluny que estiguem
d’aconseguir-lo.
Per exemple, no puc pair les conclusions de Vicenta
Cervelló respecte als grans avanços de la tutela
penal pel maltractament d’animals a l’estat
espanyol . No a un estat on resta impune la munió2
d’indesitjables que pengen llebrers dels arbres amb
les potes a tocar del terra per a que, després de
deixar-s’hi totes les forces, moren lentament
perquè, segons diuen, “no valen la bala que els
hauria de matar”. No a un estat amb centenars de milers d’abandonaments “d’animals de
companyia” cada any, la majoria dels quals són massacrats pels cotxes a les carreteres o pels
centres d’extermini que “presten servei” a moltes administracions. No a un estat on es pot deixar
que un ramat de cavalls es mora de fam i de set a dins d’un tractat, que les actuacions arriben
tard i malament i sempre fruit d’extenuants crits d’alerta, protestes i reclamacions i que, finalment
i en el millor dels casos, “la propietat” no patisca cap altra conseqüència que una sanció
administrativa. No a un estat on la tortura de bous és la “festa nacional”, protegida legalment i
Institut de Drets Humans - Universitat de València, 15/12/2014, V Jornadas los derechos de los animales: de la1
protección a los derechos, http://idh.uv.es/es/archivo/ano-2014/324-jornadas-v-jornadas-los-derechos-de-los-animales-
de-la-proteccion-a-los-derechos.html
Vicenta Cervelló Donderis, professora titular de Dret Penal (Departament de Dret Penal de la Universitat de València).2
La tutela penal del maltrato de animales. Ponència del 15/12/2014, 12:00. http://idh.uv.es/images/PDF/
diptico_animales.pdf
Llebrer penjat.

2. de2 3
sostinguda amb els impostos que no paguen tractaments contra l’hepatitis B, malgrat que la
suposada festa no interessa al 90% de la població.
Cervelló ens explicà el principi d’intervenció mínima del dret penal, l’ultima ratio: només es
protegeixen els bens jurídics “més importants” dels atacs “extraordinàriament greus” (caràcter
fragmentari) i quan no n’hi ha prou amb les altres branques del dret, amb mecanismes menys
dràstics (caràcter subsidiari). També ens parlà del principi de legalitat, que personalment
m’agrada molt: només la llei diu el que és delicte i, si no ho diu, doncs no ho és. O no és
suficientment greu.
Ens demanava que valoràrem els avanços de la tutela penal del maltractament animal,
aconseguits en poc més de 10 anys, en base a això. Entenc que, com a jurista, puga veure
l’ampolla mig plena o que, fins i tot, es veja en l’obligació de fer com que la veu així. Crec que la
gent animalista necessita d’una “sensibilitat” en l’anàlisi que, necessàriament, ha de partir de la
premisa que, a l’ampolla, han començat a caure-li les primeres gotes. A més, és la pura realitat.
Un cavall decomissat per la Guàrdia Civil.

3. de3 3
Roberto Pérez va fer una cosa semblant respecte al dret internacional . Mentre exposava tots els3
instruments legals al nostre abast generats per l’OIE , la FAO , el Consell d’Europa o l’UE ,4 5 6 7
pensava en la indústria balenera japonesa i la lluita del Sea Sepherd per defensar de la8
destrucció espècies que, suposadament, estaven protegides per acords internacionals. En les
matances de foques al Canadà i en les massacres anuals de dofins a Taiji o a la Grim de les Illes
Fèroe. En els transports que creuen Europa de banda a banda amb víctimes de l’estalvi de
costos que no tenen dret a aigua ni menjar, més enllà de qualsevol normativa…
Ho plantegí al torn de preguntes, i la resposta girà al voltant de l’incompliment com a una realitat
que afecta a totes les normes legals, sense fer cap esment a l’escassa o nul·la voluntat política de
fer aplicar moltes d’aquestes reglamentacions amb controls efectius i sancions, fent que siguen
paper mullat. Certament no és culpa del dret, però la gent experta en dret no hauria d’eliminar la
realitat del seu relat, si no vol que el dret semble una cortina davant de la realitat.
L’argument és quelcom com que “aquestes són les lleis, aprofiteu el ventall de possibilitats que
us ofereixen i no aneu més enllà dels seus límits. La seua autoritat no es contesta”. Si, és cert,
són juristes i no ens van a dir que el marc legal és nefand i que millor si se n’oblidem i cerquem
vies millors de progrés. No m’agrada, però, aquesta sensació que ens expliquen com s’ho ha de
fer el moviment pels drets dels animals per a vetllar per la “correcta execució de les lleis vigents”.
I la poca cosa que puc fer amb la camisa de força de les lleis posada, tenint en compte que no
sóc ni govern, ni administració, ni fiscalia, i que no puc abastir els seus continus abandons de
funcions.
Acabe pensant que el meu lloc és als vaixells del Sea Sepherd, a les granges, escorxadors,
laboratoris, circs, places de bous i i tots els llocs on s’explota els animals. A les escoles i als
parlaments i, sobre tot, al carrer. Sempre al carrer.
Roberto Pérez, professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals (Institut de Drets Humans de la3
Universitat de València). Derecho internacional y bienestar animal. Ponència del 15/12/2014, 12:30.
Organització Mundial de Sanitat Animal. Les sigles provenen del seu antic nom, l’Oficina Internacional d’Epizoòties,4
que mantingué des de la seua fundació el 1928 fins al 2003. http://www.oie.int/es/
Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació. http://www.fao.org/home/es/5
Organització europea de cooperació i pels Drets Humans (independent de l’UE, amb 47 estats membres i el Vaticà, els6
EUA, Canadà i Mèxic com a estats observadors). http://www.coe.int/web/portal/home
http://europa.eu/index_es.htm7
http://www.seashepherd.es8