Presentacio sobre ordres clàssics

1. Arquitectura grega
Carmen Barrero

3. Cronologi
a
Trets generals Filosofia Literatura Història
Època
Arcaica
s.VIII fins 480
aC
Desenvolupament de les
polis
Colonitzacions
Jocs olímpics
Oligarquia
Reformes de Soló
Reformes de Clístenes
Presocràticos
Pitàgores
Homero
Iliada / Odissea
Esopo
Època
clàssica
480 – 323 aC Democràcia
Polis
Raò
Antropocentrisme
Politeisme
Guerres mèdiques
Guerra del Peloponés
Filip de Macedònia
Regnat d’Alexandre el
Gran.
Conquesta de l’Imperi
persa
Socràtes
Platò
Aristòtil
Èsquil
Euripides
Sòfocles
Aristófanes
Tucídides
Herodoto
Època
hel·lenistíca
323 –
s. I dC
Creació dels regnes grecs
d’Egipte, Pèrgam...
Biblioteca d’Alexandria
C. Experimentals
Epicureisme
Estoïcisme
Escepticisme
Apolonio de
Rodas

4. Planta d’un mègaron micènic
Columnes vermelles.
Art cretenc o minoic

8. L’origen dels ordres arquitectònics clàssics
I primer de tot en bastiren un a Apol.lo Panoni tal com havien vist fer a l’Acaia, l’anomenarem dòric perquè el primer
d’aquest tipus l’havien vist a les ciutats dels doris.....Van mesurar la petjada del peu d’un home i la van aplicar a l’alçada.
Desprès de trobar que el peu era la sisena part de l’alçada d’un home, això ho van transferir a la columna...
Després van voler construir ( a Jónia) un temple a Diana. En cercar un nou ordre també mitjançant les petjades, van
traslladar l’esveltesa del cos femení a la columna, i primer de tot van fer el gruix de la columna d’una vuitena part de
l’alçada per tal que tingués un aspecte més elevat. Van posar un bossell a la base com si fos el calçat, i al capitell van
col·locar volutes com si fossin la cabellera tot penjant a dreta i esquerra amb bucles rinxolats; van guarnir el front amb
cimacis i garlandes disposats com cabells i van esculpir estries en tot el tronc a imitació dels plecs de les estoles
femenines.....
El tercer ordre, l’anomenat corinti, resulta d’imitar la gràcia d’una donzella, ja que les donzelles, a causa de la seva tendra
edat, de la forma i els membres més graciosos, resulten més agraciades a l’efecte de l’ornamentació......Hom recorda que
la invenció d’aquell capitell es va produir de la següent manera: una donzella de la ciutat de Corint, ja en edat de
matrimoni, va morir a causa d’una malaltia. Després de fer-li el sepeli, la seva dida va aplegar les copes amb que la
donzella més s’havia divertit quan era viva, les va col·locar en una cistella, les va portar al túmul i les va col·locar al
damunt i, perquè es conservessin molt de temps, ho va tapar tot amb una teula. La cistella, per causalitat, havia estat
posada sobre una arrel d’acant. Mentrestant, l’arrel d’acant, premuda al bell mig del pes, va començar a omplir-se de
fulles i tiges a la primavera, que van créixer als costats de la cistella....
Vitrubi, De Architectura, IV,1

10. Correccions òptiques
Curvatura de l’entaulament
èntasi
Diàmetre de columna més
gran
Distància entre columnes desigual
Curvatura de l’estilobat
Inclinació cap l’interior
Harmonia i expressió

12. Coberta de dos aiguavessos frontó
timpà
acroteris
entaulament
Fust estriat
estilobat
estereobat
F: fris; G: arquitrau

13. Planta
rectangular
Pòrtic posterior Opistòdom Cel·la columnata
Prònaos Columnes de la façanaPeristil

14. Frontó: naixement
d’ Atenea
Lluita d’ Atenea i
Poseidò
Centaures i làpites: lluita
AmazonomàquiaDéus olímpics i gegants
La guerra de Troia

15. El Partenó
Àmbit diví
heroic
humà

16. Partenó
Ictinos i Cal.lícrates. 447-432
Grec clàssic

18. Partenó
Centauromaquia.
Mètopes

20. Part d’un frontó

21. Naixement d’Atenea
Lluita entre Poseidon i Atenea

22. Atena Niké.
Cal.lícrates. 421 a.C
Marbre. Acròpolis.

23. Columnes
jòniques
monolítiques
fris
arquitrauCapitell amb
volutes
tor
escòcia
fust
Amfipròstil
Tetràstil

24. Marbre Sistema constructiu arquitravat
Il·luminació:
pronaos
Guerres
mèdiques

26. Vitòria traient-se la sandàlia
Victòria de Samotràcia

27. ERECTÈON
Mnèsicles. 420-405 a.C

28. Planta Erècteon
Pronaos
Naos o cel·la
Recinte de Ceclops
Pòrtic tretràstil
Façana occidental
Tribuna de les cariàtides Recinte de Posidó
Recinte d’Erecteu

29. ERECTÈON 420-405 a.C
Irregularitat del terreny
Sistema
constructiu
arquitravat
Pòrtic hexàstil
Ordre jònic
Manca d’unitat
Fris sense
divisions
Arquitrau
amb
platabandes

31. St. Pancras- London

32. (Fuente: La Ciudad Antigua. La vida en la Atenas y Roma
clásicas. P.Connolly, H.Dodge. Acento Editorial, 1.999.)

33. Teatre d’Epidaure. Santuari d’Asclepi
Policlet el Jove. 330 a.C
Hel.lenístic

34. Teatre d’Epidaure
Policlet el Jove. 330 a.C
Hel.lenístic
càvea
orquestra
escena
prosceni
Corredor - diazoma
diazoma

35. Teatre d’Epidaure
Policlet el Jove. 330 a.C
Hel·lenístic

36. Teatre d’Epidaure
Policlet el Jove. 330 a.C
Hel·lenístic

38. ALTAR DE ZEUS. Escola de Pèrgam. S II a.d.C

40. ALTAR DE ZEUS. Escola de Pèrgam. S II a.d.C
Pergamomuseum. Berlín
7 m. D’alçada i
120 de llargada

41. Planta de l’Altar de Zeus
Escalinata
Columnata períptera
Fris corregut: gigantomaquia Fris interior: vida de Tèlef
Taula de sacrifici
Planta quasi quadrada: 36,44x34,29
Altar
Pati

42. Atena és coronada per Niké mentre lluita amb Alcione
Expressions atormentades. Pathos
Efecte
clarobscur
Musculatura en tensió Línies diagonals
Volum escultòric
Molt dinamisme

43. Zeus acompanyat de l’àguila lluita contra els titans

44. ALTAR DE ZEUS. Escola de Pèrgam. S II a.d.C

46. ARA PACIS AUGUSTAE. S. I a.c