Guió-Adaptació de l'escena de l'infern de l'obra "Els Pastorets", de Josep Maria Folch i Torres.

1. Adaptació dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres
Episodi de l’infern
Decorat: Una caldera del Pere Botero i flames.
Personatges: Lluquet i Rovelló vestits de pastor amb barretina.
Dimonis: Satanàs i Llucifer. Poden haver-hi més dimonis (cantant i/o ballant) sense dir res, atiant
el foc (són les fúries de l’infern).
Àngel
Narrador
Cor
NARRADOR: En Lluquet i en Rovelló són dos nois molt eixerits que viuen en una masia i són els
pastors de les ovelles. Però, com que están molt cansats, s’han adormit i somien que van a
Betlem a veure el nen que ha tingut la Verge Maria.
COR: Anem a Betlem
a veure el Messies
Anem a Betlem
I l’adorarem.
NARRADOR: Camí de Betlem es troben els dolents: lletjos i vermells de cara, amb cua i banyes.
Són els dimonis i volen impedir que en Lluquet i en Rovelló vagin a Betlem a veure el nen Jesús.
Els agafen i se’ls enduen a les profunditats més terribles de l’infern. Satanàs està furiós perquè
ha nascut l’infant Jesús i li prendrà la clientela.
Vejam què passa a l’infern.

2. SATANÀS: No bull encara aquest oli maleït?
LLUCIFER: Aviat estarà.
SATANÀS: Ja ho tens entès, eh? Tan bon punt bulli, a la caldera tot seguit!
ROVELLÓ: Que no els sents, Lluquet?
LLUQUET: Prou que els sento, però no els anirà tan bé com es pensen.
SATANÀS: Què estàs dient, miserable? Per què ho dius que no ens sortirà bé?
LLUQUET: Perquè a tot arreu, abans de tirar-los a l’oli bullent, els enfarinen i vosaltres veig que
us en descuideu.
SATANÀS: Quan ens hi fas pensar és que et deuria convenir a tu, però no t’escarrassis que no te
n’escaparàs pas. Dona pressa al foc, que li vull ensenyar si surt bé o no.
ROVELLÓ: No cal que doni pressa, no, que ja massa que m’ho pensó que els sortirà bé. Home,
com no vol que no sigui així tenint aquest joc d’OLLES tan ben instal·lades?
SATANÀS: Això no són olles!
ROVELLÓ: Ah. No? Doncs que són?
SATANÀS I LLUCIFER (alhora): són les CALDERES DEL PERE BOTERO!
ROVELLÓ: Què diu, ara, les calderes de Pere Botero? Ai! Pobres de nosaltres! Tanta por que
només el seu nom em feia quan era petit i pensar que m’hi faran prendre un bany!
LLUQUET: Aquest cop sí que m’ho veig molt mal parat. Ens tenen voltats per tots quatre
cantons. (coreografia fúries??)
ROVELLÓ: A mi em sap greu perquè veig que aquí dintre acabaré arrugat i embutllofat com un
bunyol!
SATANÀS: I encara serà poc venjar-me de les vostres mofes! Però ara sí que se us ha acabat! Ara
seré jo qui riuré. Apa, Llucifer, enllesteix el foc que tinc afany de sentir-los gemegar.
ROVELLÓ: Si no és més que per sentir-nos gemegar no cal que s’hi capfiquia fer-nos tirar a la
caldera, perquè li gemegaré tant com vulgui, ara mateix!
SATANÀS: Més aviat del que pensaves, gemegaràs.
ROVELLÓ: Ara sí que estem fregits!
LLUQUET: La veritat és que començo a pensar que va de debò!
LLUCIFER: L’oli ja bull!

3. SATANÀS: Molt bé. Veja’m que tot estigui a punt.
SATANÀS: A l’últim ha arribat el moment que més esperava! Tremoleu, miserables, que el
turment més terrible us espera, per tota l’eternitat.
ROVELLÓ: I No ens ho podría fer més baratet?
SATANÀS: Ara ho veuràs. Llucifer, agafa’m aquest que jo agafaré el més perillós.
LLUCIFER: (Agafant Rovelló) Cap a la caldera, de seguida!
ROVELLÓ: No estireu tant, que m’arrugueu la roba!
SATANÀS: Apa, vinga, a la una, a les dues…
ROVELLÓ: Espereu-vos! Us heu descuidat una cosa!
SATANÀS: A la caldera, dic!
ROVELLÓ: Però, és que no recordeu que jo soc en Rovelló?
ROVELLÓ: Que els rovellons es fan a la graella i no a l’oli bullent.
SATANÀS: El miserable! Encara te’n mofes? Enforquilleu-lo de seguida, i de cap a l’oli bullent!
ROVELLÓ: Obriu la finestra que aquest fum se’m fica al nas!
SATANÀS: (a Lluquet) I ara tu, perdulari, la teva hora és arribada.
LLUQUET: Això no ets tu qui pot dir-ho! (a part) el cor em diu que el cel no ens abandonarà!
SATANÀS: Tot és a punt? Doncs a la una, a les dues, a…
ROVELLÓ: Espereu-vos! Maleït fum! (fa ganyotes perquè li ve un esternut). Aaaaaatxim!
LLUQUET: Jesús!
(Tots els dimonis cauen a terra en sentir el nom de Jesús.)
NARRADOR: Tal com Superman perd la força en presència de la criptonita, els dimonis la perden
en sentir pronunciar el nom de Jesús. Vejam com és recuperen de l’ensurt.
SATANÀS: (Alçant-se de terra) Maleït!
ROVELLÓ: I ara, què els agafa?
LLUQUET: Per un esternut s’espanten així?
SATANÀS (no del tot refet) Miserable! Gosar profanar el nom de l’infern amb aquest nom
avorrit!

4. LLUQUET: Ah! Ja ho entenc! És el nom de Jesús que els constipa!
ROVELLÓ: No, home: el que em constipa és el fum que se’m posa al nas. Ho veus? (torna a fer
ganyotes) Aaaatxim!
LLUQUET: Jesús!
(Els dimonis cauen per segona vegada)
SATANÀS: Quina ràbia! Si pronuncia aquest nom per tercera vegada aquí dins, estem perduts!
Però abans que no pugui tornar a pronunciar-lo, el meu poder ha de triomfar. (Dret, aixecant els
braços i cridant) Per la malèfica potestat que m’ha estat donada, que rebenti la caldera i caigui
tot l’oli bullent sobre aquests vailets maleïts!
ROVELLÓ: Ai, ai, que me’n ve un altre!
SATANÀS: Poders infernals, ajudeu-me! Que rebenti la caldera en mil bocins! A la una, a les
dues, a…
ROVELLÓ: Aatximmmm!
LLUQUET: Jesús!
(Els dimonis cauen a terra per tercera vegada i entra l’àngel amb l’espasa)
ÀNGEL: Altre cop el cel triomfa
Satanàs, del teu engany,
i fins entre les tenebres
has de veure’t humiliat
proclamant amb ta derrota
que cap poder pot lliutar
contra la força invencible
del poder celestial.

5. NARRADOR: Gràcies als poders del súper àngel, els nostres pastorets es van poder lliurar del
dimoni i van fer camí cap a Betlem.
TOTHOM A Betlem me’n vull anar
A Betlem me’n vull anar
Vols venir tu, rabadà?
Vols venir tu, rabadà?
Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem
A Betlem esmorzarem
I a Jesús adorarem
I a Jesús adorarem.
I amb neu hi anem?