Presentació de Begoña de la Iglesia

1. www.uib.cat
Actuacions d’èxit
per a
l’aprenentatge de
tot l’alumnat
Eivissa, 18 de novembre, 2016
Begoña De la Iglesia Mayol
bego.delaiglesia@uib.es

2. OBJECTIU
CREAR UN ESPAI DE
REFLEXIÓ SOBRE EL QUE
ENS APORTEN ELS
ESTUDIS VERS L’ÈXIT DE
L’APRENENTATGE DE TOT
L’ALUMNAT: AL CENTRE I
A L’AULA
2

3. RESPECTE A L’EVIDÈNCIA EMPÍRICA
• SLAVIN, R. (2016):
“A l’educació li passa com a l’art o a la moda, que
tothom és capaç d’opinar sense cap respecte vers
l’evidència” i posa com exemple altres disciplines,
com la medicina, l’enginyeria o l’agricultura, “on la
consideració cap a l’evidència està implantada des
de fa dècades”.
• SLAVIN, R. (2016): Què funciona en educació? Conferències Fundació Bofill
3

4. • Només tenc ingredients. Vosaltres teniu les receptes.
4
Expectatives que no podré cumplir.

5. Full de ruta
Partir del que feim i del que
pensam.
Aportacions comunitat científica
internacional
Revisar el plantejament individual que tenim
Facilitar i analitzar exemples de
bones pràctiques
Reflexionar sobre com
dinamitzar propostes de millora
5

6. Començam? Ens hi tiram?
PENSES EN EL TEU CENTRE I/O EN LA TEVA
AULA… I AGAFES l’ACCIÓ, PROGRAMA,
DECISIÓ, MATERIAL, ´DINÀMICA,
METODOLOGIA, O ACTIVITAT ESTRELLA
6

7. 1. Analitzam…QUÈ SÓN
7

8. Autonomia
Progrés
Participació
Presència
Adaptat de Booth i Ainscow( 2002)
INDICADORS/EVIDÈNCIES
DE BONES PRÀCTIQUES (paradigma inclusiu)
8

9. Aprenentatge Autoregulat
VARIABLES
COGNITIVES
VARIABLES
MOTIVACIONALS
VARIABLES
EMOCIONALS
Coneixements previs Expectatives de
“logro” de futur
Ansietat
Estils Cognitius,
intel.lectuals i
d’aprenentatge
Percepció de certes
caractarístiques de
l’entorn instruccional
Estabilitat emocional
Estratègies
d’aprenentatge
Interessos, fites i
actituds
Mecanismes de
“defensa” davant
situacions
d’Aprenentatge
Capacitat percebuda
pels aprenentatges
acadèmics
ADAPTACIÓ DL MANUAL DE Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998).
Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis 9

10. “El veritable viatge al
descobriment no consisteix en
cercar nous paisatges, sinó
mirar amb ulls nous”
Marcel Proust
10

11. Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en
las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación.
Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado
en la respuesta a la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextos
educativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php
11

12. QUINES ACTUACIONS DE CENTRE
CORRELACIONEN POSITIVAMENT AMB
BONS RESULTATS D’APRENENTATGE?
1. RESPONSE TO INTERVENTION (RtI)
2. COMUNITATS D’APRENENTATGE
3. MOVIMENT ESCOLES EFICACES
12

13. 1. QUÈ ÉS EL MODEL RTI ?
• No és un programa especial ni un
llibre.
• L'any 2004, el Congrés va aprovar la
Llei d'Educació per a Persones amb
Discapacitats (IDEA). NECESSITAT!
• IDEA permet a les escoles escollir RtI
com una altra opció. (Ex: Texas)
• La fita és ajudar a tots els estudiants a
tenir ÈXIT.
13

14. MODEL RtI
Model basat en l’espera del fracàs
“Wait to fail”
Model RtI
Model de Resposta a la Intervenció
14

15. Model RtI (Response to Intervention)
1. ÈXIT per a TOTHOM
2. MÀXIMA QUALITAT en la intervenció educativa
3. Sistema basat en els suports, en adaptar el
màxim la interveció a la resposta que dóna
l’alumne/a (continuament s’avalua i s’adapta la
intevenció)
• Inclou les ajudes i els suports com a elements
naturals en el procés d’aprenentatge. No s’espera
a què l’alumne/a tengui dificultats
• Alta implicació familiar
• INTERVENCIÓ PREVENTIVA
15

16. RtI_ Response to Intervention
Nivell 1: Suport Universal– Ensenyament
d'alta qualitat i suport per a tot l’alumnat
(Repte)
Nivell 2: Suport estratègic i suplemental – Intervencions
addicionals per a estudiants que necessiten més ajuda
en destreses específiques. Grups reduïts.
Nivell 3: Suport Intensiu i individualitzat Intervencions
dissenyades específicament per cobrir les necessitats
úniques d'estudiants individuals. 16

17. Un exemple d'implementació del model RTI a
Canàries_ PREDEA
• Set centres escolars públics d’Educació Infantil i
Primària. Curs 2008-2009 en horari de matí.
• Programa LETRA (lectura): centrat en hab. bàsiques de
lectura
• Aquesta acció, que afecta a 300 escolars d’Infantil de 5
anys i de 1º i 2º de Primària, (5 a 8 anys) així com a 40
docents i orientadors, es contempla en el pla d’actuació
institucional de la Conselleria d’Educació.
• Resultats molt satisfactoris ja que un alt percentatge
d’alumnat “en risc” deixa de ser considerat com a tal
• Creació programa PRIMATE per a la formació del
professorat en RtI
17

18. ROMP LA SEQÜÈNCIA TEMPORAL
1. DEFINICIÓ
2. AVALUACIÓ
3. INTERVENCIÓ
INTERVENCIÓ AVALUACIÓ DEFINICIÓ
18

19. Aportacions
• PASSAR DE CENTRAR-NOS EN LES DIFICULTATS
A TREBALLAR LES CAPACITATS (PASSAR DEL
DÈFICIT ALS FACILITADORS)
• INCLOURE VARIABLES MOTIVACIONALS I
EMOCIONALS (APRENENTATGE
AUTORREGULAT)
NO ESPERAR A QUE L’ALUMNE/A FRACASSI
19

20. Implicacions en el Model de
suport: REPLANTEJAMENT
“Decisions i actuacions BONES per a
TOTHOM, imprescindibles per a
alguns” (J.R. Orcasitas)
20
Tothom pot rebre i donar suport,
en funció de les seves capacitats

21. 21

22. 22

23. Implicacions en el Model de
suport: REPLANTEJAMENT
1. DOS O MÉS MESTRES DINS L’AULA.
2. MÚLTIPLES METODOLOGIES i
DIVERSES SITUACIONS
D’APRENENTATGE SIMULTÀNIES
23

24. 24

25. Estratègies metodològiques
Estratègies
metacognitives
Treball
per projectes
Contracte
Racons
Webquest
Tallers
Tutories entre
iguals
Grups
cooperatius
Grups interactius
Ambients
Apps: Kahoot;
Thatquiz…
Gamificació

26. 26
Què pot aportar el model RtI al meu centre?

27. A NIVELL LEGISLATIU Comunitat Autònoma: BOIB
(Article 13.2 del decret 67/2008, de 6 de juny), per alumnat amb NESE, s’entén:
27

28. ALGUNES CONSEQÜÈNCIES
A) “Ser NESE implica rebre suports” (pervers)
B) Sistema centrat en el dèficit, no en
l’optimització de les capacitats de TOTHOM
28

29. •DEFINIR SENSE INTERVENIR
ÉS CLASSIFICAR (Etiquetar).
L’etiquetatge correlaciona
negativament amb
l’aprenentatge
•CAL ACCENTUAR
CAPACITATS EN ELS
INFORMES DIAGNÒSTICS 29

30. 2. Comunitats d’aprenentatge
30
https://www.youtube.com/watch?v=Ygp4z2g7Zgc&NR=1&feature=endscreen
Quan volem transformar el context…

31. QUÈ SÓN?
Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte
de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del
seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a
totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic,
mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es
concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

32. MARC EUROPEU
PROGRAMA MARCO
INCLUD-ED
(Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from
Education)
Successful Educational Actions
(SEAs)
http://utopiadream.info/ca/?page_id=41
http://www.youtube.com/watch?v=o6q9urw8la0&feature=youtu.be&a

33. OBJECTIUS GENERALS DE LES CA
• La superació de desigualtats socials-culturals-
econòmiques…
• Potenciar la participació de persones de diferents
cultures a través d’un diàleg igualitari:
MULTICULTURALITAT
• Crear un clima d’altes expectatives. Hem de fer
plantejaments de màxims en lloc de mínims i posar tots
els mitjans per aconsegir-ho.
• Superar conflictes
• L’escola és un agent dinamitzador i transformador de
l’entorn per enriquir-ho.

34. COM ES CREEN?
• Com a alternativa al fracàs escolar i la
conflictivitat a les aules, de manera que
l’escola, contribueixi a la igualtat de tots els
ciutadans i ciutadanes, ja que en ocasions es
converteix en un agent reproductor de
l’ordre social.
• A partir dels bons resultats obtinguts

35. FASES
• 1. Sensibilització:
• 2. Presa de decisions
• 3. El Somni
• 4. Selecció de prioritats
• 5. Planificació: creació de comissions
http://www.comunidadesdeaprendizaje.net/

36. ACTUACIONS EN LA C.A.
• Aprenentatge Dialògic
• Grups Interactius
• Voluntariat
• Ampliar el temps d'aprenentatge
• Formació i participació de familiar
• Model Dialògic de Prevenció de Conflictes
• Lectura Dialògica

37. 37
Què pot aportar el model de CA al meu centre?

38. 3. Moviment d’escoles eficaces
• 1. El lideratge ferm
• 2. Fer èmfasi en les responsabilitats i els drets dels
estudiants
• 3. Visió Compartida: Objectius consensuats entre
tota la comunitat educativa
• 4. Avaluació centrada en el progrés/aprenentatge
de tothom
• 5. Un enfocament comú en l'ensenyament i
l'aprenentatge: línia metodològica coherent entre
etapes.
38
C. Chapman et al (2012). School Effectiveness and Improvement: Challenging the Orthodoxy. London: Routledge.
D. Reynolds & P. Clarke (2015). Educational Effectiveness Research: What If? (ICSEI Occasional Paper No. 5)
High Reliability Schools website

39. 3. Moviment d’escoles eficaces
• 6. Participació dels Pares
• 7. Altes expectatives dels alumnes
• 8. Desenvolupament de l'alta qualitat
professional: formació en centres
• 9. Generació d'Ensenyament Efectiva:
transferència de Bones Pràctiques
39
C. Chapman et al (2012). School Effectiveness and Improvement: Challenging the Orthodoxy. London: Routledge.
D. Reynolds & P. Clarke (2015). Educational Effectiveness Research: What If? (ICSEI Occasional Paper No. 5)
High Reliability Schools website

40. 40
Compartim?

41. 41

42. • QUÈ TÉ, QUÈ LI PASSA A NA MARTA?
• QUÈ NECESSITA PER APRENDRE MILLOR?
(Material multisensorial, organització
activitats, distribució aula…). NO MÉS DEL
MATEIX.
42

43. DAVANT LA LECTURA DE NA MARTA
A) COM LLEGEIX?
B) QUÈ LLEGEIX BÉ?
C) QUÈ NECESSITA PER A LLEGIR
MILLOR?
43

44. Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado
en la respuesta a la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextos
educativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php
44

45. ACTUACIONS D’ÈXIT ESCOLES EUROPEES
• Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-Caneja, P.
(2011). Actuaciones de éxito en las
escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de
Educación.
• Estudi dels sistemes educatius de 26 estats membres de la
Unió Europea
• OBJECTIU: DONAR A CONÈIXER ELS ELEMENTS CLAU PER A
L’EXIT DE TOT L’ALUMNAT
45

46. I A L’AULA?
46

47. ÈXITS
• 1. AGRUPAMENT ESCOLAR: GRUPS
HETEROGENIS
• 2. PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA I DE
LA COMUNITAT
• 3. EL DOCENT COMPETENT/ EFICAÇ
47

48. Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS
Gerard Ferrer, pedagog, sociòleg i investigador en l’àmbit de les desigualtats
educatives de la Fundació G. Agnelli (Itàlia), ha estudiat quines estratègies
d’agrupament milloren els resultats de l’alumnat.
Ferrer, G : “els agrupaments de nivell entre les classes
no serveixen per millorar el rendiment acadèmic, ni en
l’educació primària ni en la secundària i, fins i tot,
poden tenir efectes negatius en els alumnes de menys
nivell”. “els grups cooperatius són els que han
demostrat tenir un impacte més positiu en el
rendiment de l’alumnat en les competències bàsiques
de matemàtiques, lectura i ciències”. Aquest impacte
pot xifrar-se “en un guany de cinc mesos d’avantatge
acadèmic dins d’un curs”. 48

49. Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS
Valls i Siles (2012): “les pràctiques de
streaming, que separen l’alumnat per grups de
nivell, realitzen adaptacions curriculars que
disminueixen el nivell dels continguts i/o
separen l’alumnat en grups de reforç fora de
l’aula en l’horari lectiu, són les majoritàries en
els centres educatius de l’Estat espanyol,
malgrat que la bibliografia científica assenyala
l’impacte negatiu que tenen sobre l’alumnat
amb més dificultats. 49

50. Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS INCLUSIUS
1. Grups Heterogenis amb una
reorganització dels recursos humans
2. Desdoblaments en Grups
Heterogenis
3. Ampliació del temps d’aprenentatge
4. Adaptacions curriculas inclusives:
adaptacions metodològiques
5. Optativitat inclusiva: en base a interessos i
preferències
50

51. COM AGRUPAM L’ALUMNAT AL NOSTRE CENTRE?
I A LA NOSTRA AULA? PER QUÈ?

52. Èxit 2: Participació de les famílies
52

53. Èxit 2: Participació de les famílies
La implicació de les famílies i de la
comunitat en els centres escolars
incrementa el rendiment escolar, ja que
contribueix a millorar la coordinació entre
la llar i l'escola, especialment en el cas de
l'alumnat pertanyent a minories, i també el
rendiment acadèmic d'alumnes i alumnes
amb discapacitats.
53

54. Èxit 2: Participació de les
famílies_MODELS
Hem identificat cinc models de
participació de les famílies i de la
comunitat: la participació informativa,
consultiva, decisòria, avaluativa i
educativa.
Els tres últims són els que tenen més
probabilitats d'influir positivament en
l'aprenentatge
54

55. MODELS DE PARTICIPACIÓ
FAMILIAR
Informativa: les famílies reben informació sobre les
activitats, funcionament del centre i decisions preses.
Consultiva: les famílies tenen un poder de decisió
molt limitat. Són consultades i participen a través
dels òrgans de govern del centre.
55

56. MODELS DE PARTICIPACIÓ
FAMILIAR D’ÈXIT
Decisòria: les famílies i comunitat participen de la presa de
decisions en els òrgans decisius (Consell escolar, AMIPAs, etc).
Supervisen les accions de centre en relació als resultats obtinguts
vetllant perquè es mantenguin altes expectatives i bon resultats
de tot l’alumnat.
Avaluativa: Les famílies i comunitat formen part del procés
d’aprenentatge de l’alumnat ajudant a avaluar el progrés educatiu.
També participen en els processos avaluatius del centre. (Ex: Xipre
i Estònia)
Educativa : Les famílies i comunitat formen part del procés
d’aprenentatge de l’alumnat en l’horari escolar i extraescolar. I ,
per altra banda, participen en els programes formatius per a
respondre a les seves pròpies necessitats.
56

57. QUIN TIPUS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES
TENIM EN EL NOSTRE CENTRE? 57

58. EL/LA DOCENT
COMPETENT/EFICAÇ
• 1. Mantén la claredat i estructura del
contingut
• 2. Maximitza l’ús del Temps: gestiona la
inversió del temps en la programació i
aplicació
• 3. Empra una varietat d'enfocaments,
metodologies, materials...
58

59. EL/LA DOCENT
COMPETENT/EFICAÇ
• 4. Gestiona i controla la dinàmica de l'aula en
tot moment
• 5. Time on task alt
• 6. Obté una moderada a alta taxa d'èxit
• 7. Qüestiona i es qüestiona
• 8. Crea un clima positiu: cohesió grup
• 9. Manté altes expectatives
• 10. Dóna Orientació Acadèmica
59

60. D’AQUESTS, QUINS SÓN ELS NOSTRES PUNTS
FORTS? ELS EMPRAM? 60

61. EXEMPLE GRUPS HETEROGENIS I
DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR
EDUCATIVA: Els grups interactius
61

62. 1.Una forma d'organització de l'aula
Grups Interactius: Què és?
62

63. 2. Grups reduïts d'alumnat agrupats de forma
heterogènia tant per nivells d'aprenentatge, cultura,
gènere, etc.
Grups Interactius: Què és?
63

64. 3. Grups on s'estableixen relacions entre els i les
alumnes que formen part del grup per mitjà del
diàleg igualitari.
Grups Interactius: Què és?
64

65. 4. Cada grup compta amb la presència d'un adult referent
que pot ser el mestre o mestra, familiars, o altres voluntaris.
Grups Interactius: Què és?
65

66. 5. La participació de les i els voluntaris a l'aula facilita
l'aprenentatge i augmenta la motivació dels nens i nenes
per l'aprenentatge, creant un bon clima de treball. (Exemple
Menorca: Voluntaris Mestres Britànics Jubilats)
Grups Interactius: Què és?
66

67. 6.Tots els alumnes del grup treballen sobre la
mateixa tasca, però no alhora.
Grups Interactius: Què és?
67

68. 7. Tant el professorat com els i les voluntàries
mantenen unes altes expectatives cap als alumnes
i alumnes.
Grups Interactius: Què és?
68

69. 8. Tots els alumnes aprenen, fins i tot aquells que tenen
facilitat, perquè ajudar l’un a l’altre implica un exercici de
metacognició que contribueix a consolidar els
coneixements, fins al punt de ser capaç d'explicar-los a
altres persones.
Grups Interactius: Què és?
69

70. Grups Interactius: Què NO és?
70

71. 4. Dividir la classe per grups amb un sol adult com a
referent, el professor/a.
5. Si prèviament s'han tret de l'aula a aquells alumnes i
alumnes amb baix nivell d'aprenentatge.
Grups Interactius: Què NO és?
71

72. 6. Si sense treure a ningú de l'aula els grups es formen de
forma homogènia d'acord al nivell d'aprenentatge.
7. Si es fan agrupacions heterogènies en una aula on estan
els alumnes i alumnes de major nivell d'aprenentatge.
Grups Interactius: Què NO és?
72

73. 8. Si dins dels grups interactius heterogenis es donen
tasques diferents als nens i nenes per nivell d'aprenentatge.
9. Si no hi ha interacció entre els alumnes i alumnes mentre
es resol la tasca plantejada.
Grups Interactius: Què NO és?
73

74. Organitzar l’aula en petits grups heterogenis.
Grups Interactius.
74

75. Cada grup supervisat per una persona adulta
Grups Interactius.
75

76. Resolució de tasques de forma col·laborativa
APRENENTATGE DIALOGIC
Grups Interactius.
76

77. PAPER DEL MESTRE/A
 DECIDIR QUINS OBJECTIUS
TREBALLAR
 DISSENYAR LES ACTIVITATS
 INFORMAR ALS VOLUNTARIS
DE L’ACTIVITAT A REALITZAR
 COORDINAR ELS GRUPS
 AVALUAR SESSIÓ
PAPER DEL VOLUNTARI/A
 IMPLICAR-SE EN ELS
APRENENTATGES
 AFAVORIR
APRENENTATGE DIALÒGIC
 SEGUIR INDICACIONS I
DEMANAR AJUDA, SI CAL
PAPER DE L’ALUMNE/A
 COOPERAR UNS AMB
ALTRES
 FER LES ACTIVITATS
 ACCEPTAR OPINIONS
 APORTAR IDEES
CURRÍCULUM
•AJUSTAR-SE AL CURRICULUM
•TÈCNIQUES INSTRUMENTALS
•CULTURA GENERAL
77

78. Idees claus
78

79. RECOMANACIONS
professorat, directors i directores
1. Les escoles haurien d'evitar canalitzar
l'alumnat cap a itineraris educatius segregats,
especialment a els qui procedeixen de grups
desfavorits (immigrants, minories ètniques,
fills i filles de famílies amb un baix nivell
socioeconòmic, etc.).
79

80. 2. Per elevar el rendiment acadèmic de
l'alumnat, el professorat hauria de substituir
els agrupaments homogenis (segons nivell
d'aprenentatge) i els mixts (classes
heterogènies en les quals alguns alumnes i
alumnes no reben atenció) per actuacions
inclusives (grups heterogenis amb una
reorganització dels recursos humans,
ampliació del temps d'aprenentatge, etc.).
80

81. 3. Pel que fa a l'organització de l'aula, els
estudis destaquen els grups heterogenis amb
una reorganització de recursos humans i/o
amb presència de voluntaris i els
desdoblaments en grups heterogenis.
81

82. 4. La recerca apunta als Grups Interactius com
una forma d'agrupament heterogeni d'èxit.
Acceleració de l’aprenentatge.
82

83. 5. Els mateixos recursos utilitzats en els
agrupaments homogenis poden reorganitzar-
se i emprar-se en models d'agrupament
inclusius.
Ex: De les aules UEC a les aules de recursos.
Ex: Dels centres específics a la millora de les
escoles ordinàries
83

84. 6. A les classes heterogènies, el professorat
hauria de fomentar de manera conscient
la interacció entre alumnes i alumnes
amb diferents nivells d'aprenentatge, així
com amb les diferents persones adultes
que estiguin presents en les activitats
d'aprenentatge.
84

85. • 7. És necessari que els centres escolars,
especialment els que compten amb un
percentatge elevat d'alumnat desfavorit,
augmentin el temps d'aprenentatge,
tant en horari escolar com a extraescolar,
amb la finalitat d'incrementar les
oportunitats d'aprenentatge i d'elevar el
rendiment de tots els seus alumnes i
alumnes. (vacances i voluntariat)
85

86. 8. Les escoles han de crear les condicions necessàries
i desenvolupar diferents vies de participació per a
les famílies i altres membres de la comunitat,
prestant una atenció especial a la participació de
familiars i membres de la comunitat de col·lectius
vulnerables (immigrants, minories culturals i
alumnes i alumnes amb discapacitat).
9. Els centres haurien de desenvolupar mecanismes
per a la participació de les famílies i de la comunitat
en processos de presa de decisions, d'avaluació i
en activitats educatives.
. 86

87. 10. Els centres escolars haurien d'involucrar a les
dones de les famílies i de la comunitat en
diferents activitats escolars, per ajudar a les
escoles a superar les desigualtats de gènere.
11. Els centres escolars haurien d'oferir activitats
de formació familiars, amb la finalitat d'elevar
el nivell de rendiment de tot l'alumnat. Les
famílies haurien de participar en les decisions
relatives a aquest tipus d'activitats. Quan això
succeeix, els programes d'educació familiar
tenen una major incidència sobre el rendiment
escolar dels alumnes i alumnes.
87

88. I SI COMENÇASSIM DEMÀ?
PER ON COMENÇARÍEM?
88

89. Passar de centrar-nos en
les dificultats a treballar
les capacitats.
(PASSAR DEL DÈFICIT ALS FACILITADORS)
89
https://www.youtube.com/watch?v=IAlA-NbEwig

90. SEGUEIX ESSENT UN REPTE, però ja
hi hem trobat aigua
Gràcies a vosaltres
90

91. Begoña de la Iglesia Mayol
Grup de Recerca Educació Inclusiva i Diversitat
bego.delaiglesia@uib.es
COMPTAU AMB
NOSALTRES

92. Referències i documentació emprada
• Artigas-Pallarés, J. (2009). Dislexia: enfermedad, trastorno o algo distinto. Revista
de neurología, 48(2), 63-69.
• DSM-V (http://www.dsm5.org/Pages/Default.aspx) (ver cómo pueden afectar
estos cambios en el ámbito de las DA en distintos países en Al-Yagon, M.,
Cornoldi, C., Cabendish, W., Fawcett, A.J., Grünke, M., Jiménez, J.E., 2012).
• Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en
las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación.
• Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con
dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a
la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.)
(2012) Respuestas flexibles en contextos educativos diversos. Murcia: Consejería
de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de
http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php
• Rigo, E. (2002). Las necesidades olvidadas. D. Forteza y MD Roselló (Coords.),
Actas de las XIX Jornadas de Universidades y Educación Especial, 19-78.
• Valls, R., & Siles Molina, G. (2012). L’ampliació del temps d’aprenentatge, una
pràctica inclusiva que millora el rendiment acadèmic de tot l’alumnat. Pedagogia
i Treball Social: revista de ciències socials aplicades, 2012, vol. 2, núm. 1, p. 46-62.
92

93. Referències de les imatges
Diapositiva 2: https://flic.kr/p/9iKjQg
Diapositiva 3: https://flic.kr/p/dVanfz
Diapositiva 4: https://flic.kr/p/jAkko7
Diapositiva 5: https://flic.kr/p/7i6NDH
Diapositiva 6: https://flic.kr/p/nXyF5i
Diapositiva 7: https://flic.kr/p/9RhHPM
Diapositiva 8: https://flic.kr/p/ay2c29
Diapositiva 9: https://flic.kr/p/5SE1CF
Diapositiva 10: https://flic.kr/p/4ohV7
Diapositiva 11: https://flic.kr/p/5wAwwX
Diapositiva 12: https://flic.kr/p/74EMbH
Diapositiva 13: https://flic.kr/p/o51jBH
Diapositiva 14: https://flic.kr/p/dc3Dyj
Diapositiva 15: https://flic.kr/p/8ts9QN
Diapositiva 16: https://flic.kr/p/4p3Fiw
Diapositiva 17: https://flic.kr/p/4AodCN
Diapositiva 19: https://flic.kr/p/guhsdX
Diapositiva 20: https://flic.kr/p/4YJRV3
Diapositiva 21: https://flic.kr/p/qMDbxB
Diapositiva 22: https://flic.kr/p/edYY9V
Diapositiva 23: https://flic.kr/p/5p4Vfw
Diapositiva 24: https://flic.kr/p/4YBbeV
Diapositiva 25: https://flic.kr/p/nQfnvS
Diapositiva 26: https://flic.kr/p/9bUbH3
Diapositiva 27: https://flic.kr/p/2kr1cR
Diapositiva 28: https://flic.kr/p/53wt6y
Diapositiva 29: https://flic.kr/p/efX8AU
Diapositiva 30: https://flic.kr/p/ooQJ9M
Diapositiva 31:https://flic.kr/p/6XDLbw
Diapositiva 32: https://flic.kr/p/5SadAz
Diapositiva 33:https://flic.kr/p/bJmE9Z
Diapositiva 34: https://flic.kr/p/8Hp3hU
Diapositiva 35:https://flic.kr/p/aSeEyH
Diapositiva 36: https://flic.kr/p/4sY59B
Diapositiva 38: https://flic.kr/p/6fWKzp
Diapositiva 39: https://flic.kr/p/6vBwhj
Diapositiva 40: https://flic.kr/p/dVd2nY
93