Manifest pel canvi de mentalitat que necessita la humanitat i, en concret, la societat valenciana.

1. Manifest per una societat conscienciada, reflexiva i
compromesa: un canvi de valors, d'actituds i de normes
socials
Supose que jo no sóc qui per a dir a ningú com ha de pensar o, almenys, per a imposar-li
una determinada forma de pensar. Ni tampoc vull fer-ho, sinó al contrari; la gent, les
persones han d'aplegar a unes determinades conviccions per si mateixes o almenys que
siguen convençudes mitjançant la raó i que se n'adonen d'açò o d'allò pel seu compte. I
és en aquest últim punt on m'agradaria incidir: La mentalitat amb què coneixem,
concebem el món i la implicació que prenem amb el transcurs dels fets que esdevenen
dins d'aquest.
Per a arribar a una determinada ideologia sobre qualsevol tema, s'ha de fer un reflexió,
tenir en compte tots els factors i dades possibles de manera que s'aplegue a unes
determinades conclusions sobre com són les coses i, per tant, es crea una determinada
concepció del món (i, si cal, canviar d'opinió quan es coneguen noves dades o factors;
és totalment lícit) i, com a conseqüència, porta a l'acció. El problema ve quan el
pensament de les persones es basa en allò que veu pels ulls, que li arriba per les orelles,
es convencionalitza socialment i s'adopta com a dogma a manera d'integració sense
qüestionar-ho ni parar-se a pensar profundament en les bases en les quals resideixen les
coses (els orígens, trajectòries, pros, contres, etc); jo li dic a això viure en la
superficialitat. A més a més, cal afegir-hi el desinterés per tot allò que ens rodeja lligat
amb aquesta acceptació i submissió (les coses que se'ns presenten van com van i són
com les percebem o ens les fan percebre) de manera que aquesta posició duu cap a
l'immobilisme o el passotisme. Heus ací que diferenciem dos tipus de persones: els que
reflexionen i pensen per arribar a unes conviccions sobre allò amb què viuen i poder
triar, i els que no reflexionen gens i s'empassen i defensen les coses com estan en
l'actualitat o en la contemporaneïtat amb un immobilisme tenaç.
Arribats a aquest punt, he de dir que sent del segon tipus de persones es pot viure i es
pot passar la vida sense pena ni glòria. Així, ser de les persones del primer tipus, no
dóna de menjar ‒ o sí, segons com es mire ‒ . Es pot viure sense preocupar-se de com
van i són les coses i arribar a la caixa que ens embolcallarà en el descans etern. És
totalment lícit, tanmateix; és una manera de viure la vida amb una certa felicitat que una
altra persona no tindria. Seria no calfar-se el cap per res ni per a res i viure, carpe diem.
No obstant això, aquesta posició té conseqüències negatives des del punt de vista dels
interessos tant individuals com comuns (en societat). No saber ni plantejar-se els
orígens, ni la trajectòria, ni els fets anteriors ni posteriors o actuals, ni els factors, ni les
conseqüències, ni les intencions, ni la mentalitat o perspectiva que hi ha darrere de les
coses o la visió que se'n dona d'aquestes té com a resultat viure al món sense conéixer-lo
realment i no poder saber si les coses que percebem són com realment se'ns presenten ni
què representen i, per tant, si són realment així o haurien de ser d'una altra manera, ni si
això és el més just, el que més convenient, el que més és interessa, etc. D'aquesta

2. manera, els creadors, imposadors, utilitzadors de certes visions, de certes maneres de
fer, de certes identitats, de certs prejudicis, de certes lleis, de certs conceptes, de certs
valors els poden fer passar per bons, vertaders, justificats i acceptats encara que no ho
siguen amb una sèrie d'interessos propis que van contra els interessos col·lectius de la
resta, sense resistència ni capacitat de triar ni concebre res que siga diferent si això,
finalment, s'accepta socialment i s'actua i es parla en conseqüència d'aquesta acceptació.
Per contra, la primera manera de concebre i viure el món permet veure que hi ha altres
possibilitats a part de l'estat actual de les coses i la possibilitat de voler canviar-les i
lluitar per fer-ho. En definitiva, poder exigir el dret a triar com volem que siguen les
coses i intentar que siguen el més justes, beneficioses, vertaderes possibles, sempre amb
els arguments i les demostracions per davant fruit de la reflexió.
Dit tot açò, anime a tota la gent a adoptar aquesta primera opció: ser crític i reflexiu amb
el món que ens envolta, qüestionar-lo, de manera que podrem saber si tot allò que ens
afecta directament i indirectament és així o no és així i ha de canviar i, per tant,
comprometre'ns amb com són i es fan les coses, prendre el control. Consegüentment,
construirem entre tots la societat (ja que els individus vivim en col·lectivitat) que volem
amb les seues identitats, símbols, relacions, valors, caràcters, judicis que desitgem i que
siguen més justos d'acord amb tots els factors i dades, i mitjançant la raó. Així doncs, hi
ha dues opcions: o quedar-se quiet i acceptar allò que vivim i que es permeta que ens
xafen, s'aprofiten, ens manipulen, etc, a canvi de viure sempre feliç encara que ens foten
(o ni ser-ne conscients de tot d'això) o comprometre's i interessar-se per la construcció i
estat de l'espai i circumstàncies que ens han tocat, ja que afecta a cada individu i no es
pot ignorar. En resum: Caldria ser realment conscient de com són les coses i del que
passa, i passar a l'acció d'alguna manera. Si no ho fem nosaltres ens ho faran per
nosaltres i ens ho faran passar com a bo, correcte i vertader encara que no ho siga.
Pel que fa al meu cas personal, he assolit una preocupació social i per això escric aquest
text, perquè no puc veure com en molts aspectes la gent del meu voltant, de la meua
terra és passada per damunt sense que se n'adone o no en siga conscient, veient les coses
com estan com a normals, assumint-les i actuant i parlant com a conseqüència des
d'aquesta inconsciència, fixant-se en la superficialitat. Jo també vaig ser dels que vivia
la seua vida sense preocupar-me per res, anant a la meua bola i adaptant-me a les
circumstàncies. Però va aplegar un moment que em vaig adonar de certes coses que no
em pareixien del tot correctes o que eren estranyes, ja que em vaig ficar a reflexionar i a
informar-me i a observar tot el que m'envoltava de manera crítica o analítica. Així, he
anat canviant la visió de diverses coses a la vida, cosa que abans ni em plantejava, no
pensava en un altre món possible, una alternativa per a res, ni m'interessava. Això no
vol dir, però, que siga un amargat i un infeliç a contracorrent i obsessionat a tota hora,
sinó que he viscut la meua vida amb alegria i amb moments de goig i ho he combinat
des d'aquell moment amb la reflexió, la crítica i el compromís pel que m'afecta
directament i indirectament perquè no vull que altres decidisquen per mi ni em
manipulen ni a mi ni als meus. El que puc dir d'aquest canvi és que em penedisc que no

3. s'haguera produït més prompte. La pròxima vegada que us proposen alternatives a la
concepció, la forma de ser i la construcció de totes les coses que us envolten i
emmarquen no les jutgeu com a móns, concepcions, accions, imaginaris, inventats i
absurds, primer intenteu veure si allò que us envolta és com hauria de ser informant-vos
i reflexionant i després valoreu les propostes o altres maneres de pensar. Potser sigueu
vosaltres els qui esteu enganyats i el que propose altres enfocaments i consideracions no
estiga tan boig. Però no patiu, si tota preconcepció se vos destrueix no deixareu de ser
feliços, sinó que madurareu i us coneixereu a vosaltres mateixos en relació a l'hàbitat
que us rodeja. No tingueu por. Contra la por, sense por. I repetisc, només així
aconseguirem una societat, unes relacions, uns valors, unes maneres de fer adaptades a
nosaltres i que ens pertoquen per justícia, i no una societat desinteressada pel seu propi
funcionament i les seues característiques, i creada i manipulada com titelles per uns
pocs, per un determinat sector o influenciada per una visió sense possibilitat de replicar
el que hi ha establert.
PS: Tot açò és un discurs i és qüestionable. Comproveu si és raonable i justificat o si no
té cap sentit. Si feu aquest exercici de reflexió, hauré aconseguit el meu objectiu. La
motivació d'aquest escrit ha estat l'observació de la gent, la que em coneix i la que no,
els mitjans comunicació i les xarxes socials, les converses que he mantingut durant tota
la meua curta existència i la formació, lectura i informació que m'han portat a la
conscienciació des de fa anys. La clau és aquesta: la conscienciació i la implicació.
Sergio Cebolla Mínguez