És un conte per animar a la lectura i l'escriptura. No hem de tenir por d'expressar-nos i a més sempre hi haurà algú que estarà al nostre costat.

2. El lleó no sabia escriure.
Però això no el preocupava perquè podia
rugir i mostrar els seus dents.
I no necessitava res més.

3. Un dia, es va trobar una lleona. La lleona llegia un
llibre i era molt guapa.
El lleó es va apropar perquè volia fer-li un petó. Però
es va aturar i va pensar: _Una lleona que llegeix, és
una dama. I a una dama se li escriuen cartes, abans
de besar-la. Això ho havia aprés d’un missioner que
s’havia cruspit.
Però el lleó no sabia escriure.

4. Així que va anar a buscar al
mico i li va dir:
-Escriu-me una carta per a la
lleona!
A l’endemà, el lleó va anar cap a
Correos amb la carta. Però, li
hauria agradat saber què era el
que havia escrit el mico. Així
doncs, va donar la volta i el mico
li va llegir:
“ Estimadíssima amiga: _Vols
trepar amb mi als arbres?
També tinc uns plàtans
boníssims. Salutacions, Lleó”.

5. “ - Però noooooo!”, va rugir el lleó. “-
Jo mai escriuria una carta
així!”.
I el lleó va trencar la carta.
I va baixar fins el riu.
Allà, l’hipopòtam va haver
d’escriure una carta nova.

6. L’endemà, el lleó va portar la carta a Correos.
Però, li hauria agradat saber què era el que
havia escrit l’hipopòtam. Així doncs, va donar
la volta i l’hipopòtam li va llegir:
“ Estimadíssima amiga: _Vol vostè nedar amb
mi i capbussar-se per buscar algues
exquisides Salutacions, Lleó”.
“ - Noooooo!”, va rugir el lleó.
“- Jo mai
escriuria una carta així!”.

7. I aquella mateixa tarda, va ser el torn de l’escarabat.
L’escarabat es va esforçar moltíssim, i fins i tot va posar
perfum en el paper.

8. L’endemà, el lleó va portar la carta a Correos i va passar
per davant de la girafa.
“-Uff, a què fa pudor?”, va voler saber la girafa.
“-La carta!, va dir el lleó. “Té perfum d’escarabat.”
“-Ah”, va dir la girafa, “m’agradaria llegir-la!.
I la girafa va llegir:
“ Estimadíssima amiga: _Vol vostè
arrossegar-se amb mi per sota terra? Tinc
fems, ben olorós! Exquisit! Salutacions,
Lleó”.

9. “ - Però noooooo!”
... rugir el lleó.
“- Jo mai escriuria una carta
així!”.
“ -No ho has fet!”, va dir la girafa. Molt furiós, el lleó va trencar la
carta i va fer que la girafa n’escrigués una de nova. El cocodril
hauria de llegir-la l’endemà.
Però quan el lleó va anar a recollir-la, el cocodril s’havia menjat la
girafa amb carta i tot.

10. Així doncs, li va tocar el torn al cocodril. Aquesta
vegada el voltor va llegir la carta:
“ - Oh no!”, va dir el lleó. “- Jo mai escriuria una
carta així!”.
“ El lleó va trencar la carta, i a l’endemà, el voltor va
haver de llegir immediatament la seva carta:
“ Estimadíssima amiga: _Encara
queda una miqueta de girafa
per aquesta nit. Vingui vostè a
sopar! Exquisit! Salutacions,
Lleó”.

11. “ Estimadíssima amiga: _Sóc el lleó i aquí jo sóc el rei. Vull conèixer-te.
El lleó va bellugar el cap satisfet. Si, així ho hauria dit ell
també. El voltor va continuar llegint:
“_Podem volar junts per sobre la selva.
També tinc carronya. Exquisida!
Salutacions, Lleó”.

12. “Ja n’hi ha prou!
“ - No!” , va rugir el lleó.
“- Noooooo!
No!
i
novament
no!”.

13. I el lleó es va posar a rugir.
Va rugir totes les meravelloses coses que ell
escriuria, si sabes escriure. Però el lleó no sabia.
I, així, va continuar rugint una estona.
“ – Jo escriuria lo bonica que és.
Li escriuria que m’agradaria veure-la.
Senzillament, estar junts. Estar tombats, fen
mandra sota un arbre. Senzillament, mirar junts el
cel al capvespre. Això no pot resultar tan difícil!”

14. “- Per què no ho vas escriure tu
mateix?”.
El lleó es va donar la
volta.
“- Qui ho vol saber?”.

15. “- Jo”, va dir la lleona que llegia el
llibre.
I el lleó d’afilats ullals va contestar
suaument:
“- No ho he escrit,
perquè no sé
escriure ...”

16. La lleona va somriure, i va empentar amorosament
al lleó amb el seu nas i se’l va endur amb ella.

17. ...I li va ensenyar a escriure i a llegir, i van viure
feliços i contents.

18. QUÈ ROMÀNTIC! NO? ES DIU QUE
EL LLEÓ VA APRENDRE TOTES
LES LLETRES DE L'ALFABET, AMB
CADASCUNA DE LES LLETRES VA
ESCRIURE UNA PARAULA D'AMOR:
"A" D’AMOR, "B" BES... PODEU
AJUDAR AL LLEÓ A COMPLETAR
L'ALFABET. QUÈ US SEMBLA?

19. El lleó no sabia escriure.
Però això no el preocupava perquè podia
rugir i mostrar els seus dents.
I no necessitava res més.
El lleó no sabia escriure.
Però això no el preocupava perquè podia
rugir i mostrar els seus dents.
I no necessitava res més.
Però un dia...