Postimpresionisme i Rodin
•Download as PPT, PDF•
0 likes•268 views
Postimpresionisme i Rodin
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Viewers also liked
Viewers also liked (20)
Similar to Postimpresionisme i Rodin
Similar to Postimpresionisme i Rodin (20)
More from José Luis Garcia Salvador
More from José Luis Garcia Salvador (11)
Recently uploaded
Recently uploaded (8)
Postimpresionisme i Rodin
- 1. Camille Pissarro Boulevard de Montmartre
- 2. Alfred SisleyAlfred Sisley (1839-1899)(1839-1899) Inundació a Port-MarlyInundació a Port-Marly, 1876, 1876
- 3. La lecturaLa lectura 18701870 BERTHE MORISOTBERTHE MORISOT Marina, 1869 El banyEl bany, 1885, 1885
- 4. Mary CassatMary Cassat (1844-(1844- 1926)1926) AutoretratAutoretrat, 1878, 1878 Mare després del banyMare després del bany, 1880, 1880 Nen a l'habitació blau foscNen a l'habitació blau fosc, 1889, 1889
- 5. Un diumenge d’estiuUn diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jattea l’illa de la Grande Jatte,, 1884-861884-86 Bany en AnsiersBany en Ansiers SEURAT
- 6. PPaulaul SignacSignac,, Les veles groguesLes veles grogues, 1935, 1935Paul Signac (1863-1935)Paul Signac (1863-1935) El palau papal en AvignóEl palau papal en Avignó,, 19001900
- 8. POSTIMPRESSIONISME CEZANNE (cubisme) TOULOUSE LAUTREC VAN GOGH (expressionisme) GAUGUIN (fauvisme)
- 9. Paul Cézanne (1839-1906) AutoretratAutoretrat 18751875 Natura morta amb pomes i préssecs 1905 Hortense Fiquet 1877-78, 72’5 x 56 cm
- 11. 1890-1892 Localització: Museu d’Orsay (París) Estil: postimpressionis me Anàlisi material Dimensions: 47,5 x 57 cm Suport: tela Tècnica: oli
- 12. Quatre versions més 25O milions dolars
- 13. El tema dels jugadors de cartes apareix amb freqüència en la pintura holandesa del segle XVII. Jan Steen,1665.Rombouts, 1597-1637. Germans Le Nain: Els jugadors de trictrac. Segle XVII Caravaggio
- 14. Barret rodo i sense cap arruga Barret bonyegut i doblegat per la visera Dos personatges antagònics Sembla més veterà, més experimentat Aparentment més jove i menys segur Home de la pipa, 1890-92 Fumador de pipa, 1891-92 Els camperols d’Aix-en- Provence són els seus models. El jugador de l’esquerra és el jardiner del pare de l’artista, anomenat Père Alexandre.
- 15. l'eix del quadre Tot el cos del jugador és representat dins del llenç Part del cos del jugador és fora de la composició Punt on convergeixen totes les mirades
- 16. Qualsevol forma en l’espai és un cos sòlid que té un esquelet, una estructura interna i aquesta sempre és: Cilindres Cons Esferes Posteriorment omple el dibuix, esquemàtic, amb pinzellades paral·leles de color progressant dels tons freds (ombres) als càlids Composició
- 17. Jaqueta de tonalitats marrons Pantalons de tonalitats grogues Jaqueta de tonalitats grogues Pantalons de tonalitats marrons Disposició del color per mostrar confrontació entre els dos jugadors El color de les cartes és diferent: unes són blanques les altres són grises. Blanc = clarividència, seguretat Grises = lluita difícil, poca seguretat
- 18. Pinzellades breus, quasi quadrades i sobreposades, diferents tonalitats. La forma s'ha construït a base d'un mosaic de pinzellades Dóna prioritat al color per definir les formes
- 19. TOULOUSE-LAUTREC (1864-1901) Rosa La Rouge En el saló de la Rue de MoulinsEn el saló de la Rue de Moulins, 1894, 1894
- 20. En estar especialment dotat pel dibuix, va elevar el cartell a la categoria d’obra d’art, per mitjà del qual oferia la informació de manera clara i concisa, amb poques però rotundes imatges ben definides. Henri Toulouse-Lautrec, Moulin Rouge: La Goulue 1891; litografia en quatre (pòster), 191 x 117 cm
- 22. Vicent Van GoghVicent Van Gogh,, Els menjadors de creïllesEls menjadors de creïlles, 1885, 1885
- 23. El café per la nitEl café per la nit, 1888, 1888 Camp de blat en una nit estel·ladaCamp de blat en una nit estel·lada 1890,1890, Dormitori de l’artista a ArlésDormitori de l’artista a Arlés, 1889, 1889 Camp de blat en una nit estel·ladaCamp de blat en una nit estel·lada 1890,1890,
- 25. Van Gogh davant l’asil de Saint-Remy http://blogs.princeton.edu/wri152-3/akburges/
- 26. Paisatge de Saint-Remy, el que realment veia Van Gogh des de la seva finestra
- 28. PAUL GAUGUIN (1848-1903) La visió després del sermó, o La lluita de Jacob amb l'àngel el 1888 Paisatge de Bretanya
- 29. Paul GauguinPaul Gauguin El Crist grocEl Crist groc 18891889 92’1 x 73’492’1 x 73’4 cmcm Tècnica delTècnica del cloisonnécloisonné inspiradainspirada en els esmalts i vidrieres. Gransen els esmalts i vidrieres. Grans zones de color pla són delimitadeszones de color pla són delimitades per contorns en blau o negre.per contorns en blau o negre. Gauguin anomena el seu estil comGauguin anomena el seu estil com sintetisme, ja que sintetitzasintetisme, ja que sintetitza l'observació del subjecte amb elsl'observació del subjecte amb els sentiments que provoca a l'artista.sentiments que provoca a l'artista. Escola de Pont-AventEscola de Pont-Avent (1886-1891)(1886-1891)
- 31. CARPEAUX. La dansa “Romanticisme” MEUNIER. El forjador Realisme ESCULTURA SEGLE XIX
- 34. La primera versió, en terracota, fou realitzada l’any 1880 i era de 71,5 cm. Rodin va fer construir un motlle d’escaiola a partir del qual es van realitzar entre 50 i 60 bronzes. Rodin l’any 1902, demanà una ampliació de dos metres. D'aquesta versió "gegant" es van realitzar 22 escultures, una de las quals està en la tomba de Rodin. FoulaprimeraobradeRodine espaipúblicL’any1906fouina davantdelPanteódeParís.
- 35. El 1880 Rodin va rebre l'encàrrec de la Direcció General de Belles Arts de realitzar una obra monumental per al futur Museu de les Arts Decoratives El pensador presidia la llinda de la Porta de l’infern. Inicialment havia de ser Dant mirant l’infern.
- 36. Les tres ombres 1889-1902 Bronzes El Bes 1881 Ugolino 1882 -Cant 33 de l’Infern de Dant- Adam Paolo i Francesca -Cant 5 de l’Infern de Dant-
- 39. Sepulcre de Llorenç de Mèdici. Florència Profeta Jeremies. Capella Sixtina. Vaticà Jean-Baptiste Carpeaux Ugolino i els seus fills 1857-1867 Metropolitan Museum of Art. New York
Editor's Notes
- El contrast entre la claredat i moviment del cel, amb la quietud i foscor del poble. L'estreta connexió entre les formes representades amb l'estat d'ànim de l'artista. El color no es correspon amb la realitat, sinó amb les emocions Els contorns, en la part inferior, estan marcats amb una línia negra gruixuda, com era característic també en l'obra del seu company Gauguin. - Les úniques línies rectes són les de les teulades de les cases. El quadre pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Remny, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons. Ell hi afegí els elements que li van semblar, com el xiprer i el poble amb l’església, fent-ne una barreja. Per tant és un poble fictici, no és la representació fidel d’un paisatge.
- El traç de la pinzellada adquireix ritmes diferents en tot el quadre, circular per als astres i estrelles, ondulant pel firmament, tirabiuxons per la vegetació del fons i línies rectes per a les cases, flamejants en el xiprer Predomina el color, aplicat amb la pinzellada característica del pintor: corba i flamejant La gamma cromàtica és de blaus i verds, contrastada als astres, les cases, els arbres... amb tocs de groc molt viu, taronja i blanc El quadre es pot dividir en dues parts clares: la terra, amb el poble i les muntanyes del fons, i el cel ple d’estels. L’element d’unió entre ambdues parts és el xiprer vertical, i el campanar de l’església, també vertical. El poble, amb els llums de gas encesos darrere els vidres, representa el calor humà, al qual era aliè el pintor. Ell era com el xiprer, que ho contempla de llum i es manté solitari. Les cases, amb les seves diminutes llums, contrasten amb la immensitat del firmament, davant del qual les persones no són res. El campanar de l’església recorda els del seu país natal, Holanda. Així es deuria sentir Van Gogh en pintar-lo, coneixent la seva pròpia mortalitat i la de tots els homes que no són més que petites taques grogues comparades amb els astres immortals. El xiprer és utilitzat per Van Gogh com un vincle obscur, dens i vibrant. És com una flama moguda pel vent que uneix la terra amb el cel. És un arbre que manifesta elevació i s’usa per simbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en la vida després de la mort, i també la mateixa idea de la mort. El mateix Van Gogh deia que era un element funerari. El xiprer és una flama ardent que s’aixeca cap a un cel immens i llunyà. El poble està lluny i ell està sol. El pintor projecta la seva inquietud espiritual en el paisatge, el qual converteix en un grafisme de la seva pròpia ànima.
- Cuando te casas En 1882, abandona el seu ofici a la borsa per dedicar-se a la pintura Gauguin arribà a l'istme de Panamà l'abril de 1887, a l'illa de Taboga, de la qual diria en una carta: 'aquest viatge al Carib, que resultaria fonamental per al seu futur artístic, ja que li mostrà la sensualitat del color i l'interessà per una natura primitiva capaç d'accentuar les relacions humanes, urant un temps treballarà en la perforació del canal, com a obrer de la "Panama Canal Company", però el clima i les malalties tropicals el postren molt aviat. Ni tan sols recuperat de la disenteria i el plaudisme o febre groga, continua el periple a l'illa Martinica el 1888. D'aquest viatge al Carib, que resultaria fonamental per al seu futur artístic, ja que li mostrà la sensualitat del color i l'interessà per una natura primitiva capaç d'accentuar les relacions humanes, Gauguin tornarà a Europa malalt i abatut. Allà troba l'hospitalitat de Theo Van Gogh, qui, a més, exposarà les seves pintures a la seva pròpia galeria. Però deixant de banda aquest viatge, entre el 1886 i 1891, viu principalment a la Bretanya on es converteix en el centre d'un grup de pintors experimentals coneguts amb el nom d'Escola de Pont-Aven usca inspiració en l'art indígena, en els vitralls medievals i en les estampes japoneses. questes últimes les descobreix gràcies a l'holandès Vincent Van Gogh el 1888 en els dos mesos en què viuen junts (entre octubre i desembre) a Arle, al sud de França, en què tots dos es dediquen a pintar. El 1891, arruïnat, Gauguin s'embarca cap a Tahiti on espera fugir de la civilització europea. Només retorna a França un cop i passarà la resta de la seva vida a la Polinèsia Francesa. Influenciat per l'ambient tropical i la cultura polinèsia, la utilització de formes plenes i voluminoses. El 1901, fuig de nou cap a Hiva Oa, a les illes Marqueses. Enfrontat de nou amb les autoritats colonials, acaba malalt i arruïnat. Mort el 9 de maig de 1903. Crec haver aconseguit amb les figures una gran simplicitat rústica i supersticiosa. Tot plegat és molt sever. La vaca que hi ha sota l'arbre és molt petita en comparació a la realitat, i s'encabrita. El relat de la lluita de Jacob amb l'àngel és al Gènesi (32:22-32). En el retorn de Jacob a la terra de Canaan, va fer passar la seva família a l'altra banda del riu Jaboc i ell es va quedar sol. Va estar lluitant fins a l'alba amb un àngel fins que va aconseguir la seva benedicció. Tradicionalment l'episodi s'interpreta com la lluita de Jacob contra la seva consciència per trobar la veritat i la redempció. Després de la lluita, i d'aconseguir la benedicció, Jacob pot creuar el riu i entrar en la terra promesa
- El quadre segueix la tècnica del cloisonné inspirada en els esmalts i vidrieres. Grans zones de color pla són delimitades per contorns en blau o negre. A més, és una mostra del fauvisme influenciat per van Gogh on l'element primordial és el color. Gauguin anomena el seu estil com sintetisme, ja que sintetitza l'observació del subjecte amb els sentiments que provoca a l'artista. D'ells Gauguin va adoptar l'esperit rebel a contracorrent dels pintors acadèmics, la pinzellada solta, l'ús de colors purs i el gust pels temes quotidians. Però en lloc de reproduir la realitat, s'interessava més pel simbolisme i la imaginació. A Pont-Aven va entrar en contacte amb l'art medieval, gràcies a Émile Bernard un entusiasta dels vitralls gòtics. Junts van desenvolupar la tècnica del cloisonisme, amb zones de color pla separades per línies negres de contorn. S'eliminaven les ombres i d'aquesta forma es sintetitzen les figures ressaltant el seu caràcter simbòlic. col·lecció de ceràmiques peruanes de les cultures mochica i chimú, El 1868, es va produir l'obertura del Japó a Occident El color és lliure, subjectiu, sense necessitat d'ajustar-se a la realitat. L'estada a l'illa tropical de la Martinica dóna lluminositat a la seva paleta. La visió després del sermó, o La lluita de Jacob amb l'àngel
- D’on venim?, on anam? 1897 Quan et cases? febrer de 2015 300 milions de dólars. Pits amb flors vermelles o Dona tahitiana amb mangos 1899 Manao Tupapau (L’esperit de la mort sobrevola)
- esde que el rey Felipe VI de Francia retiró sus fuerzas de la ciudad, el alcalde de Calais ofreció al rey inglés la capitulación de la ciudad con la condición de que los habitantes pudieran salir libres. El rey Eduardo se negó, indignado de que una ciudad que estaba a punto de caer y que le había costado tanto tiempo, hombres y dinero, se atreviera a imponer condiciones. Sin embargo los propios hombres del rey señalaron que la única culpa de la ciudad fue haber luchado valientemente por su rey. Finalmente el rey se ofreció a respetar la vida de los pobladores de la ciudad si seis hombres notables de la ciudad, en su lugar, se rindieran ante él, junto con las llaves de la ciudad, vestidos en camisón y con una soga amarrada a sus cuellos.
- La Divina Comedia es una epopeya alegórica en tercetos encadenados escrita entre 1304 y su muerte, considerada como una de las obras maestras de la literatura italiana y mundial.20Numerosos pintores de todos los tiempos crearon ilustraciones sobre ella, destacan Botticelli,Gustave Doré y Dalí. Dante la escribió en el dialecto toscano, matriz del italiano actual, que se utilizó entre los siglos XI y XII. La obra se divide en tres partes: Infierno, Purgatorio y Paraíso. Cada una de sus partes está dividida en 33 cantos, a su vez compuestos de tercetos. La composición del poema se ordena según el simbolismo del número tres (número que simboliza latrinidad sagrada, Padre, Hijo y Espíritu Santo, así como también, el número tres simboliza el equilibrio y la estabilidad en algunas culturas, y que también tiene relación con el triángulo): tres personajes principales, Dante, que personifica al hombre, Beatriz, que personifica a la fe, yVirgilio, que personifica a la razón;21 la estrofa tiene tres versos y cada una de las tres partes cuenta con treinta y tres cantos.22 El poema puede leerse según los cuatro significados que se atribuyen a los textos sagrados: literal, moral, alegórico y anagógico. En este poema, Dante hace gala de un gran poder de síntesis que es característico de los grandes poetas. Dante Alighieri llamó comedia a su libro pues, de acuerdo con el esquema clásico, no podía ser una tragedia, ya que su final era feliz. El libro suele presentarse actualmente con un gran cuerpo de notas que ayudan a entender quiénes eran los personajes mencionados. Estos comentarios incluyen interpretaciones de las alegorías o significados místicos que contendría el texto, que otros prefieren leer como un relato literal. Esta tendencia se acentuó en el siglo XX entre los exégetas y críticos de La divina comedia, muchos de los cuales sostienen que Dante narró una historia en el mundo material de ultratumba tal como se lo concebía en su tiempo. Miguel Asín Palacios, por otra parte, destacó la importancia de la escatología musulmana en la estructura del Infierno dantesco23 , y en particular de la obra Escala de Mahoma, en la que Mahoma, guiado por el arcángel Gabriel, recorre el Cielo y el Infierno, dividido este último en siete estancias. El yeso original fue restaurado en 1917 y se muestra en el Museo de Orsay en París. Una serie de yeso que ilustra el desarrollo de los trabajos pueden verse en el Musée Rodin en Meudon. También en 1917, un modelo fue usado para hacer los tres originales en bronce: El Museo Rodin, de París. El Museo Rodin (Filadelfia), Pensilvania. El Museo Nacional de Arte Occidental en el Parque Ueno, en Tokio. Con posterioridad otros bronces han sido distribuidos por el Musée Rodin a otros lugares, entre ellos: El Kunsthaus Zürich, Zurich El jardín de esculturas de Rodin, B. Gerald Cantor, en la Universidad de Stanford. The Rodin Gallery, Seúl, Corea Shizuoka, Japón.
- Ugolino della Gherardesca (hacia 1220 – marzo de 1289), conde de Donoratico, fue un noble y comandante naval de la ciudad italiana de Pisa. Al descubrir la traición, Ruggieri lo denunció y tras unos días de luchas en las calles (julio de 1288) Ugolino fue capturado, junto a sus hijos Gaddo y Uguccione, y sus nietos Nino y Andelmuccio. Fueron encerrados en la Torre Mida, donde pasaron nueve meses hasta que murieron de hambre. unque los detalles más oscuros de la vida de Ugolino fueron mencionados con anterioridad por otros escritores, el conde debe su fama a Dante, que en su Divina Comedia lo sitúa en el último círculo delinfierno (cantos XXXII y XXXIII). En un terrible pasaje que el poeta inglés Walter S. Landor califició como las treinta mejores líneas de toda la poesía, se ve al conde Ugolino mordiendo la cabeza del obispo Ruggieri. n la Comedia, Ugolino explica a Dante como los prisioneros murieron lentamente de inanición, y antes de morir, sus hijos le pidieron que se comiera sus cuerpos («Padre: más corto será el duelo si comes de nosotros: Tú que vestiste nuestra carne, desnúdala si quieres»). Finalmente, Ugolino dice que «el hambre pudo más que el dolor». Así, de la frase deliberadamente ambigua puede entenderse que el conde murió de hambre antes que de pena, aunque la interpretación más popular es que Ugolino acabó comiéndose los cuerpos de sus hijos y nietos. Por este motivo, se le conoce como «el Conde Caníbal», y a menudo se le representa mordiéndose sus propios dedos.
- Los simbolistas —cuyos precedentes se encuentran en William Blake, los nazarenos y los prerrafaelitas— propugnan una pintura de contenido poético. El movimiento simbolista reacciona contra los valores del materialismo y del pragmatismo de la sociedad industrial, reivindicando la búsqueda interior y la verdad universal y para ello se sirven de los sueños que gracias a Freud ya no conciben únicamente como imágenes irreales, sino como un medio de expresión de la realidad.