Arquitectura, escultura i ceràmica grega

1. ART CLÀSSIC (I):
GRÈCIA

2. ARQUITECTURA
ESCULTURA
CERÀMICA

4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA:
- EDIFICIS PROPORCIONATS A L’ESCALA
HUMANA.
-CONCEPCIÓ DE L’EDIFICI COM A PART D’UN
CONJUNT.
- ÚS DE CARREUS (Un carreu és una pedra tallada,
comunament en forma de paral·lelepípede, per a la
construcció de murs, pilars , etc)
-ARQUITECTURA ARQUITRAVADA
(L'arquitrau és l'element horitzontal de pedra que
uneix entre si dues columnes per dalt/ La coberta
dels edificis era a dues aigües, amb la qual cosa els
laterals menors de les façanes formaven un triangle
anomenat frontó. L'espai interior era el timpà i solia
decorar-se amb escultures)

5. - MATERIALS: PEDRA, MARBRE i FUSTA PER A LES VIGUES
-ÚS DE LA COLUMNA
-TRES ORDRES ARQUITECTÒNICS: DÒRIC, JÒNIC, CORINTI
- UTILITZAREN COLORS:POLICROMIA
- HARMONIA VISUAL: REFINAMENTS ÒPTICS
- EDIFICIS MÉS DESTACATS: ARQUITECTURA RELIGIOSA
(TEMPLE)/ ARQUITECTURA CIVIL ( STOÁ i TEATRE)

6. Croquis de la façana est del
Partenó:
1- El temple del Partenó tal com el
veia el visitant. Sembla
completament vertical, però en
realitat és com la figura 3.
2- El temple tal com es voria si
s'haguera construït tal com està a 1.
3- El temple tal com ha sigut
construït en realitat, corregint les
aberracions òptiques.
REFINAMENTS ÒPTICS

8. REFINAMENTS ÒPTICS
Curvatura
Curvatura
Èntasi
Inclinació cap a l’interior
Distància desigual
dels intercolumnis
Més
contorn

9. L' èntasi és la zona de la columna grega la secció de la qual té gran diàmetre,
ja sigui dòrica, jònica o coríntia. La finalitat de l'èntasi és aconseguir una
millor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al fust i dóna
la impressió de major esveltesa a les columnes.
El fust de les columnes gregues no es dissenyava amb secció constant,
aquesta augmentava des del capitell a l'èntasi, tornant a disminuir fins a la
base. Per tant, la columna és més ampla en una zona situada a la meitat
inferior.

10. Tríglifs:
blau i blanc
Mètopes:
fons roig
Timpà:
blau
Policromia
COLORS

11. Fris del temple dòric de Selinunte (Sicília), format
per tríglifs i mètopes

13. ORDRES ARQUITECTÒNICS

24. EL TEMPLE
-NO SERVIA DE LLOC DE REUNIÓ DELS FIDELS, SINÓ QUE ERA LA
CASA DEL DÉU O DEESSA
- S’HI GUARDAVA L’ESTÀTUA DIVINA I LES OFRENES DELS
FIDELS
- TENIA TRES PARTS:
- PRONAOS,
- NAOS O CEL·LA
- OPISTHÓDOMOS.
- EL CONJUNT DE VEGADES ÉS ENVOLTAT PER UN PERISTIL.
- LA CONSTRUCCIÓ RECOLZA SOBRE UN BASAMENT DE TRES
GRADES
- LA PART INTERIOR DE LA NAU CENTRAL ES DECORAVA AMB
UN FRIS O FRANJA SUPERIOR AMB RELLEUS DE TEMA
MITOLÒGIC AL·LUSIUS AL DÉU O A LES FESTES QUE ES
CELEBRAVEN EN HONOR SEU.

25. -ELS GRECS FEIEN ELS TEMPLES PER A SER VISTOS DES DE
L’EXTERIOR. (Quan formaven part d’un recinte o santuari, els situaven a
la part més elevada orientats de forma tal que, des de l’entrada del recinte,
l’espectador tinguera un efecte tridimensional i una creixent perspectiva
angular)

26. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS:
- TIPUS DE PLANTA
- TIPUS DE PÒRTIC
- ORDRE ARQUITECTÒNIC:

27. CLASSIFICACIÓ PEL TIPUS DE PLANTA

28. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS EL TIPUS DE PLANTA
DÍSTIL o IN ANTIS: Rectangular i un pòrtic amb dues
columnes entre els murs
PRÒSTIL: Rectangular i un pòrtic amb columnes al davant
AMFIPRÒSTIL: Rectangular i un pòrtic amb columnes al davant i
al darrera

29. DÍPTER: Amb dues fileres de columnes perimètriques
MONÒPTER O THOLOS: Planta circular
PERÍPTER: Amb una filera de columnes perimètriques

30. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS ELS TIPUS DE PÒRTIC:
DÍSTIL: Pòrtic amb dues columnes frontals entre les parets
TETRÀSTIL: Pòrtic amb quatre columnes frontals
HEXÀSTIL: Pòrtic amb sis columnes frontals
OCTÀSTIL: Pòrtic amb huit columnes frontals

31. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS EL TIPUS
D’ENTAULAMENT
1.Cornisa. 2 Fris. 3 Arquitrau
Ordre Dòric: El fris decorat amb metopes i tríglifs. L’arquitrau és
llis.
Ordre Jònic: El fris decorat amb un relleu continu o també pot
ser llis. L’arquitrau és llis i dividit en tres bandes longitudinals
Ordre Corinti: El fris decorat amb un relleu continu. L’arquitrau és
llis i dividit en tres bandes longitudinals

32. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS ELS TIPUS DE COLUMNA:
Ordre Dòric
Ordre Jònic
Ordre Corinti

33. El temple de la Concòrdia d'Agrigent (Sicília)

34. Temple d’Hera (Selinunte, Sicilia)

35. Temple d’Atena en Paestum (Itàlia)

36. Temple d'Hera a Paestum (Itàlia)

37. El temple d'Hefest a Paestum (Itàlia)

38. Temple d’Afaia
(Egina)

39. Temple de Posidó al cap Súnion (Grècia)

40. Edifici del Tresor dels atenesos del Santuari d’Apol·lo a Delfos

41. Tholos pròxim al Santuari d’Apol·lo a Delfos

42. Temple d'Apol·lo a Delfos

43. Acròpolis d’Atenes

44. Acròpolis d’Atenes

46. Propileus

47. Temple de Atena Nike

48. Temple de Atena Nike
Comentari

49. Partenó

50. Partenó
Comentari

52. Timpà est del Partenó que representa la disputa entre Atenea i
Posidó pel patrocini d'Atenes.
Timpà oest del Partenó que representa el naixement
d'Atenea.

53. Erectèon

55. Erectèon

56. Tribuna de les Cariàtides

57. Temple de Zeus Olímpic (Atenes)

58. Estoà (del grec antic στοά, stoá) és la denominació que rep en l'arquitectura grega un
pòrtic.
És una de les construccions més senzilles, un espai arquitectònic de planta rectangular
allargada, cobert, conformat mitjançant una successió de columnes (pilars o suports), i
murs laterals; acostumava a formar part d'espais públics, com places, gimnasos i
jardins, i normalment es trobava a l'àgora.
Com a espai públic, protegit del sol i la pluja, servia per a entaular relacions i, de
vegades, establir llocs de comerç.
D'una de les stoaí d'Atenes deriva el nom del sistema filosòfic de l'estoïcisme, ja que els
seguidors de Zenó de Cítion s'hi congregaven per escoltar-lo.
Planta d’una stoà grega
(arquitectura civil)
ARQUITECTURA CIVIL: STOÁ

59. ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE

60. Teatre d’Epidaure

61. Teatre grec d’Epidaure

62. Teatre del santuari d’Apol·lo a Delfos

63. ESCULTURA
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Conservem molt poques escultures originals. Coneixem
l’escultura grega per les còpies romanes.
La figura humana és sempre la preocupació central
(antropomorfisme)
- S’intenta plasmar una la bellesa ideal més que real del
cos humà.
- Preocupació per captar l’expressió del rostre i la
representació del moviment. (Evolució al llarg del temps)
- Preocupació pel volum, l’escultura ha de ser contemplada
des de punts de vista diferents.
- Material: fonamentalment el marbre,però també en bronze.
Les escultures estaven policromades, excepte les de bronze.
- Dues tipologies: el relleu i l'escultura exempta

66. DISTINGIM QUATRE PERÍODES:
- ARCAIC: Segles VII-VI a. C.
- TRANSICIÓ AL CLASSICISME:al voltant de l’any 500 a.C.
- CLÀSSIC: Segles V-IV a.C.
- HEL·LENISME: Segles III-II a.C.

67. PERIODE ARCAIC ( Segles VII-VI a.C.):
- Koúroi: atletes nus
- Kórai: donzelles vestides i pentinades amb elegància,
sovint sacerdotesses. Tenen restes de policromia.
- Presenten molts trets d'arcaisme:
- Frontalitat i rigidesa com l’escultura egípcia
- Ulls en forma d'ametlla
- Expressió hieràtica (de solemnitat distant)
- Cabell geomètric
- Llei de la frontalitat
- Lleuger somriure
- Obres:
- Dama d'Auxerre
- Koúros Anavissos
- Efebus Criti

68. Ulls en forma d’ametlla
Cabell geomètric
Inexpressivitat
Hieratisme
Frontalitat
Dama d’Auxerre

69. Cabell geomètric
Ulls ametllats
Rostre inexpressiu
Hieratisme
Llei de la frontalitat
Koúros Anavissos

70. Triada de Micerino (escultura egípcia)

71. Koúros i Kórai

72. Efebus criti
Major realisme

73. Hera de Samos

74. TRANSICIÓ AL CLASSICISME: (entorn de l’any 500 a.C.)
- Expressió de sentiments
- Domini del moviment als relleus dels frontons
- Materials: marbre i bronze
- Obres:
- relleus del frontons d’Egina i d’Olímpia
- Auriga de Delfos
- relleus del Tron Ludovisi

75. Escultures del frontó del temple d’Afaia a Egina

76. Frontó del Temple d’Olímpia

77. Auriga de Delfos

78. Naixement d’Afrodita del Tron Ludovisi

79. PERÍODE CLÀSSIC: segles V i IV a.C.
SEGLE V:
- L’escultura assoleix el grau més elevat de perfecció i
serenitat.Rostres idealitzats
-El tamany i les proporcions eren elements determinants de
l’estètica
- Escultors més destacats:
* Miró
* Fídies
* Políclet
SEGLE IV:
-Els escultors centren l’atenció en el reflex de l’expressió,
dels sentiments en els rostres.
- Escultors més destacats:
* Lisip
* Escopes
* Praxíteles

80. MIRÓ
- captació del moviment
i a més en tensió
El Discòbol

81. FÍDIES
- Bellesa serena dels rostres
- Flexibilitat i transparència dels vestits
- Obres:
* escultures dedicades a Atena
* Zeus d’Olímpia
* relleus del Partenó

82. Zeus en Olímpia

83. Escultura de criselefantina d’Atena Partenos

84. Relleus del Partenó

85. Centauromàquia

86. Centauromàquia

87. Fris del Partenó: tenia 160m de llarg i rodejava la part
superior de la naos del temple. Està realitzat en baixrelleu
amb marbre. Representa probablement la processó de les
Panatenees, que es feia cada 4 anys en honor a Atenea.La
direcció dels treballs del fris s'atribueix a Fídias.

88. Relleus Partenó: Aiguadors

89. Relleus Partenó

90. Fris Partenó

91. Fris del Partenó: Desfilada de les Panatenees

92. Frontó oriental del Partenó: Les Parques

93. POLICLET
- Teòric de l’anatomia humana: molt interessat per les
proporcions. Va introduir un cànon.
- Introductor del moviment contraposto (la figura humana
apareix amb una cama lleugerament flexionada, de manera
que la cadera del costat oposat queda a major altura i el
muscle d’eixe mateix costat a menor altura que l’altre)
- Força unida a l’equilibri i la bellesa
- Obres:
* Dorífor
* Diadumen

94. Dorífor
Comentari

95. Diadumen (jove atleta cenyint
al seu cap la diadema de la
victòria)

96. Guerrers de Riace
(Museu nacional de
la Magna Grècia a
Reggio de Calàbria)
Podrien ser una de
Policlet i l’altra
de Fídias.

97. LISIP
-Cànon més allargat
- Obres: Apoxiòmenos
-(el raspador)

98. Hèrcules Farnesio
Silè amb Dionís als braços

99. ESCOPES
- Violència i contorsions
- Mènada furiosa

100. PRAXÍTELES
- Sinuositat praxiteliana
- Cànon més allargat, cos esvelt
- Obres:
* Hermes d’Olímpia
* Afrodita de Cnidos
* Apol·lo Sauròcton

101. Hermes d’Olímpia
Comentari

102. Afrodita de Cnidos
Apol·lo Sauròcton

103. HEL·LENISME: segles III-II a.C.
- Realisme, naturalisme, es representa la lletjor.
- Dramatisme de les expressions. Tendència més passional.
- Desequilibri dels cossos retorçats
- Apareixen els xiquets i els vells com a motiu escultòric
- Tècnicament: tractament més sensible de la superfície
escultòrica
- Obres:
* Afrodita de Milo
* Victòria de Samotràcia
* Laocoont
* Relleu de l’Altar de Zeus a Pèrgamo
* Toro Farnesi

104. Afrodita de Milo

105. Victòria de Samotràcia
Comentari

106. Laocoont

107. Miquel Àngel: Moisés

108. Bernini: Rapte de Prosèrpina (1621-
1622)

109. Relleu d’Atena i Alcioneu, de l’Altar de Zéus a Pèrgam
Comentari

110. Toro Farnesio o
El càstig de
Dirce

111. L’Espinari
Fauno Barberini

112. LA CERÀMICA GREGA
És molt important a Grècia encara que és un art menor per la gran quantitat
que se n’ha trobat en extenses zones geogràfiques, per la seua qualitat, per la
varietat dels vasos conservats i pel seu valor documental. És una de les fonts
d’informació sobre la vida pública i privada de la Grècia antiga. A més va
tindre influència en la ceràmica romana posterior.
La indústria de la ceràmica grega va tindre un volum molt important, ja que la
qualitat de les peces la feia molt valorada i fou objecte de comerç en tot el
món mediterrani.

113. ETAPES DE LA CERÀMICA GREGA
Estil geomètric (s. IX-VIII a.C)
La decoració consisteix en elements geomètrics ( línies, cercles, rombes,
esvàstiques...) que pràcticament cobreixen tota la superfície de la peça.
Estil corinti (s. VII a.C)
La decoració evoca motius orientals, com animals exòtics. Encara no apareix
la figura humana.
Ceràmica de figures negres (s. VI-V a.C)
Sobre el fons ocre del vas es pinten les figures de color negre i amb un burí es
fan incisions per marcar els plecs de la roba o la musculatura del cos. Ja
apareix la figura humana i es plasmen sobretot escenes de la mitologia i de la
vida quotidiana.
Ceràmica de figures roges (V-IV a.C)
Es deixa el fons ocre de l’argila per a les figures i es recobreix la resta del vas
amb vernís negre. Marcaven els detalls del cos no amb incisions, sinó amb
línies amb un pinzell mol fi. Els pintors de ceràmica signen les seues obres.
La ceràmica de figures negres i la de figures roges es sol anomenar ceràmica
àtica perquè el major centre de producció era Atenes, la capital de l’Àtica.

114. PROCÉS DE FABRICACIÓ DE LA CERÀMICA
Era llarg i complex. Hi havia dues etapes, la primera a càrrec del terrissaire i
la segona a càrrec del pintor.
El terrissaire modelava l’argila en un torn rudimentari mogut manualment
per ell mateix o pel seu ajudant. Primer es feia el cos de la peça i després les
anses i el peu, si en tenia. Després la deixaven assecar al sol o bé la
sotmetien a una primera cocció no definitiva només perquè el fang
s’endurira una mica per poder pintar o fer incisions.
El pintor després decorava la peça i, a continuació, es feia la cocció
definitiva a més de 900 graus de temperatura. La darrera operació era
l’envernissat, que li donava la lluïssor característica.

115. FORMA I FUNCIÓ DELS VASOS
La forma estava relacionada amb la funció: n’hi havia de grossos i panxuts
per a guardar líquids o cereals, com l’àmfora, l’estamne i el pitos; d’altres
servien per a portar aigua de la font a casa, que tenien anses, dues a cada
banda i una al bec, per poder manejar-les més fàcilment. Un tercer grup
eren les cràteres o vasos amples amb una boca molt ampla on barrejaven
l’aigua i el vi, ja que els grecs solien beure vi mesclat amb aigua.
El vasos emprats per a beure eren la clíx o copa, l’escifos o tassa, i el
càntaros, o copa de peu més alt.
La gerra per a servir líquids es deia enòcoe.
La forma dels vasos per als perfums era variada`i el tamany generalment
menut. Segons la forma es deien aríbal, alabastron o lècitos. Un tipus de
lècitos, generalment amb decoració sobre fons blanc, era usat com a ofrena
funerària per a contenir oli perfumat i, de vegades, vi o llet.
També hi havia vasos en forma de caixeta, amb tapadora, que servien per
guardar cosmètics o joies.

119. CERÀMICA D’ESTIL GEOMÈTRIC

120. CERÀMICA D’ESTIL CORINTI

121. CERÀMICA DE FIGURES NEGRES

122. CERÀMICA DE FIGURES ROGES

123. CERÀMICA DE FIGURES ROGES

124. ÀMFORA CRÀTERA (DE VOLUTES)
ESCIFOS KYLIX

125. LECITOS

126. KYLIX
ESCIFOS
LECITOS KYLIX

127. ALABASTRON
ENÓCOE
KÁNTAROS