Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)

SINTAXI
CATALANA
ANNA MARIA RIBAS MARGARIT

Pàgina1
NIVELL BÀSIC NIVELL MITJÀ NIVELL AVANÇAT NIVELL SUPERIOR
L’oració simple: Subjecte i
Predicat
Sintagmes:
 SN: Det+ N + CN
 SAdj (i CAdj)
 SV: V+ CV
 SAdv (i CAdv)
 Sprep
Els complements verbals:
 CD
 CI
 Catrib
 CPred
 CRV
 CAgent
 CC:
o Lloc
o Temps
o Manera
o Quantitat
o Companyia
o Instrument
o Afirmació
o Negació
o Dubte
L’oració coordinada:
 Copulativa
 Disjuntiva
 Adversativa
 Distributiva
 Explicativa
 Il.lativa
 Continuativa
L’oració juxtaposada
L’oració subordinada:
 Substantiva:
o Completiva
o De relatiu
o Int. indirecta
o Infinitiu
 Adjectiva:
o Explicativa
o Especificativa
 Adverbial:
o Temporal
o Locativa
o Modal
o Comparativa
o Condicional
o Causal
o Consecutiva
o Final
o Concessiva
Anàlisi sintàctica
Aplicació al text
INFORMACIÓ TEÒRICA
 http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/sintaxi/index.htm (+ exercicis)
 http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm (+exercicis)
 http://www.iesolorda.org/departaments/cat/apunts_sintaxi_4eso.pdf
 https://llenguacat.wikispaces.com/APUNTS+GRAM%C3%80TICA+I+SINTAXI
 https://www.youtube.com/watch?v=MHDcGm06OjQ
 http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm
 http://www.castellnouedival.com/appfiles/unitat_mostra/03_ges_valencia.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Oracions-substantives.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Oracions-substantives-exemples.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2009/06/oracio-adjectiva.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2009/02/subordinades-adverbials-amb-formes-
no-verbals.pdf
EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS
de tot el tema en general
 http://marta-aprovam.blogspot.com.es/2011/12/exercicis-de-sintaxi.html (sense solucionari)
 http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/#ancora2
 http://abcdsuperior.blogspot.com.es/2015/03/sintaxii-verbs-preposicions-i.html

Pàgina2
 http://aplicacions.universitats.gencat.cat/posat/AppJava/frontoffice/pregunta/idePregunta/
3331?2 (Posa’t a prova de les PAU)
 http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl2/scl2.htm
 http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl2/icl2.htm
 http://clic.xtec.cat/gali/gali/galiPage.jsp?page=5&level=1
Sobre les funcions sintàctiques
 http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/funcions/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/
qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.
xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&assessment
=funcions&&skin=default
sobre oracions compostes
 http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicanalisisintacticacoorduesopcions.htm
 http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicanalisisintacticasuborduesopcions.htm
 http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/oracions_compostes/html/index.htm?&appl=http://
clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js
=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&
assessment=oracions_compostes&&skin=default
 http://www.search-document.com/pdf/1/SOLUCIONS-EXERCICIS-ORACIONS-
COMPOSTES.html
 http://elquadernblau.blogspot.com.es/2012/11/loracio-subordinada-adverbial.html
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Textos-subordinades.pdf
 http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Textos-subordinades-solucions.pdf
anàlisi d’oracions
 http://xerramcatala.wikispaces.com/exercicis+sintaxi
...

Pàgina3
SINTAXI- NIVELL BÀSIC- L’ORACIÓ SIMPLE- SUBJECTE I
PREDICAT
DEFINICIÓ D’ORACIÓ SIMPLE
Enunciat no oracional: té sentit però no verb, depèn d'altres per entendre's: Oi tant!, Ai, carai!
Oració: una paraula o grup de paraules amb sentit complet i un verb conjugat, situada entre dues pauses
i sintàcticament independent. Ex: "Vine!". Menjava macarrons els diumenges.
Oracions agramaticals: *Menjar els diumenges a la tarda *ells canta una cançó
o L’oració és una unitat prosòdica (delimitada per pauses assenyalades pels signes de puntuació)
o L’oració és una unitat fonètica o fònica, marcada pel to, intensitat, silencis, entonació. La distribució
de pauses canvia significats: Han arribat segons- diuen. Han arribat- segons diuen.
El grup fònic mitjà en català té de 5 a 7 síl.labes. El castellà té 8 síl.labes. Els grups fònics poden ser
bimembres simètrics (tenen dues parts: color verd, esperança d’ase) o trimembres asimètrics (Per
Nadal, qui res no estrena, res no val) o complexos (Per llestos, els d’Anglés, que als quinze dies de
néixer, diuen que tenen mig mes)
o L’oració és una unitat sintàctica: SN+SV (constituents bàsics de l’oració, tot i que es poden elidir: En
Ferran vol un cafè, i en Carles, un suc de taronja (elisió del verb perquè se sobreentén). Tants verbs
conjugats tinguem, tantes oracions hi ha. Les frases del tipus Què? Tal dit, tal fet, i ara! (preguntes,
dites, frases fetes, exclamacions), no es consideren oracions des del punt de vista sintàctic.
o L’oració és una unitat semàntica de significat ple (principal) o depèn d’altres per tenir significat ple
(subordinada), i en aquest cas tenen una marca de subordinació o nexe.
o L’oració és una unitat lògica o judici : de pertinença (A és B), de no pertinença (A no és B), etc.
o L’oració és una manifestació d’un pensament complet: el subjecte psicològic és el TEMA i el predicat
psicològic és el REMA. La tematització consisteix a donar importància a un dels elements, i no ha de
coincidir necessàriament amb el subjecte. L’aconsegueixen una entonació concreta, un canvi d’ordre
(Avui, no ha vingut l’Albert a casa; A casa, no ha vingut avui l’Albert), les repeticions o pleonasmes (A
mi, això no m’ha agradat), estructures especials (Oi que estudia, avui, el Pere? En Pere sí que estudia,
És en Pere qui estudia )
MODALITATS DE L’ORACIÓ, SEGONS L’ACTITUD DE L’EMISSOR (CRITERI SUBJECTIU)
 ENUNCIATIVA, declarativa o asseverativa (informa o opina, afirmativa o negativa i en mode
indicatiu: El periodista ha entrevistat el president.
 EXCLAMATIVA (expressa un sentiment), duu el signe ! i mots intensius (Qua, quan, quin) Quina
llàstima! Per a alguns gramàtics, les interjeccions equivalen a oracions exclamatives: ep! Estigues
alerta! (hurra, bravo, visca, oidà, tira peixet!, eia, amunt, vinga, som-hi, da-li, fort, endavant, ànsia,
puè, ara t’escolto, d’acord, bé, ca, malviatge, vaja, ai las, mi-te’l, ara pla, vaja, idò, alto, adéu, adéu-
siau, avant, Déu-vos-guard, bona hora…)
 INTERROGATIVA (fa una pregunta): pot ser total (amb resposta tancada Sí-No: Vindràs avui?) o
parcial (amb qualsevol possibilitat de resposta Què prefereixes?) i pot ser Directa (acaba amb ?) o
Indirecta (subordinada a un verb de dicció o pensament i sense signe ?: pregunta-li com és que
arriba tard). Les directes duen marques d’interrogació (què, quant, quin?). De vegades duu un QUE
emfàtic, no interrogatiu (Que ja han dinat?) o matisos de dubte (Has dinat, oi?). Les partícules
interrogatives són determinants (quin noi…?) pronoms interrogatius ( qui, què, com amb preposició
al davant o no ) i adverbis interrogatius (substitueixen CC: on, per què, quan, com, quant). Hi ha
també interrogacions retòriques o ecos, no demanen resposta: Demà me’n vaig a Eivissa… Demà? A
Eivissa? Te’n vas?
 EXHORTATIVA o Imperativa (expressa una ordre o prec), pot ser afirmativa (en Imperatiu) o
Negativa (en Subjuntiu): Vine de seguida. Podem ordenar amb infinitius (Tothom a dormir!), futurs
(faràs tot el que et diré) verbs de voluntat o necessitat + que+ subj (no cal que hi vagis), elidir el verb
principal (que no ho facis mai més!) i fins i tot preguntant (Vols callar d’una vegada?)
 DESIDERATIVA o Optativa (expressa un desig) Duu el verb en subjuntiu , i connectors com QUE, AIXÍ,
TANT DE BO QUE. També pot ser exclamativa. Tant de bo que faci menys calor!
 DUBITATIVA (expressa un dubte) Potser ens augmentaran el sou aquest estiu
Les quatre primeres són modalitats obligatòries i no poden aparèixer alhora en la mateixa frase (o és
enunciativa, o interrogativa o exclamativa o exhortativa), i a més tenen corba melòdica pròpia

Pàgina4
MODALITATS DE L’ORACIÓ SEGONS EL PREDICAT (CRITERI OBJECTIU)
 COPULATIVA (amb els verbs SER, ESTAR, SEMBLAR, per tant, amb Predicat Nominal: sembla mec) o
PREDICATIVA (amb qualsevol verb no copulatiu, per tant, amb predicat verbal: opina que no): Si és
predicativa, pot ser de diversos tipus:
o TRANSITIVA (el verb exigeix CD) sent pessigolles
o INTRANSITIVA (el verb no pot dur CD): verbs d’estat (viure, dormir, jugar), de règim
preposicional (parlar de, pensar en) , reflexius, recíprocs i pronominals. Parla de tu
 ACTIVA (el subjecte fa l’acció), o PASSIVA (el subjecte rep l’acció del verb i el subjecte actiu passa a
ser el Complement agent: els exàmens han estat corregits per la professora. La Passiva reflexa es fa
amb el pronom ES, el verb actiu en 3ª . sing. o plural: Es menja bé, aquí.
 IMPERSONAL (no té subjecte i són verbs que només es conjuguen en 3ª p. singular): ploure, nevar,
haver-hi, dir-se, comentar-se, fer fred, fer calor…
ELS CONSTITUENTS BÀSICS DE L’ORACIÓ: SUBJECTE I PREDICAT
Tota oració es compon d’un SV que té , de forma present o elidida, un SN en funció de subjecte: O=SN+SV
L'espectacle del circ mundial // començarà de seguida, a la plaça major
subjecte predicat
El SUBJECTE és allò de qui s'afirma o nega alguna cosa. Té un nucli, que normalment és un nom o
element substantivat, i pot anar amb o sense determinants o complements del Nom.
El PREDICAT és allò que s’afirma o nega i també té un nucli, que és un Verb, amb o sense complements
verbals.
Normalment el subjecte va davant del predicat, però no sempre. Exemples:
"Començarà de seguida, a la plaça major, l'espectacle del Circ Mundial"
"A la plaça major, començarà l'espectacle del Circ Mundial , de seguida".
LA CONCORDANÇA DE SUBJECTE I VERB
Els subjectes són els agents de l'acció, és a dir, aquells que fan una acció o mostren un estat, siguin
persones, animals, coses o idees abstractes, per tant, el subjecte i el predicat han concordar en persona
(1ª, 2ª o 3ª) i nombre (sing. o plural) . Exemples: "L'espectacle començarà" ,"Els espectacles
començaran","Li agraden els espectacles"
ESTRUCTURA DEL SUBJECTE
Dins del subjecte ens podem trobar aquesta estructura: (Det)+ N + (CN)
Sempre hi haurà UN NUCLI DE SUBJECTE que pot ser un Nom o SN, pronom (nosaltres estudiarem, n’hi
ha vint), un SN coordinat ( aquelles sabates i la faldilla fan conjunt)element substantivat (V.Adj.Adv.
conjunció, interjecció… l’ai del malalt esglaià les infermeres) un S.Preposicional amb ENTRE (Entre tu i jo
pintarem l’escala) o bé una oració subordinada substantiva (Cantar bé no és fàcil; que sigui lent no vol
dir que sigui ruc).
Aquest nucli pot dur un o més DETERMINANTS o Det. (article, demostratiu, possessiu, quantitatiu,
numeral, indefinit o interrogatiu) i també pot dur un o més COMPLEMENTS DEL NOM o CN (adjectiu, S.
Adj., S. Nominal en aposició, S. preposicional o Oració subordinada adjectiva).
EXEMPLES:
Un SN (Det+N): L’Albert començarà la seva actuació
Un SN (Det+Det…+ N): Els meus germans, els meus tres germans, aquell meu amic, aquelles tres
meves primeres amigues, un bon grapat d’avellanes.
Un SN (Det+ Nom+CN) El meu veí de l’escala rega cada dia a les vuit
Un SN (Det+ Nom+CN+ CN…) Una conversa interessant sobre la llei ha tingut lloc, aquell home vell,
cansat, abatut
Det+ CN+ N : La mala terra
Det+ CN+ prep. + Det. + N: La llesta de la Teresa
SN+ SN Un noi i una noia prenen un cafè
Un pronom (N): Ell començarà la seva actuació
Un element substantivat (Infinitiu amb valor de nom): Actuar és un ofici meravellós
Una oració subordinada: Que aprengueu a actuar és bo per a la vostra timidesa

Pàgina5
ELS ELEMENTS QUE ES PODEN SUBSTANTIVAR I SER SUBJECTES
Els elements substantivats són paraules que no són NOMS, i que estan a l'oració funcionant com un
NOM. Per exemple:
Un Adjectiu : El llest ja tenia preparada la resposta.
Un Adverbi: Aviat és millor que "tard"
Un verb: Menjar sa és millor per la salut
Una conjunció: "O" és una conjunció disjuntiva
Les oracions subordinades substantives són frases que representen una idea que actua com a subjecte
de l'oració principal. Normalment es poden substituir per la paraula AIXÒ o ALLÒ:
El fet de tenir "padrins" li va proporcionar una feina segura (això li va proporcionar una feina segura)
TIPUS DE SUBJECTES
A banda dels subjectes presents en l’oració, també ens podem trobar amb:
 SUBJECTE EL.LÍPTIC: no apareix a l’oració però gràcies al verb o al context de la frase,podem imaginar-
nos quin és (també té relació de concordança amb el verb): començarà de seguida (ell, ella, l’espectacle,
el problema, l'Albert)
 ORACIONS IMPERSONALS: no tenen subjecte, ni real ni irreal, ni tan sols el.lidit.
EXEMPLES D’ORACIONS SENSE SUBJECTE O IMPERSONALS
-Verbs metereològics plou i neva
-Verb SER en frases de temps és tard/d'hora/ de nit
-verb HAVER-HI en frases d'existència hi ha molts entrebancs
-verb FER en frases de temps o metereològiques fa fred/ fa sol /fa temps
-altres verbs quan representen a "la gent", "tothom", o expressions semblants : a l'institut, diuen que els
profes faran vaga
REMARQUES
• Recordem que hi ha verbs, com AGRADAR, DESAGRADAR, etc. que solen tenir un subjecte posposat i
sol ser una cosa, tot i que no sempre, i que el JO sol ser el CI: M’agrada la xocolata,m’agrada sortir a
ballar, m’agrades tu (a mi= CI)
• Si hi ha més d’un subjecte, en verb va en plural: L’Anna, el Xavier i el Tomàs van felicitar l’àrbitre. Tu i
jo anirem d’excursió.
• Si el Sintagma determinatiu i el nucli no concorden en nombre, el verb pot anar en singular o en
plural: una colla de brètols va agredir/van agredir…
• Si el nucli del subjecte és un nom col.lectiu en singular, el verb pot anar en sing. o plural: La gent
recorda/recorden l’incendi.
• Entre subjecte i verb MAI es posa una coma, si no és emfàtica i amb canvi d’ordre sintàctic: va
deixar-nos ben sorpresos, aquell individu.
ESTRUCTURA DEL PREDICAT
El nucli del predicat sempre és un verb o conjunt de verbs (perífrasis verbals): plou - acaba de ploure - ha
de ploure- deu ploure- estava plovent
El verb determina el subjecte i els complements que pot dur o no. És a dir, projecta una estructura de
l'oració concreta (amb asterisc, us posem les oracions agramaticals)
és d'hora, és alta, és de Chicago, *és pomes...
pinta d'hora, pinta pomes , *pinta alta, *pinta de Chicago...
compra d'hora, compra pomes, *compra alta, *compra de Chicago,...
TIPUS DE PREDICATS
EL PREDICAT NOMINAL :Està compost per un verb copulatiu -SER, SEMBLAR O ESTAR- i un complement
Atributiu, que concorda en gènere, nombre i persona amb el subjecte i el verb .Exemples: els tigres
semblaven tristos- l'Albert era valent- la Fina estava malalta
EL PREDICAT VERBAL:Està compost per un verb predicatiu -no copulatiu- i pot dur un o més
complements, o bé cap. Exemples: l'Aina compra verdura- el domador crida molt fort- el públic surt
...

Pàgina6
SINTAXI - NIVELL BÀSIC- ELS SINTAGMES I COMPLEMENTS DEL
NOM, DE L’ADJECTIU I DE L’ADVERBI
DEFINICIÓ DE SINTAGMA
ELS SINTAGMES
Un sintagma és una paraula o grup de paraules que funcionen com una unitat de significat i una funció
sintàctica dins la frase.
El NUCLI DEL SINTAGMA és la seva paraula més important (o bàsica per a saber de què parlem, per
tant, que no es pot eliminar, perquè si no, no entendríem res). En algunes gramàtiques, els elements
que acompanyen el nucli per l’esquerra s’anomenen ESPECIFICADORS o determinants i els que
l’acompanyen per la dreta s’anomenen COMPLEMENTS.
Els constituents són totes les paraules del sintagma. Exemple: "L'espectacle de circ"
Un sintagma pot ser tan llarg com es vulgui, afegint complements al nucli: El fitxatge estrella de la nova
temporada del club de futbol Barcelona, Leo Messi, ja ha passat la revisió. 1 2
3 4 5 6
TIPUS DE SINTAGMES
Les categories gramaticals amb ple significat són nucli de sintagma i li donen nom, escepte en el cas del
S. Preposicional que ve introduït per una preposició però conté un SN, per tant, la preposició no és
nucli:
SINTAGMA NOMINAL: té com a nucli un Nom (N). Exemple: "L'espectacle del Circ Mundial"
SINTAGMA VERBAL: té com a nucli un Verb (V). Exemple: "començarà de seguida, a la plaça major"
SINTAGMA ADJECTIVAL: té com a nucli un adjecti (Adj). Exemple: "Mundial"
SINTAGMA ADVERBIAL: té com a nucli un adverbi(Adv) . Exemple: "de seguida"
SINTAGMA PREPOSICIONAL: comença per una preposició(Prep). Exemple: "del Circ"
L'ESPECTACLE DEL CIRC MUNDIAL COMENÇARÀ DE SEGUIDA, A LA PLAÇA MAJOR
SN SPrep SAdj SV SAdv S Prep
ELS COMPLEMENTS DELS SINTAGMES
Quan tenim un SN, un SAdj o un SAdv, és molt probable que a dins trobem complements del seu nucli,
és a dir, paraules que acompanyen el Nom, l'Adjectiu o l'Adverbi i en donen més informació o
modifiquen d'alguna manera el significat. Són els seus complements respectius. El CN sol ser un SPrep
o un adjectiu; el CAdj sol ser un adverbi i el CAdv sol ser un altre adverbi:
LA FALDILLA DE L'ÀVIA - ÉS BASTANT ELEGANT - VIU MOLT LLUNY
N CN CAdj Adj CAdv Adv
EL SINTAGMA NOMINAL I ELS COMPLEMENTS DEL NOM
EL NUCLI DEL SINTAGMA NOMINAL
Ja hem dit que la paraula més important d’un SN és el Nom o element que s’ha substantivat. I
recordem que els SN poden ser subjecte o no, i estar formant part d’un altre tipus de funció
(complement del nom, complement verbal, etc.):
Nom: Les maletes s’han extraviat; pronom: Hem de recuperar-les, Infinitiu: és important vigilar més,
Oració sub. substantiva: M’agrada que siguis sincer (=La teva sinceritat) element substantivat: el sopar,
aquella treballadora, el sí i el no…
ELS COMPLEMENTS DEL NOM
Els nuclis del SN poden dur diversos CN acompanyant-los, que són altres sintagmes que donen més
informació sobre aquests nuclis. Poden ser: SAdjectivals: alta ; SN: una noia; SPreposicionals: de Pekín
L'ALTA ACRÒBATA , UNA NOIA DE PEKÍN, VA SORTIR A L'ESCENARI
SAdj N SN S prep
CN CN CN
O també oracions subordinades adjectives: L’ACRÒBATA QUE SALTA ARA ÉS ALTA, VOLDRIA UNA
CAMISA COM LA DE L’APARADOR i SN en aposició: París, la ciutat de la llum (aposició explicativa) o
L’escola taller (especificativa). Aquestes darreres fan el plural amb el primer element, no el segon
(escoles taller, camions cisterna, ciutats dormitori, vagons llit, tauletes de nit)
Normalment són complements opcionals: si els treiem de la frase, no canvia la informació bàsica,
exceptuant els lexicalitzats, com tauleta de nit, màquina d’escriure…
Altres exemples de CN: un cotxe de segona mà, les rebaixes de gener, el llapis que em vas regalar, la

Pàgina7
noia a qui has telefonat… Una noia bonica i de bona família
Si complementen noms diferents alhora:
• masc. i fem. > CN en masculí: una cadira i un teclat nous.
• fem i fem.> CN en femení: unes cadires i unes taules noves (ENCARA que produeix ambigüitat,
perquè no se sap si són noves les taules soles o taules i cadires juntes)
FUNCIONS DEL SINTAGMA NOMINAL //S. PREP (QUE DUU DINS UN S.N:)
 SUBJECTE: El teu germà és hiperactiu
 COMPLEMENT VERBAL: CD;CI;CC; ATRIBUT, PREDICATIU, CRV, AGENT etc. : compra peres, dóna-
ho al Lluís, dur la motxilla a l’esquena, aquesta classe sembla un galliner, El van elegir president,
penso en les vacances, Van ser avaluades per un expert
 C DEL NOM casa de fusta Roma, la ciutat eterna, serà la seu (aposició)
 C. DE L’ADJ. xop de suor, estem satisfets de la teva feina
 C. DE L’ADV. lluny de casa, han anat prop de la ciutat
 VOCATIU: Jordi, vols venir?
Com que l’Infinitiu equival a un nom, pot fer moltes de les seves mateixes funcions:
 SUBJECTE: fumar no és bo
 CV: la meta és arribar-hi (Atribut), hi vull participar (CD), pensa a tornar, (CRV) menja sense
mastegar…(CCM)
 CN: l’hàbit de fumar
 CDE L’ADJ: apte per a llegir
EL SINTAGMA VERBAL
ESTRUCTURA DEL SV
Igual que els nuclis del SN, SADj i SADv estableixen relacions amb els seus complements, el nucli del
Predicat, que és el Verb conjugat, també pot dur Complements Verbals de tota mena. Aquestes
relacions o complements són jeràrquics, unes són més importants que d'altres:
L' ACRÒBATA ES PREPARA
ÀGIL XINESA PER A LES OLIMPÍADES
CN CN CV DE BARCELONA
CN
EL NUCLI DEL SV
El VERB CONJUGAT pot ser personal o impersonal, atributiu (copulatiu) o predicatiu, i dins dels
predicatius, pot ser transitiu, intransitiu, de règim preposicional, pronominal, reflexiu o recíproc.
Fins i tot, en el cas de les oracions subordinades, el nucli pot ser una forma impersonal (infinitiu,
gerundi o participi), és a dir, no conjugada.
ELS COMPLEMENTS VERBALS
La tipologia del verb marca quins complements verbals pot dur. Per exemple:
 Un Verb de règim preposicional duu un CRV, i un verb copulatiu duu un Atribut.
 Un verb predicatiu no pot dur un atribut i un verb intrasitiu no pot dur un CD
 Un verb pronominal durà CD si és reflexiu o recíproc.

Hi ha verbs que poden tenir més d’un valor. Per exemple: el verb ser pot ser copulatiu o intransitiu si
duu CClloc (és alt, és a casa). I el verb pensar pot ser:
-intransitiu si significa reflexionar.Estic pensant...
-transitiu si significa decidir.Ja he pensat què cal fer
-pronominal si significa creure.Em penso que és boig
-preposicional si significa recordar.Pensa a fer els deures.Penso en vosaltres

Pàgina8
EL SINTAGMA ADJECTIVAL I ELS COMPLEMENTS DE L’ADJECTIU
UN SINTAGMA ADJECTIVAL (SAdj.) és un conjunt d’un o més paraules que té com a nucli un adjectiu o
és una oració subordinada adjectiva (que fa la funció d’adjectiu): El Pol és hiperactiu, el Pol és molt
hiperactiu, les persones que tenen hiperactivitat solen treure males notes.
FORMES DEL SINTAGMA ADJECTIVAL
 Adj. o participi És un home digne, hem trobat els documents perduts
 S. Adj. Molt llarg, ben cru, massa dolça, molt sec, tot fosc
 Adj + Prep + SN És un home digne d’elogi, curt de gambals, malalt d’amor, morta de fàstic, cafè
amb llet, bossa de plàstic, remei contra la febre, cafè sense sucre
 Adj. + Prep + Inf. Un ganivet bo per a llençar
 Adj. + prep + det + det+ N Injust envers el seu germà
 Adv. + Adv + Adj+ QUE+ N Una torre molt més alta que aquella
 Adv + Adj + QUE+ Det + N+ Det: Un carrer més ample que el carrer aquell
De vegades el S. Adj. prep+ Adj equival a un adjectiu:(cafè de Colòmbia (colombià) i altres no (un llibre
d’història no és el mateix que un llibre històric.
ELS COMPLEMENTS DE L’ADJECTIU
Un nucli adjectiu pot dur complements, normalment adverbials o SPrep: xop de suor, molt xop, és una
eina útil per a persones discapacitades.
FUNCIONS DEL SADJ
 CN: el noi simpàtic ha vingut;
 CATRIB: La Xènia està cansada;
 CPRED: Porta la roba neta.
EL SINTAGMA ADVERBIAL I ELS COMPLEMENTS D EL’ADVERBI
UN SINTAGMA ADVERBIAL (SAdv.) és un conjunt d’un o més paraules que té com a nucli un adverbi o
una oració subordinada adverbial (que fa la funció d’adverbi). Pot aparèixer en qualsevol posició de la
frase, abans o després del subjecte i dins del Predicat: Marxaré després; Molt aviat, l’Anna es llevarà.
ELS COMPLEMENTS DE L’ADVERBI
Un nucli adverbial pot dur complements, normalment adverbials o SPrep: molt lluny, lluny de casa
FUNCIONS DEL SADV
Sempre fa de CCircumstancial, perquè descriu les circumstàncies de temps, lloc, manera, etc. en què es
desenvolupa el verb: Vindrà a casa d’hora i amb tren.
EL SINTAGMA PREPOSICIONAL
UN SINTAGMA PREPOSICIONAL sol ser un SN introduït per una preposició: el president de l’associació.
La preposició serveix per relacionar el SN “l’associació” amb el SN nucli “El president”.
FUNCIONS DEL SPrep
 CN: El gol de l’any
 CD (en determinats casos només, perquè el CD no ha de dur preposicions): Abraça a tothom
 CI: Truca al Jaume
 CRV: Pensa en la derrota
 CC: Viu sol a la masia
...

Pàgina9
SINTAXI - NIVELL BÀSIC- ELS COMPLEMENTS VERBALS
DEFINICIÓ
Els COMPLEMENTS VERBALS acompanyen el nucli del SV o Predicat , per donar molta més informació
sobre el que fa o és el subjecte. Poden ser de tres tipus:
 Complements que prediquen: ATRIBUT I PREDICATIU
 Complements exigits pels verbs predicatius: DIRECTE, INDIRECTE I RÈGIM VERBAL.
 Complements no obligatoris ni demanats pel verb: ELS CIRCUMSTANCIALS I EL C.AGENT
Hi ha verbs que necessiten d’unes coses o altres: alguns, no res (Trona), altres, subjecte (algú camina),
altres CD (algú atura alguna cosa), altres CD i CI (algú condemna algú a alguna cosa…)
EL COMPLEMENT DIRECTE (CD)
DEFINICIÓ
Designa l’ement (persona, animal o cosa) sobre el qual recau directament l’acció del verb: Fem un salt
Els verbs transitius el necessiten, tot i que pot estar present a la frase o no (compra peres, vaig a
comprar), però els intransitius (viure, parlar, néixer, morir, dormir, agradar) no l’admeten, excepte en
algun cas (algú xiula una cançó)
Hi ha verbs que són reflexius o no, però tenen CD en ambdós casos: pentinar la nena (CD no reflexiu),
pentinar-se ell mateix (CD reflexiu)
Veure, sentir, palpar són transitius excepte si van amb el pronom hi (veure-hi, sentir-hi, palpar-hi)
El pronom EN admet usos partitius i si apareix un quantitatiu, no el pot substituir: Han dut les revistes i
n’han regalat unes quantes, En van portar cinc (d’exemplars del diccionari), en van portar cinc exemplars
(del diccionari)
NO DUU MAI PREPOSICIÓ, encara que sigui una persona: acompanya les seves filles, he vist la Victòria,
excepte en aquestes casos:
 -pronoms personals: t’he vist a tu
 -les paraules TOT/A/S/ES, TOTHOM, NINGÚ: No he vist a ningú , abraça a tothom
 -Les ambigüitats: L’Àngels cerca la Maria/ L’Àngels cerca a la Maria (qui cerca a qui?),
l’empaitava com el gat la rata /a la rata (per saber qui empaita a qui)
 -En oracions recíproques: Es volien l’un a l’altre
 -és opcional amb els pronoms de relatiu o interrogatius: Demà et presentaré la Maria, a la qual
he saludat avui
FORMES DEL CD
-SN: Abraça la Maria
-prep.+pronom fort: M’abraça a mi (aquest pleonasme s’admet) o bé pronom feble: l’abraça
-Pronom això/allò: porta’m això
-oració subordinada substantiva: abraça (a) qui tinguis més a la vora. Volia venir amb nosaltres. L’Arnau
no sap // que ha d’estudia//com estudiar// si ha d’estudiar// estudiar (quan el CD és un infinitiu sol
presentar-se depenent de verbs de voluntat: voler, desitjar, manar; o de percepció: veure, sentir, mirar;
o de pensament: aconsellar, pensar, proposar)
FORMES DE DETECCIÓ DEL CD
-Per trobar un CD és fàcil: només has de passar l'oració a passiva, perquè llavors el CD es torna subjecte:
Nosaltres fem una descripció: Una descripció és feta per nosaltres- La seva filla és acompanyada per
ell/a-La Victòria ha estat vista per mi- Un cotxe nou ha estat comprat per la Carlota... No tots els verbs ni
CD admeten la passiva, només amb article: el militar obeeix ordres *Ordres són obeïdes pel militar.
-Substituir-lo per un pronom feble (EL,LA,L?, ELS,LES, EN, HO, EM , ET, ES, ENS, US): Agafa el Ramon (NO:
*Li agafa, SÍ: L’agafa), m’agafa (a mi), t’agafa (a tu), s’agafa (a si mateix), ens agafa (a nosaltres), us
agafa (a vosaltres), ho agafa (allò), n’agafa (del que sigui…)
Hi ha verbs que duen CD o no, en funció del que vulguem expressar: la Maria corre la marató (CD), La
Maria corre molt (instransitiu)
LA CONCORDANÇA DEL PARTICIPI
Normalment, amb participis i CD (en forma de pronom feble EL,LA,L’,ELS,LES,EN, però no amb el pronom
HO) hi ha concordança de gènere i nombre, especialment per evitar pleonasmes: les cançons que em
comentaves ahir, encara no les he sentides. Les noies, les he vistes ballar. No les he pogudes comprar, les
entrades

Pàgina10
EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
DEFINICIÓ
Designa el receptor o destinatari de l’acció del subjecte, és a dir, del verb, i de vegades, també és el
destinatari del CD: Nosaltres escrivim una carta a la Maria.
Sempre va introduït per la preposició A , o PER A, per tant, la forma que adopta és la de SPrep.
No duu la preposició PER, que està reservada a CCLloc, CCI, Causes, finalitats... (hi va per carretera, ho
envia per fax, ho oblida per la seva mala memòria, ho enviarà per correu per tal d’anar de pressa)
Hi ha el CI “de solidaritat” que manifesta interès personals en el CD: Agafen el pobre home i me’l pugen
dalt del tren...
Si hi ha ambigüitat entre un CI d’interès i un CI posseïdor, cal canviar la preposició A a PER A: El Joan va
comprar el cotxe a la Núria (per a la Núria? el cotxe de la Núria?).
El verb TELEFONAR o ESCRIURE és intransitiu, per tant duu CI i s’ha de substituir per LI-ELS, no per EL,LA,
ELS, LES: Li telefona, no *la telefona
Atenció a les substitucions del CI per un pronom: LIS no existeix, i la forma ELS HI sovint és incorrecta,
perquè hauríem de posar ELS EL, ELS LA, ELS ELS, ELS LES, ELS HO. Només ho és quan tenim un CD plural i
un CI singular , o un CD plural i un CCLloc, o bé un CI plural i un CCLloc: dono els llibres a ell, porta els
plats a l’aigüera, enviava la correspondència a ella a la platja. La forma ELS N’HI és correcta quan
substitueix tres complements (Els posaré cava a la copa –Els n’hi posaré. Però no amb dos: Doneu
caramels als nens-Els* n’hi doneu, cal dir Els en doneu.
FORMES DEL CI
 -prep.+SN: Dóna-ho al Lluís -Pronom fort: T’ho dedico a tu -pronom feble: Dóna-li-ho
 -oració subordinada substantiva: Dóna-ho a qui vulguis
FORMES DE DETECCIÓ DEL CI
Cal preguntar al subjecte PER A QUI fa allò, o bé substituir-lo pels pronoms febles LI-ELS, EM,ET,ES,ENS,
US (tant pel masculí com per al femení): La Maria compra flors per a ell o ella (LI), per a ells o elles (ELS),
per a si mateixa (ES), per a mi (EM compra flors), per a tu (Et compra), per a nos. vos. (Ens, us compra)
EL COMPLEMENT ATRIBUT (CAtrib)
DEFINICIÓ
Designa una qualitat, característica o estat del subjecte dins d’una oració copulativa (amb predicat
nominal: verbs SER, ESTAR, SEMBLAR). Aquests verbs copulatius tenen un significat buit: només
serveixen de còpula entre Subjecte i Atribut.
L’Atribut concorda amb el subjecte en gènere i nombre: la Laia està trista, el Watson està trist, els
detectius estan tristos, les cosines estan tristes. Tot i que no sempre: les marees són un fenomen estrany
De vegades es fan construccion emfàtiques amb el pronom EN : Així m’agrada, que en siguis, de valent!,
Sí que n’era, de bo, aquell menjar!
Altres vegades, el verb copulatiu deixa de ser-ho i agafa CC de Lloc, Temps, Causa etc: És a Portbou, M’hi
estaré dos mesos, És pel seu bé (causa) en Pere n’està molt , de les seves filles; això va ser aquell any que
va nevar; es va estar amb els seus pares, m’estaré d’intervenir, està per pintar
Si el CAtrib. va posposat al verb, si és adjectiu és atribut, però si és una oració subordinada, és el
subjecte (és mentida el que ha dit el ministre)
No hi ha atribut en les tautologies, perquè tenen un subjecte repetit: el negoci és el negoci
La frase pot dur CC i CI: aquest és el llibre per al teu germà; les aigües sulfuroses són bones per al ronyó.
Cal vigilar de no confondre’l amb una frase passiva: el manifestant és apallisat per la policia.
FORMES DEL CAtrib.
 Adj o SAdj o Parrticipi: El Sherlock està cofoi, les jugadores estaven cansades
 SN: El Sherlock és un detectiu privat
 Sprep: El Sherlock és de Gran Bretanya
 SAdv: La festa és avui, estàc om un llum, ell és així, això em sembla bé
 Oració subordinada substantiva/adjectiva : Aquest noi és aquell que et vaig comentar, el seu amic va
ser qui el va advertir, la feina serà evitar-ho.
FORMES DE DETECCIÓ DEL CAtrib.
-Substituir-lo pels pronoms febles EL,LA,L’,ELS,LES, HO : Ho és (llest), l’és (el metge), la sembla (la seva
xicota), els són (els metges), les són (les cupletistes)
-Veure la concordança entre Subjecte i Atribut en gènere i nombre.

Pàgina11
EL COMPLEMENT PREDICATIU (CPred)
DEFINICIÓ
Designa una qualitat , característica o estat del subjecte o del CD en oracions amb verb predicatiu, però
que també informa i matisa el verb alhora: El pare de la Laia viu sol (‘sol’ concorda amb el Subjecte i
també ens diu com ‘viu’), La Laia sempre portava la roba neta (‘neta’ ens diu com estava la roba i també
com la portava la Laia). Vaig fer l’escudella salada, la Rosa es va tornar pàl.lida. La consideren una bona
amiga, El vestit, el vol de seda, Ja se n’ha fet, de sòcia del club? Me’n dic, de Joan, Me’n sento molt, de
contenta
Poden donar-li també un matís intensiu o partitiu: En Jan sempre en va, de ben vestit; me’n sento molt,
d’afalagat
Hem de vigilar de no confondre el CPred de CD amb un CN de CD normal i corrent: Rosegava un crostó
sec (sec és CN de crostó, perquè no hi ha cap manera “seca” de rosegar). A més, el CN no es pot
substituir per un pronom feble: En rosegava un .I el CPred sí :Ha deixat els camins intransitables (Els hi
ha deixats)
Els verbs que solen dur un CPred són :
 Els que tenen un CPred que concorda amb el Subjecte: caure, caminar, conservar-se, dur, esdevenir,
fer-se , mantenir-se, morir, mostrar-se, néixer, posar-se, quedar, restar, tornar-se, trobar-se, viure
(van caure drets)
 Els que tenen un CPred que concorda amb el CD: agafar, atrapar, beure, comprar, considerar, coure,
delcarar, deixar, designar, elegir, estimar-se, fer, jutjar, nomenar, prefrir, proclamar, sembrar, servir,
tenir, trobar, vendre, vestir (van atrapar el lladre viu, van nomenar el seu oncle soci honorari)
 Alguns duen preposició: considerar com a, passar per, tenir per, tractar de (Consideraven la noia com
a filla seva, han de tractar els entrevistats de vostè)
FORMES DEL CPred.
 Adj,. o S. Adj. o Participi Dorm molt tranquil.la, el vi es va tornar agre, es manté apartat
 SN: L’han nomenada presidenta del club
 Participi: Té la rosa premsada, es van mantenir allunyats
 SPrep. Treballa de bomber, el van prendre per un lladre, el van tractar de mentider/com a mentider ,
Li han fet la foto de perfil
 Prep. + Oració subordinada Treballa d’allò que et vaig dir
FORMES DE DETECCIÓ DEL CPred.
-Substituir-lo pel pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
La Laia sempre hi portava la roba (neta), El pare de la Laia hi viu (sol)
ATENCIÓ!: No preguntem al verb COM? perquè ens respondrà el CPred. i no és un CC de Manera. Per
diferenciar uns i altres, recordem que el CCManera sol ser adverbi i el CPred. sol ser Adjectiu: treballa
descansat (CPred), treballa relaxadament (CCM)
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O COMPLEMENT PREPOSICIONAL (CRV o CPrep)
DEFINICIÓ
És un complement exigit per certs verbs que regeixen una preposició. En general, però no sempre, és
incompatible amb el complement directe. A banda de l’estructura típica també regeixen preposició
algunes construccions: tenir aspiracions a, treure profit de, tenir interès en, estar d’acord amb…
El CRV rep altres noms com complement preposicional, complement preposicional d’objecte, etc
Més exemples: La seva dona es dedica a la construcció.. La Cristina no es fa molt amb les cunyades. Tu
sempre t’has interessat per ells.Hi ha verbs que canvien de significat quan apareix la preposició (fer-se
amb algú (avenir-se), entendre en informàtica (ser especialista)
FORMES DEL CRV O CPrep.
 S prep.: Penseu en l’estoig
 Pronom feble: Penseu-hi
 Preposició + Infinitiu: Penseu a dur l’estoig
 QUE + oració subordinada substantiva: penseu que heu de dur l’estoig
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS DAVANT UN CRV
Generalment, el CRV és un SN precedit de preposició, però també pot ser una oració (que serà
subordinada). En aquests casos:

Pàgina12
—Les preposicions EN/AMB són substituïdes per A/DE, segons el cas, quan el CRV és una oració
d’infinitiu: No he pensat a (de) donar-li el paquet. [però: No he pensat en tu]
Estic d’acord a (de) participar-hi. *però: Estic d’acord amb la nostra participació+
—Totes les preposicions desapareixen quan el CRV és una oració subordinada introduïda per la
conjunció QUE: S’acostumaren que una màquina ho feia tot. *però: S’acostumaren a la màquina+
Els treballadors s’adonaran que no tot són avantatges. *però: S’adona de tot+ Per evitar una construcció
dura es pot intrcalar EL FET QUE: S’ha acostumat que /al fet que…
FORMES DE DETECCIÓ D’UN CRV
Els verbs que duen un CRV no tenen sentit si no està present a la frase Sempre *s’avé (?)
Si eliminem la preposició, la frase queda incorrecta: Confio en la victòria Confio *la victòria
Substituir-lo per un pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
m’he oblidat que tornaves- Me n’he oblidat (se sobrentén la preo¡p. ‘de’ que ha caigut davant el ‘que’)
opta per sortir d’hora (hi opta)
Cal vigilar que alguns verbs poden dur complements diferents: parlo anglès (CD), parlo de tu (CRV)
VERBS MÉS FREQÜENTS QUE EXIGEIXEN CRV, CLASSIFICATS A PARTIR DE LA PREPOSICIÓ:
Prep. a Prep. en Prep. de Prep. amb Prep. per
Accedir a
Acostumar-se a
Al.ludir a
Animar-se a
Aprendre a
Arriscar-se a
Aspirar a
Atenir-se a
Avenir-se a
Contribuir a
Decidir-se a
Dedicar-se a
Disposar-se a
Excitar a
Exposar-se a
Habituar-se a
Incitar a
Optar a
Procedir a
Recórrer a
Referir-se a
Renunciar a
Tendir a
Afanyar-se en
Complaure’s en
Confiar en
Consistir en
Convertir en
Entendre en
Entossudir-se en
Exercitar-se en
Fixar-se en
Interessar-se en
Insistir en
Participar en
Pensar en
Tardar en
Tenir interès en
Vacil.lar en
Abstenir-se de
Adonar-se de
Alegrar-se de
Avergonyir-se de
Burlar-se de
Cansar-se de
descuidar-se de
Desdir-se de
Desistir de
Dubtar de
Enorgullir-se de
Estar content de
Eximir de
Fer-se càrrec de
Gaudir de
Gloriejar-se de
Oblidar-se de
Ocupar-se de
Parlar de
penedir-se de
Preocupar-se de
Prescindir de
Queixar-se de
Recordar-se de
Refiar-se de
Riure's de
Saber de
Tenir cura de
Tractar de
Adir-se amb
Amenaçar amb
Avenir-se amb
Comptar amb
Estar d'acord amb
Fer-se amb
Haver-n’hi prou amb
Lligar amb
Relacionar-se amb
Amoïnar-se per
Atabalar-se
per
Interessar-se per
Optar per
Preguntar per
Preocupar-se per
EL COMPLEMENT AGENT
DEFINICIÓ
El complement agent és el subjecte actiu que ha passat a frase passiva i sol anar darrera la preposició
PER i les seves contraccions (PEL, PELS, PER LES): El rei contempla el regne- el regne és contemplat pel rei.
El Complement Agent no pot ser substituït per cap pronom feble.
FORMES DEL CAg.
 -Cprep.: És contemplat per aquella noia
 -pronom tònic: Està fet per tu
 -Prep+ Oració subordinada substantiva: És contemplat per qui ostenta el poder
FORMES DE DETECCIÓ D’UN CAg.
Passar l’oració a activa i veure si el CAg. passa a ser el subjecte: el país serà governat pel més votat. El
més votat governarà el país.

Pàgina13
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
DEFINICIÓ
Els complement circumstancial designa les circumstàncies en què té lloc l’acció del verb, que poden ser
diverses: lloc, temps, manera, quantiat, companyis, instrument, afirmació, negació, dubte... Alguns
gramàtics parlen també de ‘causa’, ‘conseqüència’, ‘finalitat’, etc. o diuen que els CC d’afirmació ,
negació o dubte són modalitzadors (indiquen la modalitat de l’oració, no una circumstància)
Els CC poden ser-ho de tota l’oració (Demà el Pere us portarà els llibres, Llegia una novel.la amb molta
atenció, etc.) i d’altres només ho és del verb, si la seva absència deixaria la frase coixa (El Joan entrava a
casa, En Pere col.locava els llibres al prestatge) . Alguns gramàtics encara parlen d’adverbis que
modifiquen el predicat sencer, no sols el verb, però no el subjecte (Vaig anar a Barcelona a poc a poc)
FORMES QUE ADOPTA UN CC
• SN: aquest matí, ha cantat el rossinyol, va desaparèixer el 22 d’octubre
• Sprep: ho clavarem amb el martell, es van barallar per un noi
• Adv. o Sadv o locució adverbial: Avui sortiràs d’hora?,La Laia menja molt bé, camina a les palpentes
• Pronom fort o feble: Hi aniràs? Estudiava amb ell.
• Adverbi/conjunció/preposició + Oració subordinada adverbial: Quan vinguis, estarem junts, en
arribar-hi, ell ja no hi era.
MANERES DE DETECTAR UN CC
És movible dins la frase: Ahir va venir el metge; el metge va venir ahir; el metge, ahir, va venir... (si estan
al principi o al mig solen anar separats per comes)
Admeten preguntes al verb: ON? QUAN? COM? QUANT? AMB QUI? AMB QUÈ?
Substituir-lo per un pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
Ve de casa (en ve), va a casa (hi va)
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC O LOCATIU (CCLl)
Indica el lloc on passa l’acció del verb: S’estarà a un hotel de cinc estrelles
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE TEMPS O TEMPORAL (CCT)
Indica el moment en què passa l’acció del verb: cada dia, ben d’hora, surt a córrer
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE MANERA O MODAL (CCM)
Indica la manera com es realitza l’acció del verb: S’ho pren filosòficament i amb alegria
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE QUANTITAT (CCQ)
Indica quina quantitat d’acció de verb es fa: estudia molt, poc, bastant...
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE COMPANYIA (CCC)
Indica la persona que acompanya el subjecte a fer aquella acció o verb: Vaig a nedar amb la Lluïsa
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL D’INSTRUMENT (CCI)
Indica l’eina, transport, etc. que es fan servir per fer el verb: escriu amb ploma, a llapis, amb ordinador
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL D’DAFIRMACIÓ (CCA)
Indica que l’acció del verb es fa realment: També vindré.
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE NEGACIÓ (CCN)
Nega que es faci l’acció del verb: Tampoc vindré.
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE DUBTE (CCD)
Dubta que es faci l’acció del verb: Potser vindré.
...

Pàgina14
SINTAXI- NIVELL MITJÀ- LES ORACIONS COMPOSTES- LES
ORACIONS COORDINADES
DEFINICIÓ D’ORACIÓ COMPOSTA I ORACIÓ COORDINADA
ORACIÓ COMPOSTA:
Una oració composta és aquella que té dos o més verbs, per tant, està formada per dues o més oracions
unides per nexes o signes de puntuació:
o Les oracions coordinades estan unides per conjuncions i són dels mateix nivell d’importància: Li ho
dius tu o li ho dic jo
o Les oracions juxtaposades estan unides per sines de puntuació i poden tenir un signfiicar coordinat o
subordinat subjacent: Menja, resa, estima. Li ho dius ? Li ho dic?
o Les oracions subordinades estan unides per tota mena de nexes (conjuncions, pronoms, adverbis,
etc.) i n’hi ha una de principal (sense nexe davant) i l’altre de subordinada (amb nexe davant). La
subordinada no podria funcionar independentment, i sol ser intercanviable per un nom, adjectiu o
adverbi. L’oració subordinada també es diu PROPOSICIÓ : Encara que no ho vulguis, li ho diré.
Són dues oracions al mateix nivell ,que podrien funcionar independentment l’una de l’altra. La partícula
coordinant o nexe determina la relació entre les dues, per tant, en trobarem de diferents tipus:
NOM DEFINICIÓ NEXES EXEMPLES
Copulativa Suma els significats de les
dues oracions= A+B
i, no..ni No canta ni balla.
Disjuntiva Planteja una tria entre dues
possibilitats= A o B
o, o bé, sinó Cantes o balles?
Adversativa Planteja una oposició entre
les dues oracions = A però B
però, sinó, amb tot,
encara que,
més aviat, així i tot,
malgrat això
No canta, però sap ballar
Encara que no canta, sap ballar
No canta, sinó que balla
Explicativa Fa alguna aclariment sobre
la primera oració o un dels
seus mots= A, és a dir, B
és a dir
o sigui
o sia
això és
Canta, és a dir, emet sons
eufònics
Distributiva Manifesten una distribució
de les accions de les dues
oracions, no simultània, sinó
ara una, ara altra
=Ara A ara B
ara…ara
l’un..l’altre
o…o
ni…ni
tan aviat…
tan aviat
Tan aviat canta, com balla
ara canta, ara balla
o canta o balla
ni canta ni balla
l’un canta, l’altre balla
Consecutiva
o Il.lativa
La segona oració és
conseqüència de la primera
=A així que B
doncs, per tant, així que,
de manera que, en
conseqüència
Canta, per tant, tapa’t les
orelles.
Continuativa La segona oració continua
en el temps, o se suma, a la
primera= A, i encara més, B
Doncs, a més, d’altra
banda, i encara, i fins i tot,
encara més, així mateix, ni
tan sols, ni solament
Canta i fins i tot balla
Canta ,i encara més, balla
...
SINTAXI- NIVELL MITJÀ- LES ORACIONS JUXTAPOSADES
DEFINICIÓ
Les oracions juxtaposades estan unides per petites pauses (que no siguin punts), però mantenen entre
elles una relació de significat. No és juxtaposada: Sortiré pel matí. No em trobo gaire bé. Sí que és
juxtaposada: Sortiré pel matí: em posaré el despertador a les 8.
Els sines de puntuació emprats són les comes, dos punts, punts i coma, etc. Més exemples:
No és que sigui esquerp, és la seva naturalesa. No pot portar cotxe, té quinze anys.
La relació entre les frases es pot sobreentendre de coordinació (mira, somriu –i-) o de subordinació (Ha
agafat el paraigües. Està plovent)
...

Pàgina15
SINTAXI- NIVELL AVANÇAT- LES ORACIONS SUBORDINADES
DEFINICIÓ
Les oracions subordinades se supediten a una oració principal i no poden independitzar-se’n. N’hi ha de
tres tipus:
 SUBORDINADES SUBSTANTIVES: equivalen a un nom ( que les pot substituir i tornar l’oració
composta en una oració simple) i fan les seves mateixes funcions sintàctiques:
La professora vol QUE LI DIGUIS LA VERITAT (la professora vol la veritat); S'adonà QUE S'HAVIA
EQUIVOCAT ( s’adonà del seu error); És aconsellable INCREMENTAR PROGRESSIVAMENT LES
TASQUES ESCOLARS (és aconsellable l'increment progressiu de les tasques escolars)
 SUBORDINADES ADJECTIVES: equivalen a un adjectiu (que també les pot substituir, etc.) i en fan les
seves mateixes funcions sintàctiques:
El cotxe QUE HA GUANYAT és un model revolucionari (el cotxe guanyador) ;El llibre QUE LLEGEIXO és
molt interessant (el llibre llegit); El noi QUE MÉS M'AGRADA m'ha demanat per sortir (el noi preferit)
 SUBORDINADES ADVERBIALS: equivalen a un adverbi (que també les pot substituir, tot i que no es
pot fer en totes els casos) i en fan les seves mateixos funcions sintàctiques:
EN SORTIR DE CASA vaig caure (llavors, va caure); No em sembla bé TAL I COM HO HAS PLANTEJAT
(No em sembla bé així); D'AQUÍ ESTANT es veu casa meva (des d'aquí es veu casa meva)
ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
Equivalen a un nom o SN.
FORMES DE LA SUB. SUBSTANTIVA
 QUE+ ORACIÓ (subst. COMPLETIVA) Espero QUE BALLI AMB MI
 (PREPOSICIÓ) + ORACIÓ D'INFINITIU (Subst d'INFINITIU) Parlàvem D'ANAR A VENÈCIA AVIAT
 ORACIÓ INTERROGATIVA INDIRECTA: QUÈ (PRONOM INTERROGATIU) + ORACIÓ (No sé QUÈ
PASSA); SI + ORACIÓ ( Demana-li SI HI ANIRÀ) COM + ORACIÓ (Pregunta-li COM HI ANIRÀ)
 PRONOM RELATIU + ORACIÓ (Subst. RELATIVA) EL QUE DIUS és cert
(Les subordinades substantives de relatiu són subordinades adjectives de relatiu que han perdut el seu
antecedent, que ja no està a la frase)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES SUBSTANTIVES EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
o SUBJECTE:M'agrada SORTIR DE NIT, em molesta QUE NO TRUQUIS; ens preocupa QUE ARRIBI TARD ,
em perjudicarà molt QUE ELLA HAGI MARXAT (sol aparèixer amb verbs com interessar, molestar,
preocupar, agradar, retreure...) És divertit QUE ENS REUNIM TOTS / És fàcil TROBAR LA SOLUCIÓ (sol
aparèixer amb verbs copulatius seguits d’atribut i després d’infinitiu o completiva) EL FET QUE
SIGUIS ALT no et farà córrer més, TREBALLAR A LES FOSQUES no em sembla possible; EL FET
D’HAVER-HI ARRIBAT TAN TARD no em sembla possible, la idea de treballar a les fosques no em
sembla possible, quant al ft de venir d’hora, ho trobo molt discutible, qui oli remena, els dits s’unta
(amb EL FET QUE –o semblants- i/o Infinitiu)
o CN : Té la seguretat QUE TOT ANIRÀ BÉ, no tinc por QUE MARXI, tinc la impressió QUE TOT ANIRÀ BÉ,
ara ja tenim la seguretat DE NO SER MAL COMPRESOS; La por DEL QUE DIRAN et mortifica massa;
tinc la sospita QUE AIXÒ NO ÉS CERT, Un dels meus veïns, EL QUE TREBALLA AL BANC, es ven el pis.
(sol anar en frases d’estats psicològics i noms com impressió, sensació, dubte, por,confiança,
temor…)
o CADJ.: Estem segurs QUE TOT ANIRÀ BÉ, no està acostumat QUE LES COSIS LI SURTIN BÉ, És
incapaç DE FER LES COSES BEN FETES, estava convençut QUE SE’N SORTIRIA/DE SORTIR-SE’N/DE TOT
EL QUE HAN DIT (sol anar amb adjectius d’estat d’ànim com content, segur, encantat, convençut…)
o CADV: Estaven lluny DE TROBAR LA VERITAT
o CD: Em pregunto SI N'ESTÀ AL CORRENT, li va dir SI VOLIA SORTIR AMB ELL, va afirmar QUE HAVIA
TRENCAT EL PACTE, demana-li COM HO HA FET, pregunteu-li SI VINDRÀ AVIAT , nosaltres no direm
que has treballat molt (sol anar amb verbs de dicció: dir, respondre, exposar, manifestar, afirmar,
suggerir, creure, assegurar…), també admeten infinitius, completives, interrogatives, etc. (volem
pujar-hi, volen que hi pugem, podem anar-hi, asseguren que hi aniran, buscaré allò que em vas
deixar abans d’ahir.
o CI: Van donar les claus A QUI VAN VOLER,
o CRV O CPREP: No t'oblidis DE TANCAR LA PORTA, es va negar A SER UTILITZAT, confia QUE TOT

Pàgina16
SURTI BÉ, Ells acostumen a ESCRIURE A POC A POC, Penseu QUE LI HEU DE DIR LA NOTÍCIA /A DIR-LI
LA NOTÍCIA, es burlava DELS QUE QUEIEN EN EL PARANY
o COMPLEMENT ATRIBUT: El seu desig és APROVAR L'EXAMEN, la decisió va ser QUE PAGUÉS, la
veritat és QUE NO HO HE FET, aquest diari és EL QUE VULL, Fou ell QUE EM DONÀ LA BONA NOTÍCIA
o COMPLEMENT PREDICATIU (no admet la subs. d’Infinitiu ni la interrogativa indirecta): Es va quedar
QUE SEMBLAVA MUT, el prenen PER AQUELL QUE SURT A LA TELEVISIÓ.
o CC: Es va comprar la casa AMB EL QUE VA GUANYAR
o CAGENT (només les de relatiu): la cerimònia va ser seguida PER TOTS ELS QUI HI EREN
IMPORTANT!
 LA PREPOSICIÓ EN/AMB CANVIA A A/ DE DAVANT D'INFINITIU :
o Pensa en els llibres que...
o Pensa a/de tornar-me els llibres que...
 LA CONJUNCIÓ QUE SENSE ACCENT NO POT DUR UNA PREPOSICIÓ AL DAVANT:
o No t'oblidis de comprar la novel.la
o No t'oblidis que has de comprar la novel.la
 LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTATIVES D'INFINITIU, tot i no tenir un verb conjugat, poden
contenir complements verbals d'aquest infinitiu i el seu propi subjecte:
o Odio menjar fetge (‘fetge’ és CV de ‘menjar’, no d’odio’)
o EN LES ORACIONS INTERROGATIVES, si el nexe és un pronom interrogatiu fa dues funcions (nexe i
funció sintàctica, dins la seva proposició: No sap què vol- QUÈ és la cosa, per tant CD de ‘vol’; Li va
preguntar qui vindria a la festa: QUI és la persona, per tant, Subjecte de ‘vindria’), si el nexe és
conjunció, només fa de nexe (volia saber si l’ajudaria). En les oracions amb determinant
interrogatiu, aquest determinant fa dues funcions: nexe i det.: Digues-li quants convidats has fet
venir
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
Equivalen a un ADJECTIU O SAdj. Per això van col.locades darrere d'un nom , que es diu ANTECEDENT , i
van encapçalades per un PRONOM RELATIU que subordina l'oració adjectiva a la principal.
Les oracions subordinades adjectives poden ser especificatives (van sense comes) o explicatives (van
amb comes) igual que ho poden ser els adjectius:
Els barcelonins que no estiguin empadronats no podran votar a les eleccions (només els no empadronats)
Els barcelonins, que no estaven gaire entusiasmats, van votar a les eleccions (tot ells)
FORMES DE LA SUB. ADJECTIVA
o QUE + ORACIÓ No t'oblidis del treball QUE HAS DE PRESENTAR
o PREPOSICIÓ + QUÈ + ORACIÓ Han trobat l'arma AMB QUÈ COMETÉ EL CRIM
o (PREPOSICIÓ)+QUI + ORACIÓ Ha telefonat la noia DE QUI PARLÀVEM AHIR
o ARTICLE+ QUAL Els llocs EN ELS QUALS ENS REUNIM estan tancats
o (PREPOSICIÓ) +ON + ORACIÓ Els locals ON ENS REUNIM estaran tancats
o LA QUAL COSA/COSA QUE+ ORACIÓ Em va confessar que m'estimava, LA QUAL COSA/COSA
QUE EM VA FER SALTAR D'ALEGRIA (en aquest cas, l'antecedent és tota l'oració anterior, no un sol
nom)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES ADJECTIVES EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
Només pot fer una oració sintàctica:
CN del seu antecedent Enganxa-ho amb la cola QUE HE COMPRAT AVUI (CN de
‘cola’)
ELS PRONOMS RELATIUS
 QUE: El pronom relatiu més utilitzat és QUE, sense accent ni preposició al davant. Es pot confondre
amb la conjunció QUE de les subordinades substantives. Per diferenciar-los, recordeu que el QUE
relatiu va darrere del nom antecedent, i el QUE conjunció sol anar darrer d'un verb conjugat. El QUE
relatiu no pot dur MAI preposició al davant. Sol fer de subjecte, CD o CCTemps (el participant que
pinti…, dóna’m la tovallola que tens… va passar el dia que l’home començava…)
 QUÈ: duu sempre preposició al davant quan està accentuat ( allò de què et parlava, allò amb què vas

Pàgina17
escriure, allò de què te’n vas riure, allò per què lluitaves) pot fer de CRV (el llibre de què t’hem parlat)
de CC (les eines amb què treballa estan…)
 EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS, és intercanviable amb QUE, QUI, QUÈ i ON: Han trobat
el ganivet amb el qual el van matar ,Han trobat el ganivet amb què el van matar ,Ha telefonat la
noia de la qual parlàvem ahir ,Ha telefonat la noia de qui parlàvem ahir. Pot fer de Subj. CD i
CCTemps si duu només article, però si també duu preposició al davant pot fer de CI ( Els finalistes
als quals el jurat dóna l’nehorabona…), CRV (L’actriu en la qual confiaves no recita…), CC (Les eines,
amb les quals treballa, estan…), CN Els indis, l’audàcia dels quals és evident, pertanyen a un grup
extingit)
 QUI, amb preposició pot fer de CI (els finalistes a qui el jurat dóna l’enhorabona…), de CRV (L’actriu
en qui confiaves no recita…) CC (El noi amb qui anaves és…)
 ON, amb preposició o sense, sempre és CCLloc : L’habitació on havíem dormit no tenia finestres
 LA QUAL COSA, COSA QUE, FET QUE, (NOM)+QUE substantivitzen un antecedent global, per tant
fan qualsevol funció d’un Nom: Van cantar la cançó sencera (cosa que, la qual cosa, cançó que) va
agradar a tothom (aquí seria subjecte)
 EL QUE, LA QUE, EL QUI, LA QUI, etc. només són correctes si es poden intercanviar per ALLÒ QUE,
AQUELL QUE, AQUELL QUI, AQUELLA QUE/QUI, etc. Són incorrectes si equivalen a EL QUAL, LA
QUAL, ELS QUALS, LES QUALS.
 El que dius no és veritat (correcta)
 Aquesta carpeta i la que m'has deixat són de color blau (C)
 Els qui arribin tard seran penalitzats (C)
 Les noies de l'altre dia i les que vindran demà són del mateix grup. (C)
 L'ordinador amb el que escric (incorrecta)
 L'escola a la que assisteixo (incorrecta)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DELS PRONOMS RELATIUS DINS DE LA SUBORDINADA ADJECTIVA
Com que el nexe d'unió amb l’oració principal, les subordinades adjectives tenen un PRONOM RELATIU, i
ja sabem que els pronoms substitueixen noms (justament, substitueixen l'ANTECEDENT del pronom), així
doncs, fan funció sintàctica DINS DE L'ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA:
o SUBJECTE: El noi que és m’agrada és alt i ric (el noi m’agrada)
o CD. Torna-li els diners que li deus (li deus els diners)
o CI: El senyor a qui vas telefonar és bomber (vas telefonar al senyor)
o CRV: És el company amb el qual s’avé més (s’avé amb el company)
o CCLloc : Aniré a la botiga on vaig veure aquell vestit (vaig veure aquell vestit a la botiga)
o CCCo,. CCI: La senyora amb la qual vaig parlar és grega (vaig parlar amb la senyora)
ORACIONS SUBSTANTIVES DE RELATIU
Recordem que LES ORACIONS SUBSTANTIVES DE RELATIU són ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
que han perdut el seu antecedent:
SUBJECTES: El llibre QUE LLEGEIXO és molt interessant - EL QUE LLEGEIXO és molt interessant, els qui no
vulguin pols, que no vagin a l’era; aquells que no diran la veritat, seran impugnats; tothom qui diu que no
hi ha anat, menteix; tot aquell que sàpiga això, que ho digui; allò que aquell escriptor afirma en els seus
escrits és fals; el que dius és molt assenyat; de tot allò que ell afirma, no me’n crec ni la meitat; amb el
que dius no n’hi ha prou;
CD: Va comprar tot allò que va veure
CI: doneu els discos al qui arribi primer, donaven globus a tothom qui en volia
CRV: Parla malament de qui li desagrada
IMPORTANT!
 LO QUE/ LO QUAL són formes castellanes, incorrectes en català. S'han de substityuir per LA QUAL
COSA o COSA QUE: vaig aprovar l'ESO, la qual cosa m'omplí de satisfacció.
 NO ES POT REPETIR LA MATEIXA COSA DOS COPS: UNA AMB PRONOM FEBLE I LA MATEIXA AMB
PRONOM RELATIU. És incorrecta la frase: la noia a qui li vaig telefonar l'altre dia, PERQUÈ 'A QUI' I
'LI' són la mateixa noia. S'ha de dir: la noia A QUI vaig telefonar l'altre dia...
ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

Pàgina18
Equivalen a un ADVERBI O SAdv. Per això funcionen com a Complements Circumstancials de temps, lloc i
manera de l'oració principal o també expressen relacions lògiques de causa, conseqüència, finalitat, etc,.
entre l'oració principal i la subordinada adverbial.
Alguns gramàtics estableixen tres nivells de subordinació adverbial: 1. la que afecta a tota l’oració
principal (Quan vinguis, ja hauré dinat), la que afecta només al SV de l’oració principal (L’Elena pensa en
tu quan és a casa) i la que afecta només al Verb del SV principal (somriu com si fos una estrella, la Maria)
FORMES DE LA SUB. ADVERBIAL
 CONJUNCIÓ + ORACIÓ QUAN ARRIBIS A CASA, telefona al Joan
 (PREPOSICIÓ) + ORACIÓ D'INFINITIU Estudia automoció PER PODER FER DE MECÀNIC
 ORACIÓ DE GERUNDI BAIXANT PER L'ESCALA, es va trencar el peu
 ORACIÓ DE PARTICIPI ACABADA LA REUNIÓ, els assistents van sortir
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES ADVERBIALS EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
 CC DE TEMPS Li truco SEMPRE QUE EL NECESSITO
 CC DE LLOC Ei, noi, fixa't PER ALLÀ ON PASSES
 CC DE MANERA O MODE No em sembla bé TAL COM HO HAS PLANTEJAT
 COMPARATIVA Ho fa TAN BÉ COM SAP
 CAUSAL No sortirem PERQUÈ ESTEM CANSATS
 CONSECUTIVA Hi hagué un accident DE MANERA QUE VAIG CRIDAR
 CONDICIONAL SI GUANYEN, ho celebrarem
 FINAL T'ho diu PER FER-TE EMPIPAR
 CONCESSIVA ENCARA QUE VOLGUÉS, no ho podria explicar
ADVERBIALS TEMPORALS
Aquestes oracions expressen el moment temporal en què té lloc l'acció del verb de l'oració principal.
Poden ser d'anterioritat (abans que), simultaneïtat (mentre que, quan), posterioritat (fins que, des que) i
reiteració (cada vegada que)
CONNECTORS
Els seus connectors són: QUAN, ABANS QUE, SEMPRE QUE, DES QUE, DESPRÉS QUE, MENTRE QUE, FINS
QUE, D'ENÇÀ QUE, CADA VEGADA QUE, ARA QUE, MENTRESTANT, CADA COP QUE.. També hi ha la
construcció EN + INFINITIU: En travessar el carrer, li sobrevingué el dolor
El gerundi pot ser una adverbial temporal simultània o anterior al verb principal: sortint de casa, va
trobar en Pere, Té un mal costum: llegeix conduint. Però no és mai acció posterior: va caure de la cadira,
trencant-se un braç
L’oració adverbial de participi sorgeix d’una passiva on hem elidit el verb ser: Ateses les actuals
circumstàncies, podem dir que…
REMARQUES
 les oracions temporals d'infinitiu s'han d'escriure amb la preposició 'en', tot i que quan parlem
fem servir 'al' :en sortir de casa, vaig caure - al sortir de casa, vaig caure
 la preposició cau davant el 'que': des de que (incorrecte)- des que... després de que (incorrecte)-
després que...
 recordem que el 'quan' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una
subordinada substantiva, no una subordinada temporal: quan se'n vagi, recordeu-li que
s'endugui allò (temporal); no sé quan vindran (sub. substantiva= interrogativa indirecta)
 LES ORACIONS DE GERUNDI PODEN SER SIMULTÀNIES O ANTERIORS A L'ORACIÓ PRINCIPAL,
PERÒ MAI PODEN SER POSTERIORS: Passejant per la Rambla es va trobar en Josep
(simultània),Va sortir de casa, trobant-se després amb la noia que l'esperava (incorrecta)
ADVERBIALS MODALS
Aquestes oracions expressen la manera com es realitza l'acció del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: COM, COM SI, TAL COM, SEGONS, IGUAL QUE. També hi ha modals de gerundi:
Hem vingut SALTANT PELS MARGES, ho deia RIENT i de participi: feia la feina, CONCENTRADA L’ATENCIÓ
EN ELS JOCS

Pàgina19
REMARQUES
 les oracions modals amb "a l'igual que" són incorrectes, s'ha de fer servir igual que/igual com'
les meves vambes, a l'igual que les teves, són de marca (incorrecta),les meves vambes, igual que
les teves, són de marca
 recordem que el 'com' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una
subordinada substantiva, no una subordinada modal: endevina com ho ha fet (sub.
substantiva=interrogativa indirecta)
ADVERBIALS LOCATIVES
Aquestes oracions expressen el lloc on es fa l'acció del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: (preposició) + ON, ARREU ON, ALLÀ ON, ONSEVULLA QUE
REMARQUES
 recordem que el 'on' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una
subordinada substantiva, no una subordinada locativa. i a més, també pot ser d'una subordinada
de relatiu, i funcionar com un pronom relatiu: Van anar on tu els vas recomanar ( sub. adverbial
locativa) ,Ja m'imagino on va (sub. substantiva= interrogativa indirecta) ,La sala on projecten el
film és la número 3 (subordinada de relatiu)
ADVERBIALS COMPARATIVES
Aquestes oracions expressen la comparació entre dos elements, sigui d'igualtat, de superioritat o
d'inferioritat. També pot ser una comparativa de proporcionalitat: COM MÉS... MÉS/MENYS ; QUANT
MÉS /MENYS....MÉS/MENYS, etc.
CONNECTORS
Els seus connectors són: TAN...COM (amb adjectius) , TANT....COM, (amb verbs) MÉS...QUE,
MENYS....QUE, IGUAL DE...QUE, EXACTE A, IDÈNTIC A, EQUIPARABLE A, MILLOR ....QUE, PITJOR QUE,
REMARQUES
 la conjunció 'tan' compara adjectius i la conjunció 'tant' compara verbs: el seu germà és tan
simpàtic com ell ,ha rigut tant com tu
 la conjunció 'tan' és diferent segons si duu 'que' o duu 'com': en el primer cas dóna una oració
consecutiva i en el segon, dóna una comparativa: és tan alt com tu (comparativa) ,és tan alt que
pica de cap cada dos per tres (consecutiva)
 en les oracions comparatives es poden sobreentendre molts elements, començant pel verb o el
mateix adjectiu:Menja més que tu (menges), En Pau estava més disgustat que enutjat (en Pau
estava), La taula és més alta que la cadira (és alta)
ADVERBIALS CONDICIONALS
Aquestes oracions expressen la condició necessària per a l’acompliment del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: SI, EN (EL) CAS QUE, LLEVAT QUE, POSAT QUE, FORA QUE, TRET QUE, SOLS QUE,
AMB QUE, NOMÉS QUE, A CONDICIÓ QUE, SI ÉS CAS QUE, GERUNDI, PARTICIPI,etc. Portant ulleres de
sol, no hauries quedat enlluernat. Cercant-lo de debò, el trobaràs.
REMARQUES
 les oracions condicionals tenen el verb en condicional compost, i no el poden dur en
plsuquamperfet de subjuntiu: si haguessis estudiat més, hauries obtingut millors notes (bé); si
haguessis estudiat més, haguessis obtingut millors notes (malament)
 no es pot confondre la condicional negativa amb 'si no' amb la coordinada adversativa amb
'sinó': si no tornes, ho entendré (condicional negativa) ,no vindré avui, sinó demà (coordinada
adversativa)
 les expressions 'de+ infinitiu' ' cas de+ infinitiu' ' cas que + infintiu' són castellanes. cal substituir-
les per 'si', 'en cas de', en cas que': Cas de continuar aquesta situació (incorrecta)- En cas de ....;
De continuar aquesta situació (incorrecta)- Si continua...;Cas que continuï aquesta situació
(incorrecta) -En cas que...
 Correlacions verbals: si els avises, vindran; si els avisaves, vindrien/venien; si els vas avisar
vénen/van venir; si els has avisat vénen/vindran/han vingut/hauran vingut; si els havies avisat,
venien /vindrien/havien vingut/haurien vingut; si els avisessis, vindrien; si els haguessis avisat,
vindrien/haurien vingut

Pàgina20
ADVERBIALS CAUSALS
Aquestes oracions expressen la causa que fa possible el verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: PERQUÈ, JA QUE, COM QUE, ATÈS QUE, VIST QUE, GRÀCIES A, PER TAL COM,
PUIX QUE, etc. La preposició PER pot ser causal (Li ho han concedit PER HAVER TREBALLAT SEMPRE AMB
ELLS), o final (hem vingut expressament per veure’t), però PER A sempre és final (Necessita més diners
per a reparar la teulada) JA QUE ÉS DE SEGONA MÀ, te’l daré més barat; COM QUE NO VA GAIRE BÉ, no
l’engeguem ; PUIX QUE ELL HO HA MANAT, caldrà fer-ho; es manifestà així pER TAL COM HI CONFLUÏEN
TOTES LES CIRCUMSTÀNCIES; els ho hem dit, CAR NO HAURIA VALGUT AMAGAR-HO; els castigaren PER
HAVER-S’HI TROBAT; VIST QUE TOTS SE’L VOLIEN QUEDAR, el van haver de rifar; vés-hi primer, QUE TENS
MÉS NEGUIT QUE CAP; CONGELANT ELS ALIMENTS va estalviar molt, l’obriren EMPENYENT-LA
REMARQUES
 la conjunció 'perquè' pot ser causal i també pot ser final. Diferenciarem els dos tipus perquè les
oracions causals tenen el verb en mode indicatiu i les oracions finals el tenen en subjuntiu' :m'ha
dit que no vindrà perquè té feina (causal);m'ha dit que vindrà perquè li deixis els apunts (final)
 no es pot confondre el 'perquè' junt amb el 'per què' separat, que és una preposició + pronom i
serveix per a fer preguntes o oracions subordinades de relatiu: per què li vas dir allò?; és el motiu
per què s'han separat (per qual)
 la preposició 'per' serveix tant per a oracions causals com finals:L'han felicitat per haver guanyat
el concurs (causal), Treballo per pagar-me els estudis (final)
ADVERBIALS FINALS
Aquestes oracions expressen la finalitat o objectiu de fer el verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: PERQUÈ, A FI DE, A FI QUE, PER TAL DE, PER TAL QUE, PER+ INFINITIU, PER A+
INFINITIU, ORACIÓ PRINCIPAL EN IMPERATIU I FINAL AMB 'QUE'
REMARQUES
 no existeix la conjunció 'per a què'
 'per tal que' és final, i 'per tal com' és causal.
 es produeix ambigüitat quan el 'perquè' va amb 1a i 2a persones del plural, que són iguals en
present d'indicatiu que en subjuntiu, i això pot confondre les oracions finals amb les causals :em
quedo perquè treballem (final) // em quedo perquè treballem (causal)
ADVERBIALS CONSECUTIVES
Aquestes oracions expressen la conseqüència de l'acció del verb de l'oració principal, per tant
complementen TOTA l’oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: DE MANERA QUE, TAN... QUE, TANT ...QUE, MASSA/MOLT/PROU.... PERQUÈ,
AIXÍ QUE, Tenia tanta feina QUE NO PODIA DESCANSAR; això és massa laboriós PERQUÈ HI PUGUEM
DEDICAR MÉS ESTONA; ens va semblar prudent retirar-nos del tot, FINS AL PUNT QUE ARA JA NO ENS HI
SENTIM GENS LLIGATS; hi érem tots, DE MANERA QUE NO VA CALER QUE AVISÉSSIM NINGÚ; diu les
coses DE FORMA QUE TOTS HI BADEN; treballa tant QUE ES MATA, és massa escèptic PER
COMPROMETRE’S; estava cansat FINS AL PUNT DE PRESENTAR LA DIMISSIÓ; vam veure el terra mullat,
D’ON VAM DEDUIR QUE HAVIA PLOGUT
REMARQUES
 les oracions consecutives amb 'com' són castellanismes : és massa important com perquè ho
deixem de banda(incorrecta)- és massa important perquè ho deixem de banda; L'assassí no va
ser prou llest com per poder eludir la justícia (incorrecta). L'assassí no va ser prou llest per poder
eludir la justícia
ADVERBIALS CONCESSIVES
Aquestes oracions expressen una possible objecció o problema perquè es pugui realitzar el verb de
l'oració principal, però que no l'impedeix.
CONNECTORS
Els seus connectors són: ENCARA QUE, MALGRAT QUE, TOT I QUE, A PESAR DE, A PESAR QUE, PER BÉ
QUE, PER MÉS QUE, PER ...QUE , BALDAMENT, MAL QUE, ADMETENT QUE, SUPOSANT QUE, COMPTANT
QUE, TOT I + INFINITIU , NI QUE, GERUNDI etc. OBRINT-LA DEL TOT , tampoc entrarà gens d’aire (encara

Pàgina21
que l’obris del tot) tot i essent barat, no me’l vull comprar i de PARTICIPI: DEIXATS DE BANDA ALGUNS
TRETS ESPECÍFICS, pertany al primer grup
REMARQUES
 les oracions concessives tenen força relació amb les coordinades adversatives : no feia bo, però
vam sortir d'excursió (coordinada adversativa); encara que no feia bo, vam sortir d'excursió
(adverbial concessiva)
...

Pàgina22
SINTAXI- NIVELL SUPERIOR- L’ANÀLISI SINTÀCTICA
ORACIÓ SIMPLE
PASSOS PER A REALITZAR CORRECTAMENT UNA ANÀLISI SINTÀCTICA EN FORMA D'ARBRE:
❶ SEPARAR SUBJECTE DE PREDICAT
Imagineu-vos que analitzem la frase:
ELS ADVOCATS DE L'ACUSAT VAN PRESENTAR LES PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA
El primer que farem serà separar mentalment (o per escrit, si us va millor) el subjecte del predicat,
perquè llavors, CAP LÍNIA O FLETXA DEL GRUP DE MOTS DE SUBJECTE POT TRASPASSAR LA FRONTERA
INVISIBLE DE LA SEPARACIÓ CAP AL PREDICAT, I A L'INREVÉS:
❷ SUBRATLLAR EL NUCLI DEL SUBJECTE (NOM) I EL NUCLI DEL PREDICAT (VERB)
Aquestes són les dues paraules bàsiques de l'oració, cal subratllar-les i posar a sota que són el Nom
(abreujat: N) i el Verb (abreujat: V) i que són el nucli del SN subjecte i del SV predicat. Per això, d'elles
surten línies verticals molt llargues, que al final de l'anàlisi s'uneixen formant l'oració (abreujat: O)-
Només quan "tanquem" l'anàlisi posant O, podem saltar-nos la frontera invisible entre subjecte i
predicat.
N V
SN SV
O
❸ IDENTIFICAR LA RESTA DE PARAULES DE LA FRASE I POSAR QUÈ SÓN I ELS SEUS SINTAGMES
Tot seguit, hem d'identificar les resta de paraules de l'oració, subratllant-les i posant a sota si són Adj
(adjectius), Adv (adverbis), prep (preposicions), pron (pronoms) Det (determinants) conj
(conjuncions). Això s'ha de fer bé, perquè si trobem Adj, Adv o altres N, seran nuclis dels seus
sintagmes respectius, i els hem de posar també (SAdj, SAdv, SN). D'aquests nuclis baixaran noves
fletxes verticals, PERÒ MÉS CURTES (perquè són menys importants) que les del subjecte i el predicat:
Det N Prep Det N V Det N Prep N prep N prep N
+ det
SN SN SN SN SN
SN SV
O

Pàgina23
❹ CONSTRUIR ELS SINTAGMES AMB ELS SEUS COMPLEMENTS
Ara bé una altra feina important: hem trobat tots els nuclis de sintagma que no són subjecte i
predicat. Però són tots igual d'importants? Són tots independents entre sí? Per exemple, a LES
PROVES D'INNOCÈNCIA AL JUTGE DE GIRONA, és evident que no són 4 noms independents: la
"innocència" depèn de les "proves" i "Girona" depèn del "jutge", és a dir, que innocència explica quin
tipus de proves són, i Girona explica d'on és el jutge, però les paraules importants i bàsiques per
entendre la frase són PROVES i JUTGE.
Bé, doncs, ho hem d'expressar de forma gràfica: si Innocència depèn de Proves, allà on vulguem
farem un angle recte de 90 graus que porti la línia vertical d'innocència fins a la línia vertical de
Proves, SENSE TRASPASSAR-LA, com si s'unissin. El mateix farem amb Girona respecte a Jutge. I com
que així expressem la dependència, direm que aquests noms (innocència i Girona) FAN DE
COMPLEMENT DEL NOM (abreujat: CN) del nom de qui depenen (proves i jutge). I posarem CN just a
l'angle.
+ det
SN SN SN SN SN
CN CN
SN SV
O
❺ DETERMINAR ELS COMPLEMENTS DEL NUCLI DE SUBJECTE I DEL NUCLI DE PREDICAT
Ara tenim, en total 3 SN: de l'acusat (dins del subjecte) ; les proves d'innocència; i al jutge de Girona
(tots dos dins del predicat). Hem de fer que aquests SN s'uneixin al nucli del seu grup, perquè també
depenen d'ell: de l'acusat depèn d'ADVOCATS, i les proves d'innocència + al jutge
de Girona, depenen de VAN PRESENTAR. Farem el mateix: angle de 90 graus i portar la línia cap a la
línia vertical dels dos nuclis.
+ det
SN SN SN SN SN
CN CN
SN SV
O
Fixa't que hem hagut d'allargar les línies verticals de PROVES i de JUTGE perquè no medissin el mateix
que els seus CN. Això és important: com més llarga la línia, més independent és aquell nucli del
sintagma. Per això, un SN dependent en funció de CN té la línia vertical més curta que un sintagma
dependent amb altres funcions, i aquests tenen la línia vertical més curta que els nuclis de subjecte i
predicat (els "reis" de l'oració).

Pàgina24
❺ DETERMINAR LES FUNCIONS DE TOTS ELS SINTAGMES DE L'ORACIÓ EN RELACIÓ AL SEU NUCLI
Ara hem de veure quines funcions fan aquests SN que acabem de fer, en relació al seu nucli.
Què és "DE L'ACUSAT"? Fixa't que la fletxa va cap a un nom (ADVOCATS): Molt bé? CN !!
Què és "LES PROVES D'INNOCÈNCIA"? Fixa't que la fletxa va cap a un verb, per tant, serà un dels
Complements Verbals ( Uf!: CD,CI,CPred,CAtriub,CPrep,CC, CAgent....?). Igualment per a "JUTGE DE
GIRONA"- Bé... difícil oi: són un CD i un CI respectivament ("les proves" és el que necessita el verb
"van presentar" per a poder-se realitzar, i "al jutge " és la persona que rep indirectament l'acció del
subjecte). Posem-ho,un altre cop, a on trenca l'angle. FIXA'T QUE ELS TIPUS DE SINTAGMES ES POSEN
A LA LÍNIA VERTICAL I QUE LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES (CN,CD,CI...) ES POSEN ON TRENCA L'ANGLE.
+ det
SN SN SN SN SN
CN CN
CN CD
CI
SN SV
O
❻ ACABAR L'ANÀLISI
Queden coses per fer, oi? Efectivament: els Det. i les Prep. estan sense fletxes i sense res. Són mots
POC IMPORTANTS. Els determinants acompanyen els noms ( ens diuen gènere, nombre, distància,
possessió, quantitat, etc.) i les preposicions uneixen paraules entre elles (uneixen, PROVES amb
INNOCÈNCIA, per exemple). Per tant, tenen funcions diferents:
-ELS DETERMINANTS tindran línia vertical curteta i angle recte CAP AL NOM QUE DETERMINEN.
-LES PREPOSICIONS tindran línia veritcal curteta i LÍNIA EN DIAGONAL CAP A L'ANGLE DEL NOM QUE
PRECEDEIXEN.
Compte a no creuar les línies entre elles, si estan molt junts!
Fixa't com ho hem fet, i tenint en compte que la contracció AL és preposició A + determinant EL:
+ det
SN SN SN SN SN
CN CN
CN CD
CI
SN SV
O
Te n'adones que NO HEM TRASPASSAT LA FRONTERA DE PUNTS SUSPENSIUS ENTRE SUBJECTE I
PREDICAT?. Molt important!
******************************************************************************

Pàgina25
Ara t'ensenyem com quedaria una ANÀLISI MAL FETA, és a dir, AMB LÍNIES QUE ES CREUEN ENTRE
ELLES. Els errors estan marcats amb una creu vermella:
+ det
SN SN SN SN SN
CN CN
CN CD
CI
SN SV
O
Els errors són garrafals i l'anàlisi ho demostra perfectament, AMB ELS CREUAMENTS:
1. Un Determinant no pot anar a un Verb (l'article L' no pot determinar VAN PRESENTAR). Els
determinants sempre van cap a un NOM.
2. Un CN no complementa mai un verb (DE L'ACUSAT no pot ser CV de VAN PRESENTAR). Els CN;
complementen sempre a un Nom, mai a un Verb.
3. Un CI no complementa mai un nom (AL JUTGE DE GIRONA no pot ser CV del nom ADVOCATS),
perquè és un dels tipus de complements verbals que existeixen.
4. Una preposició no pot introduir dos SN alhora (D' + INNOCÈNCIA + AL JUTGE...)
Anem a analitzar oracions coordinades. És relativament fàcil: has d'analitzar la primera oració com si
fos simple i cloure l'anàlisi posant Oració 1; la segona oració també com si fos simple, i cloure l'anàlisi
posant Oració 2; i del nexe d'unió ha de baixar una línia pespuntejada cap avall, que acabi unint la
Oració 1 i l'Oració 2 en una sola Oració Composta Coordinada (i el tipus). Aquí tens dos exemples:
EL DIRECTOR VA APROVAR LES MEVES PROPOSTES I (ell) VA REBUTJAR LES VOSTRES
Det N V Det pos. N conj pron V pr determ.
SN CD SN CD
SN SV SN SV
Subjecte Predicat Subj Predicat
Oració 1 Oració 2
Oració composta coordinada copulativa

Pàgina26
O CANVIA EL TEMPS O (NOSALTRES) TINDREM AIGUA MOLTS DIES SEGUITS
Conj V Det N Conj Pr. V N Det quant N Adj.
SAdj
SN CN
CD
CCT
SV SN SN SV
Predicat Subjecte Subjecte Predicat
Oració 1 Oració 2
Oració composta coordinada disjuntiva
ELS FILLS DE L'AINA SÓN ÀGILS PERÒ ELS NÉTS DEL VEÍ NO HO SÓN GENS
Det N prep Det N V Adj Conj Det N Prep+Det N Adv Pron V Adv
SN
SAdj SN SAdv CAtrib SAdv
Sprep
SN CAtrib CCQ
CN CCNeg
CN
SN SV SN SV
Subjecte Predicat Subjecte Predicat
O O
Oració
Coordinada
Adversativa

Pàgina27
ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
Per a fer l'anàlisi de l'oració composta que conté una oració subordinada substantiva a dins, cal fer
primer l'anàlisi de la principal com si fos una oració simple. Després es fa l'anàlisi de l'oració
subordinada substantiva, com si també fos una oració simple PERÒ TENINT EN COMPTE QUE LA SEVA
ANÀLISI HA DE FINALITZAR A UN NIVELL MÉS ELEVAT QUE LA DE LA PRINCIPAL, PERQUÈ ON COP
CONCLOSA, HA DE FER UNA FUNCIÓ RESPECTE A LA PRINCIPAL (Subj. CD, CRV, Atribut, ETC.)
El nexe o enllaç rep una línia pespuntejada, que va a unir-se a la part final de l'oració subordinada.
(JO) EM PREGUNTO SI (ELL/A) N'ESTÀ AL CORRENT
pro pro V conj pro pro V prep+ det N
SN SN SN
CI CCM S Prep
CCM
SN Subj SV Predicat
SN SV O. Sub. Substantiva en funció de CD de la principal
Subj Predicat
oració composta
M'AGRADA (jo) SORTIR DE NIT A LA PLATJA DE LA BARCELONETA
pro V pro V prep N prep Det N prep Det N
SN SN SN SN
S Prep S prep
CI
CCT CN
SPrep
CCLl
SV SN SV
Subj Predicat
O. Sub. Subst. en funció de Subjecte de la principal
Predicat
oració composta

Pàgina28
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
Per a fer l'anàlisi de l'oració composta que conté una oració subordinada adjectiva a dins, cal fer
primer l'anàlisi de la principal com si fos una oració simple. Després es fa l'anàlisi de l'oració
subordinada adjectiva, com si també fos una oració simple PERÒ TENINT EN COMPTE QUE LA SEVA
ANÀLISI HA DE FINALITZAR A UN NIVELL PROPER A LA RATLLA DEL NOM QUE ÉS EL SEU ANTECEDENT,
PERQUÈ ON COP CONCLOSA, HA DE FER DE CN D'AQUEST NOM.
El PRONOM RELATIU de l'o. sub. adj. TINDRÀ DUES LÍNIES: una com a nexe o enllaç (R = relacionant) ,
per la qual cosa rep una línia pespuntejada, i una altra com a pronom=nom, que ha d'anar a fer la
funció que li pertoqui dins de l'oració sub. adj.
LA NOIA QUE VINDRÀ A LA NOSTRA CLASSE ÉS DE TERRASSA
Det N R Pro V prep Det pos. N V prep N
SN SN
SPrep SPrep
CCLl C. Atribut
SN SV
Subj Predicat
O. Sub. Adj. en funció de CN
SN Subjecte SV Predicat
Oració composta
(NOS.)HEM PARLAT AMB LES PERSONES QUE VAU CONÈIXER ALS ALPS(VOS)
Pro V prep Det N R Pro V prep Det N Pro
SN SN SN
CD Sprep
SV CCLl
Predicat SN Subj
Sprep
O. Sub Adj. en funció de CN
SN SV CCCompanyia
Subjecte Predicat
Oració composta

Pàgina29
ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS
Les subordinades adverbials s'analitzen com venint fent fins ara, amb una salvetat: el nexe d'unió pot
ser només relacionant o conjunció (llavors en sortirà una sola línia pespuntejada) o bé també pot ser
pronom (i llavors sortirà la pespuntejada de Relacionant i la de funció sintàctica en relació a la seva
oració sub. adverbial).
En les oracions temporals, modals i locatives (de lloc) tenim sempre un Relacionant + Pronom, si és
QUAN, ON, COM o si hi ha adverbis del tipus MENTRE, SEMPRE, AIXÍ. En aquests casos, la seva funció
és de CCT, CCLL, CCM del verb d el'oració principal.
En la resta d'oracions, amb relacions lògiques, els Relacionants no fan funció sintàctica, per tant,
sempre amb línia pespuntejada. La diferència d'aquestes oracions és que són CC de tota l'oració
principal, per tant, la línia de tancament va a parar a baix de tot, on hi ha el concepte d'oració
composta.
En el cas de Relacionants dobles (més ....que, prou...perquè, etc.) El primer element fa funció
d'adverbi dins de l'oració subordinada, i es connecta amb línia pespuntejada amb el segon element,
que sol ser un Relacionant sense funció sintàctica.
ELS RESPONSABLES VAN COMUNICAR ELS RESULTATS QUAN VA ARRIBAR EL PRESIDENT
Det N V Det N R Adv V Det N
SAdv
CCT
SN SV SN
CD Predicat Subjecte
O. Sub. Adv. de Temps CCT
SN Subj SV Predicat
ORACIÓ COMPOSTA
LA JUNTA HA ANUL.LAT LA VOTACIÓ PERQUÈ EL RECOMPTE DE VOTS ÉS INCORRECTE
Det N V Det N conj R Det N prep N V Adj
SN SAdj
SN SN CN C ATRIB
O. Sub. Adv. de Causa
(CC)
SN SV
Subjecte Predicat
ORACIÓ COMPOSTA

Pàgina30
AIXÒ ÉS MÉS BONIC QUE ALLÒ (ÉS)
pro V Adv Adj R pro V
SAdv
CAdj
SAdj
C Atribut SN Subj SV predicat
SN Subj SV predicat
Oració Sub. Adv. Comparativa
(CC)
ORACIÓ COMPOSTA
(Tu) TORNA'M ELS APUNTS QUAN (Tu) PUGUIS
Pron V Pron Det N conj Pron V
SN SN
CI
SN SV CD SN SV
Subj pred. Subj. Pred.
Oració Sub. Adverbial
CC Temps
Oració Composta
…

Pàgina31
EXERCICIS DE SINTAXI
L’ORACIÓ SIMPLE
____1. Transforma cadascun d’aquests enunciats en una oració on facin de
subjectes:
a) Tres milions per un Van Gogh
b) El mal temps a les comarques del nord
c) El suport a la política del primer ministre
d) Els crits d’indignació contra la tortura
e) Els polonesos, contraris a la pujada de preus,
f) Un míssil contra un petroler
g) Demà, festa major a Gandia
h) Un terrassenc i una valenciana, millors
esportistes de l’any,
i) L’àrbitre, protagonista del partit,
j) Un cop de puny a un fotògraf
____2. Cerca un subjecte per a cada predicat
de cada oració.
a) m’ha regalat els llapis
b) Va arribar ahir de Vilanova
c) esdevindran perilloses
d) Feia un fred aterrador
e) Avui s'ha acomiadat de la fàbrica
f) Romanien tranquils
g) Demà vindran a casa
h) descoratjaven el vigilant
i) es senten amoïnats
____3. Digues la modalitat oracional
d'aquestes frases:
 No cal que vinguis al meu aniversari!
 Devien pensar que no series a casa.
 Obre'm aquesta llauna.
 Què li diré quan vegi que no em parla?
 Que sigueu molt feliços i mengeu anissos.
 Ens han preguntat l'adreça de la Marta
 Potser s'ha perdut pel bosc...
 Que saps fer submarinisme?
 Tal vegada t'està trucant en aquests moments.
 Si que vas bé per aquest camí!
 Tinc ganes d'acabar aquest exercici.

Pàgina32
____4. Canvia el verb a plural per identificar el subjecte d'aquestes frases:
____5 Destria el subjecte del predicat en aquestes oracions (subratlla el subjecte
de color vermell i el predicat de color blau , però si no és una oració, s’ha de deixar
en blanc).
a) L’estany de Banyoles
b) L’Everest és la muntanya més alta del món
c) El marit de la Palmira té un títol de doctor
d) El sabater de la cantonada
e) El gos s’ha menjat tot el formatge
f) Les pluges de tardor
g) Demà vindran a casa les meves veïnes
h) T’ho explicaran aquells nois
i) El meu amic Sebastià Llorenç
j) Quina vespa t’ha picat?
k) Grècia és força interessant
l) El meu bolígraf escriu molt bé
m) No em deixen en pau
n) Cada dia juguem a bàsquet a la pista del centre
o) La pell de la planta dels peus és gruixuda
p) Voleu callar d’una vegada tots plegats
q) Ja m’heu despertat la criatura
r) Ja s’ha despertat la criatura
s) Guanyarà la cursa l’equip italià
t) Feliciteu la colla
u) S’escapa el presoner
v) Els altres se’n van sense dir res
w) Funciona !
x) L’onada va redreçar la barca
y) Va anar a queixar-se’n, tota la classe
z) No entraven mai, els gossos, a casa
aa) Comprava pomes, el senyor Garcia
bb) L’atmosfera té mercuri
cc) Tindrà molta sort
dd) Aquesta vegada el rac-rac de les rates m’ha salvat
ee) Celebrarem l’aniversari del Pol
ff) És format, sobretot, d’aigua
gg) A les fosques ja no piquen els mosquits
hh) Xerren i xerren sense parar, aquests xiquets
ii) El nen del veí sempre plora
jj) És un gran amic, en Pere
kk) Demà plourà

Pàgina33
ll) El meu oncle va molt ben vestit
mm) Va nevar tota una setmana seguida
nn) Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva
oo) Sembla molt eficient la nova secretària
pp) Parlarà d’aquest tema, el conferenciant?
qq) El partit de bàsquet va ser força avorrit.
rr) L’Aina té moltes ganes de guanyar el partit de bàsquet.
ss) La cosina del meu xicot és una noia força divertida.
tt) Aquesta espècie d’ocell emigra cap al sud quan arriba l’hivern.
uu) La melmelada de maduixa del poble dels meus tiets m’encanta.
vv ) L’hivern és una època de l’any en què molts ocells emigren.
ww) Ahir vaig anar a buscar a l’aeroport la cosina del meu xicot.
xx) M’agrada moltíssim la xocolata blanca.
____6. Digues si en les oracions subratllades hi ha subjecte el·líptic (SE) o són
impersonals (I). Si no són cap de les dues coses, les deixes en blanc.
a) Demà anirem a Tiana.
b) Qui t'ha dit això? El meu germà.
c) No fan cas de res.
d) Feia un fred glacial.
e) Qui vol jugar amb mi? Jo
f) Què volia la minyona? Demanava la clau de l'armari.
g) A quina hora vindrà el teu germà? Vindrà a dos quarts de vuit.
h) Què tens? Tinc mal de cap.
i) Oi que és metge el germà de l’Esperança? Si, el meu germà.
j) Tota la nit ha plogut.
k) Qui és aquell que ha entrat? És el meu cunyat.
l) On anireu? Anirem a la serra del Corredor.
m) Porta'm un llibre.
n) En Joan prou va venir; però no em va contar res de nou.
o) D'on venia el ten amic? Venia del Cercle Artístic.
p) Qui t'ho ha contat? Un amic del meu pare.
q) En Xavier s'ha examinat, i ha tret excel·lent.
r) Aquest matí ha nevat a tocar de la costa!
s) Rep classes de piano des que tenia cinc anys.
t) La nata és batuda per la seva cosina
u) M’ha trucat per avisar que estava malalta.
v) Fa mal temps, avui.
w) Li encanta la seva germana Josefina.
x) Sempre vol fer-se l’home fort.
y ) Normalment, mai diu mentides.
z) Hi haurà molta gent al concert
aa) Cada tarda juguen junts.
bb) No em voldrà tornar a parlar.

Pàgina34
____7. Assenyala totes les frases d'aquest text, quin és el seu subjecte i el seu
predicat, i si el predicat és verbal o nominal:
____8. De les frases següents, encercla el nucli de subjecte i el nucli de predicat
de cada una d’elles:
 El nen del veí sempre plora.
 És un gran amic meu, en Pere.
 Demà plourà.
 El meu oncle, que és viatjant, va molt ben vestit.
 Va nevar una setmana seguida.
 Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva.
 Sembla molt eficient la nova secretària que ha arribat.
 Parlarà d’aquest tema, el conferenciant.
____9. Componeu oracions amb els elements següents. Feu concordar el verb
amb el sintagma nominal que faci la funció de subjecte:
a) la policia - dispersar-se - a causa de - l’acció contundent - els
manifestants - de
b) ocasió - ser - qualsevol - les receptes - bones - en - de l’àvia
c) llorer - fulles - brillants - arbust - el - creix - silvestre - verdes - a -
les - mediterrànies - embelleix - de - i - regions - i - els - jardins - a
- ornamental - com
d) a - conflictes - les situacions - generar - difícils - inestables - les
famílies

Pàgina35
____10. Digues quin tipus de predicat (nominal, verbal, impersonal,
reflexiu, recíproc, pronominal, transitiu, intransitiu, etc.) tenen aquestes
oracions:
 Tinc ganes d'estornudar.
 Ha sigut l'amor de la meva vida.
 Trenca els papers que et comprometen
 Ells dos fa temps que es telefonen.
 Cau neu des de les cinc de la tarda.
 Ha estat descoberta pel detectiu.
 Salta i salta sense parar !
 L'heura s'enfilava arbre amunt.
 Hi ha massa problemes a casa meva.
 El director del centre ha estat guardonat pel projecte ecològic de 4t.
 S'afaita cada dia la barbeta.
 Sembles trist, què et passa?
____11. Anem a repassar ara les altres funcions sintàctiques: marca de color verd
els determinants del nucli de subjecte i de color vermell els CN del nucli de subjecte,
i marca de color blau tots els complements verbals del verb , en aquestes frases .
Després mira de canviar-los el subjecte per un altre que s’hi avingui, si es pot.
FRASES SUBJECTE NOU

Pàgina36
____12. . Digues quines categories gramaticals tenen els mots d'aquest
text:
Passava el temps. De tant en tant, em
... ... ... ... ... ... ... ...
treia la seva foto de la butxaca i
... ... ... ... ... ... ... ...
la mirava. Sempre tindria, per a mi, aquella
... ... ... ... ... ... ... ...
mirada de color blau de nit del tròpic
... ... ... ... ... ... ... ...
____13. Com definiríeu una oració? Quins són els dos components principals d'una
oració? Quina mena de paraules són el nucli del Subjecte i el nucli del predicat?
Com es diuen les paraules que donen més informació sobre :
 EL NOM:
 L'ADJECTIU:
 L'ADVERBI:
 EL VERB:
ELS SINTAGMES
____14. Digues quin tipus de sintagmes són els grups de mots que t'hem
assenyalat en aquest text. Una pista és el tipus de color de l'espai a omplir:
(recorda que els SPrep. poden ser Prep.+SN)
... ... ... ...
... ... ...
... ... ... ... ... ...
mirada de color blau de nit del tròpic
... ... ... ...

Pàgina37
____15. Digues quin tipus de complement verbal són els sintagmes
assenyalats en color. També et donem la pista dels colors per diferenciar-los.
V
V conj.
V V
mirada de color blau de nit del tròpic.
Ella
era
adorada
pels millors artistes del moment, però
subj V conj.
s'adonà de la mena de món on vivia.
V V
Ho deixà tot, avorrida de la fama, i
V
volà. Ben segur que deu estar en algun
V V V
poblet i que la seva gent és feliç.
conj conj subjecte V

Pàgina38
____16. Analitza morfològicament: categoria gramatical, tipus de
sintagmes, nucli de sintagma, etc.
____17. Identifica els sintagmes d'aquestes frases i de quin tipus són:
a) La germana de la Martina és molt alegre.
b) L’Antoni diu sempre el mateix.
c) Aquest vespre la lluna somriu desmesuradament.
d) L’equip de bàsquet de Martorell ha fitxat un jugador nord-americà.
e) Quan he sortit a comprar encara plovia.
f ) Cada estiu vaig a veure la tieta Josefina.
g) El Nordin sempre m’explica allò que no entenc; és un gran company.
EL SINTAGMA NOMINAL
____18. Digues quina paraula és el nucli dels sintagmes nominals de l'exercici
ANTERIOR, i després quina funció sintàctica fa el SN dins la seva frase.
____19. Identifica els Noms del fragment en blau, els Adjectius en vermell,
els Adverbis en carbassa, els Sintagmes Nominals amb una ratlla inferior i els
Sintagmes preposicions amb dues ratlles inferiors:
JOSAFAT, de Prudenci Bertrana
L´església de Santa Maria era una massa enorme, sense esveltesa, edificada a la
part més alta de la ciutat. La seva construcció havia durat segles. Gòtica en el seu interior,
tenia la façana barroca; la qual, amb les seves capelles buides, amb els balustres dels
Vosaltres sempre sembleu uns xicots espavilats a classe
Subjecte
Predicat
Oració simple

Pàgina39
miradors romputs i les columnes de pedra numulítica desgastades pel temps i la
intempèrie, oferia cert aspecte trist i desolat.
El campanar octogonal era del mateix ordre arquitectònic que la façana: una
ampla cornisa que corria al seu entorn assenyalava el segon dels tres estatges en què fou
dividit, i més amunt sóbrien vuit finestres, que aixoplugaven altres tantes campanes. La
cúpula en sostenia una altra de minúscula, que servia de base al penell: un àngel de bronze
simbolitzant la Fe, amb les ales mig esteses i la vestidura voleiant. Al costat del temple,
aguantant lémpenta de la pesadíssima volta, les adjuves, amb llurs gàrgoles,
embalumaven el grandiós edifici.
VOCABULARI.
balustres: columnetes que formen baranes
numulítica: amb restes de fòssils
penell: indicador de la direcció del vent.
adjuves: puntals, contraforts
gàrgoles: canals, sortides dáigua de la teulada, amb formes animals i monstruoses
embalumaven: feien encara més voluminós.
EL SINTAGMA VERBAL
____20 Digues el tipus de predicat d’aquestes frases:
-Tinc gana
-Ells dos fa temps que es telefonen
-Cau neu des de les cinc de la tarda
-Ha estat descoberta pel detectiu
-Salta i salta sense parar!
-Ha sigut una maleïda bestiesa
-Fa temps que es cartegen
-Fa vent a l’Empordà, com gairebé sempre
-Ha estat investigada per la Unitat Especial de Crims en Sèrie (UECS)
-Llavors, el Terminator es va morir!

Pàgina40
____21. Afegiu-hi un segon complement del nom, com hem fet al primer SN, que
no sigui del mateix tipus del primer (si el primer és SP, el segon ha de ser SAdj, i a
l'inrevés:
ESPECIFICADORS
DETERMINANTS
NUCLIS-NOMS
(i en plural)
COMPLEMENT
DEL NOM: SP o
Sadj
SEGON
COMPLEMENT
DEL NOM
La destrucció
de la ciutat
la Destrucció
(destruccions)
De la ciutat enemiga
El pare d'en
Joan
Un mes
plujós
Un cotxe
ràpid
Una classe
avorrida
EL SINTAGMA ADJECTIVAL
____22. Assenyala quines d'aquestes oracions tenen un sintagma adjectival, i
quina funció fan en relació al Nom al qual es refereixen:
a) La mare d’en Karim va trucar a la meva cosina.
b) En Josep és un home eixut i excessivament seriós.
c) La Nàdia, que és italiana, fa uns pastissets boníssims!
d) Cada matí trec a passejar el meu gos.
e) Els bombers que lluiten contra els incendis forestals han de ser persones molt
valentes.
____23. Analitzeu aquests SAdj. però especifiqueu quina mena de C.Adj porten
(Adverbi, SPrep, Sub Subst) :
Frases ESPECIFICADOR-
QUANTIFICADOR
NUCLI-
ADJECTIU
COMPLEMENT DE
L'ADJECTIU (SP o Sub
Subst.
Molt feliç que vinguis Molt (Adverbi) feliç Que vinguis (Sub Subs)
Una mica avorrit d'esperar
Poc motivat per treballar
Força dòcil
Emocionat que m'hagi
tocat el viatge
Bastant bo

Pàgina41
EL SINTAGMA ADVERBIAL
____24. Tornem a fer el mateix que abans, però ara amb els Sintagmes Adverbials.
Separeu els predicats dels S Adv i digueu quines paraules formen el predicat , entre
parèntesis:
____25. Subratlla el S. Adv. d'aquestes frases, si en tenen i digues quin tipus de
Complement és:
a) Somiava en la victòria
b) El tercer dia de la setmana vindré
c) Avisa el Toni!
d) Ha marxat a un altre país
e) El cotxe del meu avi és vell
f ) Porta això a la tia Pepa
g) M’ha dit que ho va deixar a sota la taula
h) M’encanta la xocolata amb menta
EL SINTAGMA PREPOSICIONAL
____26. Fes l'esquema sintàctic d’aquests Sintagmes, tenint en compte que
contenen un S.Prep. Després, col.loca’ls en una oració i digues quina funció hi fan:
a) L'àvia del Manel
b) L'empresa en fallida
c) Tres sospirs pel desamor d'hivern
d) L'arròs a banda de la tieta d'Alacant
e)L'assemblea de les entitats cíviques dels Països Catalans
a) Predicat (era)+ Especificador-Adverbi + Nucli -
Adverbi
c)SN+ Predicat (va pronunciar) + especificador+
Nucli-Adverbi+ Complement (S Adj.)

Pàgina42
____27. Llegeix aquest conte: Ah, la a! -Escrit per Roger Vilà
Hi havia una vegada un verb transitiu que es deia
Afectar. Aquest verb odiava dur al costat un CD precedit
de la preposició a, i per això sempre exigia que el
desempalleguessin d’aquesta companyia pesada. Ell es
trobava còmode en frases com aquestes:
-La crisi afecta la major part dels sectors productius.
-Aquesta notícia ha afectat molt la teva àvia.
Aquest verb tenia una colla interminable de germans
(Estimar, Esperar, Escoltar, Perseguir, Ajudar…). De
vegades s’ajuntaven i anaven a trobar una altra colla amb la qual sovint
s’esbatussaven. Aquesta segona colla estava liderada pel verb Agradar, un verb
intransitiu que no suportava veure’s privat de la companyia de la a. Al seu costat
sempre hi havia verbs com Desagradar -el germà bessó-, Telefonar, Trucar… Era un
grup molt petit, sobretot vist l’altre, i a tots els que en formaven part els agradaven
frases com:
-Telefona a l’Anna i digues-li que vingui abans de les 7.
-Aquests exercicis agraden als alumnes perquè els fan rumiar.
Finalment, hi havia una tercera colla encapçalada pel verb Cridar. Era el grup dels
que preferien la a en algunes ocasions i la rebutjaven en d’altres. Aquests no volien
saber res de batusses i feien el seu camí lluny dels altres. Vet aquí el verb Cridar en
dues frases diferents:
- No vull que cridis més a l’Enric. Sempre el renyes per tot! (Cridar = ‘fer crits’)
-Crida l’avi, que el demanen al telèfon. (Cridar = ‘avisar’, ‘invitar’)
Tots aquests verbs només es posaven d’acord a reclamar la presència de la a
davant del CD quan aquest era un pronom personal tònic o un cert tipus de
pronom (tots, tothom, ningú…), i en casos en què calgués evitar alguna ambigüitat:
-Ens esperen a nosaltres.
-És ben bé que no estimes a ningú.
De fet, la a res no sabia dels problemes que causava a tots aquests verbs. Ella feia la
seva vida, i era prou feliç. I bé, conte contat, conte acabat.
Ara mira d'expressar el que explica en un esquema:
LA PREPOSICIÓ "A" DARRERA DELS VERBS

Pàgina43
TOTS ELS SINTAGMES
____28. Talleu aquest paràgraf en sintagmes (paraules que estiguin relaciones
entre elles), com hem fet a la primera línia:
La tarda// s’obscuria //a gran velocitat. // Ens trobàvem // davant de la clàssica
torbonada // d’estiu//, d’aspecte aparatós i dramàtic . El mar apareixia davant
d’un horitzó de boires d’un gris obscur. Sobre els núvols de color de plom, de
ponent, llampegava. En trepitjar la sorra fangosa de la platja ens envaí l’olor
fortíssima i aspra del mar.
____29. Ara digueu si aquests grups de paraules subratllades són un SN, SAdj,
SAdv, SV, o SPrep:
 a casa
 extremadament enfadats
 abans de sopar
 van amagar al cau
 per als alumnes
 El veí del quart
____30. Digues el tipus de sintagmes dels components d’aquestes oracions
Em treia la seva foto de la butxaca i la mirava. Sempre tindria aquella mirada de
color blau del tròpic.
Hi ha persones que, quan arriben a casa, necessiten sorolls. Per això engeguen la
ràdio o la televisió tot d'una, perquè són incapaços de conviure amb el silenci.
____31. Digueu com estan formats els sintagmes que hi ha a sota:
Nom+ SP (prep+Nom)
Verb+ SN (Determinant + Nom) + SP (prep+
Det.+ Nom)
____32. Busca CN, CAdj i CAdv en aquestes frases:
a) L’Oriol sembla molt cansat.
b) El quart pis de l’edifici és el més alt de tots.
c) L’Aina sempre compra la fruita madura a la Josefina.
d) Els jugadors de futbol del poble del meu cosí han guanyat el partit molt aviat.
e) A la Martina li agrada cantar bastant fortament.
f ) Cada diumenge, des de fa quinze anys, en Josep balla sardanes a prop de casa.
g) El meu avi està tip de tantes obres d'eixamplament de la carretera.

Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)

Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)

Similar to Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens) (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)