Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.

ESPANYA I CATALUNYA AL SEGLE XXI
ORGANITAZIÓ TERRITORIAL I ECONOMIA
INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
CURS 2017/18

I. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL
- La Monarquia Parlamentària
- Segons estableix la Constitució, la forma política de l’Estat Espanyol es la monarquia
parlamentària.
- El Cap de l’Estat és el rei, no elegit per sufragi universal sino que desenvolupa el seu càrrec
de manera vitalícia i hereditària.
- Felip VI de Borbó ocupa actualment el càrrec
de rei d’Espanya. Aquest càrrec es transmet
de forma hereditària amb preferència
masculina.
- El rei és a la vegada el comandant en cap de
les forces armades.
- El rei ha de ratificar totes les lleis aprovades
pel parlament.
Felip VI i Letizia, reis d’Espanya

- La Monarquia Parlamentària
Reis de la dinastia borbònica

- La separació de poders
- Qualsevol sistema democràtic es fonamenta, com ja sabeu, en la separació de poders. A
Espanya, aquesta es presenta de la següent manera:
- Poder legislatiu  recau en les Corts Generals, un sistema bicameral conformat pel
Congrés dels Diputats i el Senat. Els seus membres són escollits mitjançant el sufragi
universal cada 4 anys.
Congrés dels Diputats
350 diputats
Senat Espanyol
266 Senadors

- La funció del poder legislatiu és doble, per una banda elabora i aprova les lleis, per
l’altra, controla l’acció del govern.
Composició actual del Congrés del Diputats i del Senat

- El poder executiu  exercit pel Govern, encapçalat pel seu president. El president
espanyol s’escull al Congrés dels Diputats a proposta del rei, sovint és el representant
del partit més votat.

- El poder judicial  constituït pels jutges i els tribunals organitzats jeràrquicament. El
màxim òrgan judicial d’Espanya és el Tribunal Suprem.

- L’organització territorial
- Segons la Constitució de 1978, Espanya s’organitza en tres nivells fonamentals:
MUNICIPI
Es tracta d’una associació
de persones i bens
governades i
representades per un
mateix ajuntament.
Dotat de competències
pròpies i autonomia per
desenvolupar-les.
A Espanya hi ha 8109
municipis. Aquests poden
agrupar-se en
mancomunitats o
comarques.
PROVÍNCIA
És una entitat local amb
personalitat jurídica
pròpia, formada per una
agrupació de municipis.
A Espanya hi ha 50
províncies. La seva
administració i govern es
deuen a terme
mitjançant la diputació
provincial, formada pels
representats dels
ajuntaments.
És la circumscripció
electoral per les
eleccions generals.
La província és el nivell
on l’Estat aplica les
polítiques d ela seva
competència.
A la capital de cada
província el Govern està
representat per un
sotsdelegat. COMUNITATAUTÒNOMA
La Constitució articula
l’Estat Espanyol en 17
CCAA i dues ciutats
autònomes.
Les diferents regions i
nacions d’Espanya tenen
un estatut d’autonomia
que estableix el seu
autogovern i regula les
seves competències.
Cada comunitat té una
assemblea o Parlament
amb funcions legislatives
i un govern amb funcions
executives. Les CCAA no
tenen una organització
judicial pròpia, els TSJ de
cada autonomia formen
part del poder judicial
únic de l’Estat Espanyol.

- Els municipis. Cada àrea delimitada que observes al següent mapa constitueix un municipi
diferent.

- Les províncies.

- Les fronteres de l’Estat.

II. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
- Els òrgans de govern de Catalunya
- El poder legislatiu  El Parlament de Catalunya. Format per 135 diputats escollits per
sufragi universal a les 4 províncies catalanes. El Parlament de Catalunya desenvolupa les
competències establertes a l’estatut d’autonomia i legisla sobre aquestes.
Parlament de Catalunya

- El poder legislatiu
- Quina és la capacitat d’autogovern de Catalunya?
Exclusives
capacitat plena del
Parlament de Catalunya
Concurrents
compartides al 50% amb
l’Estat
Compartides
compartides amb l’Estat
amb diferent tipus de
poder.

- El poder legislatiu  El Parlament de Catalunya.
Composició actual per partits del Parlament de Catalunya

- El poder executiu  Conformat pel President de la Generalitat, el qual és escollit pels
diputats del Parlament i nomenat pel rei. És el màxim representat de Catalunya. Té la
capacitat per dissoldre el Parlament i convocar eleccions.
- El Consell Executiu, format pels consellers que encapçalen els departament de la
Generalitat. Dirigeix l’acció política a Catalunya i aplica les lleis aprovades al Parlament.

- L’organització territorial de Catalunya
- Catalunya s’organitza en municipis i comarques, que pertanyen al sistema institucional de la
Generalitat. Recorda que les províncies són una divisió estatal i que, per tant, estan
administrades per aquest.

- Les comarques
- Al 1987 es va reinstaurar la divisió comarcal de la Generalitat republicana, anul·lada per la
victòria del franquisme a la guerra civil.
- Al 1990 es van crear tres noves comarques: Pla de l’Estany, Pla de l’Urgell i l’Alta Ribagorça.
- L’any 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d’una nova comarca, el Moianès.
45 anys van
haver de passar
per a que el
primer mapa
tornès a ser
vigent

- Les comarques
- Una comarca reuneix aquest quatre elements:
- Geografia física  amb característiques comunes
- Consciència col·lectiva  generada per la història, fa que els habitants es sentin part
d’una entitat col·lectiva que s’expressa culturalment mitjançant els balls, les festes
populars, les cançons tradicionals...
- Importància capital de comarca  concentra bona part de l’activitat econòmica i de
serveis de la comarca com poden ser el mercat, la sanitat, l’ensenyament, la justícia...
- El consell comarcal  amb seu a la capital de la comarca, governa i administra els
serveis públics de la comarca. A la Val d’Aran, que té una llengua pròpia, l’aranès, la seva
institució rep el nom de Conselh Generau.

III. ELS SECTORS ECONÒMICS A ESPANYA.
- El sector primari
- Els condicionants físics i humans determinen la configuració agrària de la Península Ibèrica.
- Factors físics  clima, el relleu (molt abrupte, només el 40% del territori està destinat a
l’agricultura) i la qualitat del sòls (només un 10% té condicions òptimes per l’activitat
agrària)
- Factors humans  des dels anys 60 del passat segle, l’agricultura espanyola ha
experimentat nombrosos canvis, tan en les tècniques com sobre tot en les formes
productives. Malgrat això, comparada amb Europa, l’agricultura espanyola encara té un
baix grau de mecanització, i a més, presenta moltes desigualtats territorials.

- El sector primari
- Els paisatges agraris
- Atlàntic  zona del nord i nord-est de la Península, té un relleu muntanyós, amb
precipitacions abundants i temperatures molt suaus. Els cultius principals es trobem a
les zones costaneres i són el blat de moro, les patates i les hortalisses. L’interior està
ocupat per prats i boscos.

- El sector primari
- Interior  zona climàtica mediterrània continental, amb fortes oscil·lacions tèrmiques i
escasses precipitacions. Abarca des d’Extremadura fins la depressió de l’Ebre.
Predominen els cultius de secà (cereals, vinya, oliveres) encara que podem trobar
algunes terres de regadiu dedicades al farratge i les hortalisses.

- El sector primari
- Mediterrani  compren la façana mediterrània i la costa sud-occidental d’Andalusia.
Escasses precipitacions. Caracteritzat pels conreus de secà i petites hortes de regadiu de
caràcter intensiu, com poden ser els fruiters i les hortalisses.

- El sector primari
- La producció agropecuària i pesquera
Agricultura Ramaderia Pesca
- Agricultura secà:
cereals, olivera i
vinya. Expansió de
cultius industrials
com el gira-sol.
- Agricultura regadiu:
arbres fruiters,
patates, arròs,
hortalisses i cereals
de regadiu (com el
blat de moro).
- Ovina: s’estén per
tota la Península.
- Porcí: Catalunya,
Extremadura,
Galícia.
- Avícola: gran
importància del
pollastre i el gall
d’indi. Destaca a
Catalunya, País
Valencià, Andalusia i
Galícia.
- Descens de la flota i
les captures els
darrers anys:
a) Dependència dels
acords pesquers.
b) Establiment de
quotes i
restriccions.
c) Sobreexplotació
dels recursos
marins.
Importància al litoral
cantàbric.

- El sector secundari
- Els recursos energètics a Espanya
- Espanya és un país deficitari pel que respecta als recursos energètic.
- Carbó  el carbó espanyol és de baixa qualitat i la seva sobreexplotació dificulten la
seva extracció. Es concentra a Astúries, Lleó i Serra Morena.

- Petroli  Espanya no és un país productor, compra gairebé el total que consumeix als
mercats estrangers. Únicament hi ha una petita explotació a la plataforma continental
mediterrània, entre Tarragona i Castelló.

- Gas Natural  La producció del mateix al Cantàbric i a la costa de Huelva, tampoc
cobreix les necessitats i cal importar-lo d’altres països.

- Electricitat  Se n’obté fonamentalment de les centrals tèrmiques, nuclears i
hidroelèctriques (a les conques dels rius Ebre, Duero i Miño). Als últims anys l’energia
eòlica està creixent en importància.

- L’activitat industrial
- L’activitat industrial espanyola té una forta dependència de l’exterior, pel que fa als capitals,
tecnologia, matèries primeres i fonts d’energia.
- Tanmateix, alguns sectors són força competitius i tenen gran importància com poden ser el
químic, l’alimentari o l’automòbil.

Les principals zones
industrials a Espanya
són: Catalunya i la
Comunitat de Madrid.
A més, destaquen
zones com el País
Valencià i Múrcia, l’eix
de l’Ebre (Aragó,
Navarra i la Rioja). Hi
ha zones on la
indústria era molt
important, però avui
està en crisis (Euskadi,
Astúries...).
També hi ha zones
d’industrialització
escassa.

- Des dels anys 80 la indústria espanyola ha patit els efectes de la deslocalització, és a dir, el
desplaçament d’empreses cap a altres països on els costos de producció són molt més baixos.
- Causes deslocalització  vídeo
- Arran la crisis econòmica que ha provocat que els treballadors tinguin salaris més baixos i
menys drets laborals, la deslocalització sembla que s’ha aturat.

- La crisis econòmica
- A principis del segle XXI alguns dirigents espanyols donaven lliçons de creixement econòmic
als països avançats d’Europa com França o Alemanya. Aquest fals creixement estava
fonamentat en el mercat especulatiu de la construcció.
- Aquest sector va patir un increment artificial del valor dels habitatges i un gran
endeutament , en conseqüència, de les famílies que volien adquirir un immoble a causa dels
préstecs hipotecaris que havien de demanar.
- La bombolla immobiliària va esclatar en 2008 deixant a milions de persones a l’atur i
centenars de milers sense casa i endeutades.

Mecanisme de funcionament d’una bombolla especulativa

- La crisis econòmica
- L’enfonsament de la construcció va provocar que l’atur es disparés, arribant a més de 5 milions
d’aturats l’any 2013.

- El sector terciari
- El comerç
- A Espanya el comerç ha experimentat una profunda transformació als darrers anys. Les
superfícies comercials han crescut ràpidament, per fer-los front, botigues tradicionals i
supermercats s’han hagut de modernitzar.
Les botigues tradicionals han d’hagut d’adaptar-se per competir amb els grans centres
comercials i les multinacionals que en ells s’estableixen. A més, els darrers anys, aquestes
multinacionals han comprat també els locals on estaven les botigues tradicionals.

- El transport
- El transport a Espanya és radial, el centre es Madrid i des d’allà, surten les carreteres i vies
ferroviàries que s’estenen per tota la península. Aquest fet impedeix un desenvolupament
equilibrat del territori.
Les carreteres nacionals radials tenen el seu km 0 a
la Porta del Sol de Madrid

- El transport
Transport terrestre Transport marítim Transport aeri
- Els darrers anys s’ha
impulsat la
construcció
d’autovies que
connecten gairebé
totes les capitals de
província.
- A la xarxa de
ferrocarril, els
esforços s’han centrat
en l’alta velocitat,
però no sota criteris
econòmics sinó
polítics.
- És fonamental per
l’arribada de
matèries primeres i
productes
energètics.
- Els principals ports
són els de
Barcelona,
València,
Tarragona, Vigo i
Bilbao.
- Importància
creixent de
l’arribada de
creuers.
- Espanya és un dels
països d’Europa amb
més aeroports, molts
d’ells acumulen
pèrdues i es mantenen
per criteris polítics.
- S’han fet inversions
per reformar i renovar
els aeroports.
- Els principals són els
de Madrid, Barcelona,
Palma de Mallorca i
Alacant.

- El turisme
- El turisme és una de les principals activitats econòmiques d’Espanya. Tanmateix aquest
sector està marcat per l’estacionalitat (la concentració de turistes a l’estiu) i la concentració
de la seva arribada en el temps (els mesos d’estiu) i l’espai (la costa mediterrània i els
arxipèlags).

- El turisme
El turisme internacional té com principals destinacions Catalunya, Canàries, Balears, Andalusia,
el País Valencià i Madrid. Aquestes CCAA tenen un gran nombre de places d’hotels i serveis
pels turistes.

- El turisme
- Malgrat la forta importància del turisme a l’economia, aquest fenomen també té aspectes
negatius, com ara l’incivisme de molts dels turistes estrangers a algunes zones determinades
(Magaluf a Mallorca, Lloret de Mar, Salou...), l’encariment dels lloguers que fan impossible que
els treballadors autòctons puguin fer front a les rendes, la massificació dels carrers i saturació
de les platges....

- El turisme
- El turisme a Espanya ha de front als següents reptes:
- Corregir la forta estacionalitat
- Potenciar el turisme rural, cultural i d’interior (front al de sol i platja)
- Disminuir la degradació del medi natural
- Fomentar unes condicions dignes pels treballadors del sector

IV. ELS SECTORS ECONÒMICS A CATALUNYA.
- El sector primari.
- El paisatge agrari a Catalunya
- Podem diferenciar l’espai agrari català en tres grans zones:
- Les àrees d’alta i mitja muntanya  precipitacions elevades (>600/700 mm anuals),
relleu accidentat. Forta presència de boscos i prats a les muntanyes i cultius de regadiu
a les valls.
- La franja litoral  precipitacions escasses (<600/700mm anuals). Relleu pla.
Predominen els conreus de secà (vinya, olivera, ametllers...), encara que també hi ha
zones de regadiu, que aprofiten aigua de canals i pous, especialment al Baix Llobregat,
el Maresme, l’Empordà o el delta de l’Ebre.
- Les terres d’interior  clima sec i extrem, d’estius càlids i hiverns freds. Paisatge
tradicional d’agricultura de secà (cereals, vinya, olivera i fruita seca). Tanmateix, els
últims anys, les canalitzacions de l’Ebre, el Segre i altes rius ha permès la creació de
zones de regadiu, amb predomini dels arbres fruiters.

Paisatge agrari de la comarca del Berguedà

Paisatge agrari de la comarca del Baix Llobregat

Paisatge agrari de la comarca del Segrià

- L’activitat agrària i ramadera a Catalunya
- La importància del sector primari en el total de l’economia catalana és força baixa.
Representa només el 1,6% (2016) i menys del 2% del PIB del país.
- La major part de les terres de conreu (>70%) són de secà.
- Les terres de regadiu es concentren al Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, el Montsià, el Baix
Ebre i l’Alt Empordà. La productivitat de les terres de regadiu és força més alta que les de
secà. Aquests conreus s’orienten a les demandes del mercat.

- L’agricultura a Catalunya ha patit un procés de modernització, que significat unes millores de
les condicions del sector.
- El sector primari català depèn de les oscil·lacions de la PAC (la política agrària comú de l’UE)
i de l’adequada comercialització dels productes.
Ajuts de la PAC als
productors agrícoles i
ramaders catalans per
Servei Territorial

- Dins del sector primari, el subsector més destacat és la ramaderia extensiva, que aporta més
del 60% del valor total de la producció agrària.
- Destaquen les explotacions mixtes, on es practiquen conjuntament la ramaderia i
l’agricultura.
- Principals conreus  cereals, farratges, hortalisses, fruiters, vinya i olivera
- Ramaderia  sector porcí, boví i aviram.
La ramaderia extensiva és la que es practica en terrenys de grans extensions on els
animals pasturen lliurement. Aquests paisatges han estat modificats per l’acció humana.

- La població agrària catalana ha disminuït des de la segona meitat del segle passat. A més,
ha patit un procés d’envelliment.
- Avui en dia les densitats de població agrària es troben a les zones de Ponent (Lleida) i a les
Terres de l’Ebre.
- Predominen les petites i mitjans propietats d’explotació familiar.

- La pesca
- Menys d’un 1% de la població es dedica a la pesca. A Catalunya, malgrat ésser un país
costaner, la pesca mai ha estat un sector important doncs no és molt abundant.
- Les espècies més capturades són: el seitó, el lluç, la sardina; els mol·luscs i els crustacis
(principalment escamarlans, galeres i gambes).
- La Unió Europea imposa sistemes de captura i quotes pesqueres per tal de garantir la
pervivència de les espècies.
La pesca tradicional catalana es practica a ports com els de Blanes o Roses.

- La pesca
- La sobreexplotació del Mediterrani ha ocasionat el desenvolupament de la aqüicultura a
Catalunya , destacant especialment la producció de mol·luscos i peixos com l’orada, la
tonyina o el llobarro.
Les piscifactories ofereixen peixos a un preu més baix que el natural però poden
causar diversos problemes mediambientals

- El sector secundari.
- L’energia
- Catalunya és un país pobre en recursos energètics i en minerals, depèn per tant, del comerç
exterior per abastir-se.
- Petroli  Pous al Delta de l’Ebre, producció insuficient
- Hidroelèctrica  Importants centrals als rius Segre, Noguera Ribagorçana i Noguera
Pallaresa.
- Nuclear  centrals nuclears de Ascó i Vandellòs.
Pou petrolífer a les costes de Tarragona Central nuclear de Vandellòs

- L’energia
- El consum d’energia ha augmentat els últims anys, la qual cosa incrementa la dependència
energètica de Catalunya.
- Per pal·liar aquesta dependència s’han instal·lat centrals d’energia renovable com les
eòliques i les solars.

- L’energia
- La producció de minerals és gairebé testimonial. Únicament l’extracció de sals potàssiques al
Bages, destinades a les indústries químiques i la preparació de fertilitzants agrícoles te certa
importància.
- Podem esmentar a més les pedreres, que abasteixen el sector de la construcció, destacant les
de granit, roca calcària o pissarra.
Mina de sals potàssiques (Salí del Cogulló -
Sallent)
Pedrera a El Papiol

- La producció industrial.
- Catalunya ha estat una de les zones industrialitzades de l’Estat Espanyol. Avui en dia, la
indústria suposa el 28% del PIB de Catalunya.
- Tanmateix, des de fa dècades és un sector en recessió. A la dècada dels 70 del segle passat
ocupava més del 50% de la població activa, a dia d’avui, no supera el 30%.
- Les indústries catalanes van patir un procés de reconversió per tal de poder competir als
mercats internacionals arran de la reinstauració de la democràcia. Posteriorment, a la dècada
dels noranta, la deslocalització va afectar negativament, especialment a indústries com la
tèxtil.
Els sector secundari
ocupa al 26% de la
població activa

- La indústria catalana per tal d’adaptar-se al món global que vivim ha hagut de:
- Millorar la competitivitat empresarial  més productes a millors preus
- Internacionalitzar les inversions  les empreses s’han obert al capital estranger
- Augmentar les exportacions  els productes catalans s’exporten a gairebé tot el món
- Implantar el R+D+i  per tal de innovar constantment per ser competitius

- La indústria es localitza als
polígons de la zona costanera,
especialment als de l’àrea
metropolitana de Barcelona.
- A les comarques gironines, el
Segrià i les comarques del
Tarragonès i el Baix Camp
trobem el segon focus de
concentració industral.
- Els principals sectors són:
metal·lúrgia, química,
indústries de transformació,
el cuir, la producció d’energia,
indústria alimentària...

- El sector terciari.
- El comerç.
- El comerç ha experimentat grans canvis els darrers anys. Aquesta activitat té molta tradició
a Catalunya i ha hagut d’adaptar-se a aquests canvis.
- Predominen els petits i mitjans establiments comercials, de caire familiar, encara que les
grans superfícies han experimentat un gran creixement i han obligat a les pimes a
modernitzar-se i especialitzar-se.
Les petites botigues s’especialitzen per poder competir amb les grans
superfícies, sovint plenes de franquícies multinacionals.

- El comerç.
- El comerç exterior català té com a principals clients la resta de l’Estat Espanyol i la UE
(especialment Alemanya, França i Itàlia).

- El transport.
- La xarxa viària és la més important
pel que fa al transport de persones i
mercaderies. Destaquen l’AP-7, l’AP-2,
l’A-7 i l’A-2, a més de l’Eix Transversal i
carreteres com la C-33 i la C-55-
- A l’AMB la xarxa de rodalies del
ferrocarril té una gran importància. Els
grans eixos són els que uneixen
Tortosa amb França i el que uneix les
quatre províncies. Els últims anys
s’han construït línies d’alta velocitat
(AVE Barcelona-Tarragona-Madrid; AV
Barcelona – Lleida; i el tren d’alta
velocitat que uneix Barcelona amb
París).

- El turisme.
- Des dels anys 60 del passat segle el turisme ha estat una de les principals activitats
econòmiques de Catalunya. De fet, Catalunya és la principal destinació turística del
Mediterrani.
- Els turistes venen a gaudir de la nostra cultura, paisatges i clima.
- Com a la resta de l’Estat Espanyol, és un turisme estacionari (gairebé el 38% es concentra als
mesos de juliol i agost).
- Les principals destinacions són  la ciutat de Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada.

- El turisme.
PROCEDÈNCIA DELS TURISTES 2015

Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.

Similar to Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia. (20)

More from professor_errant

More from professor_errant (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.