Eines què ens poden ajudar a l'hora d'orientar les famílies en el procés d'educació dels fills/es.

1. INTERVENCIÓ DELS PROBLEMES DE CONDUCTA
DES DE ATENCIÓ PRIMÀRIA
Anna Camarasa Aguilà
Psicòloga Clínica del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Lleida

2. NORMALITAT
Problemes de conducta
PATOLOGIA
Trastorns de conducta
 Rebequeries
 Desobediència
 Negativisme (no agressiu)
 Trastorn negativista-desafiant
 Trastorn dissocial
 Trastorn explosiu intermitent
Continuum

3. NORMALITAT. Problemes de conducta
 Immaduresa d’habilitats
 cognitives
 emocionals
 socials
 Expressió del malestar
 Conductes externalitzants
 Reactivitat emocional
 Impulsivitat/ Baix autocontrol
REBEQUERIES
• Plor i pataleig
• expressions reactives de desacord i enuig
• Inici 2-3 anys i progressiva remissió 5-6 a
DESOBEDIÈNCIA
NEGATIVISME
(NO AGRESSIU)
• Seguir les normes
• Autonomia per menjar, vestir-se
• Rebuig tasques escolar
• Ordenar l’habitació, recollir joguets
PERSISTEIXEN EN EL TEMPS, FREQÜENTS, INTENSES
INTERFERÈNCIA FUNCIONAL EN LES ÀREES FAMILIAR, SOCIAL I ESCOLAR
PATOLOGIA. Trastorns de conducta
DERIVACIÓ AL CSMIJ

4. PATOLOGIA. Trastorns de conducta
TRASTORN NEGATIVISTA-DESAFIANT
•Presència de 4 símptomes
•Mínim 6 mesos
DERIVACIÓ AL CSMIJ
Enuig/irritabilitat 1. Sovint perd la calma
2. Sovint susceptible, molesta fàcilment
3. Sovint està enutjat o ressentit
Disussions/
actitud desafiant
4. Sovint discuteix amb autoritat o adults
5. Sovint desafia activament o rebutja peticions o normes
6. Sovint molesta deliberadament
7. Sovint culpa altres seus errors o mal comportament
Venjatiu 8. Rancorós o venjatiu almenys 2 cops / 6mesos

5. PATOLOGIA. Trastorns de conducta
TRASTORN DISSOCIAL
Patró repetitiu i persistent no respecte
drets bàsics dels altres o normes socials
•Presència de 3 símptomes en 12 mesos
•1 símptoma en últims 6 mesos
DERIVACIÓ AL CSMIJ
Agressió
persones i animals
1/2. Sovint assetja/amenaça, baralles
3. Ús d’arma (bastó, ampolla trencada)
4/5. Crueltat física persones i animals
6. Robatori amb enfrontament
7. Violació
Destrucció
propietat
8. Foc deliberat per causar dany
9. Destrucció deliberada propietat
Engany o
robatori
10. Invasió casa, automòbil
11. Sovint menteix obtenció beneficis
12. Robatori, falsificació
Incompliment
greu normes
13. Surt de nit a pesar prohibició pares < 13
14. 2 nits fora de casa sense permís
15. Falta a l’escola <13

6. PATOLOGIA. Trastorns de conducta
TRASTORN EXPLOSIU INTERMITENT
Arravataments recurrents del comportament
que reflecteixen falta del control
dels impulsos d’agressivitat,
manifestada per una de les següents: 1 o 2.
•Agressivitat desproporcionada desencadenant
•No premeditat ni benefici secundari
•> 6 anys
DERIVACIÓ AL CSMIJ
1. Agressió verbal (enrabiades, agressió verbal, disputes) o
agressió física contra propietat (sense destrucció), animals o
persones (sense lesiones físiques).
Promig de 2/setmana, 3 mesos
2. Tres arravataments del comportament que provoquen
destrucció de la propietat o agressió física amb lesions a
animals o persones.
Últims 12 mesos

7. ETIOLOGIA
PERSONALS
FAMILIARSSOCIALS
BIOLÒGICS
 FACTORS DE RISC: Incrementen la probabilitat d’aparició dels trastorns de conducta
 FACTORS DE PROTECCIÓ: Disminueixen la probabilitat, atenuen influencia dels factors de risc
ETIOLOGIA MULTICAUSAL
• Vulnerabilitat genètica
• Factors pre i perinatals risc
• Baix Quocient Intel·lectual
• Temperament difícil
 Reactivitat emocional
 Rigidesa cognitiva
 Impulsivitat
• Estils educatius autoritari/permissiu
• Valors/normes familiars
• Trastorns mentals pares
• Nivell socio-econòmic
• Valors, normes
• Models referència
• TV, rets socials
 Immediatesa
 competitivitat
 continguts d’adults

8. PAUTES: ACTITUDS I COMPORTAMENTS
DAVANT DELS PROBLEMES DE CONDUCTA

9. 1. PARES RESPONSABLES VS CULPABLES
QUI ENSENYA A SER PARES?
Experiències prèvies com a fills: imitació o rebuig dels models educatius
Desenvolupament personal propi a nivell cognitiu i emocional
Experiència directa amb el fill/a
incrementen
mantenen
disminueixen
 Pares com a figures referents, importants en el procés educatiu (normatiu, afectiu) dels fills
 En funció resposta dels pares els problemes de conducta
ELS PARES HO FAN EL MILLOR QUE SABEN
 Els problemes de conducta generen emocions negatives en els pares reconèixer i respectar

10. RESPOSTA
ADULT
CONTEXT
CONDUCTA
PROBLEMA
 Les conductes tenen sempre un OBJECTIU:
 DIRECTE: expressió del malestar
 Reactivitat emocional
 Manca d’habilitats
 Manca autocontrol
 INDIRECTE
 Reclamar atenció
 Sortir-se’n amb la seva
 Forma d’expressar un malestar subjacent
Trastorn estat d’ànim, ansietat o adaptatiu
A TENIR EN COMPTE ...
IMPORTANT SABER EL MOTIU DE LA CONDUCTA PROBLEMA

11. A TENIR EN COMPTE ….
PRÀCTICA + CONSTÀNCIA + PACIÈNCIA = A CANVIS
 No existeix recepta màgica, ràpida i efectiva
 Canvis requereixen temps, constància i paciència
 Canviar respostes típiques d’anys i aprendren de noves
 Nens perden privilegis i s’hi resistiran, provaran límits
 Pautes no garantitzen fills actuïn com pares volen sinó majors possibilitats
d’arribar a tal objectiu

12. 2. EDUCAR= ENSENYAR / PROCÈS D’APRENENTATGE
Nens/es immadurs per a regular estats emocionals i controlar impulsos
Mal comportament = falta d’habilitats emocionals i cognitives
Ensenyar als nens/es a entendre, a regular i a respondre a les pròpies emocions negatives
Què m’està passant? com puc actuar en aquesta situació?
CANVI DE MIRADA....
Intencionalitat: no es porta com jo vull
Dificultat: li costa, no en sap prou
REBEQUERIA = PETICIÓ D’AJUDA
estat intern de caos, descontrol i patiment
Nena de 4 anys pega al
company de classe perquè
aquest ha agafat primer
una joguina
Nen de 8 anys diu a la mare
“ets una tonta”
“necessito aprendre l’habilitat d’esperar el
meu torn”
“quan no tinc el que vull, necessito
aprendre l’habilitat per a saber controlar-
me i transmetre la meva frustració amb
respecte”
En realitat està dient ...

13.  Predomina en la primer infància
 Primitiu, s’activa en situacions d’amenaça: frustració, enuig
 Impulsiu, reactiu = emocions fortes
 Ex. es el que impulsa a un nen petit a insultar i a mossegar quan no pot sortir-se’n amb la seva
Comença a desenvolupar-se en la primera infància
Regulació emocions
Planificació i pressa de decisions
Flexibilitat i adaptabilitat
Empatia, moralitat
EDUCAR= ENSENYAR/ PROCÈS D’APRENENTATGE
CERVELL SUPERIOR: córtex
CERVELL INFERIOR: límbic, tronc encefàlic

14. - El Pol de 6 anys s’enfada amb el seu germà, Joan, de 4 anys perquè aquest li ha pres el seu cotxe preferit
- El Pol pega al seu germà i aquest es fica a plorar
- Pare: Pol ja està bé, sempre estàs igual, que et dic sempre? Pegar es de nens dolents, castigat a l’habitació
ERROR
Castigar la conducta de PEGAR
Castigar la emoció de ràbia
ALTERNATIVA: permetre emoció i limitar conducta
Entenc que estiguis enfadat perquè el Joan t’ha pres el cotxe que tant
t’agrada i que li vulguis dir, però no està bé que el peguis, li has fet mal
Com li podries haver dit d’una altra manera?
Aplicar mesura reparadora i conseqüència per pegar
Dret a sentir emocions (ira, frustració) VS forma d’expressar-ho a través agressivitat
 Confusió respecte la experiència interna
 Desconfiança respecte sí mateix
 Emocions per excés o per defecte
 Ensenya a entendre la experiència interna / emoció
 Ensenya a ficar nom a la experiència interna/emoció
 Ensenya com comunicar-la als demés de forma assertiva
3. LIMITAR LA CONDUCTA I ATENDRE LA EMOCIÓ

15. 4. DESAPROVAR LA CONDUCTA VS DESAPROVAR AL NEN/A
• Sempre estàs igual
• Em tens farta
• Ets un desastre
• Ets dolent
• Ara no vull estar amb tu
 Queixes generals
 Ataquen al nen com a persona
 Retirada d’afecte
 RISC: baixa autoestima
DESAPROBAR LA CONDUCTA
 Centrar-se en el aquí i ara
 Descriure la conducta inadequada
 L’error es la conducta no el nen
 Conservar l’afecte i respecte pel nen
• Has arribat tard
• Està malament trencar les coses
• No està bé insultar, pegar
• No has recollit les joguines
DESAPROVAR AL NEN/A

16.  A l’hora de fer peticions:
 Canviar el sentit dels enunciats per la seva forma positiva
 Dir què han de fer vs què no han de fer
 no cridis parla més baixet
 no mengis amb les mans menja amb els coberts
 no et moguis asseu a la sofà i mira la pel·lícula
 no siguis mal educat demana les coses si us plau
5. MINIMITZAR L’ÚS DEL NO
 Tolera millor la demanda i sap que esperem d’ell/a

17. REFORÇAR CONDUCTES ADEQUADES
 OBJECTIU: mantenir i/o instaurar conductes adequades
 Reforçar cada cop que el nen/a realitzi la conducta, encara que en sembli normativa
 Tipus de reforçadors
 Materials: cromos, jugar tablet, sortir jugar parc, comprar un joc, etc.
 Socials: aprovació, petó, abraçada, carícia, somriure, etc.
6. RETIRAR L’ATENCIÓ DAVANT DE CONDUCTES PROBLEMA
Conducta disruptiva (negativisme, plor, pataleig) té conseqüència positiva:
 Atenció: obté atenció dels pares
 Sortir-se’n amb la seva: obtenir el que vol
Explicar retirada d’atenció demandes inadequades (rebequeries) i conducta alternativa correcta
“si crides no et faré cas, quan em parlis amb to de veu normal i tranquil·la et faré cas”
Mantenir tranquil·litat, sensació de control VS sermonejar, recriminar que no li farem cas
A l’inici increment de la freqüència i intensitat de la conducta disruptiva

18. 7. PARES COM A MODEL DE CONDUCTA
Els problemes de conducta generen emocions negatives en els pares perden els nervis
 Ordre del canvi: 1r pares i 2n fills
 Pares com a models habilitats emocionals (autocontrol, paciència)
cognitives (flexibilitat, resolució de problemes)
socials (relació amb els altres)
No servirà de res dir moltes
vegades com s’ha de comportar si
els models no actuen en
coherència
Mare retorna producte a una botiga i no admeten devolució.
Reacciona ficant-se nerviosa, cridant i marxa de la botiga molt enfadada
Pares que no es fiquen d’acord
es barallen, criden i parlen malament entre ells

19. 8. QUE ELS PARES NO ES DESAUTORITZIN ENTRE ELLS
 Pares diferents estils educatius: permissiu vs autoritari
“Jo el castigo però el meu marit per a no sentir-lo plorar li acaba donant el que vol”
“jo sóc més tova que el meu marit i acabo cedint a tot”
“la meva dona i jo acabem discutint”
 Problemes de parella i repercussió en rol parental
CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES
 Procés aprenentatge interromput per discussió pares
 Confusió: no hi ha límits clars
 Nen/a desautoritza
ALTERNATIVA
 Fomentar pautes conjuntes
 Treballar els problemes de parella
En cas contrari:
 cada progenitor respecti intervenció de l’altre
 no intervingui quan l’altre aplica pauta
 fer-li saber a l’altre progenitor a soles

20. 9. DEDICAR TEMPS: QUALITAT VS QUANTITAT
Ambdós pares treballen, ritme diari estressant amb escàs temps
Poc temps pares-fills i fills poden reclamar atenció a través de conductes disruptives
Importància de dedicar temps pares-fills, predomini de la qualitat
 Dedicar una estona per jugar
 Parlar sobre com ha anat el dia
 Sopar junts pares-fills
 Fer rutina i llegir conte abans d’anar a dormir
 Cap de setmana fer activitats en família

21. 10. PARLAR MENYS I ACTUAR MÉS
PASSOS A SEGUIR
1. Informar què esperem i en el cas d’incompliment les conseqüències associades
“tens 30 minuts per jugar a la play. Sinó la retiraré i demà descomptaré 5 minuts”
2. Afecte i fermesa: to de veu adequat, afectuós i missatge clar i concret
3. Davant d’incompliment avisar fins a 3 vegades i a la 3ª aplicar la conseqüència
“retirar la play i al dia següent restar 5 minuts del temps de joc ”
4. Constància en dir-ho i fer-ho: la paraula tindrà valor
L’he d’avisar 300 vegades
Fins que no em veu enfadada no fa cas
Encara que li digui les coses acaba fent el que vol
 Nens sords a les paraules dels pares
 Han après que fins a la vegada 300 tenen marge
 Han après que acaben fent el que volen

22. 11. EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ / SENTIR LLÀSTIMA
 Assumir responsabilitats pels fills per a
evitar que s’esforcin o perquè no ho
fan suficientment bé (llit, ordenar
habitació, recollir joguines)
 Donar tot el que demanen
 Davant de malestar cedir a les seves
demandes
Efectes negatius a llarg termini
missatge d’incapacitat
“ja ho faig jo perquè tu no pots”
no fomenta autonomia
incapacitat per resoldre situacions
nens dependents o tirans
Efectes positius a curt termini
allibera als fills de responsabilitats
i del malestar
ALTERNATIVA
 Oferir suport emocional
 Fomentar autonomia: donar orientacions
 Normalitzar l’error com a forma d’aprendre
 Permetre que es frustrin
LÍMITS: predictibilitat i seguretat VS món caòtic
Control intern. Desenvolupar cervell racional,
controlar i regular conductes

23. BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
1. “Cómo hablar para que sus hijos escuchen y escuchar para que sus hijos hablen”.
Adele Faber i Elaine Mazlish
2. “Niños desobedientes, padres desesperados”. Rocío Ramos Paul
3. “Aprender a educar sin castigos ni amenazas”. Naomi Aldort
4. “Ni conflictos ni rabietas”. Rosa Jové
5. “Disciplina sin lágrimas”. Daniel Siegel i Tina Payne
6. “El cerebro del nino”. Daniel Siegel i Tina Payne
(comprensió del comportament disruptiu abordant
temes neurològics. Més indicat per a professionals)

24. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
anna.camarasa@sjd-lleida.org