Curs Trastorns del Neurodesenvolupament i l'Aprenentatge. Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria.

2. ...Bases
neurobiològiques

3. Des de la consulta..
Quina percepció en tenim
Ho coneixem bé?
Ho coneixem ... quin pes hi donem ...
Fins quan ens hi hem d’implicar
Ens pertoca.. ?
Si ens pertoca.. QUÈ HI PODEM FER..

4. Des de la consulta..

5. Índex
• Introducció
• Parlem en xifres.
• Conseqüències
• Percepció des d’atenció primària (AP)
• Rol des d’atenció primària
• El perquè en som una peça clau
• Detecció (factors de risc, tests screening)
• Abordatge (circuits i coordinació)
• És el moment .. ! Grups de treball/Revisió programa del nen sa…

6. Introducció
Trastorns neurodesenvolupament (TND)
Trastorns d’aprenentatge (TA)
Els Trastorns Específics de l’Aprenentatge (DSM-5) son un grup concret de
T. ND; Dislèxia, disortografia i discalcúlia.

8. Introducció TA
• Són trastorns de base neurobiològica, sovint amb un component genètic, que
condicionen que un infant amb un nivell normal d'intel·ligència, tot i rebre una
instrucció adequada, unes oportunitats socioculturals adequades, aconsegueixi
avançar en un o més aprenentatges de manera pertinente.
• Els TA persisteixen al llarg de la vida, però, varien segons el moment evolutiu i
l'edat de l’infant.
• El grau d’afectació depén de factors com la severitat, coeficient intel·lectual del
nen/a, nivell sociocultural, aspectes genètics, comorbiditat

10. .. Amb tota la seva
comorbiditat..

11. Prevalences; parlem en xifres..
S’estima que els TA tenen una prevalença entre el 5% - 15% de la població escolar
En una classe de 30 4-5 nens..
En una població assignada en AP de 1000 150..
1rs –>Tdah + dislèxia
2ns TDAH o TDA *pel que si problema lectura, valorar dèficit atenció i inversa
Dislexia el 7 i el 17% de la població en edat escolar.
TDAH 2% i el 7%,
TEA Estudis a escala europea indiquen taxa de prevalença entre 1/64 i 1/172
Discalcúlia 3 i el 6% de la població en edat escolar
TELL 2% de la població en edat escolar

13. Conseqüències..
Fracàs escolar/Abandonament escolar
Espanya és un dels països amb més abandonament de l’educació/formació
de forma precoç de la Unió Europea i que el percentatge de persones de 18 a
24 anys que no han completat la segona etapa d’Educació Secundària (FP de
Grau Mitjà, Bàsica o Batxillerat) i no segueix cap mena de formació se situa
en el 16% l’any 2020.

14. • Predomini en sexe masculí
• 1 de cada 5 alumnes no acaba la ESO
• La falta de preparació condicionarà la vida d’aquests joves, sobretot a
l’hora de buscar un lloc de treball qualificat.
• les classes socials més benestants són les que tenen més estudis
(secundaris o universitaris) i les que presenten millor nivell de salut amb un
menor consum de tabac i d’alcohol i amb millors hàbits alimentaris i
menors taxes d’obesitat.

15. Conseqüències
• Pensen que són inferiors als seus Companys. Baixa autoestima
(acadèmic, laboral .. )
• S'esforcen més i obtenen menys resultats. Menys temps d’oci.
• Auto culpa. Frustració intensa.
• Conducta agressiva. Aïllament. Ansietat. Depressió Els infants amb
TA pateixen més freqüentment trastorns emocionals secundaris.
• També hi ha un augment d’abús de substàncies.

16. Conseqüències
• Sovint pot apareixer simptomatologia orgànica; tipus dolors
abdominals, cefalees, problemes del son, trastorns per somatització..

17. Conseqüències
Segons la detecció i el abordatge que se’n realitzi;
Desigualtat d’oportunitats
( més marcat en classes socials baixes )

18. El perquè en som
una peça clau
- Coneixem al nen/a
- Coneixem la familia /entorn
- Solem a ser un “pal de paller” de la salut dels nostres
nens/es i del seu neurodesenvolupament
- “Movilitzadors” de salut per als problemes
de salut dels nostres pacients

19. Períodes crítics, períodes sensibles i finestres d’oportunitat

21. 1. Detectar els factors de risc i els senyals d’alarma.
2. Sospitar un TA. Conèixer les eines per fer la detecció precoç.
3. Descartar patologia orgànica que ho justifiqui.
4. Poder-ho registrar a la història clínica
5. Dret a demanar una avaluació diagnòstica i de rebre l’atenció
educativa adequada.
6. Poder fer un seguiment evolutiu
7. Informar i acompanyar a les famílies: tractaments basats en la
evidencia. Recursos disponibles en la comunitat i entorn

22. A les revisions.. O com a motius de consulta..
Sospita de TA/Diagnòstic de TA
Escola/institut
CSMIJ/CCEE/
CDIAP.. Família/
Entorn
Altres..
Consulta
pediatria

23. Possibles preguntes
• Nervis/angoixa per anar a l’escola? Es troba malament els diumenges, mal
de cap, mal de panxa...
• Com van els deures? Molts deures/ acaba molt tard /pares ajuden sempre
• Com et veus a la clase? Ser identificats com el “pallasso, tonto... de classe”
• Li agrada anar a l’escola? no vol anar a l’escola/ s’avorreix/absències
escolars freqüents
• Rendiment escolar? males notes
• Relacions amb iguals: Aaïllament social/ pocs amics
• Conductes disruptives en general, agressions i/o comportaments
d’intimidació/ Assetjament

24. Possibles preguntes
• Què podem preguntar? Ansietat per anar a l’escola Es troba malament els
diumenges, mal de cap, mal de panxa...
• Molts deures a casa/ acaba molt tard /pares ajuden sempre
• Ser identificats com el “pallasso, tonto... de classe”
• No vol anar a l’escola / s’avorreix/
• Males notes
• Absències escolars freqüents
• Aïllament social/ pocs amics
• Agressions i comportaments d’intimidació/ Assetjament / Conductes
disruptives en general
QUÈ TAL VA A
L’ESCOLA?

25. Està pendent el
valori EAP ..
Diagnòstic de sospita/Diagnòstic definitiu.
Tutora pensa que
potser té dislèxia..
Està pendent el
valori EAP ..
Tutora pensa que
potser té dislèxia..
Està pendent el
valori EAP ..
Ell ja havia anat a
cdiap perquè..

26. M’han dit que té un
problema de
lateralitat creuada..
Començarem un
tractament
De petit jo era
igual...
“és que es
molt vago per
estudiar.. “
M’han dit que és
molt llest, però
no fa ni la meitat
del que podria..
Quan li interessa, li
surt molt bé..
És un nen molt
inmadur.. Li falta
temps.. Esperem a
veure..
“ell no és com
sa germana
que.. “
“no tots han
de ser bons
estudiants... “

27. Obstacles en
pediatria AP

28. Percepció des AP

29. LIMITACIÓ … el TEMPS…

30. Temps..
• Aprofitar visites de revisió
• Fraccionar visites. Estructurar el que volem de la propera visita
• Citar en moments concrets de l’agenda.
• Equip infermeria/pediatria

31. Detecció / diagnòstic de TA
• La sospita / diagnòstic és clínic. Es recull la presència de
símptomes i la seva repercussió funcional
• No hi ha testos específic per la majoria de diagnòstics
• El diagnòstic cal fer-se per professionals amb
entrenament/formació/experiència. Paper molt important dels
Equips d’orientació psicopedagògica (EAP) dels centres

32. Factors de risc
Antecedents perinatològics. APGAR. Baix pes. Prematuritat
Exposició alcohol i drogues durant gestació.
Adopció.
Antecedents de retard adquisició parla o desenvolupament
Malalties cròniques i circumstàncies que dificulten l’escolarització.

33. Antecedents familiars
Hàbit lector - Problemes actuals en lectura o/i escriptura.
Història familiar dels aprenentatges, fracàs escolar . Nivell acadèmic
dels pares.
Problemes psicològics, psiquiàtrics, emocionals.
Família amb problemática social

34. Exploració física
• Agudesa visual
• Audició
• Fenotip, estigmes neurocutanis, micro-macrocefàlia
• Sialorrea, trastorn deglució, trastorn de la veu..
• Observació a consulta..

35. Observació

36. Sospita
Història clínica (AF, AP, Factors de risc, Ítems
del DPM, E Llevant)
Exploració Física, fenotip, comprovar visió i
audició
Notes escolars, exàmens..
Observació qualitativa
Comunicació, Conducta
Context social, familiar, lleure
Rutines: son, alimentació, esfínters
Àrea del
desenvolupament
afectada

37. ESCALES DE
CRIBATGE
Trastorn de
llenguatge
Interacció Social:
MCHAT R/F (18m)
SCQ (>4ª)
Lectoescriptura
Prodiscat Pediàtric
(4anys -11 anys)
Atenció:
Escala ADHD
(>5anys)
SDQ (qualitats i
dificultats)

38. ESCALES DE
CRIBATGE
Trastorn de
llenguatge
Interacció Social:
MCHAT R/F (18m)
SCQ (>4ª)
Lectoescriptura
Prodiscat Pediàtric
(4anys -11 anys)
Atenció:
Escala ADHD
(>5anys)
SDQ (qualitats i
dificultats)
INFORMAR NEN/A I
FAMÍLIA
+
REGISTRAR A LA
HISTÒRIA CLÍNICA
+
INFORMAR ESCOLA

39. Registre ECAP
Trastorn d’aprenentatge F81.9
Dislèxia. Trastorn específic de la lectura.
F81.0
Discalcúlia F81.2
Trastorn del Llenguatge F80.9
Inici tardà – Retard fisiològic del
llenguatge R62.0

40. SI PRECISA..
Valoració AUDICIÓ
Valoració VISUAL
NEUROPEDIATRIA*
CDIAP
CSMIJ*

43. Comunicació amb EAP
A través de la familia.

44. Abordatge
Al nen/a i a la família
Adaptacions espefíciques

46. Coordinació
• Professionals
Infermeria AP, pediatra, mestre, pedagog, psicòleg,
neuropediatra, psiquiatra, logopeda, altres especialitats.
• Nen/a i família
PROPOSTA DE CIRCUITS ESPECÍFICS
-DISLÈXIA
-TRASTORN DEL LLENGUATGE

47. Detecció ..
Sospita  Diagnòstic de TA
Escola /
Institut
Pediatria Família
Neurologia
CSMIJ..
Abordatge del trastorn
COORDINACIÓ

48. És el moment …
Grup Treball Trastorns aprenentatge
de la Societat Catalana de Pediatria

49. Gener 2022
• Iniciativa Grup de Treball de Trastorns Aprenentatge de la Societat
Catalana de Pediatria
• Monografia-transtorns-neurodesenvolupament-aprenentatge-hospital-
sant-joan-deu.pdf (sjdhospitalbarcelona.org)
• Pediatres de ponent – protocols – aprenentatge aprenentatge
(google.com)
• Recursos; Test de cribatge, pàgines informació professionals, pacients,
grups de familiars..

50. Curs de formació
Trastorns
neurodesenvolupament

51. És el moment …
Grup de Treball Trastorns aprenentatge Lleida
-circuit TELL (Trastorn Específic del Llenguatge)
-circuit DISLÈXIA
-FORMACIÓ
Futur… UATA (Unitat d’abordatge per a trastorns
de l’Aprenentatge) a Lleida

52. 2018
Salut + Educació

53. Programa del nen sa ….
Actualment en revisió!
Procés participatiu – amb enquesta/registre de
propostes

54. Conclusions
• Els trastorns d’aprenentatge son prevalents en la infància
• Tots els professionals implicats en l’atenció a la infància som clau per
una correcta detecció precoç. Pediatria AP té un paper fonamental.
• Cal orientar les famílies i explicar els recursos existents basats en
l’evidència científica.
• Una intervenció adequada i de forma precoç pot permetre a aquests
infants minimitzar fins i tot revertir les dificultats en els
aprenentatges, evitant així les conseqüències que se’n deriven
• Cal un canvi en l’abordatge: treball en xarxa, unitat multidisciplinaria,
cribatge dins el programa del nen sa..

55. Gràcies