Repàs als conceptes relacionats amb les reaccions adverses als aliments. RAA: qualsevol reacció anòmala que pugui atribuir-se a la ingesta, el contacte o la inhalació d'un aliment, els seus derivats o d'un additiu contingut en aquest.
Repàs a la definició d'anafilaxi, etiologia, clínica, diagnòstic, avaluació de la gravetat i tractament. Recomanacions per a la formació dels pares i dels mestres en el maneig de la situació.
Actualització dels criteris diagnòstics i maneig del pacient pediàtric afecte de SIMS-Ped (Síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica vinculada a SARS-CoV-2).
Revisió de les recomanacions sobre NO actuació front a l'actuació en diferents escenaris clínics. Reflexionar sobre pràctiques que no han demostrat una bona relació risc/benefici.
Repàs als conceptes relacionats amb les reaccions adverses als aliments. RAA: qualsevol reacció anòmala que pugui atribuir-se a la ingesta, el contacte o la inhalació d'un aliment, els seus derivats o d'un additiu contingut en aquest.
Repàs a la definició d'anafilaxi, etiologia, clínica, diagnòstic, avaluació de la gravetat i tractament. Recomanacions per a la formació dels pares i dels mestres en el maneig de la situació.
Actualització dels criteris diagnòstics i maneig del pacient pediàtric afecte de SIMS-Ped (Síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica vinculada a SARS-CoV-2).
Revisió de les recomanacions sobre NO actuació front a l'actuació en diferents escenaris clínics. Reflexionar sobre pràctiques que no han demostrat una bona relació risc/benefici.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Pediatriadeponent
Aproximació al diagnòstic i tractament de les miocarditis a l'edat pediàtrica. Valoració electrocardiogràfica de la miocarditis. Altres proves diagnòstiques.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Pediatriadeponent
Aproximació al diagnòstic i tractament de les miocarditis a l'edat pediàtrica. Valoració electrocardiogràfica de la miocarditis. Altres proves diagnòstiques.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
En la següent presentació revisem: el concepte dinàmic de la bacteriúria, la dificultat en el diagnòstic, la utilitat de les tires reactives, els aspectes diferencials en el home i en el pacient portador de sonda vesical, el maneig antibiòtic i les mesures preventives com a aspectes més destacables. Esperem sigui del vostre interès.
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-BerguedàSAP Bages-Berguedà
El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic molt important a Catalunya.
En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferències culturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu país d’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.
1) La autoinflamación es un mecanismo de enfermedad que causa inflamación sin una causa infecciosa identificada. 2) Existen diferentes patrones clínicos de enfermedades autoinflamatorias como episodios recurrentes o inflamación persistente. 3) El hemograma juega un papel importante en el diagnóstico al mostrar anormalidades como trombopenia.
Rinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
Repàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
Definició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
El documento presenta información sobre la detección y abordaje inicial de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) en la consulta de atención primaria. La presentación discute la diferencia entre los trastornos de la ingesta alimentaria y los TCA, describe los principales TCA (anorexia nerviosa, bulimia nerviosa y trastorno por atracón), e indica cómo detectar posibles casos de TCA en la consulta primaria y los primeros pasos para abordarlos.
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
Fisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
Alimentació saludable. Estil de vida saludable vs dieta.
Canvi d'hàbits. Model mare/pare. Establiment de límits. Reforçaments. Gestió de conflictes. Alternatives als càstigs. El perill psicològic de les dietes.
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
Descripció de la cartera de serveis de la consulta dietista/nutricionista adreçada a la població pediàtrica atesa a l'Atenció Primària i Comunitària a Lleida.
No, esta no es la mejor opción. Aunque es importante conocer otros aspectos del niño, el pediatra debería profundizar más en los problemas de aprendizaje que se han mencionado.
2. Pregunto a la madre por qué están tantas horas a esa edad. Le
explico debe hablar con la tutora
3. Me impresiona de un problema de aprendizaje, tiene que hablar
con profesores y mirar de qué manera se puede intensificar ayuda
(profesor particular.. )
4. Seguramente haya un trastorno de aprendizaje y tendremos
3. • Descobert 1982 Revolució en patologia gastroduodenal
• Principal causa de gastritis crònica, úlcera duodenal i úlcera gàstrica.
• Relacionat amb càncer gàstric (adenocarcinoma o limfoma tipo MALT)
• Causa més freqüent de infecció bacteriana crònica en humans
Epidemiologia
4. • La prevalença augmenta amb la edat
• Transmissió fecal-oral i oral- oral
• Relacionat amb baix nivell socioeconòmic:
– Baixa prevalença : USA, Europa del Nord
– Alta prevalença: Àfrica, Àsia, Mèxic, Sud-Est Europa, Sud Amèrica
Epidemiologia
5. • No tots els pacients presenten patologia pèptica (PUD) i pocs evolucionen
a càncer gàstric
• Factors de virulència relacionats amb PUD i càncer
– toxina vacuolitzat (VacA) i proteïna citotòxica (CagA).
• Nens:
– Prevalença de Cag A i Vac A baixa: menor incidència de PUD
– Nodularitat antral
– Menor resposta histològica activa de neutròfils
Patogènia
6. • És poc freqüent desenvolupar complicacions (PUD o càncer gàstric)
• Pot estar associada amb beneficis immunològics?
• Disminució de la eficàcia dels tractaments eradicadors i augment de les
resistències a antibiòtiques
• La infecció sempre s’associa gastritis microscòpica però la majoria de
infants estan ASSIMPTOMÀTICS
• Tasses de reinfecció elevades en nens i en comunitats de alta prevalença.
Infecció en pediatria
7. • Estudis en nens no recolzen el paper de H.P. en trastorns funcionals
• El test to treat no està recomanat en pediatria
• Prevenció primària de la infecció amb la vacuna (estudis en Xina)?
• Es recomanen tasses de erradicació superiors al 90% per evitar abús
d'antibiòtics i exploracions complementaries
Infecció en pediatria
8.
9. • L'objectiu de la investigació ha de ser determinar la causa subjacent
dels símptomes i no només la presència d'infecció amb H.P.
– En absència de patologia gastroduodenal, la eradicació de H.P. no suposarà una milloria de la
simptomatologia
– En casos de dolor abdominal amb sospita de organicitat es recomana realitzar endoscòpia alta i NO
realitzar test no invasius per estudi de HP.
Recomanacions
10. • Es recomana que durant l'endoscòpia, es prenguin biòpsies
addicionals per test ràpid de la ureasa i cultiu, només si el tractament
es pot oferir si la infecció es confirma.
– Si no es sospiten o identifiquen lesions mucoses pèptiques, no s’ha de fer estudi
invasiu de H. P.
– Si es detecta nodularitat antral sense PUD, només hauríem de fer estudi invasiu de
H.P. si es pot oferir tractament
11. • Si la infecció per H.P. és una troballa incidental a l'endoscòpia, el
tractament es pot considerar després d'una acurada discussió sobre
els riscos i beneficis d’aquest amb el pacient / pares.
– El tractament eradicador del H.P. no millorarà la simptomatologia si no hi ha PUD.
– Gastritis per H. P. sense lesions mucoses duodenals i gàstriques rarament produeixen símptomes
o fa complicacions durant la infància.
– Tasses de reinfecció alta en nens petis i en zones d’alta prevalença de H.P.
– El risc de Càncer gàstric o MALT durant la infància es extremadament baix a Europa i E.U.
– En països occidentals la infecció per H.P. pot estar associada amb disminució de la patologia
al·lèrgica i autoimmunitat
12. • La estratègia “test and treat” per H.P no esta recomanada en
pediatria.
– L’objectiu del estudis és detectar la causa de la simptomatologia.
– El H. P. no causa simptomatologia en absència de PUD, realitzar un test no invasiu i
tractar no està justificat.
13. • Es recomana descartar infecció per HP en presència de lesions pèptiques
gàstriques i/o duodenals. Si es confirma la infecció es recomana fer
tractament i confirmar la eradicació
– La eradicació del H. P. permet la curació i evita recurrències.
– Els IBP s’ha de mantenir desprès de la teràpia eradicadora 2-4 setm si PUD
– S’ha de confirmar la eradicació 4-6 setmanes desprès de parar els antibiòtics i 2 setmanes
després de parar els IBP .
– La ingesta de supressors d'àcid o antibiòtics disminueix la sensibilitat dels test invasius.
(suspendre 4 setmanes prèvies)
– El sagnat actiu disminueix la sensibilitat dels test invasius
– En cas de sospita de fals negatiu (sagnat, IBP, AB) està indicada la realització de tests no invasius
14. • No es recomana realitzar proves de detecció de H.P. en pacients amb
dolor abdominal funcional
– Un test no invasiu positiu pot produir ansietat en els nens amb dolor abdominal
funcional i a les seves famílies
15. • No s’aconsella la investigació de H. P. com a part de l’estudi inicial d’una anèmia
ferropènica.
• En nens amb anèmia ferropènica refractaria en els que s’hagi descartat altres
causes, es pot considerar la investigació de la infecció de H.P per endoscòpia.
– En l’anèmia ferropènica refractària o no refractària, no estan indicats els test no invasius
– Si la endoscòpia alta està indicada en el maneig de l’anèmia ferropènica refractària, es recomana
realitzar biòpsies per estudi de HP
– En cas de detecció d’infecció per H.P. en anèmia refractaria s’ha de fer teràpia eradicadora i
ferroteràpia.
– No hi ha relació causal entre anèmia ferropènica i la infecció per H.P.
16. • Es suggereix realitzar test no invasius per estudi de causes de Púrpura
Trombocitopènia Idiopàtica Crònica
– Recomanació dèbil
– Valorar gastroscòpia segons la xifra de plaquetes
17. • No es recomana la investigació de la presencia de H. P. en estudis de
talla baixa.
– HP i talla baixa relacionats amb nivells sòcio-econòmics baixos
18. • Desapareix la indicació de testar a nens amb familiars de primer grau amb càncer
gàstric o MALT
• No hi ha evidència de testar i tractar a familiars de pacient amb infecció per H. P. per
evitar reinfeccions
19. • Es recomana suspendre tractament amb IBP i ATB abans d’estudiar
H.P. ( els IBP 2 setmanes abans i els antibiòtics 4 setmanes abans)
– Tant per estudis diagnòstics inicials com per comprovació de eradicació
– Tant en test invasius com no invasius ( test alè, antígens en femta)
– Si no es pot parar el tractament les 2 setmanes per persistència de la
simptomatologia, s’ha de canviar a antagonistes del receptor H2, i s’han de
suspendre 2 dies abans del test.
20. • Es recomana que el diagnòstic de infecció per H. P. s’ha de basar en mètodes
INVASIUS basats en biòpsia:
• CULTIU positiu per H.P
• HISTOPATOLOGIA de gastritis per H.P. + 1 TEST positiu basat en
biòpsia (Test ureasa, PCR, FISH)
• El diagnòstic inicial NO s’ha de basar en mètodes no invasius
21. • Es recomana realitzar com a mínim 6 biòpsies gàstriques pel
diagnòstic de infecció per H. P.:
• 4 antre ( 2 histopatologia + 1 cultiu + 1 per test ureasa, PCR o FISH)
• 3 del cos (2 histopatologia + 1 per cultiu)
El sagnat pot negativitzar els cultius, la histopatologia o test ureasa
22. • No es recomana l’ús de test basats en anticossos en sang, orina o
saliva per l’estudi de H.P.
23. • Es recomana determinar la sensibilitat antibiòtica i fer el tractament
eradicador en funció d’aquesta.
– Sensibilitat antibiòtica basada en cultius o estudis moleculars (PCR o FISH)
– Mitjans de transport adequats milloren el resultat del cultiu
– Mostres gàstriques de 2 localitzacions ( antre i cos)
24. • Es recomana que la efectivitat de les primeres línies terapèutiques
sigui avaluada en centres nacionals o regionals.
– Patrons de resistència variables segons països i regions.
– Les dades nacionals/regionals sobre resistències antibiòtiques poden utilitzar-se
com a guies de tractament
– L’objectiu es aconseguir tasses d'eradicació del 90% per evitar multiresistencies i
evitar noves investigacions
25. • Es recomana explicar a les famílies la importància d’una bona
adherència al tractament per una eradicació exitosa.
– La manca de adherència es un factor de risc per fallada de tractament.
– Es recomanen pautes d'eradicació de com a mínim 3 fàrmacs durant 10-14 dies.
26. OPCIONS terapèutiques de primera línia per infecció per H.P
Sensibilitat antibiòtica Tractament
Coneguda Sensible a CLA i MET IBP + AMO+ CLA a dosis estàndard o
teràpia seqüencial
Resistent a CLA i sensible a MET IBP + AMO +MET o teràpies basades
en bismut
Resistent a MET i sensible a CLA IBP + AMO + CLA o teràpies basades
en bismut
Resistent a CLA i MET Altes dosi de AMO + IBP + MET o
teràpies basades en bismut
Desconeguda Altes dosi de AMO+ IBP + MET 14
dies o teràpies basades en bismut
29. • Teràpia seqüencial (IBP +AMO 5 dies i IBP +CLA+MET 5 dies):
– Igual d’efectiva en pacients sensibles a AMO i CLA però exposa a 3 antibiòtics
– No recomanat en pacient amb sensibilitats antibiòtiques desconegudes
• IBP:
– Les dosi de IBP s’ha de calcular amb el pes del pacient
– Dosis altes de IBP milloren l'èxit del tractament amb AMO y CLA
– El esomeprazol i rabeprazol son menys susceptibles a la degradació per metabolitzadors ràpids
amb el polimorfisme CYP2C19 (Caucasics 56-81%)
• Bismut:
– En menors de 8 anys: IBP+AMO+MET+Bismut
– En majors de 8 anys: IBP + MET+ tetraciclina+ Bismut
– Recomanada si doble resistència ( CLA i MET) o sensibilitats desconegudes.
30. • Triple teràpia amb dosi altes Amoxicil·lina:
– Indicada per sensibilitats desconegudes
– Estudi en R doble a CLA i MET: eradicació 66%
• Quàdruple teràpia (IBP+AMO+MET+CLA)
– Bons resultats en adults
– En nens amb doble resistència (CLA i MET) es millor tractament que AMO a dosi altes
• Probiòtics:
– Estudis controvertits
31. • Es recomana comprovar la eradicació de H.P. com a mínim a les 4
setmanes de finalitzar el tractament eradicador
– La milloria de la simptomatologia no es un indicador d’èxit del tractament
– Habitualment amb test no invasius:
• Test ale urea (C13): pot donar falsos positius en menors de 6 anys
• Test de antigen monoclonal en femta
32. • Es recomana que si falla el tractament eradicador, s’ha de considerar
una teràpia de rescat en funció de la sensibilitat antibiòtica, la edat
del pacient i els fàrmacs disponibles
– Estudis en adults proposen augmentar dosi de IBP i metronidazol (?) o teràpies amb
bismut
33.
34. • Tasses no acceptables d'eradicació i augment de les resistències fan que es reservi el
tractament de H.P. amb PUD
• Objectiu d’aconseguir tasses eradicació superiors al 90%
• Tractament eradicadors
– coneixement de les resistències
– Dosis altes
– Duració 10- 14 dies
– Importància de adherència
• Restringir tractaments amb claritromicina nomes si es coneix sensibilitat
Resum
35. • El tractament amb sensibilitats ATB desconegudes:
– Altes dosi de AMO + MET + IBP 14 dies
– Quàdruple teràpia amb BISMUT
• S’ha de comprovar la eradicació després de 4 setmanes ( Test alè urea o antígens fecals)
• En teràpies de segona línia s’ha de tenir en compte els ATB de la teràpia inicial, la duració
del tractament i s’han de basar, si es possible amb perfils de resistència antibiòtica
Resum