La dieta mediterrània és un concepte que associa determinats ingredients o receptes amb el clima, la geografia, els costums i les maneres de vida dels pobles del Mediterrani. Els ingredients d’aquesta dieta són: oli d’oliva, llegums i fruita seca, pastes i cereals, fruites, verdures, derivats lactis i peixos, i el consum moderat de vi, cava i carns fresques i curades. En aquest recull trobareu alguns dels productes agroalimentaris de qualitat que abans esmentàvem i que podem trobar a la comarca del Vallès Oriental, per tal que els conegueu i els tasteu.

1. Guia didàcticade productes agroalimentaris del Vallès Oriental

2. La comarca del Vallès Oriental té una àmplia tradició en el sector primari, l’ha
mantinguda, i encara avui aposta per la producció agroalimentària. Aquesta
tradició i l’esforç que comporta ha donat lloc a uns productes característics
i diferenciats de reconeguda qualitat i recomanats dins d’una alimentació
equilibrada com és la dieta mediterrània.
La dieta mediterrània és un concepte que associa determinats ingredients
o receptes amb el clima, la geografia, els costums i les maneres de vida dels
poblesdelMediterrani.Elsingredientsd’aquestadietasón: olid’oliva,llegums
i fruita seca, pastes i cereals, fruites, verdures, derivats lactis i peixos, i el
consum moderat de vi, cava i carns fresques i curades.
En aquest recull trobareu alguns dels productes agroalimentaris de qualitat
que abans esmentàvem i que podem trobar a la nostra comarca, per tal que
els conegueu i els tasteu.
També hi trobareu unes recomanacions per millorar l’equilibri alimentari i,
per fer-ho més entenedor, hem afegit la piràmide d’alimentació saludable
ilesrecomanacionsdeconsumimesuradelesracionsdelsdiferentsaliments.
Guia didàcticade productes agroalimentaris del Vallès Oriental

3. 1
Sumari
El tomàquet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
La patata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Les mongetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Llet i derivats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
La mel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
La vinya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
La fruita fresca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
La fruita seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
La carn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Els embotits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Els ous . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
El pa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Piràmide de l’alimentació saludable (SENC, 2004) . . . . . . . . . . . . . 26
L’alimentació meditterània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
En l’alimentació de cada dia, hauríem de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Pesos de les racions de cada grup d’aliments
i mesures casolanes (SENC, 2004) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Llocs d’interès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

4. El tomàquet
Nom científic: Lycopersicon lycopersicum.
El tomàquet és una hortalissa1 de fruit que pertany a la família de les solanàcies. La planta
on creix s’anomena tomaquera.
Se sembra a l’aire lliure durant el mes de maig i es cull a l’octubre, mentre que a l’hivernacle
es produeix de novembre a abril.
Podem trobar tomàquets de molts tipus. Per exemple, el tomàquet de penjar (tomàquets molt
petits que s’agrupen en ramells molt nombrosos i es conserven molt de temps penjats); el
tomàquet de branca (pot fer referència a varietats diverses, però sempre se’n cull el pom
sencer) o el tomàquet de pera (anomenat així per la seva forma, s’utilitza molt sovint per a
fer conserves).
El tomàquet és una excel·lent font de vitamines, substàncies antioxidants i també
de fibres, amb un valor energètic molt baix (menys de 18 kcal/100 g).
Laraciódiàriarecomanadadeverdures2 ihortalissesésdecomamínim2racions,
i, si pot ser, 1 en forma de verdures crues, amanides...
Es pot menjar cru amb la pell i les llavors afegint solament un rajolí d’oli i sal, cuit,
al forn, en amanides, en forma de puré, en tota classe de guisats, o bé, farcit de
carn, verdures, peix...
1 Les hortalisses són aquelles plantes herbàcies que es conreen als horts.
2 S’anomenen verdures a aquelles hortalisses que es conreen per aprofitar-ne les fulles
i les tiges tendres o les inflorescències que es mengen fresques o cuites.
3 La producció integrada (PI) és un sistema de producció d’aliments d’alta qualitat, que
utilitza els recursos i mecanismes de regulació naturals per tal d’evitar perjudicis al
medi ambient o la salut humana. Els seus objectius són obtenir productes d’alta qualitat,
minimitzarl’úsdeproductesagroquímics,optimitzarelsmètodesdeproduccióidisminuir
els residus. L’organisme que regula aquest sistema és el Consell Català de la Producció
Integrada.
2

5. El tomàquet
A la nostra comarca hi ha una varietat de tomàquet anomenat tomàquet rosa
odeMontserrat.Sovints’haafirmatqueaquesttipusdetomàquetésoriginari
de l’illa de Montserrat (Veneçuela).
El seu aspecte és lobulós i aplatat, i és molt aromàtic i saborós. La seva
dolçor i la poca polpa interior el fan un producte molt apreciat, tant per a
l’elaboració d’amanides com per a altres plats. Normalment es consumeix
una mica verd.
El podem trobar, entre d’altres verdures, conreat segons el sistema de
Producció Integrada 3
3

6. 4 Els tubercles són engrossiments subterranis de les tiges que emmagatzemen
nutrients.
La patata
Nom científic: Solanum tuberosum.
La patata és un tubercle4 de la patatera que pertany a la família de les solanàcies.
La planta fa entre 0,5 i 1 m d’alçada, té fulles partides de forma desigual i flors blanques o
morades. El fruit és una baia carnosa, groguenca i amb moltes llavors, però que no s’utilitza
per multiplicar-se. Es planten a la primavera i es cullen a la tardor, però les podem trobar tot
l’any, segons la varietat.
L’origen de la patata el trobem al Perú i a Bolívia, i es va introduir a Europa al s. XVI. No obstant
això, no fou fins 200 anys més tard que se’n va generalitzar el consum, ja que encara no se
sabia si era apta per al consum humà. Finalment va esdevenir un element bàsic en la dieta, i
un aliment clau en períodes de crisi.
Les patates són aliments inclosos en la base de la piràmide de l’alimentació
saludable, juntament amb la pasta, l’arròs, els llegums, el pa i altres farinacis.
Lapatataésforçaricaenaigua,midons,vitaminesiminerals.Elseuvalorenergètic
és d’unes 70 kcal /100 g, encara que incrementa en funció del tipus de cocció i de
l’addició d’olis i de greixos.
Es recomana consumir patates 3 o 4 cops a la setmana.
Les podem fer bullides, estofades, fregides, en puré, al forn i al vapor. Aquestes
duesúltimesmaneresdecuinar-lesconservenmillorlessevespropietatsnutritives.
Poden ser l’ingredient bàsic d’un plat o bé l’acompanyament.
4

7. La patata
Des de l’any 2000 es cultiva a l’Espai Rural de Gallecs la varietat de patata
anomenada del bufet, que té una bona adaptació a la zona. De fet, se sap
queésunavarietatmoltantiga,típicadelacomarcad’Osonaiqueactualment
també es conrea a la Garrotxa. És una varietat tardana d’un cicle de cultiu de
més de cent cinquanta dies, de mida mitjana i de formes irregulars i amb
nombrosos ulls. És molt rica en sabors i molt cremosa.
5

8. Les mongetes
Nom científic: Phaseolus vulgaris.
La mongeta és una planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, amb unes tiges
enfiladisses que s'entortolligen al voltant d’un suport de 3 a 4 metres de longitud. La seva
fulla és gran i composta de tres fulles més petites en forma de cor unides per la base. Les
florssónblanques,agrupadesenformacionsaxil·lars,ielfruitésenbeinesaixafades,acabades
en dues puntes i amb unes quantes llavors en forma de ronyó.
Les mongetes se sembren a l’estiu (juliol) i es cullen a la tardor. No obstant això, quan és
seca, pot suportar llargs períodes de temps, i per tant, és molt fàcil trobar-la durant tot l’any.
Les mongetes seques formen part del grup dels llegums. Són riques en midons,
proteïnes de molt bona qualitat i també fibres. El seu valor calòric és d’unes
260 kcal /100 g. Hi ha molts tipus de mongetes, en molts casos diferenciades pel
seu color. Trobem, doncs, la mongeta negra, la vermella i la blanca.
És recomanable incrementar la freqüència de consum de llegums (mongetes,
llenties, cigrons, faves...) a 3 o 4 vegades per setmana.
Per cuinar-les cal deixar-les en remull 24 hores, coure amb aigua freda i un cop
cuitesespodenmenjar,perexemple,solesambunrajolíd’olid’oliva,ambcansalada,
botifarra, amb trinxats o amb amanida fresca. Per la seva riquesa en proteïnes,
poden presentar-se com a plat únic, sense necessitat de segon plat, i si en el
mateix àpat es consumeix algun cereal: pa, arròs... la proteïna és tan completa
com la d’origen animal.
6

9. Les mongetes
Alanostracomarcahihaunavarietatdemongetablancaanomenadamongeta
del ganxet. El nom popular d’aquesta mongeta prové de la forma de ganxo
que té un dels seus extrems i que li és característic. Es desconeix l’origen
de la seva introducció a Catalunya.
7

10. Llet i derivats
La llet és el producte íntegre no alterat ni adulterat i sense calostres de la munyida higiènica,
regular, completa i sense interrupció de les femelles dels mamífers sanes i ben alimentades.
Per a l’elaboració dels seus derivats, la llet passa d’estat líquid en estat sòlid (formatges) o
semisòlid (iogurt i quefir) quan se sotmet a un procés de fermentació mitjançant l’acció de
microorganismes que coagulen la llet, com l’Streptococcus thermophilus o el Lactobacillus
bulgaricus, entre d’altres.
La llet i els seus derivats posseeixen grans qualitats nutritives. Són aliments rics
en proteïnes de bona qualitat, calci, i vitamines. Per això constitueixen un dels
aliments més bàsics tant per a les etapes de creixement de qualsevol persona com
per al manteniment d’ossos, dents i musculatura.
Elsderivatslàctics(exceptelamantega)tenenunespropietatsnutricionalssimilars
a les de la llet, per la qual cosa poden resultar un bon substitut d’aquesta.
És recomanable consumir de 2 a 4 racions de làctics al dia. Una ració pot ser un got
de llet, dos iogurts, 2 o 3 llesques de formatge semicurat (d’uns 40 g) o una porció
de formatge fresc (d’entre 80 i 100 g) o 2 formatgets en porcions.
Lalletespotbeuresolaoambcereals,melocacauenpols,itambépotserl’ingredient
principal en l’elaboració de salses (per exemple la beixamel) o de postres com el
flam, les natilles o la quallada. El formatge ens el podem menjar sol, en un entrepà,
acompanyat d’una amanida fresca, amb mel, fruita o com a condiment de plats de
pasta. El iogurt es pot menjar també sol o amb fruita, o bé pot ser un ingredient
bàsic per a salses fresques i suaus que condimentin amanides.
8

11. Llet i derivatsLa comarca del Vallès Oriental té un nombre d’explotacions considerable que
es dediquen a la producció de llet de vaca, i també podem trobar productors
que elaboren iogurts i formatges artesanals de vaca, ovella i cabra de gran
qualitat.
9

12. La mel
La mel és un aliment molt dolç, fluid, pastós o cristal·litzat, transparent, si és acabat d'obtenir,
elaborat per les abelles a partir del nèctar de les flors i altres secrecions ensucrades de les
plantes.
La mel posseeix nombroses propietats terapèutiques. És útil com a calmant i s’utilitza per
alleugerar els símptomes de grips i altres afeccions respiratòries. També actua com a
cicatritzant. A més a més, per la seva acció laxant, es recomana substituir-lo pel sucre en
cas de restrenyiment.
Nutricionalment, és un producte ric en glucosa i fructosa (sucres simples) que
ens proporciona aproximadament unes 300 kcal/100 g .
A part de la mel, les abelles elaboren també d’altres substàncies que podem
consumir, com són el pol·len i la gelea reial.
El pol·len és un polsim fecundant que es troba als estams de les flors i que és
arreplegat per les abelles. Se li atribueixen diverses propietats com la ràpida
recuperació de les forces i l'enfortiment del cabell. És ric en vitamines B, C i E, per
la qual cosa és un important antioxidant del cos i preventiu de malalties.
La gelea reial és una substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids,
proteïnesivitamines,queéssegregadaperlesabellesiqueésl’alimentdel’abella
reina i de les larves reials. És un aliment molt complet i encara molt desconegut.
Se li atribueixen diverses propietats terapèutiques, com ara la millora del
metabolisme i l'enriquiment de la sang. A més, ajuda a recuperar les forces i la
gana.
La mel ha esdevingut un aliment d’acompanyament d’altres productes, com per
exemple el mató, la llet o la fruita i com a ingredient de nombrosos dolços (torrons,
galetes...). Es pot menjar també amb torrades de pa o com a edulcorant d’algunes
infusions.
10

13. La mel
A la comarca del Vallès Oriental hi ha artesans que tenen ruscs d’abelles
d’on extreuen la mel. Aquesta pot ser de til·ler, eucaliptus, castanyer, acàcia,
romaní o milflors, entre d’altres. Podem trobar d’altres productes elaborats
o relacionats amb la mel, com per exemple caramels, infusions o espelmes.
11

14. La vinya
Lavinyaésunaplantadelafamíliadelesvitàcies.LesvarietatsviníferesméscorrentsaCatalunya
són, d’entre les varietats blanques autòctones, el xarel·lo, el macabeu, la parellada o montònega
i la garnatxa blanca; pel que fa a les varietats negres, trobem la garnatxa negra, l’ull de llebre, el
samsó i el monastrell.
El consum de raïm té un efecte preventiu sobre les malalties cardiovasculars, ja que
afavoreix la circulació. Donada la seva riquesa en sucres constitueix una font d’energia
natural. El seu valor calòric és d’unes 65 kcal/100 g. Conté també vitamines i minerals.
El vi és una beguda alcohòlica obtinguda per fermentació del most del raïm. De fet
aquesta part del procés és la més important en el naixement d’un vi, el pas de
transformar el sucre del raïm en alcohol i gas carbònic, que es desprèn per acció d’uns
microorganismes denominats llevats.
Nutricionalment, conté aigua, alcohol, sucres i substàncies antioxidants. El seu valor
energètic aproximadament és de 75 kcal/100 g.
Elconsumdeviésopcionaliúnicamentperaadults.Elconsumdebegudesalcohòliques
pot ser perjudicial per a la salut, només amb begudes de baixa graduació (caves, vins,
cerveses,...) es pot fer un consum amb moderació, durant els àpats i en el context
d’una alimentació equilibrada.
També del raïm obtenim les panses, que són grans de raïm dessecats naturalment a
la vinya per l’acció del sol. Contenen més hidrats de carboni i calories que el raïm fresc
(unes 280 kcal/100 g), i són molt recomanables en situacions de gran esforç físic i
intel·lectual.
A Catalunya, el conreu de la vinya és una activitat agrícola molt antiga i de les més
importants de les terres catalanes. El sòl, el clima i la situació són factors que tenen
una influència clara sobre les característiques i les particularitats del raïm i dels
productes que se’n deriven.
5 La producció agrària ecològica (PAE) és el sistema que permet obtenir tant productes
agrícoles com ramaders i alimentaris a partir d’un conjunt de tècniques que exclouen
l’ús de productes químics de síntesi com fertilitzants, plaguicides o antibiòtics i aposta
per les tècniques més naturals, evitant les que no respecten el medi natural o la qualitat
del producte final. L’organisme que regula aquest sistema és el Consell
Català de la Producció Agrària Ecològica.
12

15. La vinya
A Catalunya hi ha 11 denomi-
nacions d’origen diferents de vi.
Al Vallès Oriental trobem alguns
productors de vinya que elaboren
vins blancs, negres, escumosos i
vinagres, tant de producció
convencional com de producció
ecològica5.
13

16. La fruita fresca
La fruita és el fruit comestible d’alguns arbres o plantes, que es desenvolupa a partir de la
flor i que conté les llavors en el seu interior. És de textura carnosa i, generalment, el seu sabor
és dolç.
Segons l’època de l’any en què estiguem, podrem trobar unes fruites o unes altres. Per
exemple, la síndria, el meló i les cireres les trobarem als mesos d’estiu, mentre que a l’hivern
podrem menjar taronges. D’altres les podem trobar tot l’any, com els plàtans, les pomes i les
llimones.
Tot i que hi ha un gran nombre d’espècies i varietats, podríem dir que presenten
una composició nutritiva força similar. Tenen un gran contingut d’aigua (90-95%),
i la seva composició, tot i que pot variar segons el tipus de fruita, inclou força
fibra, vitamines, minerals i substàncies antioxidants. També es caracteritza
per ser un aliment amb un moderat valor calòric que oscil.la entre les 30 i les
80 kcal/100 g.
Si mengem fruita fresca aportarem al nostre organisme una important quantitat
de vitamines, sucres, minerals i fibra que necessitem per al manteniment d’una
dieta saludable com la mediterrània. És recomanable menjar 3 racions de fruita
al dia. Es considera una ració una peça d’entre 120 i 200 g.
La fruita la mengem generalment crua, encara que també se’n poden elaborar
compotes, sucs i batuts. En alguns casos també es pot incloure en altres plats,
com per exemple, les amanides. És convenient mantenir habitualment el consum
de fruita a les postres dels àpats.
14

17. La fruita fresca
Una de les fruites que es conrea a la nostra comarca és la cirera, en especial
a la zona de Caldes de Montbui, on, fan diverses celebracions relacionades
amb aquesta fruita després de la collita.
D’altra banda, a l’Espai Rural de Gallecs hi ha algunes parcel·les que es
dediquen al conreu de móres.
15

18. La fruita seca
La fruita seca és el fruit comestible d’alguns arbres o plantes, normalment envoltat d’una
closca dura, sense polpa i amb un baix contingut en aigua, cosa que en permet una llarga
conservació. S’inclouen en aquest grup les ametlles, les avellanes, les nous, les castanyes i
els pinyons, entre d’altres.
La fruita seca conté moltes proteïnes d’elevada qualitat i força fibra vegetal,
indispensable per a regular el trànsit intestinal. També conté substàncies minerals
com el potassi, el fòsfor, el calci i el magnesi i vitamines del grup B (principalment
les B1 i B2), i vitamina E (de propietats antioxidants). Degut al seu alt contingut
en greixos és un aliment calòric, al voltant de 600 kcal/100g, però s’ha de tenir en
compte que són greixos no saturats, això vol dir cardiosaludables.
En persones sanes, sense obesitat ni sobrepès, es recomana prendre almenys
entre 3 i 7 racions a la setmana. S'ha de tenir en compte que 1 ració seria d’uns
20 a 30 grams en pes net, que equival a un grapat de fruita seca sense closca.
Ésrecomanablequeelsnensiadolescentssubstitueixinlesllaminaduresperfruita
seca i que també en consumeixin les persones que practiquen una activitat física
o esportiva de manera regular.
Lafruitasecaespotmenjarsola(cruaotorrada),comaaperitiuocomacondiment
de tot tipus de plats i postres. A Catalunya existeixen les postres de músic, que és
un plat variat de fruita seca.
16

19. La fruita seca
Tot i que la fruita seca es cultiva arreu del territori català, per les seves
característiques climatològiques i de sòl agrícola, hi ha unes comarques que
en són més productores que d’altres, sobretot a la província de Tarragona.
A la nostra comarca hi ha alguns productors de fruita seca, tant de producció
convencional com de producció ecològica. Hi podem trobar, principalment,
avellanes, pinyons, castanyes, ametlles i festucs, entre d’altres.
17

20. La carn
La carn és la part comestible del teixit, principalment muscular, del cos d’un animal sa destinat al
consum humà i que és sacrificat en condicions higièniques.
Lacarncruacontémicroorganismesquepodenproduirtoxiinfeccionsalimentàries,peraixògairebé
sempre es cou abans de ser consumida.
Podem trobar diferents tipologies de carn. Per exemple, hi ha el que anomenem carn blanca, que
té una tonalitat més clara, com la del pollastre o el conill, i la carn vermella, que té una tonalitat
més fosca, com la carn de vedella o de bou.
Hi ha persones que renuncien al consum de carn, de vegades per motivacions ideològiques o de
salut. Aquestes persones reben el nom de vegetarianes. També algunes religions d’arreu del món
renuncien a menjar la carn procedent de determinats animals.
La carn és una gran font de proteïnes de bona qualitat, vitamines del grup B,
(especialmentlaB12,B1,B2,B3,B6),ferro(undelsnutrientsmineralsmésimportants
de la carn), potassi, fòsfor i zinc. El seu valor calòric oscil·la entre 100-230 kcal/100 g
segons si la carn és més o menys magra, és a dir, depèn del contingut de greix de la
peça seleccionada. Hem de vigilar, però, amb els greixos saturats que aporten moltes
carns de bestiar, ja que no són cardiosaludables. Les persones amb problemes de cor
i colesterol han de disminuir el consum de carns riques en greix saturat.
Segons els experts, és aconsellable menjar de 3 a 4 racions de carn a la setmana,
entenent com a ració, per exemple, un tall de carn d’entre 100 i 120 g, o un quart de
pollastre o de conill.
És recomanable escollir la part més magra de la carn, treure la pell (en el cas del
pollastre) o tot el greix visible. És convenient cuinar-la utilitzant tècniques de cocció
variades que no aportin molt de greix: al forn, guisada, estofada, a la planxa, al vapor
o a la graella. D’aquesta manera, la carn pèrd el mínim de nutrients.
Per tant, són moltes les possibilitats culinàries, tot depèn dels ingredients que
l’acompanyin. És ben coneguda la carn d’olla, que és un plat de carn bullida amb
verduresialtresingredientsperferelbroudel’escudella,iqueescuinatradicionalment
el dia de Nadal a Catalunya.
18

21. La carn
A la comarca del Vallès Oriental hi ha ramaders que crien pollastres, conills,
ànecs, vedelles, porcs, i fins i tot emús, un animal molt semblant a l’estruç
i molt comú a Austràlia. De tots ells, se n’extreu una carn de gran qualitat.
19

22. Els embotits
Anomenem embotit a la peça elaborada amb carn i greixos, generalment de porc, picada i
embotida en una tripa d’animal que és el que li dóna la forma allargada. Sovint el trobem
condimentat amb espècies com el pebre, l’all, la nou moscada, la farigola, el romaní, el pebre
vermell, el gingebre, entre d’altres.
Podem trobar, bàsicament, embotits curats, que són aquells que es deixen assecar i que es
mengen crus, com poden ser la llonganissa, el xoriço o les botifarres blanques, i els embotits
cuits, que es couen prèviament, com poden ser la botifarra de sang (en castellà morcilla).
No obstant això, el concepte “embotit” actualment s’utilitza de forma generalitzada per parlar
de molts dels productes de xarcuteria.
Els embotits ens aportaran les propietats que conté la carn (proteïnes, vitamina
B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc), però s’ha de tenir en compte que el seu contingut
en proteïnes és més baix i el de greix és més alt; per això hem de vigilar-ne el
consum i intentar no abusar dels més greixosos seleccionant, per a un ús més
freqüent, els que siguin més magres (llom embotit, pernil cuit,...).
Es recomana el consum ocasional d’embotits, i evitar els que portin una quantitat
més alta de greixos.
Es poden menjar sols, o bé acompanyats de pa amb tomàquet o en entrepà.
També s’utilitzen per a l’elaboració de l’entremès, que és un plat amb viandes
lleugeres com ara anxoves, olives, llonganissa, etc., que se serveix ordinàriament
abans de la sopa o del primer plat dels que constitueixen un àpat.
20

23. Els embotits
Alanostracomarcas’elaborenlaconegudabotifarradelaGarrigailabotifarra
cuita de Llinars. També podem trobar botifarres farcides amb altres
ingredients (bolets, alls tendres, formatge...).
Arreu de la comarca podem trobar petits elaboradors d’embotits de porc de
gran qualitat.
21

24. Els ous
L’ou es pot definir com un cos arrodonit, de grandària i duresa variables, que produeixen les
femelles de les aus o d’altres espècies animals, i que conté el germen de l’embrió i les
substàncies destinades a la seva nutrició durant el període d’incubació.
Els més consumits són principalment els de gallina, però també en podem trobar d’ànec,
d’oca,deguatlla,od’estruç.Elsousd’estruçsónd’unagrandàriaconsiderable(aproximadament
de 12 per 15 cm).
L’ou és un aliment ric en minerals i vitamines, a més de contenir la proteïna més
completa que existeix (és la de més bona qualitat per a l’ésser humà). El seu valor
energètic és al voltant de les 160 kcal/100 g.
Cal remarcar que en el rovell de l’ou és on es concentra la major quantitat de
nutrients (greixos, proteïnes, ferro, fòsfor, calci, a més de minerals i vitamines
del grup B i vitamines A i D) i la clara no conté greix i és molt rica en proteïna.
S’aconsellaprendrede3a4ousalasetmana,jaqueesconsideral’ouunexcel·lent
substitut proteic de la carn o el peix.
Hi ha moltes maneres de cuinar els ous. Trobem l’ou blanc o passat per aigua
(bullit durant tres minuts perquè sigui semisolidificat), dur (bullit amb closca
durant deu minuts perquè se solidifiqui), escumat (bullit sense closca), ferrat,
remenat, en truita... Es desaconsella el consum d’ou cru per evitar el risc de
salmonel·losi6.
Una de les màximes aplicacions culinàries que tenen els ous és en la rebosteria,
és a dir, com a principal ingredient en l’elaboració de tot tipus de dolços, galetes
i pastissos.
6 La salmonel·la és una bactèria anaeròbia que contamina alguns aliments, produint
trastorns intestinals.
22

25. Els ous
L’Associació de Pagesos de Gallecs (Mollet del Vallès) treballa amb gallines
de races autòctones catalanes que produeixen uns ous excel·lents.
Podem trobar també a la comarca producció ecològica d’ous.
23

26. El pa
El pa és el producte resultant de la cocció d’una massa obtinguda amb la mescla de farina
de blat, sal i aigua, que se sotmet a fermentació mitjançant l’addició de llevat. És l’aliment
bàsic més consumit arreu del món.
A més a més de la barra de pa tradicional, en podem trobar de molts tipus: el pa de cereals,
que s'elabora amb una barreja de farina de blat i farina de sègol a la qual s'afegeixen grans
cuits o precuits d'altres cereals, com la llinosa, l’ordi, el sèsam, la soja o llavors de gira-sol;
el pa de pagès, de forma rodona i de crosta gruixuda amb aroma, gust i color característics
fruit d'un procés de repòs i de fermentació llargs, que s'elabora a mà i es cou en forns de
solera; el pa de motlle (o pa anglès), que és un pa blanc de forma quadrangular i cuit en
motlle; el pa de Viena, que és de crosta fina i tova, generalment en forma de panet o barreta,
que incorpora als ingredients bàsics llet en pols, mantega, sucre i farina o extracte de malt;
o el pa de pita, de forma rodona o ovalada, molt prim i buit, que s'obre com una butxaca i pot
omplir-se amb ingredients diversos, típic de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient.
Igual que tots els aliments derivats dels cereals, el pa conté carbohidrats complexos, font
primària d’energia de l’organisme. Per aquest motiu, és aconsellable consumir-ne la major
part durant els dinars, o a l’esmorzar (en forma d’entrepà per exemple), és a dir, en el moment
del dia en què l’organisme necessita més energia i que el metabolisme està particularment
actiu per cremar calories, encara que si no hi ha problemes d’obesitat o sobrepès també és
pot menjar en la resta d’àpats com el berenar i el sopar.
Així doncs, amb el pa obtindrem una bona font d’energia, proporciona
aproximadament 250 kcal/100 g, ja que és ric en hidrats de carboni. També conté
proteïnes, vitamines, minerals i fibra.
Es pot menjar, per exemple, acompanyant un plat, en sopa, en forma d’entrepà,
torrades, o bé es pot utilitzar ratllat per arrebossar la carn o el peix.
24

27. El pa
A la nostra comarca tenim un pa amb nom propi, el pa de Gallecs, elaborat
de manera artesana i tradicional i que es comercialitza a l’Espai Rural de
Gallecs. Tot i que no se’n produeix en grans quantitats, és un producte de
gran qualitat nutricional.
Podem trobar també a la nostra comarca pa amb certificació de producció
ecològica.
25

28. Activitat física diària Aigua
Consum diari
Consum ocasional
Piràmide de l’alimentació saludable (SENC, 2004)
Font: Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, SENC 2004
26

29. L’alimentaciómediterrània
L’alimentació mediterrània, rica en verdures, hortalisses, fruita fresca i fruita seca (nous, ametlles,
avellanes...),llegums,peix,derivatsdelblatiolid’oliva,esconsiderauntipusd’alimentaciómoltsaludable
iequilibrada.
Per facilitar l’equilibri alimentari és convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin
entreells.
L’esmorzarésunàpatdecisiuenl’equilibrialimentari,perócalquesiguicomplet,amb:
-Làctics(llet,iogurts,formatges...)
-Cereals(pa,galetes,cerealsd’esmorzar...)
-Fruitafresca(sencera,trossejada,sucs...)
Eldinarielsoparhandeseràpatscomplementaris,is’had’evitarlarepeticiód’alimentsipreparacions.
El consum de vi és opcional, únicament per als adults, pres amb moderació, durant els àpats i en el
contextd’unaalimentacióequilibrada.
Enl’alimentaciódecadadia,hauríemde...
Potenciarelconsumdefruites,verduresihortalisses.
Incloureambmésfreqüènciaelsllegumsilafruitaseca.
Prioritzar el consum de peix, i moderar el de carns, especialment les més grasses. L’ou és una bona
alternativaalacarnoelpeix.
Tenirencomptequealimentscomelpa,lapasta,l’arròsilespatatessónbàsics.
Escollir,semprequesiguipossible,l’olid’oliva,tantquepercuinarcomperamanir.
Prioritzarl’aiguaenfrontd’altresbegudes.
27

30. Pesosdelesracionsdecadagrupd’alimentsimesurescasolanes
(SENC,2004)
Patates, arròs, pa,
pa integral i pasta
4-6 racions al dia
Augmentar formes
integrals
60-80 g de pasta, arròs
40-60 g de pa
150-200 g de patates
1 plat normal
3-4 llesques o un panet
1 patata gran o 2 petites
Verdures i hortalisses 2 racions al dia 150-200 g 1 plat d'amanida variada
1 plat de verdura cuita
1 tomàquet gran, 2 pastanagues
Fruites 3 racions al dia 150-200 g 1 peça mitjana,
1 tassa de cireres, maduixes,...,
2 llesques de meló,,,
Oli d'oliva 3-6 racions al dia 10 ml 1 cullerada sopera
Llet i derivats 2-4 racions al dia 2-4 racions al dia
200-250 ml de llet
200-250 g de iogurt
40-60 g de formatge curat
80-125 g de formatge fresc
1 tassa de llet
2 unitats de iogurt
2-3 llonzes de formatge
1 porció individual
Peix 3-4 racions a la setmana 125-150 g 1 filet individual
Carns magres,
aus i ous
3-4 racions de cada a
la setmana.
Alternar el seu consum
100-125 g 1 filet petit, 1 quart de pollastre
o conill, 1-2 ous
Llegums 2-4 racions a la setmana 60-80 g 1 plat normal individual
Fruita seca 3-7 racions a la setmana 20-30 g 1 grapat o ració individual
Embotits i carns
greixoses
Ocasional i moderat
Dolços, snacks, refrescs Ocasional i moderat
Mantega, margarina
i brioixeria
Ocasional i moderat
Aigua de beguda 4-8 racions al dia 200 ml aprox. 1 got o 1 ampolleta
Cervesa o vi Consum opcional
i moderat en adults
Vi: 100 ml
Cervesa: 200 ml
1 got o 1 copa
Pràctica d'activitat física Diari > 30 minuts
28

31. Llocs web d’interès:
Departament d’agricultura, ramaderia i pesca
http://www.gencat.net/darp/
Departament de salut
http://www.gencat.net/salut/
Agència catalana de seguretat alimentària
http://www.gencat.net/salut/acsa/
Consell Català de la Producció Ecològica
http://www.ccpae.org/
Consell Català de la Producció Integrada
http://www.producciointegrada.org/
Dieta mediterrània
http://www.dietamediterranea.com/
Campanya 5 al dia
http://www.5aldia.com/
http://www.5aldia.es/
Agencia española de seguridad alimentaria
http://www.aesa.msc.es
29
Edició: Consell Comarcal del Vallès Oriental
Disseny: Mires Estudi de Comunicació
1a edició: maig de 2006
Tiratge: 10.800
Dipòsit legal: 28155/2006

32. xarxa de municipis
Unió Europea
Fons Social Europea
Amb la col.laboració de:
Generalitat de Catalunya
Servei d’Ocupació de Catalunya