Reptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològic. I Reunió de Coordinació Hospital Clínic - Atenció Primària en HTA i Risc Cardiovascular. 12/11/2014. Presentació realitzada per Dra. Marta Puig-Soler (CAPSBE, CAP Casanova) i Dr. Miquel Camafort Babkowski (Unitat d'HTA, H. Clínic)
Reptes en l'atenció del pacient gran hipertens pluripatològic
1. Reptes en l’atenció del
hipertens pluripatològic
I Reunió de Coordinació H Clínic-Atenció Primària en HTA i
Risc Cardio-Vascular
12/11/2014
Dra. Marta Puig Soler (CAP Casanova, CAPSBE)
Dr. Miquel Camafort Babkowski (Unitat de HTA i
Risc Vascular, Hospital Clínic)
2. CAS CLÍNIC
• Home de 82 anys.
• Sense hàbits tòxics.
• Sense AMC.
• Independent per ABVD.
• Viu amb la seva dona al seu domicili. Suport de les seves 2
filles.
1ª visita amb mi per canvi de metge per reagrupació familiar
3. Antecedents Patològics:
• HTA desde fa 15 anys en tractament amb Enalapril 20mg/dia,
Bisoprolol 2’5mg/12h. Mal control xifres tensionals.
• DLP en tractament amb Atorvastatina 40mg/nit.
• ACxFA permanent diagnosticada fa 10 anys en tractament
amb Sintrom® i Amiodarona 200mg/dia 5 d/setm.
• Implant de DAI monocameral fa 3 anys per episodi de
TVMNS.
4. Antecedents Patològics:
• Cardiopatia isquèmica crònica:
– Debut fa 10 anys.
– IAM i múltiples ingressos per angor inestable.
– Tto. Múltiples revascularitzacions percutànies amb Stents
– Seguiment principalment per Cardiòleg privat amb
múltiples canvis de tractament. Poques visites de control a
Atenció Primària.
– Angina crònica estable CF II fins fa 1 mes que ingressa per
Angina inestable on es van realitzar exploracions
complementàries i es va optar per optimitzar el tractament
mèdic.
5. Guía de práctica clínica de la ESC para el manejo del síndrome coronario agudo en pacientes sin
elevación persistente del segmento ST. Rev Esp Cardiol. 2012;65(2):173.e1-e55
6. Antecedents Patològics:
• Polineuropatía sensitivo-motora moderada de tipo axonal que
cursa amb parestèsies ESE. En tractament amb Gabapentina
400mg/8 hores.
• Artrosi de predomini cervical en tractament amb Paracetamol sp.
• HBP en tractament amb Duodart® (Dutasterida/tamsulosina ).
• Insomni en tractament amb Lorazepam 1mg/nit
• Crisis gotosa fa 7 anys en tto. amb Alopurinol 300mg/dia
• Hernia hiatus.
• Talassèmia minor (última Hb 12.7)
• Pneumònia Adquirida a la Comunitat que va requerir ingrés fa 5
mesos.
8. Motiu de consulta
• Dispnea progressiva en les últimes 2 setmanes
fins fer-se de mínims esforços, ortopnea de 2
coixins, DPN, inflamació a EEII i episodis de
palpitacions de durada variable en els últims 3
dies.
• Feia uns dies i el dia abans va tenir dolor
opressiu centrotoràcic, desencadenat caminant
en pujada, de 10 minuts de durada aprox., cedint
amb repós i 2 CFN sl. Ara sense dolor.
9. Exploració física:
• Pes 94Kg, Talla 172cm. IMC 31’7.
• Afebril. CiO. NH, NC. TA 134/89.
• AC: TC arrítmics a 80x’, edemes amb fòvea fins
a 2/3 EEII. No IY. No RHY.
• AR: FR 21x’, mvc, crepitants bibasals. Sat. O2
98% basal.
• Abdomen: normal.
10. ECG
ACxFA amb FVM 70x’. Descens de ST a cara anterolateral e
inferior (ja descrit a ECG previs)
11. Analítica ( de fa 1 mes)
– CK MB 0.90, Troponina I < 0’017 (corva negativa)
– Leucos 12.000 (Fòrmula N), Hties 4’05, Hb 12’1, Hto
38%, VCM 92’7, HCM 30, Plaquetes 995, TP 95%, INR
1’03
– Col T 136, LDL 95, HDL 23, TG 92, apolipoproteina A1
91, Apolipoproteina B 91
– Glu 132, Hb glic 7’8%, creat 0’93, FG>60, Ac. Úric 4’9,
AST 52, ALT 131, GGT i FA N, Bilirrubina total, D e ind.
N, CK 88, Na 139, K 5’1, Fe 45, Ferritina 328, IST
12’13%, proteines 80.
– TSH 0’24 (N 0’4-4), T4 1’76
12. Rx. Tòrax ( de fa 1 mes)
• DAI
• Ateromatosis aòrtica
calcificada.
• Augment de l’índex
cardio-toràcic.
• Sense altres alteracions
pleuro-
parenquimatoses ni
mediastíniques
significatives.
13. Ecocardiograma-Doppler ( de fa 1 mes)
• VE no dilatat amb severa reducció
de la motilitat global per
hipocinesia difusa. FE 31%.
• Mínima IM.
• Moderada dilatació AE i lleugera
de la AD.
• Vàlvula aòrtica trivalva esclerosa
amb mínima insuficiència.
• Mínima IT sense hipertensió
pulmonar.
• VD no dilatat, lleugerament
hipocinètic.
• Cable del DAI.
• Pericardi normal.
Severa disfunció ventricular
esquerre per hipocinesia
difusa
(similar a Ecos prèvies)
14. EECC (de fa 1 mes)
Prova d’esforç amb Dipiramidol:
• Clínicament positiva
• Elèctricament negativa
(sense canvis respecte ECG
basal).
SPECT de perfusió miocàrdica:
• Patró gammagràfic de
miocardiopatia dilatada i
d’infart a la cara
inferolateral amb mínim
component d’isquèmia
sobreafegida, poc
significativa.
• FE VE deprimida (31%).
15. Cateterisme (de fa 1 mes)
Obstrucció crònica no revascularitzable de la
coronària dreta, enfermetat difusa, stents permeables
a DA i OM , troballes similars a cateterismes previs.
16. Resumint…
• Home 82 anys
• Polimedicat
• No fumador
• HTA mal controlat
• DLP
• ACxFA anticoagulat
• Cardiopatia isquèmica crònica amb angina inestable fa 1 mes
on s’opta per tractament conservador i amb una severa
disfunció ventricular esquerre (FE 31%)
• Xifres de Glicèmia basal i Hb A1c en rang diabètic
• Hipertiroidisme subclínic
22. Insuficiència Cardíaca
• Síndrome en la que els pacients tenen símptomes i
signes típics com a conseqüència d’una anomalia de
l’estructura o la funció cardiaca.
• Prevalença: > 10% en les persones ≥ 70 anys.
• Tercera causa de mort cardiovascular després de la
cardiopatia isquèmica i l’ictus.
• Motiu d’ingrés hospitalari més freqüent en majors de
65 anys i de reingressos.
23. Sospita clínica inicial IC
• Els símptomes i signes
suggestius de IC ajuden
a establir una sospita
clínica inicial.
John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y
tratamiento de la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol.
2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10
24. Exploracions inicials essencials
• L’ecocardiograma i l’ECG són les proves més útils a
realitzar en els pacients amb sospita de IC.
• Rx. Tòrax
– D’ús limitat en l’estudi clínic diagnòstic dels
pacients amb sospita de IC.
– Útil per a donar una explicació pulmonar
alternativa per als símptomes i signes del pacient.
• Analítica: hemograma, creatinina, filtrat glomerular,
ionograma, funció hepàtica, perfil lipídic, glucèmia,
TSH i analítica bàsica d’orina
John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la
insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10
25. Diagnòstic de IC
La IC es una síndrome
clínica on els pacients
presenten:
Símptomes típics
+
Signes típics
+
Evidència d’una anomalia
estructural o
funcional cardíaca
John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la
insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10
IC sistòlica
IC diastòlica
26. Diagnòstic etiològic IC
• Un cop es realitza el diagnòstic de IC és
important establir les causes, especialment les
corretgibles específiques.
• Etiologies més freqüents: Cardiopatia
isquèmica i la HTA (>75%).
27. Factors precipitants
• Incumpliment de les mesures generals (dieta, alcohol, tabac)
• Manca d’adherència al tractament farmacològic ( o dosi
infraterapèutiques)
• Presa de fàrmacs descompensadors de IC: AINEs, corticoides,
glitazones, antidepressius tricíclics, antiarrítmics (excepte
amiodarona), antagonistes del calci bradicarditzants
(verapamil/diltiazem)
• Infeccions de vies respiratòries o altres localitzacions.
• ACxFA /Altres arritmies
• Isquèmia miocàrdica
• Anèmia
• Insuficiència renal
• TEP
• Intervencions quirúrgiques
28. John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia
cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10
Normalment pacients que
acudeixen a AP o a CCEE
hospitalàries
31. • Milloria simptomàtica:
– Edemes, dispnea, etc.
– Milloria de la qualitat de vida
– Milloria de la capacitat funcional
• Prevenir i alentir la progressió de la IC:
– Prevenir noves hospitalitzacions
– Millorar la supervivència
Eur Heart J 2012: 33; 1787–1847
Tractament de la IC. Objectius
32. Algoritme Tractament IC crònica (I)
John J.V. McMurray et al.
Guía de práctica clínica de
la ESC sobre diagnóstico y
tratamiento de la
insuficiencia cardiaca aguda
y crónica 2012. Rev Esp
Cardiol. 2012;65:938.e1-
e59 - Vol. 65 Núm.10
33. Algoritme Tractament IC crònica (II)
John J.V. McMurray
et al. Guía de
práctica clínica de la
ESC sobre
diagnóstico y
tratamiento de la
insuficiencia
cardiaca aguda y
crónica 2012. Rev
Esp Cardiol.
2012;65:938.e1-e59
- Vol. 65 Núm.10
34. • Tiazolidindiones (Glitazones)
Empitjoren la IC i augmenten el risc d’hospitalització per IC.
• Calcioantagonistes No DH:
Tenen efecte inotròpic negatiu i poden empitjorar la IC
(excepte Felodipino i Amlodipino) excepte en IC amb FEP.
• AINES e Inhibidors de COX2:
Produeixen retenció hidrosalina, empitjorament de la funció
renal i per tant de la IC.
• Combinació IECA + ARA II + Antialdosterona:
Risc d’empitjorament de la funció renal e hiperkaliemia.
Tractaments que s’haurien d’evitar
Eur Heart J 2012: 33; 1787–1847
36. Reptes davant d’un pacient...
Pacient gran >80 anys
+
pluripatològic
+
polimedicat.
37. Peculiaritats del pacient gran amb
factors de risc vascular
Freqüent pluripatologia associada.
Alta prevalença de polifarmàcia Risc
d’interaccions farmacològiques Necessitat
d’ajust de dosi.
Freqüent presència de síndromes geriàtrics
associats (det.cognitiu, depressió, caigudes...)
Diferents objectius terapèutics
La indicació de modificacions en l'estil de vida i
fàrmacs ha de considerar sempre la relació risc /
benefici
38. Decisions terapèutiques en gent gran
amb factors risc vascular
Per a la correcta presa de decisions respecte al
tractament:
• Individualitzar: Centrar-nos més en la persona
que en la malatia.
• Adequat judici clínic.
• Valoració geriàtrica global. Cribatge de:
– Funcionalitat: Barthel
– Deteriorament cognitiu: Test de Pfeiffer
– Depressió: Yesavage
– Malnutrició: Mini Nutritional Assessment
40. Objectius prioritaris
• Mantindre les expectatives de vida lliure de
discapacitat, amb la màxima capacitat
funcional i cognitiva.
• Assegurar la millor qualitat de vida possible.
OBJECTIUS TERAPÈUTICS
42. Com controlariem la TA?
Objectiu Terapèutic TA
MAPA ?
AMPA ?
Mesura TA a
consulta ?
43. • El nostre pacient:
– Col T 136, LDL 95, HDL 23, TG 92 .
– Tto. Atorvastatina 40mg/nit
Diverses qüestions
• Quin nivell LDL hauriem d’assolir a prevenció
secundària:
– LDL <100?
– LDL <70?
• Pujem dosi d’Atorvastatina 40mg que ja està prenent?
Canviem de fàrmac?
Objectiu Terapèutic
Control Lipídic
44. Tratamiento de los factores de riesgo vascular en el
paciente > 80 años.
Documento de consenso
Ricardo Gómez-Huelgas (1), Manuel Martínez-Sellés (2), Francesc Formiga (3), José Juan Alemán Sánchez (4), Miguel
Camafort (1), Enrique Galve (2), Pedro Gil (3), José María Lobos (4).
(1) Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI)
(2) Sociedad Española de Cardiología (SEC).
(3) Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG)
(4) Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (SEMFYC)
Gómez-Huelgas, Ricardo; Martínez-Sellés, Manuel; Formiga,
Francesc; Alemán Sánchez, José Juan; Camafort, Miguel et al.(2014).
Tratamiento de los factores de riesgo vascular en el paciente mayor de 80
años. Medicina Clínica vol. 143 (3) p. 134.e1-134.e11
45. Tipus de pacients
Pacients > 80 anys No Fràgils:
– Expectativa de vida > 3 anys
– Escassa comorbilitat
– Bona capacitat funcional
– Absència de trastorn cognitiu important
Pacients > 80 anys Fràgils:
– Expectativa de vida < 3 anys
– Comorbilitat greu
– Demència moderada-greu
– Deteriorament funcional important
46. Estil de vida. Particularitats.
• Abandonar el tabaquisme redueix el risc de mort per malaltia coronària,
malaltia pulmonar obstructiva crònica i càncer de pulmó, a qualsevol
edat.
• No hi ha evidències que la pèrdua de pes sigui beneficiosa en pacients
ancians amb sobrepès.
• Una pèrdua de pes del 5% estaria indicada en ancians amb obesitat, si hi
ha comorbiditat associada a la mateixa (SAHS, limitació de la mobilitat,
etc.)
• La restricció dietètica del sodi produeix descensos en la pressió arterial
generalment majors que en els adults joves.
• S'ha de planificar, un programa d'activitat física que inclogui exercicis de
resistència cardiovascular, flexibilitat, enfortiment i equilibri, d'acord amb
el que les seves capacitats els permeti
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
47. Estil de vida. Recomanacions
• No Fràgil
– Indicar canvis en l'estil de vida (eliminar el consum
de tabac, incloure recomanacions
individualitzades sobre dieta i exercici físic) (C)
• Fràgil
– Valorar l'impacte de la modificació de l'estil de
vida (tabaquisme, dieta, exercici) en la qualitat de
vida (E)
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
48. HTA: Mesura i avaluació de la PA
• S'ha de valorar sistemàticament l'existència d'ortostatisme.
• La pseudohipertensió és més freqüent i ha de sospitar-se en
ancians amb hipertensió arterial resistent al tractament, sense
dany orgànic. Poden desenvolupar hipotensió amb el
tractament.
• A causa de l'alta prevalença d'hipertensió clínica aïllada és
important descartarla mitjançant MAPA o AMPA
• L'inici d'un tractament antihipertensiu s'associa a un major
risc de fractura de maluc
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
49. Avaluació del Ancià Hipertens
1. Identificar les causes reversibles i / o tractables, freqüents en
aquests pacients.
2. Avaluar el dany orgànic, de manera similar al que passa en
pacients joves.
3. Avaluar altres FRCV i comorbiditats que puguin afectar el
pronòstic, especialment l'efecte que la HTA pot produir sobre
la qualitat de vida i el deteriorament cognitiu en l'ancià.
4. Identificar les barreres a l'adherència al tractament.
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
50. Recomanacions
Pacients ≥ 80 anys No Fràgil (I)
• Objectiu general de pressió arterial 150/90 mmHg (A)
• Objectiu de pressió arterial en pacients amb intolerància a la
medicació antihipertensiva 160/90 mmHg (E)
• El tractament antihipertensiu estaria indicat si no
aconsegueixen assolir els objectius amb modificació de l'estil
de vida (dieta sense sal, exercici, pèrdua de pes), sempre que
sigui ben tolerat (vigilar ortostatisme, insuficiència renal i
alteracions electrolítiques) (A)
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
51. • No hi ha evidències de la superioritat de diürètics, inhibidors
de l'eix renina-angiotensina o antagonistes del calci en
aquesta població (E)
• Evitar descensos de la pressió arterial sistòlica i diastòlica
<120 mmHg i <80 mmHg, respectivament (C)
• Valorar sempre la presència d'ortostatisme (A)
• Valorar la comorbiditat associada i els possibles efectes
secundaris del tractament antihipertensiu (E)
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
Recomanacions
Pacients ≥ 80 anys No Fràgil (II)
52. Recomanacions
Pacients ≥ 80 anys Fràgil
• Objectiu general de pressió arterial 160/90 mmHg
(E)
• Evitar pressió arterial sistòlica <120 mmHg i pressió
arterial diastòlica <80 mmHg (C)
• Si s'indica medicació antihipertensiva, és prioritari
evitar els efectes adversos (ortostatisme,
insuficiència renal, alteracions hidroelectrolítiques,
incontinència urinària (E)
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
53. Dislipèmia: Particularitats
• La informació disponible respecte al tractament de la dislipèmia en pacients
majors de 80 anys és escassa.
• No hi ha estudis aleatoritzats amb estatines específics en subjectes de més de 80
anys.
• Paradoxalment, els ancians tenen una taxa d'esdeveniments molt més elevada.
• És qüestionable si els resultats dels assaigs clínics amb fàrmacs hipolipemiants
efectuats en subjectes més joves poden extrapolar a la gent gran.
• Una tercera part dels subjectes de més de 80 anys rep estatines en els països
desenvolupats.
• D'aquí a pocs anys, els ancians "joves" (entre 65 i 75 anys) que ja estan rebent
estatines entraran en el rang d'octogenaris; s'ignora si hem de continuar tractant-
los.
• La gent gran tenen un major risc de presentar reaccions adverses amb el
tractament hipolipemiant.
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
54. Dislipèmia: Recomanacions
NO FRÀGIL
• Objectiu de colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat:
– prevenció primària <130 mg / dl;
– prevenció secundària <100 mg / dl
– pacients de molt alt risc <70 mg / dl (A)
• El tractament amb estatines estaria indicat en tots els casos de prevenció
secundària si la tolerància és bona (vigilar símptomes de miopatia) (A)
• El tractament amb estatines estaria indicat com a prevenció primària en
subjectes de molt alt o alt risc (diabetis o > 2 factors de risc) si la
tolerància és bona (vigilar símptomes de miopatia) i no s'aconsegueixen
objectius amb modificació de l'estil de vida (dieta, exercici) (C)
FRÀGIL
• En general, l'ús d'estatines no està indicat i s'ha de valorar la retirada (E)
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
55. Antiagregació: Prevenció primària
• A causa de l'absència d'evidència científica, no hi ha directrius.
• AAS estaria indicat en els pacients en els quals el benefici potencial superi
el risc hemorràgic.
• US Preventive Services Task Force, no es pronuncia en majors de 80 anys,
(dificultat d'estimar aquests riscos en els pacients d'edat avançada).
• En subjectes amb risc cardiovascular particularment alt pot ser raonable
plantejar l'ús d'AAS (75-100 mg / dia) si el risc d'hemorràgia no és alt,
especialment si el control d'altres FRCV no és satisfactori (amb l'excepció
de la hipertensió arterial no ben controlada).
• Segons les guies clíniques vigents l'ús d'AAS s’hauria d'acompanyar d'un
IBP.
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
56. PACIENT NO FRÀGIL
• La antiagregació amb AAS a dosis baixes (75-100 mg) està indicada en tots
els casos de prevenció secundària, sempre que el risc hemorràgic no sigui
elevat (A)
• La doble antiagregació (AAS més clopidogrel) estaria indicada durant 6-12
mesos en pacients amb síndrome coronària aguda i / o intervenció
coronària percutània (A)
• Clopidogrel sols estaria indicat en pacients amb intolerància o
contraindicació a l'AAS (C)
PACIENT FRÀGIL
• En general, els antiagregants no estan indicats (E)
Antiagregació: Prevenció secundària
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
57. Objectiu Terapèutic
Control Glicèmic
El nostre pacient:
– Glu basal 132, HbA1c 7.8% (1 determinació).
– Tto: Metformina 850mg/dia.
Diverses qüestions
• Està ben diagnosticat aquest pacient?
• Quins valors de Hb A1c considerariem com a
bon control glicèmic?
58. I si Hb A1c fos ≥ 8’5% quin fàrmac afegiriem?
Objectiu Terapèutic Hb glicada
59. Objetius prioritaris:
• CONTROL ADEQUAT DE LA GLICÈMIA
– Evitar els Símptomes de la hiperglicèmia.
– Millorar la qualitat de vida mitjançant la prevenció de les complicacions micro
i macrovasculars.
• PERLLONGAR LA SUPERVIVÈNCIA:
– Ha de considerar-se l'expectativa de vida (> o <de 10 anys) i la fragilitat.
• VALORACIÓ INTEGRAL DEL PACIENT AMB DIABETES MELLITUS (FUNCIONAL,
COGNITIVA, PSICOSOCIAL, COMORBIDITATS, POLIFARMÀCIA, etc)
– Evitar l'aparició o agreujament de les síndromes geriàtrics
• Deteriorament cognitiu
• Depressió,
• incapacitat funcional,
• caigudes,
• incontinència urinària
Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11
Objetius del tractament de la DM
60. Alemán JJ, Artola S, Franch J, Mata M, Millaruelo JM y Sangrós J, en nombre de la RedGDPS.
Recomendaciones para el tratamiento de la diabetes mellitus tipo 2: control glucémico. 2014.
Disponible en http://www.redgdps.org/
61. Alemán JJ, Artola S, Franch J, Mata M, Millaruelo JM y Sangrós J, en nombre de la RedGDPS.
Recomendaciones para el tratamiento de la diabetes mellitus tipo 2: control glucémico. 2014.
Disponible en http://www.redgdps.org/
62. Med Clin (Barc). 2013; 140:134.e1-134.e12.
Recomanacions d’objectiu terapèutic per la DM
tipus 2 en el pacient ancià
63. Med Clin (Barc). 2013; 140:134.e1-134.e12.
Algoritme terapèutic de la conferència de consens per el
Tractament de la DM tipus 2 en el pacient ancià
64. Bibliografia recomanada
• Gómez-Huelgas, Ricardo; Martínez-Sellés, Manuel; Formiga, Francesc; Alemán Sánchez,
José Juan; Camafort, Miguel et al.(2014). Tratamiento de los factores de riesgo vascular en el
paciente mayor de 80 años. Medicina Clínica vol. 143 (3) p. 134.e1-134.e11
• Gómez-Huelgas, R. et al. Tratamiento de la diabetes tipo 2 en el paciente anciano. Médicina
Clínica Vol. 140. Núm. 03. Febrero 2013
• Gómez-Huelgas, R. et al. Documento de Consenso sobre el tratamiento de la diabetes tipo 2
en el paciente con enfermedad renal crónica. Nefrología 2014;34(1):34-45
• Alemán JJ, Artola S, Franch J, Mata M, Millaruelo JM y Sangrós J, en nombre de la RedGDPS.
Recomendaciones para el tratamiento de la diabetes mellitus tipo 2: control glucémico. 2014.
Disponible en http://www.redgdps.org/
• John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de
la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65
Núm.10
• Abordaje de la hipertensión arterial en el paciente anciano. Roca, Francisco Valls (2014)
SEMERGEN - Medicina de Familia vol. 40 p. 3-9
• Guía de práctica clínica de la ESH/ESC 2013 para el manejo de la hipertensión arterial. Grupo
de Trabajo para el manejo de la hipertensión arterial de la Sociedad Europea de Hipertensión
(ESH) y la Sociedad Europea de Cardiología (ESC). Artículo especial / Rev Esp Cardiol.
2013;66(11):880.e1-880.e64
65. Moltes gràcies per la vostra atenció
Dra. Marta Puig Soler (blogdelhipertenso.com)
Dr. Miquel Camafort Babkowski
Obra subjecta a una llicència internacional de Creative Commons:
Reconocimiento– NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa)