PRINCIPALS PROBLEMES I REPTES DEL CATALÀ L’ESCOLA  Absència de formació sociolingüística en el grau de magisteri el màster de formació del professorat mestres  Qualitat de la llengua emprada pels docents (reconeixement sistemàtic i sense garanties del nivell C1 de llengua)  Prevalença del paradigma plurilingüista i multicultural (coordinació LIC, el nou model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural, una direcció general de política lingüística de la Generalitat Valenciana orientada a la “gestió del multilingüisme”).  Volum dels moviments demogràfics (baixa natalitat i elevadíssima immigració): minorització demogràfica general i escassa densitat de catalanoparlants inicials a les aules.  Absència d’un programa efectiu d’incorporació dels alumnes nouvinguts l’escola catalana  La insuficiència dels materials didàctics existents en llengua catalana (materials audiovisuals, traduccions…)  La irrupció de nous mitjans de socialització adaptats al nou paradigma de la globalització i on el català hi té una escassa presencia.  La persistència de conductes lingüístiques característiques d’una situació de subordinació diglòssica de la llengua catalana en relació amb la castellana, la francesa (i la italiana).  Absència d’oficialitat de la llengua a la Catalunya del nord, a la Franja de Ponent i a l’Alguer.  La sentencia del Tribunal Constitucional de juny de 2010  La renovació de l’hostilitat cap a la llengua per part d’amplis sectors de la societat espanyola.

1. LA SITUACIÓ DEL CATALÀ
A LES TERRES DE PARLA CATALANA
I A LLURS ESCOLES
HEZKUNTZA-EUSKARA JARDUNALDIA
apirilak 22
Jordi Martí Monllau

2. CONTEXTUALITZANT:
ALGUNES DADES DEMOGRÀFIQUES I
SOCIOLINGÜÍSTIQUES RELLEVANTS
Enquesta d’usos lingüístics de la població,
onades de 2003, 2008, 2013 i 2018
Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i Direcció General de Política Lingüística
Generalitat de Catalunya

3. EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA INICIAL, HABITUAL I D’IDENTIFICACIÓ
AL PRINCIPAT DE CATALUNYA ENTRE 2003 I 2018
Dades corregides de l’onada de
2003:
LLENGUA INICIAL:
Català: 36’2%
Castellà: 56’1%
LLENGUA HABITUAL:
Català: 46%
Castellà: 48’6%
LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ:
Català: 44’3%
Castellà: 47’5%

4. CATALÀ LLENGUA HABITUAL. PRECISIÓ DE L’ÚS PER EDATS

5. POBLACIÓ DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA SEGONS L’ORIGEN FAMILIAR
Font: Enquesta d’usos lingüístics de la
població, 2018

6. PERCENTATGE FILLS PER GRUP LINGÜÍSTIC AL PRINCIPAT DE CATALUNYA
Taxa de fertilitat
al Principat Catalunya:
1’21 /dona
Edat mitjana
de la maternitat:
32’68 anys
Font: Informecat 2022, de Plataforma per la Llengua, a partir de l’encreuament de dades de l’Enquesta Òmnibus 2021 del
Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (aquest mateix informe destaca que el 71,4% dels joves creuen
que, a Catalunya, el català es parla menys que abans).

7. EL CAS DE BARCELONA
Font: Enquesta
d’usos lingüístics de
la població, 2018

8. LA CONCRECIÓ ACTUAL:
LLENGÜES VEHICULARS DE L’ESCOLA CATALANA
(ENSENYAMENT OBLIGATORI) USOS MAJORITARIS
Enquesta sobre els drets i els usos lingüístics
dels infants i adolescents a Catalunya, 2021
Oficina del Síndic de Greuges
Mostra:
26.419 alumnes de 5è curs d’Educació Primària (de 947 centres, de 3.941)
26.103 alumnes de 3r curs d’Educació Secundària Obligatòria (de 547 centres, de 1131)

9. EL DECALATGE ENTRE LA
LLENGUA INICIAL I HABITUAL
DELS INFANTS DE 5è DE
PRIMÀRIA I DE 3r d’ESO DEL
PRINCIPAT DE CATALUNYA
PER GRUPS LINGÜÍSTICS

10. LLENGUA D’IMPARTICIÓ DE LA MATÈRIA (LLENGUA DEL PROFESSORAT)
PRIMÀRIA SECUNDÀRIA

11. LLENGUA D’INTERACCIÓ A L’AULA (INTERACCIONS VERTICALS I HORITZONTALS)
PRIMÀRIA SECUNDÀRIA

12. USOS ESCOLARS PER
ÀMBITS
PRIMÀRIA
SECUNDÀRIA

13. USOS ESCOLARS GLOBALS
PRIMÀRIA
SECUNDÀRIA

14. PROPORCIÓ DEL CASTELLÀ COM A LLENGUA D’ÚS AL CENTRE I D’IMPARTICICIÓ DE LA
MATÈRIA PER SERVEIS TERRITORIALS (3r ESO)

15. PERCENTATGE DE CENTRES QUE FAN SERVIR EXCLUSIVAMENT EL CATALÀ
COM A LLENGUA DE DOCÈNCIA MÉS DEL 75% DEL TEMPS LECTIU
(EN FUNCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE)

16. PROPORCIÓ DE CATALÀ I DE CASTELLÀ COM A LLENGUA HABITUAL
(EXCLUSIVA) DE L’ALUMNAT DE 3R D’ESO PER SERVEIS TERRITORIALS

17. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER
MODEL LINGÜÍSTIC (EDUCACIÓ
PRIMÀRIA)
CURS 2019-2020
Font: Ministeri d’Educació

18. LLENGUA DE RELACIÓ AMB ELS COMPANYS (RELACIÓ HORITZONTAL)
FORA DE L’AULA
Sempre, gairebé sempre + sovint:
2006 – 36’7%
2021 – 33%
EDIAC21:
32’2% (al pati)
46’1% (al menjador)
Font: Estudi sociodemogràfic i
lingüístic de l’alumnat de 4t
d’ESO a Catalunya, 2021
Consell Superior d’Avaluació del
Sistema Educatiu de Catalunya
Departament d’Educació

19. EVOLUCIÓ DE LÚS DEL CATALÀ COM A LLENGUA D’IMPARTICIÓ DE
LA MATÈRIA, COM A LLENGUA AMB QUÈ S’ADREÇA L’ALUMNAT ALS
PROFESSORS I COM A LLENGUA DE RELACIÓ ENTRE ELS
ESTUDIANTS QUAN ES FAN TREBALLS EN GRUP
Font:
Un marc sociolingüístic igualitari
per a la llengua catalana
Pacte nacional per la Llengua
Departament de Cultura
Generalitat de Catalunya

20. DADES COMPLEMENTÀRIES:
USOS LINGÜÍSTICS A 4t d’ESO USOS DESAGREGATS
Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat
de 4t d’ESO a Catalunya, 2021
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya
Departament d’Educació
Generalitat de Catalunya
Mostra representativa de l’alumnat de 55 centres educatius seleccionats estratificadament
(3205 alumnes)

21. EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ DELS
INFANTS DE 4t D’ESO (ENTRE 2006 I 2021)
Font: Estudi sociodemogràfic i
lingüístic de l’alumnat de 4t
d’ESO a Catalunya, 2021
Consell Superior d’Avaluació del
Sistema Educatiu de Catalunya
Departament d’Educació

22. PREFERÈNCIES LINGÜÍSTIQUES A CURT TERMINI (5 ANYS)
ONADA DE 2006 ONADA DE 2021

23. Font: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya, 2021

24. PRINCIPALS PROBLEMES I REPTES DEL CATALÀ L’ESCOLA
 Absència de formació sociolingüística en el grau de magisteri el màster de formació del
professorat mestres
 Qualitat de la llengua emprada pels docents (reconeixement sistemàtic i sense garanties del nivell
C1 de llengua)
 Prevalença del paradigma plurilingüista i multicultural (coordinació LIC, el nou model lingüístic
del sistema educatiu de Catalunya L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu
multilingüe i multicultural, una direcció general de política lingüística de la Generalitat
Valenciana orientada a la “gestió del multilingüisme”).
 Volum dels moviments demogràfics (baixa natalitat i elevadíssima immigració): minorització
demogràfica general i escassa densitat de catalanoparlants inicials a les aules.
 Absència d’un programa efectiu d’incorporació dels alumnes nouvinguts l’escola catalana
 La insuficiència dels materials didàctics existents en llengua catalana (materials audiovisuals,
traduccions…)
 La irrupció de nous mitjans de socialització adaptats al nou paradigma de la globalització i on el
català hi té una escassa presencia.
 La persistència de conductes lingüístiques característiques d’una situació de subordinació
diglòssica de la llengua catalana en relació amb la castellana, la francesa (i la italiana).
 Absència d’oficialitat de la llengua a la Catalunya del nord, a la Franja de Ponent i a l’Alguer.
 La sentencia del Tribunal Constitucional de juny de 2010
 La renovació de l’hostilitat cap a la llengua per part d’amplis sectors de la societat espanyola.

25. APÈNDIXS

26. EVOLUCIÓ DEL CONEIXEMENT
DE LA LLENGUA CATALANA

27. TRANSMISSIÓ LINGÜÍSTICA INTERGENERACIONAL

28. ÚS DEL CATALÀ COM A LLENGUA HABITUAL AL CONJUNT DELS
TERRITORIS DEL DOMINI LINGÜÍSTIC

29. LLEI 8/2022, del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en
l’ensenyament no universitari
Article 2. Ús i aprenentatge de les llengües oficials
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com
a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, i la d’ús normal en l’acollida
de l’alumnat nouvingut. El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes
lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que estableixen els apartats 2, 3 i 4.
2. L’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i
tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius a fi que
tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de
l’educació obligatòria.
3. La determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament no
universitari ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i
llur entorn, els objectius de normalització lingüística i l’evolució del procés
d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control,
avaluació i millora de les competències lingüístiques. L’abast d’aquesta presència s’ha
de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per a
cada un dels centres educatius, i s’ha de fer des d’un abordatge global, integrador i de
transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos
d’aprenentatge, inclosos els de caràcter digital.
4. Els projectes lingüístics dels centres s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei i a
l’ordenació curricular de les diferents etapes educatives, i s’han d’elaborar d’acord
amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d’educació, que verifica
que s’adeqüen a la normativa vigent.

30. DECRET LLEI 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la
validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius.
Article 2. Criteris i objectius bàsics
L'organització de l'ensenyament i l'ús de les llengües als centres educatius públics i als centres educatius privats sostinguts amb fons públics es fonamenta en els
criteris i objectius bàsics següents:
d) La inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües.
Article 3. Elaboració, aprovació i revisió dels projectes lingüístics
4. El projecte lingüístic del centre s'ha de revisar i modificar, si s'escau, en funció del coneixement oral i escrit i de l'ús de les llengües que l'alumnat acrediti en les
diferents etapes educatives. Aquesta revisió s'ha de fer mitjançant proves i avaluacions periòdiques, tant internes com externes, en períodes no superiors als dos
anys.
Article 4. Validació dels projectes lingüístics
1. Sens perjudici de l'autonomia dels centres educatius, el
departament competent en matèria d'educació ha de
validar en un període no superior als 30 dies que el
projecte lingüístic s'adequa a la normativa vigent i instar-
ne la modificació en cas contrari. El departament
competent en matèria d'educació assumeix la
responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics
que valida.
Disposicions addicionals
Primera. Els projectes lingüístics i les mesures singulars que
s'hagin adoptat i que no s'ajustin als criteris i objectius
bàsics que estableix aquest Decret llei han d'ésser revisats
en el termini més breu possible durant el curs 2022-2023,
amb caràcter general dins dels primers sis mesos, per tal que
puguin adaptar-s'hi.

31. PER A ACABAR
ALGUNS ARTICLES A PER A CONÈIXER MILLOR LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA I EL PROBLEMA
DEL CATALÀ A LA SEUA ESCOLA:
El català s’apaga
No és veritat que el català aguanti
No estem tan malament!
Dos reptes que Catalunya ha d’afrontar
Fer de la imposició una virtut
La nostra escola ha de reflectir la nostra subordinació?