Economia espanyola; apunts definitius

2013/14
Melanie Nogué Fructuoso
Economia Espanyola
2013-2014
Apunts d’economia espanyola

Economia Espanyola 2n EiT Melanie Nogué Fructuoso
1
TEMA 1 – L’economia espanyola en
els primers anys 90 i els
condicionants dels nous escenaris
sorgits de l’aprovacio del Tractat de
la UE
1. CRONOGRAMA
1982 – Inici de l’expansió, on en el 85 Espanya la comença a notar.
1986 – Entrada CEE, amb progressió a la convergència real (arribar a la mitja del PIB
comunitari).
1990 – Guerra del Golfo, frena tot el progrés. La balança de pagaments entra en
valors negatius, amb tipus d’interès elevats ja que EEUU va pujar-los molt. Això va
provocar una crisi del deute en tota Amèrica Llatina i estats de l’est.
Si això tornés a passar, a Espanya frenaria les exportacions (a més de pagar més
interessos).
En aquest període (procés de reunificació alemanya), Alemanya va pujar els tipus
d’interès perquè necessitava entrada de capitals i com que tothom seguia el que feia
van pujar els tipus de tots els països, provocant una massificació de la pujada del
interès. Amb això, hi havia menys crèdit, la pesseta revaloritzada , disminució de les
exportacions...
Un altre problema en l’època, a més dels tipus d’interès elevats i tot el què va
comportar, més l’elevació del preu del petroli va fer que es frenés el creixement.
L’augment del preu del petroli va provocar inflació.
2. TRACTAT DE MAASTRICHT
En el 91 es va decidir seguir endavant amb la Unió Monetària Europea. Hi distingim 3
fases:
i. Liberalitzar capitals que estaven sota restriccions.
ii. Crear l’institut monetari europeu.
iii. Tipus de canvi fixes, establiment del BCE.
Per entrar els països a la UE, havien de tenir un tipus, deute públic i inflació semblants.

2
3. L’ECONOMIA ESPANYOLA EN ELS PRIMERS ANYS NORANTA
Desenvolupament intens en els 70 a causa de l’expansió de l’economia mundial.
Aquest creixement va acompanyat de canvis profunds (ja que en els 60 el 60%
treballava en el sector agrari). Amb 2 característiques; progrés tecnològic i
modernització internacional.
3.1. CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL
i. 1960-2004: taxa de creixement del 3,3% (PIB/càpita), la qual genera
ocupació. Aquest creixement supera a altres economies europees.
ii. El perfil temporal (l’evolució) segueix la mateixa tendència que altres
països comunitaris.
iii. Canvis pronunciats i esmentats en els períodes d’abans.
iv. Fluctuacions econòmiques més importants que en Europa.
Cronològicament:
a. 1960-1970: creixement exponencial, deixa de ser una economia tancada.
Augmenta ràpidament el PIB/càpita. El creixement industrial: deixa de ser una
economia agrària per a ser industrial, a més comença l’entada de capitals
estrangers.
b. 1975-1984: període de crisi. Comença en el 73 amb l’aument del preu del
petroli. No es van prendre mesures ja que estaven ocupats amb el tema de la
reconstrucció democràtica. Després del 84, Espanya inicia un procés d’expansió
econòmica.
c. 1985-1990: incorporació a la UE (86).
d. 1990-2004: creixement econòmic, estabilitat macroeconòmica, augment de la
renta/càpita. L’estabilitat es notava en els números d’atur, inflació...
3.2. DETERMINANTS DEL CREIXEMENT A LLARG TERMINI
PRODUCTIVITAT DEL TREBALL
Recordem: ( )
És una peça clau pel creixement d’aquest període. Després de haver vist els quadres
d’Espanya a classe, podem extreure’n les següents conclusions:
i.
ii.
*Seguint l’expressió:

3
TRANSFORMACIONS ESTRUCTURALS
Els més importants que hi ha hagut a l’economia espanyola són:
a. Canvis profunds en l’estructura productiva: canvia d’agrària a industrial.
b. Apertura comercial a l’exterior. Es comença a fomentar la inversió de les
empreses espanyoles cap a l’exterior.
c. Augment del pes del sector públic. Millora la sanitat pública.
d. Major igualtat en la distribució de la renda. Més aviat hi ha una redistribució.
A més, observant dades macroeconòmiques espanyoles observem que:
- El consum privat ha anat disminuint.
- El consum públic ha anat disminuint.
- La inversió (formació bruta de capital) comença amb taxes positives i acaba
amb negatives.
- Demanda interna: és el resum dels punts anteriors.
- Exportacions i importacions: si la demanda interna no funciona, busquen
vendre a l’exterior. A més les importacions s’acaben relentitzant.
L’evolució de la productivitat que va augmentant amb els anys i el cost laboral unitari
anava disminuint.
El deflactor del PIB (índex de preus que alteren la producció) també va anar
disminuint.
A més, el cost laboral unitari real és el que té en compte l’augment dels preus. El que
fa baixar-lo és l’augment d’aquests. Ara bé, en l’augment dels preus es perd
competitivitat.
PRODUCTIVITAT DEL TREBALL
Ha sigut més important que la generació de llocs de treball. L’augment de la renda per
càpita es pot ocasionar per dos factors:
a. Major percentatge de població que realitza les operacions productives.
b. Major rendiment/productivitat per treballador.
PRODUCTIVITAT + CAPITAL + PROGRÉS TECNOLÒGIC
Gràcies a capital físic, haurà avenços tecnològics i administratius.
Creixement vs desenvolupament: el primer només indica creixement del PIB, en canvi
el segon diu que augmenta el PIB i hi ha canvis estructurals.

4
TEMA 2
Nou model de creixement a partir de
1995 i el compliment de les
condicions de convergencia nominal
per a la UEM
El tractat de Maastricht (TM) es coneix per les convergències nominals, ja que les
variables que s’utilitzen són nominals, és a dir, lluny de les reals.
Els requisits que marcava el TM:
i. Estar 2 anys a la banda de fluctuació de la moneda que estigués més
elevada.
Això va crear problemes perquè si el marc alemany pujava molt les demés
monedes també havien de pujar i, aleshores, pujaven els tipus d’interès
(volien entrades de capital).
A més d’això, els que es beneficiaven de les fluctuacions feien atacs
especulatius.
ii. La inflació no podia superar a més de 1,5 punts la mitja dels 3 països que
tinguessin la inflació més baixa.
Tot això, en els països amb economies més salvatges, provocava polítiques
més restrictives (com en el cas d’Espanya).
iii. Els tipus d’interès no podien ser superiors a 2 punts de la mitja dels 3
països amb la inflació més baixa.
iv. El dèficit públic no podia superar el 3% del PIB.
v. L’endeutament públic no podia superar el 60% del PIB.
Les polítiques fiscals influencien al tipus d’interès ja que si està molt endeutat
necessita finançament a un interès més elevat i per tant augmentava el tipus del país.
El problema de la convergència nominal és que només és una part, ja que també hi
hala convergència real.
En el moment d’una crisi forta com un xoc asimètric (afecta de forma diferent als
diferents països membres d’una comunitat econòmica monetària), els països no tenen
instruments de política econòmica necessaris, perquè no tenen el poder de pujar o
baixar el tipus de canvi ni d’interès. Això fa que sigui un desastre el TM, ja que es van
ajuntar països molt diferents entre si. A més no existia el tema de la centralització
fiscal.

5
COM ES MESURA LA CONVERGÈNCIA REAL
i. Analitzar els dos conceptes de convergència que existeixen:
a. Beta: es dóna quan les economies pobres creixen més ràpidament que
les riques.
b. Sigma: es dóna quan existeix tendència a llarg termini a que
disminueixi la dispersió estadística de les produccions per càpita. És a
dir, es redueixen les produccions per càpita.
En Europa, els 4 països més pobres tenien una certa convergència Beta. No obstant la
convergència Sigma no s’estava donant. Per tant, que es doni una no vol dir que hagi
de succeir l’altre.
COM S’AUGMENTA?
Només hi ha una manera d’augmentar la convergència real: s volem que la dispersió
de la renda per càpita es redueixi s’ha d’augmentar la productivitat. És a dir, la
producció per persona ocupada.
Per augmentar la producció per persona ocupada s’ha de gastar més en innovació, en
capital humà (important)...
REPÀS DEL TEMA 2
1. Tractat de Maastricht i les condicions. Parlaven de convergència nominal.
a. Dos anys dins banda fluctuació SME.
b. Inflació < 1,5 dels 3 països amb la inflació més baixa.
c. Interès < 2 punts a la mitja dels 3 països amb la inflació més baixa.
d. Dèficit públic < 3% del PIB.
e. Endeutament < 60% del PIB.
2. Teoria de les Àrees Monetàries Òptimes (AMO’s) i les condicionants.
Convergència real.
a. Estructures productives similars.
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Renda/càpita
Prod/càpita
Dispersió anterior
Dispersió posterior

6
b. Mobilitat dels factors de producció (factor treball).
c. Centralització fiscal.
i. Maneres de mesurar-la:
a. Beta: economies pobres creixen més que les
riques.
b. Sigma: disminució de la dispersió de les
produccions per càpita.
EXAMEN: la teoria de les AMO’s es fa perquè quan es renuncia al tipus de canvi es
renuncia a quelcom molt important. Aleshores, quan hi ha un xoc asimètric pot ser
molt difícil la recuperació.

7
TEMA 3
CONTINUACIO ANYS 2000, COM
ARRIBEM A LA CRISI...
La crisi s’originà en EE.UU. En aquest tema veurem com es va original, les causes com
tipus d’interès baixos, polítiques generoses de concessió de crèdits, la bombolla
immobiliària...
1. PLANTEJAMENT DE LA CRISI: UNA CRISI A NIVELL GLOBAL
Econòmicament les crisis formen part igual que les expansions. Una crisi surt
mitjançant una bombolla que el que fa és sobrevalorar el preu d’un actiu determinat, i
normalment questa apareix perquè hi ha un endeutament excessiu, ja que en aquells
moments els tipus d’interès són molt baixos i per tant hi ha massa liquiditat, sent els
crèdits bancaris en abundància.
PER QUÈ TANTA LIQUIDITAT?
Perquè hi ha acumulació de capital en poques mans i aquestes (economies,
empreses...) poden rentabilitzar-ho. A més és pot produir perquè hi ha Estats o
governs que volen activar l’economia. Per exemple, en els anys 70-80 tots els països
àrabs tenien molts diners i per a ser més rentables van inundar els mercats europeus.
Les bombolles es desenvolupen al voltant d’un actiu que tingui capacitat per generar
contínuament expectatives de benefici. El preu va pujant, la gents va comprant,
demanant crèdits, amb la qual cosa segueix pujant el preu...)
El cas més conegut és el sector immobiliari, ja que el bé garantia els préstecs i a més
com que pujava de valor encara garantia més préstecs.
Un cop explota i s’entra en recessió, i a continuació en crisi econòmica, on la gent
deixa de pagar crèdits, augmenta la morositat...
2. CAUSES DE LA CRISI
Hi ha quatre causes fonamentals:
a) Desregularització financera: és una de les principals causes i es tracta d’un
procés en el que s’eliminen les regulacions que controlen i estructuren el
funcionament dels mercats financers. Això dóna més flexibilitat als mercats
però també té un cost i és un menor control per part de les entitats financeres.
Té ds efectes immediats:
o Augment del risc en l’àrea.
o Permet guanyar més diners (sobre tot als que tenen major possibilitats).

8
Les primeres desregularitzacions es van produir amb el president Reagan (EE.UU) i
amb la Tacher (UK) però el moment clau és l’any 99 en EE.UU amb la llei Glass-
Stegall (de 1933) la qual la van derogar.
Aquesta derogació implicava que una entitat financera podia negociar com a banc
comercial, inversió i entitat financera (ho podia fer tot, on la llei Glass deia que no).
b) Tipus d’interès excessivament baixos: van començar a EE.UU a finals dels
90 fins al segle XXI per la crisi de ls empreses anomenades “.com” amb les
quals es forma una bombolla i hi falta liquiditat.
Amb això, Estats Units (R. Federal) donà diners baixant molt els tipus d’interès. Ens
trobàvem en un moment amb disponibilitat de diners alta.
Si observem el gràfic Euribor i IPC quan els tipus d’interès eren elevats no pujaven els
preus i això s’explica amb la teoria de la quantitat del diner, que per més que
augmentés, la velocitat no ho feia de la mateixa manera.
Va comportar la tercera causa de les crisis:
c) Polítiques de concessió de crèdits generoses: les dues principals fonts de
liquiditat van ser els països àrabs i China. Al haver-hi tanta liquiditat era molt
fàcil obtindré crèdits.
Això va provocar un deteriorament del marge d’intermediació de les entitats
financeres. El marge d’intermediació és la diferència entre els costos i el que
cobren de les operacions de crèdit.
Quan aquets marge va disminuir el que buscaven era fer més operacions.
Finalment tot allò sobrevalorat cau, cauen els preus i comença la morositat i la
disminució de la concessió de crèdits.
d) Bombolla immobiliària: en haver excés de liquiditat i l’interès sigui motl baix,
la gent demana crèdits per acabar de comprar cases, donant com a resultat
una augment del preu per metre quadrat.
3. CONSEQÜÈNCIES
- L’estat de les entitats financeres, amb crisi d’endeutament i també en el sector
públic.
- Augment de l’atur.
- Deute públic elevat. Tot depèn de la prima de risc. Si aquesta és elevada,
l’Estat que en principi pot ser solvent emetent deute, es pot convertir en
insolvent amb la prima de risc elevada pagant un percentatge molt elevat.

9
4. PROBLEMA DEUTE PÚBLIC
Té l’origen en el salvament dels bancs, caixes d’estalvi i empreses com a conseqüència
de la bombolla immobiliària. Per poder-los finançar, l’Estat s’endeuta.
A més, el BCE fa molt de temps que no adquireix deute públic, per això la prima de risc
espanyola tan elevada.
Concepte pressió fiscal: és el percentatge dels ingressos que els particulars han
d’aportar a l’Estat en forma d’impostos. A l’hora d’anomenar-lo es denominarà com el
percentatge sobre el PIB recaptat per impostos.

10
TEMA 4 L’ accentuacio del
desequilibri exterior. L’estructura de
la balança per compte corrent. Els
canvis en la posicio d’inversio
internacional.
1. OBJECTIU DE L’ECONOMIA
Pretén un equilibri intern (plena ocupació i estabilitat de preus) i extern amb el que
es pretén és tenir un saldo de la balança per compte corrent a un nivell òptim (que el
dèficit no sigui tan elevat, és a dir, que pugui anar retornant els deutes a llarg termini.
Ara bé, el superàvit tampoc és adient. Simplement un nivell òptim).
Parlarem a continuació dels dos equilibris ja que estan interrelacionats.
1.1. EQUILIBRI INTERN
- La inflació: suposa pèrdua de competitivitat amb la qual cosa hi ha una
distorsió dels preus relatius amb altres països, a més de crear incertesa a les
empreses.
- L’ocupació: si hi ha una taxa d’atur elevada, no s’està usant al màxim els
recursos, amb la qual cosa és ineficient l’economia.
1.2. EQUILIBRI EXTERN
- Nivell òptim: suma entre les despeses i ingressos que sigui sostenible. Davant
d’un dèficit, hi ha dos aspectes importants: com es finança i a on va a parar. És
a dir, si cap a inversió o bé cap a consum.
o Si anés cap a inversió no és del tot negatiu ja que vol dir que en un
futur l’economia en qüestió serà més productiva.
o Ara bé, si anés cap a consum (béns o inversions no rendibles), els
préstecs exteriors no es poden retornar, ja que els inversos estrangers
van perdent confiança i dóna lloc a una crisi de deute (la qual pot
empitjorar pagant tipus d’interès més elevats...)
- Superàvits: no són convenients. Si el país presta diners a coses no rendibles
disminueix la riquesa nacional.

11
- A més, hi ha problemes addicionals: si es té un superàvit i un estalvi elevat
voldria dir que estaria perdent l’oportunitat d’invertir en coses que fossin
rendibles.
REFLEXIONS
1. A quina part de la balança de pagaments es veu la competitivitat d’una
economia?
i. Amb el comerç exterior (importacions i exportacions).
2. De què depèn la cotització d’una divisa?
i. De la demanda i dels moviments comercials i de capitals.
3. Una economia amb permanent capacitat de finançament, li interessa
moneda forta o feble?
i. Forta.
4. Un país que té permanentment saldo positiu a la balança de pagaments,
tindrà una moneda forta o feble?
i. Forta, ja que estarà tenint més entrades que sortides.
2. DESEQUILIBRI EXTERIOR
La fase expansiva d’Espanya va comportar a una pèrdua de competitivitat ja que
estava fixada en el sector de la construcció. En realitat, el cicle és:
En el cas de l’economia espanyola, el preu de l’energia en els anys 60-70 era molt
econòmic i va incentivar a augmentar el consum d’aquesta (augmentaren les
importacions).
fase expansiva
pèrdua
competitivitat
dèficit endeutament

12
A més, quan l’economia espanyola es troba en crisi, es caracteritza per una
disminució de les importacions i un augment de les exportacions. Aquestes han
augmentat ja que:
- Augment del mercat exportador (obrint nous mercats).
- Millorant els indicadors del preu (com el cost laboral unitari el qual ha baixat a
causa de la disminució de sous i l’augment de la productivitat).
En canvi, en el cas de les importacions, han disminuït pel poc poder adquisitiu del país.
El finançament del dèficit exterior ha sigut i és un problema, per temes del tipus
d’interès...
3. INDICADORS BÀSICS DEL SECTOR EXTERIOR
- Coeficient d’apertura externa: relació entre exportacions i importacions en
relació al PIB.
- Taxa de cobertura: quina part de les importacions estan cobertes per les
exportacions.
- Propensió a exportar: percentatge de les exportacions sobre el PIB.
- Propensió a importar: percentatge de les importacions sobre el PIB.
4. CARACTERÍSTIQUES DE LES BALANCES D’ESPANYA
- Balança comercial: és deficitària ja sigui pels productes industrials o
energètics.
- Balança de serveis: amb excedència.
- Balança de rendes: deficitària pel comportament de les rendes de capital.
Això succeeix com a conseqüència de la balança comercial, ja que si una
economia té problemes d’aquest tipus té necessitat de finançament.
- Balança de transferències: normalment amb excedent. Això dóna una
balança de compte corrent deficitària.
- Balança de compte capital: presenta superàvit.
- Balança financera: presenta superàvit (sinó no hi hauria diners en el
funcionament del país).
o Necessitat de finançament que es va reduint amb la balança financera
(poc a poc).
Així, podem dividir en dues fases el sector exterior i el creixement econòmic:

13
i. Fase B: crisis
a. Disminució de la demanda nacional.
i. Menys importacions i més exportacions.
ii. Fase A: expansió:
a. Augment de la demanda nacional.
i. Més importacions i menys exportacions.
COM ES POT AJUSTAR EL SECTOR EXTERIOR?
A curt termini, tenim dues mesures:
i. Desviació de la despesa: polítiques que desvien la despesa mitjançant
a. barreres proteccionistes com aranzels, certificats mèdics...
b. Devaluació de la moneda.
iii. Contenció de la despesa:
a. Augment dels impostos i/o disminució de la despesa pública.
b. Polítiques monetàries restrictives.
A llarg termini:
i. Estabilitat macroeconòmica (preus, ocupació...)
ii. Polítiques de marketing i promoció.
iii. Guanyar competitivitat.
ANÀLISI GEOGRÀFIC I SECTORIAL
Comerç internacional: augmenta l’eficiència, aprofitament de les economies d’escala,
propicia els avenços tecnològics i fa que els consumidors puguin gaudir de més béns.
PROCÉS DE LIBERALITZACIÓ COMERCIAL ESPANYOLA
- Estabilització i acords del FMI i OCDE (1959)
- 1963: s’adhereix al GATT.
- 1970: acord preferencial (rebaixes aranzelàries).
- Acord amb l’EFTA i Ronda Tokio (1979)
- Adhesió a la CEE (1986)
- Incorporació a la UEM (1999).
COM ES GUANYA COMPETITIVITAT
Enfocament tradicional: guanyar-la exteriorment sobre tot a traés dels preus
(intentar disminuir costos, fer economies d’escala, disminuint els marges...)
Enfocament actual: guanyar competitivitat global o estructural (millorar la
productivitat, innovar, especialitzant-se...).

14
TEMA 8 SECTOR PUBLIC
1. EL PAPER DE L’ESTAT EN LES ECONOMIES ACTUALS
El sector públic té l’obligació de mantenir el funcionament econòmic públic i fer-ho
òptim.
A més, s’ha de limitar al màxim ja que estem en una economia capitalista (i no por
actuar com una “súper” empresa). També modifica la distribució de la renda.
RESUM INTRODUCCIÓ
- Manté ordre institucional.
- Afecta al mercat (és un agent més econòmic).
- Redistribueix la renda.
OBJECTIUS
a. Pal·liar les falles del mercat, on no s’assignen de forma eficient els
recursos.
b. Modificar la distribució de la renda de forma igualitària.
c. Reduir les pertorbacions cícliques de l’economia (positives o negatives.
És on s’apliquen les polítiques expansives, restrictives...)
TIPUS DE POLÍTIQUES
i. Ordenació: garanteix el marc institucional.
ii. Procés: intervé corregint les desviacions del mercat.
COM ACTUA
Mitjançant instruments com:
- Regulacions: normatives, lleis...
- Hisenda pública: suport financer de l’activitat econòmica.
- Empreses públiques: on l’Estat intervé com una empresa més, i ho fa amb
instruments que depenen del pressupost d’altres països.
 REGULACIONS
Al final del franquisme es va modernitzar el sector públic, adaptant-se a la situació
actual, modernitzant la Hisenda. Es va liberalitzar. Això va ser possible pel procés de
transició política i van fer la reforma fiscal. A més, amb la integració de la UE va
afavorir la desregularització.

15
Hi ha un informe recent de l’OCDE sobre les regulacions de l’economia espanyola, dient
que ha millorat la transparència; menor discreció en les AAPP, procediments
administratius més simples...i en general hi ha una liberalització important.
 ELEMENTS ESSENCIALS D’HISENDA
Despesa pública:
- Consum final de les AAPP
o Funcionaris en la producció: defensa, seguretat, justícia...
o Transferències a funcionaris d’educació i sanitat.
Constitueix la part més important de la despesa pública.
- Prestacions socials diferents a les transferències en espècie: pensions, subsidis,
ajudes...
Constitueix una 1/3 part de la D.P.
- Prestacions per atur.
Ingressos públics:
- Cotitzacions socials:
o Finançament al sistema de SS.
o Constitueixen 1/3 part dels ingressos públics.
o Sensibles a l’evolució del número de cotitzants.
- Impostos sobre exportacions i importacions i produccions (IVA).
- Impostos sobre la renda i el patrimoni.
(falta esquema organització sector públic)
I finalment, amb el temps hi ha hagut una descentralització del sector públic on ha
anat guanyant importància les AAPP.
(El saldo pressupostari es la diferència entre els ingressos i les despeses).

16
TEMA 10 EL SISTEMA DE PENSIONS
I LES SEVES REFORMES
El sistema de pensions arranca amb el pacte de Toledo el qual tractava de racionalitzar
el sistema.
Actualment es necessiten 37 anys de cotització per cobrir el 100% de la base
reguladora. Aquesta és el que es cobraria si s’estigués treballant íntegrament els 37
anys. Com que normalment no és així, s’aplica unes altres normatives.
A més, a dia d’avui s’està treballant sobre l’informe de sostenibilitat del sistema
de pensions, el qual tracta del següent assumpte: si no es prenen reformes hi haurà
problemes per garantir el sistema de pensions i que aquest perduri en el temps.
Hi ha tres línies en aquest informe de treball:
1) Desvincular l’augment de les pensions amb l’IPC i lligar-ho
amb l’evolució de les comptes de recaptació de la SS.
2) Disminuir la pensió inicial, amb la idea que l’esperança de
vida ha anat augmentant i per tant la persona estarà més anys
cobrant la pensió.
3) Allargar l’edat de jubilació.
Amb la qual cosa s’intenta que el sistema de pensions no es col·lapsi.
PROBLEMES AMB EL SISTEMA DE PENSIONS
I. Augment de l’esperança de vida: fa 20 anys a partir dels 65 es vivia 17
anys més, cosa que a dia d’avui en són 20. Això comporta que a més hi
hagi una despesa en sanitat important.
II. Disminució de la natalitat (i aleshores menor quantitat de contribuents
en el futur).
III. Evolució de la taxa d’atur: falta de gent jove que cotitzi.
IV. És possible que la immigració ajudés en un primer moment, ara bé,
també es fan grans i seguiran sent una despesa en el futur.
DOS SISTEMES
- Sistema de repartiment:
o El treballador aporta unes quantitats fixades per l’Estat. No hi ha cap
flexibilitat per aportar més o menys segons la situació econòmica.
Sempre ha d’aportar el mateix.
o Les aportacions van a un fons col·lectivitzat de l’Estat, és adir que en
pagar passen a ser d’aquest i el cotitzant perd els drets específics.
o Si el treballador es mor, els hereus no reben res del que ha aportat.

17
- Sistema de capitalització individual.
o El treballador pot aportar més o menys però sempre amb un mínim. En
mals moments pot disminuir l’aportació inclús tenir un temps de
carència.
o És com un pla de pensions. Tot el que aporta és d’ell.
o Si el cotitzant es mor, els hereus tenen la possibilitat de treure’n tot o
part del que hauria aportat.

18
Tema 14 el mercat de treball
Primer, el mercat de treball està composat per la demanda i l’oferta, la qual són els
treballadors (l’oferta) i la demanda són les empreses.
El sou es pot mesurar en termes nominals i reals.
Hi ha dues fonts estadístiques per analitzar el mercat de treball:
- Registres administratius com l’INEM.
- Tècniques estadístiques com l’INE a través de l’EPA.
A més a més, com a font complementaria hi ha els registres a la Seguretat Social.
1. INEM
Recull només la gent que mensualment s’apunta a l’atur. És menys fiable que l’EPA.
2. EPA
Es realitza des de 1964 i presenta les dades en funció del sexe, l’edat, la formació...
En resum, l’INEM és l’atur registrat i l’INE és l’atur estimat.
Formes de càlcul; principals variables:
( )
On:
- PA: població activa.
- PP: població parada.
- PO: població ocupada.
- PI: població inactiva.
- P: població major de 16 anys.
3. TAXES
Taxa d’activitat:
Taxa d’atur:
Taxa d’ocupació:

19
4. CARACTERÍSTIQUES VERS A EUROPA
La taxa d’activitat a Espanya és inferior a la mitja de la UE, sent la causa principal de la
baixa activitat en les dones.
A més, la taxa d’ocupació en les dones també és inferior.
Si augmenten el sou mínim espanyol, què passaria? Disminuiria la població activa. Hi
hauria més gent predisposada a treballar que empreses disposades a contractar. Per
tant hi hauria un excés d’oferta.
Com baixar l’atur? Mitjançant subvencions, deduccions fiscals...
5. TEORIES MERCAT DE TREBALL
Hi ha tres teories, les quals només les anomenarem: neoclàssica, dels sous d’eficiència
i dels treballadors interns-externs (insiders-outsiders).
6. L’ATUR I CAUSES
- Existència d’un sou mínim interprofessional: quan està a nivells molt
elevats produeix atur (anomenat involuntari).
- Existència i actuació dels sindicats: aquests poden elevar el sou mínim.
- Sous d’eficiència.
Excés d’oferta
Wf
We
Pe PP

20
Tema 6 Problemes d’estabilitat de
l’Eurozona i el reforçament de la
governament economic europeu.
Perquè el projecte europeu? El projecte europeu és conseqüència després de la
Segona Guerra Mundial, i es volia afavorir la integració econòmica i acabar amb els
conflictes dins d’Europa, amb objectius polítics de disminuir els conflictes bèl·lics.
Aquest procés polític és dinàmic ja que es va avançant constantment. A més, es donen
2 circumstàncies:
i. Augment del grau d’integració.
ii. Cada cop hi ha més renúncia a sobiranies nacionals.
Per tant és un projecte amb una idea d’integració política progressiva.
L’EVOLUCIÓ
a. Tractat del carbó i de l’acer (CECA): tancar conflictes entre Alemanya i
França.
b. Creació de dues noves institucions; CEE i CEEA.
c. 1957: Tractat de Roma. És com si es constituís la CE, formada principalment
per França, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Luxemburgo i Itàlia.
d. 1968: establiment d’un aranzel duaner comú. En aquests anys el projecte
europeu es va centrar en la unió duanera, amb l’eliminació dels drets de duana
entre els estats membres.
e. 1979: vers a la inestabilitat dels tipus de canvi, es va crear el Sistema Monetari
Europeu (SME).
f. 1992: es signa el Tractat de Maastricht.
a. Noves decisions en les polítiques monetàries i econòmiques.
b. Bases de la UEM.
c. Es crea definitivament la Unió Europea (deixa de ser la Comunitat
Econòmica Europea).
d. Com a conseqüència de la caiguda del mur de Berlín i la guerra del
Golfo, entre el 1992 i 1993 es va viure una nova crisi en els mercats de
divises.
CONCLUSIONS
Hi ha moments (cronològicament) que s’ha anat avançant molt ràpidament però en
altres no.

21
EL MODEL POLÍTIC I EL SISTEMA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA
El sistema actual de la UE venia definit en el Tractat de Lisboa signat en el 2007, on es
configurà com una única organització internacional de referència dotada de
personalitat jurídica que actua segons un mètode propi.
Organitzada en 3 institucions importants: el Parlament Europeu, la Comissió i el
Consell.
CRÍTIQUES
- Falten més competències.
- Manca d’instruments per fer front a problemes (ho hem detectat més en la
situació de crisi actual).
UNIÓ ECONÒMICA EUROPEA
A priori, podem definir quins són els beneficis i els costos econòmics d’una Unió
monetària:
Beneficis:
- Elimina costos de transacció derivats del canvi de moneda.
- Disminueix la incertesa respecte als tipus de canvi, ja que les empreses no fan
les transaccions de forma immediata i podria haver diferències entre tipus de
canvi.
- Millora l’assignació de recursos dins de la zona euro.
- Augmenta la transparència de preus.
- Reforçament de la credibilitat inflacionista del BCE i de la credibilitat política
monetària.
- Augment del protagonisme i la presència en el sistema monetari internacional.
- Estabilitat en les finances públiques. Al ser única per tota Europa, ha de ser
estable.
Costos:
- Pèrdua d’autonomia política monetària.
- Augment de la inestabilitat macroeconòmica.
- Necessitat de limitar les polítiques restrictives.
- Pèrdua de l’impost inflacionista.
On comença la crisi d’Espanya?
Realment comença a EE.UU, no obstant els bons tòxics els van crear a Espanya. A més
hi ha una interdependència entre països, amb la qual cosa les polítiques d’aquests
depèn dels demés.

22
DEUTE PÚBLIC; ASPECTES A OBSERVAR
i. Una entitat per a supervisar a cada país  Banc Central Europeu. Ara
bé, s’està avançant poc a poc.
ii. Seria necessària una unió fiscal. Una Unió Monetària requereix una
centralització (unió) fiscal. Vol dir que bona part dels impostos van a parar a
un pressupost centralitzat.
Això permetria els EUROBONS, els quals són deute pública europea. Amb
aquests no tindria res a veure el seu cost (prima de risc) amb el cost actual
de cada bons nacionals.
iii. Supervisió bancària externa. És a dir a través del BCE, ja que si no és
així, algunes entitats bancàries perden credibilitat, com en el cas d’Espanya.
iv. Eliminar les polítiques de fusions bancàries. És a dir, si un banc té
pèrdues econòmiques, s’ha de deixar que entri en fallida, i no rescatar amb
diners públics. N’és un exemple Bankia, que precisament estava tant
malament per les fusions.
v. Creació d’un fons de rescat europeu. El qual rescati els bancs, perquè
sinó augmenta el deute públic nacional (es gastarien diners públics per
abocar-los en el sistema de financiació).
vi. Creació d’un fons de garantia de dipòsits centralitzat.
vii. Creació de l’euroimpost sobre el deute, és sobre l’endeutament dels
bancs. Els diners que es recaptessin amb aquest anirien al fons de garantia
abans mencionat.
En resum: primer Unió fiscal i després els Eurobons perquè hi ha un problema de
disciplina individual dels països. Per això és preferible la centralització fiscal (a més,
repetim de disciplina fiscal).
DÈFICIT PÚBLIC
Hi ha la principal divergència de o bé disminuir el dèficit públic o retallar en serveis
públics o finalment disminuir les inversions.
CREIXEMENT ECONÒMIC EUROPEU
Com millorar-lo:
i. Disminució del tipus d’interès.
ii. Reduir el valor de l’euro.
iii. S’hauria de reequilibrar els dèficits/superàvits en els diferents països. Per a
reduir els superàvits d’Alemanya es podria pujar el preu dels productes
d’aquest país.
iv. Devaluació fiscal: augmentar l’IVA i disminució de les cotitzacions fiscals.
Quan parlem de creixement econòmic parlem de l’aplicació de polítiques econòmiques
com:
- Polítiques de demanda: per a estimular el consum i la inversió. Aquí
s’inclouen les polítiques monetàries i fiscals. Les primeres consisteixen en baixar

23
el tipus d’interès i en el cas de les fiscals s’ha d’augmentar la despesa o el
dèficit públic.
- Polítiques d’oferta: polítiques destinades a estimular la producció, la
productivitat...
En aquests moments es pot intentar fomentar les polítiques d’oferta ja que les de
demanda ja no es pot fer res més. Actualment el BCE ja ha baixat el tipus d’interès.
POLÍTIQUES D’OFERTA
Regulació que fomenta el creixement econòmic, amb les quals que no hi hagi
dificultats a l’hora de crear noves empreses, a augmentar la productivitat...
i. Millorar tot el que fa referència a la política de la competència.
ii. Foment de la mobilitat laboral. Poder anar a treballar allà on hi hagi feina.
iii. Inversions productives a través del banc europeu d’inversions (BEI). Es
tracta de grans inversions per a millorar la productivitat. Per exemple, el
corredor del mediterrani.
iv. Sistema financer que ha de facilitar el crèdit i finançar inversions d’alt risc,
com per exemple projectes tecnològics interessants.
v. Inversió en l’educació i la formació.
UNIÓ BANCÀRIA
Quan parlem d’Unió Bancària parlem de responsabilitat financera comuna. En el cas
d’Europa s’ha anat avançant poc a poc in inclús en els darrers anys s’ha anat enrere
per motius de la crisi, la qual ve donada per la fragmentació financera (sistemes
financers fragmentats en diferents països). Tot això causat per l’aversió al risc, por al
sistema financer; ja sigui per a deixat diners a empreses, famílies...
Aquesta fragmentació financera és incompatible amb la Unió Monetària. Si es vol
avançar amb aquesta s’ha de progressar cap a la disminució d’aquesta fragmentació.
ORIGEN DE LA FRAGMENTACIÓ FINANCERA
i. Dèficit institucional.
ii. Reaccions poc concretes de les institucions front la crisi.
iii. Empreses de rating amb actuacions negatives donant valoracions molt
bones a economies que no ho mereixien.
iv. Fins la crisi, complaença. Tot anava bé.
Finalment, no hi ha una entitat financera que estigui en altres països de forma potent.
Per això també és probable que existeixi la fragmentació financera.
CONSEQÜÈNCIES DE LA FRAGMENTACIÓ FINANCERA
i. Replegar els sistemes financers cap al país d’origen. A partir del
2007, han anat disminuint els préstecs interbancaris.

24
ii. Les polítiques monetàries no arriben a la totalitat dels països. Si
comparem el tipus d’interès entre països es veu com en Espanya es paga
més del doble. Això és causa de la fragmentació financera.
OBJECTIU UNIÓ BANCÀRIA
El principal és frenar el procés de fragmentació financera ja que és una amenaça
important per la Unió Monetària. La UM té una principal característica, i és que el canal
de finançament és fonamentalment bancari. Cosa que en EE.UU no. Usen més el
mercat de valors.
La Unió Bancària s’articula en 4 aspectes:
1. Regulació única: totes les entitats es regulin igual.
2. Supervisió única: no pot ser que cada Banc Central nacional supervisi els
bancs privats de la nació.
3. Mecanisme de resolució únic: té que haver un mecanisme que resolgui què
fer quan un banc està passant una mala època; decidir si ajudar-lo o deixar que
entri en fallida. És a dir, s’hauria de decidir a nivell europeu i no pas els bans
centrals nacionals.
4. Que hi hagués un fons de garantia de dipòsits comú.
En definitiva, fragmentació financera vol dir que cada país controla a la seva manera el
sistema bancari nacional. Per això seria adient la Unió Bancària.
Pregunta: explica i argumenta els problemes essencials de la UE i de
l’economia espanyola a nivell més conjuntural i a nivell més institucional.
A nivell conjuntural:
- Dèficit públic i tema retallades (austeritat).
- Deute públic  sistema financer. Això s’ha originat per polítiques expansives,
pel rescat al sistema financer, pel cercle viciós dels bancs (el fet d’adquirir
diners a un preu molt baix i comprar deute públic de països per a guanyar el
diferencial).
- Creixement econòmic amb polítiques de creixement i d’augment de la
productivitat.
A nivell institucional:
- Unió bancària.
- Unió fiscal  Eurobons.

25
Tema 11 Comunitats Autonomes i el
seu finançament
1. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA
Quan analitzem la distribució territorial, sempre s’observen 2 processos:
i. El primer, el que explica la convergència dels territoris en termes de
renda per càpita, on veiem un apropament (els pobres creixen més que
els rics).
ii. El segon, és que es continua observant una divergència en termes de
producció. La polarització espacial de la producció continua i s’accentua.
Resum: en termes de renda es van llimant diferències però no pas en termes de
producció.
2. EIXOS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL
Si igualéssim el PIB/càpita de tot el territori espanyol i la mitja fos 100 (prenent dades
del 2009), 8 de les 17 CCAA es situen per d’amunt de la mitja. Aquests són: País Basc,
Navarra, Madrid, Catalunya, La Rioja, Aragó, Balears i Castella i Lleó.
Per sota de l’índex 100 distingim 3 grups:
- Les que s’apropen (un 10% per sota): Cantabria i Astúries.
- Amb un índex proper a 90: València, Canàries i Galícia.
- Al voltant del 80: Múrcia, Castella la Manxa, Extremadura i Andalusia.
QUINES TENDÈNCIES S’OBSERVEN EN L’EVOLUCIÓ D’AQUESTES PRODUCCIONS?
S’observa un cert declivi en les CCAA de la zona nord (País Basc, Galícia, Cantabria i
sobre tot Astúries per la industria naval, mineria i metal·lúrgia).
A més, s’observa una evolució de les CCAA del arc del mediterrani com en Catalunya,
València i Múrcia.
També hi ha un contrast entre l’avanç a Navarra i el retrocés de les CCAA de l’est de
l’Ebre com La Rioja i Aragó.
Finalment, Extremadura, Castella la Manxa i Andalusia es caracteritzen per uns
diferencials negatius del creixement del PIB (respecte a la mitja del país).
3. POSICIÓ RELATIVA DE LES CCAA RESPECTE A LA UE
En el darrer any, el PIB espanyol respecte al de la UE (que el prenem com a índex 100)
és 103. Això passa perquè els països de l’est en entrar van baixar el PIB europeu.

26
Hi ha 8 comunitats que superaven la mitja comunitària (les mateixes que superaven la
d’Espanya).
Cal afegir que si comparem els països grans com Alemanya, només Itàlia i Espanya es
caracteritzen per tenir més d’1/3 de la població vivint en territoris amb un nivell de
PIB/càpita inferior al 90% del comunitari. Això demostra una important desigualtat
territorial.
4. POLÍTIQUES ECONÒMIQUES I DESIGUALTATS TERRITORIALS
Les polítiques territorials han sigut impulsades per:
- La mateixa existència de desigualtats territorials.
- Convenciment de que el mercat per si mateix no seria suficient per atenuar-les.
Podem parlar de 3 grans blocs:
i. Política regional europea.
ii. Política regional espanyola.
iii. Efecte redistributiu de la imposició.
POLÍTICA REGIONAL EUROPEA
Hi distingim 3 pilars principals:
a. El fons europeu de desenvolupament regional [FEDR] (fons estructural).
Aquests van ser creats en el 1975 i tenen la finalitat de la reducció de les
diferents economies de les regions de la UE.
b. Fons social europeu [FSE] : any 1958. Creat per a millorar l’accés a
l’ocupació.
A més d’aquests dos, en l’any 1993 es va afegir:
c. El fons de cohesió: per finançar infraestructures de transport i mediambient,
però només per aquells Estats amb un PIB/càpita inferior al de la UE (sobre el
90%).
PRIORITATS ACTUALS DE LES POLÍTIQUES REGIONALS D’EUROPA
i. Convergència per aquells territoris amb un PIB/càpita inferior al 75% de
la mitja; Extremadura, Andalusia, Galícia i Castella la Manxa. Es va fer un
acord per tal que els que se situessin en aquest rang abans de l’acord
també poguessin entrar. Es van afegir dues CCAA més.
Es donaven per innovació, mediambient, facilitat d’accessos, economies del
coneixemnt.
El que es destinava per a complir aquests objectius provenia del FEDR i del
fons social europeu.

27
ii. Competitivitat i ocupació: doble enfocament:
a. Programes regionals finançats amb FEDR per ajudar als territoris a
que s’adaptessin als canvis econòmics i reforçar la seva competitivitat.
b. Programes estatals finançats amb FSE per ajudar amb polítiques
d’ocupació i productivitat.
iii. Cooperació territorial: amb fons FEDR es promou la integració de la UE a
través de les seves fronteres.
En el període 2007-2013, Espanya va rebre la meitat que el rebut en el període 2002-
2006, situant-se a dia d’avui per sota de Polònia, el qual és l’Estat que més ajudes rep
en termes absoluts.
De manera complementària al què fa la UE, espanya també té les seves polítiques
regionals.
POLÍTIQUES REGIONALS D’ESPANYA
Inclou dues subpolítiques:
i. Fons de compensació interterritorial (FCI). Fons incorporats en el
pressupost de l’Estat destinat a finançar projectes d’inversió pública a les
CCAA menys desenvolupades.
ii. Sistemes d’incentius regionals (SIR). Té l’objectiu de promoure la
localització de la inversió empresarial a les regions menys desenvolupades.
EFECTE REDISTRIBUTIU DE LA IMPOSICIÓ
Balança fiscal: és la diferència entre els impostos que paguen les persones/empreses
i els serveis, infraestructures que reben (les persones/empreses). Tindrà saldo negatiu
(dèficit) quan els impostos que paguen les persones/empreses és major que els serveis
que reben.
Metodologia
Hi ha 4 maneres de calcular el resultat de la balança fiscal:
- Mètode flux benefici (MFB).
- Mètode flux monetari (MFM)
A més aquests mètodes poden ser balances neutralitzades i no neutralitzades (BN
i BNN).
Tots els mètodes són bons, però s’ha de tenir clar el volum a mesurar. Països amb
regions federals utilitzen el mètode flux monetari amb balança neutralitzada.
Per exemple, el museu del Prado es finança amb pressupost general de l’Estat, per
tant, el manteniment i les reformes es paguen amb els impostos dels espanyols.
Segons:

28
- Mètode flux benefici: el museu del Prado és un bé d’interès general, per tant
imputa la inversió d’aquest a totes les CCAA.
- Mètode flux monetari: considera que la inversió feta al museu genera
ocupació i economia a Madrid (on se situa), per tant imputa la inversió d’aquest
per l’administració central a Madrid.
Un altre exemple és la base aèria de Torrejón de Ardoz, el qual s’aplica el MFB  a
totes les CCAA, amb el qual es compta amb el percentatge de població de cada CCAA
sobre el total d’Espanya.
Què vol dir neutralitzada o no neutralitzada?
No neutralitzada no es té en compte el dèficit. Per exemple: Espanya té un dèficit de
1.016€ els quals els reparteix 1€ a cada CCAA exceptuant una que li dóna 1.000€.
- Quin superàvit té cada CCAA? I quin dèficit tenen?
Hi ha 16 CCAA que tenen un superàvit de 1€ i una CCAA que el té de 1.000.
Respecte al dèficit: si no neutralitzem, les CCAA no tenen dèficit fiscal, el té l’Estat però
les CCAA no.
En canvi, si neutralitzem agafem cada una de les CCAA i mirem la quantitat en què
contribueix cada una a l’Estat i aleshores li atribuïm un dèficit a cadascuna. Per
exemple, si Catalunya participa un 20%, hauria de retornar el 20% de 1.016€ que és
203,2€
Arribem a la conclusió de que les balances d’han de neutralitzar, sinó el balanç global
estaria desquadrat.
Neutralitzar: tenir en compte l’endeutament a l’hora de comptar el dèficit.

29
REPÀS TEMARI
- Per què s’origina la crisi?  Excés de liquiditat mundial, seguit de la
desregularització financera.
L’excés de liquiditat provoca una disminució del tipus d’interès arreu del món.
Els problemes financers són intervinguts per l’Estat que es dedica a salvar entitats
financeres, augmentant la despesa pública. No obstant, mitjançant aquesta eina també
intenta posar solució a la disminució del PIB i l’augment de l’atur.
La causa del malestar del sistema financer és degut a l’augment de l’atur i a la
disminució del PIB, ja que existeix una certa desconfiança i no presta diners. El que fa
és finançar les ajudes que abans li havia donat l’Estat (això és possible ja que el banc a
dia d’avui pot aconseguir diners a un preu molt baix a través del BCE i compra deute
públic amb el qual guanya un bon percentatge).
A nivell de la UEM, el que està fent per solucionar la situació és:
- Deute públic/sistema financer.
- Dèficit públic.
- Política monetària expansiva: es dirigeix cap al sistema financer. Fins que no hi
hagi crèdit no es sortirà de la crisi. L’avantatge d’aquesta política monetària
expansiva és que disminueix el tipus de canvi.
M i Marge
d'intermediació
Operacions
financeres
Sobrevaloració
d'actius (actius
inmobiliaris)
Bombolla
inmobiliària
Aquesta
explota i
provoca:
-Problemes financers
- PIB
- Atur
Sector financer
Com s'actua? L'Estat
despesa pública
salva bancs.
Sobreendeutament
dels bans.
Sistema financer
sanejat? El que fa és
compar deute.

30
- Creixement econòmic.
A més, dins d’Europa s’hauria de realitzar la Unió Bancària (forma d’unificar) i la unió
fiscal (permetre finançament a través dels Eurobons).

Economia espanyola; apunts definitius

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Economia espanyola; apunts definitius

Similar to Economia espanyola; apunts definitius (20)

More from Melanie Nogué

More from Melanie Nogué (18)

Economia espanyola; apunts definitius