Comptabilitat de Costos; apunts

Comptabilitat de costos 2n EiT Melanie Nogué Fructuoso
1
COMPTABILITAT DE COSTOS
Tema 1 Concepte i classificació dels Costos
1. Diferències entre la Comptabilitat Externa i la Comptabilitat Interna.
 Comptabilitat Interna i Comptabilitat Externa
 Estructura Comptable Triangular. Definicions
2. Concepte de Cost.
 Diferències entre cost, despesa, pagaments i inversions.
 L’esquema Comptable Bàsic
3. Classificació dels Costos.
 Tipus de costos
 Anàlisi dels Costos per Naturalesa
 Els Materials
 Els Costos de Personal
 Altres costos
L’objectiu principal és valorar els productes acabats. Amb la comptabilitat de
costos estarem dins del procés de fabricació, orientats a la cara interna.
Els factors importants en fabricació són les matèries primes, la ma d’obra i els
actius fixes.
Les diferències principals entre la comptabilitat financera i la de costos són:
i. Comptabilitat financera: compres, vendes, cobraments, pagaments,
ingressos i despeses.
ii. Comptabilitat de costos: producció, rendiment, inventaris. Els objectius:
a. Valoració d’inventari, subministrar informació per la gestió, control i
presa de decisions.
La definició de cost: és l’equivalent monetari que associa el factor consumir
necessari. Tot allò que no sigui necessari es considera pèrdua.
S’ha de mesurar el consum (unitats físiques) del que hem usat (material) i
valorar-lo.
També es pot valorar en unitats físiques les feines repetitives. En temps, quant
de temps ha trigat en fer la feina (en hores) i finalment valorar-ho.
Després, s’ha de tenir en compte el consum de la màquina (consum per article
produït).
Així, el cost estarà format per 3 factors:
i. Hores de personal.
ii. Consum de materials.
iii. KW de la màquina.

2
Quan es compra hi ha despesa però pot NO haver-hi el consum (part que faig
servir). A més, la part no consumida s’anomena inversió, la qual no es cost ni consum.
La part consumida que no es veu (parlant de producció en massa) es transforma
en inversió també. (forma part de l’inventari).
És important que una empresa tingui en compte des coses: resultats positius
(ingrés – despesa > 0) i el resultat financer (cobrament – pagament > 0) el qual si
fos negatiu estaria en “quiebra”.
Com a cost no inclourem despeses financeres ni extraordinàries, ni dotacions a les
provisions financeres.
CLASSIFICACIÓ DELS COSTOS
i. Segons l’objectiu de càlcul:
a. Per naturalesa: són els mateixos que estan en CF com material,
personal, serveis exteriors, amortitzacions, subministraments...
b. Destí o funció: segons la funció productiva (grans àrees): compres,
producció, vendes, administració, direcció i recerca (desenvolupament).
Si combinem les dues anteriors obtenim el quadre següent, anomentar
estadística de costos:

3
c. Directes o indirectes: segons la imputació, si és fàcil (objectiva) és
directe però si és difícil (indirecte). De forma directe és fàcil de
localitzar, en canvi l’indirecte no hi ha cap relació amb el producte o
servei.
d. Costos fixos i variables. El fixe a curt termini és constant. En canvi
els variables són els que canvien amb l’activitat (és a dir, si està
assignat a la producció del producte, sinó no es compte com a variable).
i. El cost de subactivitat és aquell que no li dóna valor afegir al
producte. És a dir, per localitzar-lo s’ha de veure quin
percentatge d’utilitat no es té i es valora.
e. De producte o servei.
ii. Presa de decisions:
a. Rellevants o irrellevants: els primers són els que varien en funció de
la decisió que s’adopti.
b. D’oportunitat: es refereixen a consums reals però que no són objecte
de facturació ni de pagament, i que a més no tenen reflex en la
comptabilitat financera.
c. Marginals.
iii. De control:
a. Controlables i no controlables.
ANÀLISI DELS COSTOS PER NATURALESA
1. Materials
Al ser tangible s’emmagatzema. Són inventariables i tangibles. A més, poden ser
externs ( m/p, mercaderies...) i d’origen intern (les que produïm nosaltres).

4
Per valorar els materials poden ser directes o indirectes (no tenen que veure amb
la producció). Així, el cost d’entrada són tots els costos imputats al producte fins a la
seva posta en marxa.
*Indirectes: encara que tot depèn de la quantitat de materials que es portin. Si en
portem 3 els cost de transport seria indirecte perquè tindríem que dividir-ho entre 3,
ara bé, si només en portem 1 no, es consideraria directe.
**MP1= valor sortida (cost) + CI = cost MP1
Per a valorar la sortida només usarem PMP o bé FIFO.
COMPRA
COSTOS INDIRECTES
MAGATZEM
CONSUM PRODUCCIÓ
ENTRADA
CD+CI
SORTIDA
VALOR= COST FACTURA (DIRECTE) +
COSTOS* DE PORTAR-HO FINS
MAGATZEM
VALOR **

5
EXERCICI TEMA 1
Trobar el resultat en comptabilitat de costos, sabent que hem produït 10.000 unitats
Primer hem de crear les T de majors per a cada tipus de cost.
M/P*
(1)
Amortitzacions
(2)
Energia
(3)
Personal
(4)
s/ext
(5)
550.000
MPi=
30.000
MPf=
80.000
500.000
10.000
8.000
5.000
8.000 8.000 150.000
20.000
30.000
150.000
20.000
30.000
80.000
40.000
80.000
40.000
Tributs
(6)
10.000 10.000
*És el cost de la venda, és la quantitat que he venut.
EXERCICI 4 FUSA
Com que el mes d’agost tanca, haurem de periodificar cap a altres mesos. L’exercici en
comptabilitat de costos té 11 mesos.
Periodificació sous: ( )
Seguretat social mensual:
Producció Magatz prod acabat Resultats Ingressos
500.000(1)
150.000(4)
80.000(5)
8.000(3)
10.000(2)
8.000(2)
756.000
Prod
10.000
CU=
75,6
PAi=
10.000*75,6
10.000*75,6
Paf=0
756.000*
105.000
950.000 950.000
Costos n/
imputats
20.000(4)
30.000(4)
40.000(5)
10.000(6)
5.000(2)
105.000
BAIT=89.000

6
Amortitzacions:
( ) ( )
Transport:
Leasing:
Lloguer:
Telèfon:
( )
Continuació full següent.

7
RESOLUCIÓ EXERCICI GALVANY (7)
Primer el que haurem de fer és calcular el valor d’entrada de les matèries. A
continuació el de sortida i finalment trobarem el cost de consum un cop li afegim els
costos de magatzem.
1. Cost d’entrada: afegim suplement en uts
monetàries
Compres:
Materials Unitats Preu Valor
Xapa 78.000 40€/kg 3.120.000
Laca 2.000 440€/l 880.000
Les compres es consideren directes ja que és el que consta en la factura. No obstant,
hi ha el càrrec del transport, que en portar dues matèries no sabem quina és la part
que correspon a cada una ja que una té més valor que l’altre. Hi ha dues maneres de
fer-ho:
a. Repartiment en unitats físiques comprades (com seria?)
Si fossin kilos es faria:
No obstant, com que no són quilos escollirem la següent opció.
b. Repartiment en unitats monetàries comprades.
( )
( )
El 0,04 vol dir que de cada euro que prové de cost directe hi ha 0,04 euros de cost
indirecte.
A més a més, ho podem fer directament sobre el total sent:
Ara tenim en el magatzem:

8
Magatzem de xapa Magatzem de laca
Ei=26.000 a 38€/kg
Compres: 78.000 a
41,6€/kg
Ei=1.000 a 472€/L
Compres: 2.000 a
457,6€/l
2. Cost de sortida
Usarem Preu Mig Ponderat, sent:
( ) ( )
( )
( ) ( )
( )
Ara quedaria:
Magatzem de xapa Magatzem de laca
Ei=26.000 a
38€/kg
Compres: 78.000
a 41,6€/kg
95.000x40,7=3.866.500
MPf=9.000*40,7
Ei=1.000 a 472€/L
Compres: 2.000 a
457,6€/l
2.300x462,4=1.063.520
MPf=700x462,4
3. Cost de consum: cost de sortida+magatzem
Els costos totals del magatzem són 98.600 els quals els hem de repartir com hem fet
en el cas del transport.
( )
( )
Pel càlcul del cost del magatzem també tenim dues opcions i hem escollit la mateixa
que en cas del transport.

9
TEMA 2 SISTEMA D’IMPUTACIO DE
COSTOS
1. Sistemes de Costos parcials.
- Direct Costing i Direct Costing Evolucionat
4. El punt d’equilibri i l’anàlisi cost - volum -guany.
- Càlcul Punt equilibri.
- Mix de vendes
5. Altres sistemes de Costos parcials.
- Full Cost Industrial
- Imputació Racional
Hi ha 4 sistemes per a saber imputar els costos indirectes als productes acabats. Cada
sistema s’inicia en el procediment de classificar-los entre els costos de producció o bé
no imputables.
Mètodes:
a) Parcials:
a. Direct cost: serveix més per a prendre decisions.
b. Full cost industrial (més usat per la profe)
c. Imputació racional: més usat en empreses productives.
b) Totals:
a. Full cost total (sobre tot en empreses de serveis).
Cada sistema té dues diferencies fonamentals: com estructuren el compte de resultats
i com assignen els costos (a producció i a no imputables).
El que ens dirà el compte de resultats no només és una xifra sinó molta més
informació (marges, costos...), així cada sistema l’estructura diferent.
1. DIRECT COST
Els costos variables industrials (sobre tot ha de ser variable i industrial) s’assigna a la
producció. La resta a no imputables.
Dins dels costos variables industrials hi ha la ma d’obra industrial, costos indirectes de
fabricació...
- Compte de resultats

10
2. FULL COST INDUSTRIAL
Formaran part del cost del producte tots els costos industrials, independentment de si
és variable o no.

11
3. IMPUTACIÓ RACIONAL
És una modificació de l’anterior, j que diu que aquest comet l’error d’incorporar tots els
fixos. Així, considera útils els costos fixes que utilitzi i s’imputaran al cost del producte.
La resta anirà al compte de resultats.
Els costos fixes no utilitzats s’anomenen COSTOS DE SUBACTIVITAT.
El quadre de resultats és com l’industrial.
4. FULL COST TOTAL
No diferencia entre variables o fixes.

12
TEMA 3 SECCIONS HOMOGENIES
1. El Procés d’assignació de Costos
2. Seccions Principals i Seccions Secundàries.
3. Unitats d’obra i unitats equivalents
- L’estadística de costos
- Liquidació de l’estadística de costos
4.Cost per unitat d'obra
1. EL PROCÉS DE CÀLCUL DEL COST
El cost es calcula mitjançant el pas per varies fases. En un principi, ens
trobarem amb la premissa de costos indirectes (assignació directa al producte) i
la resta passarà per un pas intermig, per seccions.
- Model inorgànic: usat sobre tot en empreses de serveis. Mirar els
costos i assignar.
o Si directes: assignació directa.
o Si indirectes: repartició.
- Model orgànic: més usat per empreses amb fabricació o cadena de
muntatge, amb productes semielaborats. Els costos indirectes es
recullen en un “departament”. És un pas intermig ja que l’anterior
classifica en directes o indirectes i després els imputa al producte.
En canvi, en aquest hi ha el pas entremig entre el cost i el producte. Per
tant, haurem de calcular els costos de cada un dels “centres” o
“departaments”.

13
EXERCICI 17
El dept de fabricació elabora productes A i B, presenta les següents dades:
- MOD: 2.500.000€ (1.000h per A i 1.500h per B)
- CIP: 500.000€ (els costos indirectes s’assignen proporcionalment a les
hores de MOD).
- Consum de matèria per A: 800.000€
- Consum de matèria per B: 500.000€
A més sabem que:
- El dept de fabricació realitza dues funcions: mecanitzat i muntatge.
- Dels costos de MOD, 1.926.000 corresponen a mecanitzat i la resta a
muntatge.
- Del total de CIP, 400.000€ corresponen a mecanitzat i la resta a
muntatge.
- Les 2.500h de MOD es varen emprar segons:
Productes H de mecanitzat H de muntatge Total hores
A 500 500 1.000
B 1.300 200 1.500
Total 1.800 700 2.500
a) Calcula el cost dels dos productes.
Si ho calculem amb el model orgànic, tenim dos centres, el mecanitzat i
muntatge.

14
No només hi ha seccions productives, sinó que també n’hi ha de NO PRODUCTIVES. En
ambdós casos, es bifurquen en principals i auxiliars.
En el cas d’una secció productiva, les principals van directe al producte final, en canvi,
les auxiliars serveixen de manteniment per a les principals. És imprescindible saber si
un centre és principal o no.
Això és important distingir-ho ja que per a fer l’estadística de costos, que és un
repartiment primari tant a principals com a auxiliars. No obstant, com que les auxiliars
ha de desaparèixer, passen a una segona fase anomenada LIQUIDACIÓ, on la qual
imputem als centres principals. Per a fer el repartiment, hi ha 4 criteris possibles:
i. En funció del valor.
ii. En funció de les unitats físiques.
iii. Base múltiple (combinació de les anteriors).
iv. Estimació subjectiva (en base a criteris històrics).

15
TEMA 4 – ALTRES SISTEMES DE
CALCUL DE COSTOS
1. Els costos per comanda.
Assignació del costos
Valoració de les comandes en curs
El càlcul del resultat de les ordres
2. El costos per procés.
El quadre de Repartiment
El quadre Matricial
Estructura del cost unitari
Valoració dels productes en curs
1. ELS COSTOS PER COMANDA
Les comandes es realitzen sobre tot en empreses de serveis. En canvi, els costos per
processos estimen unes vendes, les emmagatzemen i esperen a vendre-les (és un
càlcul més complicat que l’anterior).
Sota comanda, s’elabora un quadre on es van acumulant els costos. Si encara no s’ha
acabat de produir l’ordre i tanquen l’exercici, no s’imputarà com a cost fins que no
s’acabi íntegrament la producció.
- Documents: full de treball, auxiliars de materials i auxiliars de ma d’obra.

16
A l’hora de calcular els preus unitaris usarem el càlcul de matèria (tema 2), juntament
amb les taxes horàries (vals magatzem).
A més també podem controlar com treballa la ma d’obra mitjançant fitxes de rellotge
(controla les hores productives, descansos...) aleshores aquestes dades estaran
recollides en butlletins on s’especificarà per a quina ordre han dedicat les hores.
2. PROBLEMÀTICA DE LES ORDRES
Referent als costos indirectes, quan volem calcular el cost d’una ordre pot passar que
aquests encara no els coneguem (ja que normalment són els cosos fixes anuals). Per
tant, el que es fa és una estimació. Si aquesta estimació ha estat per d’amunt o per
sota del real, el que farem és un ajustament a posteriori.
No s’incorporarà un valor sinó una taxa (un suplement). Per fer-ho, s’ha de calcular un
pressupost dels costos indirectes, el qual es calcula a l’inici del període, determinant
l’activitat anual esperada.
Tenim dos casos:
- Pressupostat > real  sobreaplicació
- Pressupostat < real  subaplicació.
Tenim dues possibilitats:
i. Considerar la diferència com a un afegit (cost) al resultat.
ii. Ajustar el cost de les ordres de fabricació (si l’import és petit anem a la
primera possibilitat).
Ajustar el cost de les ordres (és el més correcte i el més complicat):
- Agafem la diferència i la repartim als costos indirectes de cada ordre.
- Agafem la diferència i la repartim als costos totals de cada ordre.

17
ELS COSTOS PER PROCESSOS
Acumulem costos per processos i en les empreses que ho fan són les que produeixen
en grans quantitats, homogènies (totes les comandes/productes són iguals).
La producció segueix uns cànons preestablerts, unes fases on es va transformant el
producte. Finalment l’última característica és que ho emmagatzemen.
A diferència d’abans (trobar el cost de cada ordre) el que fa és simplificar, mesurar
producció d’un període i buscar el cost mig.
QUÈ NECESSITEM PER A CALCULAR-HO?
Hem de tenir la info de què és cada unitat física, com l’hem fet i on l’hem fet. Per tant,
establirem un gràfic d’unitats físiques i un quadre per les estadístiques de costos.
Un cop tinguem les unitats físiques i els costos, assignarem els costos a la producció
(unitats acabades, en curs, semiacabades...)
METODOLOGIES
i. Càlcul acumulatiu: obtenim el cost de la producció acabada. Què hem fet
(independentment de si venia a mig fer de l’exercici anterior). Ho podem fer
per quadre de repartiment o bé per quadre matricial. La finalitat és trobar
resultats.
ii. Càlcul de components: estructura cost unitari. És més una eina de
control de gestió, ja que permet anar comparant un producte d’un període
amb un altre. Permet identificar ineficiències.
Si no hi ha semielaborats inicials coincidiran ambdues metodologies.
QUADRE DE REPARTIMENT I QUADRE MATRICIAL
Va trobant els costos per a cada procés, en canvi el matricial ho troba tot junt (no hi
ha processos).
De cada procés (secció) fem un quadre on el que busquem és el cost unitari del
producte semielaborat.
En productes semiacabats no calcularem preu de sortida amb PMP ni LIFO, sinó amb
FIFO, és a dir, sortirà primer les peces antigues.
Amb el quadre matricial no en fa una per una, sinó que fa un recollit de totes les fases.
Aquest, tindrà tantes columnes com seccions tingui i finalment 3 columnes importants
de “semielaborats”, “acabats” i “total”.
Com a files tindrem també les seccions on prendran valor si acumulen “pilotonet” d’una
secció a una altra.
®

Comptabilitat de Costos; apunts

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Comptabilitat de Costos; apunts

Similar to Comptabilitat de Costos; apunts (20)

More from Melanie Nogué

More from Melanie Nogué (19)

Comptabilitat de Costos; apunts