L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs tècnics per a l'elaboració de l'ESCACC 2021-2030, el marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, previst a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic. L’adaptació als impactes del canvi climàtic és l’altre pilar de les polítiques climàtiques i, a diferència de la mitigació, té un caràcter més local. L'adaptació és la capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos derivats del canvi climàtic. Una de les finalitats de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic és, precisament, reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes. La nova Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic 2021-2030 substituirà l’actualment vigent ESCACC 2012-2020, i tal com preveu la Llei de canvi climàtic, esdevindrà el marc estratègic de referència de l'adaptació al canvi climàtic a Catalunya. En el marc d'aquests treballs previs, el Servei Meteorològic de Catalunya ha elaborat les noves projeccions climàtiques regionalitzades a 2030 i 2050 i l'Oficina ha portat a terme junt amb la Direcció General de Participació Ciutadana, un procés participatiu de la nova ESCACC.

1. Sessió de retorn del procés participatiu de
l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi
Climàtic 2021-2030 (ESCACC30)
29 de març de 2022

2. 1. INTRODUCCIÓ
2. PROCÉS PARTICIPATIU
3. BALANÇ DE LES APORTACIONS REBUDES
4. PROPERES PASSES
Contingut

3. 01
INTRODUCCIÓ

4. Què és l’ESCACC30?
L’ESCACC30 és l’instrument de planificació del Govern de la Generalitat de Catalunya que, d’acord amb la
Llei del Canvi Climàtic, ha de reduir la nostra vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic.
L’instrument actualment vigent, l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020 (ESCACC20),
fou aprovada pel Govern el novembre de 2012. La imminent finalització de la seva vigència temporal,
l’expertesa de 10 anys en el desplegament de polítiques públiques d’adaptació, l’avenç en el coneixement
dels impactes i les vulnerabilitats, el desplegament de la Llei del Canvi Climàtic i la declaració d’emergència
climàtica fan necessària una nova ESCACC.
Una nova ESCACC, l’ESCACC30, que ha d’actualitzar els impactes del canvi climàtic presents i futurs,
avaluar les vulnerabilitats dels territoris, dels sistemes naturals i dels àmbits socioeconòmics i proposar
mesures i accions d’adaptació amb l’objectiu de ser més resilients, menys vulnerables, a una realitat
inqüestionable com és la de l’escalfament global.

5. Diferències ESCACC30-ESCACC20
• Vigència de la Llei 16/2017: obligacions Govern en adaptació; instrument de finançament (Fons Climàtic).
• Nous sectors (assegurances i sector financer, riscos naturals, litoral, interior i muntanya).
• Dos programes temporals de treball (2021-2025 i 2026-2030).
• Àmbits transversals: polítiques de gènere i vulnerabilitat social.
• Més coneixement i expertesa en adaptació:
- Tercer Informe Canvi Climàtic Catalunya (TICC 2017)
- Indicador Global d’Adaptació (2019)
- Noves projeccions climàtiques SMC (ESCAT, 2020)
- AAE adaptació 2021: 57 plans urbanístics i sectorials i 19 projectes
- Participació en projectes europeus (Life, Interreg, Poctefa, H2020)
- Avaluació vulnerabilitat infraestructures viàries i ferroviàries (2021)
- PIMAAdapta Costas (amb ICGC, Ports i SMC)
- Sisè informe de l’IPCC (2021-2022)

6. El cicle de planificació en adaptació al Canvi
climàtic
A la Conferència de les Parts de Cancún (COP16) de 2010 es va definir una metodologia per
elaborar Plans Nacionals d’Adaptació al Canvi Climàtic. El cercle de planificació s’inicia amb
l’avaluació d’impactes, vulnerabilitats i riscos. Amb aquesta informació s’elabora un Pla
d’Adaptació que s’ha d’implementar i avaluar. El següent cicle planificador torna a començar amb
una nova avaluació d’impactes, vulnerabilitats i riscos.

7. Sistemes naturals
Aigua
Impactes i vulnerabilitats
Àmbits econòmics i socials Territoris
Biodiversitat
Boscos
Ecosistemes marins i pesca
Agricultura i ramaderia
Assegurances i sector financer
Energia
Indústria, serveis i comerç
Infraestructures de mobilitat
Riscos naturals i protecció
civil
Recerca i formació
Salut
Turisme
Urbanisme i habitatge
Muntanya
Interior
Litoral

8. Sistemes naturals: Aigua
Perills Riscos
Temperatura
Períodes de sequera
Evapotranspiració
Cabals dels rius
Recursos hídrics

9. Sistemes naturals: Ecosistemes aquàtics continentals
Perills Riscos
Irregularitat de les
precipitacions
Evapotranspiració
Temperatura
Coberta de gel
en els estanys pirinencs
Espècies endèmiques en perill
Espècies al·lòctones

10. Sistemes naturals: Biodiversitat
Perills Riscos
Irregularitat de les
precipitacions
Irregularitat de les
precipitacions
Canvis estacionals
Canvis en la composició
de les comunitats
Espècies invasores
Desplaçaments
en la distribució d’espècies
Risc d’incendis
Absorció de CO2
en períodes de sequera

11. Sistemes naturals: Boscos
Perills Riscos
Irregularitat de les
precipitacions
Evapotranspiració
Temperatura
Empitjorament
de la salut dels boscos
D’embornals a emissors de CO2
Períodes de sequera
Risc d’incendis
Canvis en la fenologia,
composició i la fauna forestal
Augment de plagues
per l’acció d’insectes i patògens

12. Sistemes naturals: Ecosistemes marins
Perills Riscos
Temperatura del mar
Nivell del mar
Temporals
Pèrdua de comunitats
de coral·ligen
Temperatura a l’estiu
Pèrdua d’alguers de Posidònia
Desplaçament
cap al nord d’espècies

13. Àmbits econòmics i socials: Agricultura i ramaderia
Perills Riscos
Temperatura
Períodes de sequera Desequilibri entre floració
i aparició de brots
Afectació a la qualitat
d’alguns cultius
Pèrdues de collites per sequeres
Plagues
Risc de malalties del bestiar
Producció de cereals

14. Àmbits econòmics i socials: Energia
Perills Riscos
Temperatura
Fenòmens climàtics extrems
Recursos hídrics
Danys sobre les infraestructures
de generació elèctrica
Demanda energètica per
climatització en època de calor
Energia hidràulica

15. Àmbits econòmics i socials: Indústria, serveis i comerç
Perills Riscos
Temperatura
Fenòmens climàtics extrems
Pèrdues econòmiques
per inundacions i sequeres
Restriccions
en el subministrament d’aigua
Aturades del servei de
subministrament d’energia
Volatilitat en el preu dels
recursos

16. Àmbits econòmics i socials: Infraestructures de mobilitat
Perills Riscos
Temperatura
Fenòmens climàtics extrems
Talls de subministrament d’energia
Situacions d’inseguretat
dels conductors
Incidències/talls de circulació
a les xarxes ferroviàries i viàries
Inundacions a les línies
pròximes a la costa
Nivell del mar

17. Àmbits econòmics i socials: Pesca
Perills Riscos
Temperatura del mar
Nivell del mar
Augment mortalitat d’espècies
Espècies al·lòctones
Canvis fenològics i pautes
de reproducció d’algunes
espècies
Redistribució d’espècies

18. Àmbits econòmics i socials: Salut
Perills Riscos
Temperatura
Fenòmens climàtics extrems Propagació de malalties
causades per transmissió vectorial
(malària, dengue, etc)
Efectes perjudicials de la
contaminació atmosfèrica
Mortalitat onades de calor
Danys i mortalitat per fenòmens
meteorològics extrems

19. Àmbits econòmics i socials: Turisme
Perills Riscos
Temperatura
Nivell del mar
Hores de fred i cobertura de neu
Pèrdua de competitivitat a l’estiu
amb països del nord
Ampliació de la temporada
turística de sol i platja
Disponibilitat de recursos
Recursos hídrics
Pèrdua de viabilitat
del turisme de neu

20. Àmbits econòmics i socials: Urbanisme i habitatge
Perills Riscos
Temperatura
Fenòmens climàtics extrems
Nivell del mar
Demanda energètica
Planejaments urbanístics
vulnerables a inundacions
Efecte illa de calor urbana
Recursos hídrics
Danys o debilitament
de les estructures dels edificis

21. Territoris: Pirineus
Perills Riscos
Al conjunt dels Pirineus, la temperatura
mitjana anual augmenta a un ritme de
0,2ºC/decenni
Canvis en els tipus de conreu de la zona
L’última dècada ha estat la més càlida
des que es tenen registres
Les projeccions indiquen que
es continuarà reduint tant la superfície
com el gruix de neu, així com
la longitud del període en què el sòl
és cobert per la neu
Pèrdua de biodiversitat
Canvis en la distribució
de les espècies de la zona
Canvis en el paisatge
Pèrdua de competitivitat
en el turisme de neu
Necessitat de desestacionalitzar
l’oferta turística
Augment de riscos naturals
com esllavissades

22. Territoris: Interior
Perills Riscos
Irregularitat de les
precipitacions
Evapotranspiració
Temperatura
Garantia producció d’aliments
Gestió dels secans
Períodes de sequera
Risc d’incendis
Reducció disponibilitat d’aigua
Augment de plagues
Fenòmens meteorològics
extrems

23. Territoris: Litoral
Perills Riscos
Temperatura de l’aigua del mar
Nivell del mar
Fenòmens climàtics extrems
Inundacions de molls
i superfícies portuàries
Retrocés línia costanera
(pèrdua de sorres)
Inundacions a la costa
Afectació i pèrdues econòmiques
sector turístic
Afectació operativitat ports

24. Territoris: Delta de l’Ebre
Perills Riscos
L’any 2018 va ser l’any més càlid
a l’Observatori de l’Ebre des del 1905
(anomalia de 1,14ºC)
Canvis en la distribució de les espècies
tant de flora com de fauna de la zona
La temperatura mitjana del segle XXI és
1,3ºC més elevada que la del segle XX
El nivell del mar creix gairebé 3,5 cm
de mitjana al Mediterrani, que juntament
amb la subsidència del Delta i manca de
sediments,
el posen en perill
Augment de la salinitat als arrossars
Risc d’augment
d’espècies al·lòctones i invasores
Alteracions a la pesca i l’aqüicultura
Augmenta la temperatura de l’aigua
del mar provocant canvis
en la salinitat, acidesa, etc
Canvis morfològics al litoral
Pèrdua de confort climàtic

25. 02
PROCÉS PARTICIPATIU

26. Fases procés participatiu

30. Sessió deliberativa Data Enllaç
Eix 1. Aigua, aliments i
boscos
27/01/21 https://ja.cat/SJuIa
Eix 2. Infraestructures 03/03/21 https://ja.cat/pT4nu
Eix 3. Agenda rural |
Agenda urbana
17/03/21 https://ja.cat/OUXH
d

35. 03
BALANÇ DE LES PROPOSTES
REBUDES

36. Criteris de selecció/priorització
1. Gravetat del risc: mesures que, en el cas de no realitzar-les, comportaria previsiblement
conseqüències difícilment assumibles per la gravetat dels impactes que podrien produir-
2. Urgència: mesures que contribueixen a gestionar un risc ja existent o imminent.
3. Grau de consens/Veracitat: mesures que disposen d’un important consens científic sobre
llur idoneïtat i acord amb d’altres polítiques públiques sectorials (GTA de la CICC).
4. Oportunitat: mesures que, degut a l’existència d’una sèrie de factors (actors clau motivats,
finançament específic), seran fàcilment desplegables.
5. Efecte palanca: atesa la interdependència de les mesures i dels sectors, mesures que es
consideren com a palanca, és a dir, l'execució de les quals aporta algun element requerit
d'altres.
6. Cost efectivitat: mesures quins costos d’execució són molt menors que els costos derivats
de les conseqüències de no desplegar-les.
7. Abast de l’ESCACC30: mesures que realment suposen un avenç en el coneixement de la
nostra vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic i/o un avenç en la capacitat de
amb el GTA de la CICC.
8. Comprensió: mesures que són intel·ligibles.

37. Balanç: Global
72%
28%
Global
Acceptades/re-formulades
Rebutjades

38. Balanç: Sistemes naturals
84%
16%
Aigua
Acceptades/re-formulades
Rebutjades
100%
Biodiversitat
Acceptades/re-formulades
47%
53%
Boscos i silvicultura
Acceptades/re-formulades
Rebutjades
44%
56%
Ecosistemes marins i pesca
Acceptades/re-formulades
Rebutjades

39. Balanç: Àmbits econòmics i socials
63%
37%
Agricultura i Ramaderia
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades 82%
18%
Assegurances i sector financer
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades
53%
47%
Energia
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades 72%
28%
Indústria, serveis i comerç
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades
53%
47%
Infraestructures de mobilitat
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades 100%
Recerca i Formació
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades 97%
3%
Riscos naturals i protecció civil
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades
60%
40%
Salut
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades
95%
5%
Turisme
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades 87%
13%
Urbanisme i habitatge
Acceptades/re-
formulades
Rebutjades

40. Balanç: Territoris
87%
13%
Litoral
Acceptades/re-formulades
Rebutjades
100%
Muntanya
Acceptades/re-formulades
Rebutjades

41. 04
PROPERES PASSES

42. ESCACC30: on som GTA?
Grup Treball Adaptació CICC-ESCACC30 (GTA): acomplir amb el que determina
que determina la Llei 16/2017. Com? Mitjançant l’acord dels objectius operatius,
objectius operatius, les mesures i les accions per a cada àmbit sectorial per al dos
sectorial per al dos programes de treball:
• Constituït el 30/09/2020 per un total de 27 persones dels diversos departaments.
departaments.
• El 20/05/2021, l’OCCC fa una primera proposta d’objectius operatius i mesures per a cada àmbit
per a cada àmbit sectorial que és posteriorment discutida en 25 reunions bilaterals.

43. Horitzó aprovació ESCACC30 per part del
Govern: juliol 2022

44. Esquema elaboració ESCACC30
Primera
proposta
d’objectiu
s
operatius
i
mesures
ESCACC
30
Fase
informati
va
Fase
participativa
Fase de
retorn
Aportacio
ns Grup
de treball
d’adaptaci
ó (GTA)
Aprovaci
ó
ESCACC
30 per
part del
Govern
Finalitzat
Previsió
Juliol
2022
En procés
PROCÉS PARTICIPATIU

45. AGRAÏTS