SlideShare a Scribd company logo
1 of 55
Download to read offline
“Polítiques de sostenibilitat a
Catalunya"
Vector Residus
30 d’abril de 2014
IES de Sils
Agència de Residus de Catalunya
ASPECTES GENERALS
Empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat, creada a
partir de la llei autonòmica de residus vigent.
L’Agència de Residus de Catalunya té competència sobre els residus
que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit
territorial, siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, amb
excepció de:
- Els residus radioactius
- Els residus que procedeixen d'activitats mineres
- Els residus d'explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin
perillosos i s'utilitzin exclusivament en el marc de l'explotació agrària
- Els explosius desclassificats
- Les aigües residuals
- Els efluents gasosos
Agència de Residus de Catalunya
Problemàtica dels residus
RESIDUOS
Problemática ambiental
Cicle dels residus/recursos
Normativa i planificació
La normativa d'aplicació a Catalunya inclou:
• El conjunt de la legislació autonòmica
• La normativa bàsica estatal
• La normativa de la Unió Europea d'aplicació directa
Territorialment
• Les regulacions establertes a nivell de municipi
Planificació
Plans i programes
Defineixen des de diferents àmbits quins són els eixos bàsics per poder
dur a terme l'aplicació correcta del model català de gestió de residus.
• Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), (2007-2012)
• Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), (2007-2012)
• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC), (2007-2012)
• Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, aprovat pel
Decret 16/2010
PROGREMIC
• Àmbit d'aplicació
– Residus municipals
• Principis i bases del model de gestió
– Sostenibilitat en el cicle de vida
– Jerarquia de gestió (P, R, R, V i D)
– Principi de Precaució
– “Qui contamina, paga” o Principi de Responsabilitat del Productor
– Proximitat i suficiència
– Participació, qualitat de la informació i transparència informativa
– Utilització i complementarietat de Models de gestió
– Proporcionalitat entre els costos de gestió i la quantitat de residus gestionats
– Principi de Subsidiarietat i de Responsabilitat Compartida
– Protecció i regeneració del sòl
PROGREMIC
• OBJETIUS QUALITATIUS
Objectius del PROGREMIC 2007-2012
Prevenció en
origen
Manteniment de l’estabilització en la generació per càpita en la primera fase del
Programa i tendència a la reducció en la segona fase per aconseguir, el 2.012,
un 10% de reducció respecte 2.006.
Matèria
Orgànica
55% de valorització material total
Impropis en la recollida selectiva
menors al 15%
Vidre
75% de valorització
material total
Paper i
cartró
75% de valorització
material total de paper i
cartró (envàs i no envàs)
Envasos
Lleugers
25% de valorització
material total d’envasos
lleugers
60% valorització
material total
d’envasos
Valorització
material
Altres
25% valorització material total de la fracció
altres en general
VOL: 20% valorització material total.
Increment de la recuperació per reparació,
reutilització o reciclatge.
PILES: 25% recollida selectiva el 2.012.
RAEE: Objectius marcats al Reial Decret
208/2005.
48% Valorització
material total
Reducció de
rebuig a
disposició final
Disminució progressiva de residus sense tractar a incineració o dipòsit controlat
fins arribar a 100% de tractament l’any 2.012.
Generació d’un 43% de rebuig respecte la generació total de residus.
PROGREMIC
Eixos d'actuació:
• Un programa per a la ciutadania: Centrat en les persones, per incidir sobre els hàbits,
coneixements i actituds de la població respecto a l'ús i la utilització de recursos, així com en la
gestió dels seus residus
• Un programa de gestió: Organització de la gestió on s'inclouen la majoria de línies
d'actuació destinades a incidir en la cooperació i capacitació dels
diferents agents implicats
• Logística : Tenint en compte el transport de residus i les emissions
derivades, especialment per determinades fraccions i en relació
al model de segregació, al sistema i freqüència de recollida, i el
model urbanístic
• Un programa d'infraestructures
• Pla territorial sectorial d'infraestructures
Competències de la recollida
• La recollida dels residus municipals és competència dels municipis
• Els municipis poden executar aquesta competència individualment o
delegant-la en Ens Locals Supramunicipals
– Consells Comarcals
– Consorcis
– Mancomunitats
Competències de la recollida
• La recollida és assumida pels Ens Locals, els quals aproven ordenances per
al cobrament dels costos de recollida i tractament.
• El Govern de la Generalitat ha ajudat econòmicament en la implantació de la
recollida selectiva (contenidors, punts verds, ...) d'acord amb el Programa de
Gestió de Residus Municipals i les polítiques de gestió
• Aplicació del Cànon de residus: Es beneficien els que realitzen una bona
recollida selectiva
• La Llei de residus responsabilitza al productor la gestió dels residus. Així
s'aplica sobre els residus comercials
Models de gestió de residus municipals
Recollida selectiva
• Vidre
• Paper/cartró
• Envasos lleugers
• Matèria orgànica (FORM-FV)
• Estalvi energètic i de matèries primeres
• Aquests materials contenen generalment una
petita part de residus que no corresponen a la
fracció, als quals es denomina impropis. Així
doncs, es denomina recollida selectiva neta
a la recuperació de les fraccions recollides
selectivament menys els impropis que
continguin.
15
LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA TOTAL
En el 2012 en Catalunya se han recogido selectivamente 1.457.764 Tn de
residuos, que son un 11,22% menos que el año 2011. El índice de recogida
selectiva bruta se sitúa en el 39,07% del total de residuos generados, que
supone una disminución de 1,6 puntos respecto al año anterior. No obstante, la
disminución de la recogida selectiva es menos pronunciada que la disminución de la
generación total de residuos municipales.
L'any 2012 s'han
recollit
selectivament el
39,07% dels
residus generats
Estadístiques de residus a
Catalunya
16
LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT
L'any 2012 no destaca cap fracció per un gran augment de la recollida selectiva. Fins
i tot consten notables disminucions en algunes fraccions, com el paper i els residus
voluminosos. Aquesta tendència es pot atribuir, per una part a una retracció del
consum, i per altra als furts dels materials valuosos que es produeixen sobretot a les
grans ciutats.
Estadístiques de residus a
Catalunya
Estadístiques de residus a
Catalunya
EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA
En el 2012 s'han generat 3.731.436 Tn de residus municipals. Respecte a l'any
2011 la generació del total de residus municipals ha disminuït en un 7,73% encara
que la població ha incrementat un 0,42%
18
Cicle de vida del vidre
Recollida
selectiva
Depuració
(triturat i
rentat)
Consum de
vidre
Trituració
Estalvi d’un 27%
Estalvi d’un 50%
Disminució cont.
atmosfèrica 20%
Estalvi mat. primeres
Eliminació
impropis
Calcina
Fusió
Nous
envasos
Estadístiques de residus a
Catalunya
Procés de reciclatge de paper i cartró
Estalvi d’un 65% Estalvi de fibra vergeEstalvi d’un 85%
Què es pot lliurar en la recollida
selectiva de paper i cartró
QUÈ SI
• periòdics
• revesteixis
• llibretes
• sobris
• caixes de cartró
• envasis de paper
• papers per embolicar regals
• publicitat que trobem en les
bústies
QUÈ NO
• paper carbó
• paper plastificat,
• cel·lofana
• tovallons i paper de cuina
usats
• papers bruts
• fotografies
• cartró per a begudes
• evitar el lliurament d'espirals,
clips, grapes
Estadístiques de residus a
Catalunya
23
Cicle de vida dels envasos lleugers
Recollida
selectiva
Triatge i
classificació
Consum
d’envasos
lleugers
Premsat i
emmagatze-
matge de
materials
Eliminació
impropis
Plàstics
Brics
Metalls
Depurat i
Fusió
Gransejat
Escamat
Nous
envasos
Nous
productes
Triturat
V. Energ.
Cartró
Reciclat
PEAD
Alu.
Estadístiques de residus a
Catalunya
Fraccions de materials seleccionats
Què es pot lliurar en la recollida
selectiva d'envasos lleugers
QUÈ SI
• Envasos de plàstic: ampolles
d'aigua, iogurts, etc.
• Envasos metàl·lics: llaunes de ferro
i d'alumini (conserves), aerosols
buits, etc.
• Cartró per a begudes.
• Altres envasos lleugers (safates de
porexpan)
QUÈ NO
• Envasos plens
• Pots metàl·lics de pintures
• Pots metàl·lics de productes
químics
*La seva destinació ha de ser el
centre de recollida
Materia orgánica
• És la Fracció Orgànica dels Residus Municipals, fonamentalment constituïda
per restes de menjar i restes vegetals de petita grandària que poden recollir-
se selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament.
• La FORM és la fracció més inestable dels residus municipals, a causa del seu
elevat contingut en aigua (entorn del 80 % del seu pes) i en matèria orgànica
(hidrats de carboni, proteïnes i grasses).
• Aquestes restes orgàniques són fàcilment degradables pels
microorganismes. Per aquest motiu, és necessari que aquesta fracció es
reculli i gestioni el més ràpidament possible, a fi d'evitar la generació de
lixiviats i olors desagradables.
• La fracció orgànica té una densitat elevada, encara que variable
(aproximadament, 0,5-0,6 t/m3), la qual cosa fa que pesi molt i ocupi poc
espai.
Fracció orgànica de los residus
municipals (FORM)
• Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal i/o animal, susceptibles de
degradar-se biològicament, constituïts fonamentalment per:
– restes de la preparació del menjar, restes sobrants de menjar i aliments
en mal estat
– restes vegetals de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca,
rams de flors, etc.)
Fracció vegetal (FV)
• Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal, susceptibles de degradar-
se biològicament. A l'efecte de la seva gestió, la FV es pot dividir en dos
grups específics que hauran de gestionar-se de forma diferenciada:
– Fracció vegetal de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca,
rams de flors, etc.) assimilable a la FORM.
– Poda: Fracció vegetal de gran grandària i tipus llenyós, que requereix
d'una trituració prèvia a la seva valorització.
Residus considerats FORM
• Restes de menjar i restes de
preparació de la menjada
– Pells i restes de fruita i verdura
– Ossos i restes de carn
– Espines i restes de peix, així com
closques i petxines de marisc
– Peles d'ou i pells i peles de fruita
seca
– Restes de menjar i menjar en
malament estat
– Restes de pa
– Poso de cafè i restes d'infusions
• Residus de paper
– Paper de cuina brut
– Tovallons de paper brutes
– Mocadors de paper
• Restes vegetals de petites
dimensions
– Rams marcits, flors i fulles seques
– Gespa, petites branques de poda i
fullaraca
• Materials compostables
– Borses compostables
– Altres materials compostables
• Altres materials
– Taps de suro
– Serradures
– Estelles i encenalls de fusta natural
– Excrements d'animals domèstics
sense jaços ni sorres absorbents
– Escuradents i pals de gelat, etc.
Residus considerats FORM
Tipus de recollida
• Segons la pressió sobre el ciutadà
– Sistemes voluntaris: contenidors
– Sistemes obligatoris: porta a porta
• Àrees d'aportació
– Illes de contenidors
– Segons la fracció recollida
– Segons el tipus de contenidor
– Superfície
– Soterrat
• Segons la càrrega del vehicle
– Carrega posterior
– Càrrega superior
– Càrrega lateral
Tipus de recollida
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Fraccions principals recollides separadament
Model de segregació
Núm.
municipis
1
FORM Vidre Paper/Cartró
Envasos
Lleugers
Resta
Model 5 fraccions 903
Model Residu Mínim 16
Recollida Conjunta
Model “Multiproducte” 27
Recollida Conjunta
Tipus de recollida: Superfície
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Tipus de recollida: Superfície
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Número de contenidors
Quants menys habitants per contenidor, majors nivells de
recollida selectiva s'aconsegueixen
Tipus de recollida: Contenidors
soterrats
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
Tipus de recollida: Recollida
pneumàtica
2 sistemes:
• Sistema Estàtic:
S'introdueix aire a la xarxa de
conductes per aspirar els residus fins a
un punt centralitzat (60-80 km/h). Cada
cert temps es procedeix al buidatge
dels residus acumulats, un ordinador
coordina centralitzadament la recollida.
L'aire propulsor es filtra abans
d'emetre-ho a la atmosfera.
• Sistema mòbil:
Els baixants estan connectats a uns
contenidors. La succió s'exerceix des
dels camions situats en punts fixos,
des dels quals es poden aspirar
diferents contenidors
Tipus de recollida: Recollida pneumàtica
• Tipus de recollida segons agregació de fraccions
TIPUS DE RECOLLIDA: Porta a porta
• La recollida selectiva porta a porta consisteix en lliurar els residus al servei
municipal de recollida davant la porta de casa, en uns dies i hores
determinats per a cada fracció
• Els resultats de la recollida selectiva aconseguits són superiors, tant pel que
fa a la quantitat recollida com a la qualitat de la separació (en general se
situen entre el 60 i el 80 % de recollida selectiva).
Centre de recollida
• Els usuaris poden dipositar, de forma selectiva, diferents tipus de residus
municipals pels quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària o uns
contenidors específics al carrer.
• Els usuaris també poden trobar en el centre de recollida els contenidors de
paper i cartró, vidre i envasos lleugers.
Que podem portar a un centre de
recollida
• Residus municipals especials
– Fluorescents i llums de vapor de
mercuri
– Bateries
– Dissolvents
– Pintures i vernissos
– Piles
– Electrodomèstics que continguin
substàncies perilloses
– Olis minerals usats
– Amiant
• Residus municipals ordinaris
– Paper i cartró
– Vidre
– Envasos lleugers
– Plàstics
– Ferralla i metalls
– Tèxtils
– Olis vegetals usats
– Ampolles de cava senceres
• Residus municipals
voluminosos
– Mobles
– Electrodomèstics que no continguin
substàncies perilloses
– Ferralla electrònica (ordinadors,
electrodomèstics petits, aparells
electrònics, etc.)
• Altres residus municipals
– Fustes
– Restes de poda o jardineria
– Enderrocs i residus de la
construcció d'obres menors
– Pneumàtics
Centre de recollida mòbil
• El centre de recollida mòbil consisteix en un vehicle adaptat de recollida que
visita diferents barris o poblacions amb un calendari preestablert.
Ecoparcs
• Els ecoparcs són equipaments ambientals de tractament mecànic biològic
(TMB), que tracten les dues fraccions dels residus municipals que contenen
matèria orgànica:
– La fracció orgànica procedent de la recollida segregada dels residus municipals (*FORM), que
es tracta juntament amb els residus vegetals provinents de parcs i jardins municipals i
particulars.
– La fracció RESTO, els residus no recollits selectivament, que poden contenir entre un 30% i un
40% de matèria orgànica. (MOR)
• Actualment, l'àrea metropolitana de Barcelona té quatre ecoparcs operatius
Ecoparques
Tractament mecànic biològic (TMB)
• Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables que poden
haver quedat en aquestes dues fraccions, i tractar la matèria orgànica restant
mitjançant processos biològics.
TMB (part mecànica)
• Part mecànica: consisteix a separar els elements reciclables (metalls,
plàstics, vidre, etc.) continguts en la matèria orgànica o la RESTA.
• Els resultats d'aquesta part del tractament són, d'una banda, els materials
recuperables separats per fraccions i, per l'altra, una matèria orgànica de la
qual s'han extret la majoria d'impropis
TMB (parte biológica)
• Comprèn dos tipus de processos: el compostatge i la metanització o digestió
anaeròbia.
• Aquests dos processos es poden combinar; per exemple, sotmetent primer la
matèria orgànica a una digestió anaeròbia i efectuant un procés de
compostatge secundari.
• Gràcies a aquests dos processos o a la seva combinació, a més dels
productes ja esmentats, es redueix la càrrega contaminant dels residus, la
producció de lixiviats i l'emissió de gasos amb efecte hivernacle
Metanización o digestión anaeróbica
• Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes anaerobis.
• El procés es duu a terme als digestors mitjançant condicions canviants
controlades durant uns 20 dies.
• El resultat és la producció de biogàs (font d'energia renovable) i l'estabilització
dels residus biodegradables, de manera que es converteixen en materials
útils com a esmenes orgàniques del sòl.
Compostaje
• Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aeròbics. El
resultat d'aquest procés és la producció de compost o material bioestabilitzat i
diòxid de carboni.
• Consisteix en deixar que la mescla de residus es descompongui imitant la
degradació que es dona a la naturalesa, però d'una manera accelerada. Es
tracta d'un procés biooxidatiu controlat, produït per una successió de
microorganismes que actuen sota unes condicions ambientals (temperatura,
humitat, etc.) determinades.
• El procés es duu a terme en compartiments estancs, que faciliten aquesta
acceleració i, alhora, eviten l'emanació d’olors desagradables.
• El resultat és un producte orgànic que, segons la seva qualitat, es pot usar
com a adob en jardineria i agricultura o bé per esmenes del sòl.
Beneficis
• Reducció de la càrrega contaminant en abocadors
• Producció de *compost mitjançant el procés de compostatge
• Producció d'energia renovable mitjançant la metanització que disminueix
l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera
Sistemes integrals de gestió (SIG)
• Els SIG estan promoguts pels agents
econòmics que operin en el sector
interessat i no poden tenir ànim de lucre
• Han de ser autoritzats per les
Comunitats Autònomes (cada 5 anys)
• Tenen com a finalitat el compliment
dels objectius previstos en la normativa
• En l'àmbit domèstic, han d'arribar a
acords amb els Ens Locals per
possibilitar la recollida selectiva i
recuperació dels residus
Sistemas integrales de gestión
• Envases ligeros, papel y cartón
ECOEMBES
• Envases de vidrio
ECOVIDRIO
• Envases fitosanitarios
SIGFITO
• Medicamentos
SIGRE
• Neumáticos fuera de uso
SIGNUS y TNU
• Aceites industriales usados
SIGAUS y SIGPI
• Residuos de aparatos eléctricos
y electrónicos (RAEE)
ECOTIC, ECOLEC, EUROPEAN
RECYCLING PLATFORM,
ECOASIMELEC, ECOFIMÁTICA,
TRAGAMÓVIL, ECO-RAEE's,
ECOLUM y AMBILAMP
• Pilas y acumuladores
FUNDACIÓN ECOPILAS,
EUROPEAN RECYCLING
PLATFORM ESPAÑA,
FUNDACIÓN ECO-RAEE'S.
Sistema de dipòsit, devolució i retorn
(SDDR)
ENVASOS
• L’envasador estableix un sistema per recuperar físicament els seus envasos.
A fi de garantir aquesta tornada, l’envasador cobra un import en concepte de
dipòsit al client, import que es retorna en el moment de fer efectiva la
devolució de l'envàs
• Aquest procés es produeix en tota la cadena de distribució i comercialització,
fins a arribar al consumidor final
• Els envasos acollits a un SDDR s'identifiquen amb el símbol establert en
l'Ordre de 27 d'abril de 1998 que regula el funcionament d'aquest sistema
Sistema de dipòsit, devolució i retorn
(SDDR)
Esquema
Agència de Residus de Catalunya
C/ Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93.567.33.00
Fax 93.567.33.05
Naiara Comas
ncomast@gencat.cat
www.arc.cat
Moltes gràcies per la vostra
atenció

More Related Content

What's hot

Revisió i Actualització dels Criteris de Substancialitat de les Modificacions...
Revisió i Actualització dels Criteris de Substancialitat de les Modificacions...Revisió i Actualització dels Criteris de Substancialitat de les Modificacions...
Revisió i Actualització dels Criteris de Substancialitat de les Modificacions...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de...
Subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de...Subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de...
Subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de...Agència de Residus. Generalitat de Catalunya
 

What's hot (20)

Perquè reciclem l'orgànica?
Perquè reciclem l'orgànica?Perquè reciclem l'orgànica?
Perquè reciclem l'orgànica?
 
Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2014
Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2014Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2014
Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2014
 
Compostarc 2013: 20 anys de gestió de la FORM
Compostarc 2013: 20 anys de gestió de la FORMCompostarc 2013: 20 anys de gestió de la FORM
Compostarc 2013: 20 anys de gestió de la FORM
 
Els subproductes a l'economia circular
Els subproductes a l'economia circularEls subproductes a l'economia circular
Els subproductes a l'economia circular
 
Penalitzar + Incentivar. Una suma que multiplica
Penalitzar + Incentivar. Una suma que multiplica Penalitzar + Incentivar. Una suma que multiplica
Penalitzar + Incentivar. Una suma que multiplica
 
Per què economia circular? La visió d'Europa
Per què economia circular? La visió d'EuropaPer què economia circular? La visió d'Europa
Per què economia circular? La visió d'Europa
 
Les ordres de subvenció de l'ARC: Grans productors de matèria orgànica
Les ordres de subvenció de l'ARC: Grans productors de matèria orgànica Les ordres de subvenció de l'ARC: Grans productors de matèria orgànica
Les ordres de subvenció de l'ARC: Grans productors de matèria orgànica
 
2. Jornada #ResiduTextileESS_ARC
2. Jornada #ResiduTextileESS_ARC2. Jornada #ResiduTextileESS_ARC
2. Jornada #ResiduTextileESS_ARC
 
Ajut per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgàni...
Ajut per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgàni...Ajut per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgàni...
Ajut per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgàni...
 
Revisió i Actualització dels Criteris de Substancialitat de les Modificacions...
Revisió i Actualització dels Criteris de Substancialitat de les Modificacions...Revisió i Actualització dels Criteris de Substancialitat de les Modificacions...
Revisió i Actualització dels Criteris de Substancialitat de les Modificacions...
 
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
 
Subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de...
Subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de...Subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de...
Subvenció per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de...
 
Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2015
Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2015Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2015
Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l'any 2015
 
La recollida selectiva comercial a l'Àrea metropolitana de Barcelona
La recollida selectiva comercial a l'Àrea metropolitana de BarcelonaLa recollida selectiva comercial a l'Àrea metropolitana de Barcelona
La recollida selectiva comercial a l'Àrea metropolitana de Barcelona
 
Ajut per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgàni...
Ajut per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgàni...Ajut per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgàni...
Ajut per a projectes de foment de la recollida selectiva de la fracció orgàni...
 
Les ordres de subvenció de l'ARC 2017: Ajuts per l'utilització d'àrids recicl...
Les ordres de subvenció de l'ARC 2017: Ajuts per l'utilització d'àrids recicl...Les ordres de subvenció de l'ARC 2017: Ajuts per l'utilització d'àrids recicl...
Les ordres de subvenció de l'ARC 2017: Ajuts per l'utilització d'àrids recicl...
 
L'economia verda i circular a Catalunya
L'economia verda i circular a CatalunyaL'economia verda i circular a Catalunya
L'economia verda i circular a Catalunya
 
Les ordres de subvenció de l'ARC: Subvenció per a projectes de foment de l'Ec...
Les ordres de subvenció de l'ARC: Subvenció per a projectes de foment de l'Ec...Les ordres de subvenció de l'ARC: Subvenció per a projectes de foment de l'Ec...
Les ordres de subvenció de l'ARC: Subvenció per a projectes de foment de l'Ec...
 
Anàlisi de les noves tecnologis i innovació al servei de la recollida selectiva
Anàlisi de les noves tecnologis i innovació al servei de la recollida selectivaAnàlisi de les noves tecnologis i innovació al servei de la recollida selectiva
Anàlisi de les noves tecnologis i innovació al servei de la recollida selectiva
 
El nou paquet d’economia circular i de modificació d'objectius de Directives....
El nou paquet d’economia circular i de modificació d'objectius de Directives....El nou paquet d’economia circular i de modificació d'objectius de Directives....
El nou paquet d’economia circular i de modificació d'objectius de Directives....
 

Viewers also liked

Residus tòxics i domèstics - Congrés Medi Ambient 1r ESO
Residus tòxics i domèstics - Congrés Medi Ambient 1r ESOResidus tòxics i domèstics - Congrés Medi Ambient 1r ESO
Residus tòxics i domèstics - Congrés Medi Ambient 1r ESOAnnapujolo
 
Millorem El Planeta
Millorem El PlanetaMillorem El Planeta
Millorem El PlanetaMari Carmen
 
Activitats educatives Adults - Tractament de residus: tipus i instal·lacions
Activitats educatives Adults - Tractament de residus: tipus i instal·lacionsActivitats educatives Adults - Tractament de residus: tipus i instal·lacions
Activitats educatives Adults - Tractament de residus: tipus i instal·lacionsPojecte Life COR
 
Tractament de residus informàtics Víctor Marchante
Tractament de residus informàtics Víctor MarchanteTractament de residus informàtics Víctor Marchante
Tractament de residus informàtics Víctor MarchanteIES sa Colomina
 
Gestió de residus
Gestió de residusGestió de residus
Gestió de residusmamacal
 

Viewers also liked (8)

ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
Els Residus
Els ResidusEls Residus
Els Residus
 
Residus tòxics i domèstics - Congrés Medi Ambient 1r ESO
Residus tòxics i domèstics - Congrés Medi Ambient 1r ESOResidus tòxics i domèstics - Congrés Medi Ambient 1r ESO
Residus tòxics i domèstics - Congrés Medi Ambient 1r ESO
 
Millorem El Planeta
Millorem El PlanetaMillorem El Planeta
Millorem El Planeta
 
Activitats educatives Adults - Tractament de residus: tipus i instal·lacions
Activitats educatives Adults - Tractament de residus: tipus i instal·lacionsActivitats educatives Adults - Tractament de residus: tipus i instal·lacions
Activitats educatives Adults - Tractament de residus: tipus i instal·lacions
 
Tractament de residus informàtics Víctor Marchante
Tractament de residus informàtics Víctor MarchanteTractament de residus informàtics Víctor Marchante
Tractament de residus informàtics Víctor Marchante
 
Gestió de residus
Gestió de residusGestió de residus
Gestió de residus
 

Similar to Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus

17 I 18/12/2012 SEMINARI EUROPEU CLOENDA LIFE COR. Presentació del projecte L...
17 I 18/12/2012 SEMINARI EUROPEU CLOENDA LIFE COR. Presentació del projecte L...17 I 18/12/2012 SEMINARI EUROPEU CLOENDA LIFE COR. Presentació del projecte L...
17 I 18/12/2012 SEMINARI EUROPEU CLOENDA LIFE COR. Presentació del projecte L...Pojecte Life COR
 
CP Gestió de Residus Urbans i Industrials
CP Gestió de Residus Urbans i IndustrialsCP Gestió de Residus Urbans i Industrials
CP Gestió de Residus Urbans i Industrialsjgm_lleida
 
Xerrada residus centres ecoambientals
Xerrada residus centres ecoambientalsXerrada residus centres ecoambientals
Xerrada residus centres ecoambientalsadaura
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Projecte xammar pp
Projecte xammar ppProjecte xammar pp
Projecte xammar ppgrup3r18
 

Similar to Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus (20)

Les ordres de subvenció de l'ARC 2017: Ajuts per als projectes de foment de l...
Les ordres de subvenció de l'ARC 2017: Ajuts per als projectes de foment de l...Les ordres de subvenció de l'ARC 2017: Ajuts per als projectes de foment de l...
Les ordres de subvenció de l'ARC 2017: Ajuts per als projectes de foment de l...
 
Pla Residus
Pla ResidusPla Residus
Pla Residus
 
Memòria cgrvo 2012
Memòria cgrvo 2012Memòria cgrvo 2012
Memòria cgrvo 2012
 
Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels...
Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels...Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels...
Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels...
 
Memòria cgrvo 2011
Memòria cgrvo 2011Memòria cgrvo 2011
Memòria cgrvo 2011
 
Memòria cgrvo 2009
Memòria cgrvo 2009Memòria cgrvo 2009
Memòria cgrvo 2009
 
17 I 18/12/2012 SEMINARI EUROPEU CLOENDA LIFE COR. Presentació del projecte L...
17 I 18/12/2012 SEMINARI EUROPEU CLOENDA LIFE COR. Presentació del projecte L...17 I 18/12/2012 SEMINARI EUROPEU CLOENDA LIFE COR. Presentació del projecte L...
17 I 18/12/2012 SEMINARI EUROPEU CLOENDA LIFE COR. Presentació del projecte L...
 
Hàbits sostenibles i reducció de consums
Hàbits sostenibles i reducció de consumsHàbits sostenibles i reducció de consums
Hàbits sostenibles i reducció de consums
 
Catalunya: marc estratègic i actuacions destacades per l'impuls de l'economia...
Catalunya: marc estratègic i actuacions destacades per l'impuls de l'economia...Catalunya: marc estratègic i actuacions destacades per l'impuls de l'economia...
Catalunya: marc estratègic i actuacions destacades per l'impuls de l'economia...
 
Memòria cgrvo 2008
Memòria cgrvo 2008Memòria cgrvo 2008
Memòria cgrvo 2008
 
Memòria cgrvo 2013
Memòria cgrvo 2013Memòria cgrvo 2013
Memòria cgrvo 2013
 
Memòria cgrvo 2010
Memòria cgrvo 2010Memòria cgrvo 2010
Memòria cgrvo 2010
 
CP Gestió de Residus Urbans i Industrials
CP Gestió de Residus Urbans i IndustrialsCP Gestió de Residus Urbans i Industrials
CP Gestió de Residus Urbans i Industrials
 
Xerrada residus centres ecoambientals
Xerrada residus centres ecoambientalsXerrada residus centres ecoambientals
Xerrada residus centres ecoambientals
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
 
Projecte xammar pp
Projecte xammar ppProjecte xammar pp
Projecte xammar pp
 
Pqpi comerç
Pqpi comerçPqpi comerç
Pqpi comerç
 
Memòria cgrvo 2014
Memòria cgrvo 2014Memòria cgrvo 2014
Memòria cgrvo 2014
 
140613_Pilar Chiva_ ARC_Agència de Residus de Catalunya
140613_Pilar Chiva_ ARC_Agència de Residus de Catalunya140613_Pilar Chiva_ ARC_Agència de Residus de Catalunya
140613_Pilar Chiva_ ARC_Agència de Residus de Catalunya
 
naturals-13
naturals-13naturals-13
naturals-13
 

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
 
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullicióCrònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
 
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
 
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdfGuia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
 
Estat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a CatalunyaEstat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a Catalunya
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
 
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
 
Canvi climàtic
Canvi climàticCanvi climàtic
Canvi climàtic
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
 
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes EmissionsConvocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
 
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes EmissionsRegulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
 
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològicsExperiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
 
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes BarcelonaZona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
 
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a EspanyaContaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
 
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
 
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
 

Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus

  • 1. “Polítiques de sostenibilitat a Catalunya" Vector Residus 30 d’abril de 2014 IES de Sils
  • 2. Agència de Residus de Catalunya ASPECTES GENERALS Empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat, creada a partir de la llei autonòmica de residus vigent. L’Agència de Residus de Catalunya té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial, siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, amb excepció de: - Els residus radioactius - Els residus que procedeixen d'activitats mineres - Els residus d'explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s'utilitzin exclusivament en el marc de l'explotació agrària - Els explosius desclassificats - Les aigües residuals - Els efluents gasosos
  • 3. Agència de Residus de Catalunya
  • 6. Normativa i planificació La normativa d'aplicació a Catalunya inclou: • El conjunt de la legislació autonòmica • La normativa bàsica estatal • La normativa de la Unió Europea d'aplicació directa Territorialment • Les regulacions establertes a nivell de municipi
  • 7. Planificació Plans i programes Defineixen des de diferents àmbits quins són els eixos bàsics per poder dur a terme l'aplicació correcta del model català de gestió de residus. • Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), (2007-2012) • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), (2007-2012) • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC), (2007-2012) • Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, aprovat pel Decret 16/2010
  • 8. PROGREMIC • Àmbit d'aplicació – Residus municipals • Principis i bases del model de gestió – Sostenibilitat en el cicle de vida – Jerarquia de gestió (P, R, R, V i D) – Principi de Precaució – “Qui contamina, paga” o Principi de Responsabilitat del Productor – Proximitat i suficiència – Participació, qualitat de la informació i transparència informativa – Utilització i complementarietat de Models de gestió – Proporcionalitat entre els costos de gestió i la quantitat de residus gestionats – Principi de Subsidiarietat i de Responsabilitat Compartida – Protecció i regeneració del sòl
  • 9. PROGREMIC • OBJETIUS QUALITATIUS Objectius del PROGREMIC 2007-2012 Prevenció en origen Manteniment de l’estabilització en la generació per càpita en la primera fase del Programa i tendència a la reducció en la segona fase per aconseguir, el 2.012, un 10% de reducció respecte 2.006. Matèria Orgànica 55% de valorització material total Impropis en la recollida selectiva menors al 15% Vidre 75% de valorització material total Paper i cartró 75% de valorització material total de paper i cartró (envàs i no envàs) Envasos Lleugers 25% de valorització material total d’envasos lleugers 60% valorització material total d’envasos Valorització material Altres 25% valorització material total de la fracció altres en general VOL: 20% valorització material total. Increment de la recuperació per reparació, reutilització o reciclatge. PILES: 25% recollida selectiva el 2.012. RAEE: Objectius marcats al Reial Decret 208/2005. 48% Valorització material total Reducció de rebuig a disposició final Disminució progressiva de residus sense tractar a incineració o dipòsit controlat fins arribar a 100% de tractament l’any 2.012. Generació d’un 43% de rebuig respecte la generació total de residus.
  • 10. PROGREMIC Eixos d'actuació: • Un programa per a la ciutadania: Centrat en les persones, per incidir sobre els hàbits, coneixements i actituds de la població respecto a l'ús i la utilització de recursos, així com en la gestió dels seus residus • Un programa de gestió: Organització de la gestió on s'inclouen la majoria de línies d'actuació destinades a incidir en la cooperació i capacitació dels diferents agents implicats • Logística : Tenint en compte el transport de residus i les emissions derivades, especialment per determinades fraccions i en relació al model de segregació, al sistema i freqüència de recollida, i el model urbanístic • Un programa d'infraestructures • Pla territorial sectorial d'infraestructures
  • 11. Competències de la recollida • La recollida dels residus municipals és competència dels municipis • Els municipis poden executar aquesta competència individualment o delegant-la en Ens Locals Supramunicipals – Consells Comarcals – Consorcis – Mancomunitats
  • 12. Competències de la recollida • La recollida és assumida pels Ens Locals, els quals aproven ordenances per al cobrament dels costos de recollida i tractament. • El Govern de la Generalitat ha ajudat econòmicament en la implantació de la recollida selectiva (contenidors, punts verds, ...) d'acord amb el Programa de Gestió de Residus Municipals i les polítiques de gestió • Aplicació del Cànon de residus: Es beneficien els que realitzen una bona recollida selectiva • La Llei de residus responsabilitza al productor la gestió dels residus. Així s'aplica sobre els residus comercials
  • 13. Models de gestió de residus municipals
  • 14. Recollida selectiva • Vidre • Paper/cartró • Envasos lleugers • Matèria orgànica (FORM-FV) • Estalvi energètic i de matèries primeres • Aquests materials contenen generalment una petita part de residus que no corresponen a la fracció, als quals es denomina impropis. Així doncs, es denomina recollida selectiva neta a la recuperació de les fraccions recollides selectivament menys els impropis que continguin.
  • 15. 15 LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA TOTAL En el 2012 en Catalunya se han recogido selectivamente 1.457.764 Tn de residuos, que son un 11,22% menos que el año 2011. El índice de recogida selectiva bruta se sitúa en el 39,07% del total de residuos generados, que supone una disminución de 1,6 puntos respecto al año anterior. No obstante, la disminución de la recogida selectiva es menos pronunciada que la disminución de la generación total de residuos municipales. L'any 2012 s'han recollit selectivament el 39,07% dels residus generats Estadístiques de residus a Catalunya
  • 16. 16 LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT L'any 2012 no destaca cap fracció per un gran augment de la recollida selectiva. Fins i tot consten notables disminucions en algunes fraccions, com el paper i els residus voluminosos. Aquesta tendència es pot atribuir, per una part a una retracció del consum, i per altra als furts dels materials valuosos que es produeixen sobretot a les grans ciutats. Estadístiques de residus a Catalunya
  • 17. Estadístiques de residus a Catalunya EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA En el 2012 s'han generat 3.731.436 Tn de residus municipals. Respecte a l'any 2011 la generació del total de residus municipals ha disminuït en un 7,73% encara que la població ha incrementat un 0,42%
  • 18. 18 Cicle de vida del vidre Recollida selectiva Depuració (triturat i rentat) Consum de vidre Trituració Estalvi d’un 27% Estalvi d’un 50% Disminució cont. atmosfèrica 20% Estalvi mat. primeres Eliminació impropis Calcina Fusió Nous envasos
  • 20. Procés de reciclatge de paper i cartró Estalvi d’un 65% Estalvi de fibra vergeEstalvi d’un 85%
  • 21. Què es pot lliurar en la recollida selectiva de paper i cartró QUÈ SI • periòdics • revesteixis • llibretes • sobris • caixes de cartró • envasis de paper • papers per embolicar regals • publicitat que trobem en les bústies QUÈ NO • paper carbó • paper plastificat, • cel·lofana • tovallons i paper de cuina usats • papers bruts • fotografies • cartró per a begudes • evitar el lliurament d'espirals, clips, grapes
  • 23. 23 Cicle de vida dels envasos lleugers Recollida selectiva Triatge i classificació Consum d’envasos lleugers Premsat i emmagatze- matge de materials Eliminació impropis Plàstics Brics Metalls Depurat i Fusió Gransejat Escamat Nous envasos Nous productes Triturat V. Energ. Cartró Reciclat PEAD Alu.
  • 25. Fraccions de materials seleccionats
  • 26. Què es pot lliurar en la recollida selectiva d'envasos lleugers QUÈ SI • Envasos de plàstic: ampolles d'aigua, iogurts, etc. • Envasos metàl·lics: llaunes de ferro i d'alumini (conserves), aerosols buits, etc. • Cartró per a begudes. • Altres envasos lleugers (safates de porexpan) QUÈ NO • Envasos plens • Pots metàl·lics de pintures • Pots metàl·lics de productes químics *La seva destinació ha de ser el centre de recollida
  • 27. Materia orgánica • És la Fracció Orgànica dels Residus Municipals, fonamentalment constituïda per restes de menjar i restes vegetals de petita grandària que poden recollir- se selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament. • La FORM és la fracció més inestable dels residus municipals, a causa del seu elevat contingut en aigua (entorn del 80 % del seu pes) i en matèria orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i grasses). • Aquestes restes orgàniques són fàcilment degradables pels microorganismes. Per aquest motiu, és necessari que aquesta fracció es reculli i gestioni el més ràpidament possible, a fi d'evitar la generació de lixiviats i olors desagradables. • La fracció orgànica té una densitat elevada, encara que variable (aproximadament, 0,5-0,6 t/m3), la qual cosa fa que pesi molt i ocupi poc espai.
  • 28. Fracció orgànica de los residus municipals (FORM) • Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal i/o animal, susceptibles de degradar-se biològicament, constituïts fonamentalment per: – restes de la preparació del menjar, restes sobrants de menjar i aliments en mal estat – restes vegetals de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.)
  • 29. Fracció vegetal (FV) • Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal, susceptibles de degradar- se biològicament. A l'efecte de la seva gestió, la FV es pot dividir en dos grups específics que hauran de gestionar-se de forma diferenciada: – Fracció vegetal de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.) assimilable a la FORM. – Poda: Fracció vegetal de gran grandària i tipus llenyós, que requereix d'una trituració prèvia a la seva valorització.
  • 30. Residus considerats FORM • Restes de menjar i restes de preparació de la menjada – Pells i restes de fruita i verdura – Ossos i restes de carn – Espines i restes de peix, així com closques i petxines de marisc – Peles d'ou i pells i peles de fruita seca – Restes de menjar i menjar en malament estat – Restes de pa – Poso de cafè i restes d'infusions • Residus de paper – Paper de cuina brut – Tovallons de paper brutes – Mocadors de paper • Restes vegetals de petites dimensions – Rams marcits, flors i fulles seques – Gespa, petites branques de poda i fullaraca • Materials compostables – Borses compostables – Altres materials compostables • Altres materials – Taps de suro – Serradures – Estelles i encenalls de fusta natural – Excrements d'animals domèstics sense jaços ni sorres absorbents – Escuradents i pals de gelat, etc.
  • 32. Tipus de recollida • Segons la pressió sobre el ciutadà – Sistemes voluntaris: contenidors – Sistemes obligatoris: porta a porta • Àrees d'aportació – Illes de contenidors – Segons la fracció recollida – Segons el tipus de contenidor – Superfície – Soterrat • Segons la càrrega del vehicle – Carrega posterior – Càrrega superior – Càrrega lateral
  • 33. Tipus de recollida • Tipus de recollida segons agregació de fraccions Fraccions principals recollides separadament Model de segregació Núm. municipis 1 FORM Vidre Paper/Cartró Envasos Lleugers Resta Model 5 fraccions 903 Model Residu Mínim 16 Recollida Conjunta Model “Multiproducte” 27 Recollida Conjunta
  • 34. Tipus de recollida: Superfície • Tipus de recollida segons agregació de fraccions
  • 35. Tipus de recollida: Superfície • Tipus de recollida segons agregació de fraccions
  • 36. Número de contenidors Quants menys habitants per contenidor, majors nivells de recollida selectiva s'aconsegueixen
  • 37. Tipus de recollida: Contenidors soterrats • Tipus de recollida segons agregació de fraccions
  • 38. Tipus de recollida: Recollida pneumàtica 2 sistemes: • Sistema Estàtic: S'introdueix aire a la xarxa de conductes per aspirar els residus fins a un punt centralitzat (60-80 km/h). Cada cert temps es procedeix al buidatge dels residus acumulats, un ordinador coordina centralitzadament la recollida. L'aire propulsor es filtra abans d'emetre-ho a la atmosfera. • Sistema mòbil: Els baixants estan connectats a uns contenidors. La succió s'exerceix des dels camions situats en punts fixos, des dels quals es poden aspirar diferents contenidors
  • 39. Tipus de recollida: Recollida pneumàtica • Tipus de recollida segons agregació de fraccions
  • 40. TIPUS DE RECOLLIDA: Porta a porta • La recollida selectiva porta a porta consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció • Els resultats de la recollida selectiva aconseguits són superiors, tant pel que fa a la quantitat recollida com a la qualitat de la separació (en general se situen entre el 60 i el 80 % de recollida selectiva).
  • 41. Centre de recollida • Els usuaris poden dipositar, de forma selectiva, diferents tipus de residus municipals pels quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària o uns contenidors específics al carrer. • Els usuaris també poden trobar en el centre de recollida els contenidors de paper i cartró, vidre i envasos lleugers.
  • 42. Que podem portar a un centre de recollida • Residus municipals especials – Fluorescents i llums de vapor de mercuri – Bateries – Dissolvents – Pintures i vernissos – Piles – Electrodomèstics que continguin substàncies perilloses – Olis minerals usats – Amiant • Residus municipals ordinaris – Paper i cartró – Vidre – Envasos lleugers – Plàstics – Ferralla i metalls – Tèxtils – Olis vegetals usats – Ampolles de cava senceres • Residus municipals voluminosos – Mobles – Electrodomèstics que no continguin substàncies perilloses – Ferralla electrònica (ordinadors, electrodomèstics petits, aparells electrònics, etc.) • Altres residus municipals – Fustes – Restes de poda o jardineria – Enderrocs i residus de la construcció d'obres menors – Pneumàtics
  • 43. Centre de recollida mòbil • El centre de recollida mòbil consisteix en un vehicle adaptat de recollida que visita diferents barris o poblacions amb un calendari preestablert.
  • 44. Ecoparcs • Els ecoparcs són equipaments ambientals de tractament mecànic biològic (TMB), que tracten les dues fraccions dels residus municipals que contenen matèria orgànica: – La fracció orgànica procedent de la recollida segregada dels residus municipals (*FORM), que es tracta juntament amb els residus vegetals provinents de parcs i jardins municipals i particulars. – La fracció RESTO, els residus no recollits selectivament, que poden contenir entre un 30% i un 40% de matèria orgànica. (MOR) • Actualment, l'àrea metropolitana de Barcelona té quatre ecoparcs operatius
  • 45. Ecoparques Tractament mecànic biològic (TMB) • Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables que poden haver quedat en aquestes dues fraccions, i tractar la matèria orgànica restant mitjançant processos biològics.
  • 46. TMB (part mecànica) • Part mecànica: consisteix a separar els elements reciclables (metalls, plàstics, vidre, etc.) continguts en la matèria orgànica o la RESTA. • Els resultats d'aquesta part del tractament són, d'una banda, els materials recuperables separats per fraccions i, per l'altra, una matèria orgànica de la qual s'han extret la majoria d'impropis
  • 47. TMB (parte biológica) • Comprèn dos tipus de processos: el compostatge i la metanització o digestió anaeròbia. • Aquests dos processos es poden combinar; per exemple, sotmetent primer la matèria orgànica a una digestió anaeròbia i efectuant un procés de compostatge secundari. • Gràcies a aquests dos processos o a la seva combinació, a més dels productes ja esmentats, es redueix la càrrega contaminant dels residus, la producció de lixiviats i l'emissió de gasos amb efecte hivernacle
  • 48. Metanización o digestión anaeróbica • Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes anaerobis. • El procés es duu a terme als digestors mitjançant condicions canviants controlades durant uns 20 dies. • El resultat és la producció de biogàs (font d'energia renovable) i l'estabilització dels residus biodegradables, de manera que es converteixen en materials útils com a esmenes orgàniques del sòl.
  • 49. Compostaje • Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aeròbics. El resultat d'aquest procés és la producció de compost o material bioestabilitzat i diòxid de carboni. • Consisteix en deixar que la mescla de residus es descompongui imitant la degradació que es dona a la naturalesa, però d'una manera accelerada. Es tracta d'un procés biooxidatiu controlat, produït per una successió de microorganismes que actuen sota unes condicions ambientals (temperatura, humitat, etc.) determinades. • El procés es duu a terme en compartiments estancs, que faciliten aquesta acceleració i, alhora, eviten l'emanació d’olors desagradables. • El resultat és un producte orgànic que, segons la seva qualitat, es pot usar com a adob en jardineria i agricultura o bé per esmenes del sòl.
  • 50. Beneficis • Reducció de la càrrega contaminant en abocadors • Producció de *compost mitjançant el procés de compostatge • Producció d'energia renovable mitjançant la metanització que disminueix l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera
  • 51. Sistemes integrals de gestió (SIG) • Els SIG estan promoguts pels agents econòmics que operin en el sector interessat i no poden tenir ànim de lucre • Han de ser autoritzats per les Comunitats Autònomes (cada 5 anys) • Tenen com a finalitat el compliment dels objectius previstos en la normativa • En l'àmbit domèstic, han d'arribar a acords amb els Ens Locals per possibilitar la recollida selectiva i recuperació dels residus
  • 52. Sistemas integrales de gestión • Envases ligeros, papel y cartón ECOEMBES • Envases de vidrio ECOVIDRIO • Envases fitosanitarios SIGFITO • Medicamentos SIGRE • Neumáticos fuera de uso SIGNUS y TNU • Aceites industriales usados SIGAUS y SIGPI • Residuos de aparatos eléctricos y electrónicos (RAEE) ECOTIC, ECOLEC, EUROPEAN RECYCLING PLATFORM, ECOASIMELEC, ECOFIMÁTICA, TRAGAMÓVIL, ECO-RAEE's, ECOLUM y AMBILAMP • Pilas y acumuladores FUNDACIÓN ECOPILAS, EUROPEAN RECYCLING PLATFORM ESPAÑA, FUNDACIÓN ECO-RAEE'S.
  • 53. Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) ENVASOS • L’envasador estableix un sistema per recuperar físicament els seus envasos. A fi de garantir aquesta tornada, l’envasador cobra un import en concepte de dipòsit al client, import que es retorna en el moment de fer efectiva la devolució de l'envàs • Aquest procés es produeix en tota la cadena de distribució i comercialització, fins a arribar al consumidor final • Els envasos acollits a un SDDR s'identifiquen amb el símbol establert en l'Ordre de 27 d'abril de 1998 que regula el funcionament d'aquest sistema
  • 54. Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) Esquema
  • 55. Agència de Residus de Catalunya C/ Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93.567.33.00 Fax 93.567.33.05 Naiara Comas ncomast@gencat.cat www.arc.cat Moltes gràcies per la vostra atenció