1. Tres nus en el bosc
Documentació general
Catalogació:
Autor: Joaquim
Sunyer(1874-1956)
Títol: Tres nus en el
bosc
Cronologia: 1913-1915
Localització: Museu
nacional d’art de
Catalunya (MNAC)
Estil: noucentisme
Anàlisi material:
Dimensions: 1,25 x 1,51cm
Suport: tela
Tècnica: oli
http://www.xtec.es/~aguiu1/calaix/026sunye.htm
2. Anàlisi formal: Elements plàstics Traç negre que delimita
figures, arbres, etc.
Importància de
les formes,
construïdes amb
la línia.
PRIMITIVISME Importància de la línia corba
Dibuix ingenu que recorda als (ondulació en les figures i el paisatge)
primers moviments d’avantguarda
3. Gamma austera, Color Tons verdosos, ocres i
marrons
sobrietat tonal
Recorda a les
pintures de
Cézanne o a
la dels
primers
moments del
Cubisme
Certa sensació de
monocromatisme
Importància de la línia corba
(ondulació en les figures i el paisatge)
4. Composició Absència d’horitzó
Sense cel
Dones
emmarcades
pels arbres i
pels matolls
Figures
femenines
tractades
amb
concepció
orogràfica
Harmonia
figures i
paisatge
Món unitari
Paisatge no és un teló de fons
5. Composició ATECTÓNICA, oberta Masia d’El Clot dels Frares
Composició
estructurada en
ritmes
Simetria entre
els diversos
elements
compositius
“Essa” la soca de
l’arbre s’harmonitza
amb la “essa” de la
figura nua femenina
d’esquena a
l’espectador
Paisatge Relació harmònica
mediterrani i equilibrada entre
L’escena és intranscendent (Sitges) natura i figures
6. Harmonia en
les formes: Perspectiva
la rodonesa descendent
del les dones que apropa
troba ressò els plans
en les
formes de la
natura,
Els braços
creen línies
paral·leles
amb les
branques...
Tres figures (nus femenins) immerses
(concepció gairebé orogràfica) en el
paisatge
7. Dona catalana
FIGURES
lligada a la
No són l’arquetip
terra
sofisticat i
sensual de les
figures femenines
modernistes
Actitud púdica
en tapar-se amb
les mans, el pit
i el sexe
Gos
(petites coses de
cada dia es troba
la felicitat)
Figures voluptuoses Posició de descans Actitud més aterevida
8. Interpretació
Es tracta d’un tema mediterrani fet amb primitivisme idealitzador. Les figures
opulentes són fruit de la seva admiració per les qualitats plàstiques del cos femení.
La terra catalana i els lligams de l’autor amb ella també hi són representats, els
quals es fan més forts després de la Gran Guerra. Es tracta d’un paisatge de Sitges,
el seu poble natal. Els rostres de les dones també són propers als autòctons.
Els crítics de l’època van voler veure en els seus nus el símbol de la dona catalana i
de la Catalunya eterna. Dóna i paisatge seran dos emblemes del noucentisme. El
crític i poeta Gabriel Ferrater va descriure “aquesta aptitud per construir totes les
formes del quadre com construccions particulars d’una mateixa forma ideal general,
per fer que totes rimin i s’evoquin i es sostinguin les unes amb les altres”.
Maragall va escriure: “És la carn del paisatge que animant-se s’ha fet carn”
Entre 1913 i 1916 va fer vàries versions
del tema de les banyistes i els nus femenins
al bosc, el quals va anar simplificant pel
contacte amb Picasso, Braque i altres
pintors cubistes que es reunien a Ceret (sud
de França). També simplificà la paleta,
influït per aquests pintors. “Pastoral” i
“Mediterrània” també són d’aquesta etapa.
9. El Noucentisme
Moviment cultural, s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 i acaba el
1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera
El creador i el principal ideòleg. Eugeni D’Ors “la Veu de Catalunya” – Glossari
(1916)
La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i
accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més
autònoma. El Noucentisme va servir a la burgesia catalana per refermar-se
com a classe hegemònica i exportar el seu programa de millora a la resta
d’Espanya.
Conceptes bàsics són: classicisme i mediterraneisme. El terme fa referència
tant al que és nou com al Nou-cents, és a dir, el segle XX.
Artísticament
El Noucentisme recupera la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat.
Valora més la intel·ligència que la sensibilitat.
Defensen la sobrietat expressiva.
Predomini de la línia respecte al color. S’usen colors sobris
La figura de la dona és fonamental, i el paisatge idealitzat, ambients
intemporals, visió poètica
10. Models i influències
La influència de les idees noucentistes és clara, però també va tenir diferents
models pictòrics, com hem vist, un els dels quadres de banyistes de Cézanne,
però també els de Renoir, que conegué durant la seva estada a París, com
veurem a continuació. També li serviren de model els nus del Judici Final de
Lucca Signorelli, de la catedral d’Orvieto (1505), que visità abans de pintar el
quadre.
Les Grandes Baigneuses)
Pierre-Auguste Renoir, 1884-87
11. També aportà
Sunyer certs
aspectes del
Cubisme al
panorama artístic
català.
La temàtica del nu
femení el continuà
treballant
posteriorment,
com veurem, i
influí en les obres
del pintor francès
Friesz,
contemporani seu.
Banyistes
Cézanne
12. Joaquim Sunyer (1874-1956)
Va néixer a Sitges. Es traslladà a Barcelona i estudià a la Llotja amb Mir,
Nonell i Torres Garcia. El 1896 anà a París, on va viure bastant temps.
Practicà l’expressionisme i es feu amic de Picasso, Manolo Hugué, Modigliani i
Marquet. Pintà temes urbans i interiors, evolucionant cap al
postimpressionisme. El 1911 tornà a Catalunya instal·lant-se a Sitges. El seu
estil canvià radicalment, convertint-se en el màxim exponent del Noucentisme
català. Evolucionà cap a una composició simplificada, d’estructures clares i
colors sobris i transparents, creant el mediterranisme, que formà escola en
l’art català. Les seves figures femenines, serenes, són el prototipus de dona
catalana del noucentisme, glossades per Eugeni D’Ors i fetes amb poesia i
refinament. El 1911 presentà el quadre Pastoral. El 1923 es reconegué
públicament la seva importància i fou consagrat com a pintor de fama
internacional.
La riera de Ribes, 1913
13. Obres de la seva estada a París
1899.Escena de Bulevard 1900.Figura femenina
16. Pastoral, 1911, es considera l’obra més emblemàtica del Noucentisme. Té un caràcter
simbòlic. Al centre hi ha una figura femenina nua, al mig d’un pisatge frondós d’arbres i
praderies amb les muntanyes al fons. Envoltda d’ovelles, aus i un gos. Sunyer aconsegueix
fondre la figura femenina i la natura a través de la línia.
