SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
Henry Moore  (1898-1986)  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Figura ajaguda
[object Object],[object Object],Dona ajaguda sobre una superfície horitzontal amb un gran buit sota els pits. Conserva certa figuració, però és un a representació sobretot esquemàtica.
 
Gran forat sota els seus pits Figura femenina reclinada   Sense arestes  - formes esquemàtiques i arrodonides -   Sense faccions Potencia una part de l’anatomia femenina   Cap petit en relació al cos Clara desproporció   Els buits, els forats són una constant en la seva producció.  Els tracta com a forma positiva i proporcionen a les escultures una multiplicitat d’aspectes i les omplen d’un significat simbòlic.   Composició
Predomini de la línia corba, en formes arrodonides i buits Transmet tranquil·litat i repòs, igual que l’horitzontalitat L’horitzontalitat predominant és trencada pels genolls i el cap, units per cames i braços enganxats formant un tot Moore és un dels primers escultors en definir formes a traves del buit. Paper fonamental el gran buit del mig. Els volums envolten l’espai buit i defineixen la forma desitjada. Símbol del si matern. Sensació de monumentalitat per la seva concepció Conserva elements figuratius, però plasmats amb simbolisme esquemàtic La matèria queda a la vista, sense treballar. Pedra amb esquerdes i fissures.
El buit del centre  és envoltat d'elements compactes o massissos, i fa que l’obra es tanqui sobre ella mateixa   El pes dels volums es reparteix de forma equilibrada, però no simètrica.  La llum incideix de manera diferent en cada part, ombrejant zones ocultes i marcant l’arrodoniment o curvatura de les formes  Expressivitat: malgrat certa figuració, les seves simplificacions i deformacions la porten al límit de l’abstracció. Aquestes donen més força expressiva i vigor a les formes. Destaquen parts de l’anatomia femenina amb càrrega simbòlica.
Moore  i els escultors de principis del segle XX buscaven maneres diferents de representar la pròpia subjectivitat sense reproduir necessàriament la realitat, així com l’ús de nous materials en les seves obres.  L’expressió s’imposà a la plasmació fidel del model, arribant-se a obres sense cap referència a la realitat.  Moore  buscada expressar d’una manera més sincera i autèntica allò que l’escultura primitiva representava, recuperar la seva funció màgica i religiosa, carregada de simbolisme. L’art primitiu el va atreure des del principi. L’estil de  Henry Moore És un clar exemple de la re4cerca de noves matèries I formes en l’escultura del segle XX. Renovà la sensibilitat plàstica atorgant al buit el mateix valor que la matèria que l’envolta.
Aviat Moore va conèixer l’escultura tribal africana i per l’art primitiu americà, el maia sobretot. Els Chac-Mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici  Influències
Venus prehistòrica de  Willendorf  (Àustria), ídol de fecunditat “ Gran Mare” “Mare Universal” figura materna, símbol de fecunditat, imatge de la dona com a font de vida.  Ella bressola en el seu ventre -buit de llibertat-  una humanitat castigada per guerres i misèries   Henry Moore  s’interessà per la figura maia, el déu de la pluja Chac-Mool (Chichén-Itzá, Yucatán), que va veure en una exposició del museu del Trocadero a París
Interpretació En aquesta obra Moore representa la “Mare” com a refugi de les misèries del món i com a lloc de pau, concepte que utilitzà més vegades, en diferents materials, com fusta, pedra i metall. Va crear un tipus de figura fàcilment reconeixible, semblant al Chac-mool de Chichén-itzà, al Yucatan, Mèxic. Moore però canvià el guerrer maia per una dona que simbolitza la fertilitat. Amb la figura inclinada inicia la seva etapa de maduresa. En les seves figures inclinades utilitzà formes rotundes, inflades, ondulades, amb forats i perforacions arrodonides que reflecteixen formes naturals. Els seus temes preferits eren: mares amb fills, grups familiars, guerrers i sobretot la figura humana reclinada. Aquestes van des del realisme fins la pura abstracció.
Les formes rodones evoquen forces vitals i fructificadores, que reprodueixen la capacitat de la dona per desenvolupar una nova vida al seu si. L’espai buit sota els pits és la cavitat acollidora que convida al refugi en la foscor, sense arestes que fereixin la “mare universal”. És el lloc de pau i repòs, origen de tot i record enyorat. És un lloc pur i no malmès per les misèries i penúries humanes. Per alguns evoca les forces ocultes i desconegudes que són l’essència de la humanitat.  La seva  funció  era per decorar un espai concret. També serveix per suggerir a l’espectador, amb les línies corbes, la relació entre les forces primigènies de la natura i les formes del cos de la dona.
Henry Spencer Moore   (Castleford, Yorkshire , 1898-1986). Escultor anglès fill d’un enginyer de mines. Va lluitar en la Primera Guerra Mundial, sent ferit en un atac amb gas. Contràriament a altres artistes de l’època, la guerra no li afectà negativament.  El 1922 guanyà una beca per estudiar a Londres, al Royal College of Art. Viatjà a París i Roma, i el 1926 celebrà la seva primera exposició individual. Va donar a conèixer les seves escultures de bronze i marbre tallades de gran format. Ajudà a introduir una particular forma de modernisme a Gran Bretanya. Se’l considera l’escultor britànic més important del segle XX.   1928,  West Wind , Londres
Amor per la natura, pels materials, per les seves formes i per les textures   « Prefereixo una escultura meva en un paisatge inclòs indiferent, abans que en el edifici més bonic»   L’aire penetra en l’escultura i l’obra s’integra a l’entorn   «No falsificaré la pedra per fer-la imitar una pell suau»  «He descobert a la natura, en les pedres, en les roques,  en els arbres i les plantes principis de formes i ritmes» .  «L’observació de la naturalesa forma part de la vida d’un artista; augmenta el seu coneixement de la forma, li permet conservar la seva frescor, el preserva de treballar únicament a partir de fórmules i l’alimenta la seva inspiració»
1945, Metro de Londres.  Aquest era zona de refugi dels bombardeigs alemanys de la segona guerra mundial.  Moore  va viure aquests fets i reflectí la seva impressió en una sèrie de dibuixos.
Figures reclinades de diferents moments 1951 1952
1963, Figura reclinada en tres peces
1950, Grup familiar Va repetir el tema, sobretot des del naixement de la seva única filla 1951, Rei i reina
1951, Tres figures dretes  1955
1962.KnifeEdge
1955, Totonto
1967, Figura reclinada 1968, Figura reclinada en tres peces
1968, Figura reclinada en  dues  peces
1969, Arc d’Hiroshima  Explosió nuclear
1972, Arcs…
1973, Figura reclinada en quatre peces

More Related Content

What's hot (20)

Nova Figuració
Nova FiguracióNova Figuració
Nova Figuració
 
Frida Kalho: El marxisme curarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme curarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme curarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme curarà els malalts
 
Segones avantguardes: pintura i escultura
Segones avantguardes: pintura i esculturaSegones avantguardes: pintura i escultura
Segones avantguardes: pintura i escultura
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
Dalí: El gran masturbador
Dalí: El gran masturbadorDalí: El gran masturbador
Dalí: El gran masturbador
 
Nit de lluna
Nit de llunaNit de lluna
Nit de lluna
 
21 Number 1
21 Number 121 Number 1
21 Number 1
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XX
 
8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
Persistencia de la memoria
Persistencia de la memoriaPersistencia de la memoria
Persistencia de la memoria
 
Mondrian: Tableau II
Mondrian: Tableau IIMondrian: Tableau II
Mondrian: Tableau II
 
2.Matisse. Ratlla Verda
2.Matisse. Ratlla Verda2.Matisse. Ratlla Verda
2.Matisse. Ratlla Verda
 
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
 
L’art de les avantguardes
L’art de les avantguardesL’art de les avantguardes
L’art de les avantguardes
 
Expressionisme
ExpressionismeExpressionisme
Expressionisme
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
Dalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaDalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòria
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 

Similar to H.Moore: Figura ajaguda

Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
11d. j. llimona. desconsol
11d. j. llimona. desconsol11d. j. llimona. desconsol
11d. j. llimona. desconsoljesus gutierrez
 
Art del segle xx 1
Art del segle xx 1Art del segle xx 1
Art del segle xx 1Julia Valera
 
L'art i el poder
L'art i el poderL'art i el poder
L'art i el podermicucsal
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement esculturaJulia Valera
 
Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquessandroalfaro
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAYAntonio Núñez
 
19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsoljgutier4
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyertomasggm
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesjoanet83
 
Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquessandroalfaro
 

Similar to H.Moore: Figura ajaguda (20)

Henry Moore: Figura jacent
Henry Moore: Figura jacentHenry Moore: Figura jacent
Henry Moore: Figura jacent
 
08 Figura jacent
08 Figura jacent08 Figura jacent
08 Figura jacent
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
11d. j. llimona. desconsol
11d. j. llimona. desconsol11d. j. llimona. desconsol
11d. j. llimona. desconsol
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Art del segle xx 1
Art del segle xx 1Art del segle xx 1
Art del segle xx 1
 
L'art i el poder
L'art i el poderL'art i el poder
L'art i el poder
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
7 discòbol
7  discòbol7  discòbol
7 discòbol
 
8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL
 
Tca. judit i holofernes
Tca. judit i holofernesTca. judit i holofernes
Tca. judit i holofernes
 
Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiques
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
 
Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiques
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Recently uploaded

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Recently uploaded (7)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

H.Moore: Figura ajaguda

  • 1.
  • 2.
  • 3.  
  • 4. Gran forat sota els seus pits Figura femenina reclinada Sense arestes - formes esquemàtiques i arrodonides - Sense faccions Potencia una part de l’anatomia femenina Cap petit en relació al cos Clara desproporció Els buits, els forats són una constant en la seva producció. Els tracta com a forma positiva i proporcionen a les escultures una multiplicitat d’aspectes i les omplen d’un significat simbòlic. Composició
  • 5. Predomini de la línia corba, en formes arrodonides i buits Transmet tranquil·litat i repòs, igual que l’horitzontalitat L’horitzontalitat predominant és trencada pels genolls i el cap, units per cames i braços enganxats formant un tot Moore és un dels primers escultors en definir formes a traves del buit. Paper fonamental el gran buit del mig. Els volums envolten l’espai buit i defineixen la forma desitjada. Símbol del si matern. Sensació de monumentalitat per la seva concepció Conserva elements figuratius, però plasmats amb simbolisme esquemàtic La matèria queda a la vista, sense treballar. Pedra amb esquerdes i fissures.
  • 6. El buit del centre és envoltat d'elements compactes o massissos, i fa que l’obra es tanqui sobre ella mateixa El pes dels volums es reparteix de forma equilibrada, però no simètrica. La llum incideix de manera diferent en cada part, ombrejant zones ocultes i marcant l’arrodoniment o curvatura de les formes Expressivitat: malgrat certa figuració, les seves simplificacions i deformacions la porten al límit de l’abstracció. Aquestes donen més força expressiva i vigor a les formes. Destaquen parts de l’anatomia femenina amb càrrega simbòlica.
  • 7. Moore i els escultors de principis del segle XX buscaven maneres diferents de representar la pròpia subjectivitat sense reproduir necessàriament la realitat, així com l’ús de nous materials en les seves obres. L’expressió s’imposà a la plasmació fidel del model, arribant-se a obres sense cap referència a la realitat. Moore buscada expressar d’una manera més sincera i autèntica allò que l’escultura primitiva representava, recuperar la seva funció màgica i religiosa, carregada de simbolisme. L’art primitiu el va atreure des del principi. L’estil de Henry Moore És un clar exemple de la re4cerca de noves matèries I formes en l’escultura del segle XX. Renovà la sensibilitat plàstica atorgant al buit el mateix valor que la matèria que l’envolta.
  • 8. Aviat Moore va conèixer l’escultura tribal africana i per l’art primitiu americà, el maia sobretot. Els Chac-Mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici Influències
  • 9. Venus prehistòrica de Willendorf (Àustria), ídol de fecunditat “ Gran Mare” “Mare Universal” figura materna, símbol de fecunditat, imatge de la dona com a font de vida. Ella bressola en el seu ventre -buit de llibertat- una humanitat castigada per guerres i misèries Henry Moore s’interessà per la figura maia, el déu de la pluja Chac-Mool (Chichén-Itzá, Yucatán), que va veure en una exposició del museu del Trocadero a París
  • 10. Interpretació En aquesta obra Moore representa la “Mare” com a refugi de les misèries del món i com a lloc de pau, concepte que utilitzà més vegades, en diferents materials, com fusta, pedra i metall. Va crear un tipus de figura fàcilment reconeixible, semblant al Chac-mool de Chichén-itzà, al Yucatan, Mèxic. Moore però canvià el guerrer maia per una dona que simbolitza la fertilitat. Amb la figura inclinada inicia la seva etapa de maduresa. En les seves figures inclinades utilitzà formes rotundes, inflades, ondulades, amb forats i perforacions arrodonides que reflecteixen formes naturals. Els seus temes preferits eren: mares amb fills, grups familiars, guerrers i sobretot la figura humana reclinada. Aquestes van des del realisme fins la pura abstracció.
  • 11. Les formes rodones evoquen forces vitals i fructificadores, que reprodueixen la capacitat de la dona per desenvolupar una nova vida al seu si. L’espai buit sota els pits és la cavitat acollidora que convida al refugi en la foscor, sense arestes que fereixin la “mare universal”. És el lloc de pau i repòs, origen de tot i record enyorat. És un lloc pur i no malmès per les misèries i penúries humanes. Per alguns evoca les forces ocultes i desconegudes que són l’essència de la humanitat. La seva funció era per decorar un espai concret. També serveix per suggerir a l’espectador, amb les línies corbes, la relació entre les forces primigènies de la natura i les formes del cos de la dona.
  • 12. Henry Spencer Moore (Castleford, Yorkshire , 1898-1986). Escultor anglès fill d’un enginyer de mines. Va lluitar en la Primera Guerra Mundial, sent ferit en un atac amb gas. Contràriament a altres artistes de l’època, la guerra no li afectà negativament. El 1922 guanyà una beca per estudiar a Londres, al Royal College of Art. Viatjà a París i Roma, i el 1926 celebrà la seva primera exposició individual. Va donar a conèixer les seves escultures de bronze i marbre tallades de gran format. Ajudà a introduir una particular forma de modernisme a Gran Bretanya. Se’l considera l’escultor britànic més important del segle XX. 1928, West Wind , Londres
  • 13. Amor per la natura, pels materials, per les seves formes i per les textures « Prefereixo una escultura meva en un paisatge inclòs indiferent, abans que en el edifici més bonic» L’aire penetra en l’escultura i l’obra s’integra a l’entorn «No falsificaré la pedra per fer-la imitar una pell suau» «He descobert a la natura, en les pedres, en les roques, en els arbres i les plantes principis de formes i ritmes» . «L’observació de la naturalesa forma part de la vida d’un artista; augmenta el seu coneixement de la forma, li permet conservar la seva frescor, el preserva de treballar únicament a partir de fórmules i l’alimenta la seva inspiració»
  • 14. 1945, Metro de Londres. Aquest era zona de refugi dels bombardeigs alemanys de la segona guerra mundial. Moore va viure aquests fets i reflectí la seva impressió en una sèrie de dibuixos.
  • 15. Figures reclinades de diferents moments 1951 1952
  • 16. 1963, Figura reclinada en tres peces
  • 17. 1950, Grup familiar Va repetir el tema, sobretot des del naixement de la seva única filla 1951, Rei i reina
  • 18. 1951, Tres figures dretes 1955
  • 21. 1967, Figura reclinada 1968, Figura reclinada en tres peces
  • 22. 1968, Figura reclinada en dues peces
  • 23. 1969, Arc d’Hiroshima Explosió nuclear
  • 25. 1973, Figura reclinada en quatre peces