2 l'entorn del marketing

L’ENTORN DEL MARKETING
Marta Costa Montmany - Gener 2015

L’entorn del Marketing
L'entorn empresarial està format pel conjunt d'elements externs
a l'organització que n'afecten o en poden afectar les actuacions.
És habitual classificar-lo en dues tipologies:
1.- MACROENTORN
2.- MICROENTORN

El macroentorn està format per tots els aspectes demogràfics,
econòmics, socioculturals, mediambientals, tecnològics,
polítics i legals que, d'una manera menys directa i immediata,
condicionen l'àmbit d'actuació empresarial. Les forces externes
i no controlables que configuren el macroentorn existeixen amb
independència de la relació d'intercanvi de l'empresa amb els
consumidors.

El microentorn engloba el conjunt de factors externs i no
controlables per l'empresa que són més propers a la seva
relació d'intercanvi i que, per tant, influeixen més directament
sobre la
seva activitat. Així, el microentorn està format, bàsicament, pel
mercat en què opera l'empresa, pels proveïdors, pels
intermediaris o distribuïdors, i per la competència.

Elements del macroentorn
• L’entorn demogràfic
L'estudi de les variables demogràfiques de la població és
especialment rellevant per a detectar les oportunitats que
ofereix l'entorn. De fet, l'evolució de variables com l'edat,
l'hàbitat, la densitat de la població, el creixement demogràfic
i les taxes de natalitat i mortalitat, ha donat lloc a una sèrie de
canvis que s'analitzen a continuació.

El creixement de la població mundial
Des de la segona meitat del segle XX, la majoria d'economies
occidentals han enregistrat una reducció de la taxa de natalitat,
al mateix temps que augmentava l'esperança de vida de la
població. En canvi, en moltes economies en desenvolupament,
la taxa de natalitat s'ha mantingut relativament estable, mentre
que disminuïa la de mortalitat.
Aquests canvis s'han traduït en una inversió de la piràmide de la
població de les economies desenvolupades, mentre que les
economies en desenvolupament s'han beneficiat,
fonamentalment, d'una disminució de la mortalitat infantil.

El creixement de la població mundial
Les àrees en desenvolupament contribueixen considerablement
a la taxa de creixement de la població mundial, ja que la seva
taxa de natalitat supera de molt la taxa de mortalitat dels països
desenvolupats. Com a resultat, la població mundial continua
creixent a ritmes elevats. Aquest any se superarà els 6.260
milions d’habitants.

Els canvis de l'estructura de la població per edats afecten les
activitats de negoci. Per exemple, la taxa de natalitat més baixa
dels països desenvolupats fa que el consum de joguines, menjar i
roba infantil disminueixi, mentre que augmenta la demanda de
plans privats de pensions i residències per a avis.

La dimensió i la composició de les llars
Des dels anys 1960 i 1970, la dimensió i la composició de les llars han
anat canviant, de manera que moltes ja no responen a l'estructura
familiar tradicional: el pare, la mare i els fills. Aquesta tendència és
fruit de la disminució del nombre de matrimonis i de l'increment de la
inestabilitat de les famílies, que han mostrat un augment de
separacions matrimonials i divorcis. Sovint conviuen en una mateixa
llar persones sense vincles familiars, mentre que hi ha un nombre
creixent de llars amb un sol membre.
Davant aquests canvis, les empreses adapten els productes. Així, les
constructores ofereixen pisos de pocs metres quadrats, idonis per a
una sola persona, i les empreses d'alimentació comercialitzen
diferents mides del mateix producte, de manera que cada llar pugui
consumir la més apropiada.

La diversitat ètnica i els moviments migratoris
La mobilitat geogràfica és un factor cada cop més constatat,
especialment en els països occidentals, que tenen més varietat
de ciutadans de races, ètnies i procedències geogràfiques
diferents, que poden mostrar necessitats i hàbits de consum
específics.
Fins i tot les grans ciutats disposen de zones específiques on,
majoritàriament, hi viuen i treballen persones de la mateixa
ètnia o procedència geogràfica. Així, és freqüent trobar el barri
xinès, el barri llatí, etc., cadascun amb els seus propis comerços,
centres socials, associacions, etc.

• L'entorn econòmic
En l'anàlisi de l'entorn econòmic es consideren els indicadors
macroeconòmics relacionats amb el poder adquisitiu dels
compradors.
Veure P.P.: El enfoque económico

El nivell i la distribució de la renda
El nivell de renda és el determinant més directe de la capacitat
de compra de les persones. Primer se satisfan les necessitats
bàsiques, i la resta de renda disponible es destina a l'estalvi, a la
inversió o a la compra d'altres béns i serveis. Així, els béns de
luxe se solen adreçar als consumidors amb més capacitat
adquisitiva, mentre que els productes alimentaris o de neteja
s'ofereixen a tota la població.

La piràmide de les necessitats de Maslow:

Indústria i turisme
En els últims temps el teixit industrial espanyol s’ha anat
destruint, i es tendeix a convertir l’economia espanyola en una
de serveis, fet que representa una gran fragilitat GEO
econòmica, ja que el teixit industrial d’un país és un dels motors
que permeten que pugui tirar endavant.

El tipus d'interès, el tipus de canvi i la inflació
El tipus d'interès afecta les decisions de consum i d'estalvi dels
consumidors. Si els tipus d'interès són elevats, cal esperar que
els usuaris augmentin l'estalvi i que inverteixin més en productes
de consum immediat, en perjudici dels béns duradors. Per tant,
es decantaran més pels productes essencials, com els aliments i
les peces de vestir, i ajornaran les compres a terminis
d'electrodomèstics, automòbils o mobiliari per quan baixin els
tipus d'interès.

La inflació és l’increment del nivell de preus en una economia i
és un element molt important, s’intenta mantenir-lo estable, es
controla des del Banc Central Europeu.

El tipus de canvi està directament relacionat amb la capacitat
importadora i exportadora d'un país o regió econòmica. Si la
moneda nacional es deprecia, s'afavoreix l'exportació de
productes nacionals i es perjudiquen les importacions, mentre
que una apreciació afavoreix les importacions i perjudica les
exportacions.

D'altra banda, com més elevat sigui el nivell d'inflació, menys
capacitat de compra tindrà el mercat i, per tant, menys
productes es poden consumir. Així, en les èpoques de gran
inflació, en què el poder adquisitiu del consumidor és inferior, la
fixació del preu dels productes es converteix en un element
fonamental per als responsables de màrqueting.

L'etapa del cicle econòmic
Al llarg de la història hi ha hagut períodes més pròspers
econòmicament que d'altres. És habitual distingir cicles
econòmics, formats per les diferents etapes –de prosperitat,
recessió, depressió i recuperació– que segueix l'economia al llarg
del temps.
Les accions de màrqueting se solen adequar al marc econòmic
de cada moment. Així, les etapes de prosperitat i, per tant, de
creixement econòmic, són idònies per a llançar nous productes
al mercat o per a penetrar en mercats nous, i fer créixer també
la companyia.

Però l'actitud dels consumidors és més escèptica en les etapes
de recessió. La seva propensió a la compra és més baixa, són
més sensibles als preus, i solen adquirir bàsicament productes
de primera necessitat en detriment de béns duradors. Després
de qualsevol recessió econòmica, i d'una manera ràpida o lenta,
les economies es van recuperant. La població cada vegada és
més optimista i la predisposició a comprar torna a ser més
elevada.

L'atur
Normalment, les persones aturades, i també els estudiants i els
jubilats, disposen de menys renda que la resta de població
ocupada. Així, són més sensibles a les variacions dels preus i,
més enllà de la compra de productes per a satisfer les
necessitats bàsiques, estan més condicionades pel nivell de
renda.

Producte Interior Brut
És el valor de la producció de tots els béns i serveis finals (no
s’inclouen els intermedis per evitar doble contabilitat, ja que el
seu valor s’inclou en el valor del producte final) produïts dins de
les fronteres d’una economia (concepte de territorialitat, no de
nacionalitat i no s’inclouen els béns importats), valorats a preus
de mercat, en un període determinat (generalment un any).

Blocs d’integració econòmica
La globalització és l’expansió, multiplicació i aprofundiment de
les relacions socials, comercials, polítiques i econòmiques i de
les institucions a través de l’espai i el temps, així les activitats
quotidianes estan cada vegada més influenciades per
esdeveniments que passen a altres parts del planeta.
A nivell geo econòmic la globalització ha propiciat el naixement
de grups geoeconòmics de mercat.

Els interessos econòmics i polítics han propiciat l’agrupació de
mercats, els grups geo econòmics, que tenen lliure circulació de
mercaderies, per les seves mercaderies d’origen, dins del seu
àmbit, i actuaran davant de tercers d’una forma harmònica. Un
clar exemple és la Unió Europea.

Principals blocs comercials del món:

Organismes Internacionals
És aquell en els que els seus membres són Estats sobirans o
altres organitzacions intergovernamentals.
Poden ser de diversos tipus:
-En funció de la durada:
- Permanents. Ex: ONU
- No permanents

- Per les seves competències:
- Plens: amb plena capacitat d’acció sobre les matèries delegades pels
Estats que els van crear i que poden adoptar resolucions d’obligat
compliment per totes les parts. Ex. Unio Europea.
- Semiplens: Tot i tenir plena capacitat requereixen per adoptar
resolucions vinculants, la decisió preceptiva prèvia a cada acte dels
membres que el composen.
- De consulta: les resolucions del qual no són vinculants i solament
pertanyen al camp de l’estudi de reflexió.

- Per la seva composició:
- Purs, els integrats solament per estats sobirans. Ex: Tribunal Penal
Internacional
- Mixtes, en els que a més d’Estats amb veu, i en alguns casos vot,
s’integren altres institucions públiques com municipis, províncies,
Comunitats Autònomes, etc. Ex: Unesco.
- Integrats, en els que participen Estats i altres organismes
internacionals. EX: FMI
- Autònoms, formats per organismes internacionals prèviament
existents.

Organismes Multilaterals
Institucions sense ànim de lucre, que destinen part del seu
pressupost al desenvolupament dels països emergents i en vies
de desenvolupament. El capital social està constituït per
aportacions que realitzen els governs, i la seva finalitat és
ocupar-se de les situacions negatives per les que atravessen els
països integrants.

Organismes Multilaterals
Els més importants per la internacionalització són:
-Organització Mundial de Comerç
-Fons Monetari Internacional
-Banc Mundial

- Organització Mundial de Comerç
S’ocupa de les normes que regeixen el comerç entre països. El
seu objectiu és ajudar als productors de béns i serveis, als
exportadors i als importadors a dur a terme les seves
activitats.

- Fons Monetari Internacional
Està integrat per uns 187 països, i el seu objectiu és vetllar per
l’estabilitat del sistema monetari internacional; el sistema de
tipus de canvi i pagaments internacionals que permet als
països (i als ciutadans) adquirir mútuament béns i serveis. És
una tasca essencial per aconseguir el creixement econòmic
sostenible i elevar els nivells de vida.

- Banc Mundial
La principal font d’ajuda multilateral en el món. Concedeix
préstecs, donacions, garanties, assessorament en matèria de
polítiques i assistència tècnica als sectors públic i privat.

Fonts d’informació econòmica nacional i internacional
Poden ser:
-Primàries: Fires, missions, enquestes, entrevistes, etc
La constitueixen els diferents grups de persones amb els que
l’empresa té relació en cada mercat, com proveïdors,
comercials, treballadors, competència, etc. La informació que
s’obté d’aquestes persones és qualitativa i ajuda a aportar més
valor a les dades documentals i les xifres que són dades que
venen de fires, missions comercials, enquestes i entrevistes.

- Secundàries Nacionals i Internacionals: És la informació
escrita que ve tant de dins com de fora de l’empresa.
- Nacionals:
- ICEX
- Estudis i notes de mercat:
- Anàlisis estadístics
- Notes secotrials
- Estudis de mercat
- Jornades informatives sobre mercats exteriors
- Assessoria especialitzada:
- Contractació internacional
- Normalització, certificació i reglamentació tècnica
- Base de dades

- Oficines Econòmiques i comercials
- Informació especialitzada: estadísitques, fires, llistat
distribuïdors, referències d’empreses, etc.
- Com contactar amb determinats organismes
- Cambres de comerç espanyoles
- Estudis de mercat
- Seminaris sobre mercats internacionals i tècniques en comerç exterior
- Directori d’empreses exportadores
- Oportunitats comercials
- Catàlegs sectorials
- Butlletins de comerç exterior
- Cambres de comerç espanyoles en país de destí
- Associacions d’exportadors
- Bancs

- Internacionals
- Oficines comercials estrangeres a Espanya
- Cambres de comerç estrangeres
- Bancs
A part de totes aquestes fonts avui existeix
Internet, una font inesgotables d’informació de
tot tipus.

La balança de pagaments
És la relació que s’estableix entre el diner que
un país en concret gasta a altres països i la
quantitat que altres països gasten en aquell país.
Està dividida en subgrups que engloben totes
les transaccions entre el país en qüestió i la
resta:

- Compte corrent:
- Balança comercial
- Balança de serveis
- Balança de rendes
- Balança de transferències
- Compte de capital
- Compte financer
- Compte d’errors i omissions

Cada un d’aquests subgrups té un saldo
determinat que consisteix en la diferència entre
els ingressos i les despeses generades.

L'entorn sociocultural
La societat occidental ha experimentat canvis transcendents
durant les darreres dècades. Destaquen especialment els que ha
provocat la incorporació progressiva de la dona en el mercat de
treball i la creixent aproximació entre cultures i nacions.

La incorporació progressiva de la dona en el mercat de treball
Amb la incorporació de la dona en el mercat de treball, es modifica
d'una manera significativa el repartiment tradicional dels rols a la llar.
Les tasques d'aprovisionament, neteja, preparació d'àpats i cura dels
nens comencen a ser compartides entre els dos membres de la parella.
A més, la reducció del temps disponible per a dur a terme aquestes
tasques, combinada amb l'augment dels ingressos familiars que
genera l'ocupació laboral de la dona, facilita l'adquisició de productes
adaptats a les noves necessitats: aliments de preparació senzilla,
microones que escalfen ràpidament els aliments, etc. Els sistemes
comercials també s'adapten a aquesta nova situació: amplien els
horaris d'obertura dels establiments, fan possible que es comprin
productes per Internet, etc.

La ruptura de les fronteres culturals
Tot i que cada societat es fonamenta en un conjunt de valors, actituds
i creences que
condueixen a comportaments comuns dels seus membres, en molts
casos no es pot considerar que les persones d'una nacionalitat
determinada tenen preferències o comportaments homogenis, que
permeten de diferenciar-les de les persones d'altres nacionalitats.
D'una banda, en una mateixa societat es distingeixen diferents
subcultures, els membres de les quals comparteixen valors, estils de
vida i pautes de consum similars. De l'altra, el desenvolupament de les
comunicacions n'ha facilitat la disseminació de valors i actituds, cosa
que ha provocat l'aparició de grups de consumidors de procedència
ben diversa que mostren estils de vida i patrons de consum similars.

• L'entorn mediambiental
La degradació progressiva del medi ambient es posa de manifest amb
l'escassetat de recursos naturals, tant renovables (aire, aigua, fusta,
etc.) com no renovables (recursos minerals), i l'augment dels nivells
de contaminació que provoquen, en la major part dels casos, les
activitats industrials. La consciència ecològica sobre la importància
del medi ambient cada vegada està més arrelada en la societat,
fruit no solament de les iniciatives dels moviments ecologistes i la
presència de partits verds en els parlaments d'alguns països, sinó
també de les iniciatives dels poders públics. Aquesta sensibilització
mediambiental ha provocat un augment de les pressions de la
societat sobre les organitzacions, i se n'ha sol·licitat la implicació en
matèria de medi ambient.

Els usuaris cada vegada estan més informats respecte a
l'impacte del seu consum sobre el medi ambient, de manera que
l'increment de la consciència ecològica també es tradueix en un
augment de la demanda de productes verds, sense components
nocius, o fabricats amb matèries naturals, com ara detergents
sense fosfats, aliments biològics, etc.

Els poders públics, amb legislacions i polítiques mediambientals,
també intenten de lluitar contra la utilització indiscriminada dels
recursos naturals i limitar els efectes negatius de les activitats
industrials. En l'àmbit europeu, l'entrada en vigor de l'Acta Única
Europea, el 1986, va significar un canvi notable en l'actuació de
les administracions en matèria de medi ambient. I després, el
Tractat de la Unió Europea (1992) va continuar avançant en la
matèria i va promoure l'aplicació efectiva de la legislació
mediambiental en els estats membres i la participació activa de
tots els agents socials amb l'objectiu de caminar envers un
desenvolupament econòmic sostenible, és a dir, un creixement
econòmic compatible amb la protecció i la millora del medi
ambient.

En definitiva, els poders públics són cada vegada més conscients
de la importància que adquireix l'aspecte mediambiental. Per
això, aposten per accions encaminades a protegir-lo i restaurar-
lo, i incentiven els comportaments de les empreses respectuoses
amb el seu tracte, mentre que penalitzen les que tenen un
comportament poc adequat. Així, les polítiques mediambientals
de la Unió Europea adopten instruments impositius que
impliquen carregar un cost addicional en les organitzacions que
malmeten el medi ambient amb les seves actuacions, d'acord
amb els principis de l'impost pigouvià, que defensen que "qui
contamina, paga".

La implantació de processos productius respectuosos amb el
medi ambient i el fet de dur a terme accions per a protegir-lo i
preservar-lo comporten uns costos per a l'empresa, que
incideixen en la seva rendibilitat.

Malgrat això, l'empresa es beneficia a llarg termini de la millora
de la qualitat dels productes i la consecució d'una imatge verda
per a les seves marques. I és que les actuacions respectuoses
amb el medi ambient constitueixen un element diferenciador
respecte a la competència, amb el qual és possible obtenir
avantatges competitius.

• L'entorn tecnològic
Les innovacions tecnològiques són una de les principals fonts
d'avantatge competitiu. Com a conseqüència de la seva
introducció, no solament apareixen nous productes i es
milloren
processos de producció i de comercialització, sinó que també
queden obsolets productes i processos anteriors, i es
modifiquen els hàbits i els comportaments de consum.

Aparició de nous productes i nous processos
Les noves tecnologies donen lloc a l'ampliació i renovació dels
productes que s'ofereixen, i dels sistemes de producció i
comercialització. Gràcies a aquestes, apareixen nous negocis,
nous productes o noves maneres de comercialitzar els productes
que ja hi ha.
L'obsolescència de productes
Actualment, els avenços tecnològics se succeeixen a gran
velocitat. I aquestes innovacions tecnològiques disminueixen el
temps de vida de molts productes. Dos camps en què la velocitat
dels avenços és especialment elevada són el de l'electrònica i el
de la informàtica.

Internet i les Tecnologies de la Informació
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), de les quals
Internet n'és el màxim exponent, tenen un impacte considerable en els
diferents àmbits del màrqueting. Internet no solament ofereix la
possibilitat de distribuir els productes als consumidors mitjançant un
sistema de compra còmode i flexible, amb el qual s'estalvien
desplaçaments.
En l'àrea de la comunicació, l'empresa es pot acostar a una audiència
creixent de consumidors i, al mateix temps, ser capaç d'adaptar el
missatge d'acord amb les característiques i els comportaments
anteriors de cada individu.
D'altra banda, al consumidor també li és més fàcil sol·licitar informació
o respondre els missatges que ha rebut de l'empresa.

Però, a més, Internet ha anat creant nous mètodes per a fixar
preus dinàmics, amb sistemes de subhastes com els que fa servir
l'empresa eBay. El mitjà també permet d'oferir preus,
promocions de vendes i condicions de pagament d'acord amb
les característiques i els comportaments de compra de cada
client.

Gràcies al caràcter interactiu, Internet és un mitjà adequat per a
proporcionar atenció al client i, al mateix temps, mantenir-hi un
diàleg permanent, amb el qual obtenir informació sobre les
seves necessitats, característiques i comportaments. Amb
Internet és més fàcil adaptar els productes als requeriments
individuals, atès que cada client pot participar més en el disseny
i la tria de les seves característiques.

Però, a més, Internet ha anat creant nous mètodes per a fixar
preus dinàmics, amb sistemes de subhastes com els que fa servir
l'empresa eBay. El mitjà també permet d'oferir preus,
promocions de vendes i condicions de pagament d'acord amb
les característiques i els comportaments de compra de cada
client.
Gràcies al caràcter interactiu, Internet és un mitjà adequat per a
proporcionar atenció al client i, al mateix temps, mantenir-hi un
diàleg permanent, amb el qual obtenir informació sobre les
seves necessitats, característiques i comportaments. Amb
Internet és més fàcil adaptar els productes als requeriments
individuals, atès que cada client pot participar més en el disseny
i la tria de les seves característiques.

• L'entorn polític i legal
Durant la dècada dels seixanta i els setanta del segle XX, el grau
d'intervencionisme dels poders públics en les economies
occidentals era molt elevat. Però en el transcurs de les
dècades següents es va produir un procés de desregulació,
pel qual es reduïen les normes i els controls que afectaven
molts sectors de l'economia, i així es donava més importància
a les lleis del mercat.
Aquest procés, juntament amb la privatització d'empreses
públiques (de telefonia, de televisió, de venda de carburants,
etc.), va reduir considerablement el grau d'intervencionisme
estatal i va fer augmentar el nivell de competitivitat.

Tot i aquest grau d'intervenció més baix, el marc legal i polític
continua condicionant les decisions de màrqueting. Aquestes
decisions han de considerar totes les normatives que afecten els
seus productes i la comercialització.
En alguns casos, la introducció d'una norma nova és font
d'oportunitats per a l'empresa. És el cas de l'obligació
d'incorporar cinturons de seguretat als seients del darrere dels
automòbils i de portar els triangles de senyalització, cosa que va
comportar un augment de la demanda d'aquest component.

Els convenis internacionals són normes de caràcter cotnractual.
Són contractes internacionals en les que les parts són estats
sobrirans i aquests queden obligats com si es tractés d’una llei.
A destacar:
-Conveni de Roma – Llei aplicable a Obligacions Contractuals
-Conveni de Lugano – relatiu a Competència judicial i execució
de ressolucions judicials en matèria civil i mercantil.
-Conveni de Viena – Contractes de compra venda internacional
de mercaderies.
-Conveni de Nova York – Reconeixement i execució de
Sentències Arbitrals Estrangeres.
-Conveni de Ginebra – Conveni europeu sobre Arbitratge
Comercial Internacional.

En el comerç internacional cal tenir en compte:
-Incoterms: clàusules que regulen les condicions, el lloc, i les
obligacions de les parts contractants de l’entrega de l’objecte
contractual.
-Regles Uniformes (RRUU): Conjunt de regles elaborades per la
CCI per determinar la regulació de matèries com:
- Colors
- Crèdit documentari
- Garanties contractuals.

Barreres aranzelàries
Impost o dret d’aduana que es cobra de les mercaderies que
ingressen de forma definitiva en un país com importacions.

La Organització Mundial del Comerç en reconeix tres:
-Ad valorem: és un percentatge sobre el valor a l’aduana de la
mercaderia
-Específic: Es fixa en termes monetaris per unitat de mesura,
independentment del valor de la mercaderia.
-Mixt: És una combinació dels anteriors.

Cada país disposa d’un document anomenat “Aranzel” que
resumeix els aranzels i altres impostos que tenen establerts a la
importació. Per això cal verificar a través d’una font oficial en
cada mercat objectiu, els impostos corresponents als productes
a exportar.

Barreres no aranzelàries
Disposicions governamentals que dificulten o obstrueixen
l’ingrés de mercaderies a un país determinat posant com a
requisit per deixar-lo entrar que els productes i serveis
compleixin amb les determinades regles o que reuneixin certes
característiques.

Podem destacar:
-Restriccions quantitatives: contingents o topes màxims que un
país autoritza a importar en un període determinat. Poden ser
globals o específicament dirigits a un país exportador.
-Barreres tècniques que suposen un augment de costos:
suposen un augment de cost a les importacions i dificultats en el
lliure trànsit.
-Restriccions d’accés al mercat: mesures de protecció al
producte nacional que dificultin o impedeixin l’accés al mercat
de productes d’importació.

- Quotes d’importació: Quantitats màximes de cert tipus de
mercaderies que un país ha determinat admissible importar
d’un altres país o regió.
- Boicot: Negativa per part d’un país o varis de comprar o
vendre cert tipus de mercaderies a una altre país per
pressionar a cert país perquè faci concessions o accions en
l’àmbit internacional o intern.
- Bloqueig: Acció política i comercial agressiva que impedeix a
un país relacions comercials amb altres països de forma
unilateral. Ex. USA i Cuba.

La propietat industrial compren un grup de drets i facultats que
recauen sobre drets de caràcter immaterial com creacions
(invencions i signes distintius) amb aplicació directa a la indústria
i el mercat.
Per tenir els drets de propietat industrials cal registrar l’objecte
de la propietat, cosa que otorga un monopli d’explotació que té
una duració d’uns 10 o 20 anys en el cas de patents d’invenció i
models d’utilitat, i indefinida en el cas de les marques, però cal
renovar-les cada 10 anys, i que cal inscriure a L’Oficina
Espanyola de Patents i Marques.

Els drets de Propietat intel·lectual neixen i s’adquireixen
plenament per l’autor en el moment de la creació de l’obra, sent
un fruit de l’activitat intel·lectual de l’ésser humà. Recauen
sobre obres literàries, artístiques o científiques expressades per
qualsevol mitjà o suport.

Comporten:
-Drets morals: facultats inherents a la persona de l’autor que
tenen un caràcter irrenunciable, imprescriptible i inalienable, i
no són susceptibles de valoració o explotació en en tràfic
encòmic.
-Drets d’explotació o patrimonials: comprenen la reproducció,
distribució, comunicació pública i transformació de l’obra, i
poden ser objecte de negocis jurídics, com cessions o llicències.
El titular pot ser tant una persona física com una empresa.

Les podem classificar:
1.Adminsitració de llicències d’importació
2.Preus mínims d’entrada
3.Restriccions a l’exportació de matèries primes
4.Prohibicions d’importació de certs productes
5.Requisits d’etiquetat
6.Barreres tècniques
7.Barreres sanitàries
8.Normes de contingut local

9. Empreses comercials d’Estat
10. Discriminacions a l’accés de les compres públiques
11. Falta de protecció de drets de propietat intelectual i
industrial (inloent Denominacions d’Origen i Indicacions
Geogràfiques)
12. Altres barreres aranzelàries

Elements del microentorn
• Els proveïdors
Per a funcionar normalment, les empreses necessiten molts
productes, i de diversos tipus, tant per a incorporar-los
directament als processos productius i de comercialització,
com per a dur a terme altres activitats relacionades.

El fet que l'oferta de l'empresa s'adeqüi a les demandes del
mercat depèn, en gran mesura, del subministrament dels béns i
serveis necessaris per a produir-la i comercialitzar-la. És molt
important obtenir els recursos materials i humans en les
condicions més adequades, tant si es fa mitjançant la gestió de
compres i aprovisionaments de les matèries i els equipaments
necessaris, com gestionant d'una manera adient la relació amb
les organitzacions que presten serveis rellevants per a l'empresa
(consultores, agències publicitàries, etc.). Ex. Per a les empreses
que produeixen i comercialitzen cervesa és molt important el
subministrament d'una civada de qualitat.

• Els intermediaris
Quan l'empresa s'adreça a un nombre molt elevat de
consumidors, que es reparteixen en una àmplia àrea
geogràfica, és habitual que opti per comercialitzar els
productes per mitjà d'intermediaris, en lloc de crear una
xarxa pròpia per a distribuir-los directament.

En aquests casos, podem distingir entre els intermediaris
majoristes i els minoristes. Els majoristes venen els productes a
un altre intermediari, que en molts casos és un minorista.
D'altra banda, els minoristes, tant si han comprat els productes
directament al fabricant o per mitjà d'un majorista, es
caracteritzen per vendre'ls als consumidors finals.
Els minoristes poden operar a partir d'establiments físics, com
supermercats, hipermercats, botigues especialitzades, grans
magatzems i centres comercials, entre d'altres, o poden
vendre'ls a distància, per televisió, per telèfon, per Internet, etc.

• El mercat
Les accions de màrqueting de l'empresa tenen com a destí el
mercat i estan condicionades per les característiques que li
són pròpies. Sota la perspectiva del màrqueting, el mercat es
compon de les persones que, o bé són compradors actuals del
producte, o bé es poden convertir en compradors en un futur
pròxim.

Perquè hi hagi un mercat, no n'hi ha prou amb individus o
organitzacions que tinguin una necessitat, o un conjunt de
necessitats, que es poden satisfer amb el producte. També cal
que estiguin disposats a satisfer aquestes necessitats, per la qual
cosa volen adquirir el producte. A més, cal que tinguin a l'abast
els mitjans econòmics que els permetin de comprar-lo, i que
reuneixin els requisits legals que es poden requerir per a
adquirir-lo.

Així, el concepte de mercat en màrqueting recull aquests
elements:
Un mercat és "un conjunt de persones, individuals o
organitzades, que necessiten un producte, que volen o poden
voler comprar, i que tenen la capacitat (econòmica i legal) per a
comprar". (Santesmases, 1999)

És habitual que es distingeixi entre el mercat actual i el mercat
potencial:
- Del mercat actual en formen part els clients que demanen el
producte en un moment determinat.
- El mercat potencial, en canvi, està format per totes les
persones interessades en el producte i que poden arribar a
comprar-lo. Recull, per tant, el nombre màxim de persones a les
quals es pot oferir el producte.

• Els límits del mercat
Els mercats es delimiten d'acord amb criteris geogràfics i de
territori, però també segons les característiques del
consumidor o tenint en compte l'ús que es fa del producte. El
coneixement d'aquests límits permet de dissenyar l'estratègia
de màrqueting que s'ha de dur a terme en el mercat.

- Els límits físics estableixen l'àmbit territorial o geogràfic en què
es troben les persones que configuren el mercat. Així, podem
distingir entre mercats locals, regionals, nacionals,
internacionals i, fins i tot, globals. Les empreses solen fer servir
aquests criteris per a definir el seu àmbit d'actuació.

- Els mercats també es poden delimitar d'acord amb les
característiques dels consumidors, que poden fer referència a
aspectes demogràfics, culturals, socials o econòmics. Així, doncs,
tindríem el mercat de la tercera edat, el mercat dels directius i
empresaris, o el mercat dels vegetarians.

- Les característiques d'ús del producte també permeten de
delimitar-ne el mercat. Tot i això, l'empresa pot actuar amb la
intenció de modificar-los i ampliar-los mitjançant la promoció de
usos nous.

• Tipologies de mercats
Els mercats es poden classificar d'acord amb les característiques
dels compradors que en formen part. Així, doncs, podem
distingir entre els mercats de particulars i els de les
organitzacions.

- Els mercats de particulars estan formats pels individus que
adquireixen els productes per al consum propi o per al de les
persones del seu entorn pròxim. Normalment es tracta de
mercats de gran dimensió, en què els compradors estan més
dispersos geogràficament.
Veure P.P.: Els mercats de consum

- Els mercats de les organitzacions es caracteritzen pel fet que
els productes s'adquireixen per a ser utilitzats en el
desenvolupament de les seves activitats. En aquests casos, el
nombre de compradors sol ser menor i, sovint, es troben més
concentrats en una àrea geogràfica determinada. A més, el
procés de compra i aprovisionament l'acostumen a dur a terme
professionals dedicats a aquest tipus d'activitats.
Veure P.P.: Mercats empresarials

- Al mateix temps, podem considerar diferents tipus de mercats
de les organitzacions. D'aquesta manera, distingim entre els
mercats de les empreses, que demanen productes per a
incorporar-los als processos productius i de comercialització, els
mercats de les institucions públiques i els mercats d'altres
organitzacions, com ara organitzacions sense finalitat de lucre,
partits polítics, etc. Aquestes últimes fan servir els productes per
a dur a terme les seves activitats, sense perseguir l'obtenció d'un
benefici econòmic.

Les característiques del producte no necessàriament determinen
el tipus de mercat. De fet, un mateix producte, com per exemple
les targetes de felicitació de Nadal, pot ser demanat tant per
particulars com per empreses i altres institucions, cosa que dóna
lloc a diferents tipus de mercats.

Els mercats també es poden classificar segons el producte que
es comercialitza:
-Mercat de productes de consum
-Mercat de productes industrials
-Mercat de serveis

Els mercats també es poden classificar segons l’àmbit geogràfic:
-Mercat local
-Mercat regional
-Mercat nacional
-Mercat internacional

Els mercats també es poden classificar segons la novetat del
producte:
-Mercat de producte de primera mà
-Mercat de productes de segona mà

• Perquè cal segmentar?
Tot negoci que ofereixi un producte o servei en un mercat ho fa
a un grup concret de persones que tenen unes
característiques comunes diferents de les d’altres individus
que hi poden haver en el mateix mercat, aquesta és la base
de la segmentació, diferenciar entre els diferents grups de
consumidors per tal de poder oferir-los d’una manera més
concreta, a través del producte o servei, el preu, la distribució
i la comunicació, la satisfacció de les seves necessitats.

Per posar un exemple, nosaltres oferim serveis de marketing,
comunicació i gestió de xarxes socials, però no a la globalitat del
mercat, sinó a un grup concret: els negocis petits i locals de la
comarca d’Osona, de manera que els nostres serveis, preus, i
comunicacions estan adaptats i dirigits a aquest públic objectiu
concret, i això és segmentar. Un segment de mercat és un grup
més o menys homogeni de consumidors, que tenen unes
característiques i preferències similars, i que per tant poden
respondre d’una manera més o menys igual davant d’uns
estímuls de marketing mix.

Segmentar és gairebé imprescindible per qualsevol empresa,
negoci o organització que vulgui oferir els seus serveis o
productes, ja que aquests tindran unes qualitats específiques
que no seran d’interès per la majoria de la població, per tant no
té cap sentit destinar esforços a explicar els beneficis d’un
producte o servei a qui segurament no li interessaran; posarem
un altre exemple: té alguna raó de ser enviar comunicacions
sobre roba per bebès a parelles que no tenen fills ni previsió de
tenir-ne?

Podem segmentar a partir del nostre coneixement profund del
negoci, i dels clients o clients potencials, definint les seves
característiques comunes, i també és molt recomanable recórrer
a les diferents tècniques estadístiques amb les que es
determinen d’una forma molt fiable els segments més diferents
entre sí i els membres que tenen uns atributs més similars i
agrupables.

Un cop hem segmentat el nostre target, cal intentar conèixer bé
les seves preferències amb l’objectiu de dissenyar uns productes
o serveis concrets que s’adaptin a les seves necessitats i que per
tant siguin susceptibles de ser adquirits per aquells segments de
mercat.
Les avantatges que ens proporciona la segmentació són
estratègiques, ja que en primer lloc ens ajuda a identificar el
nostre públic objectiu, tenint en compte conceptes com el seu
potencial de compra, la facilitat per arribar-hi, la disponibilitat
de recursos, i tot el que cal per poder-se adaptar a les seves
demandes.

La segmentació també ens permet veure oportunitats de negoci,
ja que a vegades es poden identificar grups de persones que no
tenen la necessitat que ofereix el nostre negoci coberta de
forma adequada, i que el nostre negoci sí que els hi pot
solucionar aquella necessitat de manera òptima. Per tant ens
podem adaptar molt millor al client, perquè haurem conegut
millor el mercat i perquè podrem adaptar exactament el nostre
marketing mix en funció de les demandes que haguem detectat.

I finalment la segmentació també ens ajudarà a identificar els
nostres rivals, la competència, aquells negocis que ofereixen un
producte o servei similar al nostre, al mateix grup de persones
que nosaltres; això ens permetrà reaccionar i intentar buscar
diferències significatives i comunicar-les de forma efectiva als
nostres targets.

Com segmentar correctament?
Ara que ja sabem què és la segmentació i perquè és important
cal que ens planegem com podem fer aquesta tasca tan
estratègica d’una forma correcta, i per començar caldrà que els
segments de mercat que hem identificat siguin identificables i
mesurables, cal conèixer bé les característiques dels clients,
sobretot les dades demogràfiques, socials i econòmiques, i
també el potencial de compra.

La mida de segments hauria de ser suficient com per poder
compensar els esforços en marketing mix que hi destinarem,
aquesta es pot mesurar en funció del marge de benefici que
s’obtingui amb la venda de cada producte, i del volum de negoci
que pugui generar cada segment.

Una altra fet molt important és el de poder accedir a aquests
segments, poder arribar a aquestes persones a través de les
comunicacions i del propi producte o servei, si tenim un producte
local, que seria molt interessant per un grup de persones del Canadà
però no tenim possibilitats de començar a exportar, està clar que no
seria factible arribar-hi amb l’estructura local plantejada.
L’empresa o organització també hauria de disposar dels recursos i
capacitats suficients per poder desenvolupar programes de marketing i
comunicació que siguin efectius, que obtinguin indicadors; i els
consumidors d’aquests segments haurien de tenir una resposta
diferent que al resta davant d’aquests estímuls.

Actualment la segmentació cada vegada “fila més prim”, i a part
del marketing de segments que estem descrivint, també es pot
arribar a microsegmentar, i a fer marketing de nínxols, que és
una estratègia molt adequada per empreses més petites, ja que
s’agafa una subdivisió d’un segment, i es va a atendre les
necessitats concretes d’un grup reduït d’individus.

I una altra possibilitat és el marketing one to one, que és el
màxim nivell de segmentació possible, ja que en aquest cas el
segment està format per un sol individu o un únic negoci, i en el
qual s’adapta el producte o servei concretament per aquell
client, segons com és una retorn als orígens artesanals de molts
oficis, com quan per exemple una modista realitza un vestit
completament a mida. Però amb l’ajuda de les noves tecnologies
tot això és pot automatitzar de manera que un consumidor final
pot triar característiques concretes i personalitzables d’un
producte o servei, com quan és possible fer-se una viatge a mida
a través dels portals d’agències de viatges on-line.

Quins criteris podem utilitzar per segmentar?
Quan ens dirigim a consumidors finals caldrà tenir en compte les
característiques geogràfiques marcades pel país, la regió, el
municipi, el barri, també l’entorn que pot ser urbà o rural, i la
climatologia; aquestes variables són molt lògiques, ja que si per
exemple el nostre negoci és una botiga local, està clar que no
anirem a buscar els clients a un altre país o fins i tot comarca,
sinó que ens centrarem en la zona geogràfica més propera;
també està clar que les zones marcades per una climatologia
freda no seran segments de mercat d’un negoci especialitzat en
roba de bany.

Unes altres característiques de cabdal importància alhora de
segmentar són les demogràfiques, és a dir el gènere, ja que una
dona tindrà uns interessos diferents dels que pot tenir un home
en productes com els de bellesa, o un home en objectes
d’automació.

L’edat és una altra dada molt important, ja que els gustos, les
preferències i les necessitats de les persones varien al llarg de temps i
de les diferents etapes vitals; l’estat civil i el tipus de família que es té
també marquen criteris de segmentació en casos com els dels cotxes,
ja que seran diferents les necessitats d’una persona jove i soltera, que
les d’una família formada per 5 membres.
El nivell de renda de les persones és una altra variable clau, ja que per
molt que a algú li puguin agradar les joies, està clar que no les podrà
comprar si no té un elevat nivell d’ingressos; l’ocupació i el nivell
d’estudis són dues variables més a tenir en compte, que també
determinaran comportaments, gustos i necessitats diferents.

La personalitat també marca una preferència per determinats
productes o fins i tot sistemes de compra, doncs una persona
introvertida segurament preferirà comprar a distància, mentre
que una de més extravertida segurament voldrà tenir un
contacte més directe i personal amb el venedor dels productes; i
els estils de vida també són clau alhora de segmentar, ja que les
aficions i interessos de les persones marquen els
comportaments de compra, les persones a qui els hi encanta
viatjar seran uns bons clients de les agències de viatges per
exemple.

Seguint amb l’exemple anterior podem parlar de la segmentació
segons el moment d’ús i per tant el comportament del
consumidor, ja que en el camp dels viatges serà diferent un
viatge que es fa per negocis que un altre que es faci per plaer.

També es pot segmentar segons els beneficis que es busquen en
l’adquisició d’aquell producte o servei, i tenir molt en compte la
satisfacció final dels clients, perquè potser en aquest camp es
pot trobar un nínxol de mercat que no està ben atès, i per tant
una possibilitat de negoci si la nostra marca o producte pot
donar una atenció total i satisfactòria a aquests clients no
satisfets fins al moment.

Els usuaris del producte o servei es poden dividir en habituals,
esporàdics, i consumidors dependents d’acord amb el nivell d'ús;
i també es pot parlar del nivell de lleialtat amb una marca, de
fins a quin punt els clients estan disposats a canviar i saber
perquè; i pel que fa als consumidors finals també es pot
segmentar en funció al grau d’entusiasme, indiferència o fins i
tot hostilitat envers una marca, producte o servei.

Finalment anem a parlar a parlar una miqueta de com
segmentar en els mercats industrials, en els que també podem
utilitzar criteris geogràfics i demogràfics, que en aquest cas es
transformen en el perfil dels clients focalitzat en la zona
d’actuació i la dimensió de l’organització.
Però en el cas de mercats industrials és més recomanable
segmentar a partir de la classificació dels avantatges buscats, de
manera que es divideixen segons l’activitat econòmica que fan, o
l’utilització concreta del producte o servei; així es pot saber la
importància relativa de cada producte, i també les necessitats
reals i d’aplicació concreta.

I un altre tipus de segmentació industrial molt utilitzada és la
que es fa a partir del comportament de les empreses clients, de
manera que es considera l’estructura i les característiques de
funcionament de les unitats de decisió de compres, així es
poden adaptar les estratègies de contacte i de relació amb els
clients industrials.
Quan s’han identificat els diferents segments de mercat, és quan
cal decidir quins seran el públic objectiu i adaptar l’estratègia de
marketing mix de l’organització als targets escollits.

La importància d’un bon posicionament
El posicionament descrit amb paraules senzilles és la imatge
mental que les persones es formen a dins de la seva ment de les
marques, a les quals hi associen tota una sèrie de
característiques i conceptes, que es poden correspondre amb la
identitat de la marca o no. Per tant és una percepció subjectiva
que es formen els mateixos consumidors comparant diferents
marques o productes i serveis dins d’un mercat.

Cal tenir en compte que una marca té una identitat, és a dir una
personalitat i unes característiques pròpies, uns trets que la
defineixen i la diferencien de la resta, i el seu objectiu és
transmetre una imatge de marca el més fidel possible a la seva
identitat, però el consumidor es crea la seva pròpia imatge
mental de la marca.
Si el consumidor percep alguna característica diferencial, o algun
valor afegit d’una marca important per ell, tindrà una
predisposició molt favorable per adquirir aquell producte
d’aquella marca concreta enlloc d’un altre, i aquí ja es veu d’una
forma clara la gran importància del posicionament.

A partir d’un mapa de posicionament, es pot saber com es
percebuda una marca concreta en les ments dels consumidors i
determinar si aquesta percepció és la que l’empresa vol que
s’associï a la seva marca o no, i a partir d’aquí dissenyar
l’estratègia de posicionament més adequada.

Es poden concebre estratègies de posicionament a partir dels
atributs del producte, basant-se en els beneficis que reporta o
els problemes que soluciona, segons els moments o les ocasions
en què es consumeix, destacant els tipus de persones que
habitualment consumeixen aquell marca o producte, a partir
d’una comparació amb la competència, o desmarcant-se dels
altres productes similars del mercat i obrint una nova categoria.

A partir del coneixement profund del públic objectiu i de les
seves preferències caldrà decidir estratègicament quines són les
característiques diferenciadores a partir de les quals es basarà el
posicionament de la marca.
En aquest punt és recomanable no abusar dels trets diferencials,
si no centrar-se únicament en un o dos trets de gran valor afegit,
ja que si es volen afegir molts atributs es pot córrer el risc de no
ser creïbles i no aconseguir aquest posicionament desitjat.

I a partir d’aquí cal que tota l’estratègia de marketing i
comunicació estigui basada en aquest concepte de comunicació
que ha de transmetre aquests trets diferencials per tal que els
targets desitjats percebin aquella marca de la mateixa manera
com l’han percebut els seus creadors.

• La competència
L'entorn competitiu està format pel conjunt d'empreses que
miren de satisfer la mateixa necessitat o grup de necessitats
dels consumidors als quals s'adreça la companyia.
Sovint l'entorn competitiu en què actua l'empresa és
extraordinàriament agressiu i, moltes vegades, té un caràcter
global. En aquests casos, es fa especialment necessari
analitzar la competència des de la perspectiva del
màrqueting, amb la intenció de conèixer quin efecte poden
tenir les seves decisions sobre l'estratègia i els resultats de
l'empresa.

• L'anàlisi de la competència
L'anàlisi de la competència ha de permetre d'identificar els
competidors de l'empresa, avaluar-ne la situació competitiva,
els objectius, les estratègies i els punts forts i febles.

• Identificació dels competidors de l'empresa
Pot semblar que identificar els competidors és una tasca
relativament senzilla. No obstant això, cal tenir en compte
tant els competidors actuals com altres empreses que encara
no actuen però que en un futur es podrien introduir en el
mercat, la qual cosa no està exempta de dificultats.

Entre els competidors actuals de més rellevància per a
l'empresa en podem distingir de dos tipus: els competidors de
marca i els competidors de producte:
- Els competidors de marca són els rivals més directes, ja que
ofereixen el mateix tipus de producte, amb un preu similar, sota
una marca diferent de la de l'empresa.
- Els competidors de producte ofereixen uns tipus de productes
diferents dels de l'empresa, però miren de satisfer la mateixa
necessitat general.

Per identificar els competidors potencials, es poden tenir en compte
les vies més habituals que donen lloc a l'aparició de competidors en un
mercat (Aaker, 2001):
-Expansió del mercat. Aquest tipus de competència és generada per
una ampliació dels límits del mercat.
-Expansió del producte. Sovint, empreses que s'han dedicat a
comercialitzar un determinat tipus de producte, decideixen diversificar
la seva cartera amb el llançament de productes diferents.
-Integració vertical cap enrere. Altres vegades, una organització que
havia estat client de l'empresa es converteix en el seu competidor.
-Integració vertical cap endavant. Els proveïdors també es poden
convertir en competidors de l'empresa.

• Estudi de la situació competitiva dels rivals
L'estudi de la situació competitiva de cada rival permet d'avaluar
la correlació de forces entre els diferents participants que
intervenen en el mercat. Es poden distingir tres variables per
a mesurar-la (Kotler, 2000):
- La quota de mercat, que indica la relació entre les vendes del
competidor i el total de vendes al mercat.
- La quota de notorietat, que es determina a partir del
percentatge de consumidors que tenen a la ment la marca
d'un competidor. Per a obtenir aquesta informació se sol·licita
als consumidors que anomenin la primera marca que
recorden d'un determinat tipus de producte.

- La quota de preferència, que recull el percentatge de
consumidors del mercat que consideren com a preferida una
marca de la competència. Per a mesurar-la es pot preguntar als
consumidors el nom de la marca que prefereixen adquirir quan
necessiten un tipus de producte determinat.

S'assumeix que en la major part de casos hi ha una relació
seqüencial entre els augments de notorietat i preferència, i la
quota de mercat de les empreses. Així, doncs, les marques que
aconsegueixen incrementar els nivells de notorietat i preferència
entre els consumidors als quals s'adrecen, a llarg termini també
aconsegueixen ampliar la quota de mercat.

• Objectius, estratègies, punts forts i punts febles dels
competidors.
La informació sobre els objectius de la competència, i el diferent
pes relatiu que atribueix a cadascun, permet de preveure'n el
comportament futur i, d'acord amb aquest comportament,
anticipar-se a les seves accions. Cal esperar iniciatives
diferents d'un competidor que doni prioritat a guanyar
rendibilitat a curt termini, d'un altre que faci èmfasi en el
creixement de la quota de mercat, o d'un tercer que destaca
pel lideratge tecnològic.

També cal avaluar permanentment les estratègies dels
competidors, que concreten la manera en què volen arribar a
aconseguir els objectius. No solament cal conèixer les
estratègies d'actuació que duu a terme cada empresa en relació
amb la competència: si actua com a líder, expandint la demanda
global del mercat, si es tracta d'un reptador que sol fer atacs
frontals, etc. Cal concretar, a més, quins són els seus avantatges
competitius i amb quines estratègies els desenvolupa. També és
rellevant determinar si practiquen estratègies de creixement i,
en cas que sigui així, si les basen en els productes actuals o en la
introducció de nous productes, si miren de créixer augmentant
la quota en el mercat actual o accedint a mercats nous.

El fet que les empreses rivals duguin a terme les estratègies que
han definit i que assoleixin els seus objectius està condicionat
pels seus propis recursos i habilitats. Amb la identificació i
l'anàlisi dels punts forts i febles, es posen en relleu les
amenaces i oportunitats a les quals s'enfronta l'empresa.

Les fonts que proporcionen informació sobre la competència
poden ser molt diverses: estudis de mercat que es poden
encarregar a instituts d'investigació de mercats, informes
publicats per la competència, comunicacions publicitàries
difoses als mitjans, informació proporcionada pels venedors,
pels intermediaris i pels proveïdors, etc.

Institucions que faciliten i promouen la relació comercial:
-Secretaria d’Estat de Comerç, Turisme i PIME
-Cambres oficials de comerç, Indústria i navegació
-ICEX
Institucions que informen i protegeixen al consumidor:
a)A l’Administració Central
-Subsecretaria de Sanitat i Consum
-Institut Nacional de Consum
-Defensor del Poble
-Junta Arbitral Nacional de Consum

a) A l’Administració autonòmica i local
-Oficines Municipals d’Informació al Consumidor
-Juntes Arbitrals de Consum

Instituciones que procuren el compliment de les normes:
a)Defensa de la competència
-Tribunal de Defensa de la Competència (Llei de Defensa de la
Competència 1989)
b) Competència deslleial
-Llei de Competència Deslleial de 1991
c) Sistemes d’informació i comunicació:
-Agència de Protecció de Dades (Llei Orgànica 5/92)
d) Mercat de valors
- Comissió Nacional de Mercat de Valors

La normativa sectorial
Dins del gran nombre d’associacions empresarials n’existeixen
algunes, que per les característiques del propi sector, tenen una
important activitat en l’àmbit de la promoció sobre la
internacionalització del sector. Aquestes associacions poden ser
una bona font d’informació per la pime.
Recomanem consultar la base de dades ASOC a L’ICEX.
http://www.informacion-empresas.com/Listado_empresas_ASOC-ICEX
+

Moltes gràcies per la vostra atenció!
Marta Costa Montmany
Marketing per tu, creant marketing a
mida
Tel. 696 85 70 52
http://marketingpertu.com
www.facebook.com/Marketingpertu
@Marketingpertu
http://www.slideshare.net/marketingpertu

2 l'entorn del marketing

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (17)

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to 2 l'entorn del marketing

Similar to 2 l'entorn del marketing (20)

More from Marketing per tu

More from Marketing per tu (20)

2 l'entorn del marketing