3. 1) A partir de les dades de la taula, calcula quants grams de clorur de
potassi es poden dissoldre en 150 g d’aigua a 40ºC.
Cal emprar les dades de la taula com a factor de conversió per als
càlculs. En aquest cas, s’ha de localitzar quina és la solubilitat del
KCl en aigua a 40ºC de temperatura
4. 2. Preparem una solució que conté 100 g de nitrat de sodi dissolts en
100 g d’aigua a 60°C. Justifica si es tracta o no d’una dissolució
saturada. Raona de quina manera pot variar la solubilitat si refredem
la mescla a 20°C o si l’escalfem a 70°C.
Solubilitat del nitrat de sodi (NaNO3: 122 g NaNO3 /100 g d’aigua, a 60ºC.
Per tant, 100 g de la substància es dissoldran completament. La dissolució no
serà saturada.
En refredar la mescla a 20ºC, la solubilitat baixa fins als 85g/100g d’aigua , tal i
com ens mostren la taula o el gràfic. Probablement precipitaran 15 g de sòlid.
(Excepció: algunes substàncies es comporten de manera diferent, donant lloc
a dissolucions sobresaturades).
En el cas d’elevar la temperatura a 70ºC, com que tot el sòlid estava dissolt, no
observarem cap variació. Continuarà dissolt, donat que la solubilitat s’ha
incrementat encara més.
5. 3. Calcula la quantitat de solut que es pot dissoldre en cada un dels casos
següents.
a) Barregem 100 g de nitrat de sodi en 100 g d’aigua a 30°C.
b) Mesclem 100 g de KCl en 100 g d’aigua a 30°C.
c) Posem 34 de NaCl en 100 g d’aigua a 50°C
d) Mesclem 5 g de KNO3 en 200 g d’aigua a 0°C
a) La solubilitat del nitrat de
sodi a 30ºC és de 91g/100 g
d’aigua. Així, no es dissoldrà
tot. Precipitaran 9 g de la
substància.
b) La solubilitat del clorur de
potassi a 30ºC és de 35g/100 g
d’aigua. Així, no es dissoldrà
tot. Precipitaran 65 g de la
substància.
c) La solubilitat del NaCl a 50ºC
és de 37g/100 g d’aigua. Es
dissoldrà tot el solut sense
problemes.
d) La solubilitat del nitrat de
potassi a 0ºC és de 5g/100 g
d’aigua. Per tant, si tenim 200
g d’aigua es dissoldrà tot el
solut.
6. 4. Raona si els resultats anteriors es corresponen a mescles
diluïdes, concentrades o saturades. Per què no és del tot precisa
aquesta manera de classificar les solucions?
Les mescles a) i b) són clarament saturades, donat que no tot el solut s’ha
dissolt i es formen precipitats.
La mescla c) admetria encara 3 g més de solut. Es pot dir que és una
dissolució concentrada recordant sempre que la forma qualitativa
d’expressar la concentració sempre és relativa.
La mescla d) és és diluïda, si considerem que encara podriem arribar a
dissoldre força més solut.
7. 5. Dibuixa un únic gràfic grams dissolts/temperatura amb totes les
substàncies de la taula.
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Solubilitat(g/100gaigua)
Temperatura (ºC)
KNO3
NaNO3
KCl
NaCl
8. 6) A partir del gràfic, descriu el comportament de solubilitat de
cada substància.
Les solubilitats dels nitrats de sodi i potassi (NaNO3 i KNO3) augmenten
ràpidament amb la temperatura tal i com indica el pendent del gràfic. Les
mescles arriben a admetre 140 g de solut si s’escalfen fins a 70ºC.
El comportament dels clorurs de potassi i sodi (KCl i NaCl) és diferent. La
seva solubilitat també augmenta amb la temperatura però ho fa a un
ritme molt menor. En el cas del clorur de sodi, per exemple, només hi ha
un increment de 4 g de solut per cada 100 g de dissolvent en pujar la
temperatura de 0 a 70ºC
9. 8) Tenim una solució de NaCl al 27% en massa, a 40°C. Justifica si
és una dissolució poc concentrada.
La solubilitat de NaCl a 40ºC és de 36,5 g/100 g d’aigua. Com que
una dissolució al 27% en massa conté gairebé 37 g de solut sabem
que serà saturada (fins i tot haurà precipitat una mica de solut). No
és, per tant, poc concentrada.
