Estructura de comentari d'un autor , moviment literari i poema.

1. JOSEP CARNER
BARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970
BIOGRAFIA:
•Neix a Barcelona , a l’Eixample
•L’ambient familiar, pare periodista, i una bona biblioteca
afavoriren la seva vocació literària.
• Publica els seus primers versos als 12 anys.
•1904 Llicenciat en dret i filosofia per la Universitat de Barcelona
•1905 dirigeix la revista “Catalunya”
•1907 ja ha guanyat més de 30 premis als Jocs Florals.
•Escriu teatre , però molt poc :“L’idil·li dels nyanyos”
•1906 marca l’inici d’un nou corrent cultural “El Noucentisme”
•1906 publica “Els fruits saborosos” inici del moviment

2. JOSEP CARNER
BARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970
BIOGRAFIA:
•1915 Marxa a Xile per casar-se amb la xilena Carmen de Oss
•1920 Fa oposicions al cos consular.
•1920 S’autoanomena “El príncep dels poetes”
•1921 Marxa com a vice-cònsol a Gènova
•1923 Cònsol a San José de Puerto Rico, Hendaia, Beirut
• Secretari d’ambaixada a Brusel·les,
• Conseller d’ambaixada a París fins a 1938
• 1937 Es casà a París per segona vegada amb Émile Noulet,
professora.

3. OBRA:
1. 1904 “Llibre dels poetes”
2. 1905 “Primer llibre de sonets”
3. 1906 “Els fruits saborosos”
4. 1907 “Segon llibre de sonets”
5. 1908 Tradueix Shakespeare, Molière, Dickens, Mark
Twain, Andersen, Elliot, Lewis Carroll, Musset
Defoe, Thackeray….
6. 1910 Proclamat “Mestre en Gai Saber”
“La malvestat d’Oriana”
7. 1911 “Verger de Galanies”
8. 1912 “Les Monjoies”
9. 1914 “Auques i Ventalls”
JOSEP CARNER
BARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970

4. OBRA:
10. 1914 “La paraula al vent”
11. 1920 “L’Oreig entre les canyes”
12. 1922 “La creació d’Eva i altres contes”
13. 1924 “La inútil ofrena”
14. 1925 “Les Bonhomies” i “El cor quiet”
15. 1927 “Els fruits saborosos”
16. 1935 “La primavera al poblet” , “Lluna”, “Llanterna”
17. 1941 “Nabí”
18. 1943 “Misterio de Quanaxhuata” ( Castellà )
19. …. … i moltes altres obres més
JOSEP CARNER
BARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970
JOSEP CARNER
BARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970

5. TRETS RELLEVANTS DE LA SEVA ÈPOCA : HISTÒRICS i
LITERARIS.
Situació històrica: Època d’entreguerres
Radicalització dels règims polítics:
Nazisme – Alemanya
Feixisme – Itàlia
Comunisme - Rússia
Moviment Cultural : El Noucentisme 1906 – 1930 ? i
Les Avantguardes 1920 - 1939
Referents històrics: 1907 – 1914 Desenvolupament del Cubisme
1909 – Publicació del manifest Futurista
1916 – Primer acte Dadaista
1924 – Primer Manifest Surrealista
JOSEP CARNER
BARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970

6. JOSEP CARNER
BARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970
Referents històrics a Catalunya:
1909 - Setmana Tràgica a Barcelona
1914 - Creació de la Mancomunitat de Catalunya
1923 - Cop d’estat de Miguel Primo de Rivera
1931 - Proclamació de la Segona República Espanyola.
Francesc Macià proclama la República Catalana.
1932 - Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
1934 - Proclamació de l’Estat Català dins la República
Federal Espanyola per part de Lluís Companys.
1936-1939 – Sublevació del general Franco. Guerra civil espanyola.
Referents literaris: EL NOUCENTISME.
• Sentit del nom: Nou ( novetat )
Noucents ( Noucentisme ) – oposat al Vuitcents (Modernisme )
• Predomini de la poesia per sobre de la narrativa i el teatre

7. JOSEP CARNER
BARCELONA, 1884 – BRUSEL·LES 1970
Referents literaris: EL NOUCENTISME.
• Importància de:
• La mesura
• L’ordre
• La civilitat
• La Mediterrània
• El classicisme
• Les proporcions
• El nou concepte de dona
• Les institucions públiques ( biblioteques, I.E.C. ….)
• L’arbitrarisme
• La submissió a les ordres
• La reacció contra el modernisme.
• …. i altres

8. Les prunes d’or
(Els Fruits saborosos)
En un incomparable triomf, Migdia mor.
Passada pel flameig, la terra s’aclivella.
Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d’or.
Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita,
cimat de cabellera com d’una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dolça lluita
i té en els ulls un caire brillant com de punyal.
Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.
Són en una illa verda, cenyida de claror;
en el redós, a penes hi ha fresses torbadores:
un fregadís de mates, l’insecte en bonior.

9. Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?
I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,
i la calitja parla d’una terrible fosa.
L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!
Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…
Superbament s’aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.
I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques
sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,
s’estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.

10. Recompte sil·làbic
En/ un/ in/com/pa/ra/ble/ triomf/, Mig/di/a/ mor.
Pas/sa/da/ pel/ fla/meig/, la/ ter/ra/ s’a/cli/ve/lla.
A/gla/ia/ seu a/ l’om/bra/ de/ la/ pru/ne/ra/ ve/lla.
Re/lluen/ de/li/to/ses/, en/dins/, les/ pru/nes/ d’or.
Oh/ cos/ d’A/gla/ia/, bru/ com/ sa/o/na/da/ frui/ta,
ci/mat/ ca/be/lle/ra/ com/ d’u/na/ nit/ mor/tal!
Els/ lla/vis/ se/ li/ ba/den/ per a/ la/ dol/ça/ llui/ta
i/ té en/ els/ ulls/ cai/re/ bri/llant/ com/ de/ pun/yal.
ANÀLISI DE LA FORMA DEL POEMA

11. ANÀLISI DE LA FORMA DEL POEMA
• Tot el poema està escrit en versos alexandrins. Per tant 12
síl·labes per vers.
• Organitza les 6 estrofes en quartets.
• Les sinalefes estan marcades al poema convé destacar el
cas de per a on fa una sinalefa inexistent.
• La rima durant tot el poema és consonant
• A la 4a estrofa entre brancam i camp hi ha una rima
fònica i el mateix passa a la 5a estrofa amb parla i besar-la
• Combina la rima creauda ( a les estrofes primera, quarta,
cinquena i sisena ) amb la rima encadenada ( a la segona i
tercera )
• Alterna les rimes masculines amb les femenines de formes
diverses:
• Primera i Quarta - - - MFFM
• Cinquena i Sisena - - - FMMF
• Segona i Tercera - - - FMFM
Rimes

12. ANÀLISI DE LA FORMA DEL POEMA
Nom de l’estrofa: aquesta composició no és una estrofa
determinada , tan sols es tracta d’un conjunt de 6 quartets
Estrofa
Aclivellar (v. 2): Dit de la superfície que s'esquerda formant una xarxa amb
dibuixos característics.
Bonior (v. 12): Remor sorda i contínua que mou una multitud de persones.
Damnant (v. 18): Condemnat a les penes eternes.
Frisosa (v. 14): Fortament impacient
Impúdic (v. 24): Mancat de pudor, que ofèn el pudor.
Redós (v. 11): Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps.
Reüllen (v. 9): Que miren de reüll
Saonada (v. 5): Estat de la terra que ha arribat a la maduresa, a perfecció.
Superbament (v. 18): Amb magnificència, d'una manera que imposa
Vocabulari

13. En un incomparable triomf, Migdia mor.
Passada pel flameig, la terra s’aclivella.
Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d’or.
ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
1a estrofa:
Presenta el moment del dia, el clima, el lloc i el personatge
amb quatre frases coincidents amb els versos: migdia, calor,
el lloc idíl·lic i el personatge Aglaia, una gràcia de la
mitologia grega.

14. ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita,
cimat de cabellera com d’una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dolça lluita
i té en els ulls un caire brillant com de punyal.
2a estrofa:
Es centra en la descripció poètica, admirada i sensual, del
cos del personatge, el compara amb la nit i amb el color de
les prunes

15. ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores.
Són en una illa verda, cenyida de claror;
en el redós, a penes hi ha fresses torbadores:
un fregadís de mates, l’insecte en bonior.
3a estrofa:
Insisteix en la descripció del locus amoenus. El lloc
paradisíac on se situa l’acció

16. ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?
I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,
i la calitja parla d’una terrible fosa.
L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!
4a estrofa:
Seguit de tres personificacions de la Natura cada cop més
agosarades fins arribar a relacionar-les amb la sexualitat.

17. ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…
Superbament s’aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.
I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques
sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,
s’estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques
5a i 6a estrofes:
Conjunt molt sensual en imatges fàcilment interpretables en
termes purament sexuals. Possible connotació bíblica de
l’arbre i el serpejament de les branques i per la “mel d’algun
pecat”.

18. ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
Sentit del títol del poema.
El nom del poema “Les prunes d’or” fa referència com tots
els poemes del recull de “Els fruits saborosos” al nom d’un
fruit ( prunes ) que cal relacionar amb una època de l’any,
( estiu-tardor ) moment en què aquest apareix i alhora amb
una època de la vida de les persones ( maduresa ).
Tot el llibre anirà fent referència a aquesta triple relació per
tal que poguem relacionar:
* Fruit ( Maduixes- Raïm-Prunes-Codonys)
* Època de l’any ( Primavera- Estiu- Tardor – Hivern )
* Època de la vida ( Infància-Joventut-Maduresa-Vellesa)

19. ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
Pel que fa a les parts del poema seguint el mateix esquema que
l’apartat anterior podem concloure que les 4 primeres estrofes es
dediquen a presentar-nos la situació: moment del dia, lloc,
personatge i les dues darreres estrofes es centren molt més en el
personatge i en la seva manera de fer.
Parts del poema.

20. Recursos literaris.
ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
1r. vers : Personificació
“ En un incomparable triomf , Migdia mor”
5è vers : Comparació
“ Bru com saonada fruita”
3r. vers : Serenor: “Aglaia seu a l'ombra de la
prunera vella”;
21è.vers: “I l'arbre, que amb un lleu
serpejant de branques sembla
oferir-nos l'or...”
9è.vers: Metàfora: “Les prunes d'or a Aglaia reüllen
temptadores”
1r. vers : Hipèrbole
“ En un incomparable triomf , Migdia mor”

21. ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
1a estrofa:
Presenta el moment del dia, el clima, el lloc i el personatge
amb quatre frases coincidents amb els versos: migdia, calor,
el lloc idíl·lic i el personatge Aglaia, una gràcia de la
mitologia grega.
2a estrofa:
Es centra en la descripció poètica, admirada i sensual, del
cos del personatge, el compara amb la nit i amb el color de
les prunes
3a estrofa:
Insisteix en la descripció del locus amoenus. El lloc
paradisíac on se situa l’acció

22. ANÀLISI DEL CONTINGUT DEL POEMA
4a estrofa:
Seguit de tres personificacions de la Natura cada cop més
agosarades fins arribar a relacionar-les amb la sexualitat.
5a i 6a estrofes:
Conjunt molt sensual en imatges fàcilment interpretables en
termes purament sexuals. Possible connotació bíblica de
l’arbre i el serpejament de les branques i per la “mel d’algun
pecat”.
Pel que fa a les parts del poema seguint el mateix esquema que
l’apartat anterior podem concloure que les 4 primeres estrofes es
dediquen a presentar-nos la situació: moment del dia, lloc,
personatge i les dues darreres estrofes es centren molt més en el
personatge i en la seva manera de fer.
Parts del poema.