Es descriuen diferents conceptes i teories que expliquen com factors intrapersonals i contextuals intervenen en el desenvolupament i l'aprenentatge: teoria dels sistemes, resiliència, intel·ligències múltiples i estils d'aprenentatge.
2. TEORIAECOLÒGICADEBRONFENBRENNER
Microsistema: Entorn immediat amb el que un nen/a té
contacte. La relació que s’estableixi amb els seus pares, els
mestres, la llar,... Influenciarà directament a la seva
personalitat.
Mesosistema: Són les relacions que s’estableixen entre els
subjectes i llocs de l’entorn immediat del nen/a. Per exemple,
una bona relació família-escola és positiva per seguir el procés
del nen/a, o la relació entre la família i els amics del nen/a.
Exosistema: Es refereix a les persones i als llocs que no tenen
interacció, normalment, amb els nens/es però que són
propenses a proporcionar un efecte a llarg termini. Per
exemple, el lloc de treball dels pares, la família extensa, els
veïns,...
Macrosistema: Inclou factors econòmics, culturals, polítics i
governamentals de l’àrea on es viu, pot ser de la ciutat, del país,
del món. Per exemple, la facilitat que tenen els nens/es en els
països desenvolupats per anar a l’escola.
Cronosistema: Es refereix a les transicions de la vida, successos
externs o històrics que succeeixen a curt o llarg termini. Per
exemple, la mort d’un familiar, l’increment en oportunitats per
a les dones, canvis psicològics del nen/a.
3. Ara, classifiqueu els elements de la vostra llista en un gràfic com aquest:
Macrosistema
Exosistema
Mesosistema
Microsistema
Cronosistema
Microsistema: Entorn immediat amb el
que un nen/a té contacte. La relació que
s’estableixi amb els seus pares, els
mestres, la llar,... Influenciarà
directament a la seva personalitat.
Mesosistema: Són les relacions que
s’estableixen entre els subjectes i llocs
de l’entorn immediat del nen/a. Per
exemple, una bona relació família-
escola és positiva per seguir el procés
del nen/a, o la relació entre la família i
els amics del nen/a.
Exosistema: Es refereix a les persones i
als llocs que no tenen interacció,
normalment, amb els nens/es però que
són propenses a proporcionar un efecte
a llarg termini. Per exemple, el lloc de
treball dels pares, la família extensa, els
veïns,...
Macrosistema: Inclou factors
econòmics, culturals, polítics i
governamentals de l’àrea on es viu, pot
ser de la ciutat, del país, del món. Per
exemple, la facilitat que tenen els
nens/es en els països desenvolupats per
anar a l’escola.
Cronosistema: Es refereix a les
transicions de la vida, successos externs
o històrics que succeeixen a curt o llarg
termini. Per exemple, la mort d’un
familiar, l’increment en oportunitats per
a les dones, canvis psicològics del nen/a.
4. FACTORSDERISC
Els factors de risc son evidències, desavantatges o factors d’estrès a la vida dels nens/es
que es manifesten de diferents modes, produint resultats i impactes negatius o particulars
deficiències en el seu desenvolupament. Alguns exemples de factors de risc són:
- Aïllament social
- Inestabilitat de la família
- Problemes crònics de salut mental del nen/a o dels pares
- Baix nivell educatiu de la família
- Violència domèstica
- Drogodependència
- ...
5. FACTORSDE PROTECCIÓ
Els factors de protecció son evidències i les característiques detectables de la vida dels
nens/es que afavoreixen el seu desenvolupament i poden contrarestar els possibles
efectes dels factors de risc, les conductes de risc i, per tant, reduir la vulnerabilitat.
- Alta autoestima
- Comunicació positiva amb la família
- Objectius personals establerts
- Recolzament informal i formal
- Amistats
- Aficions i talents
- ...
6. Hi ha persones que tenen més marques vermelles que verdes,
altres que tenen més marques verdes que vermelles.
7.
8. RESILIÈNCIA
Podem definir la resiliència com el resultat positiu i reforçat i l’adaptació exitosa dels individus davant a adversitats,
riscs, dificultats i reptes. A més, la resiliència té en compte la interacció entre les qualitats, les habilitats i les
capacitats dels individus i el context o sistemes on es troben.
Es diu que algú és resilient quan ha finalitzat un procés o succés el resultat del qual és millor del que s’esperava,
donades les circumstàncies. També s’han de considerar altres persones involucrades a la vida dels subjectes que
poden ajudar-los a adquirir millors resultats, com la família, la escola i altres agents dels sistemes.
Per tant, la resiliència d’un individu no depèn solament d’ell mateix, sinó també de les oportunitats que li
proporciona l’entorn.
https://www.youtube.com/watch?v=ujvCEDwfTX0
9. RESILIÈNCIA
Fases de la resiliència:
4. Creixement. Més coneixement de si mateix, es té perspectiva diferent, es
troba un propòsit o significat, més autenticitat.
3. Recuperació. Pràctica de noves habilitats, connectat i conscient, menys
reticent, s’augmenta la curiositat, la empatia, l’autocompassió i l’esperança.
2. Adaptació. Alleujament del sentiment de víctima, responsabilitat
pscicològica, consistència en la rutina, més acceptació de la situació,
adopció de noves habilitats, i control.
1. Supervivència. És la fase de xoc, on es tenen símptomes d’estrès,
preocupació i ansietat. Es té poca seguretat en si mateix, poc nivell
d’empatia i de compassió. Resignació davant la situació.
12. MOTIVACIÓ
La motivació és el conjunt de raons per les quals les persones es comporten d’un
mode o d’un altre i realitzen accions diverses.
Estem motivats per realitzar quelcom perquè tenim unes determinades necessitats
per cobrir.