Article en el número 109, octubre de 2008, del Món Empresarial sobre el programa Compartim del Departament de Justícia.

1. ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 35
L’ENTREVISTA
OCTUBRE 2008 MóN empresarial
freqüent és que s’associa la
gestió del coneixement a apli-
cacions tecnològiques. Un
altre és que sovint es vol pas-
sar de la gestió de dades a la
gestió de coneixement sense
passar prèviament per imple-
mentar un sistema de gestió
documental.
Diversos especialistes afir-
men que Barcelona pot tenir un
futur marcat pel valor afegit del
capital humà, del saber fer, dels
recursos i processos. Vostè què
n’opina?
Hi coincideixo, sí. Hi ha una
CARLES CHACÓN
Podria explicar-me, d’una
manera planera, què és la
gestió del coneixement?
Podríem dir que la gestió del
coneixement consisteix en
saber gestionar l’entorn quo-
tidià dels treballadors amb
l’objectiu de crear els flu-
xos necessaris per a identi-
ficar, capturar, emmagatze-
mar, compartir i utilitzar els
actius d‘informació d’una
organització.
La paraula ‘compartir’ és
bàsica dins de la gestió del
coneixement…
El fet de compartir és essen-
cial. De fet, un dels elements
a partir dels quals es genera
nou coneixement, i s’apro-
fita l’existent, és el propi
coneixement i la informació
que prové de les altres per-
sones o que es genera per
la interacció entre aques-
tes. Cal fomentar l’inter-
canvi d’idees, d’experièn-
cies i d’opinions entre les
persones d’una organitza-
ció. El fet de compartir per-
met fer extensiu el conei-
xement d’una persona a un
col·lectiu.
Com va sorgir l’interès de
les empreses en la gestió del
coneixement?
A partir de la importància que
van anar adquirint els actius
intangibles a les empreses
respecte els actius materials.
El valor de la gestió del conei-
xement és captar el saber fer
de les persones i de la manera
de funcionar de la pròpia
organització. És important
retenir dins de l’empresa el
que una persona sap fer.
“L’error més freqüent és associar la gestió
del coneixement amb tecnologia”
La gestió de l’intangible més actiu
Especial Gestió del coneixement
Quin creu que és el col·
lectiu menys favorable a
implantar plans d’administra-
ció del coneixement: els treba-
lladors, els caps intermedis o
els caps superiors?
No es pot ser molt taxatiu,
però sovint són els directius,
donat que és difícil mesurar
els beneficis directes de la
gestió del coneixement. És
important que la gestió del
coneixement s’implanti en la
cultura empresarial com una
manera de fer, igual que els
sistemes comptables.
Quin diagnòstic faria
actualment de les empreses
catalanes quant a gestió del
coneixement?
Hi ha una bona conscienci-
ació, en general. L’error més
“És important
que la gestió
del coneixement
s’implanti
a les empreses
com una manera
de fer”
aposta per aquesta manera
de fer a Barcelona des de fa
temps.
Quins són els principals
errors o impediments de les
empreses en l’administració de
la gestió del coneixement?
Els dos errors principals són
oblidar la gestió de dades i
d’informació abans d’implan-
tar la gestió del coneixement
i l’associació de la gestió del
coneixement a implantacions
merament tecnològiques. Un
element que s’oblida sovint
és realitzar una auditoria
de la informació i del conei-
xement, és a dir, saber què
està passant a l’organitza-
ció, quins fluxes d’informa-
ció existeixen, quines neces-
sitats d’informació tenen els
directius i els treballadors,
quins recursos s’utilitzen, etc.
És important conèixer on vol
anar cada organització, quins
són els seus objectius i com
la gestió del coneixement hi
pot donar suport.
Quin missatge donaria
als empresaris per posar de
manifest la importància de
la gestió del coneixement?
Jo remarcaria, una vegada
més, la importància de la
gestió integrada de la infor-
mació. I recordar que no
només s’ha de tenir present
la informació i el coneixe-
ment intern de les empreses.
Cada vegada és més impor-
tant gestionar l’agenda de
contactes externs, tenir orga-
nitzat el sistema de recerca
d’informació externa que pot
tenir interès estratègic, el
que s’anomena intel·ligència
competitiva.
Eva Ortoll, especialista en gestió del coneixement, parla en aquesta entrevista de la importància de la gestió de la informació i del
avantatge competitiu que suposa implantar una bona gestió del coneixement empresarial.
Entrevista a Eva Ortoll, Professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i experta en Gestió del Coneixement
Ortoll destaca la necessitat empresarial d’aprofitar les relacions i contactes dels treballadors. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

2. 36 MóN empresarial OCTUBRE 2008ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT
RADIOGRAFIA DEL SECTOR
NATÀLIA PASTOR
Si el capital intel·lectual
d’una organització és el
seu actiu més important,
la gestió del coneixe-
ment és l’eina més efi-
caç per treure el millor
rendiment de tots els re-
cursos que té a l’abast.
És el canvi de model: de
la informació al coneixe-
ment. Però, es pot ges-
tionar el coneixement
de l’Administració?
Ja fa tres anys que el
Departament de Justí-
cia va iniciar ‘Compar-
tim’, el seu programa
de gestió de coneixe-
ment, amb l’objectiu de
promoure l’intercanvi
d’experiències i pràcti-
ques adreçat als diferents
grups de professionals
relacionats. És per això
que l’adaptació d’un mo-
del de gestió del coneixe-
ment públic col·lectiu
és un pas pioner dins el
teixit de l’Administració.
Segons comparteixen
Jordi Graells, reponsable
El programa ‘Compartim‘ és el nou esquema d’estratègia organitzativa del Departament de Justícia basat en
les idees col·lectives i les xarxes horitzontals de comunicació.El Sector
Justícia trenca el model jeràrquic de cultura
organitzativa amb el programa ‘Compartim’
La gestió del coneixement guanya terreny al si de les institucions com a clau per a pal·liar els dèficits arrossegats i millorar l’eficiència
dels seus processos, amb el valor afegit d’una organització basada en el coneixement compartit.
de difusió del programa,
i Jesús Martínez, respon-
sable de nous programes
formatius, tradicional-
ment les empreses s’han
gestionat d’una manera
jeràrquica. Ara, però, la
globalització s’està empa-
pant del fenomen ‘wiki’, i
la irrupció de la web 2.0
està fent guanyar força
terreny al coneixement
compartit que, més en-
llà del col·lectivisme, es
sustenta en l’intercanvi
de coneixement bidirec-
cional. “Amb les eines 2.0
s’ha democratitzat la ma-
nera de relacionar-nos,
de manera que es creen
xarxes horitzontals que
permeten fer aflorar el
coneixement i detectar
les persones que poden
liderar canvis”, senyalen.
Graells i el seu equip han
detectat que la jerarquit-
zació és un dels reptes
pendents de la gestió del
coneixement. “El gran
repte de les administra-
cions i empreses és par-
ticipar proactivament en
la gestió del canvi que ha
de comportar una ma-
nera de treballar en que
l’empleat s’ha de sentir
més implicat en la feina
i més satisfet”, sostenen
els responsables del pro-
grama ‘Compartim’.
Stop a les fuites
de coneixement
El programa va nèixer
amb l’objectiu d’adaptar
un marc propici per
crear coneixement a
partir d’una xarxa de
comunitats de pràctica.
L’any 2007, més de 800
professionals ja hi havien
participat, provinents
de les diferents vessants
(psicologia, mediació,
Comunitats de professionals del Departament
adherides al programa ‘Compartim’
Font: Departament de Justícia
educació social, etc.)
que treballen per a
la reinserció de les
persones privades
de llibertat. Pal·liar
dèficits de coneixement,
preveure i evitar fuites
de coneixement per
jubilació o rotació, reduir
la duplicació d’inversions
per resoldre una mateixa
necessitat, millorar la
presa de decisions, reduir
la saturació d’informació
i rendibilitzar la inversió
en capital humà són
els objectius bàsics que
es deriven de la seva
pràctica.
Tres anys després, de les
15 comunitats de pràc-
tica del programa, 13
continuen treballant con-
juntament i produint nou
coneixement. Segons
descriu Graells, tot i que
els indicadors de resul-
tats de les 13 comunitats
són força desiguals i res-
ponen a diferents factors
com ara les característi-
ques dels grups profes-
sionals implicats, “el tre-
ball dut a terme durant
el 2007 s’ha materialitzat
en 14 productes que mi-
lloren i estandaritzen la
feina dels professionals”.
L’E-moderador
El model organitza-
tiu del programa es re-
colza en la figura dels
E-moderadors, perso-
nes que representen
el seu col·lectiu i co-
munitats de pràctica i
que s’encarreguen de
dinamitzar el context
de treball col·laboratiu
necessari per produir
i intercanviar coneixe-
ment. ‘Compartim’
compta, a més, amb
l’entorn en línia de la
plataforma e-Catalunya,
tot i que, al mateix
temps, es complementa
amb l’ús i difusió d’eines
2.0 d’Internet. Així, des
del programa s’han pu-
blicat vídeos al Youtube
i Sclipo, fotos al Flickr,
presentacions al Slides-
hare, etc. “Com que sol
ser fruit de la praxi quo-
tidiana, es troba diposi-
tat al cap de l’empleat,
sense suport documen-
tal (ni en paper, ni digi-
tal)”, conclouen.
A més coneixement, menys saturació d’informació. / FOTO: ARXIU
“El model
organitzatiu
del programa
es recolza en
la figura dels
E-moderadors”
participació en línia dels professionals
Grup professional Nombre de consultes en línia
Mediadors familiars 22055
Arxivers judicials 7058
Educadors socials de centres penitenciaris 6259
Bibliotecaris judicials 3313
Font: departament de justícia
comunitats de professionals
que segueixen produint nou coneixement 86,67%
comunitats que no segueixen funcionant 13,33%86,67%
13,33%

3. ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 37
RADIOGRAFIA DEL SECTOR
octubre 2008 MóN empresarial
Tot i les advertències dels experts, l’empresariat català i espanyol desconfia encara dels avantatges dels
blocs a Internet. El Sector
L’empresa dóna l’esquena al ‘blog’ com
a eina estratègica de coneixement
Internautes que consulten blocs a Espanya
(% sobre el total d’usuaris actius d’Internet)
FONT:UNIVERSALMCCANN
Nombre de blocs existents a la ‘blogosfera’
(En milions)
FONT:NETCRAFT
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
Es sindiquen
a un bloc
Llegeixen
de forma setmanal
Llegeixen
esporàdicament
78%
40%
33%
Total 144
Blocs actius 80,5
Blocs inactius 63,5
(144)
(80,5)
(63,5)
Aureli Vázquez
“Els blocs aporten un va-
lor diferencial respecte
als formats previs de pu-
blicació web; eliminen
la barrera tècnica que
abans exigia un inter-
mediari entre el creador
dels continguts i el seu
destinatari final. Gràcies
a ells, més empreses po-
den establir una comuni-
cació molt més directa i
dinàmica amb els seus
clients, socis, proveïdors
i empleats”. Aquest co-
mentari, formulat per un
consultor anònim, ha es-
tat recollit d’un bloc, un
dels milions que integren
l’anomenada blogosfera.
Com que no sabem del
cert qui és, podem des-
confiar; però la veritat és
que ell seguirà difonent
comentaris a la xarxa
a través d’aquest o d’al-
tres blocs. Desconfiança
i difusió: aquests són els
dos eixos que sintetitzen
la relació entre els em-
presaris i la blogosfera.
Més de 100 milions
Es calcula que a tot el
món poden haver-hi més
de 100 milions de blocs:
el buscador especialit-
zat Technorati en troba
prop de 90 milions, però
altres fonts parlen d’uns
150 –a Espanya es parla
d’uns 4 milions de ‘blo-
quers’–. En qualsevol
cas, la xifra és poc relle-
vant perquè una part im-
portant d’aquests blocs
no estan en actiu. La blo-
gosfera creix de manera
incontrolada i sense cen-
sura. ¿Per què hauria un
empresari d’introduir-se
en un món que, després
de tot, està dominat pel
caos?
Alberto Ortiz de Zárate,
autor del Manual de uso
del blog en la empresa
(2008), respon en part
a aquesta preguna: “La
importància dels blocs
–exposa– no resideix
en cadascun d’ells, ni
tan sols en la llista dels
100 més llegits, sinó en
l’entramat de converses
que emergeix dels enlla-
ços i comentaris entre
ells”. Aquesta ‘conversa’
s’ha d’entendre en un
sentit ampli: un enllaç a
un altre bloc o web, un
‘post’ publicat per un
empleat o un anònim,
una foto enviada per un
col·laborador, un debat
al voltant d’algun tema
d’actualitat per al nostre
sector...
Un nou model
El mateix Ortiz de Zárate
qualifica de “parado-
xal” que Espanya sigui
un dels països europeus
amb més activitat al vol-
tant dels blocs, però en
canvi vagi especialment
endarrerida pel que fa
a l’adopció de blocs per
part de les empreses. En
aquest sentit, pren com
a referència que al ràn-
quing de blocs ‘top.blog.
es’ només apareguin dos
blocs d’empreses entre
els 100 primers.
“Quan una empresa in-
trodueix la lectura i l’es-
criptura de blocs en-
tre les seves rutines, el
model de comunicació
s’enriqueix i es torna bi-
direccional”, afegeix Or-
tiz. “Això provoca un es-
tret acostament amb els
clients i una capacitat de
resposta immediata da-
vant de problemes que
hi puguin aparèixer”.
Al manual esmentat
s’exposen alguns objec-
tius que, segons l’opinió
d’Enrique Dans, estan
complint actualment els
blocs d’empresa: eina
de col·laboració, canal
de venda indirecta i de
generació de màrque-
ting viral, processos de
reflexió corporativa,
posicionament de l’or-
ganització, optimització
del posicionament en
cercadors d’Internet...
Aquest darrer punt se-
ria, per si sol, un motiu
prou contundent per
mantenir un bloc, espe-
cialment en el cas de les
empreses petites o semi-
desconegudes, que grà-
cies a la seva presència
múltiple a la xarxa se-
rien més fàcils de trobar
a Google, Yahoo, etc.
La‘blogosfera’esconsolidacomelnouespaidereferènciaperacompartirelconeixementaempresesiinstitucions,peròelmóndel’empresa
encara no ha tret profit d’aquesta oportunitat. Els escassos estudis realitzats fins ara així ho constaten.
10 utilitats dels blocs per a l’empresa
1. Cohesionar el grup (empleats, col·laboradors, proveïdors...)
2. Espai d’aportació d’idees dels treballadors
3. Espai per a la crítica constructiva
4. Millora de la interacció amb proveïdors i clients
5. Posicionament en els principals cercadors d’Internet
6. Reforç de la imatge de transparència
7. Projecció i reforçament de la imatge de marca
8. Millora de la comunicació interna d’una forma no oficial i flexible
9. Ampliació del canal de venda
10. Captació de talent

4. 38 ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT / EL DAFO MóN empresarial OCTUBRE 2008
FORTALEseS
DEBILITATS
Barcelona es consolida com a referent estatal en la gestió
del coneixement d’empreses i institucions
El boom tecnològic que va
suposar la implantació dels
sistemes informàtics a les tas-
ques qüotidianes ha portat a la
informatització de gairebé tots
els sectors. Com a conseqüèn-
cia, la majoria d’empreses van
impulsar aquestes noves tec-
nologies per tal de modernit-
zar els seus processos.
Però aquesta aposta per la
informàtica ha estat, de vega-
des, relegada a inversions en
nous equips o nou software,
sense atendre els nous pro-
cessos i actituds que aquests
nous recursos exigeixen.
Així, la gestió del coneixe-
ment sovint es focalitza en
purs aspectes tecnològics.
Però la filosofia i l’essència
d’aquesta gestió no implica
necessàriament aspectes
tecnològics. És cert que la
informatització dels sistemes
fa més fàcil la catalogació, la
documentació de processos,
la recerca i gestió d’informa-
La gestió del coneixement és una qüestió d’actitud: les noves
tecnologies són només una eina
ció. Però aquests processos
es refereixen a maneres de
fer. La majoria d’especialistes
consultats per Món Empre-
sarial coincideixen en què
la gestió del coneixement és
una actitud empresarial, rere
la qual vindria la utilització
de les eines tecnològiques.
Un pla amb data
de caducitat?
Una altra de les debilitats és
la interdisciplinarietat. En
un món altament segmentat
Cada vegada més creix la
sensibilitat cap al tractament
i gestió dels intangibles de
les empreses. Dins d’aquesta
sensibilització, la gestió
del coneixement és una de
les àrees que interessen als
empresaris. Tal i com afirma
l’especialista en gestió del
coneixement i professora
de la UOC Eva Ortoll, cada
vegada les empreses catala-
Barcelona s’ha convertit en referent internacional en l’administració de capital humà./ FOTO: ARXIU
nes estan més conscienciades
sobre la importància d’apli-
car processos de gestió de la
informació i del coneixement
a la pròpia empresa.
Hi ha, a més, un important
factor internacional que ajuda
a que la conscienciació sigui
generalitzada: la creixent lite-
ratura estrangera sobre el
tema. A més a més, les pràc-
tiques en gestió del coneixe-
ment són comuns a empreses
internacionals. És cert que,
de moment, les que ho han
implantat amb més èxit són
empreses molt grans, però
només és qüestió de temps
que la pràctica es traslladi a
empreses d’altres dimensions
i sectors.
Tecnologies assequibles
Tothom coincideix en què les
Moltes empreses dediquen molts recursos a les noves tecnologies i a la gestió del coneixement. / FOTO: ARXIU
i especialitzat, costa empren-
dre accions transversals com
plans de gestions del conei-
xement, que afecten tots els
departaments. La transversali-
tat, que hauria de ser un factor
positiu, es converteix en debi-
litat quan la seva poca especi-
“La majoria
d’especialistes
consultats per
Món Empresarial
coincideixen
en què la gestió
del coneixement
és una actitud
empresarial”
ficitat fa que les empreses no
la sàpiguen posar en marxa.
I això té una conseqüència en
l’aplicació de plans de gestió
de coneixement. Moltes de les
empreses que es decideixen a
implantar maneres per aprofi-
tar les relacions i la informa-
ció personal dels treballadors
encaren el projecte com un pla
amb data de caducitat. Però
el cert és que haurien de ser
plans amb una data de posada
en marxa i sense data de fi, ja
que afecta al funcionament i
processos de l’empresa.
tecnologies no són l’objectiu,
sinó un mitjà per a aconseguir
altres fites. Però també és
cert que la implantació de les
tecnologies pot ser, en alguns
casos, un impuls cap a l’ad-
quisició de certes actituds.
Si més no, la implantació de
noves tecnologies o de siste-
mes informàtics ara per ara
no suposa un gran problema,
ja que la majoria de recursos
són bastant assequibles.
Barcelona i ‘el saber fer’
Barcelona s’ha posicionat des
de fa anys com una de les capi-
tals amb més recursos quant
a capital humà i ‘saber fer’.
Es tracta d’un gran intangible
cada vegada més important
per a les empreses. En aquest
sentit, la Fundació Catalana
per a la Recerca i la Innova-
ció ho té clar, Barcelona és
un bon lloc per a les empreses
que desitgen aprendre a ges-
tionar el coneixement. Ortoll
també coincideix en aquest
punt i assegura que Barcelona
té una gran tradició en ocu-
par-se d’aquests temes.
Una de les possibles explicaci-
ons és la manca de grans ter-
renys o de grans infraestruc-
tures. Està clar que Barcelona
no pot competir amb altres
zones de l’Estat quant a mà
d’obra o terrenys per afincar
grans empreses. A més a més,
té el handicap de la capitali-
tat de Madrid, que atrau més
empreses. D’aquesta manera
és com la ciutat comtal ha
hagut de buscar altres valors
que oferir. La gestió del conei-
xement és un d’ells.
Per últim, però no menys
important, cada vegada hi ha
més blogs, cursos o consulto-
res dedicades a la gestió del
coneixement. És, sense cap
mena de dubte, un símptoma
favorable i que indica que hi
ha un interès creixent per la
gestió del coneixement.

5. ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT / EL DAFO 39OCTUBRE 2008 MóN empresarial
En qualsevol implantació d’un
nou procés o tecnologia, hi ha
un moment ideal per a dur a
terme el canvi. Segons alguns
dels especialistes consultats
per Món Empresarial, ara se-
ria un bon moment per plan-
tejar-se la importància de la
gestió del coneixement. És
tota una oportunitat, sobretot
perquè encara pot significar la
prevalència d’unes empreses
sobre les altres.
A més a més, cada vegada es
potencia més el treball en equip
i la creació de xarxes. Un bon
exemple és el sorgiment de
noves xarxes socials i la seva
aplicació en el món empresari-
al. D’aquesta manera s’aconse-
gueixen establir vincles i xarxes
entre els treballadors, assolint
una de les fites de la gestió del
coneixement: compartir.
Nou capital humà
L’arribada d’estudiants es-
trangers també és tota una
AMENACES
OPORTUNITATS
El valor en la implantació de nous processos com la gestió
del coneixement pot significar una possible sortida de la crisi
Barcelona ha d’aprofitar l’alta taxa d’estrangers universitaris
per a posar en pràctica noves experiències i coneixements
A hores d’ara, fins i tot els
directius més despistats en
són conscients: els temps de
crisi són, a la vegada, temps
d’oportunitat. És en aquests
moments quan una empresa
pot marcar la diferència i supe-
rar, d’aquesta manera, la crisi.
Però, a efectes pràctics, l’am-
bient empresarial de vegades
no és tan favorable als riscos. I
això pot afectar, precisament,
a la implantació de la gestió
del coneixement. La visió d’al-
guns empresaris pot ser de
temor davant la crisi actual, i
davant d’això el més recurrent
és retallar despeses i intentar
esperar a que passi el tràngol.
Però més enllà de ser un pro-
blema, la gestió del coneixe-
ment pot ser una solució. Si
es fa bé, una implantació pro-
gressiva d’aquesta gestió no ha
de ser cara, i pel contrari pot
fer retallar despeses de l’em-
presa. A més a més, podem
detectar noves necessitats,
oportunitat. Es tracta d’un
nou capital humà amb altres
coneixements i experiències.
D’aquesta manera, les empre-
ses i institucions catalanes
poden aprofitar per atraure ta-
lent i aplicar les experiències
que ja es duen a l’estranger.
Aquest punt és d’especial im-
portància gràcies al gran nom-
bre d’estudiants erasmus que
volen estudiar a Barcelona. Se-
gons el Segon Observatori Uni-
versitari de Catalunya, realitzat
per l’Ajuntament de Barcelona
i la Generalitat, Barcelona con-
centra el nombre més impor-
tant d’estudiants procedents
de la UE. A més a més, gran
part d’aquests estudiants es de-
diquen a un doctorat.
noves maneres de treballar o
fins i tot noves oportunitats de
mercat. Per això, la posada en
marxa de la gestió del conei-
xement durant els actuals
temps de crisi pot ser poc cara
i donar grans satisfaccions.
Nivell competitiu
El nivell competitiu de la
nostra empresa pot augmen-
tar quan s’implanten aquests
processos per a gestionar el
coneixement. De fet, la gran
amenaça en aquest sentit
és deixar de fer-ho, ja que
la competència ho pot estar
implantant. I, si bé la gestió
del coneixement pot ser un
valor afegit per a l’empresa en
el primer moment d’implan-
tació, ben aviat deixarà de
ser-ho per convertir-se en una
necessitat.
“La gestió
del coneixement
deixarà de ser
ben aviat
un valor afegit
per convertir-se
en una necessitat”
El model obert
de Google
Google es va saltar les nor-
mes d’administració dels lli-
bres, i hauria d’haver estat
un fracàs, però no ho va ser.
Per començar, l’estructura di-
rectiva és mínima. Basen la
seva empresa en enginyers,
que són els que fan els nous
descobriments. Aquests, en
un primer moment, cobraven
mot poc, però Google va saber
captar els millors. La raó? Una
estructura molt oberta i lliure:
els treballadors poden parar de
treballar quan vulguin i anar a
la sala de jocs, poden sortir a
passejar… O, un aspecte que
afectadirectamentlagestiódel
coneixement: poden dedicar el
20% del seu temps laboral a
desenvolupar projectes perso-
nals. Google sap perfectament
que el coneixement d’aquests
treballadors revertirà en favor
de l’empresa.
L’administració del coneixement afecta a tots els treballadors. / FOTO: ARXIU
És doncs el moment de decidir
si l’empresa en qüestió pensa
en el futur i comença a implan-
tar noves solucions com a un
valor afegit o si ho farà quan
no hi hagi més remei.
Els estudiants porten noves experiències de l’estranger. / FOTO: ARXIU
“Cada vegada
es potencia més
el treball en equip
i la creació
de xarxes”

6. 40 MóN empresarial OCTUBRE 2008ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT
LES VEUS DEL SECTOR
1. Més que assignatures pen-
dents, el que manca és aplicar les
coses. Sintetitzant, l’assignatura
pendent d’aquestes organitzaci-
ons és que els seus directius, del
màxim nivell, prenguin conscièn-
cia de què el gestionar el coneixe-
ment és clau per a la innovació i
la competitivitat i, que a més, decideixin implantar-la.
2. Clarament és una qüestió d’actitud. La tecnolo-
gia, fa falta, sí, però és molt barata. El problema són
actituds i procediments. Documentar processos, per
exemple, és relativament barat, depèn de la dimen-
sió, clar, però relativament barat. Els problemes no
són de cap manera tecnològics, són mentals. Malau-
radament, massa gent que ensenya aquestes coses
realment no té pràctica.
3. Sempre és un bon moment. Millor avui que demà.
El que passa és que cada eina té una utilitat determi-
nada. Al meu parer les èpoques de ‘vaques grasses’
sempre són un millor moment. Els de crisi, però,
obliguen a fer canvis. Potser cal una inversió petita,
però el que és segur és que a mig termini permet
obtenir més benefici per la innovació en processos i
sovint en producte.
“Cal una cultura orientada
al treball en equip”
“Els problemes no són
tecnològics, són mentals”
MARIA DEL MAR DURAN,
PROFESSORA DEL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA
APLICADA DE LA UAB
ENRIC CANELA,
PRESIDENT DEL CERCLE DEL CONEIXEMENT
DE CATALUNYA
1. Estem massa preocupats
per les tecnologies i els estàn-
dards oberts o tancats, quan,
en realitat, no són més que
eines, que amb el pas del temps,
seran substituïdes per altres, de
millors o més noves. A més, en
el cas de les TIC, el relleu d’eines
de maquinària i programari és vertiginós.
2. Com deia abans, les TIC són eines molt impor-
tants, però només eines que ens serveixen per facili-
tar la bona gestió del coneixement. El més important
per gestionar la informació dins d’una organització
humana és l’enfocament a la innovació de tots els
actors implicats en la mateixa, l’assumpció d’aquest
repte per part de l’equip directiu i el reconeixement
de la seva necessitat per part de tots els treballadors.
La recepta és comunicació, la medicina són les TIC.
3. El més important és garantir la continuïtat del
negoci, que és la supervivència de l’empresa i, en con-
seqüència, de tots els seus treballadors. Si per al fun-
cionament normal de la companyia, cal dur a terme
aquest pla, és pitjor aturar-lo, un cop començat, que fer
la despesa en acabar-lo. El criteri principal ha d’ésser:
seny en les decisions i prudència en les despeses.
“La recepta és comunicació,
la medicina són les TIC”
CARLES FLAMERICH,
PRESIDENT DEL CERCLE TECNOLÒGIC DE CATALUNYA
1- Quines són les assignatures pen-
dents en gestió del coneixement?
Per dir-ho de forma molt sim-
plificada, cal una cultura orga-
nitzativa orientada al treball en
equip, en la qual es reconegui i
valori el treball col·lectiu d’igual
forma que es reconegui i valori
el treball individual de cada persona empleada.
2- Implantar una bona gestió del coneixement és una
qüestió d’actitud? O pesa més l’aspecte tecnològic?
Jo diria que tots dos aspectes són imprescindibles.
Ara bé, crec que mentre que l’aspecte tecnològic
ha estat més atès, l’aspecte actitudinal no ho ha
estat tant. La direcció de l’empresa és qui ha de
tenir més clars els valors que sustenten els models
de gestió del coneixement.
3- En temps de crisi/recessió econòmica com l’actual,
és un bon moment per a dur a terme un pla de millora
de la gestió del coneixement?
Si considerem que gestionar bé el coneixement que
una empresa ja posseeix pot implicar reduir despe-
ses en adquirir-ne de nou fora dels grups que con-
formen l’organització, és evident que la resposta és
afirmativa.

7. ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 41OCTUBRE 2008 MóN empresarial
LES VEUS DEL SECTOR
1.Cal, d’entrada, distingir l’evo·
lució d’aquesta disciplina en
les empreses i l’administració
pública. En les primeres, se n’ha
sentit a parlar molt i existeix
una certa sensibilitat. En el cas
del sector públic, les iniciatives
són molt incipients. Malgrat
aquesta distància inicial, en el teixit empresarial
català, creiem que se’n parla més que no pas es fa.
És a dir, no s’acaba de visualitzar la gestió del conei·
xement com una nova eina per millorar el compte
de resultats de l’empresa.
2. De totes les iniciatives reeixides hem tret una
lliçó: primer són les persones i després la tecnolo·
gia. Si no es treballa prèviament sobre l’actitud de
les persones, la tecnologia no ho farà sola, ja que
tan sols és un element facilitador.
3. Aparentment, la crisi econòmica hauria de ser un fre
per a aquestes iniciatives. Tanmateix, pot ser l’oportu·
nitat adequada per posar en marxa estratègies col·
laboratives de creació de nou coneixement que millori
l’organització. Fixem-nos que el coneixement –també
el col·lectiu– és gratuït; el que té cost és l’ús d’estratè·
gies per capturar-lo, gestionar-lo i difondre’l.
1. El principal repte és incor·
porar d’una manera efectiva
la gestió del coneixement com
un recurs més del negoci. En
molts de casos, els projectes
de gestió del coneixement es
queden com a simples exerci·
cis acadèmics o com a inicia·
tives amb data de caducitat. Encara no es veu el
coneixement com un actiu clau del negoci.
2. L’èxit de qualsevol iniciativa de gestió de conei·
xement és un tema bàsicament actitudinal: creure
en la seva utilitat a nivell personal i organitzatiu.
Un dels problemes més importants és justament
pensar en el remei abans de saber realment quina
és la necessitat o el problema. En general, la millor
solució no és de base tecnològica sinó de gestió de
persones.
3. Una bona estratègia en clau d’innovació per
sortir de la crisi és plantejar-se en lloc de “què és
el que fem ara” un “què és el que sabem fer bé”,
és a dir, utilitzar de manera eficaç tot el potencial
existent a l’organització. Això exigeix tant gestió
del coneixement com de les habilitats i, de nou, de
les actituds.
1. Estem parlant d’una disci·
plina relativament jove que en
moltes empreses i institucions
encara s’ha de desenvolupar
molt més. Per tant, jo no par·
laria d’assignatures pendents,
sinó que crec que és important
destacar que les empreses cata·
lanes estan cada cop més sensibilitzades amb la
necessitat d’atraure i mantenir el talent i el conei·
xement intern de les organitzacions i, per tant, en la
manera de com gestionar aquest coneixement.
2. Ambdós aspectes tenen un pes important –i
complementari. Posar el coneixement al centre de
l’activitat productiva suposa un canvi d’hàbits molt
important i, per tant, portar-ho a la pràctica pot ser
complicat. La tecnologia, doncs, ha de permetre’ns
que aquest canvi d’hàbits sigui el mínim possible
per donar-nos el màxim resultat, en clau de coneixe·
ment recollit, compartit i (re)generat.
3. Absolutament. De fet, podríem dir que aquelles
empreses que han posat més atenció i recursos
en engegar processos de gestió del coneixement
tenen i tindran més eines, més possibles solucions,
per a fer front als efectes de la crisi.
“En moltes empreses encara
s’ha de desenvolupar més”
CARME BOTIFOLL,
DIRECTORA DEL CENTRE de INNOVACIÓ
I DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (CIDEM)
“Primer són les persones
i desprès la tecnologia”
“El coneixement no es veu
com un actiu del negoci”
Jordi Graells, responsable de difusió i Jesús
Martínez, responsable de nous programes
formatius - Departament de Justícia
JOSEP LLUÍS Sá NCHEZ ,
RESPONSABLE DE PROJECTES DE L’àREA
DE PEOPLE DYNAMICS D’INFONOMIA