Ponencia jt-amics-ciutat-mat

Mataró:
Una época de canvi o un canvi d’ època
Dr. Jaume Teodoro
Professor Escola Superior Politècnica Tecnocampus
jaumeteodoro@gmail.com
jteodoro@tecnocampus.cat
@jaumeteodoro
LinkedIn: https://es.linkedin.com/in/jaumeteodoro
Orcid: https://orcid.org/0000-0002-2349-5187

by Jaume Teodoro (TecnoCampus) 2
Bona
vesprada!
Mataró 1969, Fusteria c./
Llauder
Núria, Guillem, Mar i Roger
Enginyer Telecos . Dr. Economia
Caixa Laietana. CETEMMSA.
ESUP. Grup Lavinia. Retevision.
TecnoCampus.
NO
Publications:
Entrepreneurial skills, trust and jobs: three essays on entrepreneurial skills of self-
employed and employees
2017 | journal-article
Skills Variety and Self-Employment: The Case of Spain.
International Review of Entrepreneurship 2017
Intercambio electrónico de datos (EDI)Madrid: Ministerio de Obras Públicas,
Transportes y Medio Ambiente. ISBN84-7433-979-0
“Educació TIC: binomi de progrés i variables de canvi”(Co-Author, ISBN 84-8914972-
0). Edit. DIBA,
Impact of Technological Parks in Regional development
journal article in preparation (co-author)
La geometria del emprendedor. Book in production (2019)

Aquesta presentació de caràcter divulgatiu s’ha desenvolupat en el marc del
treball de recerca en determinants de l’activitat emprenedora total (TAE) de
Jaume Teodoro. Els resultats particularitzats localment han estat interpretats
a partir d’una anàlisi historiogràfica i deductiva comparativa a partir de
resultats de Catalunya. Com a marc de referència el treball s’encaixa en un
corrent progressista de la Nova Escola Institucional (NIE).
Així mateix s’ha treballat un anàlisi de tendències per cercar eixos de
desenvolupament a llarg termini (escenari 2050)
La presentació pública ha estat possible gràcies a Tecnocampus i a l’Associació
Amics de la Ciutat de Mataró. Es podrà trobar per escrit en format paper a
elTotMataró en lliuraments periòdics. I un article resum d’àmbit global a
revista Valors
Treball en dades empíriques a partir de bases de dades de qualitat
acadèmica tractades amb metodologies economètriques. La versió
global (que abasta les diferents regions econòmiques de l’OCDE) original
en llengua anglesa ha estat parcialment publicada en format d’articles
en revistes científiques indexades d’impacte acadèmic.

En record a Joan Colomer Toribio
Economista i sobretot Humanista.
Professor i gerent de la Escola Universitària Politècnica de
Mataró i de l’Institut Politècnic Miquel Biada.
1947-2018)
“Que el meu cel sigui, Senyor, vagar eternament per l’univers, per
admirar i entendre las teva obra” Joan Colomer.

Generació de Coneixement
Art
Realització
estètica
Ciència.
Mètode empíric
Filosofia
Deducció Lògica i Raó
Religió
Acte de Fe i Doctrina
Preguntes
Respostes
Certeses
Coneixement

La visió económica del món
• L’ Economia com a ciència social de base empírica
• L’economia com l’estudi del comportament de les persones (Escola Conductual) i de les
interrelacions d’aquestes amb les institucions (Escola Institucional o NIE) en un entorn de
recursos limitats.
• La historia de la humanitat com una història econòmica. La de Mataró també.
• L’economia es basa en l’interès de les persones que prenen decisions racionals i irracionals i
de racionalitat limitada.
• La recerca en economia cerca causalitats o explicacions als fenòmens econòmics (activitat
emprenedora, creixement econòmic, ...)
• Les escoles econòmiques generen coneixement acadèmic. Escola clàssica, Marxista,
Neoclàssica, Austríaca, Keynesiana, Monetarisme-Chicago, Institucional, Conductual ...)
La pregunta: Perque històricament Mataró i la seva regió han tingut i
tenen un alt grau d’activitat emprenedora (variable TAE)?
La hipòtesi a validar: El capital institucional, el capital humà i el capital
social com variables que determinen l’activitat emprenedora
Corolari: En un entorn globalitzat de tecnologies disruptives i noves
tendències socials i en una visió a llarg termini (2050) desenvolupar
eixos estratègics de futur en base a escenaris.

1. El progrés rellevant de Mataró en el període 1900-2000 és degut a que els mataronins son més guapos?
Ser més guapo està relacionat amb l’èxit?
2. La fil·loxera es un factor exogen que pot explicar l’auge de l’industria del gènere de punt al s. XIX?
3. Sense carbó a prop ni cap altra matèria primera quina variable explica la instal·lació dels primers vapors
de filatures d’Espanya a la Ciutat?
4. La sisena ona industrial ens farà viure definitivament feliços a la nova regió nord-est metropolitana del
2050 ?
5. El percentatge de migració a 50 anys vista a la Ciutat es multiplicarà per tres o per quatre en un escenari
de manteniment nominal de producció econòmica?. Podem afirmar que els fluxos migratoris són
responsables del creixement de Mataró?
6. L ‘acció educativa estable de base tècnica a Mataró (una sort de política STEM) és clau per explicar
l’activitat emprenedora total (TAE) al període 1900-2000? Ho serà llavors la de TecnoCampus? I que en
diu el informe PISA fet per mercenaris de l’OCDE?
7. El valor afegit i facturació de la Indústria Tèxtil a Mataró-Maresme avui es menor o major que el 1970 (a
preus constants valor net )?
8. El model econòmic Catalunya-Espanya dels darrers 40 anys basat en l’ extracció de rendes i sense
ordinalitat fiscal és un model que ha equilibrat les regions? Es perdurable en el temps?
9. L’Ajuntament el 2050 serà una gran corporació tecnològica amb cibermoneda pròpia, sensorització del
territori i control de l’espai aeri a 1milla i gestió de taxa del astre sol?
10. L’ensenyament de l’Economia als joves és educació? Si és així ha de partir de la “ma invisible” del
mercat? L’empresa llavors no té ànima? Hem de dir els nostres fills que estudiïn perquè sinó seran uns
desgraciats que no es guanyaran la vida, que s’han d’adaptar a la nostra societat? I si la nostra societat
està malalta? Es senyal malaltís que el 99% de la riquesa estigui a mans del 1% de la població?
“TEASER en 10 qüestions”
NO

Model del Treball empíric
Bases de Dades
(milions de dades)
amb períodes de
varis anys
*
0ij j ij j ijEM b z u= + + C + T +γ φ
+
Models
Economètrics
0log
1
ij
j ij j ij
ij
p
b z u
p
æ ö
= + + C + T +ç ÷ç ÷-è ø
γ φ
*
Pr( 0 ) Pr( 1 ) F( ' )i i i iEM EM u> C = = C = C +β
Factors de producció
Factors d’entorn
(endògens, exògens)
Valors
Mostres
Variables explicatives
Kf, Ki, Kh, Ks
Variables proxy a les
explicatives (cercables a
BDs)
Variable Independent a
explicar. (Y)
Vector var. dependents
Models dicotòmics (0,1)
Causalitat /Inferència
No endogoneïtat del
model
Regressió log
Y= f( X1, X2 … Xn) + Error
Resultats útils per a:
i)Estimacions o
prediccions
ii)Avaluació
d’estratègies o
disseny de
polítiques
iii) Programes de
Desenvolupament
econòmic-social
països en
desenvolupament
(Perú a Sudamèrica
per exemple)
DADES
MÉTODES
RESULTATS
EMPÍRICS

L’Escola Econòmica Institucional (NIE)
• NIE (Coase, North, Williamson,
Acemoglou,...)
• El procés de construcció de
capital institucional
• La cultura com institució
• Institucions formals i informals
• Governança
• Costos de transacció
• Historia Econòmica

“La vida s’enten mirant cap enrera però
s’ha de viure mirant cap endavant
Sören Kierkegaard

Ibers. Fenicis.
Grècia. Roma.
Afrabs. Visigods.
1453 1980
Col·lapse de la
URSS i caiguda del
mur.
Liberalisme.
Monetarisme.
Milton Friedman.
Creació de la OMC
(1995)
Segona
globalització
80’s: inici PC
(Microsoft i Apple)
Inici Videojocs.
Inicio era Internet-
Web (1995) y el 2G.
U. Europa.
Democràcia
Jocs Olímpics.
Revolució digital i
de dels nous
medis. Internet.
Euro. Atur. Mòvil
(3G, 4G,…).
Google (1996),
Facebook (2007)
Iphone (2007).
Crisis 2001.
Terrorisme
Genoma.
NanoTech
Crack 2008.
1750 1789 1917
Renaixement.
Humanisme.
(DaVinci, Galileo)
Reforma
protestant
(M.Luther, 1520)
Apareixen lletres
canvi i pagarés.
La primera
empresa
moderna:
Companyia
Nearlandesa de
les Indies (1602).
Caiguda de
Constantinoble. Final del
feudalisme i de la
Economia crematística.
Edat moderna.
Universitat Barcelona.
1492.
Descobriment d’
Amèrica. Época
de descobridors
(Pizarro, John
Smith,…)
Monarquies
absolutes. Inici
del
Mercantilisme
econòmic. Estat-
Nació
Revolució industrial.
Capitalisme. Burgesia.
Tecnologia
I.llustració i mètode científic
(Descartes, Bacon, Jefferson,
Newton…)
Independència USA ( 1783)
David Hume patró or (1752).
Carles IV Desamortització1789
Decret de nova planta (pèrdua
furs, fiscalitat, duaner,
monetari,…). latifundis.1769.
Màquina Vapor (James Watt)
Revolució francesa.
(en 1688 revolució de la
Gloria, Anglaterra).
Inici edat contemporània.
Parlamentarisme. Comerç
mundial i Imperialisme / UK
Adam Smith (escola clàssica,
riquesa nacions = divisió del
treball i intercanvi), David
Ricardo (llei avantatges
comparatives).
Carles III: Despotisme
il·lustrat. Pesseta.
1948
Revolució Bolchevic
(1917).
Inici del sistema
comunista soviètic.
Revolució Xinesa
(1911)
Primera globalització
Gran depresió
(1929)
Karl Marx . John
Maynard Keynes /
Intervencionisme.
1902. Indep. Cuba.
1era Guerra.
Modernisme
.
1930 Barcelona 1milio hab
II Rep. Guerra Civil. II guerra.
Franquisme. Desarrollismo.
Declaració Universal dels Drets
Humans. Sufragi universal.
ONU. Fi de les Grans Guerres.
Fi del patró or i adopció del
dòlar com referència (Breton
Woods 1944). Acords del GATT
(1947). Joseph Schumpeter
(destrucció creativa)
Aparició TV (1927).
1100-1400. Usatges
de Barcelona.
Generalitat.
Insaculació. Consell
de Cent. Comerç
català. Llotja de Mar.
Monedes or, plata o
coure (florí, croat, …).
Taula de canvis.
Assegurança
marítima. Consolat de
Mar depenen de
corp. Municipal.
1832
Guerra Francès.
Constitució 1812.
Economia catalana a
copia model anglès.
Vapor Bonaplata
(1832). Vapor Gordils
(1839). Primera vaga
general. Guerres
carlines. 1873. I
República (revolució
gloriosa 1868). Telèfon
(1860)
16161340 2000

1500’ 1700´
Mataró 2ona urb de
Catalunya. Port
Mataró. Obertura
muralles, impostos
barats, demografia
creixent. 1702,
Mataro obté rang de
ciutat (10.000 hab).
Projectisme, Narcís
Feliu de la Penya.
Guerra civil catalana
de 1462. 1450: la
Biga i la Busca
(crisis,atur,
proteccionisme,
devaluació
monetària,
intervencionisme).
Tràfic marítim crea
augment demogràfic
Mataro creix.
Muralles
Desamortització. Fi
latifundi. Impost del
cadastre
1738.Escola Pia Sta
Anna (1era escola
pública). Hospital St.
Magdalena i St
Jaume,
Contracte de rabassa
morta al Maresme.
Fil·loxera. Fam.
Migració cap a
Ciutat. Indians cap a
Cuba. Fi monopoli de
Cadís.
Emfiteusi al camp del
Maresme. 1340.
Mercat mataroní els
dilluns Castell de Mata.
1480 Mataró carrer de
Barcelona (vila es de la
Corona i fora del domini
del senyor de Burriach).
1600`1400’ 1800
Ferrocarril 1848. Carbó, coto, Port de
Mataró. 1859 Caixa Mataró/laietana.
Garcia Oliver. Capital Indià. Creixement
demogràfic x2.. Industria manufacturer
català 70% espanyola. Estralls de la
guerra del francès i migracio a Mataró.
Fàbriques de filatura i de punt. (Marfá,
Gordils, Busqueta i sala, Fábregas,
Santfeliu, Cabot i Barba, Minguell, , ..)
De 1844 a 1872 es multiplica per 10
consum Kg carbó (6 MKg). Impost
Ajuntament de 0,5ct/kg. 1902 motors a
gas. 1897.Fàbrica d’electricitat de
Mataró. Crisis preu carbó. Biblioteca
Popular. 1909: Aliança Mataronense.
1921: Retir obrer de Mataró 1927. Unió
cooperatives de mataró.1931.
Increment 20% sous fabriques de
Mataró. Selfectines.

19801917 1948
Repatriació de capital cubà. Crisis
del tèxtil. Aranzels. Indústria
metal·lúrgica (Font, Roure, Abril,
Pruna, Ymbern, Jumberca, Gnauc,..)
1866. Escola Arts i Oficis. Thos i
Codina. Emili Cabanyes.
Puig i Cadaflach. Modernització
ciutat
1887. Centre obrer de Mataró dona
lloc a la UGT. Neix Joan Peiró.
1864: Cooperativa Obrera
Mataronense. Mataro Potatoes.
1914. 1era Línia alta tensió i motor
elèctric. Auge fabril a causa 1era
guerra.
1925.Sindicat agrícola de Mataró.
Cristelleries Mataró.
1911. Fira Mataró.
Modernització industrial.
Clavells i flor. Tramvia.
Migració sud Espanya.
Poble Sec
Autopista Mataró.
1958 Institut Miquel
Biada. Antoni Macià.
Hivernacles. Increment
demogràfic 50% en 30
anys. 30% treballadors del
tèxtil. Estudiants 1%.
Banca Majó
Democràcia. Re - Construcció
Urbanística de la ciutat (Majó,
Mas). Port. 70`s. Percentatge
més alt d electromèstics per
càpita. Crisis petroli 80 s.
Economia submergida.
Fabriqueta. Informàtica
(Quasars, CCEP, Centre Càlcul,
IBMMataró). Electrònica .
Crisis metal·lúrgica. Pronto
Moda.
1985. Escola Politècnica.
Cetemmsa. Abanderado, Punt
Roma, Boboli, Tesa, Unitex,
Pegaso,. Hibernacles. Migració
Africana subsahariana i nord..
125 m habitants.
Migració. Crack 2008.
Integracio tèxtil:
Hallotex, Happy P., Crisis
totxo. 12% Tèxtil.
Re- Orientació Ciutat
(Baron, Mora, Bote)
2010: TecnoCampus.
Parc Innovació i
Emprenedoria. Viver
empreses
2000

El Resultat:
Es fa un treball per models on de forma successiva es van introduint
més variables.
Variables de control d’efecte conegut donen el valor esperat fent
entendre el bon funcionament del model creat.
Els proxys fets servir per les variables explicatives de les nostres hipòtesi
donen un alt nivell de rellevància (triple *).
Amb les dades utilitzades podem confirmar les hipòtesis de capital
humà i capital institucional com variables explicatives de la probabilitat
d'emprendre (estabilitat del model amb agregades dades a mig termini).
L’acumulació de capital humà es un altre variable explicativa
El capital social com a determinant tot i que endogen amb les altres
variables mostra rellevància en el resultat
Error estocàstic
Conclusions:
A partir dels resultats empírics i d’un anàlisi d’història
econòmica es pot deduir que són fenòmens endògens els que
creen un creixement emprenedor en les finestres d’innovació
al territori de Mataró (procés de destrucció creativa model
Schumpeter) de les diferents ones industrtials
Aquests factors són en major pes el capital institucional com
efecte incentivador (factors culturals creats al llarg dels anys,
models d’institucions inclusives i governança, model
Williamsom, North, ) .
Amb un per igual d’important el capital humà (formació,
coneixements, tecnologia i destreses acumulades, model
Shcumpeter, Baron, Becker,...) de base tècnica en un inici i de
cultural empresarial/emprenedora afegit anys més tard.

Model 1 Model 2 Model 3 Model 4 Model 5 Model 6

Female -0.531***
-0.103***
-0.102***
-0.103***
-0.103***

(0.0100) (0.0113) (0.0113) (0.0113) (0.0113)
Age -0.0189***
-0.0282***
-0.0282***
-0.0282***
-0.0282***

(0.000357) (0.000445) (0.000445) (0.000445) (0.000445)
Lower
secondary
0.0960**
-0.0252 -0.0251 -0.0253 -0.0252
(0.0466) (0.0522) (0.0522) (0.0522) (0.0522)
Upper
secondary
0.267***
0.0302 0.0304 0.0300 0.0302
(0.0468) (0.0524) (0.0524) (0.0524) (0.0524)
Post-
secondary
n.t.
0.434***
0.0866 0.0869*
0.0864 0.0866
(0.0470) (0.0527) (0.0527) (0.0527) (0.0527)
Tertiary 0.662***
0.202***
0.203***
0.202***
0.202***

(0.0473) (0.0531) (0.0531) (0.0531) (0.0531)
Knows
entrep.
0.575***
0.575***
0.575***
0.575***

(0.0116) (0.0116) (0.0116) (0.0116)
Business
owner
2.134***
2.134***
2.134***
2.134***

(0.0117) (0.0117) (0.0117) (0.0117)
Entrep.
Skills
1.386***
1.386***
1.386***
1.386***

(0.0152) (0.0152) (0.0152) (0.0152)
Business
angel
0.455***
0.455***
0.455***
0.455***

(0.0210) (0.0210) (0.0210) (0.0210)
Social trust 0.567**

(0.259)
Trust in
judicial
system
0.479**

(0.212)
Trust in
government
0.0117
(0.261)
_cons -2.306***
-1.607***
-2.988***
-4.045***
-4.182***
-3.020***

(0.120) (0.129) (0.101) (0.492) (0.537) (0.707)
N 572010 572010 572010 572010 572010 572010

Dades altres estudis en relació a les hipòtesis
Renda per capita (Font: junta Andalucía, Parejo 2001)

2050
?
En l’Economia del benestar comú
1
5
4
3
2
Convivint
Innovant
Creant
Vivint
2050: XII MEGATENDENCIES i 5 EIXOS DESENVOLUPAMENT

2050: XII MEGATENDÈNCIES
ECONOMIA. Inestabilitat.
Volatilitat. Nous models de
consum. Crisis política. Crisis
econòmiques freqüents.
Economia digital con producte de
cost incremental nul. Economia
d’ intercanvi. Economia de
l’experiència. Economia
col·laborativa. Economia circular.
Vivim en directe en estat d’
interrupció permanent.
Desintermediació i
reintermediació. Nous models de
negoci.
TREBALL Noves professions i
nova distribució del treball.
Crisis de canvi de professions
per innovació disruptiva.
Post capitalisme. Un nou
entorn laboral bipolaritzat
(classe creativa vs.
Treballadors low cost).
Minijobs. Emprenedoria i
autònoms en alça.
Treballador especialista
nòmeda.
VUCA ( variability, uncertainty,
complexity, ambiguity). El
sociòleg Zygmunt Bauman va
crear el concepte de “modernitat
líquida” per definir una societat
basada en el canvi constant, dèbils
vincles de compromís entre
persones i la conseqüent sensació
d’incertesa sobre el futur.
Individualisme.
I IIIII

GLOBALIZATCIÓN i MUNDIALITZACIÓ.
Els mercats s’expandeixen globalment en
tots els sectors. A remolc les
administracions locals i regionals són
superades pel nou paradigma. Les
empreses s’internacionalitzen i les
persones es connecten a escala global.
Xarxes d’interessos a nivell mundial
sense estructura democràtica.
Multinacionals amb més facturació i
poder que els estats. Finances a ritme de
nano segons. Noves zones de lliure
comerç i tractats comercials en crisis
(nous aranzels i nous proteccionismes).
Tràfic aeri congestionat. Tràfic marítim.
Fluxos migratoris Àfrica (2200 M)
SOCIETAT i POLÍTICA. Nous
models de família. Societat
mestissa i intercultural.
Migració. LGBT. Apoderament
de la dona. Nous anhels
democràtics. Moviments
identitaris. Ressorgiment del
populisme i de l’extrema
dreta. Les societats complexes
requereixen nous referents.
Evolució ètica on encaixar el
canvi. Ciberseguretat. Post-
veritats. Usuaris titella.
HABITAT URBÀ I CIUTADANIA
El canvi demogràfic avança
imparablement. Emergir d’ una
gran classe mitja a ASIA i de nous
països desenvolupats. Envelliment
de la població. Superpoblació de
ciutats. Smart city. Individualisme i
solitud. Crisis de parc habitatges
antics Culte al físic, a la salut i a
l’esport. Turisme i
oci/experiències. Tot el que per co
(co-creació, co-finançament,
compra col.lectiva, ...). Longevitat i
cura. Alimentació “orgànica” eco.
Proteïna d’insectes. Transport
Autònom. Transport Drones.
IV VIV

DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE. 17 objectius
de desenvolupament
sostenible fixats pel 2030
establert pels líders de tot
el món. Sota auspicis de
NNUU. Reducció de la
pobresa, accés a
educació, aigua, medi
ambient i salut entre
altres.
ENERGIA Y MEDIOAMBINTE.
La producció d’ energia fiable i
neta es converteix en una
matèria sensible alhora que
augmenta la generació de
residus. Reciclatge i encariment
de matèries primeres. Química
verda. Economia circular.
Eficiència energètica.
CONSUM. Les tecnologies emergents, la
innovació i el paper central de la persona
(disseny centrat en la persona).
Consumidors identitaris lluny dels
segments clàssics. Publicitat
personalitzada. BigData per oferta a
mida. Comercio electrònic i dràstica
reducció del comerç urbà. Logística. La
cerca de la singularitat i la particularitat
en l’individu i en la comunitat. Un
escenari on capital humà, capital social i
capital institucional dibuixen una
ciutadania alternativa. DIY (do it
yourself), FatLabs (fabricació a casa)
Compartir /share (experiències, cotxe,
ruta,….). Prosumidors. Del servei l’
experiència. Nínxols de mercat
VII IXVIII

ACELERACIO TECNOLÒGICA/
INNOVADORA. El món s’organitza en
una economia intensa en coneixement.
Hubs de conocimiento (knowledge
based economy). TICs, nanoelectrònica,
bioenginyeria, biotecnologia, energies
renovables, nous materials, robòtica
industrial y domèstica, ... Noves
tecnologies disruptives que suposen un
canvi de paradigma.. Grans empreses
que cauen i noves empreses que les
substitueixen. Fenómen global de
emprenedoria. Importància de la
despesa R+D . Indústria 4.0. Singularitat
homer –màquina.
DIGITALITZACIÓ. Hiperconnectivitat.
Conexió entre persones que condueix
a un model de societat en Xarxa,
sempre connectada. Virtualització.
Always-on. Anywhere. Anytime.
Personalització. Ubiqüitat. Paradoxa
món nou i vell ordre. Interactivitat.
Teletreball, teleeducació,
telepresència, telecontrol, e-
commerce, ... Immediatesa del servei i
Fast Laning via APP (pagaments
instantànis, comandes, etc…) IoT
(Internet de las cosas) i SMART (home,
car, city, bank, brand….). FinTech.
Criptomonedes. Computació quàntica.
Telepresència
BIOTECH. Biotecnologia i
bioenginyeria. Nous
medicaments. Aliments
transgènics. Longevitat 1000
anys. Igual que a finals del
segle XX el llenguatge del
món ha estat el codi binari, en
el XXI el llenguatge del mundo
a serà l’ ADN i l’àtom. Nano
tecnologia
X XIIXI

1 Vivint
• Apretant-nos. Població mundial 2050 de 10.000 M. Àrea BCN cap a 8 M (x 30%):
• Mataró dins l’àrea metropolitana política /oportunitat
• Eix Mataró-Granollers. Estratègia porta nord com emplaçament
d’Innovació i Qualitat vida. Tren Orbital Mataró-Granollers -Vilanova
cosint totes les línies (1 KM AVE val 50 M€, Impacte 0,2 % /Tren orbital val
500 M i impacte 3% economia regional). Oportunitat atractiu costa
Maresme i economia de la Innovació (lloc per emprendre davant el Mar ).
Model Florida
• El Mar com la gran oportunitat del s XXI
• Menjant. Alta demanda d’alimentació proteica /en paral.lel gastronomia
economia de l’ experiència
• Oportunitats en producció insectes proteics.
• Cultius transgènics resistents al canvi climàtic
• Economia de l’experiència en gastronomia creixent /slow food
Una nova oportunitat el Mar de Mataró
• Acceptant el nouvingut. Europa incrementarà 200 M població immigrant fins el
2050.
• Pes 40% població activa. Hipòtesi de Manteniment PIB nominal a 50 anys
vista .
• Requereix sistema planificat i d’acollida
• Rehabilitació Parc habitatges. Increment alçades ciutat
• Mestissatge i multiculturalitat extrema com oportunitat
2050: Eixos de desenvolupament

2 Convivint
• Essent “Homo Optimus”. Longevitat de 100 anys. 30% majors de 65
anys. Edat mitja d’un espanyol serà de 55 anys (2017 era de 37)
• Noves necessitats habitatge residents. Maresme com zona sènior
(model Florida i economia de la Salut)
• Sistema de cura , ciutat cuidadora. Wearables i relació home-
robot
• Ocupació activa i nova economia sènior
• Enxarxant-nos. La Xarxa com el centre de tota activitat.
• Increment del e-commerce fins arribar a un share del 80% del
toal del consum
• Desaparició d’un 60% del comerç urbà
• Desaparició dels centres comercials perifèrics
• Ciberseguretat a nivell local. Prevenció del Hackeig del cervell.
• En desenvolupament igualitari (agenda nacions unides):
• Eradicació de la pobresa extrema. Àfrica al 2050 arriba als 2200
M persones. Àfrica és el nou continent d’oportunitats de la
segona meitat del XXI
• La classe mitja es desplaça a Àsia. Oportunitat gran creixement
del turisme asiàtic al Mediterrani / Mataró Llengua xinesa
aprenentatge a totes les escoles.

3 Innovant
• Aplicant la Nano tecnologia a la llar i al cos:
• 100% energia renovable a les llars. Municipalisme i Regulació municipal del sol?
• Tèxtil de teixits nanofibres amb electrònica impresa.
• Mòbil imprès al cos. Canvi de roba opcional /per moda
• Creant el nou model de cultura /informació
• Fi dels cinemes en sistema finestres, dels llibres paper i de les biblioteques
(format museu) .
• Fi dels models línials audiovisuals. Oportunitat /demanda cultura/informació i oci
immersiu àmbit local
• Transportant-nos de forma sostenible
• Transport autònom terrestre i aeri.
• Milla aèria de pacificació municipal
• Transport autònom sense humans
• Fi dels vehicles de propietat (ús actual mig 5% del temps)
• Transaccionant amb infinites criptomònades
• Monedes privades globals
• Desaparició del model bancari actual oligàrquic. Banca ética
• Monedes nacionals. Monedes municipals

3
Innovant (des de
TecnoCampus)
• Formant persones capaç d’aportar valor al territori
• Foment STEM (vacacions científiques tecnològiques)
• Formació de persones compromeses
• Capacitat tecnològica dels joves
• Recerca aplicada al desenvolupament industrial
• Treballant i Creixent en emprenedoria i en innovació
(x1000).
• Creixement treball autònoms digitals en un 500%
• Co-working a l’alça i noves oportunitat de serveis a
autònoms digitals.
• Divisió treball low cost vs. Treball creatiu
• El TecnoCampus com efecte gota oli amb altres
iniciatives (districte Tecnocampus, col.laboracions
públic-privades, etc...)

4 Creant
• Desxiframent del codi cerebral.
• Aprenentatge amb accés neuronal (capsules de coneixement inseribles).
• Augment de les capacitats sense modificació genètica
• Longevitat: 150 anys?
• Medicina de manteniment. Genoma /sers a mida.
• Malalties mentals x 3 a les ciutats
• La gran amenaça: les superbacteries super resistents
• Construint noves Realitats mixtes.
• Realitat augmentada com escut de seguretat personal
• realitat virtual oci. Mons paral.lels amb economia i finalitat pròpia
• Tele presència, simuladors i serious game en models telecontrolats
neuronalment.
• Incrementant la capacitat computaciobnal
• Capacitat computació municipal x 1000 (computació quàntica).
• Gestió intel·ligent amb Big-data. Ciutadà exigent
• Robotics per atendre serveis on-line amb IA.
• IoT als serveis SMART. Wearable als funcionaris.
• Càmeres 100% territori per gestió optimitzada

5 En la nova Economia del benestar comú
Hem fet un recorregut per la historia de la nostra ciutat i segurament amb ella podem trobar
algunes respostes. Totes no, és clar. Dins la historia hi ha un munt de vides anònimes, les
veritablement importants, que queden lluny de protagonisme i fotos excessives. Són les dels
que han treballat pels altres senzillament per amor. Per donar-nos aquest present. Mirar cap
enrere ajuda a entendre, però la vida s’ha de viure mirant cap endavant. I per això hem posat
avui un ull al futur. I podríem ser cofois. I podríem obviar que avui el 1% de la població
acumula el 99% de la riquesa. Mentrestant centenars de persones sotmeses a semi-
esclavatge moren a Canbotja o Bangladesh en l’ enèsim accident d’una fàbrica precària que
s’ensorra d’avarícia. El mateix temps desenes de nens africans moren de veure aigua de rius
que vomiten mercuri i cianur en un planeta que estem destruint per tal que aquell 1% sigui
encara més ric. I per si no és suficient la malaltissa revista Forbes ens en fa ostentació
obsena.
No ens poden resignar a ensenyar a la Universitat que l’Economia és això: una simple qüestió
d’oferta i demanda. Una llei inexistent que nega l’acció humana sobre l’empresa. L’empresa
no és això. No és una sort d’individus sotmesos al creixement descerebrat constant. El
creixement té un límit, només les cèl·lules cancerígenes creixent il·limitadament. L’empresa
es la unitat productiva del sistema econòmic que ens hem donat. Si una empresa practica
l’holocaust no ho permetem. L’empresa és governança i valors. El problema no es que existís
un dictador. El problema es quina governança feu que el dictador arribes al poder, perquè
desgraciadament sempre hi haurà un dictador disposat. La finalitat primera de tota empresa
és com ajudar a millorar la societat que li dona cabuda. I aquest ha der l’objectiu del seu

5 (Cont…)
Ensenyar als joves en aquesta nova economia dels equidistants es com ensenyar a un
gos a aixecar les potes i saltar l’arc de foc en el circ per fer riure. No som animals en
el mercat darwinista de la llei dels més forts. La dignitat és el que ens fa humans i no
podem educar els joves en la por que anul·li els seus somnis i que els provocarà
frustració. No val l’equidistància del mercat com voldria l’OCDE amb el ridícul
informe PISA que mesura com compten sense els dits o com trèiem la llengüeta.
L’educació no és una col.lecció de destreses per ser més i més productius i a veure
qui es més intel.ligent. No podem dir la generació que ens segueix allò de “... lluita i
estudia que t’has d’adaptar a la societat”, quan veiem evidències de aquesta societat
està malalta, i per tant el que hem de fer es canviar-la. Això ens porta a la major taxa
de suïcidis del món, dues vegades més gran que la suma de totes les guerres i tos els
accidents. No és això. L’educació es aprendre a ser lliures, a estimar el que es fa, a
conviure, a adquirir compromisos, a treballar amb dignitat, a tenir projectes i saber-
los tirar endavant amb respecte a la comunitat. L’educació és guiar a ser ciutadans i
ajudar a apreciar el coneixement en si mateix com art i com poesia i per si com causa
del progrés social i el benestar comú. El futur és a les nostres mans.
Jaume Teodoro, gener de 2019

Gràcies
Nota: Podeu consultar o descarregar aquesta presentació a:
En format PDF a https://drive.google.com/open?id=1OpZK_Bagnv-
NU_DdAEdl-9FVELompLMk
En format visual PREZI a:

Annex:
LINK

Referències / journals JCR / Scopus
• ACEMOGLU, D. 2003. The Form of property rights : oligarchic vs. democratic societies, Cambridge, Mass., National Bureau of Economic Research.
• ACEMOGLU, D., AGHION, P., ZILIBOTTI, F. & CENTRE FOR ECONOMIC POLICY RESEARCH (REGNE UNIT). 2002. Distance to frontier, selection, and economic growth,
London, Centre for Economic Policy Research.
• ACEMOGLU, D., ZILIBOTTI, F. & STOCKHOLMS UNIVERSITET. INSTITUTET FÖR INTERNATIONELL EKONOMI. 1996. Agency costs in the process of development,
Stockholm, Institute for International Economic Studies. Stockholm University.
• ACS, Z., BRAUNERHJELM, P., AUDRETSCH, D. & CARLSSON, B. 2009. The knowledge spillover theory of entrepreneurship. Small Business Economics, 32, 15-30.
• ACS, Z. J., AUDRETSCH, D. B., BRAUNERHJELM, P. & CARLSSON, B. 2011. Growth and entrepreneurship. Small Business Economics, 39, 289-300.
• BAE, T. J., QIAN, S., MIAO, C. & FIET, J. O. 2014. The Relationship Between Entrepreneurship Education and Entrepreneurial Intentions: A Meta-Analytic Review.
Entrepreneurship Theory and Practice, 38, 217-254.
• BANERJEE, A. V. & NEWMAN, A. F. 1993. Occupational choice and the process of development. Journal of political economy, 274-298.
• BARON, R. A. 2000. Psychological perspectives on entrepreneurship cognitive and social factors in entrepreneurs' success. Current Directions in Psychological
Science, 9, 15-18.
• BARON, R. A. 2004a. The cognitive perspective: a valuable tool for answering entrepreneurship's basic “why” questions. Journal of Business Venturing, 19
• BARON, R. A. 2004b. Potential benefits of the cognitive perspective: expanding entrepreneurship's array of conceptual tools. Journal of Business Venturing, 19
• BAUMOL, W. J. & STROM, R. J. 2007. Entrepreneurship and economic growth. Strategic Entrepreneurship Journal, 1, 233-237.
• BECKER, G. 1993. Human Capital. A Theoretical and Empirical Analysis with Special Reference to Education, Chicago and London, The University of Chicago Press.
• CASSON, M. & GIUSTA, M. D. 2007. Entrepreneurship and Social Capital: Analysing the Impact of Social Networks on Entrepreneurial Activity from a Rational
Action Perspective. International Small Business Journal, 25, 220-244.
• CASTELLS, M. 2000. Materials for an exploratory theory of the network society1. The British journal of sociology, 51, 5-24.
• GIBBONS, R. 2010. Transaction-Cost Economics: Past, Present, and Future? Scandinavian Journal of Economics, 112, 263-288.
• GRANOVETTER, M. 1985. Economic Action and Social Structure: The Problem of Embeddedness. American Journal of Sociology, 91, 481-510.
• KIRZNER, I. 1973. Competition and entrepreneurship, Chicago, Chicago University Press.
• KIRZNER, I. 1999a. Creativity and/or Alertness: A Reconsideration of the Schumpeterian Entrepreneur. The Review of Austrian Economics, 11, 5-17.
• NORTH, D. C. 1990. Institutions, Institutional Change and Economic Performance, Cambridge University Press.
• SCHUMPETER, J. 1950. Capitalism, Socialism, and Democracy, New York, Harper and Row.
• SCHUMPETER, J. A. 1934. The theory of economic development: An inquiry into profits, capital, credit, interest, and the business cycle, Transaction publishers.
• VAN DER SLUIS, J. & VAN PRAAG, M. 2004. Economic returns to education for entrepreneurs: The development of a neglected child in the family of economics of
education? Sweedish Economic Policy Review, 11, 183-226.
• WENNEKERS, S., VAN WENNEKERS, A., THURIK, R. & REYNOLDS, P. 2005. Nascent entrepreneurship and the level of economic development. Small business
economics, 24, 293-309.
• WILLIAMSON, O. E. 2000. The New Institutional Economics: Taking Stock, Looking Ahead. Journal of Economic Literature, 38, 595-613.

• BERNAL, A.M. (1988): Economía e historia de los latifundios, Madrid, Espasa Calpe.
• COSTA, Francesc. Mataró liberal 1820-1856. La ciutat dels burgesos i els proletaris (1985)
• COSTA, Francesc. La revolució industrial a Mataró. Museu Arxiu de Santa Maria (1986)
• COLOMER, Margarida. Cooperativisme i Moviment Obrer Patronat Municipal de Cultura de Mataró i Alta Fulla. 1986.
• CUYÀS, Manel, Manent, Ramon. Mataró una Ciutat. Ajuntament de Mataró
• FEBRER, Xavier. Estudi de la Població de Mataró. Ajuntament de Mataró, Servei d’estadística. 1991.
• CORNELLA, Alfons. Visionomics.
• CHAN kin, w. La estrategia del oceáno azul.
• DOWNES, LARRY. Big bang disruptions.
• DRUKER, PETER . Innovation and entrepeneurship
• FLORENSA, Joan. L’Escola Pia de Catalunya, al servei del poble: 1683-2000. El Mèdol. 2002.
• DOBADO, R. (2004): “Un legado peculiar: la geografía”, en E. Llopis, ed.
• FERNÁNDEZ DE PINEDO, E.; HERNANDEZ MARCO, J.L. (eds.) (1988): La industrialización del norte de España. Estado de la cuestión. Barcelona, Crítica.
• GARCÍA RUIZ, J.L. y MANERA, C. (eds.) (en prensa): Empresa y región en la Historia de España. Madrid, Lid Editorial.
• GERMÁN, L; LLOPIS, E.; MALUQUER, J.; ZAPATA, S.(eds.) (2001): Historia Económica
• Regional de España. Siglos XIX y XX. Madrid, Siglo XXI.
• GONZÁLEZ PORTILLA, M.; MALUQUER, J. Y RIQUER, B. De (eds.) (1985): Industrialización y nacionalismo. Análisis comparativos. Barcelona.
• GONZALEZ, M. • —, (2004): “La industrialización de Andalucía antes de la revolución industrial”, en M. González de Molina y A. Parejo, eds.
• HAMEL, Gary. What matters now
• LLEONART, Pere. MATARÓ 1990 una perspectiva sòcio-economica de la ciutat Caixa d’Estalvis Laietana. 1983.
• LLOVET. Joaquim. MATARÓ dels orígens de la vila a la ciutat contemporània. Caixa Laietana. 2000.
• LLOPIS, E. (2001): “El legado económico del antiguo régimen desde la óptica regional”, en
• L. Germán, E. Llopis, J. Maluquer y S. Zapata, eds., pp. 507-524.
• MANTÉ, Marta. La problemática de la segunda república a través del estudio de una situación concreta: El Mataró de los años treinta. Premi Iluro 1977. Caixa d’Estalvis
Laietana. 1 977.
• Crònica Mataronesa, 7 abril 1867. la fàbrica d'Espanya. Barcelona, 1985. Arxiu Municipal de Mataró (AMM) Acords, 13 juny 1876. (ref. Fcosta)
• PAREJO, A., (2001): «Industrialización, desindustrialización y nueva industrialización de las regiones españolas (1950-2000). Un enfoque desde la historia económica»,
Revista de Historia Industrial,
• PAREJO, A. Cataluña y Andalucía, dos trayectorias económicas divergentes. Junta de Andalucía 2001
• PAREJO, A., : “La industrialización de las regiones españolas durante la primera y la segunda revolución tecnológica: Andalucía, Cataluña, País Vasco”,
• Revista de Historia Económica, 3.
• PORTER, Michael. Competitive Advantage: creating and sustaining superior performance.
• SOLA, Jaoquim La innovació I la R+D industrial a Catalunya.
Referències bibliogràfiques

Ponencia jt-amics-ciutat-mat

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Ponencia jt-amics-ciutat-mat

Similar to Ponencia jt-amics-ciutat-mat (20)

More from Jaume Teodoro

More from Jaume Teodoro (10)

Ponencia jt-amics-ciutat-mat