1. @jordiserarols
Bett is the global community for education technology. Our mission is to spark
ideas, create connections and accelerate trade, driving impact and improving
outcomes for teachers and learners.
Be
tt
és una comunitat global de tecnologia educa
ti
va. La nostra missió és generar idees,
crear connexions i accelerar el comerç, impulsant l'impacte i millorant els resultats per al
professorat i l’alumnat.
2. Segons Louisa Hunter, directora del Be
t
, els temes
d’enguany han estat tres:
-Reconnectar amb la comunitat, els docents, els exhibidors,
els líders...
-Reimaginar el potencial de la tecnologia a l’escola i
l’impacte que pot tenir a la vida del docents i de l’alumnat.
-Renovar el compromís amb l’educació.
Mireu el videopodcast que explica el
Be
tt
, els objec
ti
us, les conferències i
com treure pro
fi
t de la visita.
Si us costa l’anglès,
ac
ti
veu els sub
tí
tols!
La
fi
ra
La
fi
ra s’ha seguit fent al palau de congressos EXCEL, als Docklands de Londres.
Igual que l’any passat, ha ocupat dos pavellons. La novetat és que ara ja hi arriba
la nova Elisabeth Line del metro, la qual cosa fa que l’accés des del centre sigui
molt més ràpid. Una nova línia de metro que val la pena u
ti
litzar: totalment
automa
ti
tzada, andanes de 200 metres, com un tren d’alta velocitat al mig de
Londres.
3. Les meves impressions del BETT d’enguany han estat aquestes:
◆ S’ha recuperat la normalitat d’abans de la pandèmia. Hi ha hagut molta
a
fl
uència amb molts exhibidors internacionals i amb molts assistent d’arreu.
◆ S’han potenciat molt les trobades entre exhibidors i assistents. La secció
Connected BETT ocupava mig pavelló; però crec que no ha
ti
ngut l’èxit que
s’esperava l’organització.
◆ Segueix sent una
fi
ra aclaparadora. Hi ha molts stands, moltes possibilitats
de reunions i moltes xerrades interessants. S’ha de seleccionar i fer una
previsió del que es vol veure; però jo no ho he aconseguit mai!
◆ Hi ha hagut una presència a l’alça de e-sports. Moltes solucions de
videojocs, esports digitals, etc.
◆ En general, hi ha hagut poques grans novetats a nivell tecnològic, tot i que
cada cop ocupa més espai la secció dedicada a organització i ges
ti
ó de
centre.
Aquí teniu tres vídeos amb opinions del que els assistents consideren el
més destacat.
Day 1 Highlights Day 2 Highlights Day 3 Highlights
4. La
fi
ra està estructurada en 6 seccions:
◆ Equipment & Hardware: panells, portà
ti
ls, tauletes...
◆ Management Solu
ti
ons: plataformes, sistemes d’informació, seguretat...
◆ Teaching & Learning Tech: recursos digitals, apps...
◆ Global Showcase: representants de ministeris, associacions...
◆ Be
tt
Futures: start-ups de tecnologia digital
◆ Educa
ti
on Show: recursos i solucions no digitals.
5. Segons la University of New Zealand, un learning scenario u
ti
litza
Tendències
No he sabut veure gran novetats. Més aviat, he vist
consolidació i evolució d’algunes temà
ti
ques.
El més destacat és que tota la tecnologia es
presenta en forma de Learning Scenarios, és a dir,
les nostres situacions d’aprenentatge.
interac
ti
ve scenarios to support ac
ti
ve learning
strategies such as problem-based or case-based
learning. It normally involves students working their
way through a storyline, usually based around an
ill-structured or complex problem, which they are
required to solve. In the process students must
apply their subject knowledge, and cri
ti
cal thinking
and problem solving skills in a safe, real-world
context. Scenario-Based Learning is o
ft
en non-
linear, and can provide numerous feedback
opportuni
ti
es to students, based on the decisions
they make at each stage in the process.
Scenario-based learning may be self-contained, in
that comple
ti
ng the scenario is the en
ti
re task, or it
may be the
fi
rst part of a larger assignment
requiring the student to complete the scenario, and
then provide a wri
tt
en or oral re
fl
ec
ti
on and self-
assessment on the process.
escenaris interac
ti
us per donar suport a estratègies
d'aprenentatge ac
ti
u, com ara l'aprenentatge basat
en problemes o basat en casos. Normalment implica
que els estudiants treballin a través d'una història,
normalment basada en un problema complex o mal
estructurat, que han de resoldre. En el procés, els
estudiants han d'aplicar els seus coneixements de la
matèria, el pensament crí
ti
c i les habilitats de
resolució de problemes en un context segur i del món
real. L'escenari d’aprenentatge sovint no és lineal i
pot proporcionar nombroses oportunitats de
retroalimentació als estudiants, en funció de les
decisions que prenen en cada etapa del procés.
L'aprenentatge basat en escenaris pot ser autònom,
ja que completar l'escenari és la tasca sencera, o pot
ser la primera part d'una tasca més gran que
requereixi que l'estudiant comple
ti
l'escenari i, a
con
ti
nuació, proporcioni una re
fl
exió escrita o oral i
una auto-avaluació del procés.
6. Els learning scenarios estan plens de robò
ti
ca, per exemple, els nens ensenyen a un
robot a reconèixer aliments, persones, codi circulació etc. La idea que hi ha al darrere és
que el robot no té coneixement, sinó que l’introdueix el nen i d’aquesta manera el fa
intel·ligent. A par
ti
r d’aquí s’aplica una càmera d’IA que permet reconèixer el
coneixement introduït per l’infant i el robot fa el recorregut
fi
ns a trobar l’element.
També es poden treballar així les emocions, reconeixement de sons i paraules... tot un
camp per al benestar emocional.
Totes aquestes situacions d’aprenentatge es basen força en la robò
ti
ca. Què hi ha de
nou en robò
ti
ca? Doncs no gaire cosa. Els robots de sempre evolucionats i amb més
oferta comercial per triar. Són robots molt semblants, amb carcassa diferent, però fan el
mateix.
Tres coses a dir sobre la robò
ti
ca. La primera és novetat. Molts robots incorporen
càmeres d’intel·ligència ar
ti
fi
cial. És pràc
ti
cament l’única cosa d’IA que he vist, però obre
moltes portes a crear noves situacions d’aprenentatge. Segon, s’incorporen els sensors
de forma massiva. Cada vegada hi ha més sensors diferents i més senzills (plug & play).
Es poden programar amb blocs (Scratch i derivats) o amb Python. La programació per
blocs és l’estrella. Tercer, ara seré una mica crí
ti
c. La robò
ti
ca està molt centrada en
circuits i tot el món STEAM està molt centrat en robò
ti
ca. Hi ha vida més enllà dels
robots compactes i dels sensors? Podem integrar els robots i els sensors en projectes
que
ti
nguin un abast més ampli, més interdisciplinar i més globalitzat? Igualment, per a
l’educació STEAM hauríem de treballar en projectes reals que integrin cada lletra de la
paraula STEAM i les embolcallin amb destreses i habilitats com la resolució de
problemes, la col·laboració, la inicia
ti
va, la comunicació...
7. Un altre tema que ja he comentat és l’augment de solucions de ges
ti
ó i
organització. Hi ha una preocupació creixent per la seguretat; això ha portat a
desenvolupar molt programari de ges
ti
ó d’aula, control parental... amb diversos nivells
de ges
ti
ó, que permeten elaborar informes de navegació, controlar l’accés a llocs webs,
posar
fi
ltres, controlar les videocàmeres...
Per altra banda, cada cop és més abundant l’aplicació de la intel·ligència ar
ti
fi
cial a la
ges
ti
ó i organització. En aquest sen
ti
t, les plataformes apliquen la IA per a la
retroalimentació de l’aprenentage (feedback) i el disseny d’i
ti
neraris d’aprenentatge
(personalització).
8. Holy Trinity
Apple School
Aquest any he pogut recuperar la tradició de combinar el
BETT amb la visita a algunes escoles. La primera escola
que he visitat és la Holy Trinity School, una escola del
barri de Hackney amb tecnologia Apple, en un entorn
força desafavorit. L’escola està
fi
nançada per l’església i
per l’ajuntament. Les famílies no paguen res. Han fet
l’aposta de ser una escola Apple. Els nens tenen tots un
ipad des dels 6 anys. No se l’emporten a casa.
El propòsit de l’escola és
“Every Learner:
Empowered. Inspired.
Prepared”. Treballen molt
amb dades i evidències.
Més info de l’escola aquí.
9. Rosendale
Pimary School
La segona escola que he visitat és la Rosendale
Primary School. La seva directora és Kate Atkins. Va
venir a Barcelona fa unes setmanes per explicar-nos la
importància que les pràc
ti
ques docents es basin en
evidències. És col·laboradora de l’Educa
ti
on
Endowment Founda
ti
on i fundadora de la xarxa
d’escoles d’evidència de Londres.
Ens va explicar la relació cost-
bene
fi
ci d’algunes prac
ti
ques
educa
ti
ves. Són pràc
ti
ques molt
efec
ti
ves el feedback, les
estratègies metacogni
ti
ves,
l’aprenentatge entre iguals i la
col·laboració.
Vam veure com es porta a la
pràc
ti
ca el treball coopera
ti
u
segons Kagan; una forma molt
estructurada de fer-ho.
L’escola obté molt bons resultats
amb alumnat desafavorit.
10. Cada any pel Be
tt
es fan els Be
tt
Awards, uns premis EDTECH de pres
ti
gi amb
moltes categories. Val la pena donar-hi un cop d’ull! Mireu-los aquí. Hi ha moltes
categories i productes molt interessants. Són tot un referent.
Ja hi ha data per a l’any que ve. La
fi
ra torna al mes de gener, en comptes del març
de les úl
ti
mes edicions. Com veieu, l’experiència d’anar al Be
tt
és sempre molt
posi
ti
va, sobretot si s’hi va amb companys i s’apro
fi
ta per fer team building!