Diapositives presentades al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el 27 d'abril de 2009

1. COMPETIR
COMPARTINT
“La gestió del coneixement a les
organitzacions. El programa Compartim”
Jordi Graells Costa / Jesús Martínez Marín
http://blocs.gencat.cat/gestioconeixement
www.slideshare.net/justicia
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Barcelona, 27 d’abril de 2009
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació
per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència
específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a tp://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
1

2. Tothom
vol innovar...
L’Administracó,
també
Wikipedia
2

3. Com fer-ho?
3

4. Tres fites:
1. Crear coneixement.
Estratègies de gestió
del coneixement
2. Mesclar-lo.
Ús de llicències
de difusió oberta
3. Compartir-lo.
Xarxes socials
4
3d10 fm de vilafranca. © Baggio. Wikipedia. CC BY-SA 2.5

5. 1. Gestió
del coneixement
5

6. 6
En el model de societat actual...
USB Flash drive © Ambuj Saxena. CC BY 2.0

7. 7
competitiva
... el coneixement marca la diferència
Key to the knowledge www.flickr.com/shiffaau/2199579559 © shiffaau. CC BY 2.0

8. ... i la tecnologia abaixa el cost de relació
per poder-lo treballar col·lectivament
8 Aflicktion: Tempest in a Tea Pot © ocean.flynn. CC BY NC-SA 2.0

9. ... i fa més fàcil personalitzar els serveis
9 stone faces © tanakawho CC BY 2.0

10. Innovar = transformar coneixement en valor
Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007
La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el
coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari.
En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge,
la xarxa (interrelació social) i la comunicació.
10

11. Objectiu = Open Government
De la innovació a la Gobernança oberta (Open Government)
L’objectiu final ha de ser avançar cap a formes de govern-
administració amb més:
- Eficàcia. Co-disseny de serveis a partir de la ciutadania
- Eficiència. Fer més coses amb els mateixos recursos i nous usos
- Transparència. Eines de seguiment i rendició de comptes
- Col·laboració / participació. Per responsabilitzar el ciutadà
(democràcia participativa)
- Coresponsabilitat. Per avançar cap a la democràcia deliberativa.
11

12. Aquesta és l’autèntica bretxa digital
Els empleats
que creuen que poden
continuar funcionant
com fins ara
Els empleats
col·laboratius 2.0
12 Paret 2 © jordigraells. CC BY 2.0

13. 2. Ús de llicències
de difusió lliure
13

14. Tot el coneixement en documents
CC BY 2.0 – www.flickr.com/jasonvance/1194678729
14

15. Usar llicències
Creative
Commons per a
continguts amb
drets de protecció
intel·lectual i
facilitar
reutilització de la
resta de dades
públiques
(Directiva europea
i llei espanyola)
15

16. http://change.gov
16 © Departament de Justícia. CC BY Cd-rom. © Anton Peck. CC BY-NC-ND 2.0

17. 3. Les xarxes socials
17

18. A partir de la dècada de 1990
les organitzacions es transformen
per l’ús intensiu de la tecnologia
Ho podem seguir en els llibres de capçalera:
2004 The wisdom of crowds. James Surowiecky
El poder de la intel·ligència col·lectiva.
2006 Wikinomics. Don Tapscott i Anthony D. Williams
La col·laboració en massa canvia serveis i tot (prosumidors).
18

19. Aquestes organitzacions socials
són més obertes i ofereixen oportunitats
per contactar i produir col·lectivament.
... i en aquests altres:
2006 The long tail. Chris Anderson
Abundància i diversitat substitueixen el consum en massa.
2007 Everything is miscellaneous. David Weiberger
En el món digital, el desordre pot ser una virtut.
2008 Here comes everybody. Clay Shirky
Ja no necessitem les organitzacions per organitzar-nos
19

20. Les xarxes socials obren
escenaris de col·laboració mai
no imaginats.
És la societat xarxa.
20

21. Per relacionar-nos
en xarxa i treballar
col·laborativament,
ho podem
en plataformes
tecnològiques
corporatives
o usar models
distribuïts de
tecnologies
(combinacions a
mida d’eines 2.0 del
cloud computing).
21

22. Eines per escoltar, comunicar i compartir
Comunicació síncrona: telefonia IP, missatgeria instantània
Comunicació asíncrona: bloc, correu electrònic,
microblogging (Twitter i Yammer)
Col·laboració: fòrum, wiki, plataforma col·laborativa
(e-Catalunya, Google Apps), xarxa social (Facebook, Linkedin...)
Gestió: sindicació (RSS, avisos), etiquetatge (bookmarking),
recomanació, votació (filtre/promoció continguts)...
Consulta sobre què es diu de la nostra organització:
Blogsearch blogsearch.google.com, Technorati technorati.com,
Blogpulse (comparar conceptes) www.blogpulse.com, Comments
(comentaris en blocs) www.co.mments.com, Keotag (etiquetes, tags,
a múltiples eines) www.keotag.com, Boardtracker (buscar conceptes
als fòrums) www.boardtracker.com, Wikio (buscar a notícies per tags)
www.wikio.es, Google Trends (temes de cerca populars)
www.google.com/trends, Google Alerts (avisos sobre nom de
l’organització que GA troba a Internet) www.google.com/alerts
22

23. Com aplicar tot això
a les organitzacions?
23

24. Fent participar les persones
Crowds © Mike PD. CC BY-NC
24

25. En aquestes
converses
25 Conversations silhouettes i Conversational Marketing © Brian Solis CC BY 2.0

26. El poder de la
xarxa
Casos d’èxit i fracàs a
les organitzacions
26

27. El poder de la Xarxa: les CoPs com a
impulsors de xarxes socials professionals.
Dos casos particulars d’èxit al Programa
Compartim.
Principals resultats 2008 del programa
Compartim.
27

28. Més enllà de la presència digital
28

29. 29

30. El que tu saps
en el teu context
Creem junts
El que sabem El que jo sé
tots dos en el meu context
L’aposta pel treball col·laboratiu
al Departament de Justicia.
30

31. Creant xarxes
Creant xarxes
de participació
de participació
31

32. “Power Law of Participation”
... ii de
... de
de Ross Mayfield
col·laboració
col·laboració
32

33. 33

34. 34

35. Casos particulars d’èxit
35

36. CoP educadors socials
Testimoni
d’una
e-moderadora
36

37. E-moderadora Comunitat educadors
socials
37

38. Ja fa uns quants anys que treballo com educadora social al centre ....
Es tracta d’un centre petit, amb pocs interns i una plantilla reduïda
d’educadors socials, de fet jo en sóc el 50% del total. La nostra
disciplina és molt jove, la qual cosa vol dir que estem en el procés de
construcció de la nostra professió i que no tenim el marc teòric on
enquadrar la nostra feina diària. Així que jo dedicava
molt
d’esforç i un bon nombre d’hores a buscar
documentació i informació per a preparar les
activitats. Anava als cursos de formació, on a més de la formació
era l’espai on podia intercanviar experiències i opinions amb els
companys d’altres centres. Que n’he tret d’aquesta inversió de temps i
esforç? Una carpeta amb molts de papers escrits; algunes activitats
inacabades, d’altres acabades i fetes però no compartides ... i
una
gran sensació d’estar treballant i lluitant sola.
38

39. Al 2007, es va posar en
marxa la comunitat
d’educadors socials.
Inicis difícils, costa arrencar
i un grupet d’entusiastes tirant
del carro. Que ha canviat?
Jo segueixo sent el 50% de la
plantilla,
... però ara dedicant igual de
temps i menys esforç:
39

40. Què ha canviat?
Compto amb una base de dades amb informació,
documentació i experiències pràctiques de tots els
centres.
40

41. Què ha canviat?
Participo en debats teòrics que afecten el nostre
col·lectius i en el procés de construcció de la nostra
professió.
41

42. Què ha canviat?
Tinc formació permanent a partir del treball corporatiu.
42

43. Què ha canviat?
Estic en processos de participació, amb una
comunicació oberta i igualitària.
43

44. Què ha canviat?
Participo en la creació d’un cos de coneixement
teòric a partir de la nostra pràctica diària.
44

45. Què ha canviat?
Podem unificar criteris i maneres de treballar.
45

46. Què ha canviat?
Tinc tres programes socioeducatius per
desenvolupar la meva feina. I, a partir de febrer de
2010, en tindré dos més i una guia d’atenció
individualitzada.
46

47. Què ha canviat?
He perdut la sensació de treballar sola. Ara som més
de 170 educadors connectats, en el sentit més ampli
de la paraula.
47

48. Què ha canviat?
Disposo de la informació i el coneixement que
necessito en el meu lloc de treball aprofitant
l’experiència dels companys.
48

49. Barreres
Potser la major dificultat amb la que ens hem trobat es
la falta de cultura informàtica i la por a les noves
tecnologies. També s'ha de tenir en compte que es un col·lectiu
que no treballa, de manera habitual, amb ordinador. La manca de
recursos materials, d'espais de trobada i de temps
per a planificar i programar també es pot considerar una
barrera important. El repte es superar les dificultats, canviar les
mentalitats i crear una cultura de treball on es valori les
aportacions teòriques, la compartició de
coneixements,la formació continuada i la innovació.
49

50. I el futur
El nostre futur com a comunitat passa per la seva
consolidació i per la integració d’aquesta nova
manera de treballar en les nostres tasques professionals. A
més dels beneficis ja senyalats: captura del coneixement que obtenen
els professionals a partir de la seva pràctica i que generalment no es
troba recollit ni sistematitzat, fet que comporta que tot aquest bagatge
es trobi dispers geogràficament i poc estructurat; com deia, a més
suposa una eina de formació continuada molt valuosa per tot el
col·lectiu.
La feina desenvolupada al llarg del passat any 2008,
ens va
permetre convertir el coneixement individual en
corporatiu i posar-lo a l’abast de tot el col·lectiu.
50

51. Casos particulars d’èxit
51

52. Quan l’e-moderador puja de categoria
administrativa
52

53. Més nivell i més responsabilitat per a...
53

54. … impulsar el treball col·laboratiu com
a rutina d’equip
54

55. El programa Compartim
de treball col·laboratiu
1. Inici 2005
2. Desenvolupament
2006-2008
55

56. Programa Compartim
56

57. Flux de producció de coneixement
Productes
Biblioteca
Comunitat de pràctica
Píndoles
de coneixement Articles
rellevant
Base de s
coneixement
Píndoles
de coneixement Expert
Empleat extern
Portal de coneixement
Píndoles
de coneixement
57

58. Mapa de comunitats de pràctica 2009
Comunitat de pràctica 16 comunitats
+ 290
e-moderador Grup de treball integrants
actius
+ 1.300
Reunions presencials Treball en línia participants
Discussió
Difusió
Productes
Avaluació
58

59. CoP Productes 2007 Productes 2008
Entrevista clínica Banc de tècniques de treball
Psicòlegs
Protocol Indicadors de canvi
Anàlisi Jurisprudència, Flux i procés de
Juristes criminòlegs Bones pràctiques
treball del Jurista, criminolgia
Art teràpia
Recursos formatius
Monitors artístics Drets d’autor (cretaive common)
Didàctica de l’art
Educadors socials de centres penitenciaris Bones pràctiques Atenció individualitzada,
Treball amb menors
Intervenció Decàlegs d’actuació per a professionals de
Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil
Violència neonazi Medi Obert
Violència domèstica
Estudi participants en mediació
Mediadors de Justícia Juvenil Mediació
Orientacions pràctiques
Educadors socials de Justícia Juvenil Bones pràctiques Manual d’
Assessors judicials de Justícia Juvenil Bones pràctiques
Difusió
Bibliotecaris judicials Màrqueting Protocols
Carta de serveis
Protocols
Arxivers judicials Protocols
Matriu de dades
59 Mediadors familiars Mediació Mediació

60. 27 noves respostes
i solucions per a
2008
60

61. Lliçons apreses del programa Compartim
Sobre barreres (desmuntant mites)
61

62. Barreres: mites i realitats
No és la desconfiança
(la gent vol col·laborar)
62

63. Barreres
No és la formació.
Usuaris sense experiències prèvies estan treballant de
manera molt eficaç amb les TIC.
63

64. Les comunitats de pràctica
CoP Nombre de Participants
professionals directes
Psicòlegs 106 25
Juristes criminòlegs 80 18
Docents 125 12
Monitors artístics 40 11
Educadors socials de centres penitenciaris 140 25
Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil 45 12
Mediadors de Justícia Juvenil 35 8
Educadors socials de Justícia Juvenil 150 12
Assessors judicials de Justícia Juvenil 35 6
Bibliotecaris judicials 25 12
Arxivers judicials 45 12
Dinamitzadors lingüístics 35 8
Mediadors familiars 175 15
Assessors judicials d’adults 30 30
Treballadors socials 95 25
64

65. Barreres
No és la tecnologia.
Cada vegada més transparent.
Cada vegada més entesa com a vehicle i facilitadora
d’una actitud/valors previs.
65

66. Barreres reals
- Estructures organitzatives
rígides
- Molt jerarquitzades
- Parcel·les de poder
Wallabis du Jardin des Plantes © fredpanassac CC –BY –SA –
- Espais acotats 2.0
- Escassa transversalitat
- Clima/ambient laboral alterat
- Agendes sobrecarregades
66 Stonehenge Diciembre 2007 © La Taberna de Lippincott CC –BY –NC – 2.0

67. El que vam trobar de veritat
Cada organització és diferent (fins i tot
dins de l’Administració pública) i necessiten solucions
diferents.
Les organitzacions són dinàmiques.
Les persones són el factor clau.
67

68. Lliçons apreses del programa Compartim
Sobre estratègia i tàctica
68

69. ¿Com introduir
la gestió
del coneixement
a l’Administració?
69

70. La via clàssica
70

71. On situar la gestió del coneixement?
Pla estratègic
De dalt
Cadira5. © jordigraells. CC BY-NC-ND 2.0
cap
Programa de
gestió del
a
coneixement
baix
CoP
71

72. Una via (pràctica)
72

73. On situar la gestió del coneixement?
De baix
Pla estratègic
Cadira5. © jordigraells. CC BY-NC-ND 2.0
cap
Programa de a
gestió del
coneixement Qui impulsa?
dalt RRHH
CoP Departament de
formació
Direcció funcional
Altres
73

74. Indicadors per avaluar el programa
Indicadors de producció
- Nombre de sessions presencials
- Nombre de productes elaborats/documents produïts en les sessions presencials
Indicadors d’impacte
Quantitatius
- Nombre de casos anàlegs en què s'ha aplicat un protocol, un procediment,
elaborat en el si de la comunitat de pràctiques
- Nombre de professionals que s'han beneficiat del manual de bones
pràctiques redactat per la comunitat
- Indicador d'eficiència econòmica
Qualitatius
Recull d'històries de les persones a qui els ha millorat la seva praxi professional
gràcies als productes elaborats per la comunitat de pràctiques
- Opinions de l'estructura directiva
74

75. Fitxa de presentació de productes de
coneixement
Nom del producte: La restitució econòmica a les víctimes
Breu descripció: document que recull les diferents reflexions al voltant de la reparació
econòmica a la víctima, l’alternativa belga de fons restauratiu i la responsabilitat civil en
el procés penal de menors.
Millores que aporta a l’organització i/o problemes que resol: haver fet aflorar un
tema (la reparació econòmica a la víctima) que no s’havia treballat prou des de la
promulgació de la Llei 5/2000, de responsabilitat penal del menor. Provocar l’interès en la
continuació del treball a un nivell més ampli: “el nivell de satisfacció de les víctimes amb
el programa de mediació i reparació”.
Indicadors per avaluar-ne l’aplicació: es podrà avaluar l’aplicació del treball fet a partir
d’analitzar els programes de reparació econòmica realitzats l’any 2008. També es podrà
saber a partir de veure la implicació i participació del col·lectiu en l’enquesta a víctimes
durant l’any 2008.
Nivell d’utilització per al col·lectiu: El tema econòmic és una alternativa a tenir sempre
en compte dins del programa de mediació i reparació a la víctima.
75

76. Política d'incentius (extrínsecs)
Remuneració e-moderador.
Certificació del treball col·laboratiu com a hores de
formació.
Certificació assistència a Jornades de Bones
Pràctiques com a formació.
Participació com a ponents interns (i en Jornades
externes)del grup d'entussisstes.
Publicacions i assistència a congressos a demanda.
76

77. Despeses CoP
77

78. Despeses CoP (programa Compartim)
Directes
Remuneracions:
• Coordinador de grup (si hi ha més d’un grup)
• E-moderador
• Expert extern
Jornada de Bones Pràctiques.
Indirectes
Personal administratiu
Aules i espais
Mantinement portal i difusió
78

79. Missatges clau en la política de
difusió
Per a directius:
Acceleració resolució de problemes.
Innovació en serveis i processos.
Bona relació qualitat/preu.
Vertebració col·lectius
Circulació I retenció del coneixement organitzatiu
Per a professionals:
Pertany a un àmbit intern de creació i innovació.
Pertany a un àmbit de compartició i ajut
Lideratge en coneixement.
Formació I especialització en temàtiques estratègiques
79

80. Gràcies a tothom!!!
“La gestió del coneixement a les organitzacions.
El programa Compartim”
Jordi Graells Costa / Jesús Martínez Marín
Per seguir l’activitat del programa Compartim:
http://blocs.gencat.cat/gestioconeixement
www.slideshare.net/justicia
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Barcelona, 27 d’abril de 2009
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per
generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica
que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
80