2. SIBIL·LA (Maria del Mar Bonet Vídeo)
El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà;
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
Perdent los naturals delits.
Ans del Judici l’Anticrist vindrà
i tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir
i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elíes i Enoc.
Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:
- Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de l’infern.
Als bons dirà: - Fills meus veniu!
benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des de que el món va ser creat.
Oh humil Verge! Vos qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.
El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.
3. HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.
La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.
El Port de la Selva.
Nadal de 1953
Versió C. Fonoll
4. Sant josep fa bugada
A dintre d’un morter,
hi posa una flassada,
també un travesser.
La verge maria hi posa el llençol,
l els àngels li canten,
la, do, re, mi, fa, sol.
Al·leluia Al·leluia
Sant Josep fa sopada,
posa l'olleta al foc,
amb naps i cansalada
ja bull a poc a poc.
La verge Maria hi posa una col,
i els àngels li canten,
la, do, re, mi, fa, sol.
Al·leluia al·leluia
SANT JOSEP FA BUGADA Vídeo
Sant Josep fa cuinada
amb la pasta i el llevat,
i després ell la tasta
quin pa ben encertat.
La verge maria hi posa el bressol,
l els àngels canten,
la, do, re, mi, fa, sol.
Al·leluia al·leluia
Sant Josep fa l'endreça
escombra els racons,
amb cuita i a tota pressa
neteja els fogons.
La verge maria fa non-non al bressol
l els àngels canten,
la, do, re, mi, fa, sol.
Al·leluia al·leluia
5. FUM, FUM, FUM
Al vint-i-cinc de desembre
fum, fum, fum (bis)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la verge Maria,
n’és nat en una establia,
fum, fum, fum !
Ací dalt de la muntanya
fum, fum, fum !
Si n'hi ha uns quants pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra
menjant ous i botifarra,
fum, fum, fum !
Qui dirà més grau mentida
fum, fum, fum !
Ja respon el majoral :
amb grau cabal, amb grau cabal,
jo faré deu mil camades,
amb un salt, totes plegades,
fum, fum, fum !
Déu mos doni santes festes
fum, fum, fum !
Faci fred, faci calor
serà el millor, serà el millor,
de Jesús fem gran memòria,
perquè ens vulgui dar la glòria,
fum, fum, fum
6. EL CAGANER
En un pessebre ha d’haver-hi
el nen Jesús i Sant Josep,
també la Verge Maria,
una vaca i una mula
i mal penjat un angelet.
Però sobretot ha d’haver-hi,
ha d’haver-hi un caganer!
Ha d’haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata
i pastorets i pastoretes
al voltant d’un foc rogenc!
Però sobretot ha d’haver-hi,
ha d’haver-hi un caganer!
En un pessebre ha d’haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres soltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l’infern!
Però sobretot ha d’haver-hi,
ha d’haver-hi un caganer!
Agafeu la cartolina,
retalleu un cel immens
i afegiu-hi unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets!
Però sobretot ha d’haver-hi,
ha d’haver-hi un caganer!
També hi ha d’haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l’orient,
carregats porten presents:
que bé que ens ho passarem!
Però sobretot ha d’haver-hi,
ha d’haver-hi un caganer!
Al pessebre hi ha d’haver,
ha d’haver-hi un tamboret,
perquè hi segui Sant Josep,
i si no hi ha tamboret,
que el pobret s’estigui dret!
No us n'oblideu mai més:
en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre ha d’haver-hi,
ha d’haver-hi un caganer!
7. EL DESEMBRE CONGELAT
El desembre congelat
confús es retira
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor,
Neix una divina flor
D'una ro-ro-ro,
D'una sa-sa-sa,
D'una ro, d'una sa,
D'una rosa bella,
Fecunda i poncella.
El mes de maig ha florit,
sense ser encara.
Un lliri blanc tot polit,
de fragància rara.
Que per tot el món se sent,
De llevant fins a ponent,
Tota sa-sa-sa,
Tota dol-dol-dol,
Tota sa, tota dol,
Tota sa "dolçura"
El cor "envoltura"
El primer par causà
la nit tenebrosa,
Que a tot el món ofuscà
la vista penosa.
Mes en una mitja nit
Surt el sol que n'és eixit,
D'una be-be-be,
D'nna lla-lla-lla,
D'una be, d'una lla,
D'una bella aurora,
Que el cel enamora.
Amb alegria i amor,
celebrem el dia.
Que ha nat el diví senyor,
en una establia.
Si no tenim més tresor,
Oferim-li el nostre cor,
Tota la-la-la,
Tota fi-fi-fi,
Tota la, tota fi,
Tota la finesa,
De nostra fermesa.
8. NADAL (Joan Salvat-Papasseit)
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avancen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'ampar lluna plena;
i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
9. També vindrem , Infant, a l’hora vella
També vindrem , Infant, a l’hora vella
Com a pagès, per a ser més sol amb Tu;
Deixarem rella i la mula de sella
I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.
Et portarem vegetals esperances
I el que jo tinc en el graner tardà:
Llibres marcits amb versos de vacances
On Tu no hi ets, i el camp és de secà.
Els vaig escriure en el parlar dels pares,
Que és el més dolç per qui el sap confegir,
Però hi fa nit en platges i sahares
I el Teu Nom és de sol i de jardí.
Guardo per Tu, gallines ponedores
A camp obert, darrera el mur herbós,
Tocant al rec on maduren les móres
Per als infants que Et saben dir de Vós.
En embolcalls que fan la passa curta
Porto una leica i pàl·lids pensaments,
Cançons d’hivern en fontanes de murta
D'un monestir i un castell transparents;
Mantells eslaus i Florències alades,
Poniol de la Nou, i brucs de Lladurs,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Llavor llibertins, els pròdigs i els avars.
I els segells nous de la Teva naixença
en atlas filatèlics estel·lars,
Vàlids per tots, ler l’amo i pel remença,
pels llibertins, els pròdigs i els avars.
Porto els papers d’una casa forana
Escumejant vora la mar i el port,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.
I quan tot just si la tenora sona
Pastors i estels perduts serrat enllà,
La Verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,
I els corns reials qui sap qui els sentirà,
Vindré mudats, al costat de la dona,
Amb els vestits de quan ens vam casar.
J.V. Foix: També vindrem , Infant, a l’hora vella
